SOCIAL INCLUSION OPPORTUNITIES
matchinclusion.eu
ESPORT I EDUCACIÓ INFANTIL I JUVENIL
Bastint ponts per a la inclusió social
Esport i educació infantil i juvenil
Bastint ponts per a la inclusió social
Projecte núm. 579923-EPP-1—2016-2-IT-SPO-SCP
AUTORS I AUTORES:
CESIE
Giuseppe La Farina Giovanni Barbieri Maureen Blache Roberta Lo Bianco
FACULTAT D’ESPORT I EDUCACIÓ FÍSICA UNIVERSITAT DE SARAJEVO Izet Rađo
Dino Mujkic Nedim Čović Aela Ajdinović
Damira Vranešić – Hadžimehmedović Dženana Imamović
Slavenko Likić
ASSOCIACIÓ FOOTURA Emiliyan Metodiev EURICON Kaatje Jansen Barbara Brodigan CLUB NATACIO BANYOLES Albert Busquets Badosa Oriol Josep Geli
ELLINIKO FORUM PROSFYGON Josephine Ngendakumana Photene Kalpakiotis HANDALA
Vanessa Romano Massimiliano Dellutri
ÍNDEX
Objectiu del manual 5
Sobre MATCH
5 Objectius i beneficis
7
Inclusió i exclusió social 9
Què són la inclusió i l’exclusió social?
9 Com es pot garantir la inclusió social?
10
Esport, jocs i inclusióe 13
Esport i inclusió
13
Esport i jocs
19 El joc com a activitat principal
20 El joc com a motivació
21
La persona entrenadora com a educadora
23
Entrenament
23 Habilitats i qualitats d’una persona entrenadora
28
Jocs
33
Introducció 33
Llista de jocs
35
Bones pràctiques 61
1 2 3 4
5 6
5
Objectiu del manual
1.1 - Sobre MATCH 1
E l manual «Esport i educació infantil i juvenil. Bastint ponts per a la inclusió social» ha estat elaborat en el marc del projecte MATCH Social Inclusion Opportunities, cofinançat pel programa Erasmus +, una associació en col·laboració en l’àmbit de l’esport. El projecte pretén potenciar la inclusió social i la igualtat d’oportunitats de persones migrants, demandants d’asil, refugiades i joves locals desfavorits i desfavorides a través de la promoció i l’augment de la seva participació en activitats esportives.
MATCH ha reforçat el potencial de l’esport com a mitjà d’inclusió a través de la creació d’interacció entre aquests grups objectiu, l’esport i els joves professionals. De fet, l’esport pot bastir ponts entre gent amb orígens socials, econòmics i culturals diferents
i ajuda a reduir les barreres i a augmentar les interaccions i la inclusió social.
A més, MATCH ha millorat, enfortit i donat suport a la cooperació entre persones educadores i entrenadores infantils i juvenils perquè puguin fer ús de les habilitats adquirides en els camps de l’esport i l’educació.
En el marc de MATCH, sis organitzacions d’Itàlia (CESIE com a coordinador i HANDALA), Bòsnia i Hercegovina (FACULTAT D’ESPORT I EDUCACIÓ FÍSICA.
UNIVERSITAT DE SARAJEVO),
Bulgària (ASSOCIATION
FOOTURA), Grècia (ELLINIKO
FORUM PROSFYGON),
Països Baixos (EURICON)
i Espanya (Club Natació
Banyoles) han desenvolupat
diverses activitats com ara
cursos d’entrenament locals
i internacionals, reformes
d’instal·lacions esportives
6
públiques, torneigs esportius, job shadowing (observació professional) i festivals antiracistes.
Com a resultat, el projecte ha animat persones migrants, demandants d’asil, refugiades i joves locals a participar en activitats esportives, a crear un diàleg positiu entre diversos grups socials.
L’esport és una eina efectiva per millorar els processos d’integració entre grups en desavantatge social i econòmic. Tanmateix, la recerca actual
1demostra que encara hi queda un llarg camí per recórrer fins a adoptar
completament aquest concepte. De fet, tot i el
potencial impacte positiu de l’esport, l’últim Eurobaròmetre de l’esport (desembre del 2017)
2mostra que gairebé la meitat (46 %) dels europeus no fan mai exercici ni cap mena esport. A més, la proporció ha augmentat lleugerament del 42 al 46 %
1 - Informe de la conferència europea: “Sport and Integration: Challenging social exclusion in and through sport”, 2012, disponibile all’indirizzo:
http://www.footballforequality.org/fileadmin/
mediapool/pdf/spin/SPIN-Konferenz-sc.pdf 2 - Special Eurobarometer 472, Sport and Physical Activity, December 2017, available at:
https://ec.europa.eu/sport/news/2018/new- eurobarometer-sport-and-physical-activity_en
respecte de l’Eurobaròmetre previ (març del 2014), Aquestes xifres mostren que, entre els ciutadans i ciutadanes europeus, hi ha poca consciència dels beneficis de l’esport. De totes maneres, MATCH reconeix el paper educatiu de les actuacions esportives dirigides a persones que tenen menys oportunitats, com ara persones refugiades, demandants d’asil, migrants o joves de zones desfavorides.
Aquests grups objectiu s’enfronten a un conjunt d’obstacles i dificultats que cal tenir presents i que s’han d’abordar amb les eines específiques per enfortir-los.
És per això que els socis i les sòcies del projecte han promocionat activament i de manera pràctica les polítiques europees en el camp de l’esport i han proporcionat un model comú.
L’associació MATCH agraeix a
joves, estudiants, i persones
entrenadores esportives i
educadores infantils i juvenils
d’Itàlia, Bòsnia i Hercegovina,
Espanya, Bulgària, Grècia i
els Països Baixos que han
col·laborat en les activitats de
MATCH i ens han inspirat per
escriure aquest manual.
7
1.2 - Objectius i beneficis
A quest manual pretén crear consciència dels beneficis de l’esport com a mitjà d’inclusió entre les persones educadores i entrenadores infantils i juvenils. Tal com va dir Pierre de Coubertin, «Per a tot individu, l’esport és una font potencial de perfeccionament interior». L’esport pot ser extremadament eficaç en l’àmbit personal, però també és una eina fonamental per crear interacció entre les diferents realitats socials.
També creiem que l’esport podria ser eficaç per estimular la inclusió social i crear
comunitats obertes.
Malauradament, en la majoria de casos, les persones educadores que treballen amb joves que tenen menys oportunitats tenen poca experiència en aquest vessant de l’esport i no sempre saben maximitzar-ne el potencial.
Per tal de definir el marc
pedagògic del projecte
MATCH, és important analitzar
els conceptes d’inclusió i
exclusió social i la seva relació
amb els jocs i l’esport. A
més, aquest manual també
pretén estudiar el rol de la
persona entrenadora com
a educadora i una sèrie de
8
bones pràctiques existents en tots els països associats, que promouen l’ús de l’esport com a font educativa.
