A NDA RI

U

NI VE

RSITAT DE BAR

GELONA

•

A

NDA RI

1

9 3 4 -1935

Él>PROPIETAT DH LAUMVHRSITA T AVTONOMA DE BARCf:LO NA. 19~.

En C"""'''~U

<'1

..,~I~, "IV ..".~u n La],li•••e a CH' lal"nJII e1&I,ri""". en~u)'alll""U'Iue 1'",lcirll aDo, meuac... uu;.-~t"ilari.: ele ··E.l,,,l i. ~",·r..l. " <le Ueid~••rt!lIlfop<" un J>riül e¡;i ,IrJ.","e 11 IImh ,b l.

1'. de oMr,,,lort! del 1300. i uu~ hn,lIa ,le 80nir"'i \"11t.Foren 1 IlOta la " ,•• ,1..1.

""h

"

••

,raque-lIa ",iuta l.. i coml uieu Dret Ca,,,·.uie i Ci,;I. 'Iedi. ciu:a. }'il" ...6. ¡ Art o. "hramen' I.rohihi qu.. ~n c. p mio iu,I...1

de

C.1~I"u,••·"n u~r.. Orel..

'

I

edi.

~inll o }'i1_,6•.

Aquella ...

l

."

...

i,¡ ron m...lif....,la p<" ...U~

11.1.

..1'I"al d 13.'>0 '-a ~.,..h1i. l' "~;'u"li Cenen l" ,le I'erpiuyio i

""

la

tard eld·O....II. El mal..i" ..,i .-a "1'''' .ae-se q"e 1'F..I ,,,1ide L1eidHr" . tu.llad al 11 Da..,e· I"nll.i ,I".'en 1:'1 77c""ri>'; ,,1 Papa'Ift e uo ],,, fe. ,

in

que I.1d.ll1 ".la\'1I al IIcH mi~ ,1,-1. >eno domini. i que Han-d"ua lenia lam". pr..rr"l\lItiH:' que U" Ji fllli. ~'1"~

11••

Com • n-.ohal d·~,tu....ta polil i<:-a ...tricli.... finoa da"",... ,\..1....Ele u Uu Ioi 11 a 8•..,.,10'''' ah l"h Mu "u ya" "'''l. que "l. qtl donlln'n "U el• ....nHUti. El. d..mi n ... J>OM"ieu "u "útudi ('...." ... nl~ a fiual. del !leJ:1.. U I I. i IImm;J.i h. dadH ... hn- I'n i.l"nri. d' " na F...I•

.l

.

"...

5embl. que ..l. j"~,,. t ..nien taml'" 1"'. aquell. I""'p' un.

r

....

cola a Ran-d"ua.

VIII

El rei Martí volgué soldicitar al Pap a la co n-cessié d'un "Estudi General" a Barcelona. Pero iemp re va troba r reeietencies len 'els Conse llers. Aquells decla raren l' an y 1398 •....que creien més els perills i esc án dols que podtien resultar-ne que no pas els profits i honora",

A desgrat d'aquesta oposicié, el rei Marti crea si no un Estu di gene ra l, un "Estu di d'Ar ts i Med í-cina", al qual concedí (14 01) les mateixes prerro -gatives que al de Mon tpe fler,

Duran t tot el segle xv la ciutat e'ocupava de tnnten tant de la creaciód'un Estu d lGenera l, peró sense arr iba r a un resultar eonere t, tot i que fou concedi da als Conse llere (1450) una au tori taació rei al, d'AJfons el Magn ánim, per a fundar a B ar-celona un "Estudi Gen eral " de Teologia, Dret C a-nónic i Eivil, Filoeofia, Arts i Medtcína. El Consell de Barcelon a no sabé trenre profit d'aquells prtvi-legie i, en realitat, les úniquee escoles ateses foren les de Grama tica i Arta, anome na des Escoles B la-jors, gover nades de comú acord entre la Eiu ta t, el Hisbe i el Capi tel. La direcció er a con fiada al xan-tre de la Catedral, que era anom enat "Mestre de I'eccen t",

Aquestes escoles anaren ampliant llur a c-tuaci é. Pel maig del 1458 va aconeegu ir -se que el Canceller design és eh metge s Heics que havien d'Intervenir en els exáme ne del e cirurgians Lb

er-her s, i el 1488 fou obtingut de Ferran II un

Pri-vileg¡ aprova tor i de cap ito ls presenta re al rei pel Canceller i I' Estudi, en el qua l PriviJegi els fei a les mat e ixes concessione que als Estudiede Lleida .

Aquestes ato rga cio ns no foren ben acollides pels Consel 'lers. Pel mart; del 1491 es dirigien al

rei dem an ant-I i la derogació del Privilegi conce dit als metges dien t "que no pertocava ah metges fer i orde nar l' Esmdi, ans a la Cintat en virtut del Pri-vilegi del rei Alfons V". Volien un Eetudi gove r -nat per la ciutat, pero no un Estnd i en el que l no tinguesein ín ter venci é. La resoluci é del reí ron fa. vorable als metge s. Per altra handa, més enda van t (1500) el Canceller va reclamar demanant al reí

I

O

]"E

I

" ° 1

que el". e aus u rcse m es seo es 00'\,e5 , o lila es no sot meses a la seva autor it at.

Pero anys despr és (15 07) s'ar ribá a un acord: ror en reuni rles les "Escoles majors' amb t' "Estu di de Medicina i Arts", sota l' auto ritat del Cancelfer i "Mestre de l'accent" , que aleshoree esdevingué Rector de ]" ' Estudi Genera l" i rebé la pr errogativa de nom enar ele professors.

L'any següe nt el Con sell acor dñ destinar 100 ducate i 120 lliures per a pagam ents ale Profeeeor s de l'Estud i i ap r ová unes ordin acione en les quals e'allu de ix ale Privilegie concedits per Martí 1

i

Ferran II i es regulen els emenyam en ts de Grama -tica, Lógica. Filoeofi a Natural i Eilo sofia Moral. Un tal esre t de coses perdura fins el 1533 . En aquest any l' E studi d' Arts i Medicina aconsegui de Car -les 1 la confirmació del privil egi de Ferra n 11. i el 1536 va ésser proposada pele Camellera la cons -trucc ió d'u n edifici destin ar ale Estudie la primera ped ra del qua l fou co jloeada solemnement el dia 18 d'octubre, diada de sant Lluc, en un lloc situ at entre la murall a i el carrer deis Tall er s, a I'indret que avui és Rambla de Cana le tes.

El ]5;\9 es promulgar en unes ordlnu cions per al non Estu di. Ofereixen la novetat d'ésser apro-vades pel Consell, amh la reserva a favor del e Con

-x

eallere de dirigir-lo a Ilnr grato L'Estudi seria (Ji. rigit per un "prhnari" o regento Aquest Eetu di de la Rambla queda aleshores gairehé destinar única -ment a la Gramatica i a les Arte. L'any 1559 foren ap ro vades unes noves ord in acions que con ver tire n l'Estudi (le la Rambla en un "Estudi Generar' de tetes les Facu lta ts, puix (JIte comprengué els ensc -nyamcnts de Gramatica, Retorica, Arts, Filosofía, Teología, Medicina, i Dret Civil i Can ónic. La ;\fedicina nuedeva. per tanto incorporad a definí -tivament als Estudie Gen eraIs i perdé, no sense nombroscs Iluites i Iitigis, la seva autonomía, que derivava deis privilegie eoncedits per l\Iartí I'Hu· mil el 14·01. EIs Estudie roren lotalment sotmcsoe a I'autoritat de la ciutat i del sen Consell. La ciu-tat era consider ada sen rora, i els Conself ers, els "'se. nyors, prot ecto ra i regidora" deis Estu die.

El nombre de eátedres s'alterava const antment, amb tendencia manifest a a augmentar-lee. Segons les credencials del 1558, er en 3 de Gramatica, 1 de Retor ica amb ohligació (le Ilegir grec, 3 d'Arts i F'ilosofia, 3 de Teología, 3 de Medicina, 2 de Cien. cíes i 2 de Lleis.

Els Estudie Generals. en cons ta nte modificacion s en llu rs crede nci als i en Jlur funcionument, vis -queren, no obstnnt, een se interrupció fin e al comen-l,;ament del segle XVIII.

