Anàlisi de l'"scatter" intraindividual en la psicometria dels deficients mentals: perfil psicomètric dels deficients mentals

Anàlisi de l'"scatter" intraindividual

en la psicometria dels deficients mentals:

perfil psicomètric dels deficients mentals

Lluís Folch i Soler

Aquesta tesi doctoral està subjecta a la llicència Reconeixement 4.0. Espanya de Creative

Commons.

Esta tesis doctoral está sujeta a la licencia Reconocimiento 4.0. España de Creative

Commons.

Q_N_I_V_E__R_�L____D..E

_

_BARC..E_L_O_N_A_

DIVISIO CI�NCIES DE LA SALUT

DEPARTAMENT DE

_{PERSONALITAT,}

AVALUACIÓ 1 TRACTAMENT

PSICOLOGIC

ANALJSI

OE

L'«SCATTEB»

INIBAI�OIVIOU�

E�

LA

_{PSICD�EIBIA}

_OELS

OEEJCIENIS

���eLS

(PERFIL PSICOMETRIC DELS DEFICIENTS MENTALS)

Treball de recerca _{realitzat per}

En LLUIS FOLCH I

SOLER.

sota la direcció del DR. JOSEP Mª TOUS 1

RAL. per a obtenir el _grau de Doctor.

B"I�íi��új�¡ij�wlr

0700340901

-235-6,

ELS

FACTORS

DEL

RENDIMENT

DELS

DEFICIENTS

I'1ENTALS

6,1

ANALISI

FACTORIAL

DE

L'ACTIVITAT

ESCOLAR

Si

_acceptem

_que la deficiencia mental és un

_{desenvolupa­}

ment lent i dificultós _que Si acaba tant més aviat

quant

més

greu és

l'afecció,

l'estudi i el coneixement del

_{desenvolupa­}

ment deIs

_deficients,

del seu

_ritme,

de la seva

_qualitat

1 de la seva

_probable

f1 és de

_capital

_importancia

_per al

_pedagog,

el

terapeuta,

el

_psic61eg

i totes les _persones afectades

_pel

problema

del deficient.

La

_maJ

oria d' autors _que tracten d'

_explicar

teorica:ment la deficiencia mental ho fan en _termes de deficiencia

_global

(ca­

rencia,

pobresa

o

_{heterocronia),}

normalment les nocions de des­

equili

bri i

_desorgani

tzació també hi són

_presents,

_sempre en

senti t

_global.

En

_psicologia

de la conducta normal és

_frequent

analitzar

els factors _que intervenen en una activitat mental concreta o,

en

_general,

en la conducta

_{intel.ligent,}

i la

_practica

demostra

que activitats mentals diferents es recolzen en facultats dife­

rents i

_que,

el _que és més

_important,

les persones concretes

paseeixen

en

_major

o menor

_grau

_aquests

factors determinants de

la conducta. Si aix6 és així

_podem

_pensar

_que

la conducta deIs

deficients

_pot

ser el resul tat d' un

_especial

_perfil

factorial

fruit.

al seu

torn,

d'un

_especial

_{desenvolupament}

_que cal

estudiar

i definir. Podria ser de _gran utili tat saber

_quins

factors

hi ha a la base de la

conducta

deIs

deficients,

_quins

salen fallar _quan hi ha

_problemes,

_quins

factors es _conserven,

quins

es

_deterioren

més aviat o

_apareixen

més

tard,

_quines

ca­

rencies

_especi

_fiques

fan

deficient

el

deficient¡

o al

_trament,

comprovar

que el

_perfil

_psicométric

dele

deficients és harmó­

nic,

paral.lel

a la línia de zero, amb desviacions

semblants

1

TREBALLS

EXPERIMENIALS ELS EACTORS DEL

_RENQIMENT

P.

236

La

_practica

clínica i

_{l'experiéncia}

_que em _donava la bate­

ria _que avans _he

_descrit,

_m'indicaven

_{unes tendéncies molt cIa­}

res

_que

no

_podia

_negar,

_pero

_que

_{tampoc podia}

_demostrarj

_grAfi­

ques

tí

piques,

distri bucions "scatter" molt

definidores

d' una

manera de ser,

per

altra banda

_subjectes

a _grans variacions _que

em desconcertaven i em _feien

_pensar

en

_possibles

errors de

construcció de la bateria o de la taula de transformac1ó de no­

tes. He

_hagut

_d'esperar

al curs _{1986-87 que} amb

_major

_experién­

cia

1.

sobre

_tot,

amb recursos informatics més

_poderosos,

he

pogut

comen�ar afer l'anAlisi de les

_grafiques

del

_perfil

_psi­

cométric deIs deficients.

