Aportació a la Farmàcia i la Medicina del farmacèutic català Quet i Puigvert

MI

DOLORES GASPAR 1 GAACrA

APORTAcro A LA FARMACIA I A LA

MéOtCINA

DEL

CATALA QUET I PUIGVERT

IV Con~ d'HIstbrle de la Medicina Catalana PobI"!'t1 7-9 t:ht ju",y de 198:5

Va neixel". el Dr. Quel, al el 9: de gene!" de 1826.

151

poble barceloní de Santa Susanna de Pineda, Els seus pares, En Manuel Que! GInesta!" i N'Antonia Puigverl ¡ Roura. es van traslJadar a Matar6, on el jove Que! va real!tzar els seus estudis l!I (es Escoles pres, 1 quan tenia 15 anys va obten ir el grau de Batxiller(l).

Es desperta en ell una afecci6 molt gran a I.es ciene!es naturals ¡ aixo, polser, el va Impulsar a reatitzar els estudis de FarmAcia, per la qual cosa es va matrIcular I'any 1845-46; el nou pIe. d'estudls Integra la Faculta! de Farmacia dlns de la Universltal (2) 01'1 va acabar els seus esludls obten in! el grau de (lIcenclal en Farmacia el 18 de juny de 1851, després d'haver realltzat els dos anys de Practica farmaceuticlI a I'apotecaria d'En Raimon Fors ¡ Cornel, al ca!"!"e!" de la Platerfa, 30.

Persona de gran activltat vital i moltes Inquietuds, va fundar i va dirigir una publicaci6 que, com es pot Ilegir a la porlada del primer número, s'ocupava de defensar "los derechos, intereses y consideraciones de las respecti-vas clases de los sei'lores profesores de Ciencias Médicas. Revista de los diarios de Medicina, CiruHa, Farmacia, Ciencias Frsicas y Naturales (3)".

Consteva d'unes quantes seccions: lerapeulica, farmacia practica, higiene, obstelrfcia, medicina farmacia legals, loxicologia, reíais ordres que felen referencia a ambdues facultats, varletats, bibllografla, enuncls treballs academics.

Es va imprimir e Bercelona, des del amb el slgnificat!u tftol de "La Alian¡¡:a objecliu agermanar lotes dues professlons.

febrer flns al desembre de Farmacéuticomedica" tenia

1854

Des del gener de 1855 canvi" el seu thol pel de "La Alianza médica", ignorant-se les raons dtaquest canv!, ja que se segueix 8mb el maleix objectiu que s'havla proposa! en I'abans esmenlada publicaci6. En aquesta segona etapa, Quet i Puigvert comptava 21mb la cooperaci6 deis diferents professors que havien pertangul a la redacci6 de "La Abeja Médica".

L'adre~a del director era al carrer de la Plateria, 24, flns el febrer de 1855 quan la redacció es trasllada a la Rambla de Sant Josep, 13. Els ciarrers números es publicaren a Madrid, i la redacl6 es va adre~ar al carrer de l' Estel, 17. Va deixar de publicar-se el desembre de 1856, potser degu! a problemes economics, per manca de subscrlptors.

A més de dirigir 8mb una gran dignitat I'abans esmentada publicació, no va delxar d'acomp!lr la seva professi6 luna prova d'alxo que d!em es l' anomenament que va ésser objecte per parl de I 'Ajuntamenl de Barcelona, el 8 d'agost de 1854, com a farmac:ullc de dlstrlcte duranl I 'epidemia de colera morbo que va patir la ciutat el malg del mateix any.

En 1855 es traslfada a ..,Iure a Madrid ¡ el gener de 1858 I 'e!egeixen individu de número del Coldeg; de Farmaceutics. de la capital, presentan! aquell mateiJol. any una extensa memoria que porta el Irtol de "Medidas y Pesas españolas; su dicórdancia, su uniformidad y su correspondencia entre sr y con las métricas francesas".

