PANORAMA CRÍTIC DE LA
LITERATURA CATALANA
VI
SEGLE XX
PANORAMA CRÍTIC DE LA
LITERATURA CATALANA
VI
SEGLE XX
De la postguerra a l’actualitat
Director del volumENRICBOU
Col·laboradors
GLÒRIA BORDONS, ENRIC BOU, FERRAN CARBÓ
CARLES CORTÉS, SHARON FELDMAN, TERESA FÈRRIZ ROURE
ORIOL IZQUIERDO, JORDI MALÉ, VÍCTOR MARTÍNEZ-GIL
MARGALIDA PONS, LLUÍS QUINTANA
Coordinador de la sèrie
Aquesta obra ha estat publicada amb una subvenció de la Dirección General del Libro, Archivos y Bibliotecas
del Ministerio de Cultura.
L’edició d’aquesta obra ha comptat amb una subvenció de la Institució de les Lletres Catalanes l’any 2009.
Coordinador editorial Ramon Masnou
Índex alfabètic
Xavier Pla i Marta Pasqual
Disseny de coberta: Daniel López
Projecte editorial Antoni Marí
Primera edició, 2009 © ALBERT ROSSICH
Sobre la «Presentació» i la coordinació de la sèrie. © ENRIC BOU
Sobre «Revolució, resistència i renovació», els capítols «Temps de resistència. Neorealisme i existencialisme», «Temps de resistència. Gèneres i autors», «Llorenç Villalonga», «La renovació literària» i
«Revulsió cosmopolita» i la direcció del volum. © TERESA FÈRRIZ
Sobre el capítol «La literatura durant la Guerra Civil i l’exili». © VÍCTOR MARTÍNEZ-GIL
Sobre el capítol «Salvador Espriu». © JORDI MALÉ
Sobre el capítol «Joan Oliver (Pere Quart)». © CARLES CORTÉS
Sobre els capítols «Mercè Rodoreda» i «Pere Calders». © FERRAN CARBÓ
Sobre els capítols «Joan Vinyoli», «Joan Fuster» i «Vicent Andrés Estellés». © GLÒRIA BORDONS
Sobre el capítol «Joan Brossa». © LLUÍS QUINTANA TRIAS Sobre el capítol «Gabriel Ferrater».
© MARGALIDA PONS Sobre el capítol «Blai Bonet».
© ORIOL IZQUIERDO Sobre el capítol «Alguns debats recents».
© EDICIONES VICENS VIVES, S.A.
Sobre aquesta edició segons l’art. 8 del Reial Decret Legislatiu 1/1996.
Obra protegida pel RDL 1/1996, de 12 d’abril pel qual s’aprova el Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual. Dipòsit Legal: B. 36.718-2009/ ISBN: 978-84-316-9435-7/ Núm. d’Ordre V.V.: Y-793/
Reservats tots els drets. Prohibida la reproducció total o parcial/ Editorial VICENS VIVES. Avda. de Sarrià, 130. E-08017 Barcelona./ IMPRÈS A ESPANYA. PRINTED IN SPAIN.
Presentació, per Albert Rossich 13
Revolució, resistència i renovació, per Enric Bou 17
Bibliografia 28
la literatura durant la guerra civil i l’exili
Teresa Fèrriz Roure
Introducció 30
Bibliografia 43
Literatura i grups salvadors (Carles Riba) 54
Literatura de guerra (Joan Oliver) 59
Visions de Mèxic (Pere Calders) 61
La literatura catalana a l’exili (Albert Manent) 64
L’experiència de l’exili i la prosa (Maria Campillo) 69
temps de resistència.
neorealisme i existencialisme
Enric Bou
Introducció 74
Bibliografia 82
1939, any límit de la literatura catalana (Joaquim Molas) 88
L’edició i la censura (Maria Josep Gallofré i Virgili) 89
Recuperació literària a València (Vicent Simbor i Ferran Carbó) 93
Joan Triadú, obstinat i britànic (Agustí Pons) 95
temps de resistència.
gèneres i autors
Enric Bou
Introducció 98
Bibliografia 126
Vista aèria dels anys cinquanta (Margalida Pons) 147
Fundació de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (Jordi Coca) 150
«Incerta glòria», de Joan Sales (Xavier Pla) 152
La poesia de Màrius Torres (Pere Gimferrer) 155
Els mites a l’obra de Bartra (Feliu Formosa) 157
Agustí Bartra: pàtria i poble (Anna Murià) 159
Maria Aurèlia Capmany (Guillem-Jordi Graells) 160
Martí i Pol: etapa de maduresa (Pere Farrés) 162
El món de Joan Perucho (Julià Guillamon) 164
L’obra de Jordi Sarsanedas (Francesco Ardolino) 166
«Temps Obert», de Manuel de Pedrolo (Jordi Coca) 168
Espinàs, novel·lista (Joan Triadú) 172
salvador espriu
Víctor Martínez-Gil
Introducció 175
Bibliografia 180
Espriu i la tradició literària catalana (Octavi Saltor) 186
«Cementiri de Sinera» i el públic (Josep Romeu) 187
L’«homenot» Espriu (Josep Pla) 188
L’obra circular i compromesa (Maria Aurèlia Capmany) 190
Una obra encarada a la mort (Joan Fuster) 191
El poeta civil (Josep M. Castellet i Joaquim Molas) 192
La poesia com un servei (Joaquim Molas) 193
«Primera història d’Esther» i el teatre èpic (Ricard Salvat) 194
Una resposta a Joan Fuster (Joan Ferraté) 195
El sentit del no-res en Espriu (Joan Teixidor) 196
L’anàlisi de l’obra poètica (Josep M. Castellet) 197
El món clàssic en Espriu (Carles Miralles) 200
«La pell de brau» en la trajectòria poètica d’Espriu (Arthur Terry) 202
El símbol del mur (Antoni Vilanova) 203
L’anàlisi cabalista (Rosa M. Delor) 204
L’aproximació iniciàtica (Maria Isabel Pijoan) 205
Les fonts filosòfiques (Rosa M. Delor) 206
Entre la història i l’estructura numèrica (Rosa M. Delor) 207
L’evolució d’un camp metafòric (Rosa M. Delor) 208
joan oliver (pere quart)
Jordi Malé
Introducció 210
Bibliografia 213
La presa de consciència històrica (Josep M. Castellet i Joaquim Molas) 216
segle xx · de la postguerra a l’actualitat
L’obra poètica de Pere Quart (Sergi Beser) 217
La poesia de Pere Quart (Josep M. Castellet) 219
Pere Quart, poeta del nostre temps (Antoni Turull) 220
La trajectòria poètica de Pere Quart (Helena Mesalles) 222
La prosa de Joan Oliver (Josep M. Balaguer) 223
Introducció al teatre de Joan Oliver (Joaquim Molas) 224
El teatre de Joan Oliver (Miquel M. Gibert) 225
mercè rodoreda
Carles Cortés
Introducció 227
Bibliografia 236
El mite de la infantesa (Carme Arnau) 242
De la realitat al símbol: la darrera narrativa (Carme Arnau) 245
«La mort i la primavera» o l’alternança cíclica dels elements
(Carles Cortés) 248
La construcció de la veu narrativa (Maria Campillo) 251
De la preguerra a la postguerra: les primeres novel·les
(Neus Real) 256
Rodoreda: entre la pintura i la literatura (Mercè Ibarz) 259
Pròlegs com a epílegs o sobre l’art de narrar
(Mònica Miró i Abraham Mohino) 260
Contra la vida, la literatura (Montserrat Casals) 262
Els premis literaris (Marta Pessarrodona) 264
llorenç villalonga
Enric Bou
Introducció 266