Foil en aq ues t nerfod e. cap a mitjan l'e· gle XVI, que el!' estu die universit ari s de Barcelona eoneg ue re n una epoca d'extraordinária esplen do r . Tingueren catedra per aquel ts temps en els Estu -dis barcelonins crudi ts tan iblust res de forn del país com Pa r agones .loan Costa, antor del "Oobierno del Ciudadano" , i el peripatetic hejleni sta de Va·

len cia Pere J oan Núñes ; i en tre els deixebles se' n comptaren de tan fa mosos com el eevilfá Joan de ;\laHara. Fou un movi ment un iversitari de gran r-

i-quesa, al qual Ceia cost ar dignam ent l'act ivit at his-tórica i arqueológica que es deecabdelleva a Tarr a-ga n a sota la prcteccié de l' Arquehiebe Antoni Agustí n . En tr e tantes figures emi ne nte es desta ca-Ya. per o, la del resta ura dor iHm;tr e deis Estudia Cenerc le de Barcel ona, el te óleg:humanista, Coso me Damiá Hortolá, Abar de Vilabertran, he

jleuis-ta i hehrnista, deixehle de les Un iveraitats de Bo -lónia, París i Alcal á, i un del e te ólegs que aesisti al Conci li de 'I're nto. No deixá, per o, altre Fru it imprés del seu profes..orat que una admira ble ex -poeici é simhá lica del C¡m tic deis Eántics, dign a d'ésser esment ada al cost at de la de Fr ay Luis de Leén. En la Gmmátl ca es distingircn Bern at An -dreu, el ciee roniá An to ui Jolis i els lexicógr afs A n-tie Roca i On ofr e Pon. Entre els Ilatinistes, Joan Eassador, Jaume Cassa i OnoCre Pou esceivire n amb eleganc ia come dies Batines. El valencia Fran -cese d'Escohar va intr odui r-h i 'eh estudia helle -nics, i l'activa pr opagan da de Nú ñez a favor del text pur de I'St ari git a va donar com a resultat els nota b les come n tario; aristote lics d'Antoni Jordana, An ton i Sala i Dioni s Je roni Jnrba. El doctor Lluis .loan Vileta, el més cel ebre dels professors bar celo-nins d' aqu ell temps, llevat (le Cosme Bartola, es -ceív¡ dive rses obres filosófiqu es en les quals ap a-reíxen les doctr ines Iuldianes renovad es pel Henal -xement. El met ge An tie Roca fou un distingit P e-Iigraf que impulsá una edici é de les obres d 'Au-..ias-l\1arch i escrivl un tractat d'Aritmetica en [lengu a vulga r. No hi man ca ren doct íssimes e

s-XII

cri ptores cnm Isabel Josa i Juli ana .L\IorelJ. tan ed -mirada a Fr anca.

Perduda pel s catalana la gue r ra de Succeeeié,

la "Real Junta su perior de Just icia

r

Gobie r no", creada per a substitu ir els altres organisme s po li-rice de Cat alunya, notifica. el 1714 , 0118 Pahers de Cerver a, que els estudie de Eiloso fia, Cáno us i Lleis quedeven provi sional me nt traall ad ats en aquesta ciu tat . Hom anien a Barcelon a eh. de Med i-cina i els de Gramatica. que douaven els Jesultes. Aq uesta situacié pro visional es prolonga uns qunnts anys. durent els quala fou ámp hument di e-cutida la conveniencia de cr ear una 801a Un iver-eitat a Cat alunya, per hever -n'hi un nomb re exces o siu (Lleida, Barcel ona, Vie, Girana, Tarragona i Tortosa }. Final men t, el Rei resolgué la qilestié mit -jancant el rei al Decret de 1'11 de maigdel 1717 que creava la Un ive rsitat única a Ce-vera, 00 floriren ele estudia de Teol ogia, Dret i Lle tres cláesiq ues. A Barcel ona quedaven només els estudie de Med í-cina a l'Hospital de la Santa Crcu, i els CoJ.legis de les Ür dr es Rellgiosee. Mée tan} s'h¡ afegiren al. tres ensenyaments, espeeial ment els de la benem é-rita Ju nt a de Comerc, despr és de la invasié napo

-leónica.

Dei s Estu d ia restats a Barc elona dnrant el se

-ele XVIII sortire n metges i cirurg ians ijlustres qne

influiren notahle ment a tot Espanya. COlO Salvar Campi llo, Virg ili , Cb nhemet, fu nda dor del Coldegi de Sant CarJes. de Madrid . sota Carles IV, i Orfila, el creador de la Medicina Legal. que ringu éuna si. tuació hrillant íssima a Par ís a partir de l'imperi napoleónic.

que, d'altra banda, no hav¡a estat aban do na da ma i

del tot - de tornar a Bar celona la Universita t

Cata la na. Acabada la gue rra de la Indep enden cia, el gene ral Casta ños exposñ a l'Aju ntamen t de Bar

-celo na el seu propósit ele soldicitar el trasfl at de la Universitat de Cenera. L' Ajuntam ent li ofe r í la

seva aju da. S'h i oposá Cerver a, i el Rei (1816)

acordá que no hi havia motiu suficient per a pri

-var-Ia de la seva Llniversita t . "

En el període cons tituc iona l del 1823 es torna

a insistir sobre el matei x prop óeit, i les asp ir acio us de la ciutat "foren comp letam en t eatisfetes. Pel "Re glamen to Gener al de Instrucción Pública",

aprovat per les Corts l'any 1821, es creava a Ba r

-cel on a una Universitat en es podrien cursa r es -tudis del que se'n deia ales hor es, segona l'esmentat

Reglament, 2: i 3: ensenyan qa. Finit, pero, el r

e-gim cons tituc io n al, ron tornada la Un ive rs ita t a Cervera i su p ri mida la de Barcel ona.

A través de negoci acions labcriosíssimes, i

n-Ilue nc ia des semp re per les osciHacions de la poli

-rica, finalment la victó ria fou assolida, i l'any 1837 va decidir-se el traall at de la Un iversitat de Cero

vera a Barcel ona, amb carácter interí fine que les Corts ap rovessin el pla d'Ins t rucc ié Pública.

El 18 d'octubre tenia lloc la sole mne cer im ú-nia de la inst aHaciú de la "Un ivers idad Literaria" , en la mateixa data que feia 301 aDYSque s'ha via P v-sat la primera pedra de l'Estudi General de la

Rambla.

Aquesta "Universid ad Literaria" comprenia les Facu lt ats de Teologia , Jurisprudencia Civil i C

a-nónica i, méa tard, Lleis, Medicina i Filosofia. Fora 'I'al la quedaven els CoHegis de Medi cine , Círu

r-gia i Farmñcia. La soluci é ver ita ble men t definiti-va respecte al traspñs de la Un iversit at a Barcelo

-na, la procura el Decr et del 10 d'agost del 184 2que aprova va el trasllat de la de Ce rver e.

Amh

la creació de la nova Un iversit at es pro-dueix una nova ren aixenca docent, paraHela a la

renaixenea en tots els ordr es espirituals, que cada dia s'ana va fent més sensible. No és pes atzar que

la fixacié deis destina de la Un ivers ita t de Bar

ce-lon a esdevé en un instan t especia lmen t palpitant

per al pensarnent de Catalunya, í que Barcelona hagi retrobat la Uni versitat seva en els moments en que els seue fills anaven trobaut a poc a poe l' á-nima catalana.

E

h

homes més iHus tres d'aquells

tempe, I'arxiver Prósp er de Bofaru1l, Pau Plferr er,

hibliotecari i professor, i, sobreto t,

M

ila,

la més

gr an figura de la Henaixen ca, són tots honres de Icr -mació univer sitaria o profe esors, com ho foren Agu i jó, Pelagi Br¡e, Rubió i Ors, i C01li Vehí. ElE;

estu dis filosófica flori ren amb Mart¡ d' E íxalá, Eodi -na i Llorens, ele juridics emh Martí d'Eixalá, H

ey-nals Rabassa i Duran t Hae, les cien cies eco nóm

i-ques amb Saupo nts, I'h eHeni sme, amh Bergnes de

las Casas í Halari, aquest darrer també historiador i

fii

ól

eg

catalá. Floriren també brilhmts escoles de bot áni ca, met ges i cirurgians. D'aquest s darrers cal esmen tar Balmis, Pintroduct or de la vacuna a Ame -rica, Per e Mata i Let amendi. La influen cia de la nostra Un ive rait at arriba fin s a fora de Cata lunya, i guanyá moltsesperits a la causa de la personalitat

política catalan a, com ho comp rovu el cas de M e-néndea i Pel ayo. Esmen tarem tumbéentre els nom s

illustres de Professor s barcelonin s, el de Ramon i XlV

Cajal. que a Barcel on a féu bona part de la seva tasca.

Deis molts pro fessors ibluetres, especia huent tic les generacio ns próximes a la nostra epoca, no cal dir-ne res, aquestes notes no volent recordar sinó els Iets princip al s de l'e voluciéde la Universitat de Barcelon a.

Alt res disp osicions sobre ense nyame nts anaren venint. El 1842 la Facu lta t de Cánons es fusioná amb la de Lleis, que prengu é el titol de Facu lta t de Jurisprudencia , i el 1843 es torn ar en a reunir Medi cina, Cirurgia i Far mac ia en la Facult at de Cíéncíes Mediques.

El mateix any la Fucu ltnt de Filosofia de Barcelon a va redactar un informe proposant la reforma del e "estu die prepnrat or is gene rala, ano -men at s de Eiloso fia", en el sen tit de crear a cada provincia un CoHegi o Facultat de Fifosofia, en que s'estudiessin, duran t quatr e anys, materi es de Cien· cies i Lletres, després dels qua ls estudie s'obtingués el tito l de Batxiller en Filosofia, in dispensable per a qua lsevo l carrera.

El pla d'estud is del 17 de setemhre del 1845,

aoomenat de Don Pere Jnsep Pidal, que Iou el

mi-nistre signan t, i de Don Antoni Gil de Zára te, a qu i se n'atribne ix la red accié, reorgan iteá l'e nsen ya-ment fixan t quatre ordree d'estudis: de 2.D

ense nya-ment, IIe Facultat Majar. superiora i espe cials. Les Fucu lta ts Majors ere n Teología, Jurispruden cia, Medicina i Farm acia. Pcr a ingressar-hi calia éeser Batxiller en Filosofia. Els estu die duraven set nnye, cinc per a ésser Batxiller idos per a la Lli -cenciat ura. Com a estu dia su periora, els Doct orat s en Lle tres, Eien cies, Filosofia, Teologia, Jurlsp ru

-d" n";a, M~didna i F'.o.r",i\.~ia_ Al ~ap .1" 1M Unlver -.;1.0.1

h

i

hay;a "n

H

....

lor nom~nat

1

,,

-

1

R~i, qu~ la ¡;o'-~rna... a",1o ~I. ~aD"

(;

1."..1:""

de la F""uita l i Cla" ""'" ¡;"'pual

UD alln ""''''''01 d"",ioiu ñ.