Així doncs, amb aquest manual, s’aprendrà a definir els conceptes d’inclusió i exclusió i com aplicar-los a la pràctica. També es tractarà la familiarització amb els beneficis de l’esport en els processos d’inclusió i en com
implementar activitats per a diversos destinataris. A més d’això, es proporcionaran diversos consells per millorar els mètodes d’entrenament i promoure activitats esportives com a eina inclusiva.
Finalment, trobareu un gran
ventall de jocs i activitats
esportives.
9
2.1 - Què són la inclusió i l’exclusió social?
L a inclusió social és que tots els grups de persones d’una societat se sentin valorats i importants. És que tots els individus i grups de la societat tinguin determinats drets (treball, habitatge digne, salut, educació, integració, interacció social i entrenament). Alguns
acadèmics reconeixen aquestes necessitats socioeconòmiques bàsiques
com a la base per a la inclusió social. Altres definicions reconeixen la dimensió
social, psicològica i física de la inclusió social, com ara el sentit de pertinença a una xarxa d’assistència, la qual cosa reflecteix un abast major d’aquest concepte. De fet, la inclusió social es pot definir com «el procés de millora de les condicions de participació en societat, particularment de gent desfavorida». Això es pot aconseguir augmentant les seves oportunitats, proporcionant accés als recursos i permetent a la gent que reclami un respecte absolut cap als drets i protesti contra les injustícies.
Inclusió i exclusió social
2
10
L’augment de l’atenció internacional a la inclusió és conseqüència dels processos de globalització, liberalització i democratització. La cohesió i la inclusió són conceptes complexos i normatius. El concepte d’inclusió, en termes de relacions socials, sembla que d’alguna manera implica l’exclusió de determinats grups. Alguns dels termes clau relacionats amb la inclusió social són: integració, prevenció de l’exclusió, acceptació i relació positiva.
Per altra banda, «l’exclusió social fa referència als múltiples i canviants factors que tenen com a resultat que la gent resulti rebutjada dels intercanvis, les pràctiques i els drets de la societat moderna». L’origen d’aquest terme s’associa al francès René Lenoir (1974), el llavors Secretari d’Estat d’Acció Social.
L’exclusió social descriu un estat en què hi ha persones que no poden participar plenament en la vida econòmica, social, política i cultural d’una societat, així com el procés que condueix a aquest estat i que el sosté.
Es tracta d’un fenomen multidimensional, que no
es limita només a la privació material. L’exclusió social fa referència explícitament a les persones desfavorides per raó d’edat, sexe, discapacitat, ètnia, origen, estatus econòmic o d’altres.
2.2 - Com es pot garantir la inclusió social?
É s complicat mesurar la inclusió social a causa de la seva naturalesa multidimensional i la manca de fonts de dades estàndard en tots els països. Així mateix, quantificar aquestes dades també presenta reptes importants, ja que es tracta d’una experiència personal, i no es pot ignorar la visió de les persones afectades o en risc d’estar-hi.
Mitjançant la promoció de la inclusió social evitem la marginalització, una de les principals preocupacions de les societats europees.
En les últimes dècades, la
inclusió social ha contribuït
notablement a crear un entorn
favorable, ja que algunes
persones han facilitat el
procés d’integració d’aquelles
11
que se sentien excloses. Una societat socialment inclusiva és aquella en què la gent se sent valorada, es respecten les seves diferències i se satisfan les seves necessitats bàsiques, de manera que poden viure dignament. Una societat inclusiva dona a tothom l’oportunitat de convertir-se en allò que és capaç d’arribar a ser. Procura eliminar la pobresa, les desigualtats, les situacions denigrants, la humiliació i qualsevol altra forma d’exclusió per raó de diferències.
En segon lloc, la inclusió social ha de contemplar les condicions que ajuden a evitar problemes greus (com ara les malalties mentals). De fet, alguns problemes de salut mental es poden associar a l’exclusió social, la qual cosa incrementa la vulnerabilitat a l’estrès psicosocial.
La inclusió social no és un camí d’una sola direcció, és complex i s’ha d’abordar de forma integral per part de tots els mitjans. Alguns dels passos a seguir per a la inclusió social reeixida són:
• Basar-se en les fortaleses individuals i col·lectives.
• Utilitzar experiències personals per
conscienciar.
• Crear col·laboracions amb agents clau.
• Desenvolupar la promoció.
• Prioritzar la prevenció i la intervenció precoç.
• Planificar la sostenibilitat col·lectiva.
A més, treballar per donar suport a la inclusió de determinats grups no hauria d’afectar les mesures de prevenció permanents per contrarestar la marginalització. Aquestes mesures poden incloure:
• Campanyes informatives online a escoles,
organitzacions i clubs esportius.
• Polítiques municipals i nacionals per a la
igualtat d’oportunitats en l’entrenament, l’esport i el treball.
• La promoció de bons exemples i models a
seguir de cada grup social.
12
• La creació de plans de voluntariat, establerts per representants de grups vulnerables.
• El seguiment de la participació de
representants de grups socials vulnerables en competicions locals i internacionals, festivals, manifestacions, etc.
Tenint en compte que les
mesures preventives tenen
àmbits i objectius diferents,
requereixen l’acció de
diversos actors polítics. És
per això que organitzacions
i professionals de l’àmbit
de l’esport entendran la
necessitat de proposar
campanyes de sensibilització
que tinguin l’objectiu
d’involucrar l’opinió pública i
de crear les condicions per a
la difusió de models d’inclusió
que incloguin activitats
esportives. Aquests plans
milloren l’autoestima i són de
màxima importància per a la
gent jove d’origen desfavorit.
13
3.1 - Esport i inclusió
L ’esport i l’activitat física poden ser molt valuosos per diversos motius.
La inactivitat física és un factor de risc modificable per a una gran varietat de malalties articulars cròniques i la depressió
3.
En segon lloc, l’esport és una gran teràpia ocupacional que ha adoptat positivament els conceptes de recuperació,
3 - Darren E.R. Warburton, Crystal Whitney Nicol i Shannon S.D. Bredin (2006), Health benefits of physical activity: the evidence, Canadian Medical Association Journal, 801–809 en
inclusió social i personalització.
L’adquisició de competències a través de l’esport pot fer augmentar la confiança en un mateix, per exemple, per aconseguir feina o estudis superiors. Les persones, a través de l’esport, poden forjar una amistat, desenvolupar habilitats socials, arribar a ser independents i adoptar rols de lideratge.
A més, estudis han demostrat que l’activitat física millora l’humor i redueix els símptomes de la depressió i l’ansietat, els quals poden aparèixer en les persones socialment excloses. Les
Esport, jocs i inclusió
3
14
persones que practiquen exercici aeròbic d’intensitat han notat una reducció notable d’aquests símptomes, en comparació als participants que només reben tractament amb psicofàrmacs. Una activitat física constant pot prevenir l’aparició de la depressió. L’esport millora el benestar a través de l’augment de l’activitat física en aquelles persones amb una salut precària, la qual cosa és present habitualment en qui ha experimentat exclusió social. L’activitat física ha demostrat tenir beneficis especialment positius en els canvis d’humor en les dones
4. (Penedo et al., 2005). Els programes d’activitat física basats en el ball es vinculen a una reducció significativa de l’estrès percebut i dels efectes negatius causats per la falta de suport social. A més, les activitats esportives redueixen significativament possibles factors de confusió, el comportament sexual inadequat, els problemes de discrepància entre gèneres
4 - Penedo, F. J., & Dahn, J. R. (2005). Exercise and well-being: a review of mental and physical health benefits associated with physical activity.