Bibliografia 272
El mite de Bearn (Joaquim Molas) 278
«L’àngel rebel» (Jaume Vidal Alcover) 281
El nom màgic de «Bearn» (Pere Rosselló Bover) 283
Espai autobiogràfic i novel·la inefable (Vicent Simbor Roig) 287
Els límits de Bearn (Jaume Pomar) 290
«El Gatopardo» i «Bearn» (José Muñoz Millanes) 292
joan vinyoli
Ferran Carbó
Introducció 299
Bibliografia 304
Dues elegies, dues escriptures (Joan Teixidor) 307
Poètica (Josep Maria Sala-Valldaura) 310
Passió poètica i autenticitat (Francesc Parcerisas) 312
Tres directrius del discurs poètic (Ferran Carbó) 314
pere calders
Carles Cortés
Introducció 318
Bibliografia 324
Pere Calders: de la realitat a la ficció (Amanda Bath) 327
Els recursos estilístics de Pere Calders: la creació de la fantasia
(Carme Gregori) 329
Calders i el concepte de literatura (Adolf Piquer) 331
Les raons de la paradoxa (Giuseppe Tavani) 333
La ironia com a estil (Joan Melcion) 336
La creació a través del llenguatge (Joan Melcion) 338
Consciència i moralitat en la narrativa de Pere Calders
(Víctor Martínez-Gil) 339
El destinatari de la narrativa de Calders (Salvador Comelles) 341
Calders i l’autor Déu (Josep M. Balaguer) 342
joan brossa
Glòria Bordons
Introducció 345
Bibliografia 351
El gir de Brossa cap a la realitat (João Cabral de Melo) 358
La persistència de l’automatisme (Manuel Sacristán) 359
L’obra plàstica de Brossa (Alexandre Cirici) 360
El teatre de Brossa: una investigació en paral·lel a la poesia
(Xavier Fàbregas) 362
Les imatges de Brossa, entre la il·lusió i la realitat (Arthur Terry) 364
Les sextines de Brossa (Josep Romeu) 366
segle xx · de la postguerra a l’actualitat
El caràcter antipoètic de la poesia de Brossa (Pere Gimferrer) 367
La literatura com a presa i represa (Glòria Bordons) 368
La poesia com a recerca essencial i com a compromís
(Glòria Bordons) 369
La recepció del teatre de Brossa (Jordi Coca) 370
L’obra pública de Joan Brossa: els poemes corporis
(Isidre Vallès) 372
la renovació literària
Enric Bou
Introducció 375
Bibliografia 406
El realisme històric (Joaquim Molas) 421
El realisme compromès (Vicent Simbor) 423
Contra el monolitisme (Dominic Keown) 425
Poesia i realisme històric (Enric Balaguer) 427
La generació literària dels setanta (Oriol Pi de Cabanyes i
Guillem-Jordi Graells) 430
La novel·la al País Valencià (Vicent Salvador i Adolf Piquer) 433
La literatura als anys setanta (Àlex Broch) 435
Diglòssia literària (Lluís Messeguer) 436
Narrativa feminista (Anne Charlon) 437
Terenci Moix: pervertint el cànon (Josep-Anton Fernàndez) 440
Crisi del teatre (Enric Gallén) 442
gabriel ferrater
Lluís Quintana Trias
Introducció 446
Bibliografia 452
La poesia de l’experiència (Pere Ballart) 457
L’obra crítica (Jordi Cornudella) 460
Corrents crítics predominants (Jordi Julià) 464
El plantejament del poema (Dolors Oller) 466
Models medievals en el “Poema inacabat” (Núria Perpinyà) 468
Dos poemes: “Cambra de la tardor” i “No una casa”
(Josep Romeu i Figueras) 471
joan fuster
Ferran Carbó
Introducció 479
Bibliografia 483
L’humanisme moral (Joaquim Molas) 488
El fenomen Fuster (Josep Iborra) 491
Fuster, assagista (Francesc Pérez i Moragon) 493
L’estil, una desinfecció de metafísiques (Vicent Salvador) 495
vicent andrés estellés
Ferran Carbó
Introducció 498
Bibliografia 502
Sobre la poesia (Joan Fuster) 506
Una poètica de despullament i implicació (Jaume Pérez Montaner
i Vicent Salvador) 508
Tòpics d’escriptura (Francesc Parcerisas) 509
Del protagonisme intern a la projecció externa (Ferran Carbó) 511
blai bonet
Margalida Pons
Introducció 515
Bibliografia 521
Un poeta digerit (Josep Albertí) 524
«Cant espiritual» (Salvador Espriu) 526
Blai Bonet, novel·lista (Xavier Lloveras) 528
Entre l’Escola Mallorquina i els clàssics (Pere Rosselló Bover) 529
Dos itineraris (Xavier Lloveras) 531
La influència dels poetes de la generació del 27
(Pere Rosselló Bover) 532
«Parasceve»: el terrorisme d’estat. El teatre de Blai Bonet
(Antoni Artigues) 534
Les variacions poètiques de Blai Bonet
(Jaume Vidal Alcover) 535
La recerca poètica del sagrat (Àlex Susanna) 536
segle xx · de la postguerra a l’actualitat
revulsió cosmopolita
Enric Bou i Sharon Feldman
Introducció 539
Bibliografia 575
Baltasar Porcel: una aventura solitària (Joaquim Molas) 602
L’obra literària de Joan Francesc Mira (Carles Mulet) 605
La maduresa de Benet i Jornet (Rodolf Sirera) 607
«Fugaç», de Benet i Jornet (Enric Gallén) 610
«El dia que va morir Marilyn», de Terenci Moix
(Josep-Anton Fernàndez) 612
Narcís Comadira: la poètica d’enformar la mort
(Rossend Arqués) 615
Pere Gimferrer: el llenguatge poètic (Arthur Terry) 617
Pere Gimferrer, una poètica alternativa (Enric Bou) 620
«L’hora violeta», de Montserrat Roig (Neus Real) 623
«Plany de la mort d’Enric Ribera», de Rodolf Sirera
(Josep M. Benet i Jornet) 625
La ficció epistolar de Carme Riera (Francesco Ardolino) 626
Quim Monzó: l’escriptor de més? (Manel Ollé) 628
Maria Mercè Marçal, novel·lista (Lluïsa Julià) 632
alguns debats recents
Oriol Izquierdo
Introducció 636
Bibliografia 644
Contra l’estètica tova (Narcís Comadira) 647
Relleu generacional i model de llengua literària als anys vuitanta
(Joan Ferraté) 649
Escriure per instint: literatura jove dels anys vuitanta i estructures
de poder (Joan Orja) 650
La poesia en la dècada dels anys vuitanta (Francesc Calafat) 654
La generació dels setanta, el relleu dels vuitanta i les lleis internes del
sistema literari (Àlex Broch) 656
Tendències de la narrativa catalana dels vuitanta (Josep M. Lluró) 659
Final de segle en el món literari català (Oriol Izquierdo) 661
El debat sobre la normalització de la cultura literària (Enric Sòria) 670
La dramatúrgia al tombant de segle (Francesc Foguet) 674
Les raons de la crítica catalana contemporània (Jordi Galves) 676
La «polèmica Carner» i més antinoucentisme (Jordi Rourera Peret) 678
Catalunya: dues cultures (Julià Guillamon) 681
temps de resistència.
