• Non ci sono risultati.

barone d'Elda (1573-1574) a cura di Leopoldo Ortu

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Condividi "barone d'Elda (1573-1574) a cura di Leopoldo Ortu"

Copied!
638
0
0

Testo completo

(1)

Acta Curiarum Regni Sardíniae 10.

Il Parlamento del viceré Giovanni Coloma barone d'Elda (1573-1574)

a cura di Leopoldo Ortu

Torno II Atti del Parlamento

(1574)

(2)

Comitato scientifico

per la pubblicazione degli Atti dei Parlamenti sardi

Il PRESIDENTE del Consiglio regionale

On. PIER LUIGI CARLONI, vice presidente del Consiglio regionale

PROF. BRUNO ANATRA, ordinario di Storia moderna nell'Università di Cagliari

Prof. ITALO BIROCCHI, ordinario di Storia del Diritto italiano nell'Università La Sapienza di Roma

Prof. MARIAROSA CARDIA, straordinario di Storia delle Istituzioni politiche nell'Università di Cagliari

Prof. GUIDO D'AGOSTINO, ordinario di Storia delle Istituzioni politiche nell'Università di Napoli "Federico II", membro della "Commission Internationale pour l'Histoire des Assemblées d'États"

Prof. ANTONELLO MATTONE, ordinario di Storia delle Istituzioni politiche nell'Università di Sassari

Dott. GABRIELLA OLLA REPETTO, ispettore generale per i Beni archivistici Prof. MARCO TANGHERONI, ordinario di Storia medioevale nell'Università di

Pisa

Segreteria

del Comitato scientifico

Dott. GIAMPAOLO LALLAI, capo Servizio segreteria del Consiglio regionale della Sardegna

Dott. ANNA DESSANAY, funzionario del Servizio studi del Consiglio regiona- le della Sardegna

Dott. MARIA SANTUCCIU, funzionario del Servizio amministrazione del Consiglio regionale della Sardegna

(3)

MD.CMMMM ;(

ACTA REGNI

*t******t*t*****t*t**

********t*****t******

CURIARU1VI SARDNIAE

IL PARLAMENTO DEL VICERÉ GIOVANNI COLOMA

BARONE D'ELDA

II

m

pp

ag àg óg

ATTI DEL PARLAMENTO (1573-1574)

a cura di Leopoldo Ortu

MMMMMMMMMMMMMMMM àg MMMD.CM ffl

CONSIGLIO REGIONALE

(4)

© Copyright Consiglio regionale della Sardegna, 2005 Redazione, stampa e distribuzione a cura

dell'EDI.CO.S. (Editori Consorziati Sardi) s.r.1.

Via Caniga 29/B, Sassari

Tel. (079) 262661 Fax (079) 261926 Fotocomposizione e impaginazione

Carlo Delfino editore, Via Caniga 29/B, Sassari

(5)

ACTA CURIARUM REGNI SARDINIAE Volumi già pubblicati

1. "Acta Curiarum Regni Sardiniae".

Istituzioni rappresentative nella Sardegna medioevale e moderna Atti del Seminario di studi (Cagliari, 28-29 novembre 1984) Cagliari, 1986 (seconda edizione, 1989).

2. Il Parlamento di Pietro IV d'Aragona (1355) a cura di Giuseppe Meloni

Cagliari, 1993.

3. I Parlamenti di Alfonso il Magnanimo (1421-1452) a cura di Alberto Boscolo

Revisione, apparati e note di Olivetta Schena Cagliari, 1993.

5. I Parlamenti dei viceré Giovanni Dusay e Ferdinando Girón de Rebolledo (1494-1511)

a cura di Anna Maria Oliva e Olivetta Schena Cagliari, 1998.

10.11 Parlamento del viceré Giovanni Coloma barone d'Elda (1573-1574)

a cura di Leopoldo Ortu Cagliari, 2005.

I. Atti del Parlamento (1573-1574) IL Atti del Parlamento (1574)

12. Il Parlamento del viceré Gastone de Moncada marchese di Aytona (1592-1594)

a cura di Diego Quaglioni Cagliari, 1997.

14. Il Parlamento del viceré Carlo de Borja duca di Gandía (1614) a cura di Gian Giacomo Ortu

Cagliari, 1995.

(6)

16. Il Parlamento straordinario

del viceré Gerolamo Pimentel marchese di Bayona (1626) a cura di Gianfranco Tore

Cagliari, 1998.

17. Il Parlamento del viceré marchese di Bayona (1631-1632) a cura di Gianfranco Tore

Cagliari, 2006.

18. Il Parlamento del viceré Fabrizio Doria duca d'Avellano (1641-1643) a cura di Giovanni Murgia

Cagliari, 2006.

21. Il Parlamento del viceré Francesco de Benavides conte di Santo Stefano (1677-1678)

a cura di Guido d'Agostino in corso di stampa.

23. Il Parlamento del viceré Giuseppe de Solís Valderrabano conte di Montellano (1698-1699)

a cura di Giuseppina Catani e Carla Ferrante Cagliari, 2004.

I. Atti del Parlamento

Il. Capitoli di Corte. Atti conclusivi III. Abilitazioni e procure

IV. Abilitazioni e procure.

24. L'attività degli Stamenti nella "Sarda Rivoluzione" (1793-1799) a cura di Luciano Carta

Cagliari, 2000.

I. Atti dello Stamento militare, 1793

II. Atti degli Stamenti ecclesiastico e militare e della Reale Udienza, 1793-1794 III. Atti degli Stamenti militare e reale, 1795

IV. Atti degli Stamenti militare e reale, 1796-1799.

(7)

Atti del Parlamento (1574)

(8)
(9)

220 1574 marzo 30 (martedì), Cagliari (Palazzo regio) Il viceré assegna subito a sentenza il dissentiment originario presentato dalla città di Cagliari sulla violazione della Costituzione De impuberibus com- piuta dalla Reale Udienza. Nella sua supplica il sindaco della città si impegna a dimostrarlo facendo riferimento ad una serie di atti e documenti, di cui chie- de che il notaio della Luogotenenza produca le copie autentiche, che sono: la sentenza in questione; la Costituzione De impuberibus che era stata presenta- ta a quel viceré il 24 maggio 1564; diverse sentenze emesse dalla stessa Reale Udienza in favore di cagliaritani, sempre nel rispetto di detta Costituzione; la sentenza data in via di supplicazione dal Consiglio reale per la vertenza Blancafort-Saxo, il quale era stato condannato proprio in base a detta Costituzione; infine la conferma del relativo capitolo di Corte data dal re l'8 maggio 1555. La supplica del notaio Berengario Vallès vuoi dimostrare invece che il paragone tra le due cause è scorretto poiché Leandro Saxo, essendo cava- liere, non poteva usufruire di un privilegio concesso ai cittadini di Cagliari;

inoltre sono da considerare "sospetti" i giudici che risiedano nelle città e i mili- tari e che, comunque, essendo in atto una causa ordinaria al riguardo, non se ne può trattare in Parlamento. Interviene con una sua supplica anche il procu- ratore fiscale Antonio Mura, che lamenta il danno arrecato alla giurisdizione ed al patrimonio regio facendo intervenire i giudici degli Stamenti ecclesiastico e reale per il dissentiment dei cagliaritani i quali, per di più, si rifanno a suo avviso, ad una Costituzione ormai abrogata da inveterata consuetudine, come aveva sostenuto il Vallès nel processo. Essi dunque devono essere dati per

"sospetti"; invece ciò era stato fatto nei confronti del fiscale il quale, per di più, era stato surrogato con Geronimo Ram che, se interrogato sotto giuramento, non avrebbe potuto negare di avere un grosso interesse personale nella causa (aveva sostenuto che se fosse stata abrogata tale "pretesa" Costituzione avreb- be subìto un danno di 2000 ducati). Il procuratore avvisa il viceré che se le cose procederanno nella direzione in cui sembrano orientate dovrà fare una relazio- ne al re; chiede pertanto che rimuova tali giudici, oppure che rimetta la causa all'arcivescovo di Torres, allora visitatore generale del Regno ed esperto in canoni, ed afferma che la proposta dei consiglieri di Cagliari è nulla perché dipendente da una causa che si stava trattando nella Reale Udienza: dunque non può essere affrontata nel Parlamento, ma solo in via ordinaria, rientran- dovi il "diritto del terzo". Si giunge così alla votazione; tranne il reggente ed il

(10)

Tries gli altri giudicano il dissentiment valido. Il viceré assegna la formalizza- zione e la promulgazione della sentenza alle ore 3 pomeridiane dell'indomani e fa prorogare.

Continuatio. Et die martis intitulato trigesimo dicti mensis, congregatis prefato multum illustri domino locumtenente generali et magnificis regiis officialibus infrascriptis atque reverendis, spectabili et nobili ac magnificis judicibus electis trium Stamentorum, advenerunt magnifici Petrus Forteza primus consiliarius presentis civitatis et Michael Angelus Cani et Petrus Selles advocati ac Michael Atzori sindicus presentis civitatis Callaris et deinde discretus Franciscus Berengarius Valles notarius ac hono- rabilis Antonius Mura, denuo pro procuratore fiscali regio, presentarunt sue mul- tum illustri dominationi supplicationes tenoris sequentis, videlicet quisque ipsorum respective pro sua parte. Et sua multum illustris dominatio assignavit ad sententiam et declarationem ad diem et horam presentem cum horarum continuatione, instan- te fisco regio. Et dicto die Franciscus Ferrer regius portarius retulit se intimasse sin- dico presentis civitatis Callaris.