Current opinion in psychiatry, 18(2), 189-193.
i el consum d’alcohol en adolescents.
A més d’això, les actuacions esportives s’han associat a un millor rendiment cognitiu general. L’activitat física ha aconseguit reduir el risc de mort sobtada per malaltia cardiovascular, que és més alt en les persones en exclusió social a causa dels factors d’estrès addicional i la mala alimentació. Les activitats esportives poden prevenir l’aparició de diabetis de tipus 2 en grups vulnerables, i es pot reduir així la quantitat de diners invertida en salut.
Hem de ser conscients de la
diferència entre inclusió en
l’esport i inclusió a través de
l’esport. Es pot utilitzar l’esport
per crear un gran nombre
de models participatius, com
ara programes a curt termini,
programes continuats per a
nens i joves i integració a través
d’activitats i jocs orientats a
l’esport. L’èxit de les polítiques
i els programes per a la inclusió
social basades en l’esport es
pot mesurar en relació amb
quatre temes principals, entre
els quals trobem: «esport per
a tothom», «cohesió social»,
15
«accés a feina» i «donar veu»
5
.
El Comitè Olímpic Internacional (COI) ha reconegut la importància de la inclusió social i ha assumit la seva responsabilitat social amb la creació de programes sòlids amb l’objectiu d’afavorir i integrar els grups desfavorits. L’esport es considera habitualment un mitjà d’inclusió social per la seva capacitat d’ajuntar persones de diferents grups de la societat. Tal com diu un informe de l’UNICEF: “L’esport, de manera especial, ha ajudat
5 - Kelly, L. (2011). Social inclusion’ through sports-based interventions? Critical Social Policy, 31(1), 126-150
a superar nombrosos prejudicis socials. L’experiència en diversos països ha demostrat que l’accés a l’esport i a l’oci no només beneficia directament els nens amb discapacitat, sinó que també ajuda a millorar la seva posició dins de la comunitat”
6. La inclusió en l’esport presta una atenció especial a la participació de persones amb discapacitat un cop se’ls garantit l’accés.
Les persones s’enfronten a barreres socials i pràctiques que poden obstaculitzar la seva participació en l’esport.
Segons la situació, podem
6 -Informe de ”The state of the world’s children 2013: executive summary” (2013) UNICEF, disponible a: https://www.unicef.org/sowc2013/
files/SOWC2013_Exec_Summary_ENG_Lo_
Res_24_Apr_2013.pdf
16
trobar una escassetat d’educació física i esport per als programes, un finançament limitat i poques instal·lacions esportives. En termes esportius, això pot variar des d’una discriminació activa envers un grup determinat fins al mal menor que suposa no atendre correctament les seves necessitats. Atletes amb talent provinents de regions desfavorides sovint es muden a països en què tenen millors oportunitats per accedir als equipaments, la qual cosa redueix les seves capacitats de canviar la situació al seu lloc d’origen. L’esport adaptat no és una novetat, i algunes organitzacions han organitzat aquests programes durant dècades. Un dels aspectes clau de la inclusió social
en l’esport és la physical literacy (alfabetització física).
L’alfabetització física és la capacitat de moure’s amb competència i confiança en una àmplia varietat d’activitats físiques i en múltiples entorns que beneficien el desenvolupament saludable de la persona
7.
Les persones desfavorides físicament alfabetitzades es mouen amb competència i confiança en una àmplia varietat d’activitats físiques i en múltiples entorns que beneficien el seu desenvolupament saludable.
Aquells que es mouen competentment acostumen a tenir més èxit acadèmic
7 - Mandigo, Francis, Lodewyk i Lopez (2009), Physical Literacy for Educators, Physical &
Health Education Journal
17
i social
8. Entenen com ser actius de per vida i que poden transferir la competència d’una àrea a una altra. Les persones físicament alfabetitzades tenen la capacitat i la confiança per moure’s cap allà on volen. Poden demostrar la seva capacitat i confiança en activitats físiques i entorns diversos, i ho utilitzen per ser actius i saludables. La comunicació és la clau per canviar el panorama general, i la difusió de coneixements hauria de ser una prioritat.
Tal com van afirmar Black i Williamson (2011), l’espectre de la inclusió proposa cinc metodologies de treball diferents:
• Activitat separada:
activitats especials, pensades i concebudes per a persones amb discapacitat i realitzades en moments i espais diferents.
• Activitat paral·lela: atletes amb discapacitat poden necessitar entrenar amb companys que també tinguin una discapacitat per tal de preparar-se per a una competició.
8 - Florian Kiuppis. Inclusion in sport:
disability and participation. Sport in Society, 2018
• Activitat esportiva mixta:
integració inversa en què s’inclou a infants i adults amb discapacitat i sense en esports per a discapacitats, a través d’esports paralímpics com ara el golbol, el boccia o el voleibol assegut com a base per al joc inclusiu.
• Activitat oberta (inclusiva):
Tothom realitza la mateixa activitat amb les adaptacions mínimes (o fins i tot sense
adaptacions) pel que fa a l’equipament o a l’entorn.
Les activitats obertes són, per naturalesa, inclusives, de forma que s’adapten a tots els participants.
• Activitat modificada:
dissenyades per a
tothom, amb adaptacions específiques pel que fa a l’espai, l’equipament o l’ensenyament.
Les actuacions esportives
poden contribuir a la reducció
de la delinqüència juvenil i
poden potenciar les estratègies
inclusives. Els esports
proporcionen un llenguatge
comú i una plataforma per a la
democràcia social. Així mateix,
millora l’entesa entre les
18
diferències culturals i ajuda en la lluita contra els prejudicis.
Finalment, es pot prevenir i aturar l’exclusió social dels grups migrants i minoritaris a través de l’esport. De fet, les actuacions esportives poden contribuir a la renovació dels barris i a millorar el rendiment de les comunitats pel que fa als quatre indicadors clau:
salut, criminalitat, ocupació i educació
9. Així doncs, és important fer servir l’esport com a eina d’inclusió
10,perquè fomenta l’activitat social i és una oportunitat per fer nous amics, desenvolupar xarxes i reduir l’aïllament social.
Per destacar la relació entre la inclusió i la integració social a través de l’esport és necessari entendre els principis de comunitat i de comportament comunitari.
L’esperit comunitari neix de la necessitat fonamental humana de crear i mantenir vincles socials, desenvolupar un sentiment de pertinença i enfortir la identitat personal.