neorealisme i existencialisme
Enric BouEl resultat de la Guerra Civil fou funest per a Catalunya, i va tenir un im-pacte decisiu i molt negatiu per a la literatura: escriptors dispersats a l’exili, situació de clandestinitat a l’interior, impossibilitat de publicar en català. El moment d’esplendor iniciat a finals del segle xix i viscut fins gairebé el final del conflicte bèl·lic quedà estroncat de soca-rel. Hi ha una data evident per a la periodització i significativa en la dinàmica històrica, l’any 1939 (Molas 1995a, 1995b). La literatura del període, tots els autors i llurs obres, l’aventu-ra personal, els textos, el silenci, la censul’aventu-ra i la repressió, i després l’anàlisi que n’han fet els historiadors i crítics, reflecteixen d’una manera o altra l’im -pacte de la guerra. Molts d’ells (escriptors i crítics), a més, participen molt directament en els intents de supervivència i adopten, en els primers anys, el paper de símbols. L’estatus de l’escriptor, doncs, torna a canviar per assu-mir una imprevista figura de senyera per plantejar la supervivència en el present i servir de referent per a les noves generacions. Aquesta situació perviurà fins a finals dels anys seixanta, quan es produirà una convulsió de grans dimensions, que modificarà (o superarà) els plantejaments resisten-cialistes que dominaren l’activitat literària entre 1940 i 1959, dates que em-marquen el període després de la fi de la Guerra Civil i de la mort de Carles Riba, respectivament.
La desfeta fou de dimensions descomunals i significà l’ensorrada dels fonaments d’un món que havia inspirat la Revolució Industrial. Els plante-jaments de finals del segle xix i de la primeria del segle xx, d’ajornament i de modernització per assolir el nivell de les cultures europees veïnes, que havia caracteritzat l’acció del Modernisme, Noucentisme o les avantguar-des, queden definitivament estroncats. Els diversos processos de redreça-ment experiredreça-menten una ruptura traumàtica que no serà superada fins molts anys més tard. La literatura catalana a l’exili o la lenta represa edito-rial són capítols importants en la història d’aquest període. El fenomen que
s’havia viscut per primer cop amb les avantguardes —la ràpida difusió de la nova estètica arreu d’Europa— serà el mot d’ordre quan els joves escriptors dels anys cinquanta i seixanta iniciïn l’activitat literària. Les defenses blin-dades de la dictadura franquista van aconseguir frenar la força de les idees existencialistes o de l’anomenat «realisme social», i, més tard, del moviment «pop». L’eclosió d’aquests fenòmens a Catalunya es retarda uns anys, però no dècades, i el camí de la crisi de la modernitat, la Guerra Civil, i la trans-formació des de la resistència a la vocació cosmopolita entre 1940 i 1990, és molt més ràpid del que sembla. Les seqüeles de la desfeta impliquen un canvi radical en la història de la literatura catalana per molt diverses raons, que van del genocidi cultural dels catalans —inclòs l’exili— fins a les con-dicions repressives exercides sobre la literatura a tot l’Estat espanyol.
En l’estudi d’aquest període hi ha una primera operació que afecta la fixació d’una cronologia operativa, que sigui significativa pel que fa al con-text polític i social, però que també tingui un sentit pel que fa a l’activitat literària. El problema és que, com més ens atansem al present, més curts són els talls cronològics i menys sentit tenen. Amb tot, podem distingir du-es subdivisions. Entre el 1939 i el 1959 du-es viu en la més pura autarquia i la li-teratura es realitza de forma predominantment clandestina. A partir del 1953 es viu l’inici de la recuperació pública d’un terreny d’actuació, si més no pel que fa al conreu de la literatura culta, amb la convocatòria de premis literaris, la creació de noves editorials, el sorgiment de nous escriptors, etc. Evidentment, l’evolució cultural va a remolc dels esdeveniments polítics que condicionen l’estabilització del règim polític. El 1959, amb la mort de Carles Riba, que coincideix casualment amb un pla d’estabilització i amb un signe, tímid encara, d’obertura per part d’una dictadura rància, marca un altre fenomen significatiu, perquè es passa d’un resistencialisme d’ex-pressió quasi clandestina i d’alt component simbòlic a un altre que intenta d’abastar un major nombre de lectors i que es formalitza per vies com el re-alisme. En el primer moment es produïren unes condicions en les quals el gènere predominant era la poesia; en el segon es genera una actitud encara lluny de la normalització, però menys insegura, més estable, que intenta d’abastar un major nombre de lectors i fins assaja de crear un moviment cultural d’un espectre força ampli, entorn del realisme. Després del 1975, fins a l’actualitat, hi ha un canvi evident de les condicions de difusió de la cultura catalana (desaparició de la censura, augment del mercat i professio-nalització de l’escriptor, ensenyament en català, etc.), però moltes coses ja havien canviat abans d’aquella data. La historiografia cultural i els estudis literaris han proposat segmentacions diverses dels anys de la postguerra des de perspectives estètiques i sociològiques. És destacable que moltes d’a-questes rúbriques són de caràcter metafòric —simbolista en definitiva— i temps de resistència. neorealisme i existencialisme 75
mostren, també, el caràcter militant i resistencialista de la crítica. Uns au-tors divideixen la postguerra en tres etapes: «la negra nit» (1939-1953), «la ginesta floreix» (1954-1966) i «d’un país que ja anem fent» (a partir de 1966) [Colomer et al. 1978]. En una altra versió es defineixen quatre etapes: «l’ho-ra zero» (1939-1945), l’autorització d’edicions en català (1946-1959), l’expan-sió i consolidació (1960-1968) i «els setanta» (1967-1977) [Guardiola 1980]. Faulí (1973) a «Trenta anys de literatura catalana» optà per la divisió del pe-ríode a partir de les dècades: 40 (silenci), 50 (redreçament) i 60 (expansió). Molas (1966) distingí dues etapes: 1939-1959 i 1959-1966. En una altra pro-posta Bou (1978) estableix una periodització en quatre fases: el temps de si-lenci (1939-1952), l’etapa d’allunyament de la realitat (1953-1957), l’època del realisme estricte (1958-1965) i l’etapa de la internacionalització de la cultura catalana (1966-1976), en la qual es fa més important l’esforç d’investigació tècnica i formal. La historiografia literària de la postguerra va parar atenció a la clandestinitat, considerada com a «replegament defensiu» (Manent 1969, 1984). Molas (1978) subratllava la necessitat de salvar la llengua, recu-perar el prestigi social i cultural i salvar les institucions més rellevants.