1'.0.

'''.''

...

0....

li

ei

Mo)'apo del UI:;7, que eSllthki.. una determinada organ iu aci,·. i uu mateilt r~giru ,•.,. 8 lotes lel Uni.

,-enilal>o. Aq"~sla Uei ha e.lal vigenl - amI. ct"r·

1.... ", ...Iilkadon, po.l~rio.... no fon...,nla l. - lin. fa

poca

D11y..i .,¡ ..-.. " peril d'unirortt,il,lt i la ..,.a

anl~it.1 han oon"'íluIl u.n ¡....le... obot..:le •

1

'

.0.·

dapl""i" .1" la Unin n.ila' .",,,anyola a )"" ..rienta· eiona ¡.."Ia~""'~ques lllu,le.,w.JI.

Un P"" .,,,Iavan t, i I'any 1919 el mini.u-" .... nyor C¡'..r Silió wU«'Ji lH'r Deceer I'a"wuomia a tol.... 1.... Uni"enilalo """ ••nyol....; 1"'"', quan per p.-im.r a .-q...la .'an.va • in¡'-iar raooai&, un can. i pcltnc turna 1.... «>te• • la ,", uaci,.. au"'ri..r, i el

(é-n illll>o...ibk

En I"'u el problem 1M iut"Hecl".l ilat ",atalana adol.,a pookiolU Ji..· En el '...ny eelratq; Íf' ....1. feta, enfront <1<,1. qu i tri••,," el lloe de lIuila ru el el... de la Uní...,ni'al .Ir I'i::ot.l, no hi ",.ud un importa '" nueli qur rn predicA l'.p.rla n...ul. En el ,crre uy deh pr" j''''le ., C4talunya era per fee· 1401.."1conoci"n! ,1" 1.. imporl'"..:;a del probl....,a .... iv..nila ri: ..n IÓn pnw a ..1I,r imn CoIlU"" Uni· ve..i'.ri Cala l. ¡ la ere. d ó

.1

..

1. F#tudio l'n..,...i.

tari. Catalam ..1 1906. i el TI Con~ Un i...,..il.ri f..'ali. ,,1 1919.

El 14 d'abril eI.,1 1931 el r.'u .';' r~ de la dirceo d,; ,1.. la Un i.,,,....il.' de na"""!,,na un. Coroi..aria '1'''' prep.... uu projedc de l'tAtalul d'Aul",,,,,,,ia. ha...1en 1',.I. ooral en ,.1Conp-h .1,.( 19 19.

en....

la Generalitat de Catalunya i acceptat i confirmat pel Ministeri d'Instrucci é Pública tot el que havia estat fet a la Un ive rsitat de Barcelona, el Conse ll de Cu ltu ra de la Gener alitat ob rí més tard una in -formació pública sobre el Projecte red act at per la Comis saria. Vistos els resultats de la informaci é, el Consell de Cultura va redacta r un nou Projecte que havia de ser vir de hase de discu ssió al Patronat de la Un iver sit at en esta blir I'Eetatut avui vigent. Méstardo el 15 de eete mbre del 1931, un Decr et del Ministeri d'Instrucció Pública del Govern

d

e

la

República establia la reorganitsació dele estudia de les Facultats de Fil osofia i Lletree de les Univer sí-tats de Madrid i Barcelona. Dintre d'unes normcs molt tnxatives d'organització d'estudie- que sigui -ficaven, pero, pedagógicam ent, un bon encert i un progr és en la reforma de l'ensenyament univ ersi-lari- , la Facu lt at gaudia d'ungrau apreciable d'au -tonomia per a nomenar el seu professorat no

nu-rneru ri i per a I'at ri buc ió deisensenyaments ale pro·

fessors. Aquest primer assaig parcial fou ap lica t amb h it a Mad rid i a Barcelona.

Més tard, i ja durant la díscussié parlam en tari a consti tucion al, es plan tejú - en tre les reivindi ca-cions d'autonomia cultural de Cata lu nya - la qüe s-tió de la Un ivers ita t de Bar celona. Ealgué partir, per a la soluc ió, de l'article 50 de la Eonstitució, que, tot i limitar-la per endavan t, possihilitav a una

autonomia universit ari a. En I'Estatut de C atalu-nya- article 7.11

- const aven ja les normes per a

l'estahliment d'una Universitat Autónoma a Barc e-lona. Iniciades les gestionaper a executar nquest aro

ticle 7.~. donaren com a resultar el Decret del Ce

Aquest Decret, com a ap ficac i ó d'aquell aro ticle 7.~, ha creat la Un iversita t Au tóno ma de Ba r-celona, autó no m a resp ecte ale dos Gove rns, i re -gida per un Patronato

Aquest Patronat ée de tipueuniversitari, de pr o-cede ncia mixta i compost per onze membres que són : el Rector de la Un iversitat COOl a Vocal nat, cinc Voeals nom enats pel Cm"ero de la República, i cinc pel de la Gen eralitat. El Decret atr ihueix al

Patr onat, com a missions essenc ia ls, establ ir i r

en-litzar l'Estatut d'autouomi n de la Uni vers ita t, regir aques ta, aten int-se al que preceptúen l' article 50 de

Ia Constit ució i el 7" de I'E st atut de Eata lu nya, i

garantir la recíproca convivencia de les Ilen güe e i

cu lt u res catalana í caste llana en igua lta t de dret s per a pr of esso rs i alumnes, damun t la base del res -pecte a la Ilibe rtat d'uns i altres a expressar-se en cada cas en la llen gua que pr efereixin.

El Gove rn de la República (Dec re t del 5 de

juliol del 1933 ) nom en á Vocals eh; senyors Can d i,1 Bol íva r Pielta in, Americ Castro Quesada, Anloni

García Banús, Gregori .Mnr a ñ{IU Posndil! o, i An -toni Trias i Pujol. El GOV CI'Jl de la Cenemlítat (Decre t del L" de juliol del 1933) nomen á d a se. nyors Joaqui m Halce lls, Domé nec Harnés, Pompeu

Fabra, Augus t Pi i Sunyer i Jnsep Xirau.

El 18 de julio! es cons tituí el Patronat de la Un iversi ta t Autónoma de Barcelona. que nom en á

Preeident el Sr. Pompeu Fab ra, Vice- p resi dent e! Sr . Domenec Barnés i Secreter¡ el Sr. Joaquim

Halcel!s. Immediat ameot redacta, a hase, pr-inci

-palment, deis materiaJs que el Consell de Cu ltur a de la Ceuera lhar lravia preparar, un projecte de I'Estatut de la Ilniversitat de Ba rcel on a. L'Estat u t

aixl rednctat fou aprovat el 7 i el 13 de sete mbr e,

respectivame n t, pele Covems de la Rep ública i de la Generalitat de Cata lunya. I el 19 de desembre

roren elegirles les primeree antoritats academiques de la Un ive rsitat Autónom a, de la qua l fou nome -nat Rect or el sen yor Pere Bosch Gimpera.

Les dispoelcions legnls esmen ta des-c-articlc 50 de la Constituci ó, 7." de l' E statut de Catalu nya, Decret del 1.' de juny del 193 3 i Estatut

Unlver-sit ari (del 7 i 13 de setembre} - eón avui les no r-mes constitucional." de la Univers itat de Barcelona.

D

E

CR

ET

DECRET D'A UTO NOMIA DE LA UNIVERSIT AT DE BARCELONA

A proposla del Ministre d'Instrucció Pública i Bellee

Arts i d' acord amb el Consell de Ministres,

He decretal el que segueix:

Art. lr.- En compliment del que eslableix l'art.

7e.

de l'Estatut de Catalunya, s'atorge a la Universitat de B

arce-lona l'au lonomia soHicitada pel Consell de la Generalitat de Cata lunya.

Art. 2n.-La Ilniversitat de Barcelona sera regida en

-clavan! per un Patron al Iormat per cinc Vocal s designete

pel Govem de la República i per altres cinc que designi el

Consell de laGenera li tat deCatalu nya.El Rector dela Ilní-versitat de Barcelona, elegí! en la forma que preceptuf l'Es. tetut Universitar i en vigor, form ara parl del susdit Patronal en qualitat deVocal nato

La durad a del r-árrec de Vocal del Patr onal Univeraita

-ri sera de temps ¡Himitat. Les vacants que e'hi produeixin seran proveides, a prcposta del Patronal, pel Govern de la República o pel Consell de la Generali tal, segons que la vacant correspongui ale eárrecs que l'un o I'elt re han de proveir, de conformitat amb el parágref anteri or . Tant el

Govern de la República com el Eonsell de la Generali tat po-dran tornar la proposta al Patr onat, perque en Iormull una

Art. 3t._ St-r¡ mi..'" ;mmodiala dd PaTI Oaa!.

al d"llir ~~I 11<11 oi IIn 1' ;"....1, lIll V;"""¡lI coldr nl I

lIll 5ocrdal i, _ _ "... cap d· _ dn-ea poapi n>caOI~

... d lloctOf. ¡

1» eonoC il uir un. Coml"''; P. nnaoent i 1... ""wi";OM qua.".¡ilni oportun-e pu.1tnil10r cornplima>t dola _ ~n"

"'n. .st.-El l'o:lrGOIaT ...

nom

i.'

a i... dol pffti· <kili (.... oJ.,.¡,,,,,ia '•• dol V;...p...idenll. o quOJI ha d

~-m. ,,;o .r""'Ul'o t ""'mI>... do-l P. I""'.t.

