Anàlisi de l'"scatter" intraindividual en la psicometria dels deficients mentals: perfil psicomètric dels deficients mentals

Anàlisi de l'"scatter" intraindividual

en la psicometria dels deficients mentals:

perfil psicomètric dels deficients mentals

Lluís Folch i Soler

Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement 4.0. Espanya de Creative

Commons.

Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento 4.0. España de Creative

Commons.

Q_N_I_V_E__R_�L____D..E

_

_BARC..E_L_O_N_A_

DIVISIO CI�NCIES DE LA SALUT

DEPARTAMENT DE

_{PERSONALITAT,}

AVALUACIÓ 1 TRACTAMENT

PSICOLOGIC

ANALJSI

OE

L'«SCATTEB»

INIBAI�OIVIOU�

E�

LA

_{PSICD�EIBIA}

_OELS

OEEJCIENIS

���eLS

(PERFIL PSICOMETRIC DELS DEFICIENTS MENTALS)

Treball de recerca _{realitzat per}

En LLUIS FOLCH I

SOLER.

sota la

direcció del DR. JOSEP Mª TOUS 1

RAL. per a obtenir el _grau de

Doctor.

B"I�íi��új�¡ij�wlr

0700340901

PROLEG 5

.I

HIPóTESI

1.

LA MEVA CONCEPCIó DE LA DEFICIENCIA

MENTAL

1.1 FONTS D' INFORMACIó

1.1.1 La meva vivéncia

subjectiva

1.1.2 La meva formació académica

1.1.3 Les fonts

_{bibliografiques}

10 14 -Jeroni de MORAGAS -André REY -Barbel INHELDER -René ZAZZO . .

-Matty

CHIVA -Alfred STRAUSS

-Henry

GARRETT -Maria PEVZNER -A.R.LURIA -Michel LOBROT

-Roger

MISES -Juan MAYOR . .

-Joseph

CAMPIONE 15 18 22 30 42 50 61 72 76 90 110 129 149

2.

DEFINICIó

DE

LA

DEFICIENCIA

MENTAL

2.1 L'EVOLUCIONISME COM A MARC REFERENCIAL 175

2.2 EVOLUCIó FILOGENETICA DEL SISTEMA NERVIóS 176

2.3 LA DEFICIENCIA MENTAL PROBLEMA CORTICAL 179

2.4 OLIGOFRENIES 1 DEMENCIES 180 2.4.1 Les

_{oligofrénies}

2.4.2 Les deméncies 181 182 2.5 ASSAIG DE DEFINICló . 183

_________________________________________________________

�:�ND�E�X

0, 2

3.

FORMULAC 1 ó -DE LA H 1 POTES 1

3.1 DELIMITACIó DEL CAMP DE LA RECERCA 187

3.2 PECISló DELS OBJECTES D'ESTUDI EXPERIMENTAL 187

3.3 HIPóTESI DE TREBALL . 189

II TREBALLS EXPERIMENTALS

4.

LA

BATERIA

PSICOMETRICA

4.1 INTRODUCCIó 190

4.2 COMPOSICIó 197

4.2.1 Proves d'activitat mental superior 199

-Comprensió

(WISC) . . . 199

-Semblances (WISC) 199

4.2.2 Proves d'activitat mental mecanica. 200

-Xifres (WISC) 200

-Dibuixos

_incomplets

(WISC) 202

-Simbols (WISC) . . 203

4.2.3 Proves de

_percepció

-Bender .

-Rey

copia

-Rey

memoria

4.2.4 Proves de motricitat de la roa

-Puntejat

(Zazzo) -Torres (Zazzo) . 203 203 206 206 208 210 211

-Retallar cercles (Ozeretski-Zazzo) 211

4.3 SISTEMA DE TIPIFICACIó 212

4.4 VALIDESA I FIABILITAT . 215

5.

EL

DESENVOLUPAMENT

DEL S

DEFICIENTS

MENTALS

5.1 EL DESENVOLUPAMENT SOMATIC 223

5.2 EL RITME I EL LÍMIT DEL DESENVOLUPAMENT MENTAL. 225

6.

ELS

FACTORS DEL

RENDIMENT

DELS DEFICIENTS

6.1 ANALISI FACTORIAL DE L'ACTIVITAT ESCOLAR: 235

6.1.1

_Llenguatge.

6. 1. 2 Ca 1c u1 . 6.1.3 Maduresa

_general

237 238 239

____________________,

�I�N_DE

__X 0, 3

7,

ANALISI DE LA GRAFICA PSICOMETRICA

7.1 INTRODUCCIó

7.1.1 Historia i motivació. 244

7.1.2 Criteris de

_tipificació

de la corba 246

7.1.3 Població

_{d'experimentació}

250 7.2 GRAFICA GENERAL 7.2.1 Perfil de 12 subtests . 7.2.2 Perfil de 4 _grups 264 270 7.3 DICOTOMIA SOBRE EL

QI

80

7.3.1 Evolució deIs 12 subtests

7.3.2 Evoluc1ó deIs 4 _grups

277 279

7.4 ANALISI EN SETZE GRUPS

7.4.1 Evoluc1ó deIs 12 subtests

7.4.2 Evoluc1ó deIs 4 _grups

281 296

7.5 ANALISI DE LA DISPERSló

7.5.1 índex de normalització

-La formaciÓ de les taules

-Evolució en variar el

_QI

318 318 319

-Calcul de l'índex de normalització (IN) 321

-Analisi de l'evolució en variar el

_QI.

322

-Evolució en variar l'EC 327

111

CONCLUSIONS

8,

RESULTATS

8.1 RESUM DE DADES

8.1.1 El

_{desenvolupament}

somatic deIs

deficients 331

8.1.2 El

_{desenvolupament}

mental. 331

8.1.3 Analisi factorial de l'activitat

escolar . 333

8.1.4 La maduresa

_s:r,eneral

. 334

8.1.5 El

_perfil

_psicométric

deIs deficients 335

9.

StNTESI PERSONAL

9.1 UNA APARENT CONTRADICCIó 345

_____________________

�'�

D, 4

9.3 EL DIALEG PERSONIFICADOR

9.3.1 El rendiment 349

9.3.2 EIs nivells de

_dialeg:

Valoració de

l'estímul i

_{significació}

de la resposta. 351

-El

_dialeg

senso-motor 352

-El

_dialeg

afectiu 353

-La

_percepció

. 355

-El

_dialeg

intel.lectual 358

9.4 ALTRES LtNIES DE RECERCA 361

-El

_{dialeg córtico-hipotalamic}

361

-La

_percepció

362

-L'etiologia

363

-La

_patologia

_psíquica

363

-L'evolució

_{electroencefalografica.}

364

10.