Un dels aspectes més estudiats —en la frontera amb la literatura estric-ta, malgrat que s’hi relaciona directament, i encara més en aquest període de repressió— ha estat el tractament de la llengua. Molts estudis analitzen la transformació de la realitat cultural catalana (Benet 1973, ampliat a Benet 1995), l’impacte de la repressió (Solé 1985, ampliat a Solé i Villaroya 1993) i la persecució lingüística (Ferrer, F. 1985). Una visió de conjunt del període, a partir d’articles aïllats publicats a Tele/eXprés (Faulí 1981), és complemen-tada amb altres estudis generals (Castellanos 1977; Fabre et al. 1978). Josep Faulí ha estudiat diversos aspectes de la cultura literària catalana a la fron-tera entre periodisme i lifron-teratura; el resultat són alguns utilíssims volums, amb caràcter de catàleg, sobre els premis literaris (Faulí 1983), les revistes culturals, amb un èmfasi especial en Tele/Estel, Arreu, Oriflama, Canigó i
Presència (Faulí 1987, 1995) i sobre els Jocs Florals de l’exili (Faulí 2002).
L’última contribució d’aquest crític és un panorama general de la situació de la premsa (Faulí 2006) que es complementa amb estudis d’altres autors sobre la recuperació de l’edició (Manent i Crexell 1989), l’anàlisi d’edito-rials específiques com la Selecta (Molas 1977) o Proa (Camps 2004). Final-ment, s’han publicat epistolaris i semblances biogràfiques de l’editor Josep Maria Cruzet (Pla 1970; López Llausàs et al. 1974; Subirana 1995a, 1995b; Pla i Cruzet 2003) i de Josep Maria de Casacuberta (Manent 1984; Llanas 2005). Llanas destaca la sòlida formació de Casacuberta com a filòleg, l’impacte en el funcionament de l’editorial Barcino i la influència que va tenir en els erudits catalans i estrangers, així com l’èmfasi que va posar en la salvació d’una tradició medieval i verdagueriana. Un joveníssim Josep Maria Cruzet
(1903-1962) va fundar l’any 1924, amb Antoni López-Llausàs i Manuel Bor-ràs, la llibreria-editorial Catalònia, una empresa moderna i modèlica. Durant la Guerra Civil, passà a Sant Sebastià, on va dedicar-se al negoci dels llibres. Després de 1939 la Catalònia es convertí en «Casa del Libro». La tenacitat de Cruzet obtingué permís el 1943 per editar en català les Obres completes de Ja-cint Verdaguer (en edició de luxe i amb ortografia prefabriana) i tres volums solts: L’Atlàntida, Canigó i Montserrat. L’epistolari Cruzet-Pla és una crònica apassionant i cruel de les dificultats per editar i escriure en català en aquells anys funestos. Les 463 cartes permeten seguir amb minuciositat el creixe-ment de Selecta, il·lustren també el clima asfixiant de prohibicions i supervi-sió governativa, de censura implícita i explícita, i el buit a la premsa o les dificultats de trobar un públic, i ens il·lustren sobre la peculiar dinàmica la-boral de Josep Pla. El 1946 va crear la col·lecció «Biblioteca Selecta» i el 1948 la «Biblioteca Perenne», destinada als autors catalans més representatius, com Costa i Llobera, Rusiñol, Maragall o Joanot Martorell, del qual publicà el Tirant lo Blanc en edició de Martí de Riquer. Més tard va crear la «Biblio-teca Excelsa», complementària de l’anterior, i en la qual no només es van re-editar les obres completes d’autors clàssics. La «Biblioteca Selecta» incorpora autors nous, com Jordi Sarsanedas, Josep M. Espinàs, Maria Aurèlia Capmany i Manuel de Pedrolo, entre d’altres (Sarsanedas et al. 1958). El 1950 es va crear la «Biblioteca Biogràfica Aedos» i el 1951 la «Biblioteca Selecta Universal», pensada per acollir traduccions, que no reeixí per les normes de la censura. Entre 1951 i 1959, en col·laboració amb Aymà, convocà i publicà els premis de novel·la Joanot Martorell, així com el Víctor Català de narració i el de bio-grafia Aedos, a partir del 1953. L’any 1956 crearen el premi Josep Yxart d’as-saig. Un dels editors importants en la represa d’activitats culturals (en espa-nyol), Josep Janés, que havia publicat poesia en català abans de la guerra i havia fundat la col·lecció «Quaderns literaris», ha estat objecte d’un estudi monogràfic: Josep Janés. El combat per la cultura (Hurtley 1986).
També la revista Destino ha estat estudiada, parant atenció al joc d’inte-ressos que enfrontava i als canvis ideològics en el grup directiu que van fa-cilitar el sorgiment d’una important revista cultural en espanyol, però que malgrat tot van permetre a molts escriptors escriure i viure, i recuperar el contacte amb el públic lector (Centelles 1976; Geli i Huertas 1990; Cabo 2001). Les relacions entre la cultura en espanyol i català a Catalunya ha estat objecte d’alguns articles i llibres (Molas 1983; Gallén 1987; Riera 1988), però manca encara una anàlisi aprofundida. En l’anàlisi de l’activitat literària clandestina (Colomer 1978; Faulí 1981) s’ha parat atenció a les revistes elitis-tes com Ariel (1946-1951) [Ariel 1978; Ribé 1977; Triadú 1978] o més populis-tes com Antologia dels fets, les idees i els homes d’Occident (1947-1948) i
Occi-dent (1949-1950). Hereva de l’avantguarda fou Dau al set (Gimferrer 1965;
Puig 1977; Cirlot 1986; Puig 1993; Dau al set 1998). Signe del canvi fou la ini-ciativa d’alguns joves universitaris (Comas i Molas, entre d’altres), els quals impulsaren la revista Curial (Porter-Moix 1996) i les «antologies poètiques universitàries» (Triadú 1985a; Molas 1986). Els premis literaris van tenir un paper fonamental a la represa, en especial la Festa de Santa Llúcia, perquè van permetre reactivar ni que fos l’aparença d’un mercat literari, com ha demostrat el catàleg de Josep Faulí (2000). També són importants les Festes Fabra, que es van realitzar entre 1968 i 1993 i que han estat estudiades en el volum 25 anys de Festes Fabra (Isern i Àlvarez 1996).
