COLLECTANEA BOTANICA Vol. 14: 635-652
Barcelona 1983
APORTACIÓ AL CONEIXEMENT DELS BOSCOS CADUCIFOLIS DELS PIRINEUS CATALANS
J. Vigo J. Carreras Departament de Botänica Facultat de Biologia Universität de Barcelona Diagonal, 645 - Barcelona 28 J.Gil
Departament de Fisiologia i Bioquímica Facultat de Medicina
Casanova, 143 - Barcelona 36
RESUMEN
Aportación al conocimiento de los bosques caducifolios de los Pirineos catalanes - Se describen y comentan dos nuevas asociaciones del orden Fagetalia sylvaticae reconocidas en los Pirineos catalanes. Se trata en ambos casos de bosques higró-filos que aparecen casi siempre en la parte baja de vertientes orientadas al norte y preferentemente en valles muy cerrados. En tales habitats, especialmente umbrosos, se da un microclima muy fresco y húmedo en verano aunque no demasiado frío en in vierno .
El Geranio (nodosi)-Fagetum, una de las nuevas asocia ciones, es un hayedo calcicola que se desarrolla en suelos pro fundos y muy ricos en humus. A pesar de estar bien provisto de especies características del orden, no posee en cambio plan tas de la alianza Fagion. En ocasiones aparecen en la comuni dad algunos elementos, siempre escasos, del Tilio-Acerion, alianza con la cual podría quizás relacionarse. Este tipo de hayedo ocupa una área no muy extensa en la comarca del Ripollés, en altitudes comprendidas entre 700 y 950 m.
La segunda asociación, que denominamos Hedero-Tilietum platyphylli, corresponde a un bosque cuyo estrato superior pue-de estar dominado por diferentes especies arbóreas, aunque nun ca por el haya; a menudo se presenta como una formación fores tal mixta, con abundancia de fresnos (Fraxinus excelsior) y de tilos (Tilia platyphyllos) . Dentro de esta comunidad
aparecen regularmente algunas plantas consideradas en Europa c e n -tral como características o diferenciales del T i l i o - A c e r i o n ; por ello la consideramos incluible en dicha alianza, de la cual representaría una irradiación meridional bastante e m p o b r e c i d a . Conocemos esta asociación de las comarcas del Ripollés y del P a l l a r s , y es probable que se halle bastante repartida por t o -dos los Pirineos centrales y o r i e n t a l e s . Respecto al BrachypodioFraxinetum, asociación que la sustituye en ambientes s e m e -jantes pero en zonas más altas y más f r í a s , se separa (aparte la composición florística g l o b a l ) por su carácter más termófilo y su mayor riqueza en especies leñosas, tanto arbóreas como a r b u s t i v a s .
RÉSUMÉ
Contribution à .la connaissance des forêts caducifoliées des Pyrénées catalanes - Les auteurs décrivent deux nouvelles associations pyrénéennes de l'ordre Fagetalia sylvaticae, sur lesquelles ils donnent des renseignements généraux concernant leur structure et leur é c o l o g i e . Il s'agit de forêts h y g r o p h i -les constituant des petits lambeaux au bas des ubacs ou dans des coins spécialement ombreux, à m i c r o c l i m a t très frais et humide en é t é , mais pas trop froid en h i v e r .
Les hêtraies du Geranio (nodosi)-Fagetum se développent sur des sols p r o f o n d s , eutrophes et h u m i f e r e s . Elles semblent limitées au Baix R i p o l l è s .
L'Hedero-Tilietum platyphylli apparait surtout sous forme de forêts mixtes dont la strate supérieure est souvent dominée par des frênes (Fraxinus excelsior) et des tilleuls (Tilia p l a -t y p h y l l o s ) . Connu pour le momen-t des con-trées du Ripolles e-t du P a l l a r s , ce groupement est probablement assez répandu dans les P y r é n é e s , bien qu'il y soit plutôt sporadique. Du point de vue syntaxonomique, on peut le considérer comme une irradia-tion m é r i d i o n a l e , très a p p a u v r i e , de l'alliance T i l i o - A c e r i o n .