Pero de

_moment,

durant el curs

1973-74,

per

poder

respon­

dre

_aquelles

_preguntes

_que em

_podien

_portar

a un millar conei­ xement del

_{desenvolupament}

del deficient mental

i,

en conse­

quéncia,

fer-ne el

_seguiment,

_vaig

decidir fer

l'anAlisi

facto­ rial de

_{l'aprenentatge}

escolar,

que era el _que més em _preocupa­

ba en

_aquell

_moment,

_ja

_que el meu _camp d'act1vitat era l'esco­ la

_especial

i els

problemes

d'aprenentatge

escolar en

_general.

Vaig

dividir l' estudi en dues

_parts:

l' aná l í.eí

factorial

de les activitats mentals que intervenen en el cAlcul i l'anA­

lisi

de les _que intervenen en el

_llenguatge

_escolar,

lectura i

escriptura.

Vaig

partir

de les dades dels fulls d' avaluació

escolar _que usem a

l'Institut

Torremar.

Aquests

fulls no tenen

cap

pretensió

psicométrica.

ens serveixen per

objectivar

nume­

ricament

_{l'aprenentatge}

del cAlcul i del

_llenguatge.

Els nivells escolars

obtinguts

d'aquesta

forma van ser el

criteri de referéncia per

estudiar

les correlacions existents

entre

_aquestes

variables

(cAlcul i

_llenguatge)

i els dotze sub­

IREBALLS

EXPERIMENTALS

�LS �ACIQR$

_{DEL RENDIMENT}

_P. 237

6.1.1 LLENGUATGE

Els indexs de correlació _que

_vaig

trobar entre la nota en

LLENGUATGE

i els dotze subtest van ser els

_següents:

XIFRES r = _{0.53 • Ji} = ₈₀ SIKBOLS r = _{0.52 •} 5"" = _0.217 BEBDER r = _{0.51 • 1%} = _0.283 REY

_cópia

r = _0.40 PUNTEJAT r = _0.35 TORRES r = _0.34 • REY memOria r = _0.31 DIBUIXOS r = _0.31 •••• t t • t t • , ••• t t , ••• t • , , • , (no

significatius)

COMPRENSIO SEMBLANCES OXERETSKI 1 r = _0.25 r = _0,10 r = _-0.19

De moment es fa evident _que els subtests de

_tipus

més intel. lectual

_queden

entre els i ndexs Inés baixos

_(Comprensió

r =

_0.25,

_{i Semblances r} =

_0.10,

_i,

_{en canvi. els}

primers

llocs

corresponen

a facul tats del

_tipus

mental mecanic i

_perceptiu.

la

_qual

cosa indica

_que

el nivell d'activitat mental i _per tant

el nivell de

_llenguatge

_adquirit

i usat

_pels

escolars

deficients

mentals és

_purament

mecanic,

cosa

_que

_ja

_{sabiem per}

observació

oLí nica i _per intuició

_pedagógica,

_peró

a

_partir

d'aquesta

comprovació

en tenim constancia

objectiva.

Amb

_aquests

índexs de correlació

_vaig

realitzar una _anAli­

si

_factorial,

_pel

métode de

_{Wherry-Doolittle,}

_que

_permet

selec­

cionar

els factors més

_{significatius}

per a l' obtenció de l' R múl

_tiple

_{Inés al t}

_possi

_{ble amb} un cri teri (en

_aquest

cas llen­

guatge)

.

Van resultar ser Xifres,

Símbols,

Bender i Torres (marcats

amb un "." en la taula).

_que

en

_conjunt

donen un R

_múltiple

de

0.68,

evidentment més al t

_que

_qualsevol

d' ells considerat in­

dividualment.