A la primera pagina d'aquesta memoria es presenta com "ex-sustituto de la Cátedra de segundo año de la Facultad de Farmacia de Barcelona, redactor y director que fue de la Alianza e Ilustración Médicas, y socio de varias corporaciones cientrficas".

Aquesta Interesan! memoria era un deis cinc projectes que va publicar des de 1853 flns a 1856, i que fan referenda a l'adminlstraci6 general de ¡'Estat i també a qüestions d'interes per a melges i fal"maceullcs.

El primer projecle, ¡que havla estat publicat a "La Alian¡¡:a Farmaceulico-médica" el 1854 s'ocupava de la leglslació deis professol"s de la Ciencia de guarir, i per ell, S.M. la Reina va expressar el seu reconeixement en la Reía! Ordre de 5 de juny de 1855. En Que! I 'havla remes al Gobern junl amb un exemplar de la seva publlcaci6, quan s'estava debatint la Ilei de sanitat de 1855 (4).

tracta de la Innovaci6 o reforma del sistema monelart , de comptabililal.

El quart t~ un cert car'acter sanltar! al Iractar el tema de t'empedrat públlc, del""anl entreveure raons d'hlglene i contamlnaci6, a més de justificar amb dades ¡ exemples, la necessitat de senyalitzar els carrers, evitant la manca_ de control 1 el perlll públlc que suposa pels vianants el fet de que flns 1 tOt als carre,.s m's estrets de la dutal se circulés per totes dues dl,.eeclons.

I el cinque va ésser el ja esmento.t sobre unlformitat de pesos 1 mides espanyoles, prenent com model el slslema metl"'ic declml!ll. aportant nombroses dl!ldes sobre I'l!lnl!l,.quil!l ,.egnanl en aquesta qüesli6, ja que cada provincia.

cada regió espanyola tenra les seves proples mides, molt dlferents entre si, i aquest fet repercutra sobretot a I'ambit sanitari, tant pels metges com ",els farmaceutiCS, tant pel que fa a la dosificacló com a les fórmules maglstrals· Pero la seva verltable vocaci6 va ser la docencia per la qual cosa va fer els estudis de docto,.at a Madrid, obtenint el grau de doctor el 7 de desembre de 1860 i al 1863 es presenta a oposició per provelr la catedra de Materia farmaceut1ca vegetal, vacanl a ta Facultat de Fa,.macia de Santiago. Pe,. R.O. de 12 de desembre del mate Ix any se I 'anomena catedra tic de l

'esmenta-di!!. asslgnatura, p,.enen! possessló 1'11 de gener de 1864.

A 16 F6cultat de FarmacIa compostelana hl va romandre un període d'uns vlnt-i-c1ns anys. Aquesta etapa de la seva vida sera tant o més fecunda que I'anterior.

Hem de destacar, com actlvltat eminentment unive,.sitaria, el discurs Hegit per Cuel i Puigverl a lo. solemne apertura del curs academic 1868-69 a la Universilat literaria de SantIago. En lIoc del que tenia prevlst de pesos I mides espanyoles. va t1eglr-ne un ahre on destaca el que hi havia de positiu a la reforma que s'havla fet el t858 del pla d'estudis: "en lo que principalmente atañe al magisterio público, o a la enseñanza (5)" tanl pels catedralics de Farmacia I Medicina, com pels de la resta de Facultats.

A l'lmpres que va fe,. la Unlversilal, es poI Ilegi: "El profesor, dueño de si mismo en su cátedra, podrá ya emltl,. sus pensamientos •.• , ya no teme,.á delaciones inicuas... Ya no sufriremos de aquí en adelante, al menos asr lo espero, las bochornosas reales 6rdenes en que se nos prefijaba hasta .. 1 modo y el como debramos apadrinar a los hijos de nuestra inteligencia en los actos solemnes de Investiduras académicas! Ya no habrá previa censura, como la ha habido hasta para estos mIsmos discursos que se nos conf!an para estas inaugurales, la que ha ocasionado tantos disgustos como algunos sabenl (6)".