Les comunitats forestáis que poden qualificar-se d'higrôfiles (fagedes, f r e i x e n e d e s , boscos de ribera,...) teñen a C a talunya el seu màxim desenvolupament ais Pirineus i a les c o -marques humides del sector n o r d o r i e n t a l . Llur estudi per part de diversos fitocenòlegs estudi que ha anat lligat, n a t u r a l -m e n t , als treballs que s'han fet de -m a n e r a general sobre els boscos europeus - ha permès de conèixer-ne a grans trets 1'es-tructura i la composició i d'establir un esquema tipologie ja força é l a b o r â t . 0. de B O L O S , 1 9 7 3 , ha donat una visió sintètica
d'aquests boscos caducifolis h u m i t s , dins els quals reconeix disset associacions d i f e r e n t s , pertanyents als ordres Fagetalia sylvaticae, Populetalia albae i Quercetalia r o b o r i - p e t r a e a e . Les nostres exploracions per les comarques pirinenques ens p o r -ten ara a afegir a la llista de boscos higròfils dues noves comunitats de l'ordre Fagetalia, totes dues amb una estructura i una ecologia ben c a r a c t é r i s t i q u e s . Aqüestes comunitats solen ocupar superficies no gaire grans i, per t a n t , en una c o n s i d e
-ració global del paisatge representen aspectes mes aviat locáis o p u n t u á i s , però això no vol dir que la seva significació no sigui important.
G e r a n i o (nodosi)-Fagetum J.Vigo et J. Gii assoc. nova.
Als Pirineus catalans hom ha reconegut fins ara quatre tipus bàsics de f a g e d e s , tipus que han estât considerats com a associacions vegetáis d i f e r e n t s , definides amb un criteri mes aviat sintètic. Són, d'una p a r t , el Buxo-Fagetum, l'HelleboroFagetum i el ScilloFagetum, que corresponen a tres n i vells progressius de riquesa floristica i de complexitat e s -tructural dins de la sèrie de les fagedes eutròfiques; i d'al-tra p a r t , el Luzulo-Fagetum, bosc acidôfil propi dels subsd'al-trats o l i g o t r ò f i c s . Tots quatre tipus de fagedes teñen representació a les altes valls del T e r , bé que el Buxo-Fagetum i l'Helle-boro-Fagetum hi són, amb m o l t , els mes f r é q u e n t s . El Scillo-Fagetum es refugia en els indrets especialment humits i de sol f é r t i l , i sobretot a la part superior de l'estatge m o n t a . El Luzulo-Fagetum es troba a c t u a l m e n t , en aquesta r e g i ó , réduit a retalls i s o l a t s , car les àrees que li son propicies es troben vers el sector nord-oriental (zona oriental de la Vali de Ribes i Vali de C a m p r o d o n ) que és precisament el mes desforestat.
La nova associació es fa al Baix Ripollès i especialment als petits replecs muntanyosos situats entre la Farga de Bebié
(Les Llosses) i Ripoll i que el Ter talla p e r p e n d i c u l a r m e n t .
Composicìó floristica i estructura Els représentants del G e -ranio-Fagetum són sempre fagedes denses i o m b r í v o l e s . A l'es-trat superior, p e r ò , a part del faig, que és l'arbre absoluta-ment d o m i n a n t , hom hi troba ací i allá altres caducifolis (Ti-lia c o r d a t a , Acer o p a l u s , Acer c a m p e s t r e , Fraxinus e x c e l s i o r , Ulmus g l a b r a , . . . ) i, quan el bosc ha estât a c l a r i t , alguns P i -nus s y l v e s t r i s . Ocasionalment s'hi fan, així m a t e i x , Abies alba i Picea a b i e s , aparentment plantats o naturalitzats (bé que en el cas de l'avet també p o d r í a tractarse d'individus t o t a l -m e n t a u t ò c t o n s ) . Els arbusts poden constituir dos estrats -mes o m e n y s d i f e r e n t s ; un estrat superior, de fins a uns 7 mètres d'alçada, format per Corylus avellana, Crataegus monogyna,...i un d'inferior, de no mes de 4 mètres d'alçada, en el qual d o m i -na el boix (Buxus sempervirens) .