CONCLUSIONS

-El

_{desenvolupament}

somatic -El

_{desenvolupament}

mental

-Els factors basics de

l'activitat escolar. 367

-El

_perfil

_psicométric

deIs deficients. 369

-Amplitut

de la

_dispersió

371 -La definició . 372 366 367 BIBLIOGRAFIA 373 APENDIX nQl

LA BATERIA PSICOMETRICA: Taules i instruccions d'us 386

APENDIX nQ2

LA BATERIA PSICOMETRICA: Llistat de l'arxiu . 434

APENDIX n23

PES 1 TALLA DELS DEFICIENTS: Dades i llistat. 453

APENDIX nQ4

-5

-FRóLEG

Sempre

he entes

_l'esperit

de la normativa sobre l'accés

al Doctorat com el

_procés

_que mostra i

_garanteix

_que el docto­

rand és _capa� de treballar

científicament,

que

poseeix

la

metodología,

l'exigencia

i el

_rigor

_objectiu

_propi

de la cien­

cia. La tesi doctoral ha de ser la _prova

_d'aquesta

_capacita­

ció,

com ho era en

_temps

_gremials

l'obra mestra.

Quan

m' he

_hagut

de sotmetre al'

_esperi

t de la

llei,

he

cregut

que, millor que iniciar un treball

_específic

com a tesi

doctoral,

podia

presentar

una tria dels treballs _que he rea­

litzat en el _camp de la deficiencia mental des de la meva lli­

cenciatura fins a

l'actualitat,

_l'antologia,

o la línia de re­

cerca

_seguida

fins ara i _que encara no ha acabat.

Crec _que la millor manera de

_presentar-me

com a cientí­

fic és mostrant la tasca

_realitzada,

_posant-la

a la considera­

ció del Tribunal _que l'haurA de

_jutjar.

ESQUEMA

GENERAL

HIPóTESI

El meu

_objectiu

_profesional

i

científic,

_que és el d'a­

questa

tesi,

és el coneixement de la deficiencia mental: un fenó me n huma

_frequent

i

_quotidiA,

_pero

desdi

buixat,

imprecí

s,

extens i variat. Per

_poder

estudiar-lo com un fenomen

objectiu

he

_hagut

de

_precisar

el

_concepte;

he

_hagut

_d'objectivar

la

meva vivencia

_subjectiva

_per

_poder

formular la

_hipotesi.

La meva

_concepció

de la deficiencia mental té tres fons

d'informació:

a) La meva vivencia

_subjectiva:

b) la meva formacíó academica: i

La meva

_experiéncia

_sub,jectiva

es molt

real,

pero inex­

pressable

en termes cienti fics, aixó no obstant es el

_primer

motor de la meva recerca _{i, per}

_tant,

d'

_aquesta

tesi. La meva

formació académica es a

_l'origen,

encara

_inconscient,

del meu

interés cientí fic _per al

_problema.

L' interés c omenca el dia

que, a més de ser

veí,

_company o

_contemporani

dels

_deficients,

em fan

_dipositari

de

_l'angoixa

d'uns _pares i

_responsable

d'una

decisió. En

_aquest

moment em

_plantejo

la

_pregunta

mare comú de

la filosofia i de totes les ciéncies:

_qué

és aixó? La

_resposta

la busco en mi

_mateix,

ció,

i en els mestres.

en la meva

_história,

en la meva forma­

Qué

diuen els mestres? Contrasto el _que

llegeixo

amb la realitat de

_{l'experiéncia,}

i _{comen<;a per} a mi

una via de recerca _que encara no ha acabat.

La lectura crítica dels autors més

_reconeguts

en

_aquest

camp em

_permet

seleccionar les

_explicacions

Inés aclaridores

del

_fenómen,

i la reflexió sobre

_{aquestes explicacions}

em _per­

met sintetitzar una definició _que és la base de la

_hipótesi

de

treball.

_Explicada

i entesa la

definició,

la

_hipótesi

de tre­

ball és la formulació de la meva

_concepció

de la deficiéncia

mental definida com a

_perfil

_que ha de ser

_comprovat

_experi­

mentalment.

ESTUDIS EXPERlMENTALS

La _segona

_part

de la tesi

_comprén

la

_descripció

de la

Bateria Psicométrica _que habi tualment utili tzo en els meus

treballs de

_diagnóstic

i de recerca.

Comprén

també tots els estudis

_{experimentals}

sobre el

tema realitzats _per

mi,

o _per

_equips

en els _que

_jo

he inter­

vingut

i _que

_poden

contribuir a

_confirmar,

_negar o matisar la

hip6tesi.

Inclou un estudi sobre el

_{desenvolupament}

ssoma't tc

dels

_deficients;

un altre sobre el ritme i el límit del desen­

volupament

mental;

altres dos d'analisi factorial de

_l'apre­

nentage

del c al.cuL i del

_llenguatge

en els

deficients,

i un

al tre anal

í

e

í

factorial del

_{desenvolupament}

_general;

final­

;.�'R.:.:.,�,,"!

...

E.:...6_.

• _ J, 7

Cada treball exper-LmentaI inclou una

_de!5cripció

de la

població,

de les variables i demé!5 círcumstancies

_experimen­

tals. i també els resultats i els comentaris

_parcials.

CONCLUSIONS 1 COMENTARIS

La tercera

_part

és la de resultats:

_comprén

un resum de

dades. un

_assaig

de síntesi

_personal,

un comentari sobre les

hipótesis

provades.

i les conclusions finals. També les línies

de recerca _que encara

_queden

obertes.

Acaben el treball dues

_parts

més. una de

_{bibliografía}

i

una altra

_d'apéndixs.

QUESTIó PRBVIA DE TERMINOLOGIA

Aquest

treball de tesi doctoral

_gira

entorn del

_perfil

psicométric

deIs deficients mentals.. Voldria aclarir el sentit

que dono a _aquest terme

_compost

«deficiéncia mental».

La

_terminologia

oficial actual a

_Catalunya

_atorga

el nom

de «disminuits

_psíquics»

a les _{persones que per} una raó o al­

tra no

_poden

resoldre

_problemes

_pensant.

No fa

_gaire

_que d'a­

questes

persones se'n deien '(subnormals».

Quan

jo

era

_petit

se'n deien «anormals». He estat testimoni de moltes altres de­

nominacions i _{sempre -penso que} no

_m'equivoco-

motivades _per

raons afectives, emocionals, intentant anomenar una cosa desa­

gradable

amb un nom bonic _que díssimuli l' evidencia

_tragica.

Peró com _que el nom no fa la cosa. aviat el nomo eufónic i eu­

fóric,

_pren el sentit del fenómen _que

_representa

i es fa desa­

gradable.

especialment

per a les _persones afectades i _per B.

les _que hi estan

_lligades

afectivament.

No és _cap secret _que un nom és una abs'tracció. é:=, un

simbolisme.

la

_designació

verbal d'un

_concepte.

Un nom no és

mai

_descriptiu.

Fins i tot en el cas deIs noms

_propis

_que de­

signen

persones.

objectes

o fenómens concrets no diuen mai com

és

_l'objecte

_designat.

_Aquest

és també el cas del nom _que ano­

comunicació

social,

peró

que cadascú 1_.J..• dó na un sentit i un

contingut

personal,

subjectiu,

en iunció de les vivencies

_pre­

vies i de les motivacions actuals.