&1. SO.- D P_ _ ..-ahli" rEaw

.r

....

- t a ...

la Ulri...,..~at ~;"t_ .1"'" p...]>lu

r

.n

.

ol9 de 10

C...,;lu.i,;i ~r 1~. ,¡" ]'Eot.lul, I ~a",nliDI l •

....,íp

,..,.,.

COft· ~i"""ia do ¡,.,., Il~ 1""h ar. _ 11_ j calolau n i

,~uaIla1 dodr<u. ..,.• Ptof_ i .1"...-.. i ...'"10

t.a...

do

r

""'J"'Oi" eo"" ", l. U",",at .run. ; .Itreo• aprcaar~

,n

,.

do

.ao ~D l.lIeD~u, '1"e prd~xio.

.\r!. I'iO._L'F..._ .1Jl do la Uai,..nÍlal de Bu·

""1... baur ' .re.-.- ap t pel MinÍtoteri d"lnotnlecio p,¡.

"r

i..

;

pel l':oo,dl .... l. ''''''..ali l.t. Si .1 Min i"~ri d

'Ino-l""",w Públie. D l. ('..."..];tat de c.a.h'ny."O.pro in

IT..._ ..,.¡-.. ",,1 I'm-aa, trMndno _ 1 ...

...acinn. p<'Irin...t.o

P""JI'O

cotudii la inootpondó .1

lnl "'aquel!; ; .¡ UD.·a.on~"j. ""p ""ot" I"'''''¡' trPnl. ~i... ,.¡ Pat r... '1....dar¡ ";""'11, i la Uni....;tat ... m ... Ir ar.." al ~ '-Í1. L~de la Un~ podoi ...

lCt

....torma

.

""'1;Uu,t ~I. Illal.,x"" ...bo i l'O'{ui.ib C$I"

bletla MI .""... luid. i .... I'..,lorio•. S; .1

Go.=

do J.

llepYbI". o ~I e -Il di' la Gcoenolital ao

.p"..-u.

~I pn>j~ do rri... l. U..i... COfIri"aari """(irIl- 1"'"

I' &unn ".... ...ti,ol""" MI .;.u•.

An. 1~.-L"Eot.oru' de l. Vai.uoilal do

s...,¡_

di<'·

tu

"

ditpooio ... Ir....~óri<Io par • la adapladó. Elo ...1. pral....,.. de l. Un;...~"' de 8 ".looa que- ho

d...il~io potIra" oollk;I•• I' . ,."...¡;,,, cia abana <101 h. de Ju·

lial del 1'>34. la "...1.1. _ .~daaIIrI>la ftIQ1iw MI

..,. ... ". Soudcil;" &as '1"" pupit> DCIlpot"a ... ... Dtll .lIra Un;""..;I.1o iru<tiluei,; ofici.l.

de-silgin continuar Ilurs estudie a la Universitat Autónome ho soHicitaran previement, en el terme que el Patrona t deter. mini a llurs Fnoultats respectives ; i aquestes, reo oneixent-losl'escol aritat deis estndis realit aats fins en aquell moment, assenyalaran a cadascun el pla d'estudis que han de seguir endavant per a continuar-les a la nova Univeraitat...

Art.se.- Uncop constituit el Patr onal de la Univers ital dt- Ba rcelona, I'Ordenació de Pagaments del Minister¡ d'In

e-trucció Pública lliurará a aquel] les qua ntitate consign arles en els Preseupcetoe de l'Estat per a la Universitet de Bar -celona .

Art. %.- L'autono mia deis patrimon is universharis, es

-tablerta pel Decret del 25 d'agost del 1926 i perfe cciona da pels Decrets del 9 de mar,. i 15 d'abril del 1932, formara part integrant del regim de la Ilnivereitat Autonoma de Bar

-celona com a base mínima i inicial del seu regim, sense per -judici de les dotacions que haurá de rebre en els pressupos·

tos generala de l'Estat.

Art. 1O.- lbo despeses que ocasioni la reunió del Pa -tronat seran satisfetes pel Gm'em de la República i el Con -scll de la Gener alitat; les de qualsevol altra Índole que

exi-geix¡ el funcion ament de la susdita institució aniran de comple del Patrimoni de la Universit at de Barcelona.

Donat a Madrid, el primer de juny del mil nou-cents trente-tres. - NICETO ALCALÁ ZAMORA.

El Ministre d'Instrucció Pública i Bell es Arte. - F

m-Nu m o DELOSRíosURRUT t .

• Aquest article, en el seu primer parágrai, ha d'entendre's modificat per la nova redaccié de I'ar tiele 76 de l'Estatut de la Uníversitat, aprovada ti 27 de [uny del 1934 pel Govem de la República, i el28delmateix mes pel Consellde la Genera1itat .

26

DECIIET5 DE NOMENAMENT DEL5 VOCAL5

DEL PATRONAT

Deconformitat amb l' anterio r Decret, Iore n epr ovets eh

segíienls pel Govern de la República i pel Cansell de la C e-neralital nomenent ele Vccale del Patronal de la Ilniversi

-tal Autónoma de Barcelona .

Encompliment del que dispoea l'artlcle 20. del Decret del Ir. del mes corrent, d'acord amb el Consell de Ministres

i a pro posta del d' Instruceió Pública i Belles Ar ts,

Nomeno Vocal s del Patr onal de la Ilniversitat de Bar

-celona ele senyors Gregori Marañón Posedillc, Americ Caso tro Quesada. Antoni Carda Bau ús, Citndid Bolívar Pieltain

i Anloni Trias Pujol

Dona! a Madrid el cinc de julio l del mil nou-centatr en-ta-tres.c-Nrcsro ALC.UJ. Z--\MO RA I TORRES.

El Ministre d'Instrucció Pública i Bellee Arls.-FRAN -CISCO J. BAR.'liÉS S..\l~"lAS.

*

Vist el Decret del Govern de la República, data Ir. de

juny del 1933, atorgant a la Universitat de Barcelona el

re-gim autonómic, d'acord amb I'article

7e.

de l'Estatu t de Cata lunya, i atesque l'art, 2n, de l'esment at Decret fixa que elPatr onal quehaurá deregir la Univers ital será formar per cincVocal! designats pel Go\'ero de la República i cinc V o-cele nomenats pel Consell de la Ceneralitat;

A propcsta del Conseller ~ Cultura i d' aeord amb el Ccneell Executiu,

Decreto:

Són designare els senyors Pompeu Fabr a, Iloménec Ba

r-nés, Auguse Pi i Sunyer. loaquim Bal cells i Jcsep Xirau per a formar part , en nom del Consell de la Generalitat df"

Catalu nya. del Patronat que regira la Universitat Autonoma

de Barcelona.

Barcelona. Ir. de juliol del 1933.

El Conscller Pr im er. -CARLES PI 1 SUNYER. El Consellcr de Cultura.-VE~TURA GASSOL.

PATRU

NAT

V

ELA

UN

I VE¡¡SI TA T

A

UTO NO.lIA

VE

IUR

CELONA

P A T R O N A T

PRKSID Il NT

Pomp

eu

Fa bra

SECRETARt

J

oaquim

Bal

cel

l

s

VOCAL!

Dom

enec

Barn

és

C

a

ndid

Bol

ívar

Arn

eri c

C

astro

"

A

ntuni

GarcÍa

Bami

s

Gr

egori

Maraii

ón

Au

gu st

P

i

i

Sun

yer

A

nto n i

Tria

s

Jo

sep

Xirau

E

l

R

ector

d

e

l

a

U

niv ers

i

ta t

" El Sr. Castro dimití el eeu carreode vocal dd Parronar, ili

Iou acc e pt adalarenúucin el 31de maig ue11934. La vscant eucer-e

TlTOL PRIMEII

ARTICI.E h .- La Universitat és una persona jurídica 1 té com a tal tote els dre ts reeoueguts per les Beis.

ABT . 2n.-La Uni vcr sitat és autónoma en els ordres docent i administrat¡u, en la forma reconegud a pel Decret del 1r. de juny del 1933 i tetes les altres dispoeicione vigents.

ART. 3r.-L.1. Universitat Autónoma de Bar celona, a

le-nint-se al que preeeptuen els arte. 49 de la Comtiludó de

la República,

7e

.

de l'Estatut de Catalunya i

se

.

del De-cret del Ir. de juny ¡Iel 1933, acol lir á en recíproca convi-vencía les lIengües i cult ures castell ana i calalana en Igualtat de drets per a professors i alumnes, sobre la base del respecte a la ll ibortat deis un!' i dels altees pee a eX4

preesar-se en cada ClIS en la llengua que prefereixin.

T1TOLSEGI)~

Potrimo ni de la [lníversitat

ART . 4-t,-La Üniversit at tlndr ñ com a patrimon i

al

Els immobles que ocupa actuulment i eh que nd-quireix ¡ d'era endavant .

36

25 d'agost del 1926, 1'autonomia deis quals perfeccionen ele Decrets del 9 de marc i del 15 d'ebril del 1932.

Aquest patri moni de la {Iniveraitat de Barcelona f

orma-ra

la base mínima i inicial del seu régim.

e) EIs béns moblee, material cientific, biblioteques,

publi cacione, valore mobi liari s i capitals de fundacions i donacions de rotes classes,

d) L'actual Biblioteca Unive rsitaria.