A terra l'heura (Hederá helix) sol fer-hi grans clapes o, fins i t o t , catifes c o n t i n ú e s . L'estrat herbaci pròpiament dit és dens (75-100 % de recobriment s u p e r f i c i a l ) , bé que només mitjanament v a r i â t . Hi destaquen en especial dues plantes que són sovint les mes a b u n d a n t s , Primula vulgaris i Géranium nodo-sum, ambdues no gaire corrents a C a t a l u n y a . La darrera especie pot considerar-se característica de 1'associació. Pel que fa a la prímula a c a u l e , molt significativa en aquesta c o m u n i t a t , li atribuïm només el carácter de diferencial respecte de les altres fagedes del territori p i r i n e n c . Cal tenir en compte que ha estât descrit ja un Primulo-Fagetum, amb Primula v u l g a r i s , tipie dels Ports de T o r t o s a . D'altra b a n d a , al Baix Ripollès mateix aquesta primulàcia es fa també a les variants humides de la roureda i de la pineda de pi roig, als m a r g e s ombrívols i a
g} Geranio (nodosi)-Fagetvm J.Vigo et J.Gil, assoc. nova 00 Número de 11inventari 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 Altitud (m s.m.) 760 750 800 730 720 775 750 750 840 790 700 700 850 950 950 Exposició N N NW N N N N N N N N N-NW N N N I n c l i n a d o (°) 40 25 30 30 20 20 25 30 25 10-25 15 0-25 35 20 20 Estrat arbori recobriment (%) 95 100 95 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 100 80 alçada (m) 8-15 15 12-15 12-15 15 12-15 8-12 8-10 12-15 15-20 15-20 15-25 15-20 15 15
Estrat arbustiu ait
recobriment (%) 10 80 35 •
alçada (m) . 5-6 4-7 4-6
Estrat arbustiu baix
recobriment (%) 80 70 80 75 70 50 70 85 35 80 70 40 75 5 5 alçada (m) 1.5-3 2-2.5 1.5^3 1.5-3 1-1.5 1-3 2-4 2-4 1-5 1-2 2-4 2-4 2-5 1-3 2-4 Estrat herbaci recobriment (%) 75 90 85 90 80 85 85 80 80 75 85 60 15 60 80 Virosta: recobriment (%) 100 95
-
100 - - 100 100-
100 100 100 75 95 -Superficie estudiada (m2) 100 150 120 150 150 100 100-
120 120 150 90 150 150 100 Caractéristiques de l'as-sociació i diferenciáis en esguard d'altres tipus de fagedesGéranium nodosum 2.1 3.1 2.2 3.1 2.2 3.1 3.2 3.1 + + + 2.2 2.1 +
d Hederá helix 2.3 4.4 3.3 4.4 4.4 3.3 2.3 2.3 4.4 3.3 4.4 2.3 + .2 3.4 3.4
o.
Caractéristiques de l'or dre (Fagetalia sylvaticae)
Fagus sylvatica (A) 5.1 Fagus sylvatica (a) 1.1
Primula vulgaris 1.1 Helleborus viridis subsp.
occidentalis + Rosa arvensis +
Fraxinus excelsior (A) Fraxinus excelsior (a)
Fraxinus excelsior (pl.) + Pulmonaria affinis +
Ranunculus nemorosus + Carex sylvatica
Lilium martagón + Tilia cordata (a)
Tilia cordata (pl.) + Mélica uniflora + Atrichum undulatum Symphytum tuberosum Sanicula europaea + Prunus avium Dryopteris filix-mas + Veronica urticifolia + Campanula trachelium + Daphne mezereum Neottia nidus-avis 5.2 2.1 2.2 5.2 1.2 1.1 1.1 1.2 ( + ) + .2 + .2 5.2 + 2.1 1.1 +.2 (+) 5.2 3.1 + .2 1.2 5.2 5.1 5 2.1 2.1 1.2 .2 2.1 +.2
ê
2.2 1.2 4.2 2.2 + .2 4.2 2.2 2.2 3.2 1.2 4.2 1.2 1.1 Caractéristiques de la classe (Querco-Fagetea) Hepática nobilis 2.2 1.2 3.2 Viola sylvestris 2.2 1.1 +.2 Buxus sempervirens 4.2 4.2 4.2 Crataegus monogyna (A) . + . Crataegus monogyna (a + pl.) + + +Viburnum lantana (a) . + . . . + .
Viburnum lantana (pl.) + . + + . + Daphne laureola . 1 . 1 . + + + + Cornus sanguinea ( a + p l . ) + . + + + + + Brachypodium sylvaticum . + + + + + + Lonicera xylosteum + + + • . 1 . 2 + Acer campestre ( A + a ) + . . + + + + Acer campestre (pl.) . + + + . . + Carex digitata 2.2 + + + 1.2 1.2 + Ligustrum vulgare . + + . + + + Corylus avellana + 2.2 4.2 + . + 1.1 Aquilegia vulgaris + + + + + + . Clematis vitalba + . + . . + . Euphorbia amygdaloides + + Melittis melissophyllum .* + Quercus pubescens ( A + a ) +
Acer opalus (A) . . . . 1 . 1 Acer opalus ( a + p l . ) + . . • 2.1 2.2 2.2 2.2 2.2 2.2 2.1 +.2 2.1 1.1 1.1 4.2 3.2 5.2 4.2 4.2 1.1 + . • + 1.1 1.2 1.2 1.1 2.2 2.2 1.2 + 4.2 1.1 2.2 1.2 V V V IV IV IV IV IV III III T.TI III II II
Festuca heterophylla Sorbus aria Ilex aquifolium Ulmus minor Quercus sp. (pi. ) Clematis recta Coronilla emerus Hypericum montanum Prunus spinosa Tamus communis Sorbus torminalis (a) Epipactis helleborine Rubus sp. Companyes Ajuga reptans Fragaria vesca Vicia sepium Carex sp. Pinus sylvestris Ctenidium molluscum Hieracium cordifolium Stachys officinalis Rhytidiadelphus triquetrus Populus tremula Succisa pratensis
d'altres indrets anàlegs; així mateix, a la zona limitrofa en-tre Bages i la Segarra, 1'especie apareix, força abundosa, ais boscos de ribera i ais fons de v a l l . De la resta de plantes de l'estrat herbaci remarcarem per la seva constancia Hepática no-bilis, Viola sylvestris i Fragaria yesca, que fan costat a d'altres éléments comuns als boscos c a d u c i f o l i s .