El concepte d’identitat pròpia és un element fonamental
9 - Kelly L., 2011
10 - Bailey, Richard. (2005). Evaluating the relationship between physical education, sport and social inclusion. Educational Review
de l’esport i de la construcció de la comunitat. Per formar part d’una comunitat, s’ha d’invertir una part d’un mateix.
Com es pot fer servir l’esport per ajudar a crear comunitats inclusives? L’enfocament en el desenvolupament social/
comunitari està basat en l’ús
de les activitats esportives
com a porta d’entrada al
desenvolupament personal
permanent, en què la qualitat
de la participació és l’indicador
de l’èxit. S’ha observat que la
disminució de la participació
en esports d’equip i l’augment
en esports individuals
ha fomentat l’adopció de
comportaments no acceptats
en la comunitat. Així doncs,
les activitats esportives i els
esports d’equip són més
adequats per promoure
mesures d’inclusió social que
no pas els individuals. Malgrat
això, s’ha notat un descens
de la participació juvenil
en les lligues esportives
organitzades.
19
3.2 - Esport i Jocs
L ’esport proporciona
oportunitats per al d e s e n v o l u p a m e n t d’habilitats i competències valuoses, i les dades anecdòtiques a favor de la contribució de l’esport en les capacitats intrapersonals i interpersonals són convincents. Des del 1995 l’esport s’ha vist associat no només a la competició i a l’exercici, sinó també al control del comportament i a les iniciatives de construcció de comunitat, que al seu torn porten a l’enfortiment de la democràcia. Des de llavors, les activitats esportives s’han utilitzat per abordar una
gran varietat de problemes socials, així com per prevenir la marginalització i promoure la inclusió.
Com definim l’esport? L’esport és una activitat que implica esforç i destresa física i en què una persona o un equip competeix contra un altre o altres . Actualment, l’esport també s’ha convertit en un important factor econòmic.
L’esport està estrictament regulat per un conjunt de normes i reglaments.
Malgrat que sembli complicat
distingir entre esport i joc, es
diferencien bàsicament pel
procés de reglamentació. De
fet, el terme «joc» s’utilitza per
definir una activitat en què un
20
participa per entreteniment o diversió. Així doncs, es pot dir que el joc és la part lúdica de cada esport, que té l’objectiu d’entretenir, encara que, en certa manera, n’és el nucli principal.
3.3 - El joc com a activitat principal
I l Malgrat que podem jugar en qualsevol etapa de la nostra vida, el joc s’associa normalment amb la infància i l’adolescència. Tanmateix, els jocs poden ser eficaços en la creació d’un entorn saludable. De fet, inclouen una competició en unes condicions justes, tenen una estructura basada en normes específiques i es determina el premi per endavant. Es pot utilitzar el joc adequat com una gran eina per satisfer les necessitats d’una activitat social. Determinar les necessitats bàsiques és imprescindible per crear jocs divertits, interactius i socials.
Reconèixer el paper educatiu dels jocs ens permet utilitzar- los com a mitjans per al canvi i la inclusió social, especialment quan treballem amb persones
migrants i refugiades.
Com podem establir les normes correctes d’un joc i què hauria de saber la persona entrenadora sobre el procés de reglamentació? En matèria de creació de normes, ha de seguir unes directrius bàsiques, és a dir, unes guies de conducta que expliquin a les persones participants què han de fer. És per això que normalment s’acorda el nombre de participants, el material que s’utilitzarà, els objectius del joc, etc.
Com hem comentat anteriorment, les normes del joc es creen «en situació», i és per això que és recomanable que els i les participants tinguin un paper actiu en aquest procés. Aquest procés de reglamentació té molts avantatges respecte d’un procés més autoritari, i d’aquesta manera la persona entrenadora pot observar el comportament social dels i les participants, que recorren a la seva creativitat.
A més, emfatitza el respecte
envers els companys i les
companyes del grup, i això
permet transferir després
aquesta actitud a les seves
21
activitats diàries. Tanmateix, les persones entrenadores hauran de tractar algunes discrepàncies entre els i les participants i hauran de ser capaces de resoldre altres qüestions menors.
3.4 - El joc com a motivació
S er motivat significa tenir motius que t’estimulin per fer alguna cosa . Participar en una activitat per la seva satisfacció o diversió inherent és essencial, i tots els tipus de jocs poden ser més que eficaços en satisfer la necessitat de diversió, competència, vinculació, reciprocitat emocional positiva i autonomia. Així doncs, és fàcil assumir el paper de
«jugadors/es» que realitzen tasques i responsabilitats cap a un mateix i cap als membres de l’equip. El joc i les activitats esportives permeten als individus entrar en l’estat de flux, descrit en psicologia com a l’estat mental operatiu en el qual una persona està completament immersa en l’activitat que executa, i que té efectes positius en les activitats diàries. Per potenciar
la motivació, un joc ha de:
• Tenir uns objectius clars, així com definir perfectament cada pas.
• Proporcionar a les persones participants feedback directe i immediat.
• Estar equilibrat pel que fa a les competències requerides i els reptes proposats.
• Suposar una oportunitat per centrar-se en la tasca en qüestió, de manera que es fusionin les interaccions i les accions.
• Permetre a les persones participants perdre la timidesa.
• Eliminar la por al fracàs.
• Distorsionar la noció del
temps.
22
23
4.1 L’entrenament
É s molt important fer servir l’entrenament com a una eina per crear entorns que afavoreixin la inclusió social genuïna. L’entrenament és dir a l’altra gent què ha de fer i respectar les diferències.
La majoria de participants no estan d’acord amb l’afirmació que la persona entrenadora pot donar consell i explicar les opcions, però no pot prendre la decisió per als inclosos socialment. S’apliquen les mateixes normes quan es necessiten mesures d’inclusió
social independentment dels grups objectiu.
En primer lloc, la persona entrenadora ha de ser una apassionada per les actuacions esportives, i ha de ser capaç de crear relacions empàtiques entre els i les participants. La seva primera tasca és abordar la separació física per tractar amb la inclusió social. Una persona entrenadora ha de ser conscient de la importància de somriure (i de la manca de fer-ho), l’ús de tons de veu amigables o sarcàstics, la presència o absència de salutacions afectuoses en
La persona
entrenadora com a educadora
4
24
l’ambient del grup, i altres comportaments característics.
A més, hauria d’avisar les persones participants dels costos socials i personals que paguen els grups que s’uneixen a través de la crítica i l’exclusió dels altres.
Hauria d’evitar paraules com ara «estrany» i «friki», que poden transmetre un sentit d’exclusió, i hauria d’animar els i les jugadores a competir en condicions justes i evitar regles negatives. L’entrenament social combinat amb el principi bàsic de l’educació física és imprescindible per aconseguir l’efecte necessari de les actuacions esportives en el camp de la inclusió social. Tenint en compte la importància dels principis de l’educació física per a la inclusió social, no sorprèn que l’any 2005 fos declarat l’any internacional de l’esport i l’educació física (Year of Sport and Physical Education), dirigit a reunir suport dels governs per fer servir l’esport com a instrument «per promoure l’educació, la salut, el desenvolupament i la pau», i com a «llenguatge universal que pot ajudar a superar diferències socials, religioses, racials i de gènere». Des de
llavors, s’ha prestat una atenció especial a l’educació física.