ART. se.-Els seus ingressos seran

a) Els drets acedémics que li corresp onguin .

b) Les rendes deIs héns de la Uníverslt at.

e) Les quantitatsque, d'acor d amb el que disposa I' ar-riele

g

e.

del Decret del Ir. de juny del 1933, consigni l'Es-lat en els seus pressupostos gene rala per a la Universitat

Autónom a de Barcelona, així com la part proporciona l que li pugui corrcspondre de les quantitats globuls consig

-nades en els pressupostoe de l'Estot.

d) Les quantitats que per a fins igu ala consigni en els

seus pressupostoe la Generalitat de Catalunya.

e) Les don acions o subvenciona de les Corporacions

publiques, d'entüa ts privades o de particulers.

TITOL TERCER

Del Patronat

ART. 6e.--La Ilniversh at de Barcelona estara regida 'per

un Patronat format per cinc Vocals deeign ete pel Govern

de la Rep ública l clnc Vocals deslgnete pel Consell de la

Generalitat de Cetelunya. El Rector de la Universitet de

Barcelona . elegir d'aeord amb el que preceptuu equest

Es-tatut, formara part del Patronat en qualitat de Vocal nato

ART. 7e.-Els Vocals del Petron et Universilari eeran

nomen ats r~r temps iHimitat.

Les vecants que es produeixin seran pr cveidee, a pro-posta del Petronet, pel Govern de la República o pel

Con-sell de la Generalitat, segons que la racent ccrres pc ngu ¡als

eárrecs que han proveit I'un o l'altre, d'aeord amb l'article

anterior. Tant el Govern de la República coro el Consell

de la Ceneralt tet podr án tornar la prcposta al Patronat perq ué en formuli una abra.

ART. se.-EI Patronal elegir á entre els seus memo

brea un President, un Yice.Presid ent i un Secretari, sense

que cap d'aqceete cárrecs pugui recaure en el Rector,

ART. ge.-Constiluira també una Eomissié permanent i les Comissions que cregui opertunes per al mlllor co m-plirncnt dels seus fina.

ART. 1O.-EI Patronat es reu nid a instánci a del

Presi-dent; en abséncia seva, del Vice-President. o quan ho de-manin almenys tres membres del Parr onat,

ART. ll.- J::!" funció del Palronat

a) Redactar I'Estatut d'eut onomia de la Universitat .

atenint-se al que preceptúa el Decret de la seva creació. b) Introduir en equest Estatu t les modificaclons que cregui oportunes, escolta des les Facultats i la Junta

Uni-versitária, i d'acord també amb el Deeret del Ir. de juny

del 1933.

e) Vetllnr pel compliment de l'Estatut de la Univer.

sitat Autonoma i de totes les disposieions que emanin del mateix Patronal o deIs aItres organismes univereitaris.

d) Aprova r els reglements que redactin la Junta Un í-versitéria i les Facultats.

e) Hesoldre sobre les propostes de quelsevol ordre, de la Junta Ilniversitária i de les Fecultete que hagin

d'és-ser-l¡ sotmeses d' acord amb el presenl Estetu t, i sobr e les que a iniciativa propia ll siguin suggerides pele matelxos

crgenismes.

f) Nomenar, quan s'esceig ui, el personal docent: n

o-menar el personal administr ati u i subalte m de la Ilni versi-tet Autó no ma, d'acord amb el que preceptúen el present Es

-tatut i els Reglamente correspo nents.

-38

ció de Pagamenls del 1\lini~leri d'Instrucci é Pública haur á de lliurar en compliment del que disposa l'art.

se

.

del D

e-cret del Ir. de juny del 1933.

h) Ordena r I'adminí-tr uci ó de la totalitat del patri

-mon¡ univershar¡ i dels altrcs ingressos determinats a

l'ar-tiele

S

e.

d'equeet Esta tut.

i) Aeeeplar donacions, hcrenci es i llegatsde tota men a.

fets a la Universitat, aixi eom realitzar les adquieicions i alienacions dels béns del patrirn on¡ universitari.

ART. 12.-F.1Patronat, en eompliment de la mi~sió que

li confinel Decret de la sevu creac¡ó, heuré d'udoptee tates aquclles resolucions i in iciatives que siguin neceseár-ics por al millar deecnvolu pement de la vida universita ria .

ART. 13.- EI Claustre, la Junta Ilniversit ária i les Fa4 cultats están obligets a fer arribar al Patronal, dinlre del terme prud encial que en cada cas sigu ¡ indica r, les pr o-postes i els informes que dctermin in aquest Eetctut i els

Reglamente que s'estab leixin.

TITOL QUART Del Rector

ART. H.- El Rector ostenta r áen tot cas la repre senta.

ció de la Universitat.

ART. 15.- EI Rector sera elegir pel Claustre General de la Univer sitat,

ART. 16.-La permanen cia del Red or en el cárrec duo

rara tres anp i podrá ésser reelegida la mareixa persona .

ART. l7.-El Rector presidirá el Claustre General i la

Junta Universit aria, i executar áIlu rs acords. En CAS de ma

-lalt ia o ebsencin, delegara les seves Iuncions en un dels

Profess ors nume ra r js de la {Iniversítnt. En cas de quedar vacanl el eár reo de Rector, la Junt a Universitárla design

a-ra un President que exercerxr aquest cárrec fins que aigui

designar el nou Rector.

ART. IB.-El Rector és el representant nat de la Un i-veraitat en el Patronal i posara en vigor els acords i dispo

-sicions de lota classe aprovats per aquest.

TfTOL CINQUe

De laJunta Unieersuéria

ART. I9.-Formaran la Junta: El Rector, que sera el

President , i, per cada FacuItal, tres Prolessors (numeraria

o agregets }, un Ajudant i un Alumne. Cadascun sera e

le-git pel grup al qual pertanyi. La Junta elegir á el seu Se -cretar¡ entre els Pr ofessors (n umera ris o egregats) a cada

renovació hiennal.

ART. 20.-La funció dels Professorsdelegetedura ra dos

anys. Es renovaran per meirat cada eny i seran reelegibles.

EIs representanta deis estudiants es renovaran cada any

i durant equest temps llur funció no sera delegable en

cap altre esrudient,

ART. 21.-La Junta Universitaria establirá els plena

d'estudis, a prcpoete de les Facultats respcctives, per 50t·

metre'Is 11. I'aprovació del Patronal.

ART. 22.-La Junta Ilniversit ár¡a establir á el Regla

-ment int erior de la Lniversit at per sotmetre' I a l'epr c-vació del Patronal. Tamb é podr á propasar , quan ha ere

-gui oportú, les modificaeions d'aqueet Reglamenl que

cre-gui neceeeéríee.

ART. 23.- La Junta Un ivers itaria form ul ara el Preseu

-post anual de la Univer sit et. tenint en compte els pro

jec-tes ela borats per cada Facultat .

-40

nato La Junta Universitária examinar a també ele comptes

generele de la Universitat abans de !lur aprovac ié pel P

a-tronnt.

ART. 24.-La Junta entendrá en tates les metértee d'or

-dre dlecíplinart referents als estudia nte. d'ecord amb el He

-glament de Disciplina que ap rovi el Patronal.

ART. 25.-Seri funció de la Junta Unívereítáríe co

ope-rar amb el Petron at en la interpretadó i eplícecíé de les

normes dictedes per aquest, en tot el que es refere ix al

re-gim universitario Propasara, n més, al Pntron at, per mlt já

del Rector, tates les suggestions i iniciatives que cregui

oportunes.

TlTOL 51St Del Claustre General

ART. 26.-EI Clauetre General estará format per

a} El Rector.

b) EIs Professors numera ris i egregets.

e) Un repr esentant deis Professor s lliures per cada

Facultat.

d) Quatre Aj udan ts per cada Facultat, i

e) Els representante deis estudiante que Iormin part

dele claustres de les Facultats.

ART. 27. -EI Elaustre Gene ra l es reumra quan el c

on-voqui el Rector, per pr opia iniciativa. o a eollicitud de la

terrera part deis RUS components. Sera presidir pel Rector

i tindrá coro a Secretar¡ el de la Junta Universita ria.

ART. 28.-Seran atribueions del Cleuetre General

a) L'elecció del Rector.

b] El nomen ament de Doctor s "Honoris Causa",

TlTOL SETt

De les Focultais i de Ilur GoveTn

ART. ~).-La Ilníversitat, ele efectea del preeent Es

-tatut, compren actua lment les segílents Facultata:

a) Filosofia i Lletres i Pede gogia .

b) Ciénciee.

e) Dret i Ciencies Econ ómlquee i Sooials.

d) Medicina, i e) Farmacia.

La Univereitet, a mesura que els seus mujans ho pero metin i le!' circum stáncies ha aconsellin, podrá organitzar

altees Facultats i incorpor ar o crear alteescentres de c ultu-ca superior.

ART. 30.-La Facultat actua ra constituida en Junta de Facult at. Estaca formada pele Profeseors numer ar ia i Sg

Te'-gata, ele encerrege ts de cura i quatre estudian ts, i els Pr

o-fessors lliures i e15Ajudants de catedra ,en nombr e que de

-terminaran ele reglemen ts.

A la Junte de Facult at, el! Professors numerar ia i !lgre ·

gal! i el! estudiants tindran vot personal. EIs Professors

lliuree. els encerregate de curs i els Ajudants tind ran vot coHectiu, d'ecord amb el .que determinar an ele reglaments.

ART. 31. Cada Facult at sera presidid a re presentad a

pel seu Degá.