Cal assenyalar que el tapis herbaci del Geranio-Fagetum - al revés del que passa a d'altres menés de fagedes - es con-serva bastant tendre fins a l'entrada d'estiu. L'heura hi fa taques d'un verd intens; i a m e s , les flors de Géranium nodosum - que s'obren tard, sota l'espessa coberta dels arbres - acaben de donar un to de frescor permanent al sotabosc.
Ecologia - El Geranio-Fagetum es troba exclusivament en indrets molt ombrívols: ais llocs ensotats i sobretot a la part baixa dels vessants orientats al nord. Aquests habitats son especialment frescals, ben protegits de la insolació a l'estiu, perô, per la seva altitud moderada, no gaire freds a l'hivern. L'associaciô sembla limitada a l'estatge monta inferior; els inventaris que en posselm corresponen a altituds que van de 700 a 950 m sobre el m a r . La constant humitat ambiental explica la presencia a la comunitat de nombroses plantes dels Fagetalia, començant pel faig m a t e i x . D'altra banda, les températures no excessivament baixes permeten que hi visquin bé especies com Hederá hélix, Ruscus aculeatus,...sensibles als freds massa intensos.
El substrat és en tots els casos c a l c a r i . El soi és gene-ralment molt profund, de color negros i aparentment molt fér-t i l . La virosfér-ta (especialmenfér-t fulles de faig seques) hi forma gairebé sempre una catifa superficial continua, i sota seu apa-reix un humus m u l l , esponjós, en el quai sol viure una gran quantitat de eues de terra.
En contacte amb el Geranio-Fagetum - vessants amunt o fora dels indrets mes ensotats - hom veu en general fagedes pobres (Buxo-Fagetum) o bé rouredes o pinèdes dels Quercetalia p u b e s c e n t i s . En el primer c a s , hi sol haver un pas graduai en-tre el Geranio-Fagetum i la fageda amb boix; els en-tres darrers inventaris de la taula adjunta corresponen a comunitats t r a n s i -cionals d'aquesta m e n a .
En passar a e û m e s mes humits o a zones mes elevades -per exemple, vers la zona oriental de la mateixa comarca del Ripollès - els ambients anàlegs als ocupats pel Geranio-Fagetum son el H o c preferit de les fagedes riques de 1'Helleboro-Fage-tum i del Scillo-Fage1'Helleboro-Fage-tum. Vers el nord, on les fagedes no troben un ambient tan favorable i on el substrat esdevé poc o molt àcid, aquesta fageda amb gerani nodos és substituida per boscos mixtos humits com els que descrivim a 1 ' apartat segiient.
Posició sistemática - La bona r e p r e s e n t a d o que tenen a la comunitat les plantes dels Fagetalia sylvaticae, i la m a teixa dominancia del faig, sitúen l'associaciô m q u e s t i o n a b l e -ment dins d'aquest ordre. Remarqueu, perô, que hi manquen to-talment les especies de l'aliança Fagion sylvaticae. Hi apa-reixen timidament, en canvi, alguns éléments del Tilio-Acerion, con Ulmus glabra i hi abunda Hederá hélix, planta que a Europa central es considerada com a diferencial d'aquesta mateixa
a-liança. Altres dues especies, les falgueres Polystichum aculea- tum i Phyllitis scolopendrium, tingudes tambe com a propies
del Tilio-Acerion, es troben esporàdicament ais fons deis bár-ranos on es fa 11 associació, bé que no creixen pas clarament dins la fageda. Tot i que aquests matisos no siguin prou per exigir la situació de 1'associació dins del Tilio-Acerion, con-sidererà que provisionalment hi podria èsser inclosa, sobretot si hom té en compte que la seva ecologia s'adiu forga amb la que és propia de les comunitats d'aquesta alianga.