Per

tant,

encara _que tots

_sapiguem

el _que volem dir _quan

parlem

de

_tontos,

de subnormals o de disminuits

_psíquics,

és

necessari un

_esfor�

_{d'objectivació}

_per

_precisar

el sentit del

terme a fi de millorar la comunicació

i,

sobre

tot,

l'estudi i

el coneixement

_profund

del

_problema

a efectes de trobar la so­

lució.

De

_moment,

i fins _que no arribem a les conclusions fi­

nals d'

_aquest

_treball,

usaré en nom de «deficiencia mental» com a nom

_generic

_que

_designa

totes les formes de

deficiéncia,

disminució o subnormali tat

mental,

origináries

o

_accidentals,

precoces o

_tardanes,

_{psicogenétiques}

o

_{organogenetiques.}

Des­

prés

podrem

matisar i

_distingir

les

_etiologies,

les

_patogenies

i les

_organi

tzacions

_{sindrómiques.}

El meu

_punt

de vista és

d'en-e.ada

_{antropológic:}

si l'home és essencialment intel.li­

gent,

que

passa que n'hi ha que no ho són.

_Després

_podrem

fer

una análisi

_psicológica

i finalment

_pedagógica

i

_{terapéutica.}

Una altra

_precisió

_important

és _que, com en la tradició

francesa,

entenc la deficiéncia mental com una

_síndrome,

com

la «de b í.I i té mental» dels

francesos,

és a dir _que no 1 imi to el

sentit del

_problema

a una carencia. La deficiencia mental no

és una carencia

mental,

és la

_consequencia

i la historia total

d'una _persona humana _que

_pateix

_aquesta

carencia. La diferen­

cia amb el

_concepte

frances de «debilité)) és _que

_,jo

hi consi­

dero inclosos tots els deficients

_mentals,

des dels més lleu­

gers als més

_profunds,

com un contínuum sense solució de con­

tinuitat,

amb diferencies de _grau,

_naturalment,

i de necessi­

tats d'

assisténcia,

etc.,

mentres _que la «debi 1 i té» francesa

inclou només els casos de 91 entre 45 i 70.

Una

_primera

classificació de la deficiencia

mental,

tra­

dicional,

consisteix en

_distingir-hi

les

_oligofrenies

de les

deméncies,

entenent

_{l'oligofrénia}

com una

_pobresa

de _sempre i

un

_avan�ar

_pobrement,

i la deméncia com la

_perdua

d'una

_rique­

A1xí

dones,

usaré el terme defie1éneia mental

sent1 t més

_general

del

_eoneepte,

i si el eontexte ho

només

«defieiéne1a»,

en el sobrentés _que es traeta

defieiéne1a mental.

o, 9

en el

permet

-10-l.

LA MEVA CONCEPCló DE LA DEFICI�NCIA MENTAL

1.1 FONTS D' INFORMACIó

1.1.1 LA MEVA VIVENCIA SUBJECTIVA

El meu

_primer

contacte amb la deficiencia mental va ser

per immersió.

Quan

tenia un _any, els meus pares, amb

mi,

es

van instalar en un centre internat _per a deficients mentals:

l' Institut Torremar. Allí va neixer el meu _germa Jordi. Des­

prés

la família es va traslladar a una altre

_domicili,

_pero

els meus _companys de

jOc,

col. laborados i contrincants de fut­

bol,

a més dels _germans i

cosins,

van

_seguir

sent durant molt

anys, els deficients. D'adolescent

_vaig

_comen�ar

a fer

_alguna

suplencia

i col.laboració en les classes i les

_vigilancies

de

pati,

i també feines

_mecaniques

de restauració de material di­

dác t í

o i

_preparació

de treballs escolars. Més tard em

_vaig

anar iniciant en la

_psicometria,

didactica de deficients.

_Després,

durant la carrera, i en la

la

_{responsabilitat}

i la

pre-ocupació

per resoldre

problemes

reals i concrets de persones i

de famílies reals i concretes em va fer sentir la necessitat

de

_comprendre

la deficiencia mental des del

_punt

de vista

_psi­

cologic,

i també

_{antropologic.}

La meva

_primera

_experiencia

en

_aquest

_camp ha estat fo­

namentalment vivencial.

Després,

la necessitat

_d'explicar

la

deficiencia

mental,

i

_{d'explicar-me-la,}

m'han motivat a _apro­

fundir el seu estudi teoric. La meva

_primera

_pregunta

va ser:

que

s'hi

_pot

fer? Pero _per a

_poder

_respondre

_aquesta

_pregunta

calia

_respondre'n

una altra de

previa:

que

és? o millar:

_quin

és el

_problema

de la deficiencia mental?

El _que és un deficient mental m'ho han

ensenyat

els ma­

subjec-H¡POT�S¡ ,A

�EYA VIY�NC¡A SVBJE.CnYA

p. ¡¡

tiu i

_{inexplicable,}

_inefable,

molt difícil d'

_ob,jectivar.

Pot­ ser en

_podria

descriure

_alguns

_aspectes

_{fragmentaris.}

_pero

no

suficients en si mateixos com _per

_poder

formular una definició

de

conjunto

Els deficients mentals són nens _que

_juguen

amb

mi,

i en­

cara em

_sorprén

_{comprovar que} molts no en saben. He

_hagut

de

medi tar mol

t,

com a

_professional

de l'

educació,

per a

_poder

entendre el sentit del

_joc

com a activitat humana i

_especial­

ment en la infAncia. Encara no en sé

_gaire,

_pero

_{penso que}

_ja

hi sóc mol t a _prop. El

j

oc és una acti vi tat formadora de la

persona, des de les bases

somatiques

fins als cims més enlai­

rats de l'activitat

_psíquica.

El nen _que no _sap

_jugar

no

_pot

creixer

i,

alerta,

la

_terapia

_pel

joc

no

forma,

no

educa,

en

tot cas _cura, en tot cas _ensenya a

_jugar

i _posa al nen en con­

dicions de

_jugar.

El

joc,

que és una activitat lliure i sense

intencionalitat

trascendent,

_enriqueix,

forma,

estructura i fa

creixer.

Els deficients mentals també eón nens _que

_juguen

molt bé

al

_futbol,

i de

_vegades

em _guanyen. Corren com uns

_dimonis,

no

es cansen mai i hi tenen una habilitat _que fa

_enveja.

Altres

vegades

no.

Els deficients mentals

_s'escapen.

Se'n van tots sols de

l'internat. Uns dies

_després

els torna la

família,

o la Guar­

dia

_Civil,

de

_vegades

no tornen. Els troben a

_Barcelona,

a 25

Km. del

_centre,

o més

_lluny,

i de

_vegades

_triguen

setmanes o

mesos a trobar-los.

Els deficients mentals sabe

_agafar

trens sense _pagar, i

demanar

caritat,

i trobar

_refugi

i

_alberg

_per a

_sopar

i dor­

mir. També n'hi ha _que no en saben.