Després d’unes visions i versions més resistencialistes, amb anàlisis pun-tuals escrites des de la justificada indignació, de la trinxera estant, o bé en els anys immediatament posteriors a la mort del dictador, en els últims vint anys s’han publicat estudis importants que han permès establir unes línies de caràcter general, fonamentals per a la comprensió de la vida cultural i li-terària de la postguerra. M. Josep Gallofré ha treballat a fons els arxius de la censura i documentació d’editorials, i el resultat és el dens i exhaustiu vo-lum L’edició catalana i la censura franquista (1939-1951). Així ha pogut analit-zar la destrucció dels fons editorials i de les llibreries l’any 1939. L’anàlisi del difícil i tortuós procés d’edició dels primers textos en llengua catalana li ser-veix per demostrar l’existència d’una política lingüística i cultural contra el català específica del franquisme (Gallofré 1991a, 1991b i 1991c). Aquest pano -rama, més ampli i aprofundit que els estudis anteriors (que eren més par-cials i de valor testimonial), ha estat complementat, en part, amb els estudis de Samsó de les activitats literàries durant els anys més durs. Samsó (1994 i 1995) es fixa en la reaparició de l’Orfeó Català, el teatre català i l’edició dels primers llibres i opina que l’any 1947 és el que palesa el fracàs de la resistèn-cia política de l’interior i de l’exili. El resultat és una crònica cultu ral de la ciutat de Barcelona durant el primer franquisme (1939-1951) i d’una part important dels mecanismes de difusió de la literatura a partir de les diverses generacions (en aquest estudi se’n diu «promocions») que conviuen: ter túlies, cenacles, fòrums, revistes, editorials i premis literaris. La visió pano -ràmica del Principat ha estat complementada amb els estudis de Massot i Muntaner (1977, 1978, 1979, 1990, 1992, 1993, 1996) i de Rosselló Bover (1998) sobre Mallorca i els de diversos autors sobre el País Valencià (Ferrer, E. 1981; Ballester 1992; Cortés 1995; Simbor i Carbó 1993). Ballester ha estudiat els intents de recuperació, amb un útil seguiment de les principals institucions culturals i revistes valencianes, mentre que Cortés estudia amb detall el pro-cés de repressió cultural, entre 1939 i 1951, parant atenció a l’acció degenera-dora del regionalisme col·laboracionista, la restricció en l’ús de les llengües i els principals represaliats, i completa l’estudi amb les accions de l’exili inte-rior. Santi Cortés (2006) ha estudiat també un aspecte de la resistència
cul-tural, l’impacte en el procés de recuperació dels cursos de llengua de «Lo Rat Penat» entre 1949 i 1975, així com les revistes clandestines a València (Cortés 1990). Des d’un punt de vista literari, l’estudi de Simbor i Carbó és el més complet; presenta la situació des d’una perspectiva global, pel que fa a gèneres (llevat de la literatura infantil), amb un concepte «d’escriptor va-lencià» seguint el criteri que ho són els qui ajuden a consolidar amb la seva aportació «el món cultural i literari valencià», i amb breus monografies de-dicades als escriptors més importants. Segons aquests autors una fita im-portant en el procés de recuperació en la postguerra a València és l’any 1972. És un estudi «geogràficament parcel·lat» que, malgrat la difícil justificació científica que els mateixos autors reconeixen, té el valor de servir com a vi-sió més de prop d’una realitat cultural i literària que de vegades es mira amb ullera de llarga vista des de les envistes del Principat o les Illes (i a l’in-revés). Malgrat tot es justifica també perquè el circuit literari manté una fe-somia i personalitat «força autònomes dins el circuit literari català general» (Simbor i Carbó 1993) i per les peculiaritats dels autors literaris valencians. Altres estudis d’enfocament més local aporten dades sobre la situació d’au-tors concrets, com per exemple La postguerra literària a Tarragona, que de-dica estudis a Ramon Comas i Maduell, Josep A. Baixeras i Olga Xirinacs (Escolà et al. 2007). En aquest panorama és important el paper de la revista
Serra d’Or i de l’editorial dels monjos de Montserrat, la qual ha estat
estu-diada en una monografia sorgida de la mateixa editorial (Altés et al. 2005). En les anàlisis més recents de la cultura literària catalana després de la Guerra Civil conviuen dos criteris difícilment conciliables: els lingüístics (que posen l’èmfasi en l’amenaça a la llengua catalana) i els estrictament li-teraris (que integren la literatura catalana en el conjunt de literatures euro-pees traumatitzades per l’estat de postguerra). Cada cop més es tendeix a centrar-se en les característiques específicament literàries, en els aspectes del sistema que funcionen de manera paral·lela (i no subordinada) al con-text històric. En els últims anys la tendència ha estat estudiar la literatura catalana en relació amb les grans tendències estètiques que existien a Euro-pa: existencialisme, realisme engatjat, cosmopolitisme (postmodernitat), etc., facilitant així la relació amb els sistemes literaris coetanis. En l’estudi de la literatura catalana del període han conviscut diverses escoles crítiques o maneres d’exercir la crítica, gairebé totes marcades per la influència de Carles Riba. Destaquen, entre altres, Joan Triadú, Joan Fuster, Joan Ferraté i Joaquim Molas (Perpinyà ed. 1994). L’opinió de Triadú fou molt present, crítica i combativa, i fou qualificat d’«obstinat intel·lectual» en la immedia-ta postguerra, quan la literatura caimmedia-talana es defensava per sobreviure (Ma-nent 1986). Triadú establí noves jerarquies literàries, sobretot mitjançant l’Antologia de la poesia catalana (1951), obra de gran ressò, en la qual reivin-temps de resistència. neorealisme i existencialisme 79
dicava poetes afins als valors del classicisme i mediterranisme, i de l’avant-guarda, donant importància a autors llavors menors (Màrius Torres, Salva-dor Espriu). Riba fou el gran beneficiat davant d’autors com Maragall i Carner (Triadú 1951). El 1965 publicà Nova antologia de la poesia catalana sense el to polèmic de la primera. El pròleg d’una antologia anglesa, adap-tat al català en el Panorama de la poesia catalana (1953), i l’Antologia de
con-tistes catalans (1950) contribuïren, així mateix, a la proposta de
jerarquitza-ció. En els assaigs aplegats a La literatura catalana i el poble (1961) i Llegir
com viure (1963), es manifesta com a crític no erudit que prefereix «un cert
eclecticisme ben dominat entre les recerques d’objectivitat i l’anomenada crítica creadora». Seguidor de la línia crítica de Riba, n’esdevé el principal exegeta (Triadú 1954). L’atenció d’aquest crític s’ha fixat en el moment de resistència, i ha reflexionat sobre la situació, els límits i les dificultats de la nostra cultura a partir de qüestions com la literatura i el poble, la llengua col·lectiva i la responsabilitat individual o l’actitud de servei de l’intel·lec -tual. La biografia d’Agustí Pons (1994) és una útil valoració de la contribu-ció de Triadú a la supervivència de la cultura catalana durant la immediata post guerra.
La importància dels estudis de Joan Fuster es justifica per la quantitat d’informació, l’agudesa de les observacions i dels enfocaments i l’hàbil tèc-nica expositiva (Iborra 1982; Salvador 1994). Sobresurt l’assaig Nosaltres, els
valencians (1962), inspirat en el model de la Notícia de Catalunya de Vicens
Vives, que analitza les insuficiències valencianes, en traça l’evolució històri-ca i proposa un projecte de reconstrucció col·lectiva. La seva Literatura històri-
ca-talana contemporània (Fuster 1972) fou el primer intent rigorós d’anàlisi del
conjunt del segle xx, malgrat que provocà alguna reacció negativa contun-dent (Marfany 1974). Com Fuster mateix afirmà, l’intent era exposar el que havia volgut ser el procés literari, estudiant cada autor de manera aïllada, i quin «residu d’admiració llega al futur». No exactament per influència se-va, però sí amb el seu suport, a València s’ha desenvolupat una molt activa reflexió crítica sobre l’estudi de la literatura, en sintonia amb els grans cor-rents internacionals de teoria de la literatura (que van molt més enllà de la semiòtica estricta), amb els estudis de Vicent Simbor, Vicent Salvador o Ferran Carbó, entre molts altres.