Els inventaris de la taula adjunta procedeixen de: 1 - Baga de l'Escala (entre Ripoll i Llaés) (DG 3 6 ) . 2,4,5,6 i 9 - Fageda de Can Terrades (Ripoll) (DG 3 7 ) . 3 - Torrent de la Font del Moro (Ripoll) (DG 3 7 ) .
7 i 8 - Obac de la riera de Sant Quinti (Ripoll) (DG 37) 10 - Riera de les Fonts (La Farga de Bebié) (DG 3 6 ) . 11 i 12 - Riera de Fogonella (La Farga de Bebié) (DG 3 6 ) . 13 - Baga de Cal Gat (Sant Joan de les Abadesses){DG 3 7 ) . 14 - Baga de Sant Antoni (Ripoll)(DG 37).
15 - Baga de Puigbó (Ripoll)(DG 37).
Com a inventari tipus de 1'associació escollim el nùmero 2 de la taula.
Segurament que pertany també a aquesta associació l'inven-tari nùmero 4 de la taula de 1'Helleboro-Fagetum publicada per 0. de BOLOS, 1957, inventari que procedeix del Puig s'Estela
(Sant Joan de les Abadesses), dintre de l'area on hem reconegut el Geranio-Fagetum.
A les especies que figuren a la taula cal afegir les se-güents:
Carácterístiques de la classe presents en un sol inventa-ri - Campanula persicifolia (10), Euonymus europaeus (7), Lu-zula sylvatica (1), Malus sylvestris (1), Primula veris subsp. columnae (13).
Companyes presents a dos inventaris - Hylocomium splen-der^ (4 i 7 ) , Polypodium vulgare (4 i 15 ) , ~R~uscus aculeatus
(1 i 2 ) , Viola alba (1 i 1 0 ) .
Companyes presents en un sol inventari
-1. Digitalis lutea, Calluna vulgaris, Potentina micrantha. 7. Astrantia major, Dactylis glomerata.
9. Dicranum scoparium.
10. Picea abies, Quercus ilex, Rubia peregrina. 11. Pteridium aquilinum.
13 . Galium vernum.
15. Oxalis acetosella, Valeriana officinalis.
Hedero-Tilieturn platyphylli J. Vigo et J. Carreras assoc. nova. Comunitat que en el paisatge d'algunes vails pirinenques té un paper semblant al de l'associaciô anterior. Esta ben de-senvolupada a la baixa Vall de Ribes, perô la coneixem, aixî mateix, del Pallars Sobirà i és possible que existeixi encara
a d'altres comarques.
Composició florística i estructura - L'Hedero-Tilietum és sem-pre una comunitat ombrívola i húmida, pero d'aspecte força di-vers. Típicament es tracta d'un bosc mixt, a l'estrat arbori del qual teñen importancia sobretot el freixe (Fraxinus excel-sior), el tell (Tilia platyphyllos) i el roure sessiliflor
(Quercus petraea). Hom ni pot trobar, perô, moites altres espe-cies arbôries : l'orna (Ulmus glabra), el cirer (Prunus avium), l'arrugat (Acer campestre), el roure pubescent (Quercus pubes-cens), el roure peñol TQuercus robur),...i ocasionalment la noguera (Juglans regia), 1'acacia [Robinia pseudacacia), el trémol (Populus trémula), el faig (Fagus sylvatica), etc. La dominancia sol correspondre a alguna de les tres especies prin-cipáis abans esmentades, perô de vegades també a d'altres re-présentants arboris llevat del faig.
Un estrat arbustiu superior, de 4 a 10 mètres d'alçada, fa generalment un dosser seguit sota els arbres; hi predomina totalment Corylus avellana.Al dessota pot haver-hi un estrat arbustiu inferior (de 0,6 a 3 md'alçada), eventualment bastant dens i dominât de vegades peí boix (Buxus sempervirens). Altres plantes llenyoses corrents son 1'arç blanc (Crataegus monogyna), el boix molí (Lonicera xylosteum) i el sanguinyol (Cornus san-guínea) .
L'estrat herbaci és força ric en especies i sol cobrir una gran part del terra, bé que aquest recobriment sovint es deu, en primer lloc, a l'abundància d'heura (Hederá helix). Les plantes deis Fagetalia hi teñen un paper important, perô amb elles es barregen nombrosos éléments comuns ais boscos ca-ducifolis o ais ambients ombrívols en general. Entre les her-bes mes constants i abundants destaquen Poa nemoralis, Fragaria yesca, Hepática nobilis i Stellaria holostea"
El que mes ressalta, pero, en 1'estructura de la comuni-tat és la gran diversicomuni-tat de plantes llenyoses, tant a l'estrat superior com al sotabosc.