S’haurien d’implementar els principis bàsics de l’educació física quan parlem d’esport com a mitjà per potenciar la inclusió social i vèncer la marginació. Per tal de tenir una major comprensió de l’educació física, presentarem diverses característiques i compararem els esports, els jocs, l’educació física i la inclusió social. Els programes educatius físics i de salut són més eficaços quan tenen lloc en entorns saludables i en què l’aprenentatge dels i les participants té el suport de l’equip de professionals, de les famílies i de les comunitats.
Això és de gran importància quan els entrenadors i animadors organitzen esdeveniments esportius o de jocs que tenen l’objectiu de promoure la inclusió social.
L’activitat física és l’instrument
clau per a l’aprenentatge de
l’estudiant. És evident que
els nens i nenes físicament
actius tenen més possibilitats
d’aprendre; són més atents
i estan més concentrats,
i mostren un millor
comportament i humor. La
relació ment-cos es pot usar
de forma efectiva per crear
25
un entorn d’aprenentatge per a aquells que es troben en exclusió social. Ens hauríem de centrar a maximitzar el potencial de l’activitat física.
L’activitat relacionada amb el moviment i l’esport ha d’assegurar que les persones marginades es tornin i mantinguin actives durant tota la seva vida. Totes les persones participants haurien d’estar exposats a una gran varietat d’activitats físiques i formes de moviment en diversos entorns per desenvolupar physical literacy, que és un component clau per al desenvolupament de la societat saludable. A més, els i les participants haurien de tenir l’oportunitat de desenvolupar la forma física mitjançant un exercici de moderat a fort, utilitzant l’esport com a eina d’inclusió.
Les oportunitats esportives diferenciades permetran incrementar la varietat d’habilitats. La seguretat física i emocional és una condició
prèvia per a l’aprenentatge eficaç en la salut i l’educació física. Els i les participants oblidaran constantment el que els ensenyes, però sí que recordaran l’important que és per a tu. Un entorn segur i respectuós pot proporcionar un sentiment de pertinença a aquelles persones que se senten excloses, i pot augmentar-ne l’autoestima.
Per tal de mantenir l’aprenentatge integrat i connectat amb la vida real, el component educatiu en els programes educatius esportius i físics ha d’estar equilibrat. Així doncs, les
persones entrenadores que utilitzen l’esport com a
eina per a la inclusió han de desenvolupar estratègies per integrar l’aprenentatge, de manera que els i les participants puguin utilitzar el nou coneixement adquirit en diversos entorns socials.
Cada activitat esportiva
hauria de seguir els principis
26
d’ensenyament d’educació física, que inclou decisions que s’organitzen en tres grups temporals:
Preimpacte (decisions que defineixen la intenció i la preparació):
a) Objectiu de l’episodi, selecció d’un mètode
d’ensenyament, mètode d’ensenyament previst, a qui ensenyar, temàtica.
b) Temps (quan).
c) Mètodes de comunicació; tractament de les qüestions; disposicions organitzatives; on ensenyar (ubicació); postura, vestimenta i aparença; paràmetres; clima de la classe;
materials, i procediments d’avaluació.
Impacte (decisions que defineixen les accions, i la implementació cara a cara de les decisions de preimpacte, és a dir, la transacció, la participació i el rendiment):
a) Implementació i adherència a les decisions de preimpacte.
b) Reajustament de les decisions.
c) Altres.
Postimpacte (decisions que defineixen l’avaluació, i que inclouen el feedback del rendiment durant l’impacte i una avaluació general de la congruència entre l’intent i l’acció de l’experiència d’aprenentatge):
a) Reunir informació sobre el rendiment en l’impacte (observant, escoltant, etc.).
b) Avaluar la informació contrastant-la amb els criteris (procediments, materials, normes, valors, etc.).
c) Donar feedback.
27
Els gests (o llenguatge corporal) són necessaris per dirigir una activitat física.
Inclouen els moviments del cap i de les mans, les expressions facials i la configuració dels dits. La comunicació verbal fa referència a les paraules i sintagmes, siguin escrits o parlats, per transmetre significats i missatges, que poden canviar si es formulen amb una entonació particular.
Persona entrenadora i jugadora són iguals, de manera que la darrera ha de veure la primera com a una figura amiga. Les persones entrenadores que participen en les activitats socials esportives haurien de ser considerades líders per la comunitat. Això podria suposar un avantatge per a la persona entrenadora, ja que les persones excloses escolten sovint els seus consells. Així, les persones entrenadores han de ser conscients de les seves responsabilitats, que són, entre d’altres:
• Aconseguir una bona
d) Avaluar l’estil d’ensenyament seleccionat.
e) Avaluar l’estil d’ensenyament previst.
f) Reajustament de decisions.
transició de la teoria a la pràctica.
• Donar suport a la unió de l’equip.
• Fer que tothom jugui junt.
• Moure’s.
• Identificar reptes basats en les necessitats del grup en relació a la
inclusió social i identificar les seves necessitats d’aprenentatge.
• Desenvolupar les competències d’entrenament dels participants per a la gent jove
• Tenir les habilitats següents: capacitat d’escoltar i comunicar- se, treball en equip, motivació, empatia, resolució de problemes, flexibilitat, gestió del temps, lideratge i diversos tipus d’aprenentatge.
• Comprensió, responsabilitat, entusiasme, passió, professionalitat,
amabilitat, tolerància i
sentit de l’humor.
28
Establiment d’objectius
L ’entrenament té un enfocament basat en objectius, de manera que una de les habilitats més importants que ha de tenir una persona entrenadora és la d’aconseguir objectius ben definits i que motivin els i les participants. Com en molts aspectes de l’entrenament, hi ha tant la versió formal com informal d’aquesta habilitat.
4.2 - Habilitats i qualitats d’una persona entrenadora
L a persona entrenadora
o educadora ha
de tenir una sèrie
d’habilitats elaborades i ben
desenvolupades per tal de
planificar, dirigir i portar a
terme una activitat esportiva
amb l’objectiu de promoure
la inclusió social. Establiment
d’objectius: l’entrenament
té un enfocament basat en
objectius, de manera que
una de les habilitats més
importants que ha de tenir
una persona entrenadora és
la d’aconseguir objectius ben
definits i que motivin els i les
participants. Com en molts
aspectes de l’entrenament, hi
ha tant la versió formal com
informal d’aquesta habilitat.
29 Entendre el grup objectiu
P er què està marginat, aquest grup de joves? Per què necessiten ser abordat d’una manera determinada? Com poden els jocs i les actuacions esportives enfortir-lo?
La realitat social europea és massa variada per donar una única definició de «joves amb menys oportunitats» Així doncs, sempre s’haurien de tenir en compte les categories següents: origen social, cultural, geogràfic i funcionament físic.
En molts casos, el jovent s’enfronta a qüestions relacionades amb aquestes categories. Això pot tenir com a conseqüència una manca d’autoestima i autodisciplina, i que consideri difícil treballar amb els seus companys i companyes.