ART. 32.- EI Degé sera elegit cad~ tr~ anys per la Junta de Facuhat i podré éseer reelegir. El Deg édesignad.

el Professor que hagi de substit uir-lo coro a Ylce-Degá i el Secretari de la Facult at .

ART. 33.- La Junta de Facuh at esta ra enea r regede del

42

qilestions previeres en aquest Estatut, establira el Regla ment de la propia Faculta t, i elevara al Petronat tet es equelles inicintives que consider¡ conveniente.

ART. 34.- Per a les qllestions que interessin alhor a di

-'"erSCS Faeulrats podrán funciona r Comissions mixtes de

lIurs Professors, presidides pel Rector.

AIlT. 35.-La Junta de Facultat podrá constituir una

Comissió presid ida pel Degá i compos ta de quatr e Pr o

fes-sors numera ria o agrega ts, elegits entre els seus membres,

un deIs quals sera el Secretario Aquesta Comissió exercitá les funcions que Jidelegu¡ la Junta, a la qual donara comp. te de les seves gesti one.

TITOL

v

ur

rs

Del Proieuomc

ART. RIl.- EI personal docent de la Ilniveraitat co

m-pren

a) Els Proíeesc rs numeraria o Catedr átícs. b) Els Professors agregats.

e) Els Professor s ltiures.

a

l

EIs Professors encerreguts de curso e) Els Professors hon ornr¡s. i

n EIs Ajudants.

ART. 37.-Els Catedráties o Professors nurnerari s seran en norbre Iimitat, Aquest nombre sera fixxat pel Patronat, de conformitar amb les circumstáneies, tenint en compre 1('9

con vení éncíes cientffiques i les poeeib ilitate económiques de

la Universitat . i escoltada en cada cas la Facultat respectiva. Seran Pr ofessors numer aris

!r.-Els que actualment Iormin part de la Universitat de Barcelona.

Uni"...;lalO i que, eom a lal., .i~ui n .,id.l. 1"" lu Uni« T' "ilal .~u."""_ <1< 1\o" ..,I<Jlla.

.'1••_ 11 pcnonl'! dot me..;l oiTopola. """ d PaI, o-" . "" ¡ do- 1 iLUO:inOO 'JIH' li _i¡<na aqwM .:... uL El 1'01ron" fara. aqu... 'D. uno propn-la uni

-I""'Mal. q... ,I••u i., p<Ta lo!'eVo op.m,••il•.a 10 l;"".. a-li'.l .10'1"".10.01"'Ul"n!...1en ·." 4. la ll.. pf,h!i.o1"', .1 """","omm l """i liu. U I"' al IÚI.Í ""...01 DU ~'a 001' ... d'ohl;r"iO p"" a J'J::.(a¡ D; !",I ,,_ lo .1 ... E...aJof". Lo ....ca &1Pmf_ot. ... -Jo", .ujablo _

"'"O 1... "...;'.1. d.. I"CIbftI~."""'l. ..,Ti d.-l~i"ol 1"'1

1-'''''0".". 1'•••1infn'm. d. 1•• F. e..h... , ..

I"'"'

i

.

•~RT . 38._ El. 1', ,,1.,,.,,.. .g...~ot.o li" d lIu• •h·

'''''••mb 1.... . 1. ,I<deo o<a.wmiQ" d. ni""'" i lJd>all.

'1.... la ro;. eni" l .10 ...""'!"; ami. u ... ka>p"'.l o 1"'"""0...1_

AUT. 39.- El. 1', ,,1... ''''·arr.~",. d. eu" ...n "'i". 1I. al. '1,,01. 1.. Uni"' ''''lal ..",,,moni UIl eo"", )'.""'''' du.anl DO aoy ...adkn;'-.

.~ar. -I(I. -F.1. Prof... l1iula ..."",11. al. ""010

la

l~oi i1o' rn~u la

·

·".,.io

Ilo<-<ftdi~ 1"" • p

ro-f...o' .u

,,,,,,,

la,,.

i~u.l••1. d.l. I"of...,... oumer.ri. ,

i .~ .<~.,

.

.;

amI> id;"',;eo I,.l¡d.... aead¡·,niro.

"'

r"

'"

10

di.lTiI."ci" ",... 1... .· h ~1i••o anu.l_ . Tam~ f... pan do-l. Tri I ...w..doro.

.~RT . U._ El ti...., .rAjudoo. ....i uorrit pn U¡,.,.,,· .iolo.d>e,i'. a

"

IN,,,

.

....,i

"

•

•

i•. lo""'••o.i. " .1i"iqnn.

'1'" liud, ,,,, o 11", earr..., .1. I. HMI1 . '1uc .1. P'nl,"",,,,, ouo...

..-i

.

"

arn."."

,

1.

"""

•

•

r<t"'in.

An . I2._ El lilol "" Prol ... ¡""'orari ...r..-i

.

1.

""

;

.. r

..-io

...

i•...Ion

.roqucoc.

d,oti""i<> prr

n

o

...

rilo.¡....lir... .

"~""l. 1-',01...."". ~.udi,.n dd. ",ol,h", honoro '1U'

rl. ""m...;. ; li"d••" d",l O.. pl;""T~Ul"" ..prei. I•.

"n

.

-U.- EIo H"rlam<DI> ..-pl.-..••';" <1< l. l'..i·

...,Iot

d.-l...i1u 1...

n

'1'" ro "IrT.;..i a drcto ; rr1Ti

44

ART. 44.-EI nomenament deis Professora agregats

sera Iet per vocació directa o per concurs demerita. Les eon

-dicions del concurs serán fixades,en cada cas, pel Patronat,

escolt ades les Facultats.

ART. 45.- EI5 Professora lliures seran ncmenets anua l

-mento

Les Faeultats respectives els propasar an al Patronat en

vista de lIur autoritat cienlífica i de llurs condicions p

edc-gógiqces, i quan di-igeixin una instituci é cultura l impor

-tant, un serve¡ cIínic o de laboratori, fora de la Untver

-sitat.

Les institucions privades i les que funcionen a base de

servéis remu nerals no queden comprcsas entre les assenya·

lades en el par égref anterior.

ART. 46.-EI5Professors encarregets de curs seran pr

o-posare cada any al Patronat per les Faculta ls respectives.

ART. 47.-EI5 Aj udants seran nomena ts pel Patronat

a proposta moneda de les Fecultats.

ART. 48.-Els Professors numerarle i agregar... podrán

ésser separata de llurs cár reca per incapa citat física o per

incompl imenl de llurs deures, previa la formació d'espe

-dient.

ART. 49.- En cas de separ aeió, els Pr ofessors perce·

bran la retribueió que fixi el Patronat, segon!' normcs que

estab lirá el Reglament.

ART. SO.-Excepte el professorat numeran Ja existent

en el momenr de la prornulgació d'equeet Eerenn (el qual

quedara sotmés a les normes Iegels ja eeteblertes) i el P

ro-Fessor numerari futur (que sera designar segons el que

dispcsa l'art 37) , la resta del persona l docent sera nomenal

per la Ilniversitat. En el contracte, fet segons les normes

que per a cada cas marca equest Estatut, seran fixades les

TITOL NOVÉ

Organit::ació deis estudís, títalsi carreres

ART. Sl.-Cada Facult ar proposará al Patronal el m í-nimum de rnnleries necess áries per a l'obtenci é dels díve r-sos titols, En aquest mínimum hau ran d'ésser eompresee necess áriement aquelles matéries indispensables per a la velídese deis titols que l'Eetat concedeix,

ART. 52.-Dintre de les [Inies generele fixsdes pel Pa

-tronnt, cada Facultat organit aaré els Sf'US eetudie i pro·

ves. Ele plans d'estudis seran elevats II in forme de la Junte

Universitaria i sotmesos a l'aprovaci ó del Patronat, ART. 53.-u5 Facuhats proposaran cada aoy al P a-tronal 111. distri b ució dels ensenyements entre llur pers

o-nal docent.

ART. 54.-Les Facult ats podren suggeri r modificacione

en l'organització deis estudis. Aquestes proposicions pas

-sarán a informe de la Junta Universita ria i seran sctmeses

a I'aprovació del Patro nato

ART. 55.-L'escolaritat mínima, a comptar de l'ingrée a cada Facultat [ins a la darrer a prava de conj unt , sera

6xada pele Heglaments de les respectivos Facultats.

ART. 56.- EI tlto] de L1icenciat sera professional i atorgat per l'Estat. El titol de Doctor tindr á carácter pur a-ment universita ri, i, a pro pcsta de les Facultats res peeti-ves, sera atorgat igualment per l'Eetat,

ART. 57. -Les Facultata podr án proposar per al tÍtol de Doctor "Honoris Causa" aquelles persones que per lIurs mercixemenls se n'hagin fet creditores.

El nomenamenl sera aprovat pel Claustre Cenera l, i el lítol, conferi t per la Univer sitat.

46

ART. ))8.- Les Facultats pod-en proposar a la Junta Universitaria la cre aeló de nous ensenyameute i proves que acreditin la suficiencia en noves especi alita ts,

Aquestes propoetee sera n sotmeses a I'aprovaci é del P a-tronal.

ART. 59.- Les Fncultats pod-an expedir certlficats e s-peciuls d'estudis sense carácte r de titol prolesslonnl.

ART 60.- Abans de ecmenea r els estudia universitari s, hom fara unes prove!< d'Ingr és, en la form a que disposi el Regl ament corr espcnent, que permetin de jutjar si l'aspi -rant posseeixel mínimum de capacita!i cult ura requerit per als fins univcraitaris.

Aq ucst Rcglamcnl fixará I'edat d'ingrésa la Uni vcr sitat.