Quarum supplicationum series talis est: /

Al c. 339 Molt' illustre sefior llochtinent generai y president en lo present generai y real Parlament.

Per justificatio del disentiment posat en aquest real Parlament per lo sindich de la magnifica ciutat de Caller per rapo y occatio del rompiment del capitol de Cort decretat de sa Magestat sobre la observancia de la constitutio de Catalunya dita de Impuberibus en favor de la present ciutat, qual se ha causat ab la sententia donada per la real Audientia en los dies propassats entre los conjuges Pascuals ex una y Francesch Valles de la part altra, sots certs mottius de quibus in ea produheix lo dit sindic los actes seguents:

Primerament la dita sententia absque tamen eius aprobationem; item la dita consti- tucio y dit capitol de Cort, ab lo acte de la presentada qual se fea al illustre prede- cessor de vostra Sefioria y son real Consell una cum illius acceptacione et admissio- ne que fonc a 24 del mes de maíg del any 1564; e item molts exemplars de senten- tias donades per la real Audientia, per les quals consta qualment los habitadors de la present ciutat sen son alegrats et voluerunt ea uti, y particularment se produhe- xien dues sententias donades entre un tal Manzilla y Cabitzudo, habitadors de la present ciutat, la huna per lo noble governador de aquest cap, declarant en tre aquells conforme a dita constitucio, y l'altre fonch dada per dita real Audientia entre les mateixes parts en confirmacio de dita sententia, in instancia appellationis; y axi be se produheix la copia de la sententia donada per lo sacro supremo real Consell i Il notaio Ferrer titola: Oblata per Michaelem Atzori sindicum civitatis Callaris die 30 martii 1574.Callari.

(11)

de la magestat del Rey nostre sefior in istantia supplicationis entre mossen Pau Blancafort de una part y mossen Leandro Sasso de la part altra, ab la qual dit Sasso es estat condempnat conforme dita constitucio; mes avant se produheix l.acte de la confirmacio feta de dits capitols de Cort per sa Magestat a 8 del mes de maig 1555 quals son jurats per vostra Sefioria y per los magnifichs y egregis regent la Cancellaria y doctors de la real Audientia, com apar per los actes juratoris quals se produheixen, supplicant esser provehit que totes les dites productes se inserten en aquest proces y que lo notari de la Llochtinentia generai, satisfet de son condecent salari, done copia de les dites sententias in forma auctentica.

Dels quals actes resulta evidentement lo rompiment de dit capitol de Cort, y que vostra Sefioria no pot dexar de reparar tal greuge y prejudici tant evident en virtut del jurament per vostra Sefioria prestat et alias.

Y aco no obstant los motius en los quals dit rompiment va fundat, per que, quant al no esserse observada dita constitucio de Impuberibus de abans de la dita decretacio feta per sa Magestat com se presuposa, esto sine prejudicio veritatis que fos axi no importaria ny obstaria cosa alguna, puix sa Magestat en dita decretacio diu que se serve de alli havant, unde non est curandum de preterito y en la confirmacio y decre- tacio generai que fa de dits capitols de Cort, diu que in perpetuum sien inviolable- ment servats.

Y quant al no esserse de apres husada ny observada, lo contrari clarament consta per ditas productes, si be dato et non concesso alguns particulars no la haguessen husada, no per so perjudican, cum de jure privilegium concessum civitati non tolla- tur per contraventionem singularium et multo minus per non usum particularium.

Ultra que es cosa molt publica y notoria que se ha observat y observa et quod sem- per habitatores voluerunt ea uti.

Ultra que, dato et non concesso, immo expresse negato, cum constet de oposito, que no.s fos husada, no per so se a pogut ny pot juridicament pretendre quod per non husum fuisset pre escripta seu abrogata, axi per que non sumus in terminis simpli- cis privilegii, sed privilegii habentis vim contractus pactionati et jurati, quod est per- petuum et non solum per non husum non potest prescribi, verum nec expresse per principem seu concedentem tolli seu revocari: quant mes quod, dato et non con-

cesso quod essemus in terminis simplicis privilegii y que / tant poch may de aquell Al c. 339v.

sen hagues husat no.s porria, com no.s pot petendre quod fuisse perditum seu amis- sum per non hussum, per que los doctors comunament en lo que parlan quod pri- vilegiatus non utendo per espacium decem annorum amittit privilegium, presuppo- sen que non ussus fuerit voluntarius, adeo quod privilegiatus potuerit uti.

Alias enim, si uti non potuisset, etiam si stetisset per mille annos, non amiteret tale privilegium etcetera.

Per totes les quals coses et alias, supplica lo dit sindic esser per vostra Sefioria ab los jutges ja elegits, provehit y declarat dit desentiment posat per dit sindich esser be y legitimament posat y per consequent reparat dit rompiment de capitol de Cort etce-

(12)

tera, omni meliori modo etcetera et licet etcetera.

Altissimus Selles advocatus /

Al c. 340 Molti illustre setior llochtinent general etcetera y president en persona de sa Magestat en les generals Corts y Parlament del present Regne que vuy se selebra al present en la present ciutat de Caller etcetera.

A noticia de Francesch Berenguer Valles ha novament pervingut que per pura inve- stigatio de Nicholau Pasqual y ab los medis que ha tingut ab misser Hieronim Ram y altres particulars habitadors de la present ciutat de Caller, per Dur particular pre- tes interes haurian los magnifichs consellers de dita present ciutat posat licet incon- sulte dessentiment en lo dit Parlament y iguals Corts sots color de la sententia per vostra Sefioria y per la real Audientia als vint y dos del corrent mes de mari pro- mulgada entre dít Pasqual y sa muller ex una y dit Valles partibus ex altera, per raho del capitol en dita sententia contengut de la constitutio de Impuberibus, en virtut de la qual dits coniuges Pasqual pretenian haverse de condempnar dit Valles; y per que en dit capitol no es stat condempnat per les justissimes causes de quibus supradic- to capite in dieta sententia se ha posat dit desentiment, pretenent haverhi violatio de privilegis, per esser, segons diuhen, concedida dita constitutio in vim privilegii a la present ciutat de

Y per go ha vingut axi be a notitia a dit Valles que en dit Parlament se hau dat per sospitos al magnifich y egregi misser Gavi Saxo advocat fiscal y patrimonial y altre dels magnifichs doctors de la real Audientia, y que se hauria declarat militar al suspi- ta, sots color de la sententia per sa Magestat donada entre lo magnifich Leandro Sasso y Pau Blancafort, pretenent esser ab semblants termens y en favor de la dita constitutio de Impuberibus. Cosas cert, molt illustre serior, pretesses, sens esser estats setior dels actes y del que passa en los actes, per que, si ab lo consell que.s deu y maturitat necessaria, y reconeguts los proces y actes, y demesque en ans de possarse dessint- ments, es just haverse demirat per no fer axi injustament tant gran deservey a sa Magestat en voler tant voluntariament et alias impedir les Corts y Parlament, del qual ne redunda tant gran servey de sa Magestat y be comu de tot lo present Regne, se fos considerat y be mirat, resta indubitat que tal audatia de posar semblant des- sentiment no se haguera tinguda.

Attentis predictis et aliis ex processibus et actis resultantibus, per los quals plenissi- mament consta que la dita sententia entre dits conjuges Pasquals ultime donada esser estada en dit cap de la dita constitutio de Impuberibus justissima y conseguent, no haverhi agut violatio de privilegis, ny meins haver tingut per go nec alias causa dits magnifichs consellers de haver posat dit dessentiment, y per go molt humilment i Il notaio Ferrer titola: Oblata per discretum Franciscum Berengarium Valles notarium die 30 madri 1574, Callart:

(13)

se supplica per part de dit Valles, per lo interes que en qualsevol manera lin pogues redundar, per lo qual no consent en semblants dessentiments, ny ab altres procehir et similia a ell en qualsevol manera prejudicials, immo expressament dissent, com en dít capitol de la constitutio de Impuberibus nec alias en lo present Parlament de justi- tia no se li puga fer, ny engendrar prejudici algu, que li sia servey a vostra Serioria dignarse en manar que tots los dits processos y actes axi fets entre dit Leandro Sasso y Pau Blanchafort, com encara entre dits conjuges Pasquals y dit Valles, sian per vostra Serioria y en lo dit Parlament y per los jutges del dessentiment be reconeguts y miratsl.

Ab los quals consta que en la dita causa de dits Sasso y Blanchafort no fonc pretes Al c. 340v.

per part de dit Sasso si estava posada en usu y en observantia la dita constitutio de Impuberibus o no. Sino que dit Sasso era cavaller y que per go no era compres en la dita contitutio demanada y suplicada per lo sindich de la ciutat de Caller et sic per lo Bras real.