És per això que és important conèixer-ne els perfils, les fortaleses i febleses, arribar a conèixer les dinàmiques de grup, la manera en què es comuniquen entre ells, els seus drets i les seves característiques. Conèixer el grup objectiu és de summa importància per garantir una comunicació eficaç i per ser conscients dels malentesos que poden sorgir (i seleccionar la metodologia i els jocs en conseqüència).
Escolta activa
E s tracta d’una habilitat referida normalment
a emfatitzar la diferència entre atendre de
forma passiva el que diu l’altra persona i
involucrar-se activament, mostrant-los que els
hi proporciones una atenció completa. Aquesta
habilitat és important per a la inclusió social. Si
escoltes els i les participants, els permets adonar-
se que el teu principal objectiu és donar-los
suport. En segon lloc, com que prestes atenció,
esperes que compleixin els seus compromisos.
30
La manera més fàcil i eficaç de fer escolta activa és simplement tenir interès per les seves experiències i tenir curiositat pel que poden aconseguir.
Feedback
É s essencial per avaluar els resultats de les actuacions esportives. És una de les habilitats de l’entrenador, que és crucial per aconseguir establir els objectius. Tothom n’és conscient i està preparat per donar i rebre feedback eficaç. Per descomptat, per al procés d’inclusió hi ha diverses formes de feedback amb diverses característiques i implicacions. El seu contingut no està relacionat amb un tipus d’entrenament específic, però és fonamental.
Normalment es defineix com a «dir a les persones com estan rendint». Una definició tan simple no reflecteix el poder que té el feedback per incidir en el rendiment i configurar les percepcions.
És necessari per als processos d’inclusió per dues raons principals:
• Pot enfortir o canviar el comportament.
• Pot configurar la identitat.
Es pot donar feedback mitjançant diverses vies
de comunicació, i està principalment basat en
la informació recollida a través de qüestionaris
i entrevistes. Normalment es dona feedback
amb puntuació per lletres (A, B, C, etc.),
nombres (1-10), percentatge (0-100%), premis
(primer lloc, segon lloc, etc.) o imatges. Aquests
símbols representen les escales en què s’avalua
el rendiment individual. El feedback es pot
31
classificar segons si és específic o no específic.
Alguns exemples de feedback no específic són:
• Bon llançament!
• Molt bé. Segueix així!
• Ets prou bo per ser a l’equip.
• Això està molt bé.
• No està malament.
• Bon intent.
• Això està molt millor.
Exemples de feedback específic:
• Ben fet! Has tancat la mà en puny i has mantingut la palma amunt en el servei.
• Has fet un gran treball recordant tots els passos i els moviments de braç del número de ball.
• Has demostrat un gran autocontrol en el joc quan l’altre equip intentava fer-te enfadar. Ben fet!
• Ben fet, Marc! Has recordat on va l’equipament.
• No hauries de llançar la pilota després d’haver parat el joc.
La manera més recorrent d’obtenir informació
sobre els problemes de l’exclusió i inclusió
social són els qüestionaris, les enquestes
i les entrevistes. Aquesta informació és
imprescindible per crear un bon feedback. Els
qüestionaris tenen un gran ús, ja que les dades
es poden recollir a través de correu electrònic
o per correu tradicional, interaccions en grup
32
(cara a cara), per telèfon, per interacció social a través d’Internet o d’altres. És necessari que el treballador o la treballadora social estimi els objectius per realitzar l’enquesta o per fer una entrevista tenint en compte la zona geogràfica del grup, els recursos disponibles, la velocitat de resposta, l’índex de resposta i les sensibilitats socials. A més, ha de ser conscient que el seu objectiu és identificar, sobre el terreny, raons per a l’exclusió. En segon lloc, establint una sèrie de preguntes en un ordre concret, el qüestionari ha de poder detectar les millors solucions possibles per
prevenir l’exclusió. S’hauria de desenvolupar un enfocament basat en la recerca per trobar i detectar la causa i la possible solució al problema. Un qüestionari pot tenir tantes preguntes com es necessitin.
Les preguntes poden ser obertes o tancades amb tres, cinc o set punts de l’escala de Likert. La puntuació pot anar de negativa (nombre menor) a positiva (nombre major).
També s’han d’incloure
preguntes sobre demografia
bàsica. Es pot dissenyar un
qüestionari per avaluar els
efectes d’un esport o joc basat
en l’estat d’ànim o en el nivell
de satisfacció.
33
E ls jocs poden ser una eina essencial per promoure iniciatives educatives entre el jovent, ja que incrementen la cooperació i creen relacions entre les persones. A més, gràcies a l’aprenentatge basat en el joc, és possible combinar els jocs amb els objectius educatius.
De fet, aquesta metodologia permet entendre el món a través de la diversió i la cooperació.
El joc és una eina molt poderosa per reduir la distància cultural i social que
sovint dificulten la integració social. Tanmateix, un joc, per ser educatiu, ha de complir determinades característiques i ha de permetre a les persones participants ser flexibles, creatives i solucionar
problemes ràpidament.
Així doncs, les persones instructores no haurien de desenvolupar només capacitats transversals, sinó que també haurien de gestionar la transferència de valors educatius durant la implementació d’aquests jocs.
En aquesta secció trobaràs una llista de jocs i activitats
5 Jocs
34
que poden ajudar els i les entrenadores esportives i educadores infantils i juvenils a crear activitats d’aprenentatge basades en l’esport i en jocs.
Aquesta llista és un resum de les diverses activitats educatives que permeten a la persona entrenadora treballar en diverses habilitats interpersonals, que inclouen:
• Gestió del temps
• Comunicació
• Col·laboració
• Aprendre jugant
A més, cada persona
entrenadora pot adaptar les
activitats segons el context
en què s’implementaran, i
modificar-les per aconseguir
millors resultats. No es tracta
d’una llista exhaustiva, però
és un bon punt d’inici per
reflexionar sobre les idees i les
metodologies que envolten
l’esport i l’aprenentatge basat
en el joc.
35
Nombre de jugadors Màxim 8
Duració 20-30 minuts
Material Bales de vidre (amb un diàmetre de fins a 1,5 cm) Un bastonet de fusta
Papers i bolígraf
Descripció Es dibuixa un cercle al terra d’uns 8 cm de diàmetre amb guix, i una línia a 2 metres de distància.
Els i les jugadores decideixen l’ordre en què jugaran. S’han de col·locar darrere de la línia i llançar la seva bala, i procurant ficar-la dins el cercle o tan a prop com puguin. Un cop una persona jugadora aconsegueix arribar al cercle, agafa la seva bala i tracta de colpejar una de les bales dels adversaris, començant per la que té més a prop. Si ho aconsegueix, guanya un punt i continua tirant, mentre l’altre jugador es manté fora del joc.
Guanya qui tingui més bales al final del joc.
Variacions del joc En lloc de dibuixar un cercle, es pot utilitzar una bala més gran que la resta com a bala llançadora.