Més endavant felicita a la Junta revolucionarla de Madrid pe,. haver reto,.na! els seus c~rrecs a dlgnrssims catedratlcs que ha,,'¡en estat desposseíts de JI urs logues.

Finalit:la el seu discurs, exhortant als alumnes que d'aquesta nova Ilibertat que es respl"ara d'ara "endavant espanyola.

El discurs és datat a Santiago, el 15 d'oclubre de 1868.

facin

.

,.

La seva lasca docenl a Santiago Ji dona la possibilitat de dur a terme la publicaci6. el 1871, d'una ob,.a amb el tflol "Fitologfa Médica".

L'autor es presenta com a catedratlc, com a soci d'unes quantes corpora-cions clent(fiques ¡ lIteraries i de mer!t a l'Academla médico-quirúrgica

madrile-nya,Descriu la seva obra com un ampli I raonat tractal de Materia farmad~ulica.

Materia medica i Terapeutlca vegetals.

L'objectiu que es va plantejar en Cuet qUan va escriure la seva obra resta molt ben deflnlt a les Hnies que es trascrluen a contlnuacio:" ... además

ae la grande extensión que darémos al estudio práctico de los objetos que ",ean del dominiO de lo que se llama MATERIA FARMACEUTlCA Y MATERIA MEDICA VEGETALES, vamos a hacerlo muy extenso lamblen sobre el efecto de las su&-tanclas en la economra anImal, cuyo trabajo constituirá un tratado poco menos que completo de TERAPEUTICA VEGETAL. Por eso hemos dicho que pensába-mos prestar con nuestra publicación un servicio a la clase médica española"(7)".

153

A la Introducei6 de la seva obra es po! Heg!!"': "De todos modos el

méd¡.-" y el farmacéutico pueden, por ejemplo, conocer la jalapa y el ruibarbo,

si ~ quiere, en toda la eslensi6n posible, en todo Jo que sobre estas sustancias

pueda escribirse; estudiar por to tanto la Fitología médica de una misma

mane,..,,: pero aun 8sf el médico, por otros conocimientos propios, podrá apreciar

los Cl!ISOS en que convenga aplicar aquella raices, Jo que no podrá hacer

el h,rmacéutlco; mientras que éste cuanto se trate pulverizarlas, 6 preparar

alg\:lrl compuesto en que deban figurar Jos principios ó las sustanc.ias de

las mismas, desempeñará su cometido, por conocimientos adquiridos en otras

asIgnaturas, en cuyo trabajo el médico apenas sabria manejar los instrumentos 6 aparatos convenientes (8)".

AquesJs raonaments s6n for<;a demoslratius de la importancia que, pel

Dr. Quet, tenia el fet de que metges i farmaceutics portessin a terme junts

la seva tasca, essent els uns continuadors deis altres.

Acaba d'arrodon¡r el seu pensament. dient: "Estudiar, por lo tanto,

las plantas medicinales, conocerlas bien distinguiéndolas de las que las

sean parecidas, saber donde crecen, [as que se aclimatan con mas 6 menos

facilidad en distintas [ocalldades, Indicar en estos casos su cultivo, su

recolecCl6n, conSf!rvaclón de sus partes y su distinción y apreciación de

su velor terapéutico cuando se tengan que adquirir en f!stado seco, conocer sus usos 6 modo df! adminlst'rarlas. sus efectos en la economfa, y la historia de [as observaciones de estos efectos segun las d6sis y circunstancias, así

como todo lo relativo, 51 se quiere, a sus productos y principios; he aqui

un estudio si bien dificil ameno, bellfsimo, y mas que bello y ameno muy

útil, y mas que útil Indlpensable, necesario de toda necesidad, tanto para

el médico como para el farmacéutico. Uno y otro juntos poseen el arte de

curar, en muchos puntos, pues, sus trabajos, su ciencia, son muy afines,

en otros mas desemejantes y hasta del todo diferentes (9)".