Y que, per esser dit Sasso del Bras militar y esser differents et alias, no militar ab dit Sasso la dita constitutío y ab aquex motiu fonc agi declarat per vostra Serioria.

Y si apres per la sacra catholica regia Magestat se ha revocat la sententia de vostra Serioria y es stat condempnat segons diuhen dit Sasso, juxta dictam constitutionem, es stat per haver presupposat en lo supremo real Consell que dita constitutio estava en usu y observantia en la present ciutat. /

Puix per part de dit Sasso no se havia contradit a la dita observantia y us, ny se havia provat lo no esser may no sols posada en us, pero encara ny coneguda en diguna part del present Regne, immo haverse sempre servat lo contrari, com ha provat dit Valles en son proces. Y axi no es maravella que sa Magestat hagues condempnat al dít Sasso, en virtut de dita constitutio de Impuberibus, presupposant esser aquella esta- da en us en la present ciutat de Caller et in corpore cívitatis esser expressos tambe los cavallers.

Lo que cessa en lo cas de dit Valles y Pasquals, eo quales molt divers y differents les proves abundantissimes de dit Valles ab les de dit Sasso. Car dit Valles ha provat en son proces circa dit capitol de la constitutio de Impuberibus no sols ut superius clic- tum fuit, lo no haverse observada ny esser estada may coneguda, ny en us, en digu- na pan del present Regne, et precipue en la present ciutat de Caller.

Pero encara ha provat lo contrari us y consuetut prescripta tanti temporis cuius non extat memoria hominum in contrarium, conformant dit us y consuetut al dret comu.

Circa la successio dels fills als pare y mare, y los pare y mare als fills, et signanter en semblant cas de dit Valles, per hont non solum per non usum perdit vi privilegium spacío decem annorum, juxta totalem juus dispositionem, verum etiam per contra- rium usum per quem etiam tolluntur privilegia, statuta et leges et alias, segons per los processos y actes predits sta mes stessament deduhit, als quals, si et quatenus se

Da sian a mirats il testo è al margine sinistro, richiamato da asterisco.

(14)

ha relatio, y per et alias molt sanctament es stat declarat per vostra Sefioria circa la dita constitutio de Impuberibus en favor de dit Valles.

Attentis meritis processus et actorum, et signanter attento non usu et contrario usu, ut dictum fuit, per lo que ultimadament sa Magestat en la causa de Francesch Vonella, attes en virtut de cert privilegi era stat declarat en sa favor per vostra Seiíoria, ha revocat dita declaratio y sententia de vostra Sefioria en aqueix capitol del privilegi, attes no era stat may posat en us, ny constava del us de aquell, y ha decla- rat conforme a dret comu.

Com sia necessari no sols los privilegis sian possats en us, pero encara que en digu- na manera sia usat lo contrari.

Y axi sa Magestat, quant confirma los privilegis de la present ciutat, com consta per son real privilegi produhit en proces, nol.s confirma sino si y en quant eran possats en us y en observantia, y estava Caller en possessio del us y observantia.

Y axi mateix quant sa Magestat los jura los privilegis, los jura de la matexa manera que los havia confirmats, com apar per dit jurament de quo etiam in dicto processu dicti Valles. Et sic no.s pot dir en diguna manera sa Magestat haver confirmat los privilegis de la present ciutat nec alias, sino si y en quant son estats posats en us y observantia y ne estan en possessio, no obstant lo assert privilegi de usats, y no usats que dihuen com sia que aquells hara ultra cent y tants any que es concedit y en aquell no diu sino dels concedits fins a d.aquella hora, y no dels de apres consedi- dors, ny dels que no son estats posats en us y observantia, ny meins jurats aquells, ny 10 us y observantia de aquells, com en est dit cas de dit Valles y Pasquals, que ny posada en us, ny observada la dita constitutio de Impuberibus ny meins coneguda com es dit, ans sempre se ha servat lo contrari, inseguint la total dispositio de dret comu en semblants casos de successio.

Al c. 341 Ex quibus et aliis ex processu et actis collegibilibus / clarament se veu quant volun- tariament y ab investigatio y medis de dit Pasqual et alias se son moguts los dits con- sellers de Caller, als quals de justitia se ha de dar repulsa, y declarar no procehir dit desentiment per viam juris et alias.

Y no sens alguna reprehensío per haverse mogut axi, sens esser stats sefiors dels actes et alias, com es dit, com axi se supplica onori meliori modo etcetera.

Ultra que consta per los matexos actes y prosessos de dits conjuges Pascuals y Valles que lo dit Valles ha pretes y preten esser estat en dita sententia de vostra Sefioria ulti- mo promulgada entre dites parts, en alguns passos y punts esser stat moli prejudi- cat y perQo aver com ha dit Valles de dita sententia supplicat a la sacra catholica real Magestat y a son sacro suppremo real Consell, segons que lo matex han fet dits con-

juges Pascuals en los passos y punts que lis ha paregut tenir perjudissi.

Y senyaladament sirca lo cap de la dita constitutio de Impuberibus per lo que axi be se veu clarament no proseir dit desentiment, pendente lite et causa supplicationis via hordinaria. Com sia que se haja primer de disidir y diffinir la dita causa de suppli- catio y judissi ordinari, segons que en lo negossi del sindich de la ciutat de Sasser

(15)

pochs dies fa es estat declarat per vostra Sefioria en dites generals Corts y Parlament lo desentiment del dít sindich de Sasser no proseir, per esser ja estada la pretesa de aquell intentada per via hordinaria, quant mes essent ao interes de ters, lo dret del qual no.s pot en deguna manera perjudicar, ny de aquell se pot trattar en semblant cas en lo present Parlament, com ja poch dies fa y hagut tambe declaratio y exsem- plars.

Y per que les dites coses per vostra Sefioria ajan d.eser ab major descans de la con- siensia de sa Magestat et alias vistes y determinades, y sia llidt y permes recusar en jutges aquells que tener llegitima causa com en aquest cas, se poden recusar los qui son posats jutges per lo dit desentiment que son domisiliats en la present ciutat de Caller, per tractarse de causa propria llur, y esser interessats y esperarne comodo y utilitat per sos particulars interessos.

Respective pertant et alias dit Valles, per rao de son interes, al qual en neguna mane- ra enten perjudicar per via directa ny indirecta, suplica molt umilment a vostra Sefioria mane dedarar los dits jutges domisiliats y ciutadans de la present ciutat de Caller, esser, atentis predictis et aliis, sospitosos, y la recusatio de aquells militar, y per conseguint manar esser declarat ab jutges no suspectes, sino neutrals, com axi prosehesca de justisia, cuius complementum etcetera.

Y per que per supradicta et alias se veu la causa de Leandro Saxso esser molt dife- rent a la del dit Valles, per tant no haver lloch de les suspites del magnifich miser Saxso, se suplica que no sia consentit en que aquell no haja d.entrevenir en la dita causa, puix que cosa neguna de suspita milita ab ell, ny.s pot presumir segons dels altros jutges elegits de la present ciutat, se veu Clara la suspita y lo haverse pogut y poder recusar de jutges, segons es dit etcetera, in secus agendis non consentiendo, immo expresse disentiendo etcetera.

Altissimus etcetera Aragoni /

Molti illustre sefior llochtinent general y president en lo present real Parlament.

No pot dexar de quexarse ab molta raho lo real fisch, ab tota la submissio y degut acato se deu a vostra Sefioria, del gran e intollerable prejudissi se ha causat y se causa a la real jurisdisio del Rey y setior nostre y son real patrimoni en la declarasio lo die passat feta circa les sospites per dit real fisch deduhides y allegades devant vostra Sefioria y son real Consell, en respecte dels ciutadans y habitadors de la present ciu- tat de Caller, qui eran elegits y nomenats per lo reverendissimo Estament ecclesia- stich y magnifich Bras real per lo dissentiment en dit real Parlament posat per los magnifichs consellers y sindich de ditta ciutat per causa de la declarasio en la real Audientia feta los dies propassats, en la causa que en ella pendia entre Nicolau i Il notaio Ferrer titola: Oblata per Antoniurn Mura procuratorem fiscalem regium die tri- gesimo martii 1574, Callari.

Al c. 342

(16)

Pasqua! ex una y Francesch Berengari Valles ex alla. En la qual, mature discusso et digesto negosio, auditis quod plenum partibus cum earum advocatis, non semel, sed pluries, se declara setta pretesa constitusio de Impuberibus (axi nominada) esser estada derogada y abrogada per la inveterada consuetut contra de aquella per part de dít Valles legitimament en proces provada.

Per la qual causa dits magnifichs consellers, sindích y singulars de dita ciutat, axi com tenen tota en dicta pretesa constitusio particular interes, han mostrat tenir sobre de ao gran querimonia, pretenent licet nulliter et absque fundamento juridi- co, que la dicta asserta constitusio era violada per la dita declarasio.