Joaquim Molas s’orientà cap a un estudi filològic i historicista de la lite-ratura medieval. Deixeble de Martí de Riquer (filologia romànica, Universi-tat de Barcelona) i de Jordi Rubió (literatura catalana, Estudis Universitaris Catalans), es relacionà amb escriptors com Riba, Foix, Oliver i Espriu, els quals l’ajudaren a conèixer en directe la cultura anterior a la Guerra Civil. Introduí una metodologia crítica sociològica i marxista, i fou professor en els Estudis Universitaris Catalans (1961-1972), des del 1969 catedràtic de
lite-ratura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona (1969-1982) i des-prés a la de Barcelona (1983-2003). Dirigí col·leccions com «Antologia Cata-lana» (1965-1984), «Les millors obres de la literatura cataCata-lana» (MOLC, 1978-1984) [Bou 1998], fundà la revista Els Marges (1974), dirigí el Diccionari de la
literatura catalana (1979), que acabà Josep Massot i Muntaner, i els volums
VII-XI de la Història de la literatura catalana (1986-1988), que completaven l’obra de Martí de Riquer (1964) i Antoni Comas (1972). En aquestes obres s’observa una voluntat de reordenació i sistematització del cànon literari, en especial dels segles xix i xx. La seva contribució a l’estudi de la literatura ca-talana es caracteritza per una unitat d’interès, de prioritzar autors, obres i períodes, i una diversitat d’iniciatives a través de l’impuls de col·leccions, la redacció de múltiples pròlegs d’autors consagrats (Espriu, Villalonga, etc.) o joves valors (Porcel, Moix, Gimferrer, etc.). A més, inicià els estudis sobre el Modernisme (continuats per Marfany i Castellanos) i ha replantejat de ma-nera decisiva els estudis sobre el segle xix, a partir de l’anàlisi de figures clau com Aribau, Verdaguer o Apel·les Mestres i de les antologies que ha editat:
Poesia catalana romàntica (1966, 1997), Poesia catalana de la restauració
(1966), Poesia neoclàssica i romàntica (1968). L’interès per la literatura d’a-vantguarda ha produït un volum com La literatura catalana d’ad’a-vantguarda
1916-1938 (1983) i l’edició de les Poesies (1978) de Joan Salvat-Papasseit.
Mal-grat la pròpia evolució personal que el va allunyar d’uns plantejaments més rígids dels anys seixanta, la seva influència ha estat decisiva per crear una mena d’estudi i estudiós atent a les dades cronològiques i als elements del sistema cultural i menys preocupat per la reflexió teòrica, la comparatística o el close reading, i que va tenir seguidors com Marfany i Castellanos (Bou, Castellanos, Gallén i Gustà ed. 1996). Josep M. Castellet, que col·laborà amb Molas en la defensa d’una estètica realista en els anys seixanta, ha estat di-rector literari d’Edicions 62, amb un pes important en la configuració del mercat literari català, i és autor d’estudis importants i innovadors sobre Sal-vador Espriu i Josep Pla (Broch 1991; Giner et al. 1996; Muñoz 2006).
Joan Ferraté destacà amb el seu primer llibre, Carles Riba, avui (1955), dedicat a l’obra de maduresa de Riba. Són imprescindibles els seus llibres d’anàlisi de poesia i de reflexió metacrítica Teoría del poema (1957), La ope
-ración de leer (1962) i Dinámica de la poesía (1968), amb estudis dedicats a
Carner, Vinyoli i Blai Bonet. Atret per la voluntat de llegir amb tota pre-cisió, i d’interpretar amb la màxima racionalitat, ho fa a partir d’una con-cepció lingüística formalista, d’inspiració jakobsoniana, identificant els ele-ments rítmics i establint entre ells relacions significatives. Reivindicà i edità Josep Carner (Ferraté 1976), edità i estudià Ausiàs March i recollí en diver-sos volums els textos disperdiver-sos de Gabriel Ferrater. També estudià i traduí poesia grega (Cavafis) i T. S. Eliot.
Un cas a part és el de Xavier Fàbregas (1931-1985), artífex de l’organitza-ció moderna dels estudis sobre el teatre català. Després de la mort se li han dedicat monogràfics i simposis (Benach ed. 1988; Gallén et al. 1996).
En l’estudi de la literatura catalana produïda durant els inicis de la dic-tadura es detecta una diferència entre els primers estudis, més «militants», per raó d’haver estat escrits encara sota unes condicions de semiclandes-tinitat i contra la censura, posant l’èmfasi en els aspectes vindicatius; i els estudis dels últims vint anys, els quals s’han pogut escriure amb l’ús abun-dant de material d’arxiu i han estat publicats en condicions de llibertat. Poc a poc el victimisme lògic del moment difícil que va viure la cultura catalana ha deixat pas a investigacions fetes des de posicions més crítiques.
BIBLIOGRAFIA
Altés et al. 2005: Francesc Xavier Altés, Josep Massot i Muntaner i Josep Faulí,
Cinc-cents anys de Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona,
Publica-cions de l’Abadia de Montserrat, 2005.
Ariel 1978: Ariel. Revista de les arts (1946-1951), Barcelona, Proa, 1978. [Facsímil de
l’edició de 1946-1951.]
Badiou: Maryse Badiou: <www.fabregas.uab.cat>
Ballester 1992: Josep Ballester, Temps de quarantena (1939-1959), València, Edi-cions 3i4, 1992.
Benach ed. 1988: Joan Anton Benach (ed.), «Monogràfic Xavier Fàbregas», Estu dis
Escènics, 30 (desembre 1988).
Benet 1973: Josep Benet, Catalunya sota el règim franquista, París, Edicions Cata-lanes de París, 1973.
Benet 1995: Josep Benet, L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
Bou 1978: Enric Bou, «El premi ‘Victor Català’; una aproximació al conte català sota el franquisme», Els Marges, 12 (1978), 102-108.
Bou 1998: Enric Bou, «Cànon i canó: perspectives sobre literatura catalana i cas-tellana», Cànon literari. Ordre i subversió, Lleida, Institut d’Estudis Ilerdencs, 1998, 155-194
Bou, Castellanos, Gallén i Gustà ed. 1996: Enric Bou, Jordi Castellanos, Enric Ga-llén, i Marina Gustà (ed.), A Joaquim Molas, Barcelona, Publicacions de l’Aba-dia de Montserrat, 1996.
Broch 1991: Àlex Broch, «Anàlisi i evolució de l’obra crítica de Josep M. Castellet (19491988)», dins Enric Bou i Ramon Pla i Arxé (ed.), Creació i crítica en la li
-teratura catalana, Barcelona, Universitat de Barcelona / Fundació Caixa de
Catalunya, 1991, 147-168.
Cabo 2001: Isabel de Cabo, La resistencia cultural bajo el franquismo: en torno a la
Camps 2004: Josep Camps i Arbós, «Les Edicions Proa de Perpinyà (1949-1965)»,
Els Marges, 72 (hivern 2004), 45-76.
Castellanos 1977: Jordi Castellanos, «Les lletres catalanes dels anys quaranta»,
L’Avenç, 6 (1977), 28-32.
Centelles 1976: Esther Centelles, «Història de la revista Destino», Cataluña en la
época franquista (1939-1975), Barcelona, Destino, 1976.
Cirlot 1986: Lourdes Cirlot, El grupo «Dau al Set», Madrid, Cátedra, 1986.