ART. 6I. -Les Facultats determin aran, ult ra la prava final, el nomb re i la forma de les proves de conjunt, tant intermedies com finele, ter aesenyahmt el mínimum d'esco -laritat que hngi de separar aquestes proves en tre ell("s.

AIlT. 62. - L'udmissi ó d'un alumno que solliciti el tras -llat a la Ilnive rsitat Autónom a de Barcelona sera condici o-liada a al10que en cada cas determini n les Facult ats

res-pectives sobre les proves necess áries i sobre l'eda ptació rtels estudie cursare a la {lniversitat de la qual proeedeixi.

TITOL DESt

Del Claustre Extraordinari

ART. 63.- EI Cleustre Extraordlnnr¡ c~la inlegr at per tots ele Professors de la Unívereitat. els represenrnnts dels Doetors matricul ats, ele graduets a la Universitat de Barcelona, els representanta de les Corporacions professi o-nala. dcls estudlants, i tamh é pcls repre scntnnts de les Aeu -démics i Socictats cicnrífiques.

t ..

nreeidit pel Itecror, i el seu Secreta r¡ és el de la Junta Universitaria.

ART. G-1..- Correspon al Claustra Extraordinari

a) Presen tar a les Facultats o al Claustre Genera l les

sevesiniciatives.

b) Fomentar les obres postuniversit árjas i l'augment

dels recur sos de la Universitat, i

e) Proposer lot el quc rep rescnt¡ un benefic¡ per a la

Universi tet i result¡ a favor del sen prestigi.

TfTOL ONZÉ

Bls Estud ianls

ART. 65. - Seran considerats estudiant s els qui est

i-guln inscrita a la Universi rai per a reb re-h¡ Fensenyarnent

en la forma que determinaran el" Reglamcnts. Tots el..

es-tudian ts possoirnn un carnct d'identitat .

ART. 66.- Existirá una Associaci ó Professional

d'Estu-diants. i, per tan t, sense earácter confessionai ni po'lltic, a cada Facult ar. En seran membres ele qui tinguin la cond

l-ció esment ada en l'article ante rior.

ART. 67.- Aquestes Associncions estur an confedem dca

en una entitat genera l per a tetes les qiiestions que afectin

1015 elsestu dian ts, 1!'S quals queda ran determ inades en un

Reglament que sera aprovat per la Junla Univer sitaria.

ART. 68.- Les Associacions d'estudian ts de cada Fa-cultat redactaran lIur propi Hcgla ment. Aqueste Regl

a-ments seran aprovats per la Junta de la Facultar respE'c·

tiva.

ART. 69_- Cad a Associaci ó d'estudiant s sera, en la Fa

-culta! respectiva. la representecié única oficial de la

eles-se escolar davnnt les autoritats aoadémiq ues , design ara els

representa nta dels cstudin nts en els orgunismes universit a-risi collaborará,en la mesura que l¡correepongui, a la m

48

Els regl amente de les Associacions precisaran les condi -cions d'ed at i temps d'escolaritat que hauran de reunir els esmentats representants.

TITOL DOTZ~

Le5 .A5Sociacion.s profe.s5ional5, deGraduat5 de laUniver.sital i d'antics elumnes

ART. 70.- La Junta Universit aria i, en última in stan-cia, el Elaustre Gener al, podrán reooneixer com a Assoc

ia-cions de carácter universitari, les Asaociacicne professio -nals de carr eres universitár ies, les de Graduats de la Il

nl-versitat de Barcelon a i les d'antics alumnas.

ART. 71._ Aquestes Associacions serán eseoltades eom

a representa nte deis interessos purarnent univer sit aria que els correspon guin , amb exclusió de les qüestions referents

als interessos profeseional s o de eiasse,

ARTlCLES COMPLEMEI'\TARIS

ART_72._ Eh Reglaments eomplementa ris seran redac -tats per la Junta Universitaria, escoltada la Faeultat, i se

-ran sctmesos a l'eprovecíé del Patronato Aquests Regla' ments versaran sobre les següents materies ¡

a) Disciplina universitaria .

b) Drets de matrícula, ex ámena medies, etc.

e) Quotce eomplernentár'ies per a I'essieténcía a cursos pr áctlcs (Semina ris, Labor atoris, Clínlquee, Biblioteques, et-cetera] .

d) Viatges d' cst um, bequ es, Iund acione, pensiona a l'estranger i inter canvi universitario

ART. 73. - Els Catedr atics numer aris de I'anti ga Uni· versita t de Barcelona tindran la categoria de Prcfeesors nu

-merar is de la Univers itat Autonoma de Barcelona.

ART. 74.-Els ectuals auxiliar! numera rle, l'elICalafó

dels quals qued a tan cat per a la seva extí ncíé, contin uaran

amb la mateixa eatego ria d'auxiliars.

ART. 75.- El! auxiliar! temporals continuaran fins a

acabar el tennini que el! assenya la la legislació anteri or al

presen t Estatut.

ART. 76.- Si algún dels acluals Catedrit.tics de la Unl -versitat no esta d'acord amb el present Estatut, podr á 801· licitar I'excedencia abans del ir. de juliol del 1938. En

aquest cas li seran reconegutseledrets i els avantatges que

estableix I'ert. 7e. del Decree del Ir. de juny del 1933.· ART. 77.- El! alumne s de la Universitet Literaria de Barcelon a que vulguin continuar llurs estudis a la Ilnise rei-tat Autónoma ho sojlicitaran prévi ament, en el termini que

el Patronat decideixi, a les Facultats respectives, i aquestes,

reconeixent-los l'cscolaritat dels estudia reali tzats fins

e

n

equel l moment, assenyalaran a cadascun el pla d'estud is que

ha de seguir per a continuar-los enla nova Universitat A

u-tónoma .

ART. 78. - El Patron at redactara amb la máxima ur

-gencia els Reglaments de proves d'íngr és a la Un iversitat

i els necesseris per a la nova orga nhaaciú de la Secretaria,

deis Arxius Ldels servéis administratius.

ART. 79.- El Patronat dictara les regles oportunes per

a l'ad aptació de l'actual personal administratiu i subaltern

a la nova organi tzació de la Un lversitat Autonoma.

• L'article ¡6 de I'Estatut, en la redacci6 primitiva, modificada per decreta del Gcvem de la República del 27 de juny del '934

i del Censen de la Generalitat de Catalunya del 28 del mateb, mes, deia així :

ART. 76. Si algun deis actuals Ca tedrá t icade la Univer sitat no está d'acord amb el present Estatut, podrá solli'citar I'exced éncta abans del Ir. de julio! de! 19J4. En aquest caso aquests Ca tedrá-tics tindran tetes tes prerrcgatives deis excedente Iorcesc s.

RECTOR DE LA

UN

1VERS1TA T

JUNTA UN

IVERSITARIA

PRESIDEt'ol

EL REcrOR DE LA Ul'(IVERSITAT

SECRETARI

ALBERT DEL CASTILLO

•

VOCALS PROF ESSORS

lOAQUlM XIRAU

ALBERT DEL CASTILLO

lORDI RURló

lOSEP M.' BALCELLS

VOCAL ALUMNE

SALVADOR ESPRIU

54

VOCALS PROFESSORS

JOSEP MUR

FRAl\CESC PARDILLO

RMION JARO/

JOAQUIM FEBRER CARBá

VOl:-\L .-\LUMNE

ERNEST CüROMINES

Fue/lil al de Cieneies

•

VOCALS PROFE5S0 RS

JOSEP M.' BOIX

LLU1S GARCIA DE VALDEAVELLANO

JOSEP M.' GIRALT ANTONI M. SIMARRO

VOCAl. ALm IN E

SALVADOR SORJÚS.

Fcculuü de Dret i Cieru:ies Económ ique»

i Socials

•

VOCAI.5 PROF'ESSORS JESÚS M. BELLIDO PERE NUBJOLA EMILI MIRA JACINT MU~OZ ARBAT

VOCAL ALUMNE

JOSEP M.' MASSONS

VOCALS PROFESSORS

JOSEP DEULOFEU

FRAr\CESC J. PALO~fAS

PlUS FO~T 1QUER

SALVADOR TAYÁ

VOCAL ALUMNE

SEVER PESQUEIRA

AUTOHITATS 1 PROFESSORS HONORARIS Rector Hon or ari

SR. EUSEBI D (AZ

Pcr Retal Decrer del 18 d'octubre del 1930. a pro -posta del Ministre d'Inslru cdó Pública i del Ela

us-tre de la "Universidad Literar ia de Barcelona",

•

Degans Honoraeie

SR. EUSEBI OLlVER AZNAR. Facultas de Medicina.

Per Heial Ordre del 16 de desernhre del 1929, a

proposta del Elaustre de la "Universidad Literaria

de Barcelona".

SR. ANTONI RUBIó 1 LLUCH. Facultat de FUosofia

i Lletres i Pedagogia.

Pcr Ordre d'll d'a gosl del 1931, a propceta del

•

Clltrd ralir.o 1111.ilal" Hon orari .

nlA.'lic:r$ C R"RJ'oU. A~TO:'II Rl'lllú i U.l:CH. TT.lL5H.lR O'ARA'I¡7.AnI I UNMdLC\O. ASGn. BERE.'liCn:R. t:l'CL'01 ~U~.ARr_'l;",s. "'TO'" VIL'" :-;"'DAI_ YATnJ

ro

xxrovre,

.4.:\ORLUM.... RT" EZ\lARGAS. FllSUlI OLI\T.R 'Z"' ''R.

m...

verse

~JO BATlJ F.

s.,o...