Y no es merevella que tal pretengan, puix lo particular interes que a tots ells toca lis obfusca lo judissi recte judicandi curialiter loquendo. Per hont, vehent dit rea! fisch Al c. 342v. que tots los de / dicta ciutat, tam ingenere quamque in specie, tenian dit negossi tant propri, meritament dona a dits juges elegits per suspectes, com a persones que de dret no podean entrevenir en judicar causa propria, y hont mostravan tenir tant par- ticular affectio per be que, quant toca al dit spectable Stament militar eo juges per aquell elegits, dit reà fisch no allega per suspectes per llur propries persones, maxi- me que dir reà fisch te entes ells pretenen no lligarlis, ny compendre en dicta con- stitusio, sino per la parentela molt estreta tenen tots los de dir Estament ab dits ciu- tedans y habitadors de dicta ciutatl.

Y aprofita moli poch lo deduhit per dir reà fisch per que, his non obstantibus, no sols dits elets juges no foren manats exir fora quant se tractava en dir real Consell de dites sospites, com fonch manat exir fora lo advocat fiscal, tractantse contra d.ell de serta allegada sospira, en dret vel alias no militari, per los matexos juges allegats per sospi- tosos ex causis jam dictis estigueren sempre en dir Consell, y ab vot y parer d.ells se ha declarat simul et semel les sospites de dit advocat fiscal militar, y no poder entrevenir per judicar dit pretes debat eo dessentiment, y que les sospites per dit real fisch alle- gades contra d.ells no militan; et hoc nimirum, quia fuerunt judices in causa propria et particulari eorum, eos singulariter tangente. De hont han fet diversos gran alarid, pensant ab tal intermedi haver guanyada la plassa de dir dissentiment, tant en haver fet a dit advocat fiscal en la decisici de aquell no en revenga2 com encar per que ells matexos entrevindran en judicar la causa llur propria en cosa que tant lis importa.

Ara pense vostra Sefioria quin successo pot tenir lo negossi de dit nullo dissenti- ment, maxime haventse posat en tal negossi, en lloch de dit advocat fiscal, lo doctor miger Hieroni Rams, lo qual si ab jurament de calumnia es interrogat, no pora negar que ell ha mostrat tenir particular y grandissim affectio en dir debat, dient que si dicta sententia passava ab la qual era abrogada dicta asserta constitusio, li fahian dany de dos mil ducats, y que per go farian lo ultim de potensia ab los magnifichs Al c. 343 consellers que fessen gran demostrasio de dit negossi, pretenent dita asserta / y nulla

Da per be a ciutat il testo è al margine sinistro, richiamato da un asterisco.

2 En revenga è in soprallinea.

(17)

violasio. Y lo que dehia ell, dehian tanbe los altres iutedans y habitadors.

Y si dit miger Rams ago ab jurament de calumnia nega, sí vostra Sefioria sera servit, manara rebrene informasio que tal trobara. Per hont es de bon compendre que si los matexos entrevenen en judicar la causa principal, quin successo aquella pot tenir, y per lo real fisch qui en son cas y lloch enten de dictes coses dar complida raho a sa Magestat, com es degut, per que sapia com passan assi los negossis, en deroga- sio de sa real jurisdisio y de son real patrimoni, en dany del qual hauria de redun- dar, judicantse dit dissentiment com los dits naturals y habitadors voldrian ab tals suspitosos juges, supplica vostra Sefioria mane mirar en dit negossi que tant impor- ta, no tant per lo que ara se tracta, sino per lo exemplar de semblants coses venido- res y encara passats, per que ab la remescla d.esta, pendran asendent de intentar majors semblants contra tot dret y raho.

Y per Qo dit real fisch, per lo que incumbeix a son offissi, exposa totes estes coses a vostra Sefioria y son real Consell, no consentint, immo expresse dissentint que los dits juges elets per dits tres Brassos entrevengan en dit judissi, sino que hi entreven- gan persones neutrals. Overo que se remeta la decisio de tal dissentiment al illustre y reverendissimo archebisbe turritano, visitador general per sa Magestat en lo pre- sent Renye', persona tant principal y doctissima en lleys y canones, qui com a per- sona tant qualificada y neutral, sens passio alguna2, se topera y decidera aquell ab tota rectitut com es solit.

Ut non, dit real fisch, ab tot lo degut acato, se descarrega, y ab esta enten restar descarregat, puíx no hi pot ser altre, essentne vostra Sefioria axi servit et sine preju- ditio premissorum.

Immo illis semper inserendo et ab illis per hunc vel alium actum minime disceden- do sempre se tracte ab juges no suspectes dit negossi, diu lo dit real fisch en la causa princípal de dit dessentiment eo debat lo seguent, es a saber que tal debat propo-

sat / licet milliter et de facto per los magnifiche consellers y sindich de dicta present Al c. 343v.

ciutat, de jure non procedit, et esse de jure judicandum illud non esse in Curia dedu- cibile, ex eo et alias quia id pendet et habet accessoriam dependentiam a causa prin- cipali que in hac regia Audientia vertebat, ut dictum fuít, inter dictos de Pasqual et Valles.

In qua fuít amplissime auditis dictis partibus ad plenum cum longo apparatu pro- cessus diete cause, prout est videre discussum de viribus dicte pretense constitutio- nis, in vim privilegii concesse universitari dicte civitatis et singularibus ejusdem, prout in supplicatione porrecta per sindicum dicte civitatis apparet quo stante, prout vere stat, non procedit dictum pretensum gravamen.

Quia non potest de eo cognosci in Curia, quin cognoscatur et discutiatur jus tertii, quod ex tale declaratione lederetur, si de eo in Curia cognosceretur, quod nequa-

i Da visitador a Renye è al margine sinistro, richiamato da asterisco.

2 Sens passio alguna è in soprallinea.

(18)

quam est peritendum tum quia parte inaudita cuius est principale interesse causa judicaretur, tum etiam quia, si de causis que ordinarie tractantur in regia Audientia, Curia seu Parlamentum haberet cognoscere, numquamque Curie clauderentur propter quam et alias omnes practici, qui in hac materia Curiarum scripserunt, intrepide tenent quod tales cause in jus tertii venit descutiendum, prout in casu nostro, non possunt tractari in Curia, sed rejciuntur via ordinaria expediende.

Per hont essent ab molta discussio en dicta causa tractat de les forses de dicta pre- tesa constitusio, no.s pot veure aquells en est sumari judissi, maxime per persones que no tenen estudiat lletres conexer si es estat be o mal judicat, que ago toca al supremo real Consell, al qual totes les dites dos parts han supplicat y commessa la supplicasio.

Y essent devoluta tal causa en dit supremo real Consell, no.s porta de tal negossi assi tractar, ne cause continentia dividatur, com sia que si es alla judicat en favor de Valles, apparra no haverse violat dicta constitusio, com nulliter dit sindich preten.

Et hoc jure utimur per haverse axi judicat pluries en diversos Parlaments, et preci- pue in hoc eodem Parlamento, y a d.ago no obsta, y ja serba sententia que se diu esser dada per lo noble governador, confirmada per esta real Audientia en la causa vertia entre un tal Mantzilla y Cabitzudo, per que si be se mira lo proces de dita causa, trobara.s que lo E...] a convingut may contradigra, sino que consenti y se offe- ri effectuar lo que lo actor demanava. Et sic non fuit obtenta in contradictorio judi- tio vídetur fer consuetut en contra, ut in casu nostro. Idem si partes concordant quod ad E...] personam'.

Y per son les parts de vostra Sefioria en imposar silensi als dits consellers y sin- dich circa dit dessentiment, declarando id de jure ex causis predictis et alias non procedere et ita supplicatur per regium fiscum, ejus juribus semper salvis etcetera et licet etcetera.

Altissimus etcetera Saxeus fisci advocatus /

Al c. 344 Lectisque per me dictum et infrascriptum notarium et scribam alta et intelligibili voce dictis tribus supplicationibus, habitísque aliquibus colloquiis tam per dictos magnificum Petrum Forteza primum consiliarium et advocatos civitatis Callaris, dicentes et allegantes que dicere, deducere et allegare voluerunt, cum exhibitione capitulorum Curie et aliorum actorum quamque etiam per magnificum fisci regii patronum pro parte procuratoris fiscalis regii, coram sua multum illustri domina- zione et regiis officialibus et electis Stamentorum infrascriptis, tandem cum exiissent a dicto loco et congregatione dicti magnificus Forteza consiliarius et advocati et sin- dicus Callaris et dictus Valles, pariter et dictus magnificus fisci regii patronus, tunc

i Da Et hoc jure a personam è al margine sinistro, di due diverse mani (una la stessa del- l'estensore del testo, l'altra che salva integrazioni già distrutte dal guasto della carta).

(19)

facta prius relatione per dictum magnificum et egregium regiam cancellariam regen- tem, fuit processum ad determinationem dicti dissentimenti ut sequitur:

magnificus Montiserratus Tries, judex regie Curie, est voti quod gravamen non pro- cedere, attento quod causa pendet coram sua Magestate, ubi tractabitur de supre- ma decisione et etiam quia respicit interesse partis gravamen non procedit, et fuit declaratum juxta merita processus. Vidit.