Ecologia - L'Hedero-Tilietum és propi de l'estatge monta, bé que no s'hi enfila gaire amunt; normalment es fa entre uns 800 i 1200 metres. Apareix generalment dins el domini territorial de les rouredes dels Quercetalia pubescentis, aprofitant els indrets excepcionalment ombrivols i de clima locai més suau. Ocupa tipicament els vessants molt obacs i sol limitar-se als fons de les valls abrigades i molt tancades. En aquests llocs l'ambient es conserva sempre humit i les temperatures hi són prou moderades per permetre el desenvolupament de moltes de les espècies llenyoses dels Querco-Fagetea. En situacions topo-gràfiques anàlogues però de microclima mes fred, trobem el Bra- chypodio-Fraxinetum, comunitat dins la qual manquen o són rars diversos elements relativament termòfils de 1'Hedero-Tilietum, com és ara Hedera helix, Daphne laureola, Euphorbia amygdaloi-des, Tamus communis,etc.
L'Hedero-TilTetum l'hem vist sobretot en terrenys silicis (calcosquists i esquists); i pot èsser que defugi, tant els sòls carbonàtics com els massa àcids. El sòl és relativament profund i bastant humifer, però no s'hi acumula gaire quantitat de virosta.
Hedero-Tilietum platyphylli J. Vigo et J. Carreras, assoc. nova Número de 1'inventari Altitud (m s.m.) Exposició Inclinació (0) Estrat arbori recobriment (%) aleada (m) Estrat arbustiu alt
recobriment (%) aleada (m) Estrat arbustiu baix
recobriment (%) aleada (m) Estrat herbaci recobriment (%) Superficie estudiado' (m^) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 1050 875 1025 1075 975 850 1110 1065 775 975 950 850 1160 1110
N NW N NE N-NE W-NW N-NW E-NE NE N-NW N-NE W 35-40 25 4C 40 35-40 45 35 4 5 10 10 25 N NE 40 15-20 60 100 95 90 90 100 80 80 95 60 90 100 60 50 17 8-15 15-25 20 18 18 8 10 12 10 15 14 8-12 10 100 90 100 95 100 100 100 100 80 80 100 . 80 100 8-10 4-5 6-8 4-5 5-7 4-6 5-6 4-6 6 4-5 10-12 . 4-5 4-6 35 1-4 5 70 75 1 0.6-2 1-2 80 1 50 85 1-2 2-3 95 70 95 20 90 50 90 90 100 100 95 100 90 80 100 100 100 100 - 100 100 40 30 125 50 100 100 Característiques i diferenciáis de l'associació i de l'alianca (Tilio-Acerion) Tilia platyphyllos Tilia platyphyllos (pi.) Ulmus glabra Polystichum aculeatum 1.1 2.1 2.1 3.2 3.3 3.4 3.3 3.1(a) + 3.3 1.1 1.1 II I
2 d Hederá helix d Castanea sativa Caractéristiques de l'ordre (Fagetalia sylvaticae) Fraxinus excelsior Fraxinus excelsior (pl.) Stellarla holostea Cardamine impatiens Melica uniflora Campanula trachelium Dryopteris filix-mas Ranunculus nemorosus Prunus avium Fagus sylvatica Potentina sterilis Phyteuma spicatum Veronica urticifolia Lilium martagón Quercus robur Anemone nemorosa Atrichum undulatum Moehringia trinervia Mercurialis perennis Cephalanthera damasonium Stachys sylvatica IV I V V V IV III III III II II II II II II
Taxus baccata Helleborus viridis subsp. occidentalis Carex sylvatica Pulmonaria affinis Salvia glutinosa 2 . 1
CTN
Caractéristiques de la classe (Querco-Fagetea) Corylus avellana Brachypodium sylvaticum Poa nemoralis Hepática nobilis Acer campestre Acer campestre (pl.) Crataegus monogyna Quercus petraea Quercus petraea (pl.)Primula veris subsp. columnae Lonicera xylosteum Viola sylvestris Buxus sempervirens Cornus sanguinea Rosa sp. Euphorbia amygdaloides Daphne laureola 5 . 3 5 . 2 5 . 2 5 . 2 5 . 2 5 . 5 1 . 2 2 . 1 1 . 1 1 . 1 3 . 2 1 . 2 2 . 2 2 . 2 2 . 2 2 . 1 1 . 1 2 . 1 2 . 2 2 . 2 2 . 1 4 . 4 4 . 4 1 . 2 2 . 2 2 . 3 3 . 3 2 . 3 + . 2 1 . 2 2 . 2 2 . 1 1 . 1 4 . 1 5 . 1 2 . 2 2 . 2 1 . 1 1 . 1 1 . 2 2 . 2 4 . 2 4 . 2 ( + ) 5 . 3 1 . 2 2 2 2 3 5 . 2 2 . 2 1 . 1 1 . 1 3 . 2 4 . 2 3 . 1 . 2 2 . 2 3 . + 3 . + 1 . 3 . 1 2 . 1 . 1 2 . 2 2 . 1 1 . 1 4 5 . 5 2 . 2 3 2 . 3 2 2 . 2 2 . 2 2 + 2 3 . 3 1 . 1 V V V V V IV IV IV IV IV I I I I I I I I I I I I I I I