Els deficients

treballen,

i tenen

_oficis,

i cobren di­

ners,

_pero

no els saben administrar. i aí.xo sol donar mol ts

problemes.

Els deficients canten mol t malament i els costa mol t

portar

el ritme. No afinen

_gaire.

criden massa, o massa _poc,

�!POT¡:SI �A

_{�EYA YIY�NCiA SUBJECTIVA}

p 12

Els deficients no entenen mol tes de les coses _que els

explica

la

_{«senyoreta»,}

tant fAcils _que són. No _aprenen a lle­

gir

i

_escriure,

_alguns

s1,

_pero

molt malament. N'h1 ha _que fan

molt bona

lletra,

un

_copiava

en llatí i tot. Pero tenen molta

memoria,

molta-molta,

recorden mol tes coses i de molt de

_temps

enrrera. N'hi ha _que saben tots els sants de tots els dies de

l'any.

Un recordava tot el _que havia

menjat

cada dia de la se­

va vida. També n' hi ha _que sembla _que no

_estiguin

en

_aquest

m6n,

i com _que no els interessa res,

tampoc

no

_poden

recordar

res.

Podria

_seguir

intentant

_obj

ectivar els meus records 1

les meves

_impressions

_subjectives,

i fariem un

_viatge

_per

_gai­

rebé tota la

_{psicopatologia,}

_pero

no cal. Només volia deixar

constAncia _que sota el meu

_plantej

ament

_sistematic,

de base

científica,

per a l'estudi de la deficiéncia

_mental,

hi ha una

vivéncia molt

_personal

del

_problema.

El _que és un def1cient mental m'ho han

_ensenyat

els ma­

teixos deficients

mentals,

pero

també els meus

mestres,

i des­

prés

els llibres. El meu _pare, no cal

dir,

responsable

de la

meva

_immersió,

_que a més de col. locar-me en

_mig

de la

_proble­

matica m'ha anat indicant la

_bibliografia

_que calia a cada mo­

mento Primer la

_psicometria

i les

_didActiques.

El test de Bi­

net en la seva

_primera

revisió

Stanford,

després

el Terman­

Merrill,

els laberints de

Perteus,

les causa-efecte de Décro­

ly,

les Matrius

_Progressi

ves de

_Raven,

els Dominos d'

_Anstey.

Més endavant el

WISC,

la

_{figura complexa}

de

_Rey,

el

_Bender,

el

Benton,

tota la bateria del manual de Zazzo. Molt més tardana­ ment he

_comen<;:at

a

_preocupar-me

_pels

_aspectes

_projectius

de la

personalitat.

ÉS

_potser

l'aspecte

que més em _preocupa actual­

ment,

perque considero que els

problemes

de

_personalitat

dels

deficients,

més _que els

_problemes

estrictament defici

_taris,

són els _que donen

_problemes

de

convivéncia,

de relació

i,

per

tant,

d'integració.

Per altra

banda,

els

_problemes

deficitaris

són molt difícils de

_compensar

i,

en

_canvi,

_desengoixar

un de­

�A MEYA YIYt�CIA SV6JECTTYA

p 13

Les meves

_primeres

lectures de didactica

_especial

van

ser els llibres de casa, els que el meu av1 Lluís Folch i Tor­

res havia

_portat

de

_Bélgica

i

_Suissa,

i també els

_comprats

aquí,

tradults al castella.

D' Alice Descoeudres: "Éducation des enfants anormaux".

Delachaux $ Niestlé. Neuchatel 1916.

Del Dr.Ovide

_Décroly

i Mlle.

_Monchamp:

"La iniciacion a

la actividad intelectual _y motriz _por los

_juegos

educativos".

edi tat a Madrid _per Francisco Bel

tran,

l' _any

1919,

traducció

de la

_primera

edició en francés de 1914.

De la Dra.Maria Montessori:

_"Pedagogia

_{científica",}

"Manual

_práctico

del

_método",

_{"Psico-geometría",}

Psico-aritmé­

tica",

editats _per

Araluce,

en

_castellA,

entre 1934 i 1939.

A

més,

disposo

deis

_apunts

editats del

_primer

Curs In­

ternacional

_Montessori,

celebrat a Barcelona

_l'any

1916.

Aquests apunts

són _presos

_pel

meu avi

Lluís,

que va ser el se­

1. 1. 2. LA MEVA FORMACló ACADEMICA

Fins

_aquí

_{l'arqueologia}

de la meya formació.

Durant la carrera

_vaig

_poder

descobrir mol tes

_discipli­

nes,

_teoriques

i

_practiques,

a les _que només

_vaig

donar un va­

lor

académic,

_pero

_que

_després

han

_tingut

_per a mi una _gran

trascendéncia

_{profess1onal.}

Recordo l'horror amb _que la

_majo­

r1a d' alumnes de la meya

_promoc1ó

de

_pedagog1a,

vam rebre la

1rrupc1ó,

en la Facultat de

Lletres,

dels métodes estadíst1cs

aplicats

a la

_pedagogía

1 a la

_psicolog1a.

Recordo els esfor­

�os de la Sra. Dª.Mª.Teresa

_López

del

Cast111o,

1

_especialment

els del Dr.D. José Fernandez Huerta.

En un altre _camp

_haig

de reconeixer la 1nfluénc1a de Mn.

Joan

_Tusquets

(no volia _que 11

_dtguessim

doctor).

_que feia

unes classes molt

_agradables

_per al meu

_gust,

_perque eren

ga1-rebé tertúlies sobre temes interessants.

_pero

_que de moment no

vaig

valorar. Ara li

_haig

_d'agralr

_que

em fes entendre l'edu­

cac1ó com un _Hacompanyar a la maduresa» 1, sobre

tot,

el des­

cobr1ment de Pierre Teilhard de Chardin. i darrera d'ell l'an­

tropologia

i l'evolucionisme _que m'han

_permés

_comprendre

molts

aspectes

de la deficiéncia mental.

Molt més concreta i directa va ser la influéncia del Dr.

N1canor Ancochea

_pel

_que fa als

_aspectes

dinamics de la _perso­

nalitat 1.

especialment,

la del Dr.Jeroni de

_Moragas,

tant des

de la seva

_assignatura,

la

Psicolog1a

evolut1va. com des de la

-

:5-1.1.3 LES FONTS BIBLIOGRAFIQUES

Aportació

de:

M:ORAGAS, Jeroni de. "Las

_{oligofrenias".}

Ed.

_Augusta.

Barcelona 1962-1969.

El Dr. Jeroni de

_Moragas

m'ha

_ensenyat

_que la deficien­

cia mental és un

_problema

de

_{personalitat.}

_Moragas

era un home

de forta formació

_{psicoanalítica.}

Pero

_aquesta

manera d'enten­

dre la deficiencia mental no era només d'ell, també l'he sen­

dida

_explicar

al meu _{pare, perque} de fet així ho

_explicava

el

Dr. Emi 1 i M:ira i

_López

_que havia estat mestre de tots dos.