Reverendus Nicolaus Canyelles, utriusque juris doctor, vicarius generalis Ecclesie callaritane sede vacante, es de vot y parer que proceheix lo dissentiment posat per la present ciutat de Caller, y se ha de desagraviar. Y en quant al prejudici de les parts que se allegue puix aquelles hagen supplicat a sa Magestat, y es particular interes de aquells, y agi no se ha tractat de dit interes de les parts, sino del general prejudici allegat per la ciutat. Pertant que sie reparat dit agravi. Lo spectable don Jaume de Alagón, comte de Sorris, diu que en lo que toca al interes de Valles y Pasqual, que estos senyors de la real Audientia hauran judicat conforme al proges. Pero per lo gravamen posat per la ciutat, oyts los advocats de la ciutat, diu que lo dit gravamen proceheix. /

Lo magnifich miger Antoni Angel Sanatello, doctor en drets, sindic de la ciutat de Al c. 344v.

Sacer, diu que lo dissentiment proceheix y se ha de reparar, attento que lo capitol de Cort, o vero privilegi jurat per sa Magestat, es stat violat, havent tingut noticia los magnifiche doctors de la real Audientia de dit capitol eo privilegi, y no intenta la ciu- tat que sie retractat lo interes de la part.

Lo reverent mossen Gregori Cani, canonge de la Seu de Caller, es del vot y parer del dit reverent miger Canyelles vicari generai callaritano.

Lo noble don Manuel de Castellvi es del vot y parer del spectable comte de Sorris.

Lo magnifich mestre Joan Andreu, en arts y medicina doctor, sindic de la ciutat de Bosa, es de vot y parer que es stat be posat lo dit dissentiment y se ha de reparar.

Lo magnifich Pere Joan Arquer, llochtinent de mestre rational, es de vot y parer que es stat be posat lo dissentiment y se ha de reparar y que, quant a la relatio feta agi, te per gert que, conforme lo proes, lo magnific y egregi regent y los doctors del real Consell hauran be declarat, mes quant al que toca al capitol de la ciutat, per esser posat en locos dels capitols de Cort del Parlament del illustre don Lorengo Fernandez de Heredia, llavors llochtinent generai del present Regne, en la final del qual diu que perpetuament sien observats de aquell die en avant, que per se han de observar y que en aqueix cap, quant a la ciutat, es estada agraviada; y quant a interes dels tergers, seguescan son discurs.

Lo magnifich Joan de Ruecas, regent la Thesoreria generai, es de vot y parer que es gravamen y sa setioria lo mane desagraviar.

Lo magnifich mossen Anton de Ravaneda, mestre rational, es de vot y parer que es gravamen Curie, y que per los actes y allegations dels advocats de la ciutat, appar que la constitutio de Impuberibus es stada y es sempre en us y que aquella se ha de observar. /

(20)

Al c. 345 Lo noble don Nosfre Fabra y d.Ixer, procurador real del present Regne, es del vot y parer del dit spectable comte de Sorris.

Lo magnifich y egregi doctor miger Joseph Montaner, regent la real Cancellaria, es del mateix parer del magnific miger Montserrat Tries per les matexes causes y per que no se pot declarar lo interes de la ciutat que no se faga prejudici al interes del terger y que te tanta connexitat que no se pot separar en manera alguna y que axi es stat declarat en lo present y altres Parlaments y que axi ho declaren tots los doctors pratics sens discrepar algu scrivint en materia de Corts y parlaments generals. Y que declarar lo contrari es contravenir a dites declaracions y judicis fets en Corts, lo que no.s pot fer. Y sie declarat conforme al proces.

Lo prefato molt illustre sefior llochtinent general y president en lo dit real Parlament generai conclou ab la major part.

E successivament sa moli illustre sefioria en lo dit real generai Parlament assigna a sentencia y declaracio, instant lo dit magnifich Pere Forteza conseller en cap y pre- sent lo dit procurador fiscal real, per a dema dimecres a les tres hores apres mig jorn ab contínuacio de hores.

Et dictus magnificus et egregius regiam Cancellaríam regens fecit provisionem sequentem:

Prorrogatio. "Multum illustris dominus locumtenens generalis et presidens in presenti regio generali Parlamento prorrogat dictum Parlamentum et omnes et singulos actus eju- sdem ad diem crastinam sí juridica fuerit, sin autem ad primam diem juridicam et non feriatam ex tunc inmediate sequentem".

Presentibus ibidem magnificis Antonio Angelo Sanatello Saceris et Hieronimo Ram Callaris utriusque juris doctoribus ac Francisco Ferrer portarlo pro testibus etcete- ra.

Idem Christophorus Ferrer notarius et scriba pro herede Serra /

221 1574 marzo 31, Cagliari (Palazzo regio)

Il viceré emette la sentenza che riconosce la validità del dissentiment di Cagliari ed ordina l'osservanza della Costituzione De impuberibus. Ordina quindi di passare all'esame del dissentiment presentato il giorno precedente nello Stamento militare da Alvaro di Riva di Neyra. Finita la procedura di ambasciate vengono eletti i giudici dei tre Stamenti. Nel frattempo il sindaco del Reale comunica che Giacomo Sarroch ha posto dissentiment. Comincia quindi l'esame della supplica del di Neyra che prende le mosse dal momento in cui il re di Francia si era impadronito della città di Bonifacio ed il viceré De Heredía aveva fatto porre una guarnigione spagnola a Castellaragonese, ordi- nando per il vettovagliamento 100 rasieri di grano al prezzo corrente ad Antonio Stefano di Buchicara. Il frumento era stato preso in consegna dalr uf- ,

(21)

ficiale Lorenzo di Lo Frasso e pagato dai soldati, ma mai al Buchicara. A que- sti, poco dopo, erano state abbattute tre case per ordine di Rocco Capellino, che era venuto nella città per rinnovare le fortificazioni, senza che mai gli venisse rimborsato il danno. In seguito, il nuovo viceré Alvaro de Madrigal gli aveva ordinato di fare catturare il famoso ladrone Lorenzo Judas ed egli lo aveva fatto prendere e giustiziare da Alvaro di Riva di Neyra. In ricompensa di tanti ser- vigi questo viceré, dando credito ad una sola testimonianza contraria, lo aveva fatto gettare in catene nella Torre dell'elefante per due anni e due mesi. In seguito a tali traversie il Buchicara dovette indebitarsi con Francesco Blanco e Cristoforo Portuguès, perdette l'azienda e finì i suoi giorni in miseria. Il suo debito fu poi onorato dal genero, don Alvaro di Riva di Neyra appunto, il quale chiede ora, come amministratore delle figlie — che sono nipoti del Buchicara, nel frattempo risultato innocente —, un indennizzo per una somma complessi- va di 6000 lire. Il procuratore fiscale osserva semplicemente che per il momen- to le richieste non sono corroborate da prove ed il viceré dà avvio alla proce- dura per la votazione dalla quale risulta che per il momento il dissentiment non può essere accolto, ma riconosce al di Neyra il diritto di agire in seguito, quando potrà esibire i documenti. A questo punto il viceré fa prorogare all'in- domani.

Et die 31 dictí mensis martii, congregatis multum illustri domino locumtenente Al c. 345v.

generali et magnificis regiis officialibus infrascriptis convocatisque tribus Stamentis quolibet in suo loco sono campane ut moris est, in facto dissentimenti positi per sin- dícum presentis civitatis Callaris fuit processum ad sententiam et declarationem ut sequitur:

Los noms de nostre seilor Deu y de la gloriosissima Verge sancta Maria mare sua y seflora nostra humilment invocats.

Lo moli illustre sefior don Joan Coloma llochtinerd y capita general del present Sentencia.

regne de Serdenya y president en lo real generai Parlament, visto lo dissentiment posat en lo dit generai real Parlament per Michel Atzori sindich de la present ciutat de Caller, per lo que preten que dita present ciutat y habitadors de aquella seria esta- da agraviada y perjudicada en detriment y violacio de una constitucio vulgarment dita de Impuberibus, en una sentencia en dies passades promulgada per sa molt illu- stre sefioria en la real Audientia, entre Nicolau Pasqual de una part y Francesch Berenguer Valles son gendre de la part altra; oits plenament los sindich y advocats de la present ciutat y tambe lo procurador fiscal real en tot lo que dir, deduir y alle- gar han volgut; y vist lo dit dissentiment y vistes les supplicacions en dit real gene- ral Parlament presentades, tant per lo dit sindich de la present ciutat y per lo dit

testo è di mano del notaio Piso da questo punto.