O N O C Viburnum lantana Carex digitata Aquilegia vulgaris Clematis vitalba Tamus communis Festuca heterophylla Coronilla emerus Arabis turrita Quercus pubescens Malus sylvestris Acer monspessulanum Lathyrus niger Acer opalus Teucrium scorodonia Sorbus aria Ulmus minor Rubus caesius Juglans regia Robinia pseudacacia Ligustrum vulgare Companyes Fragaria vesca Vicia sepium Geranium robertianum Valeriana officinalis 2.2 ( + ) + + + + 1.2 1.1 + ( + ) 2 2 1 5 4 1 1.1 2.2 1.1 + + 1.1 2.2 2.2 2 . 2 1.1 + . 1.1 2 . 3 + . + . 1.1 1.1 2.2 1.1 1 + 1.1 2.2 2.2 1.1 + III III III II II II II II II II II I I I I I I I I I V IV IV III
Galium vernum Polypodium vulgare Luzula nivea
Lathyrus montanus Populus tremula Populus tremula (pi.) Hieracium murorum Betula pendula Juniperus communis Arrhenatherum elatius Knautia aryernensis Filipendula ulmaria Campanula persicifoli.' Geum urbanum Pteridium aquilinum Veronica chamaedrys Deschampsia flexuosa P o t e n t i n a micrantha Dactylis glomerata Oxalis acetosella Taraxacum officinale Stachys officinalis Poa trivialis Pimpinella major Geranium sylvaticum
És possible que algunes comunitats forestáis deis Piri-neus centrais definides vagament COITI a boscos mixtos de torren-tera tinguin una relació mes o menys estreta amb aquesta nova associació.
Posició sistemàtica - Dins 1'Hedero-Tilietum hom troba una gran quantitat de plantes dels Querco-Fagetea, algunes de les quais tenen, però, exigències écologiques aparentment diverses. Aixi, al costat d'Ulmus glabra i de Cardamine impatiens apareixen Viburnum lantana, Coronilla emerus i altres éléments dels Quer- cetalia pubescentis. Tota manera, si un grup d'espècies hi re-sulta prou significatiu és el de les caractéristiques de l'or-dre Fagetalia sylvaticae; i dintre d'aquest grup només les plan-tes del Fraxino-Carpiniôn i les del Tilio-Acerion hi tenen un paper decisiu. L'abundancia de Tilia platyphylíos i d'Hederá hélix, la presencia no pas accidental d'Ulmus glabra i d'algun altre tàxon tingut per diferencial del Tilio-Acerion, així com els tipus d'ambient que s o n propis de la comunitat, ens fan inclinar per situar-la dintre d'aquesta aliança. A l'Europa central el Tilio-Acerion és représentât per fagedes o per bos-cos mixtos que apareixen ais correes i ais racons mes humits deis vessants. La nova associació representaría una darrera irradiació meridional d'aquestes comunitats, cosa que explica-ría el seu relatiu empobriment. Assenyalarem que algunes altres de les especies típiques de 1'aliança, no incloses a la taula,
com s o n Acer pseudoplatanus i Aruncus dioicus, apareixen també
esporàdicament en aquesta associació (almenys dins l'area geo-gràfica on hem fet els inventaris).
Les relacions d'aquest bosc mixt amb el Brachypodio-Fra-xinetum han estât ja apuntades en comentar la seva ecologia. Una i altra comunitat ocupen ambients excepcionalment ombrívols
o humits, però 1'Hedero-Tilietum prefereix els llocs mes pro-tegits i els nivells menys elevats dins de l'estatge monta.
Els inventaris de la taula adjunta procedeixen de:
1 - Obac del torrent Llobre (Campelles) (DG 2 8 H -2 i 12 - Aigües de Ribes (DG 3 8 ) .
3 , 4 i 5 - Baga d'Angelats (Campelles) (DG 3 8 ) . 6 - Sota Torroella (Ribes de Freser)(DG 3 8 ) .
7 - Valí de Santa Magdalena, al barrane de la Ramiosa (Roní) (CH 5 0 ) .