Colomer 1978: Josep M. Colomer, Els estudiants de Barcelona sota el franquisme, Barcelona, Curial, 1978.
Colomer et al. 1978: Josep M. Colomer, Josep M. Ainaud i Borja de Riquer, Els
anys del franquisme, Barcelona, Dopesa, 1978.
Cortés 1990: Santi Cortés, «L’aportació valenciana a les revistes literàries clandes-tines de postguerra: Esclat», Miscel·lània Joan Bastardas, 3, Barcelona, Publica-cions de l’Abadia de Montserrat, 1990, 189-202.
Cortés 1995: Santi Cortés, València sota el règim franquista (1939-1951):
instrumen-talització, repressió i resistència cultural, Barcelona / València, Publicacions de
l’Abadia de Montserrat / Institut de Filologia Valenciana, 1995.
Cortés 2006: Santi Cortés, Ensenyament i resistència cultural. Els cursos de Llengua
de Lo Rat Penat (1949-1975), Paiporta, Denes, 2006.
Dau al set 1998: Dau al set: el foc d’escampa, Barcelona 1948-1955: exposició del 21 de setembre al 8 de novembre de 1998, Barcelona, Departament de Cultura de la
Generalitat de Catalunya, 1998.
Escolà et al. 2007: Josep M. Escolà et al., La postguerra literària a Tarragona, Tar-ragona, Arola editors, 2007.
Fabre et al. 1978: Jaume Fabre, Josep M. Huertas i Antoni Ribas, Vint anys de
re-sistència catalana (1939-1959), Barcelona, La Magrana, 1978.
Faulí 1973: Josep Faulí, Calaix de crític, Barcelona, Pòrtic, 1973.
Faulí 1981: Josep Faulí, L’interludi tràgic (1939-1975), Barcelona, Edicions 62, 1981. Faulí 1983: Josep Faulí, Premis literaris catalans, Sabadell, Obra Cultural de la
Cai-xa d’Estalvis de Sabadell, 1983.
Faulí 1987: Josep Faulí, Tele/Estel, Arreu, Oriflama, Canigó i Presència: cinc revistes
catalanes entre la dictadura i la transició, Barcelona, Diputació de Barcelona /
Col·legi de Periodistes de Catalunya, 1987.
Faulí 1995: Josep Faulí, Les revistes culturals en català, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1995.
Faulí 2000: Josep Faulí, Mig segle de la nit de Santa Llúcia. La Festa de les Lletres
Catalanes (1951-2000), Barcelona, Òmnium Cultural, 2000.
Faulí 2002: Josep Faulí, Els Jocs Florals de la llengua catalana a l’exili (1941-1977), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2002.
Faulí 2006: Josep Faulí, Repertori d’una recuperació: premsa en català 1939-1976, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2006.
Ferraté 1976: Joan Ferraté, «Poesia de Josep Carner: Ressenya i vindicació», Papers
sobre Carner, Barcelona, Empúries, 1994, 47-72.
Ferrer, E. 1981: Enric Ferrer, «La llarga represa (1939-1959)», Literatura i societat.
País Valencià. Segle xx, València, Edicions 3i4, 1981, 75-91.
Ferrer, F. 1985: Francesc Ferrer i Gironès, La persecució política de la llengua
cata-lana, Barcelona, Edicions 62, 1985.
Fuster 1962: Joan Fuster, Nosaltres, els valencians, Barcelona, Edicions 62, 1962. Fuster 1972: Joan Fuster, Literatura catalana contemporània, Barcelona, Curial,
1972.
Gallén 1987: Enric Gallén, «La literatura sota el franquisme: de l’ostracisme a la represa pública», dins Història de la literatura catalana. Part moderna, X, Bar-celona, Ariel, 1987, 213-241.
Gallén et al. 1996: Enric Gallén et al., Homenatge a Xavier Fàbregas, Universitat de
Paris-Sorbonne (Centre d’Études Catalanes). 16 de novembre de 1993, Barcelona,
Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
Gallofré 1991a: Maria Josep Gallofré, L’edició catalana i la censura franquista
(1939-1951), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991.
Gallofré 1991b: Maria Josep Gallofré, «Las “Nuevas normas sobre idiomas regio-nales” i les traduccions durant els anys cinquanta», Els Marges, 44 (setembre 1991), 5-17.
Gallofré 1991c: Maria Josep Gallofré, «La censura franquista davant la llengua»,
Miscel·lània Jordi Carbonell-1, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de
Montser-rat, 1991, 277-283.
Geli i Huertas 1990: Carles Geli i J. M. Huertas, Les tres vides de «Destino», Barce-lona, Diputació de Barcelona / Col·legi de Periodistes, 1990.
Gimferrer 1965: Pere Gimferrer, «Historia y memoria de Dau al Set», Papeles de
Son Armadans, CVII (marc 1965), li-lx.
Giner et al. 1996: Salvador Giner et al., Homenatge a Josep M. Castellet, Barcelona, Edicions 62, 1996.
Guardiola 1980: Carles-Jordi Guardiola, Per la llengua. Llengua i cultura als Països
Catalans 1939-1977, Barcelona, La Magrana, 1980.
Hurtley 1986: Jacqueline Hurtley, Josep Janés. El combat per la cultura, Barcelona, Curial, 1986.
Iborra 1982: Josep Iborra, Fuster portàtil, València, Edicions 3i4, 1982.
Isern i Àlvarez 1996: Joan Josep Isern i Susanna Àlvarez, 25 anys de Festes Fabra, Barcelona, Proa, 1996.
Llanas 2005: Manuel Llanas, «Josep M. de Casacuberta, editor», L’ Avenç, 306 (oc-tubre 2005), 48-51.
López Llausàs et al. 1974: Antoni López Llausàs et al., Els cinquanta anys de la
Lli-breria Catalònia: records i impressions, Barcelona, Selecta, 1974.
Manent 1969: Albert Manent, «Esquema i balanç d’una generació literària: la de 1951», Literatura catalana en debat, Barcelona, Selecta, 1969, 99-117.
Manent 1984: Albert Manent, «Josep Maria de Casacuberta i l’editorial Barcino» i «Resistència i recuperació de la cultura catalana durant el franquisme»,
Manent 1986: Albert Manent, «Joan Triadú, un obstinat intel·lectual de la resis-tència», El Molí de l’Ombra. Dietari polític i retrats 1946-1975, Barcelona, Edi-cions 62, 183-193.
Manent i Crexell 1989: Albert Manent i Joan Crexell, Bibliografia catalana: cap a
la represa (1944-1946), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
1989.
Marfany 1974: Joan-Lluís Marfany, «Reflexions sobre Modernisme i Noucentisme (a propòsit de Literatura catalana contemporània de Joan Fuster)», Els Marges, 1 (maig 1974), 49-71.
Marfany 1994: Joan-Lluís Marfany, «Joan Fuster, historiador de la literatura cata-lana contemporània», Homenatge a Joan Fuster, València, Generalitat Valencia-na, 1994, 355-364.
Massot 1977: Josep Massot i Muntaner, Església i societat a la Mallorca del segle xx, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1977.
Massot 1978: Josep Massot i Muntaner, Cultura i vida a Mallorca entre la guerra i
la postguerra (1930-1950), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
1978.