(22)

Francesch Berenguer Valles, com per lo dit procurador fiscal rea'; y vistes y atteses totes altres coses de veure y attendre y considerades les de considerar; y la assigna- cio a sentencia per la die y l'ora present feta, als quals a cauthela assigna; tenint a nostre sefior Deu devant los xills, del contexte del qual tot recte judici proceheix; los sagrats quatre sancts Evangelis corporalement tocats y reverentment mirats, sa molt illustre sefioria, de consell dels officials reals y dels jutges elegits per los tres Staments, es los reverendissima miger Nicolau Canyelles doctor en drets, canon- Al c. 346 ge / y vicari generai de la Seu callaritana y mossen Gregori Cani canonge de dita Seu callaritana per lo reverendissimo Stament ecclesiastich, y spectable don Jayme de Alagón comte de Sorris y noble don Manuel de Castellvi per lo spectable Stament militar, y miger Antoni Angel Sanatello doctor en drets y mestre Joan Andreu, en arts y medecina doctor y prothofisich del present Regne per lo magnifich Stament rea'; pronuncia sentencia y declara que lo dissentiment eo gravamen per lo dit sin- dich de la present ciutat de Caller posat proceheix y que ha de ser reparat de esta manera, go es que se observe la dita constitucio de Impuberibus, de la manera que sa Alteza ha concedida y decretada, segons que axi se devia observar, y que los magnifichs doctors de la rea' Audiencia haurian declarat conforme als merits del proges; y que les parts de Pasqua' y Valles proceescan llur justicia per llur interes, attes que tots dos parts an supplicat a sa Magestat y a son sacro rea' supremo Consell, no obstant les coses per lo dit rea' fisch y Valles deduydes y allegades.

Don Juan Coloma Vidit Montaner regens

Al c. 346v.

Mossen Alvaro de Riva de Neyra dissentiment.

Lata' et promulgata fuit huiusmodi sententia per multum illustrem dominum don Joannem Coloma locumtenentem et capitaneum generalem presentis regni Sardinie et presidentem in dicto regio generali Parlamento et de sue dominationis mandato in ejus presentia lecta et publicata per me notarium et scribam infrascriptum in pre- dicto regio generali Parlamento die trigesimo primo martii, anno a nativitate Domini 1574, Callari, instante et dictam sententiam ferri et promulgari presente dicto Michaele Atzori, sindico presentis civitatis Callaris presenteque fasci regii procura- tore. Presentibus ibidem magnificis Joanne Jacobo Sarroc et Jacobo Dessi mercato- re, civibus Callaris pro testibus ad hec vocatis et specialiter assumptis.

Christophorus Ferrer notarius et scriba pro herede Serra /

Et quia hestema die per sindicum Stamenti militaris fuit notificatum sue multum illustri dominationi quod in dicto Stamento fuit positum dissentimentum per magnificum Alvarum de Riba de Neyra, fuit condusum quod fiat ambassiata dicto Stamento militari, ut sue multum illustri dominationi denuntient causam dicti dis- sentimenti et pariter dicatur tam dicto militari quamque ecclesiastico et regali

i Verga gli atti il notaio Ferrer.

(23)

Stamentis ut nominent judices pro determinatione dicti dissentimenti et sue domi- nationi denuntient. Et ad hoc vadant magnifici Montiserratus Tries judex regie Curie et Petrus Joannes Arquer locumtenens magistri rationalis.

Et dicti ambassiatores Curie regie accesserunt ad dictum spectabile Stamentum militare et in eo fecerunt dictam ambaxiatam et fuit responsum per spectabilem don Jacobum de Alagón comitem de Sorris quod habito colloquio in dicto Stamento, dabitur responsum de omnibus sue multum illustri dominationi.

Et postea accesserunt dicti ambassiatores ad reverendissimum Stamentum ecclesia- sticum et in eo exposuerunt ut super dicti dissentimenti determinatione eligant judi- ces huius Stamenti et sue dominationi referant et fuit responsum per reverendum vicarium quod mediante ambassiata dabitur responsum sue dominationi.

Et postea accesserunt ad magnificum Stamentum regale et in eo fecerunt similem ambassiatam de judicibus eligendis et fuit responsum per magnificum primum con- siliarium quod habito colloquio in Stamento, dabitur responsum sue dominationi.

Et cum dicti ambassiatores Curie regie rediissent ad suam multum illustrem domi- nationem et eidem premissa exposuissent, venerunt ad suam dominationem reve- rendi Gregorius Cani et Bartholomeus Amar ambassiatores reverendissimi Stamenti ecclesiastici et dixerunt quod per dicto dissentimento determinando fuit facta elec- tio in dicto Stamento de personis reverendorum Andree Bacallar et Antonii Atzori canonicorum Callaris.

Et sindicus civitatis Callaris dixit quod fuit facta electio in Stamento regali de per- sonis magnificorum Michaelis Angeli Cani et Francisci Pintolino. /

Et deinde accessit ad suam dominationem nobilis don Antonius Barbara sindicus Al c. 347 spectabilis Stamenti militarís et exposuit sue dominationi quod dictus Alvarus de

Riva de Neyra dabit rationem cause sui dissentimenti et quod fuit facta electio per illius determinatione de personis nobilis don Ferdinandi de Doni et magnifici Hieronimi Ram.

Dicto die in dicto regio Parlamento Michael Atzori síndicus magnifici Stamenti Dissentiment regalis retulit quod in dicto Stamento fuit positum dissentimentum. de mossen

Joan Jacobo Sarroc.

Et peractis premissis fuit deliberatum in dicto regio Parlamento per suam multum illustrem dominationem quod notificetur dicto Alvaro de Riva de Neyra nomina dictorum judicum et pariter assignat sua dominatio ad sententiam et declarationem ad diem et horam presentem cum horarum continuatione et intimetur.

Et dicto die et hora fuerunt notificata nomina dictorum judicum dicto Alvaro de Riva de Neyra et pariter eidem intimatum ad sententiam ut supra.

Et postmodum accessit ad suam multum illustrem dominationem in dicto regio Parlamento, congregatis et presentibus et infrascriptam supplicationem audientibus regiis officialibus atque judicibus electis trium Stamentorum, accessit magnificus

(24)

Alvarus de Riva de Neyra, civitatis Castri Aragonensis, et presentavit supplicatio- nem tenoris sequentis: /

Al c. 349 Muy illustre sei-1°r lugarteniente generai y presidente del real Parlamento etcetera'.

Los atitios passados, siendo visorey en este Reyno el muy illustre don Lorenso d.Eredia, por las nesessidades que concurria y haviendose apoderado el rey de Fransia de la ciudad de Bonifacio, paresejo a dicho setior virrey, con deliberacion del Conseyo de guerra, poner la ciudad de Castel Aragones guarnision de espagno- les por estar tan al oposito de Bonifacio, adonde se havian hecho fuertes los enemi- gos, y para el sustento de dichos soldados, mando dicho sefior virrey que se buscas- se trigo para mantener dichos soldados. Y no allandose trigo aquel anyo, por cer estrecho en este tiempo, Antonio Estevan de Buchicara allandose con alguna suma de trigo, li fue mandado que socorriesse de alguna quantidad para dichos soldados.

El qual dio cien raseres de dicho trigo, segun mas largament consta en los libros del Rasional y de la Procuration real, ansi del trigo, como del pree que hiva el dicho anyo. Qual trigo torno Lorenso de lo Frasso, municionero que era en dicho tiempo, qual trigo pagaron dichos soldados, pero no al dicho Buchicara. Y ansi mesmo al cabo de pocos mesos fue en dicha iudad de Castel Aragones Roca Capellin, ingi- gniero de su Magestad, por orden de dicho seiior virrey, para fortificar y reparar dicha ciudad.

Y por orden del dicho ingigniero fueron derrotas tres casas de dicho Buchicara, segun consta por la orden de dicho ingigniero y es de dichas casas, de las quales casas y trigo el dicho Buchicara ya mas hace pagado, hacciendo lo pedido muchas vehes y despues de haver eccho dichos servitios, y viníendo el muy illustre setior don Alvaro de Madrigal por virrey en este Reyno, mando al dicho Buchicara que deesse orden para que se tornasse persona de Lorenso Judas de la encontrada de Gallura, el qual era ladron famoso, salteador de caminos y tenia tractos con franceses.

Y corno dicho Buchicara entene dicho mandamiento y fuesse tan fiel de ssu Magestad y viesse lo que complia a ssu servitio, dio tal orden que dicho Lorenso Judas fue dentro de pochos dies tomado por persona de Alvaro de Riva de Neyra, y de dicho Judas fue hecho justicia.

Y por de particulares servitios fue tambien remunerado que por una simple testifi- Al c. 34917. cation / dicho Judas no teniendo credito, fue preso dicho Buchicara por dicho serior virrey y puesto en la torre del Orifany, con hierros, cadenas y esposas, por espassio de dos afuios y dos mesos, con dos guardias, un aguahil llamado Camos y un porte- ro llamado Gabriel Comina.

Y al cabo de los dos ditios y meses fue sacado tan sín culpa y sin allarse cosa contra dicho Buchicara, que don Salvador Aimeric quondam lo hiho official de Galura y al dicho Buchicara hihueron pagar dichas guardias, por la qual quantidad le feu for-

1 Il Ferrer titola: Oblata per magnifici" Alvarum de Riva de Neyra.

(25)

sado enpegnarse al quondam Francisco Blanco y a mossen Christophol Portugues en mil y quatrocientas libras, segun consta por los autos.

Por la qual quantídad y perdída de ssu ahienda con la larga carcel, vino dicho Buchicara a quedar destruido y morir un pobre que no pudo pagar a dichos Portugues y Blanco.

Y como los bienes de dicho Buchicara fuessen obligados a los sobredichos, ha sido forsado a Alvaro de Riva de Neira, por la honra de ssu suegro, pagar dichas deudas, segun consta del pagamiento.