A

_partir

_d'aquest

R

_vaig

_poder

calcular

l'equació

de re­

gressió

_que

_permet

_{predir quines}

notes

_pot

assolir un alumne en

llenguatge

(mesurat amb el nostre fuLl ) a

_partir

de les notes

TBEBALLS

EXpERIMENTALS

ELS FACTORS DEL

_RENDIM�NI

_p,

238

també l'error standard o

_marge

d'error

_{mit_ja.}

i

_d'aquesta

mane­

ra

_podem

saber si un alumne ha arrivat al nivell

_{d'aprenentatge}

en

_llenguatge

_que

_permeten

les seves

_{possibilitats.}

Si un alum­ ne

_quedés

_per sota del nivell

_previst

s'han de buscar les cau­

ses i

_posar-hi

remei. En els casos en _que l'alumne dóna el ni­ vell

_esperat

o el

_sobrepassa

l' educador _pren consciéncia del

nivell real de l' alumne i

_proporciona

els

_esfon;os.

les _espe­

rances i

_l'exigencia

a

_aquest

nivell.

amb la

_qual

cosa s'eviten

maltes ilusions excessivament idealitzades i _per tant moltes tensions desencaminades i mol tes frustracions.

_Haig

de confes­

sar

_que

les bateries de

_predició

del nivell de oalcuI i de

llenguatge

m'han servit molt més com a recurs _per a

_desangoixar

els mestres _que com a instrument

_diagnostic.

d'orientació o de

classificació.

6. 1. 2 CALCUL

Vaig

aplicar

el mateix

_procediment

_per obtenir els factors que intervenen en les activitats de CALCULo Els índexs de cor­

relació són els

_següents:

SfXBOLS r = _0.62 • I = ₈₀

BEIDER r = _0.59 • _5� = _0.217

XIFRES r = _0.56 • 1% = _0.283

REY

_copia

r = _0.51

REY memOria r = _0.42

Els altres subtests van donar índexs inferiors i amb menor

significació.

La bateria de

_predició

resul

tant.

_obtinguda

_pel

métode

de

_{Wherry-Doolitle,}

va resultar

_composta

_per

Símbols.

Bender

i Xifres <marcats amb un ..*..

a la tauLa i , amb un R múl­

tiple

de

0.77.

evidentment més al t

_que

el de

_qualsevol

deIs

subtests

considerats

individualment.

Segons aquesta

analisi

_<sempre

pensant

que es tracta d'a­

lumnes

deficients

mentals i

d'educació

especial),

donen Ddllors

nivells

d'

_aprenentatge

de

cAlcul

i

_llenguatge

els alUl:m.es

_que

tenen

Dés bon nivell en

activitats uentals

DeCaniques

i

percep­

tives.

_Sembla

ser _que

_apareixen

al

primer

pla

de la relació

IREBALLS

EXPERIMENTALS

ELS

_FACTORS

DEL

RENOI�ENT

p. 239

(comprensio-expressió)

facultats mentals de

_segon

ordre. la

qual

cosa

_porta

a la

_hipótesi

de _que els deficients mentals

treballen

amb facultats de _segon ordre _per manca _de les de

_pri­

mer ordre

(comprensió.

abstracció.

eimbolització.

raonament.

j

udici. etc... ) , i aí.xó 11

iga

amb l' evidéncia de

_que

mol te

d'ells

_hipertrofien

aquest

tipus

de facultats.

_especialment

la

memória mecanica, de fixació

_simple

i

_{purament reproductora.}

No

obstant.

la distribució de

_puntuacions

de la bateria indicava

altres coses: les

_{capacitats superiors}

_sempre donen

_puntuacions

més altes _que les més

_mecaniques

(en si tuació

_experimental

de test) i si en la vida real no donen el rendiuent _que teorica­

ment

_podrie.

_esperar

_podria

ser

_per

manca de

_suport

de les fa­

cultats

inferiors,

les més

_11igades

a

_{l'organicitat,}

_que són

les

_que

_puntuen

Dés baix.

_Aquesta

és una estudiar.

hipótesi

que caldra

6.1.3 LA MADURESA GENERAL

Amb les bater1es de

_predicc1ó

de la

_capacitat

en calcul i

en

_llenguatge

_podiem

_seguir

l' evolució deIs

_alumnes.

calcular

les seves

_possi

b11itats d'

_aprenentatge

escolar.

_preveure'

n un

max1m

_probable

_segons

la taula de

_Rey-Doll

i. sobre

tot,

con­

trastar

(confirmar o

_negar)

amb

_aquest

procediment

objectiu

les

impressions

i informacions del

_professorat.