M:ira deia: "La deficiéncia mental és un trastorn de

_personali­

tat de base intel.lectual

_primaria".

_Moragas,

referint-se a

l'oligofrénia,

insisteix en _que és un trastorn de

_personalitat

perque el

subj

ecte de l' 01

_igofrénia

és la _persona, no és la

intel.ligéncia,

ni el sistema nerviós; perque afecta. tots els

aspectes

de la _{persona; perque} els

_problemes

de

_{l'oligofrénia}

recauen sobre un ser immadur; perque

l'oligofrénic,

en la seva

construcció

_personal.

_parteix

d' una base

_pobra

i es real i tza

pobrement.

M:oragas

ho

_explica

així:

[ _p. 10J "Comencs re

_exposant

el _que em semb1a _que és un

oligofrénlc.

Es tracta d'un ser _que

_pateix

un trastorn _que és

permanent,

en el sentit _que s' ha iniciet: amb la vi da i _que du­

rar¿ tant com duri la vida."

"Aquest

trastorn altera la _persona d'una manera

_global."

"Aqu

eete al teraci ó consisteix en una anu1. le ci _á, dismi­

nu ci 6. retard o desviació d'

aquel1

es mani festacions. funcions

i actituts de la

persona

que seria tuet _esperar d'una madura­

.JeNnl

de MORAGAS �, 16

que no es"ta

_11Jadura"t,

i cal considerar-lo des de la dimensió

evolutiva del ser. 11

"Aquest

trastorno

que

pot

ser

_degut

a causes molt diver­

ses, es manifesta en

_primer

lloc _per un défici"t in"te1.1ec"tua1

més o _{men_ys}

_acusat,

del _que en resulta una dificultat o

_impos­

sibilitat

_d'aconseguir

fites,

de resoldre situacions noves,

d' obrar en

_conssequé

ricia amb eIe coneixements

_edqu

iri

_ts,

de

posseYr

idees i elaborar

_pensaments.

11

"Aquest

deficit intel.lectual

_{s'acompan_ya gairebé}

_sempre

d'un "tras"torn

_oT,ganic

de

_{tipus morfológic,}

_neurológic,

motor o

endocrí. "

"La vida ins"tin"tiva sovint esta

_pertorbada

com a conse­

quéric

ia d'un

_desequilibri

entre els diversos

instints,

_per

disminució d'uns i

_hipertrófia

d'altres. 11

"La vol.untiat:

_queda

_pertorbada,

ja

sigui

per fal ta d' im­

pulsos

o _perque

_queda

redu ide a una vol untarietat _que noJIJés

obeeix a

_impulsos

unilaterals i fora mida. "

"La vida afec"tiva s'altera en 'faltar una consciencia su­

ficient deIs

_propis

estat d+en_{i m;} les emocions es

_produeixen

d'una manera

_atropellada

i no

_poden

transformar-se en senti­

ments _per falta

_{d'intel.ligencia,}

_que esta d i eminuide, i de

voluntat,

que és insuficient. "

"Per: tot eixo l í

ol

_Lgtrt

rénic no

_pot

resoldre les situa­ ciotie _que la vida li

_planteja,

_primer

des de la _prob lemst ica

de

_l'adaptació

al medi i al

_joc,

_després

des de la

_problemati­

ca deIs

_{aprenentatges}

_i,

finalment.

des de la

_problematica

del

treball,

quedant

situat dintre de la família i davant de la

societat com un

_in�til,

un estorb i un

_perill."

A

_partir

_d'aquestes

dades

_Moragas

dóna la

_següent

defi­

nició

_{d'oligofrénia:}

[p.17J

"L'oligofrenia

és,

en la meva _opinio, un tirtustorn

per11Janen"t

de la

_persona,

_produi't

en els moments inicials de la

maduració

_psi

co=eome tica_{, que} es manifesta _per un de t icit: en

JerQOl

de MORAGAS o, 17

de les es-truc-tures

_argñn

i_quess, i una

_pertorbació

de la vida

ins-tin-tiva,

voli-tiva i afec-tiva _que

_porten

a una ect i tut da­

vant deIs

_problemes

i situacions de la vida _que dificulten el

Aportació

de

REY,

André.: "Arriération mentale et

_premiers

exercices

éducatifs". Delachaux & Niestlé. Neuchatel 1953.

André REY

_(p.12J,

en el

_capítol

_que dedica a la defini­

ció d'«arrieré

_mental»,

diu _que ·un deficient 11lental és un in­

fant _que no _poeeeix els

1II1tjans

de formar els Mbits senso­

motors i intel.lectuals _que, en un estat de civilització

donat,

serien característics de la seva edat. Aixó

_ma1grat

_que

el medí educn t iu I i

_hagi

ofert les

_{possibi1itats}

de formar

aquests

habits¡

és el seu

_organisme

el _que no ha

_respost

i _que

presenta

una maIel tia _que i

_mpecie

ix o retarda el cr eixement:

mental normal".

Segueix

dient _que el retard mental o intel.lectual cor­

respon a estats de défici t

_{psí quic}

_que, en _resum,

_presenten

les

_{seguents característiques:}

a) El déficit és

_global:

b) El déficit

_principal

del deficient és una insuficién­

cia dels _processos

_superiors

del

_pensament;

c) El déficit és

_{generalment congénit}

o s'estableix molt

aviat,

en la

maj

oria de casos avans de l'

_aparició

del llen­

guatge.

d) La malal tia mental

_produeix

un

_{desenvolupament}

_psí­

quic

més o _menys

_lent,

_després

el deficient s'estabilitza a un

cert nivell intel.lectual _que

:la

no

_podra

_superar mai més.

e) El retard mental

_comporta

trastorns caracterials di­

versos en relació directa amb la limitacj_ó del

_{desenvolupament}

nerviós. També es

_pot

associar amb trastorns de l'esfera afec­

�.�·T�P�T���T�

��

0, 19

f) El retard mental s' associa

_frequentment

a déf:Lci ts i

anomalies senso-motores.

Rey,

com

_Moragas,

entén l' 01

_igofrenia

com un trastorn

global

de la _persona

_<punt

a),

i des de _sempre, c

_onge

n

í

t o

molt _precoy

_<punt

c). També com

_Moragas

descriu les dificul­

tats dels _processos d' ordre

_superior

_<punt

b i , caracterials

<punt

e) i senso-motors

_<punt

f),

en

_aquest

ordre.

En la definició d'entrada dóna a entendre _que la defici­

encia mental no és tant un

_problema

d'entendre com la

_incapa­

ci tat de "For-mar: habi ts senso-motors i

intel.lectuals",

és a

dir,

que els

problemes

dels deficients és més un

_problema

de

mecanismes de

_pensament,

de _processos

mentals,

d'elaboració de

la

_informació,

_que de la

_comprensió

en si mateixa. Aixo no

obstant,

en el

_punt

«b»)

_precisa

_que són

_{principalment}

els

processos

superiors

els que

falten;

penso que hem d' entendre

que els mecanismes motors i sensorials

basics,

i els processos

intuitius i emocionals _que descriu

a

continuació. i _que també

poden

fallar,

no són tan definidors de la deficiencia mental com els

_primers.