Y como las hiyas del dicho Riva de Neira fuessen herederas de dichos bienes, por ger nietas del dicho Buchicara, a quien dichos bienes pervenian, dicho Riva de Neira, como legitimo administrador de aquellas, supplica dichas hiyas sian remune- radas y en lugar de ssu aguelo desagraviadas ansi de trigo, casas y dietas, como de la asienda que se perdio por el detenimiento de las carceles, qual fue mas de seis mil libras.

Por que se ha visto por la misma causa ger tornado Joffrino Pinna Sata por el dicho don Alvaro, y por dicho agravio su Magestat, como clementissimo, lo mando dar mil y dosientos ducados y privilegio de generoso, dandole esperansa de mas remune- rarle, siendo assy con mas rahon, puede ger desagraviado dicho Buchicara, pues contra el no se allo cosa alguna, y en lugar de aquel a ssus herederos, por que, sien- do gravamen Curie, claro podria poner disentiment y aser parar las presentes Cortes.

Lo que no querria el dicho de Riva de Neyra, por ger fidelissimo vassallo a ssu Magestad y confiar que vostra Sefioria, por el descargo de la conscientia de ssu Magestad, lo remediara, pues es cosa tant Clara y ansi se lo supplica en todo el meyor modo que puede y deve etcetera.

Altissimus

Intimetur fisco regio.

Provisum per multum illustrem dominum locumtenentem generalem et presiden-

tem in regio generali Parlamento die trige- / símo primo martii, anni 1574, Callari. Al c. 350 Christophorus Ferrer notarius et scriba pro herede Serra

Fuit intimatum dicto die honorabili Antonio Mura pro fisci regii procuratori per Franciscum Ferrer regium portarium sic referentem.

Ferrer notarius

Comparent lo dit Antoni Mura procurador fiscal real devant del dit molt illustre sefior llochtinent generai y congregatio sobre dita, verbaiment dix y supplica a sa molt illustre senyoria que, attes que no conste de les preteses del dit Alvaro de Riba de Neyra, ni consta de legitimatio de sa persona, ni de les altres coses que deven con- star, que per go li sie posat silenci y sie assignat a sentencia.

E sa molt illustre sefioria proveheix que assigna a sentencia y declaratio per al die y

(26)

hora present ab continuatio de hores, e sie intimat.

E dit die lo dit porter fa relatio que ha intimat dita assignatio al dit magnifich Alvaro de Riva de Neyra.

E apres feta relatio de la causa per lo magnifich y egregi regent la real cancellarla, se procey a la determinati° en la forma seguent:

lo magnifich miger Montserrat Tries, jutge de la regia Cort, es de vot y parer que pro nunc no proceheix lo dissentiment posat per lo dit Alvaro de Riba de Neyra, axi per no constar de les coses per ell preteses, ni de son jus agendi, y que per go lo dissen- timent no proceheix, reservantli le dret alla ahont li competeix.

Lo reverent mossen Andreu Bacallar, canonge de Caller, diu que si es axi del for- ment y de les cases, que proceheix lo dissentiment. Quant al altre, que pro nunc non procedit, sino que se li reserve dret per a provar lo que prete, que les hores habebi- tur ratio.

Lo noble don Ferrando de Doni diu que no proceheix per hara lo dit dissentiment, attento que no consta del jus agendi y se li reserve dret.

Lo magnifich mossen Francesch Pintolino, sindic de la ciutat de Oristany, es del vot del magnific miger Tries.

Lo reverent mossen Antoni Atzori, canonge de Caller, es del vot del dit magnific micer Tries. /

Al c. 35N. Lo magnifich miger Hieronim Ram es del vot del dit miger Tries.

Lo magnifich miger Michel Angel Cani es del vot del dit magnifich miger Tries.

Lo magnifich Pere Joan Arquer, llochtinent de mestre rational, es de vot del dit magnifich miger Tries.

Lo magnifich Joan de Ruecas, regent la Thesoreria generai, es del vot del dit miger Tries.

Lo noble don Nosfre Fabra y d.Ixer, procurador real, es del vot del dit miger Tries.

Lo magnifich mestre rational, mossen Anton de Ravaneda, es del dit vot del magni- fich miger Tries.

Lo magnifich y egregi doctor miger Joseph Montaner, regent la real Cancellarla, es del vot del dit magnifich miger Tries.

Sa molt illustre serioria conclou ab la major part.

Christophorus Ferrer notarius et scriba pro herede Serra /

Al c. 351 Los noms de nostre seflor Deu y de la gloriosissima Verge sancta Maria mare sua y senyora nostra humilment invocats.

Sentencia. Lo molt illustre setior don Johan Coloma llochtinent y capita generai del present Regne de Serdenya per la sacra catholica real magestat del Rey nostre serior y presi- dent en lo present real generai Parlament, vist lo dissentiment posat en lo dit real generai Parlament per Alvaro de Riba de Neyra per part de ses filles, netas y here- vas segons dix del quondam Antoni Esteva Buchicara, pretenent esserli estat fet agravi per la regia Con al dit quondam Buchicara son sogre en no haverli pagat lo

(27)

preu de gent rasers de forment que diu havia donat lo dit Buchicara en la ciutat de Castell Aragones per a la municio dels soldats que alli estaven alojats, y prengue dit forment Lorengo de lo Frasso municioner, y que ago fonch en temps del quondam don Lorengo de Eredia llochtinent generai, y que a cap de pochs mesos apres aria en dita ciutat de Castell Aragones Roca Capellino inginier de sa Magestat, per orde del dit quondam virrey, per a fortificar y reparar dita ciutat, y per orde del dit ingi- neir foren endorocades tres cases del dit Buchicara; y que may es stat pagat lo dit Buchicara del dit forment, ny del preu de dites cases; y apres en temps del illustre quondam virrey don Alvaro de Madrigal per manament de aquell fonc, sens culpa, segons prete', capturat lo dit Buchicara y detingut presoner en la present ciutat en la torra del Urifany per temps dos afiys y dos mesos; y se lis causaren moltes despe- ses y danys, axi de les guardies que estigueren en guardia de ell, quals paga dit Buchicara, com alias; vista la [sup]plicatio per lo dit Alvaro de Riba de Neyra sobre ago [posa]da y aquell oit verbalment en tot lo que dir, deduir y allegar [ha vol]gut;

y vista la resposta feta per lo procurador fiscal real, dient que, attes no constava de les coses preteses per lo [dit] Alvaro de Riba de Neyra, ny del jus agendi de aquell

[pretes], li sia imposat silenci; assignat a sentencia y declaracio per [al] / present die Al c. 351v y hora, als quals ab la present a cauthela assigna, tenint a nostre sefior Deu devant

los ulls, del qual proseeix tot recte judici, los segrats quatre sancts Evangelis corpo- ralment tocats y reverentment mirats, sa molt illustre sefioria, de consell dels officials reals y dels jutges elegits per los tres Staments, go es los reverents mestre Andreu Bacallar doctor en sacra theologia y mossen Antoni Atzori canonges de la Seu de Caller per lo reverendissimo Stament ecclesiastich, y lo noble don Ferrando de Doni y lo doctor miger Hieronim Ram per lo spectable Stament militar, y lo doctor miger Michel Angel Cani y Francesch Pintolino per lo Stament real; pronuncia sentencia, y declara lo dissentiment posat per lo dit Alvaro de Riba de Neyra no procehir per ara, axi per no constarles coses per ell preteses, ny de son jus agendi et alias per no constar de les coses per ell pretesesi; reservantli dret alla ahont li competira, no obstant les coses per aquell preteses, deduides y allegades.

Don Juan Coloma Vidit Montaner regens

Lata et promulgata fuit hujusmodi sententia sive declaratio per multum illustrem dominum don Joannem Coloma locumtenentem et capitaneum generalem et presi- dentem in dicto regio generali Parlamento et de sue multum illustris dominationis mandato lecta et publicata in dicto regio Parlamento per me notarium et scribam infrascriptum, Callari, instante honorabili Antonio Mura pro procuratore fiscali regio, presenteque dicto Alvaro de Riva de Neyra, die mercurii intitulato trigesimo

i Sens culpa, segons prete è in soprallinea.

Per no constar de les coses per ell preteses è in soprallinea.

(28)

Al c. 348 mensis martii, anno a nativitatel Domini 15 / 74. Presentibus ibidem honorabilibus Petro Uxarello et Salvatore Canutzo Callaris pro testibus ad hec vocatis et speciali- ter assumptis.

Et premissis peractis dictus magnificus et egregius regiam Cancellariam regens, in personam multum illustris domini locumtenentis generalis fecit provisionem sequentem:

Prorrogatio. "Multum illustris dominus locumtenens generalis et presidens in presenti regio generali Parlamento prorrogat dictum Parlamentum et omnes et singulos actus eju- sdem ad diem crastinam si juridíca fuerit, sin autem ad diem primam juridicam et non feriatam ex tunc inmediate sequentem".

Presentibus ibidem dictis Petro Uxarello et Salvatore Canuzo ac Francisco Ferrer portafio regio pro testibus ad hec vocatis et specialiter assumptis.