Els i les jugadores intenten apropar les seves bales a bala gran. La persona jugadora que s’hi apropi més ha de tocar primer aquesta bala i després les dels adversaris.
Valor educatiu Estratègia, precisió i agilitat.
Joc de bales
36
Nombre de jugadors Mínim 3
Duració 10-30 minuts
Material Una goma elàstica (de 2 metres de llargada) Descripció La goma elàstica s’aguanta als turmells de dues
persones jugadores, mentre una tercera realitza una sèrie de moviments. Si s’hi juga com a un joc d’equip, el primer equip aguanta la goma al segon i viceversa. Les persones jugadores escullen qui va primer.
Per guanyar, les persones jugadores han de:
1) Collocar els peus dins la goma.
2) Passar els peus a un costat de la goma.
3) Passar el peu dret dins la goma.
4) Passar el peu esquerre dins la goma.
5) Trepitjar la goma.
6) Saltar i fer mitja volta a l’aire cap a l’altre costat.
7) Deixar cada peu a un costat de la goma
Saltar a la goma
37
El terra és lava
Quan el jugador s’equivoca, passa a aguantar la goma, i comença a jugar qui es troba en el seu lloc. Guanya qui aconsegueix realitzar tots els moviments. Els jugadors poden cantar diverses cançons mentre juguen.
Variacions del joc Es pot canviar l’ordre dels moviments. A més, les persones que subjecten la goma poden indicar quins moviments han de fer les persones jugadores. També es pot competir en parelles.
Valor educatiu Treball en equip, habilitat, precisió i memòria.
Nombre de jugadors Mínim 10 persones (2 jugadors o jugadores tenen la «bola de foc» i, si són més de 10, en tenen 4)
Duració 10-20 minuts
Material • 10 fulls DIN A4 (5 per equip)
• De 8 a 10 pilotes
• 4 cadires
• 2 recipients amb 5 bolígrafs cadascun
• Algun objecte per marcar la línia o l’espai
38
Descripció Juguen alhora dos equips de 10 persones. Els equips acorden qui és el seu líder. L’objectiu és arribar a un lloc segur sense tocar el terra (es fa veure que el terra és lava), mentre s’utilitza tot el material que tenen els participants. Cada persona jugadora pot portar només un objecte. Mentre els i les jugadores d’un equip intenten arribar a un lloc segur, han d’esquivar les bolles de foc que llança l’equip contrari. Si una persona jugadora toca el terra o resulta ferida per la bola de foc, el seu equip ha de tornar al punt d’inici. L’equip guanya quan l’últim membre aconsegueix arribar a l’altra banda de l’habitació.
Variacions del joc S’hi pot jugar sense boles de foc o amb més o menys objectes.
Valor educatiu Treball en equip, estratègia i comunicació.
Nombre de jugadors Mínim 2
Duració 10-20 minuts
Material • Un tros de guix
• Una pedra petita
Xarranca
39
Descripció Per jugar a la xarranca, primer s’han de dibuixar 10 caselles al terra del pati.
Els i les participants decideixen qui llança la pedra primer jugant a «pedra, paper, tisores».
La primera persona jugadora espera fora del dibuix i fa córrer una pedra a la casella número 1. Després, va saltant pel recorregut, però evita la casella que té la pedra. Quan només hi ha una casella s’ha de passar a peu coix. En la primera casella, es pot utilitzar el peu que es vulgui.
Entremig hi ha caselles dobles, en què el peu dret ha d’anar a la casella dreta i el peu esquerre a l’esquerra. El jugador s’atura a la casella que hi ha abans de la pedra i s’acota per moure-la, i poder continuar, sense tocar cap vora o una casella que no toca amb una pedra d’una altra persona jugadora. Si una persona jugadora cau o toca la vora d’una casella, para de jugar i és el torn d’una altra persona.
També passa el torn si una persona jugadora, sigui d’anada o de tornada, trepitja una línia, salta una casella o perd l’equilibri. En el pròxim torn, comencen a la casella que han acabat. La primera persona que completi el recorregut per a cada casella, guanya.
Variacions del joc Qui faci tot el joc podrà afegir caselles a la xarranca.
Valor educatiu Precisió, destresa i estratègia.
40
Nombre de jugadors Mínim 4
Duració 5-30 minuts
Material • Una cullera
• Una pilota de ping-pong
• Un tros de guix per marcar el recorregut Descripció Els i les participants es divideixen en dos
equips. Han de seguir el quadrat marcat a terra subjectant una cullera amb la mà amb una pilota de ping-pong. La persona jugadora ha de portar- la sense que li caigui a terra i, quan ha acabat el recorregut, l’ha de passar a un company. L’equip contrari molesta el jugador bufant a la pilota, per tal que caigui a terra. No poden tocar el jugador.
Si la pilota cau, ha de començar el recorregut de nou. No competeixen alhora. Guanya l’equip més ràpid.
Variacions del joc L’equip que no juga pot seguir aquestes normes:
• No parlar
• Estar quiet (però poden bufar les culleres de l’equip contrari)
Valor educatiu Esperit d’equip, rapidesa, destresa
Relleu amb pilotes de ping-pong
41
Nombre de jugadors Mínim 10
Duració 5-20 minuts
Material • Un tros de guix
• Cordes
Descripció Es dibuixen quatre línies a terra amb guix. Entre les línies hi ha d’haver una distància de 5 metres.
S’hi juga amb grups de 5 persones, i han de seguir les normes següents:
• La primera persona participant va amb els ulls tapats, i el seu objectiu és trobar un bolígraf i tornar
• La segona ha d’arribar saltant a peu coix fins a la segona línia i tornar.
• La tercera ha de fer esquats fins a la tercera línia i tornar.
• La quarta i cinquena s’han de lligar la cama d’una amb la de l’altra i córrer fins a la quarta línia.
• La persona entrenadora li comunica a una de les persones jugadores una norma secreta (per exemple: «no pots ser competitiu» o «no pots utilitzar la cama dreta»).
Els dos equips competeixen alhora i han d’anar tan de pressa com puguin.
Crisscross
42
Valor educatiu Es poden canviar els moviments que han de realitzar els i les participants. Les persones entrenadores poden dibuixar més o menys línies, en funció del nombre de participants.
Valore educativo Esperit d’equip, rapidesa, confiança i entesa mútua.
Dibuix o esquema del joc
Nombre de jugadors Mínim 6
Duració 10-30 minuts
Material • Un tros de guix
• Una pilota
Agafa’m o seu
43
Descripció No és un joc d’equip. L’àrbitre o àrbitra dibuixa la pista de joc i passa la pilota a una persona jugadora.
Aquesta ha d’intentar tocar la resta de participants amb la pilota. La persona jugadora, mentre té la pilota, no es pot moure. Si ho aconsegueix, la persona a qui ha tocat ha de seure i ha d’intentar agafar la pilota sense moure’s. Quan ho aconsegueix, es pot aixecar i tornar a jugar. Si la pilota cau a terra sense tocar ningú, qualsevol jugador o jugadora la pot agafar. El joc acaba quan només queda una persona dempeus.