El _que diu

_Rey

en el

_punt

d)

_(p.13J

i

_Moragas

no en _par­

la,

és _que la "ms lsI t ie

_produeix

un

_{desenvolupament}

_pei_quic

més o _menys

_lent,

_després

el deficient s'estabilitza a un cert

ni vell i ntel. lectual _que

ja

DO

_podrñ

_superar JllB.1 :més". Més en­

davant,

Rey explica

més

_ampiament

_aquest

fenomen,

basant-se en

dades

_{psicométriques}

d'E.A.DOLL,

(1941):

(p.34J

"El

_{desenvolupament}

intel.lectual de l' idiota

s'atura _quen el

subjecte

arriba a 1 'edat real de 6 o 8 _anys:

el nivell intel.lectual és aleshores inferior a les normes de

3 _anys. El

_comportament

social ... es

desenvolupa

encara fins a

l'edat de 10 _anys,

_podent

assolir les normes de 4."

"En l t

i mbec i

L,

el

_{desenvolupament}

intel.lectual acaba

cap els 10 o 12 _anys: les mesures

_{psicológiques}

_indiquen

ales­

hores un ni vell _que varia entre els 3 i els 7 _anys i nclueiva­

AneTé REY

�, 20

i assolir les normes

_própies

deIs nens de 4 a 9 _{anys. segons}

els casos. En els

débils,

Lrevoiucio mental s'acaba _cap els 15

anys, amb un nivell _que

_pot

oscilar entre els 8 i els 12 _anys

d'edat mental. En

_quant

a l'evolució social la

_progressió

s'a­

tura _cap els 20 _anys, a uns ni vells _que

_poden

ve ris r entre els

10 i els 18 _anys. "

"El re"tard 11Jen"tal és doncs un

_{desenvolupamen"t ps1cológ1c}

1ncomplet;

que s'acaba "tant; més av1a"t quan més greu és la ma­

lal"t1a 11Jen"tal. "

Aquesta

característica del

_{desenvolupament}

dels defi­

cients

mentals,

que trobem comentada també en Barbel Inhelder

i en certa manera també en

_Zazzo,

en el

_concepte

d'heterocro­

nia,

m'ha interessat _sempre

_{especialment,}

i l'he estudiada ex­

perimentalment

per

comprovar-la

i _per establir-ne el

_comporta­

ment i els límits. Com

_podre

m veure, si no hi ha una interven­

ció

_{pedagógico-terapéutica,}

les dades de

_Rey

i Doll es com­

pleixen,

i el

_{desenvolupament}

dels deficients

_resulta,

no so­

lament més lent sinó més breu. i el nivell final és tant més

baix i s'assoleix tant més aviat

_quant

més _greu és l'afecció.

André

_Rey,

també en l'obra citada

_[p.25J,

em va desco­

brir _per

_{primera vegada,}

la relació

_neurológica

_que altres au­

tors anomenen

_«dialeg

_{córtico-hipotalamic»,}

i _que

_després

_vaig

retrobar en

_Henry

GARRET (1951) comentant la teoria talamica

de Cannon sobre les

_emocions,

i

_també,

_{especialment,}

en Alfred

STRAUSS (1955)

_parlant

dels nens amb lesió cerebral. En

_aquest

punt

Rey parla

de les

emocions,

de l'humor i dels trastorns de

caracter,

_peró

_aquest

mecanisme el retrobarem sovint com ex­

pl

icació de la conducta

_general.

_especialment

i ntel.

_ligent

i

voluntaria,

com a

_possibilitat

de control

_superior

dels auto­

matismes inferiors. Cito textualment:

[p.25J

"La funció intel.lectual no és _pas l'única funció

del ce.rvel L, En 1es

_parts

més _pri mi ti ,Tes i _fonamentals, el

les

_disposicions

de l'humor. La

_part

més evolucionada del cer­ vell

_l'escor�a

cerebral,

inhibeix i controla constantment les

instancies inferiors de funcionament automatic i _poc diferen­

ciat;

peró

d'altra

banda,

_aquestes

instancies envien

_impulsos,

ve ri tsb le e

_descarregues

vers els llocs

_superiors

de comanda­

mento Així s'estableixen

_equilibris

i

_{desequilibris.}

_Sovint,

el sistema nerviós de Ie deficients esta alterat o és anormal

en la seva totalitat i aleshores els llocs de

comandament,

in­

suficients,

són els _que controlen les instancies

_impulsores

o

frenadores també desviades de la normal i tat per excés o _per

defecte.

L'irritabi1itat,

l'impu1sivitat,

l'agitació,

la _pere­

sa

_{incorregible,}

una _gran

_quantitat

d'automatismes i estereo­

típies,

la

_cólera,

les vtol enc i ee, eIe estats de

confusió,

d'hiperemotivitat,

de

_depressió,

d=b i eterta, sovint no tenen

cap altre

origen

en el malalt mental _que un

_desequllibri

_pro­

fund en el funcionament de les diverses estructures nervioses

que haurlen

hagut

de

_cooperar."

En resum, _segons les dades

_{considerades,}

hem de _pensar

que la deficiéncia mental és:

-un déficit

_global

de la _persona:

-generalment

genétic,

congénit,

perinatal

o molt _prec�;

-que

pensament,

afecta

_{principalment}

i també els

_afectius,

els _processos

_superiors

senso-motors i

_organics;

del

-que es manifesta _per un

_{desenvolupament}

_lent,

_{que té} un

maxí

m tant més baix i tant més _preco<;

_quant

Inés _greu és l' a­

fecció:

-que és un

_problema

de control del

_pensament,

de les

emocions,

de l'elaboració de la informació i de l'execució _que

sempre és motora.

-que és un

_problema

de

_procés

de

_pensament

Inés _que de

comprensió

propiament

dita:

-que és una insuficiencia de la funció inh1bidora de

- 22

-Aportació

de:

lNHELDER,

Bárbel. :

_{"Diagnóstico}

del razonamiento en los débiles

mentales",

(Próleg

de .Iean PlAGET). Delachaux &

Niestlé,

Neuchátel 1963. Nova

_Terra,

Barcelona

1971.