Al primer volum de la "Fitologia Médica" es fa un estudi de més de

13S especies botan!ques que resten agrupades en 34 families.

Moltes d'aquestes descripcions són molt completes, per exemple, ~I Papaver

somniferum Un., comen<;a donant el seu nom comú (en unes quantes especies

dlu també com se les anomena a Catalunya), segueix amb una. descripci6

de totes If!s seves parts: tija, fulles, flors, fruits i lIavors. Ens parla també

de les seves varietats tal com les descriu el botanic trances de Condolle

a la seva obrll "Prodromus".

Segulnt amb un apartat de les parts d'aquesta planta utiJitzades a

medicina, fen! referencia a les que proposen les Farmacopees espanyola i

francesa vigents aquellll epoca, ategint tota un serIe d'observacions que

tan referencle a descripcions d'altres varietats fetes pel frances Guibourt.

Completa les descripcions étmb un darrer apartat tltulat "Nociones organolép-tlcoqufmlcas".

El penúl!lm apartat fa esment de [es formes farmaceutiques dosis

fent d!stlnci6 segons s'utllitzin a ¡'interior o a l 'exterior. Hem d'afegir

que en aqueS! apartet Important les dosis les d6na en grams i centigrams.

[ per f1natilzar aquesta descripcl6 I'últlm apartat tracta de la historia

elfnlco-medlca. Explica els seus odgens a l'Asla I especialment a Persia,

eom s'utllitzava des deis temps més llntics, de la medicina grega. Ens dóna molles dades de diferents malaJties i el tipus d'adminislració que cal a cadascu-na per tal de guarlr-se'n.

Fa una mena de petlt Informe de metges francesos com en Louyer-Villermay,

en Rouxel, metge a Boulogne sue-mer, en Cazin •... expIlcant-nos les seves

experlencles en tractar els .melalts amb diferents dosis de xarops o decuits

tant del fruit com del suc d'adormldera. I dlntre d'aquest informe fa també

comentaris sobre la utllització com aliment de les Ilavors: "En Persia, Grecia

y aun en ltelie son usedas como al[menticias y segun Tournefort en algunos

puntos las comen recubiertas de azúcar. Según Mathiolo en Toscana forman

parte de unos pasteles que reciben el nombre de Papaverala (lO)".

Aquesta obra reflecleix, sense dubte, la seva trajectoria de gran botanic,

va demostrar al flarg de la seva vida, la Importancia del tl"eball en equlp

entre metges i farmaceutics per tal de desenvolupar la se"'a t8sca 1 arribar a I'objectiu comú que són les ciimcies de la salut.

NOTES BIBLIOGRAFIQUES

',.t Expedient del Dr. Esteve Que!

central de Barcelona.

Pulg",ert. Arxiu de la Universltat

2.- GASPAR GARCIA, MI 0010,.e5. "Historia y evolución de Materia Farmaceutlca Vegetal de la Facultad de Farmacia de

de 8a~elona (1845-1936)". Tesina In~dita. Barcelona 1982.

la c&tedra de la Universidad

3.-

,.

4.- la Alian;z:a MédIca. Rey. n~ 14; 30 de Junio de 1855, pág. 340. 81blioteell del CoI.le91 OficIal de Farmaceutlcs de Barcelona.

5.- Breve discurso de Iniluguracl6n del curso académIco de 1868/69. pág. 111. Ar" iu del Mlnisterl d'Educad6 I Ciencia. AlcalA de Henares.

6.- Loe. cit. (5), p~g. V.

7.- QUET PUIGVERT, E. "Fltologfe 1871. Catedra d'Historia de la Facultat de Farmacia. Barcelona. 8.- Loe. cit. (7). pp. 35-36.

9.- Loe. eito (7}. pág. 36 10.- Loe. el!. (7). pág. 175.

Médica" Tomo 1, p. VII I Santiago, Farmacia ¡ LegislacJ6 Farmad,utlca.