Massot 1979: Josep Massot i Muntaner, «La represa del llibre català a la postguer-ra», Els Marges, 17 (1979), 82-102.
Massot 1990: Josep Massot i Muntaner, Els escriptors i la guerra civil a les Illes
Ba-lears, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1990.
Massot 1992: Josep Massot i Muntaner, Els intel·lectuals mallorquins davant el
franquisme, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1992.
Massot 1993: Josep Massot i Muntaner, Llengua, literatura i societat a la Mallorca
contemporània, Barcelona, Curial / Publicacions de l’Abadia de Montserrat,
1993.
Massot 1996: Josep Massot i Muntaner, El primer franquisme a Mallorca, Barcelo-na, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996.
Molas 1966, Joaquim Molas, La literatura de postguerra, Barcelona, Rafael Dal-mau editor, 1966.
Molas 1977: Joaquim Molas, «La Selecta. Una editorial significativa», L’Avenç, 6 (1977), 40-43.
Molas 1978: Joaquim Molas, «Sobre la literatura catalana de postguerra. Notas para un informe crítico», Cuadernos Guadalimar, 7 (1978), 5-17.
Molas 1983: Joaquim Molas, «La cultura castellana y la cultura catalana, historia de una relación», dins Relaciones de las culturas castellana y catalana: encuentro
de intelectuales. Sitges, 20-22 diciembre 1981, Barcelona, Departament de la
Pre-sidència de la Generalitat de Catalunya, 1983.
Molas 1986: «Pròleg per a una nova antologia de poetes universitaris», Antologia
poètica universitària. 1985, Barcelona, Proa, 1986, 7-9. [Recollit a íd., Obra críti-ca II, 444-446.]
Molas 1995a: Joaquim Molas, «1939, any límit de la literatura catalana», dins A. Schönberger i T. D. Stegmann (ed.), Actes del Desè Col·loqui Internacional de
Llengua i Literatura Catalanes. Frankfurt am Main, 18-25 de setembre de 1994, I,
Barcelona, AILLC / Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, 47-73. Molas 1995b: Joaquim Molas, Obra crítica I, Barcelona, Edicions 62, 1995. Molas 1999: Joaquim Molas, Obra crítica II, Barcelona, Edicions 62, 1999.
Muñoz 2006: Teresa Muñoz, Josep Maria Castellet. Retrat de personatge en grup, Barcelona, Edicions 62, 2006.
Perpinyà ed. 1994: Núria Perpinyà (ed.), Lectures al quadrat. Les arts crítiques de J.
Molas, J. M. Castellet, J. Triadú i J. Fuster, Lleida, Universitat de Lleida / Pagès
editors, 1994.
Pla 1970: Josep Pla, «Josep Maria Cruzet, editor», Homenots. Segona sèrie. Obra
completa, 16, Barcelona, Destino, 1970, 563-595.
Pla i Cruzet 2003: Josep Pla i Josep Maria Cruzet, Amb les pedres disperses. Cartes
1946-1962, Barcelona, Destino, 2003.
Pons 1994: Agustí Pons, Joan Triadú, l’impuls obstinat, Barcelona, Pòrtic, 1994. Porter-Moix 1996: Miquel Porter-Moix, «Què va passar pel febrer de 1949?», dins
A Joaquim Molas, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1996,
143-145.
Puig 1977: Arnau Puig, «Testimonio sobre Dau al Set», Cuadernos Guadalimar, 7 (1978), 51-72.
Puig 1993: Arnau Puig, Les avantguardes artístiques catalanes, Barcelona, Barcano-va, 1993.
Ribé 1977: Maria Carme Ribé, «Les revistes literàries clandestines de la postguer-ra», L’Avenç, 6 (1977), 33-38.
Riera 1988: Carme Riera, La escuela de Barcelona, Barcelona, Anagrama, 1988. Rosselló, P. 1998: Pere Rosselló Bover, La literatura a Mallorca durant el
franquis-me (1936-1975), Palma, Consell de Mallorca, 1998.
Rosselló, R. X. 1997: Ramon X. Rosselló, «Teatre de l’absurd i teatre català de postguerra», dins Les literatures catalana i francesa al llarg del segle xx. Les
litté-ratures catalane et française au xxème siècle. Primer Congrés de Literatura Com-parada. València, 15-18 abril 1997, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de
Mont-serrat, 1997, 271-293.
Salvador 1994, Vicent Salvador, Fuster o l’estratègia del centaure. Per a una anàlisi
del discurs fusterià, València, Edicions del Bullent, 1994.
Samsó 1994: Joan Samsó, La cultura catalana entre la clandestinitat i la represa
(1939-1951), I, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1994.
Samsó 1995: Joan Samsó, La cultura catalana entre la clandestinitat i la represa
(1939-1951), II, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995.
Sarsanedas et al. 1958: Jordi Sarsanedas, Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pe-drolo, Josep M. Espinàs i Joan Perucho, Cita de narradors, Barcelona, Selecta, 1958.
Simbor i Carbó 1993: Vicent Simbor i Ferran Carbó, La recuperació literària en la
postguerra valenciana (1939-1972), Barcelona, Institut Universitari de Filologia
Solé 1985: Josep M. Solé i Sabaté, La repressió franquista a Catalunya (1938-1953), Barcelona, Edicions 62, 1985.
Solé i Villaroya 1993: Josep M. Solé i Sabaté i Joan Villaroya, Cronologia de la
re-pressió de la llengua i la cultura catalanes 1936-1975, Barcelona, Curial, 1993.
Subirana 1995a: Jaume Subirana, «Epistolari entre Josep Carner, Josep M. Cruzet i Josep Miracle», dins A. Manent i J. Medina (ed.), Epistolari de Josep Carner, II, Barcelona, Curial, 131-358.
Subirana 1995b: Jaume Subirana, «Josep Carner i l’Editorial Selecta: la mútua conveniència», Carneriana, Barcelona, Proa, 203-222.
Triadú 1950: Joan Triadú, Antologia de contistes catalans, Barcelona, Selecta, 1950. Triadú 1951: Joan Triadú, Antologia de la poesia catalana 1900-1950, Barcelona,
Se-lecta, 1951. [Reimprès el 1981.]
Triadú 1954: Joan Triadú, La poesia segons Carles Riba, Barcelona, Barcino, 1954. Triadú 1976: Joan Triadú, «Mite i realitat a la novel·la catalana de postguerra»,
dins Problemes de llengua i literatura catalanes. Actes del II Col·loqui
Internacio-nal sobre el Català (Amsterdam 1970), Barcelona, Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, 1976, 355-371.
Triadú 1978: Joan Triadú, Una cultura sense llibertat, Barcelona, Proa, 1978. Triadú 1982: Joan Triadú, La novel·la catalana de postguerra, Barcelona, Edicions
62, 1982.
Triadú 1985a: Joan Triadú «La represa. El decenni ribià. El temps de la provoca-ció», La poesia catalana de la postguerra, Barcelona, Edicions 62, 1985, 59-154. Triadú 1985b: Joan Triadú, La poesia catalana de postguerra, Barcelona, Edicions
62, 1985.
Triadú 1993: Joan Triadú, «Carles Riba i la resistència cultural (1943-1959)», Per
comprendre Carles Riba, Manresa, Faig Arts, 1993, 233-252.