L' obra de Barbe I lnhelder

_amplia

dues caracterí

_stiques

de les _que fins ara hem vist com a definidores de la deficien­

cia mental.

a) -Les dificul tats de

_pensament

_superior

són enteses i

descrites com una dificultat d'accedir a la realitat ob­

jectiva

o, el _que és el

mateix,

com la

_permanencia

en la

subjectivitat,

en

_{l'egocentrisme,}

als fets de

_{l'experiencia».}

la

_{«impermeabilitat}

b) -La lentitut i el ritme desaccelerat del

_{desenvolupament}

dóna lloc a unes formes de raonament _que anomena «visco­

si tat

_genetica»,

«oscilació de les formes de

_pensament»,

i l' establiment defini tiu en

_posicions

de {<tals

_equili­

bri» _que caracteritzen el

_pensament

dels deficients men­

tals.

a) La

_preocupació

de Barbe I lNHELDER és el

_diagnóstic

del raonament dels deficients mentals

i,

_per

tant,

el

_diagnós­

tic de la debilitat. Busca la manera de

_poder

donar una defi­

nició de debilitat

_positiva,

no

_negativa

o _per exclusió: la

debilitat no és carencia de... sinó una manera de ser i de

comportar-se,

i cal definir

_aquesta

manera de ser. En definir

la forma i l'estructura del raonament

_propi

de l'estad! l. de­

fineix la intel. 1 t

_ge

nc

í

a del nen de _menys de 7 _{anys, que} es

caracteri tza _per la

_primacia

de la

_percepció

sobre la cons­

��!---D'aauesta manera defineix l'idiota i l'imbécil com la _persona

que en el seu maxim desenvoluDament nomes ha

_pogut

assolir les

formes de raonament

_pre-logic

i,

_{consequentment,}

no

_pot

sortir

de la

_propia

subjectivitat.

Amb

_paraules

de

B.lnhelder,

és la

"impermea

bi 1 i t:e t als fets

_experimental

s"

[ _p. 124] "

... Si la construcci ó d'un «s_gr-upemerit:» és

simp­

tomatic d'una activitat

_propiament

_lógica

de

_l'esperit,

l'ab­

eéacia d'

_«agr

_upametit:»

no consti tueix

_simpl

ement un

_signe

negatiu

que indicaria la

presencia

d'un buit o d'un forat en la

_{intel.ligencia}

del

_subjecte.

En

rea1itat,

quen les rela­ cions _{que posa} en

_joc

el

_perieament:

no estan _«agrupadee»_, és a

d ir, no consti tueixen sistemes tancats i reversi bles no

són

_tampoc

un caos: en lloc d' estar centrades en reIe ci ó a

1 'activitat de la raó

_{((agrupament),J),}

es centren en 1 'activi­

tat _pro_pia, és a d ir, que el contrari de l'

«agr

upamerit:»

no és

a1tra cosa _que

_{l'egocentrisDe}

del

_pensaBent

_que

_Piaget

ha ca­

racteritzat insistentment com

_l'aspecte

més

_general

de la _pre­

lógica

infantil ... La

primacia

de la

percepció

sobre la cons­

trucció

inte1.1ectua1,

és _sempre en ú1tim terme la

_primacia

de

la

_subjecti

vitat sobre l'

objecte

o de l'

_egocentrisme

sobre

l'agrupament

lógico

[p.

1411 11

• Com hem

pogut

veure, e1s nostres

subjectes

presenten,

doncs.

diferentes �neres de reaccionar _quan obser­

ve n _que les dades de 1

_'experiencia

no _corresponen al _que ells

esperaven : uns

_queden

admira ts sense

_poder

_comprometre'

s en

noves

_hipótesis;

altres constaten els fets

_conven9uts

_que

l'experiencia

es

_doblegara

tard o d'hora a la seva idea. També

n'hi ha _que, a falta de

deducció,

estableixen relacions _que

podriem

qualificar

de

_purament

fenomenistes:

_invoquen

_qualse­

vol cosa com a causa, a condició _que es trobi en el meteix

camp

perceptiu.

11

"El _que hi ha de comú en

_aquestes

actituts

_és,

doncs,

en

últim

_terme,

la

_{impermeabl11tat}

a1s fets

_{experimenta1s}

j la

incapacitat

de modificar la seva _creen9a o

_previsió

en funció

, .

ill��.l:tE.\.lt8..

o, 24

[p.151J "

... Ara be, i és el que vol iem conc1oure: la ne­

cessitat de considerar e1s e1ements com invariants i identics

a sí mateixos en el curs d'un raonament. no és

_particular

de

les

_composicions

_d'igualtat

de _pes, de les _que acabem de donar

una maet:rs, sinó que és condició de tot raonament.

Qualsevol

deducció _suposa la invariació de les

_premises,

al trament la

conclusió és contradictoria. És

_precisament

_aquesta

abeencia

d'interes _per la

no-contradicció,

aques�a

indiferencia _per la

invariació de les

_proposicions

el _que ens semb1a carac�eri�zar

la men�a1i�a� de1s nens debi1s _que hem �rac�a� fins

_aquí.

L'entrada a l'estadi II su_posa un salt

_qualitatiu.

Co­

menya a ser

_possible

el

_pensament

_operatori,

_pero

encara sobre

continguts

senso-perceptius.

[p.

173)"

Quan

es _passa de les

_questi

ons de substan­

cia a les de _pes. en lloc de raonar _per

_operacions,

els debils

d'aquest

esta di són víctimes de les il.lusions

_perceptives.

[p.189J

... Encara que han

sobrepassat

clarament el nivell

de

_{l'egocentrisme}

_integral,

els

_subjectes

_que acabem de citar no se'n

_poden

_desprendre

_completament

i es

_queden

a

_mig

cami

en el

_procés

d'elaboraci6 inductiva...

"

[p.208J

"

... En

conclusió,

el raonament dels dé b i le d'a­

quest

segón

estadi es caracteri tza _per un

_pri

tici_pi de cons­

trucció

_operatoria

i es

_despren

clarament de les relacions del

nivell

_precedent.

Aixo no

_obstant,

la construcció iniciada

resta inacabada _perque els debils no es

_desprenen

_completament

o massa lentament dels metodes de

_suplencia

_(regulacions

_per­

ceptives,

i ntiu it i vees, esquemes

verbals,

etc.). És crea així un

estat de

_{pseudo-equilibrio}

En arribar a l'estadi III el

_pensament

_operatiu

ha pro­

gressat

quantitativament,

pero

encara no és _capay de

_pensament

Sjl'� I�j:tE!

•

.Q.�.R

0, 2S

I _p. 2193 "

... No obstant. I

'

operaci

o,

depurada

dels meto=

des intuit i ues, encara

_topa

amb obstacles a

_aquest

nivell (ni­

vell 111). ÉS el _que s'observa _quan es _passa als

_problemes

re­

latius a la conservaci6 de volum."

"Perfectament dotats _per a les

_operacions

concretes,

són

i_ncepecoe de _passar al

_pla

de les

_operacions

torme_{i e,} és a

dir,

sense el recurs de la intuYció sensible. 11

[p.241]

u

••• Jrfentre que la

composició

de volums i la idea

de la seva conservació _correspon, en el nen normsl, al final

de la construcció

_lógica,

la

_{111lJJDSS1b1l1tat}

aseeecü tr:

_aquest

últ111l estad1 ens selllbla un índex extremadament característ1c

del retard mental.

b) Les funcions _que

_apareixen

_primer

en la conducta són

les _que

_depenen

dels

_organs

i estructures _que maduren més avi­ ato Les _que

_primer

_apareixen

en la

_filogénesi

i en

_{l'ontogéne­}

si són les activitats

reflexes,

les

_vegetatives,

les emocio­

nals i

_instintives,

_després

les _que

_'depenen

de la mototricitat

voluntaria i les

_expressives.