Variacions del joc També es pot jugar al joc en equips. En aquest cas, els membres de l’equip es poden passar la pilota (es poden utilitzar més pilotes).
També es pot fer que si una persona jugadora asseguda agafa la pilota, es posa dempeus i intenta tocar algú. Si no ho aconsegueix, torna a seure.
Valor educatiu Precisió, estratègia i destresa.
Dibuix o esquema del joc
44
Nombre de jugadors Mínim 8
Duració 10-30 minuts
Material Un mocador
Descripció Dos equips amb el mateix nombre de persones jugadores s’alineen un davant l’altre. S’assigna un número a cada participant.
Els i les participants es col·loquen els uns davant els altres i l’entrenador subjecta un mocador amb la mà i crida un nombre aleatori. Les dues persones jugadores a qui correspon aquest número corren per intentar agafar el mocador.
La persona jugadora que l’agafa ha de tornar amb el seu equip abans que el o la contrincant l’agafi per guanyar un punt.
El joc acaba quan un dels equips arriba a 10 punts.
Variacions del joc La persona que subjecta el mocador pot cridar dos o tres números a la vegada.
Valor educatiu Esperit d’equip, rapidesa i estratègia.
El mocador
45
Nombre de jugadors Màxim 25
Duració 20-30 minuts
Material Una pilota
Descripció Com més participants siguin, millor. Les persones jugadores es col·loquen en cercle, i un d’ells al mig.
Tonanaal
Dibuix o esquema del joc
46
Descripció Una de les persones que conforma el cercle intenta tocar la persona del mig amb una pilota.
Si ho aconsegueix, el joc continua. Cada persona del cercle llança un cop. Quan una persona jugadora falla, passa al centre i li canvia el lloc a la persona que hi era abans. Si la persona que es troba al mig del cercle agafa la pilota, pot llançar- la a la persona jugadora que vulgui. Si toca algun company o companya, aquest o aquesta passa al mig del cercle. No es tracta d’un joc competitiu, però, com més ràpid, més divertit!
Variacions del joc Pot haver-hi més d’una persona al centre, o es poden afegir pilotes per incrementar la dificultat del joc.
Valor educatiu Velocitat de reacció, atenció, exactitud i agilitat.
Nombre de jugadors No hi ha mínim ni màxim (tants com sacs hi hagi) Duració Uns 5 minuts per carrera
Material Sacs
Descripció Es decideix una distància segons l’edat i les habilitats dels i les participants.
Carrera de sacs
47
Nombre de jugadors 2 equips d’entre 3 i 12 persones
Duració 20–30 minuts
Material 1 pilota
Descripció El joc comença amb dues persones jugadores, una de cada equip, al mig del camp una davant de l’altra. L’àrbitre o àrbitra llança la pilota entre les dues i aquestes han d’intentar agafar-la i passar- la a les seves companyes i companys. Quan ho aconsegueixen, les persones jugadores s’han d’anar passant la pilota l’una a l’altra.
Handbol simplificat
Han de saltar tan de pressa com puguin mantenint les dues cames dins del sac. El primer que arribi a la meta, guanya.
Variacions del joc Si no es disposen de sacs de patata, es poden fer servir coixineres.
Es pot afegir dificultat al joc afegint cons on s’hagi de canviar la direcció. També es pot competir per equips.
Valor educatiu Força, resistència i agilitat.
48
No poden fer més de 3 passes ni tenir la pilota més de 10 segons. Si la pilota toca o cau a terra, l’equip contrari guanya la possessió i es comença de nou amb un altre llançament. L’equip que aconsegueix tenir la pilota més temps sense perdre-la, guanya.
Variacions del joc Es poden canviar les normes: per exemple, que les persones jugadores només puguin fer dues passes quan tenen la pilota.
Valor educatiu Precisió, resistència, visió, treball en equip i cooperació. Aquest joc ajuda les persones jugadores a unir-se i a crear una atmosfera agradable i amistosa. Potencia la cooperació entre els membres de l’equip.
Nombre de jugadors Mínim 8, i un àrbitre o àrbitra
Duració Depèn del nombre de persones jugadores/
equips. 2 x 15 min / 2 x 20 min o 3 x 15 3 x 20 min.
Material 2 matalassos, 1 pilota (d’handbol o futbol), petos (per diferenciar els equips) i de 6 a 8 cons per marcar el camp.
Matball
49
Descripció Dos equips es troben en dos matalassos oposats.
Un jugador de l’equip A es troba damunt del matalàs de la zona de l’equip B, i viceversa.
Les persones jugadores de l’equip A han de fer 10 passades consecutives. Si l’equip B aconsegueix parar-los, guanya la possessió. Si no ho aconsegueixen, les persones jugadores de l’equip A llancen la pilota al company o la companya que es troba al matalàs. Si l’agafa, l’equip A suma un punt i el joc torna a començar.
Les persones jugadores només poden fer 3 passes quan tenen la pilota. Si s’hi juga com a exercici d’entrenament, has de demanar als o les líders de cada equip una tasca secreta: el o la líder de l’equip A serà amable, positiu, servicial i agradable amb els companys, mentre que el o la líder de l’equip B adoptarà una actitud negativa i odiosa envers els jugadors i les jugadores i l’àrbitre o àrbitra.
Variacions del joc També pots adaptar el nombre de passades entre els membres de l’equip en funció del nombre de persones jugadores. Una altra norma pot ser la d’obligar que, després de la desena passada, s’hagi d’esperar una estona fins a poder llançar la pilota a la persona jugadora que es troba al matalàs.
Valor educatiu Estratègia, habilitats comunicatives, tàctiques de defensa i d’atac, i destresa.
Si s’hi juga com a exercici d’entrenament:
entendre que l’impacte d’un entrenament positiu és sempre millor que el d’un negatiu. En aquest cas, la persona entrenadora hauria d’ajudar les persones jugadores a analitzar la qüestió i entendre els seus sentiments en acabar el joc.
50
Dibuix o esquema del joc
Nombre de jugadors 6 o més (en funció del nombre de quadrats de l’escala)
Duració Indeterminada, en funció del nombre de
participants.
L’escala
51
Nombre de jugadors Mínim 10
Duració 15–30 minuts
Material NA - Aquesta activitat es pot realitzar en una sala àmplia o a l’exterior.
Descripció Els i les participants es col·loquen en dues files amb el mateix nombre de persones l’una davant l’altra. Cada participant ha d’agafar les mans del company o la companya de davant, de manera que es toquin els dits.
La cremallera
Material Una escala d’agilitat (de futbol)
Descripció Cada persona jugadora es col·loca a un quadrat de l’escala. S’han de col·locar en el quadrat corresponent, ordenats per ordre de naixement (mes i any), però sense parlar, utilitzant pistes no verbals.
Variacions del joc Es pot fer la mateixa activitat però, en comptes de per ordre de naixement, es poden ordenar segons la distància que recorren per anar als entrenaments.
Valor educatiu Comunicació verbal i no verbal, i habilitats de lideratge.