Peró

_aquestes

bateries,

malgrat

la seva

_innegable

uti­

litat.

no serveixen _per a la

finalitat

última de l'escola _que

és la

_integració

social (familiar o laboral) del deficient. Els cr-í

teris

d' exit en

_aquest

_tipus

de oaLcu I i de

llenguatge

de

base

tan mecanica no serveixen

per

a definir la maduresa gene­

ral,

personal.

_global

o social de l'alumne. EIs subtests selec­

cionats

mesuren

_apti

tuts

educables

amb l'

exercici.

de manera

que

els

alumnes

_que

Inés

_temps

_porten

a

l'escola,

els més auto­

mat1tzats.

són els

que

donen

índexs

Inés alts en les dues esca­

les

(la

_pedagógica

i la

_{ps1cométr1ca)}

i no obstant no són

sem-IREaaLlS

EX�IMENTALS

ELS �ACTOR$ DEL

_{BE�QI�E�T}

o, 24Q

pre els més madurs. els més

responsables.

els més productius i

gairebé

mai els més

_{intel.ligents.}

Aquesta

observació em va moure a intentar definir un cri­ teri de maduresa

_general

_(personal,

_global

o

_social),

a

_partir

de

_l'opinió

_personal

i

_subjectiva

dels educadors i técnics _que

coneixien la totalitat dels alumnes de la nostra institució i.

per tant.

podien

fer-ne una classificació ordinal. A

partir

d'aquest

punt

de referéncia

podria

realitzar

_després.

l'analisi

factorial del criterio

_posant-lo

en contrast amb els subtest de

la bateria.

El sistema _per establir el cr1teri

_(subjectiu)

de maduresa

va consistir en

_preguntar

a _persones que

_podien

coneixer la to­ talitat d'alumnes del centre:

_"¿.Quins

alumnes et semblen els mee madur-e de la casa, els _menys eubnormaLe, els més a

_punt

de sortir al carrer, els mee

"persona",

els que millor et

podrien

ajudar

en una tasca

_qualsevol,

etc, 7. Amb

_aquesta

_pregunta

_vaig

obtenir

_quatre

llistes

_{independents:}

de les

_professores.

de la

psicóloga,

de la secretaria de la

Institució.

i de

_{l'encarrega­}

da,

totes elles saturades de la

pr-e

p

í

a

_subjectivi

tat

_pero

mol t

coincidents. De les quatre llistes en

_vaig

fer una

sola.

unifi­

cada calculant la

_mitjana

de les

_posicions

_obtingudes

per cada

alumne.

resultant així una llista

_ponderada

dels

_quatre

_jutp;es.

Per

_aquest

estudi va

í

g

afegir

a la bateria habitual sis

subtests

més: una

_proba

de laberints _que donava dos í

ndexs.

quanti

tat i

_quali

tat: dues

probes

de sumes, una de dificul tat senzilla i

_regular.

i una altra de dificultat creixent. També

dues

_probes

d'estil motor del llibre de Zazzo: La

proba

d'André

Rey

de

_resseguir

cercles lentament i la

_proba

de

_resseguir

on­

dulades.

Una

_vegada

_qualificats

els alumnes segons

aquest

cri teri

de

_maduresa

_general

va

í

g correlacionar

aquest

cri teri amb els

divui

t _{subtests resul tants} de la bateria. Com _que el cri teri

era _una

_{qualificació}

_ordinal

_vaig

calcular la correlació ordi­

IRESB�LS

EXeE8J�ENTaLS

ELS_E8CTQSS �QI���l

D, 241 PUllTEJAT p = _{0.66 •} N = 120 SIMBOLS p = _{0.56 •} 5% = _0.195 BENDER _o = _0.54 1% = _0.254 REY copia p = _0.46 SUMES dif. p = 0.45 REY memoria p = _0.43 SUMES facils p = _0.42 TORRES _p = _0.41 DIBUIXOS p = _0.40 OZERETSKI 1er. p = 0.39 SEXBLAJrCES p = _{0.37 •} XIFRES p = 0.35 LABERINT p = _0.34 LABERINT 1'> = _0.25 OZERETSKI 2on. _p = _0.13 CERCLES p = _0.02 COMPRENSIO p = _-0.14 ONDULADES p = _-0.18

Realitzada la reducció a una bateria mí nim-economica pel

métode de

_Wherry-Dooli

tle

_(prenent

la _p de

_Spearman

com

_equi­

valent a la r de Pearson) va resultar _que el criteri de madu­

resa

_queda

definit _per la nota

conj

unta en les

_probes

de Pun­

tejat,

Símbols i Semblances _que dóna un R

_múltiple

de r = _0.70

amb el criteri de maduresa. índex evidentment més alt _que el de

qualsevol

de les

_probes

considerada individualment.