En

_aquests

_aspectes

els defi­

cients també van endarreri

ts,

_pero

es diferencien _poc deIs

seus _companys

normals,

i durant els

_primers

_temps

la diferen­

cia,

en termes

absoluts,

_pot

ser mol t

_peti

tao Pero a mesura

que passa el

temps,

l'impuls

maduratiu va

minvant,

la base so­

matica sobre la _que es basteix l'edifici es va manifestant ca­

da

_vegada

més

insuficient,

i els nivells assolits es van dife­

renciant més i més dels assoli ts

_pels

nens normals. Les fun­

cions _que maduren

_primer

i

_millor,

seran les més

_basiques,

les

úl times seran les més

intel.lectuals.

i la més alta resulta

ser el control voluntari de la conducta; del

_pensament,

de les

emocions i de

_l'expressió

_{que sempre} és motora.

André

_Rey

i Barbel

_Inhelder,

cadascú

des

del seu

_punt

de

vista,

estudien

_aquest

fenomen. El fet

_d'avan�ar

lentament i

de romandre mol t de

_temps

en un mateix estadi crea f Lxac í

orie,

condicionaments en dír a René

_Zazzo,

difícils d'esborrar. El

que Inhelder descriu com a

_viscositat.

_duplicitat.

_regressions

I4L�T

....

,¡:'""c;

.... r •

.��.i.t

... ·'� ...

�

... <=> ....

\�_

...

�¡';�'i

J,

2E-com un caure en antics habits (condicionaments). en unes rode­

res més frofundament excavades, En

_comptes

de «cremar

_etapes»,

superar-les,

víure-les

_{completament.}

el deficient entra en un

món nou sense haver resolt tots els

_problemes

deIs nivells an­

teriors. Entra en el nou curs amb

_{«assignatures}

_pendents»

_que

entorpeixen

el

_progrés,

_pobre

de _per

sí,

Zazzo

_parla

d'hetero­

cronia,

de la maduració d'uns

_aspectes

_que fan entrar el defi­

cient al nivell

_superior

mentre _que altres

_capacitats

romanen

encara en

_l'etapa

anterior. ÉS

_lógic

_{esperar que} el final del

desenvolupament

arribi en una

_posició

de fals

_equilibri,

Bar­

bel Inhelder ho

_explica

així:

[p.38J

"" ,Xentre _que el nen normel _passa a un ritme re­

lativament

_{rapid pels}

diversos estadis successius

_desprenent­

se,

després

d'un

_període

_{d'oscil,lació,}

de les formes anteri­

ors del seu

_raonament,

el debil

_segueix

el mateix

_procés

a un

ritme més lento A

Jllés,

quan ha arribat al seu 1ílJÚt

_superior,

el seu

_pensaJllent

conserva

_{1·e1llpre:l1lta}

de1s nive11s antierior-e,

Es

_pocir

ie ci ir

també,

_que en el nen

_normal,

les transicions

successi�"es d'un niveI L al' al tre s' efectuen d'una manera cada

vegada

més r

_apa

á« fins al final de 1

_{'adolescencia,}

en virtut:

precisament

de la mobilitat creixent del

_pensament

_operatori,

En e1s

_d�bi1s,

en canvi, s·observa una disnnnucló creixent de

la ve10citat

_que

arriba a desembocar fina1J11ent en un estat

d·estancaDent. Xentre _que el

_pensament

normal evoluciona en el

sentit d'un

_equ

i l i br i

_progressiu

de les

_operacions

definides

per la mobilitat i 1 'estabilitat creixents del

raona:ment,

el

pensament

del debil sembla arribar a un fa1s

_equi1ibri

carac­

teritzat _per una certa «viscositat» en el

_{pensaJllent."}

"Zazzo també meticiona

_aquesta

tioci ó de «viscosi tat

_gene­

ti ice» _que,

_segons

ell,

concorda emb 1 'estrema debilitat del

dinamisme intel,lectua1

_posada

en evidencia

_pe1

seu col.labo­

rador X.

_Hurtig.

_Segons

l'_equi_p de

Paris,

el dé b i 1

_experimen­

terie mee dificu1tats _per a

_adaptarse

a situacions noves « •.•

perque el condicionament 1i

_priva

o 1i dificulta 1

_"oper

eci o

�!POTJ:�.T�

__

iner cie

_{oligofrénica}

descrita _per Lurie, i , sobre tot. Ja

viscositat

_genetica

analitzada _per Barbel Inhelder: el nen

dé-b i 1 _regressa

de

_pensament.

més sovint _que el

del _que en té un

nen normal a formes anteriors

habit més

_perllongat.

Recau en

elles com en unes roderes més

_profundament

exc eveaee»".

[p.332]

"... Una v_egede ha s rri bat a les formes elemen­

tals de

_{l'organitzactó}

_operetoria, el débil s'hi

pot

quedar

durant _anys com si 1i faltés l'

_interés,

l'acti"tTitat en _gene­

ral,

que, en el

normal,

porta

el

subjecte

a

_plantejar

nous

problemes.

trobar solucions. i arribar eIe nivells

_superiors.

Hi ha. dones. en el debil com una mena de «faIs

_equiIibri».

1

si el terme «viecoettst: mental).' no

_ttngués

un sentit _precie en

peiquistrie,

podriem parlar,

per caracteritzar

aquest

estat,

d'una «vi ecoed tiat:

_genetica».

_Aquest

fals _equil i br i

_explica,

naturalment,

les considerables diferéncies d'edat _que eovi tit:

separen un esta di del

_següent.

A més i

_malgrat

la contradicció

aparent,

explica

les osci1acions entre dos nive11s... En efec­

te,

en el

normal,

al ser més r

_áp

i d«

_l'evolució,

el _pee d'un

nivell al

_superior

és directe.

_{Contrariament.}

en el débil. les

caracteristiques

del ni veI L inferior

_persistiran

durant mee

temps

que en el

normal,

quan el

subjecte

estigui

en vies d'as­

solir el nivell

_superior.

_{Consequentment}

_podem

estar en _pre­

sencia de dos sistemes

_heterogenis

_que coexisteixen alhora.

Aquí

és on els factors afectius i socials s'hi

_sobreposen.

Se­

gons la

confian�a

o

_{desconfian�a}

_que

_inspirem

al

_subjecte

in­

terrogat,

el fem _avan�ar o retrocedir entre els dos estats _que

coexisteixen en el mateix estat de «teIe eoui l i br ii _per falta

de mobilitat interior. Per

_aixó,

_{l'oscil.lació,}

en lloc de ser

el resultat d'una

major

mobilitat,

és testimoni de l í

e xietet:«

cie

_d'aquesta

mena de «viecoes tst:

_genética»

de la _que

_parla­

vem",

[p.3321

"

. La conc1usió a la que

porta

tot el nostre

estudi

és,

dones,

que la debi1itat

podria

ser _definida

per la