Idem Ferrer notarius et scriba pro herede Serra

222 1574 aprile 1 (giovedì), Cagliari (Palazzo regio) Giacomo Sarroch toglie il suo dissentiment riservandosi il diritto di ripro- porlo quando gli sembrerà opportuno. Indi i rappresentanti degli Stamenti chiedono al viceré di aggiornare i lavori del Parlamento al primo giorno utile dopo "le ferie della Resurrezione", ed il viceré subito esaudisce la richiesta ordi- nando al reggente di pronunciare la solita formula di proroga.

Continuatio. Et die jovis intitulato primo mensis aprilis dicti anni Callari, congregatis prefatis multum illustri domino locumtenente generali et magnificis regiis officialibus, con- Se lleva lo vocatisque et congregatis sono campane majoris ut moris est tribus Stamentis, quo- dissentiment libet in suo loco, magnificus Joannes Jacobus Sarroch, comparens coram multum

de mossen

Sarroc. illustri domino locumtenente generali in dicto regio Parlamento, tollit sive cancellat dissentimentum ab eo positum in dicto Parlamento, cum pacto, videlicet reservata sibi facultate iterum ponendi dissentimentum quandocumque sibí fuerit bene visum.

Et deinde accesserunt venerabílis Michael Aranyola sindicus reverendissimi Stamenti ecclesiastici et nobilis don Antonius Barbara sindicus spectabilis Stamenti militaris et magnificus Antonius Cathala sindicus presentis magnifici Stamenti rega- lis et ex parte dictorum Stamentorum, quilibet videlicet pro parte sui Stamenti, sup- plicarunt sue multum illustri dominationi quatenus dignetur prorrogare presens Al c. 348v. regium generale Parlamentum ad prima diem juridicam et non feriatam post feri- / as sacratissime Resurrectionis domini nostri Jesu Christi, ob reverentiam sue divine magestatis et quod bis diebus commemorationis dominice Passionis et Al piede della carta un appunto del Ferrer: Die 31 martii Callari, instante fisci procu- ratore, dicto Alvaro y Pere Uxarello, Salvador Ranutzo.

(29)

Resurrectionis decet cunctos Christi fideles divinis officiis precipue assistere et ea que animi salutem concernunt animadvertere.

Et sua multum illustris dominatio ex causis predictis et in ejus personam magnificus regiam Cancellariam regens fecit provisionem sequentem:

"Multurn illustris dominus locumtenens generalis et presidens in presenti regio generali Parlamento prorrogat dictum Parlamentum et omnes actus et singulos eju- sdem ad diem primam post ferias sacratissime Resurrectionis domini nostri Jesu Christi si juridica fuerit, sin autem ad primam diem juridicam et non feriatam ex tunc inmediate sequentem".

Presentibus ibidem magnificis Antonio Angelo Sanatello utriusque juris doctore civitatis Saceris et Francisco Pintolino civitatis Oristanni pro testibus etcetera.

Idem Christophorus Ferrer notarius et scriba pro herede Serra

223 1574 aprile 19 (lunedì), Cagliari (Palazzo regio) Il viceré assieme agli ufficiali; mentre gli Stamenti sono riuniti ciascuno nella sua sede, decide di inviare presso di loro il procuratore e l'avvocato fisca- le affinché dicano che è ormai tempo di fare l'offerta particolare del donativo, specie in considerazione dell'eccessiva durata del Parlamento, che è aperto ormai da quasi un anno; nel frattempo facciano sapere se manca qualcosa.

Attraverso il solito scambio di ambasciate, i militari fanno sapere d'essere pron- ti; così fanno gli ecclesiastici, ma ricordano che ci sono ancora alcuni negozi da trattare, come quello della libera esportazione delle rendite ecclesiastiche; così pure fanno i rappresentanti dello Stamento reale, avvisando però che per l'of- ferta particolare potranno provvedere solo quando rientreranno i sindaci di Alghero ed Oristano. Quindi il viceré fa prorogare.

Et die lune intitulato decimo nono dicti mensis aprilis ad celebrationem dicti regii generalis Parlamenti prorrogato et assignato, congregatis prefatis multum illustri domino locumtenente generali et presidente in presenti regio generali Parlamento prorrogato et assignato et magnificis regiis officialibus, convocatisque sono campa- ne ut moris est et congregatis in suis locis tribus Stamentis quolibet in suo loco, fonc conclos que se faga embaxada als tres Staments y per ago vagen los noble procura- dor real y magnífich advocat fiscal y se lis diga de part de sa molt illustre senyoria que ha molt que dura la prosequutio de aquest real generai Parlament y conve al ser- vivi de sa Magestat que ab brevetat se despedesca, que ja par que cau en culpa de tots la dilatio.

Que per go los encarrega per lo que conve al servigi de nostre sefior Deu y de sa

Magestat y benefici del present Regne, fagan la / offerta particular per que.s vinga a Al c. 352

la conclusio del Parlament.

Et dicti nobilis et magnificus procurator regius et fisci patronus, accedentes ad reve-

(30)

rendissimum Stamentum ecclesiasticum, in eo exposuerunt dictam ambassiatam et fuit responsum per reverendum fratrem Joannem Serra que en aquest reverendissi- mo Stament ecclesiastic se comunicara y tambe per que falten alguns del Stament, vinguts aquells, se dara la resposta a sa molt illustre senyoria.

Deinde dicti ambassiatores accesserunt ad spectabile Stamentum militare et in eo fecerunt dictam ambassiatam et fuit responsum per magnificum Michaelem Comprat que en dit illustre Stament militar sen tractara y ab embaxada se dara la resposta a sa senyoria.

Preterea dicti ambassiatores accesserunt ad magnificum Stamentum regale et in eo fecerunt dictam ambassiatam et fuit responsum per magnificum Petrum Forteza primum consiliarium Callaris quod habito colloquio in dicto Stamento, dabitur responsum sue dominationis.

Successive accesserunt ad suam multum illustrem dominationem magnifici Hieronimus Ram utriusque juris doctor et Leander Saxeus, embassiatores spectabi- lis Stamenti militaris et sue multum illustri dominationi esposuerunt sequentia: que en dit llur Stament han hoyda la dita embaxada de part de sa senyoria feta y diven que dit Stament es stat y sta y stara sempre prompte passar avant en lo progresso del present real generai Parlament y servici de nostre sefior Deu y de sa Magestat y benefici del present Regne y que sa senyoria sab que no es stat ny sta ny stara per lo dit Stament militar.

E sa molt illustre senyoria respongue als dits embaxadors del spectable Stament militar que sa senyoria no sab que falte alguna cosa per fer la offerta particular y ser- vir a sa Magestat a cap de un any que dura lo Parlament, sino fer posar ho per obra y effectuarho y que si ells saben cosa particular que falte, ho digan, per que sa sen- yoria no ho sab.

E haventse despedits dits embaxadors militars, vingueren a sa molt illustre senyoria los reverents mossen Andreu Bacallar y mossen Antoni Atzori canonges de la Seu de Caller y explicaren la embaxada seguent: /

Al c. 352v. "Moli illustre sefior llochtinent generai y president en lo present real generai Parlament.

En lo illustre y reverendissimo Stament ecclesiastich se ha entes la embaxada a d.aquell feta de part de vostra Sefioria y nos tramet agi a dir a vostra Sefioria que dit Stament sempre ha desijat y desija la prosequutio y conclusio de aquest real generai Parlament y que te alguns negocis que tractar, en special lo dissentiment que posa sobre la exhactio libera de les rendes ecclesiasticas y supplica a vostra Sefioria se prenga detenninacio en ago".

E essentse despedits dits embaxadors ecclesiastichs, vingueren a sa sefioria los magnifiche mossen Pere Forteza y mossen Joan Andreu y a sa sefioria feren la seguent embaxada:

Riferimenti

Documenti correlati

Polymorphisms andhaplotypes of the NBS1 gene are associated with risk of sporadic breast cancer in non- Hispanic white women < or = 55 years... Miki Y, Swensen J, Shattuck-Eidens

Il    lavoro  è  stato  svolto  presso  l’ambulatorio  “CROCE  BLU”  a  Livorno, 

detected for the Atlantic Ocean: France (Roscoff), and Portugal (Furadouro); four haplogroups were detected for Western Mediterranean: Western Sardinia (Cabras

Intracoronary bone marrow derived progenitor cells in acute myocardial infarction.. Lunde K, Solheim S, Aakhus S,

Quando simili esperimenti di doppia IF venivano eseguiti utilizzando K20 ed anticorpo anti-T12, le immagini sovrapposte documentavano una colocalizzazione di ZNF9 e T12, che è

The structure of the paper is as follows: in Section 2, we give an overview of the molecular line surveys used to assign radial velocities to the clumps and describe the

acknowledges support by the National Aeronautics and Space Administration through the TESS Guest Investigator Program (80NSSC18K1585) and by the National Science

3 Centre for Astrophysics Research, School of Physics, Astronomy and Mathematics, University of Hertfordshire, College Lane, Hat- field AL10 9AB, UK. 4 ASTRON, the Netherlands