8 i 14 - Valí de Santa Magdalena, al barrane d'Escaners (Montenartró) (CH 5 0 ) .
9 - Moleta de Roní, entre Rialb i Llavorsí (CH 5 0 ) .
10 - Valí de Santa Magdalena, a L€'S Deveses (Montenartró) (CH 5 0 ) .
1 1 - Vora Can Gorra, entre Aigües de Ribes i El Baell (DG 3 8 ) .
13 - Molí de Montenartró (CH 5 0 ) .
Com a inventari tipus de 1'associació seleccionem el nú-mero 3 de la taula adjunta.
A les especies que figuren a la taula cal afegir les se-güents:
inventar i -2 . H e l l e b o r u s f o e t i d u s , R u b u s u l m i f o l i u s , S a m b u c u s n i g r a . 4 . H y p e r i c u m m o n t a n u m . 6. C a l a m i n t h a s y l v a t i c a , I l e x a q u i f o l i u m . 1 1 . R h a m n u s c a t h a r t i c u s . 1 2 . V i o l a m i r a b i l i s , C l e m a t i s r e c t a , V i o l a a l b a , P r u n u s s p i n o s a , E u o n y m u s e u r o p a e u s . 1 3 . T a n a c e t u m c o r y m b o s u m , A m e l a n c h i e r o v a l i s . 1 4 . R i b e s a l p i n u m . C o m p a n y e s p r e s e n t s a d o s i n v e n t a r i s - A n g e l i c a s y l v e s t r i s (1 i 1 0 ) , A s p l e n i u m a d i a n t u m - n i g r u m (4 i 1 4 ) , E p i l o b i u m m o n t a n u m (3 i 1 3 ) , H y l o c o m i u m s p l e n d e n s (4 i 1 4 ) , L a s e r p i t i u m l a t i f o l i u m (1 i 8 ) , P o l y g o n a t u m o d o r a t u m (12 i 1 4 ) , R a n u n c u l u s a u -r i c o m u s (7 i 1 0 ) , R h y t i d i a d e l p h u s t -r i q u e t -r u s (3 i 4 ) , T h u i d i u m r e c o g n i t u m (4 i 5)~. C o m p a n y e s p r e s e n t s e n u n s o l i n v e n t a r i : 1. S o r b u s a u c u p a r i a , R u b u s i d a e u s , S a l i x c a p r e a . •2. A s t r a n t i a m a j o r , H i e r a c i u m s p . , G a l e o p s i s t e t r a h i t , A r a b i s p a u c i f l o r a . 3 . V e r o n i c a o f f i c i n a l i s , S u c c i s a p r a t e n s i s . 5 . B r a c h y t h e c i u m r u t a b u l u m . 8. S i l e n e n u t a n s , A s p l e n i u m t r i c h o m a n e s , S a l i x a t r o c i n e r e a , P o -p u l u s n i g r a . 9. A b i e s a l b a , U r t i c a d i o i c a , H e r a c l e u m s p h o n d y l i u m , R u m e x a c e t o s a , P r u n u s c f . i n s i t i t i a . 1 0 . C e r a s t i u m f o n t a n u m , A l c h e m i l l a g r . v u l g a r i s , T r i s e t u m f l a -v e s c e n s , G a l i u m a p a r i n e , P o l y g o n u m b i s t o r t a . 1 2 . S e r r a t u l a t i n c t o r i a , V i c i a c r a c c a , A j u g a r e p t a n s . 1 3 . D i g i t a l i s l u t e a , D i a n t h u s m o n s p e s s u l a n u s , S e d u m t e l e p h i u m s u b s p . m a x i m u m , C a m p a n u l a p a t u l a .
BIBLIOGRAFÍA
BOLOS, O. de, 1957 - Datos sobre la vegetación de la vertiente septentrional de los Pirineos: observaciones acerca de la zonación altitudinal en el Valle de Aran. Coli• Bot. 5: 465-514. Barcelona.
BOLOS, O. de, 1973 - Observations sur les forêts caducifoliées humides des Pyrénées catalanes. Pirineos 108 : 65-85. Jacs OBERDORFER, E. 1957 - Süddeutsche Pflanzengesellschaften. Jena OBERDORFER, E. 1970 - Pflanzensoziologische Exkursionsflora
für Süddeutschland. Stuttgart.
RIVAS MARTÍNEZ, S. 1963 - Contribución al estudio fitosocioló-gico de los hayedos españoles. Anal. Inst. Bot. Cavanilles
20 : 97-128. Madrid.
VIGO, J. 1968 - Notas sobre la vegetación del valle de Ribes. Coli. Bot. 7,2 : 1171-1185. Barcelona.