Només la proba de Símbols coincideix en les tres bateries

(calcul.

_{llens;¡;uatge}

i maduresa). El Bender que formaba part de

les dues

_primeres

i _que tant alta correlació té amb el total de

la

bateria

i amb altres test

d'intel.ligéncia.

ara té el tercer

lloc i no és seleccionada.

probablement

per la seva alta corre­

lació

amb Símbols (r = _{0.67). Pel} mateix motiu és seleccionada

la proba de les Semblances

malgrat

la baixa correlació amb el

criteri

(r = _{0.37). és una}

proba

independent.

amb baixa corre­

lació

amb les altres

probes

seleccionades. pero _que les

comple­

menta in'

_augmentant

l' R múlti_ple,

Sorprén

la

posició

de Com­

prensió,

mol t més avall _que Semblances i amb un í ndex débi lment

negatiu,

sembla _que

_precisament

en la deficiécia mental la in­

tel.llgéncia

no

_sigui

criteri de maduresa, sinó tot el contra­

ri.

com ho confirma el fet que al cap de la llista hi

figuri

la

prava

del

_Punte.jat,

una

_prova

de

realització

motora

quantitati­

IREaB��S

EXEERIMENTALS

E�S FACIQBS

DEL

_R�QIMENI

o, 242

Anali tzant el

_tipus

de _{proves per} ordre de

_quoficient

trobem en

_primer

lloc Punt

ej

at i

Símbols,

dues _proves de _paper

i

llapis

contra

_rellotge,

en les _que

_compta

en

_primer

lloc l'e­

ficacia,

la

_{productivitat.}

la realització.

_l'agonisme.

la com­

bativitat.

la

_producció

"industrial" a diferencia de "l'artesa­ na".

Se�ueixen

el Bender i el

_{Rey copia.}

dues _proves de _percep­

ció t, a continuació. en ordre

decreixent,

proves diverses

d'activitat mental mecanica fins a arribar a Torres. una _prava

de realització motora

_qualitativa

amb una correlació r =

_0.41.

molt

_lluny

del r = _{0.66 del}

Puntejat.

A

_partir

_d'aquí

comencen

les

_pro�s

en les _que la

_qualitat.

el control emocional, motor i del

_pensament.

la

inhibició.

_{l'antagonisme.}

el no fer és

_pri­

oritari sobre el

fer.

l'agonisme

i la combativitat. ÉS la fun­ ció inhi bidora de l' _escorc;a

cerebral,

la funció _que

_permet

l'organització

cerebral i el control voluntari de la

_conducta.

base de la conducta

_{intel.ligent.}

Semblances és a tres llocs per sota de Torres i

Comprensió

és la

penúltima:

les dues pro­

ves de

_maj

or saturació intel. lectual es

_traben,

en diferent

posició,

entre les de control motor i tates elles al final de

la llista.

Aquestes

observacions s'hauran d'estudiar en contrast amb

les dades

_obtingudes

en el

_perfil

_psicometric,

_que sembla indi­

car tot el contrari: les

_proves

de

_tipus

més intel.lectual

sempre

donen més nivell que les de

tipus

més

mecanic,

dintre de la

_dispersió

individual.

i les de

_qualitat

motora _sempre estan

per sobre de les de

_quantitat.

i _quan més baix és el

_quoficient

més

clara

és

_aquesta

tendéncia.

Segons

els tests

seleccionats

en

_aquesta

bateria. la madu­

resa

deIs

deficients

_depén

fonamentalment

de les

_{possibilitats}

de realització

motora.

especialment

manual,

de manera _que es

qualifiquen

de més

deficients

les conductes que manifesten me­

nors

_{Possibilitats}

_{motores. i} viceversa, de _menys deficients

(subnormals

o disminults) les _que demostren millor nivell de

realització

motora

(Puntejat).