IJ.. dd 18 dojDl;,,' dol 1918.

•

J::Ml/.l rORCUI::. V..iw"¡¡,,, ti. M<m' p"lIer_

MA~IJF./. " 1'00:\. Un¡.." ilflt rI_ M" n' p"/¡" .

A pro!,,,.I. ~.l CI.n.l ", de l. "IJn;""..¡dad I.it. _

ro,i, d. R..,.l<>ns" , do! 8 ti. m.rt d.119JI.

r

o

s

ee

!'VIC 1CADAFA'-CH.

u.

ms

SIRET.

Pr. ""...d dol el.uN'"

.¡,.

1. Uní. eroil. l A"lo.

IKIm.o doRo"""I""., cid 22 doV".r ,.¡,.¡ 19M.

r"\RIC n :\KE.

JAL'ME YASSó 1

r

onaexrs.

p..,. ~ ....

r

0 .11>1'" 1. r"¡'~lal AutO. _ _ doBarTd..., 8 '¡"I 11J3.l.

I

NGRES

A

L

A

UN

I

VE

R

S

I TA

T

R

eglament

d

e

Proves

REGLAMENT DE PROVES D'INGRÉ S

l.

-

tos

condició preVIa per a cursar amb validesa academice els estudis que es donen a la Universitat de Barcel ona haver superar les Pr eves d'Ingrée.

L'objectiu d'aquestes Preves sera compro\'8r si l'e epl

-rant poeeeeix la capacitat i la cult ura indispensables per a pren dre pert en els treballa un iversitari s.

2.-Per a practicar les Preves d'I ngrés l'aspi rent haurá d' a

-creditar:

a) que compleix disset an)'s durant l'any aeademic en

que ha de comencer els seus estudis de Facultat. La sollicitud haurá d'anar acompanyada de la part ida de naixement.

b) que posseeix el titol de Batxill er o el de Mestre. El títol de Batxiller l'autoritzar á per a ínscriure's en qua bevol de les Facultets o en qcaleevcl de llurs Seccícne, pero el rltol de Mestre l'aulu¡jll-llnl Dom~s

per a inscr iur e's en la Secci édePedagogía de la F a-culta! de Filosofia i Lletr es i Pedagogía. A manca de títol, caldrápresentar el resguard corresponent, sense ésser eximit per aixo de l'obligaci ó de presenta r el tltol abane d'acabar I'any académic.

e) que ha estat revacunat, cosa que s'aoreditará mi

3. -Les Preves d'Ingrés constaran d'unes pr oves comunes per

a tols els aspirante, i d'unes altres, especiele, de

carácter literari o científic, segons la Facultar en que

es pretengui lngr essar.

4.-Les proves comunes,que seran elimínatóries, consistiran a

a) interpretar i explicar per escrit [dues hor es}, en ces

-tellé, un text castellá.

b) interp retar i expli car per eacrit (dues boree), en c a-tala, un text catalá. En aquest exerc lci prend ran part ele alumnes cata lans.

e) traduir per escrit (dues hores) un text eata la. En

aquesr exercici pren dran part els alumnes no cata

-lene. que podr an ajorn ar-Io durant un any, al final

del qual podran soHicitar pr orroga per un altre :my.

d) tracluir per escrit [dues hores ) un text frances.

e) contestar un bon nombre de pregunt es que versar an sobre diferents qiiestions, Aquestes preguntes o tesu

tindran carácter lógi c, i el! entecede nts seran pr o-porcion als a l'aspir ent de tal manera que s'Inveetigui

solament la seva aptitud o formadó inteHectual,

prescindint de la seva preparació informativa o re.

duint .la a un mínim elemental indispensable.

Els aspirante que resultaran no admesos Ires vegadee

en aquestes proves comunes quedaran exclosos defi nir í-vament de la Uníversita t.

5.-Les prove'! anteriors sera n puntuadcs.

Per a aconseguir ésser admes caldrá que la xifra ob

-tinguda arribi a la meitat del total de la puntuació es -tablerla .

6.- Les proves especials de car ácter literari afectaran els

qu¡ aspirin a ingressar a la Facultar de Filosofia i Lletree

i Pedagogia, i a la de Dret i Ciencies Económiq uee i S o-cials. Les de carácter eie ntífie, els qui aspirin a in.

gresear a les Facultare de Cienoies, Medicina i Farmacia. 62

7.-Les proves de carácter li terar i conaistiran en

a) una vereíé (dues hores ] d'un text Uati que no

ofe-reixi altres dificultats que les ordináries de lleno

guatge. Ser a permés l'ús de diccionar i i gram ática.

b) dues composiciones escrites (una hor a cada una ) so

-bre temes d'Hist ória i Literatura que fixaran eh

Tribunals, i un exercící práctic de Geografia sobre

=p"'.

e) preguntes orals referents a Literatu ra i Historia.

B.-Les proves de car ácter eieJitI f ie consistirán en

a) tres exercicis esorits (una hora cada un) referents 11

problemes i qilestio ne essencials de:

L Matemátiq ues i T'isica.

2. Química .

3. Cíéecíee naturals.

b) preguntes orals sobre les meterles abane indic ades.

9.-Les pro ves especial! tindran com a qunlificaclons úniquea

les d'admes o no admes.

Els aspiranls que per la brillant or deis exercicis

a) i b) de les proves de carácter literari, o a) de les de

carácter científic, aeonsegueixi n una puntuació igual o

superior al 80 per 100 de la puntuació máxima , rebran

la qualificació d'admes sense necessjtat de sotmetre's a

I'exercici oral.

IO.-Les proves de carácter [iterar¡ i cíentific serán ajar.

nahles per un any. Ele alumnes que s'aculliu a aquest

ajornament podran inscriure's als Cursos d'¡ngrés que

la Universitat organitzará al "CoHegi Ilniversitari". Tam

-bé s'hi podran inscriure els asp irants que hauran resul

-tat no adme eos en les proves especials.

11.-Els alumnes procedente d'una altra Universitat que hi

hngin iniciat IlUH estudia a partir del mes de set

em-bre del 1933 s'hauran de sotmet re a les Preves d'In.

w

ele.>tnde Han..."di.fIe ' Anlll.'.,.~" ""Y' d'ooe<>l. -.lla' e""" k&lÍn _ in"".il> ... el. """"",,..,...,1> de la r..,., ltal ror...p<>D<Ut • l. U"i,e,ai'd de lo ""01 pr'"

<e<l<i...

A aqu_ al"",_ a" e~ de

n

droi" ;'; a

P

, "".... d.

'''

lID

_lOdco """"a .. ,; IoM ... 'D _ ...--. lea"';oV'"

TO'

o,..""'aMo. S;

.-¡-..

.-ipaI _ittJeiU.n la tatolila! de .... ... eqlli·

r~ cl'lID ~"[UP d<b

al.

do la !'lICIIllal reeptd"'.

de la UIl;''''''''' de B.o_I luto.... de - . . ,••

• 1M , . . - d'""fIl""l !""P ; pod ;,..",¡"... . . . la _

id... del. ~ t:a eaIl'i, ,.; -.i!...u... la

tot.aIi·

tal ,fu P"'P> a<¡uO'lI• •1_ _ pod, ,..-~ o

1- " ' _ ...,... fin• ..- luto _pIdal, ami>

1m i"·

"lOO

d ...

..u..

la kU1íta1 do ... al·

~;

...

12.- [1 Pal dr,o;par• •1. Pmf-.r> 'l""

ka.,...

d'....

....rq<u do la di~ió de .... p... <= ... ; de ...

..~. do ....ict.. <Í<P'i6c ¡ do earic1e, li,..ul.

n.

Di""" "", dr ....

r...

·

...

d'T"J'""- ...." ...iolil>

¡

_u

"

""

l.

"',,

1""""

..

id...,'.

'!

',.

dMi!"ar.

d

P. 'mnal. Aqueotea funeian•

.on

<al,ict.u,,",, ! ubl i~.tu·

.iea ¡ ip<¡"¡p~ibt.:..

1.~._1'1 . l.m ... prrgu"l ... p,..hl...", 'Iu, .·h.n do deacn· ,utll" " ""uld... en .la .u,eid. de lc-o

P

"" ""

c..pn-iol.

ea

6 •• ,."

p,e

".,,'

¡.oc' 1.0_ el..ind.... d. ",.Md.. qun

.

'i,,·

..

,.i.."

.1 fi".1 d·.qt>e>' n. gl. m...., ' . p'...."..nl, .¡ "" PIlO' ..1.01•• relacionar .ntr • •11.. 1.. di,... ""¡;,, i... quo" ,in· t"in P""" d. con tacto< o '1u.n I'uno ",,,d.i cu... a 1>aoe

d·..tudi d' po. altr•.

II.__F.I. Di""".... ,¡,. 1 P,.., ...iaran .1. Ir...l ..

.,...

.iu

o ,... dol. docmb ;,:".b JI<"' • ja'ju-I-. ; earla ""

d·.I" I..,...alar. i .ut i,",. amI> la _ • •

¡""'

,

...

l. 'lu.lificKiO, "... - . i .1 Di"""... A'I'_' "",in! ea

... pte ... Jtodiei. _olli,", dnn.rt•• " "",,",uio l'''¡'''¡'•.

F... el. CUPO do l, aDCOI puilal re do

J"';ooo.

.IDiredor ia~.do _ " " I ri ;

tloo-ddÚ'i ... do... Jloe ..,¡,... la 'l"'li"'*"iódrbili ...