En segon lloc

depén

de les pos­

sibilitats

_d'agilitat

mental,

d'establir

associacions i

_aprén­

percep-IftEBALL$

EXpERIMENTALS

ELS

_{FACTOBS DEL BENO�EMI}

_p,

243

tives, i també del control i de l' estabili tat emocional <Sim­

bols).

Finalment,

i

_{complementariament,}

també

_depén

de la _capa­

citat d'abstracció i

simbolisme,

del _que tradicionalment se'n

diu intel.

ligéncia

<Semblances).

ÉS

_{sorprenentment}

_lógic:

el deficient amb millor nivell de

realització

motora,

de millor

_agilitat

mental i la seva _expres­

sió

_grafica,

i millor

_capacitat

d'abstracció és el més maduro

Naturalment.

Peró el _que

_sorprén

és l'ordre de

_{preferéncia;}

no obstant

aixó

_s'explica

s1 ens _posem en el lloc deIs

_jutges.

D'un defi­ cient mental no se

_{n'espera prec1sament}

un rendiment intel.lec­

tual,

sinó

_mecanic,

fonamentalment motoric. Ja és sabut 1 molt

repeti

t _que la

_integració

social del deficient és

_possi

ble a

través del

_treball,

normalment

protegi

t,

no tant _per falta de

capacitat

com de

_{responsabilitat,}

de control de la conducta

segons

patrons

socials

<Comprensió).

Si

_aquest

treball és rea­

litzat amb

_agilitat

i

_plasticitat,

millor

(Símbols),

i

si,

a

més.

es realitza amb

_adaptació

1ntel.

_ligent,

encara millor

(Semblances)

.

Fins

_aquí

el _que ens mostra l'analisi factorial de la con­

ducta

dels defic1ents mentals: en el

_cap1

tol

_sep;Uent

_podrem

veure _que alxó _que es demana al deficient i

pel

qual

se'l valo­

-244-7,

ANALISI

DE

LA

GRAFICA

PSICOMETRICA

7,1,

INTRODUCCIO

7.1.1 HISTóRIA I MOTIVACIó

Des de les

_primeres

_aplicacions

de la bateria en _el

_camp

de la

deficiéncia

mental i deIs

_problemes

de rendiment escolar

vaig

observar

_que

la

_grafica

de les

_puntuacions

tenia la ten­

dencia a

_prendre

una forma

corba,

una forma de

_mitja

lluna,

amb les

_puntes

més acostades a la lí nia de nivell normal <les

puntuacions

més

altes),

i la

_part

central fent _{panxa cap} a les

puntuacions

més baixes <maxima desviació

_negativa).

La

_punta

de

dalt

_correspon

a les activitats més

intel.lectuals;

la

_punta

de

baix a la motricitat de la ma: i la

_part

central als me­

can1smes de

_pensament

i a la

_percepció.

El fet es

_repetia

i em

cridava

extraordinariament

l'atenció.

Seguint

la

_lógica

de la

distribució

normal _{esperava que}

si uns casos marcaven una desviació

negativa.

altres la marca­

rien

_positiva

i _que en

_conjunt,

les

_puntuacions

d'una

_població

nombrosa

manifestarien la tendencia a oscilar

_{equilibradament}

entorn

de la mi

_tj

ana,

compensant-se

i donant una

grafica

sen­

siblement

recta.

vertical.

sobre

posada

o

_paral.lela

a la línia

de zero. En el cas de la

_població

deficient,

era

_d'esperar

una

grAfica

paral.

lela a la línia de zero. tant més

_separada

d'ella,

en

_negatiu,

_quant

més

_gran

fos el _grau de deficiencia.

L'experiencia,

no

obstant,

indicava un

_comportament

diferent.

Avans

_d'imaginar

una

_hipótesi

amb fonament

_psicológic

_vaig

pensar _que

_podia

ser

_degut

a errors de

construcció,

o _de con­

versió de

_notes,

o del barem

_original.

No cal dir _que

_vaig

fer

tates

_les

_{comprovacions}

_{que estaven} al meu abast _per a trobar

un error _mecanic i _que

consistiren.

per una banda. en

_revisar,

readaptar

i

reelaborar

els

criteris

i les llistes de transfor­

Dlació

_de

_notes.

_i

per altra banda en

estudiar

individualment

or-lREBALLS

EXpEBIMENTALS

LA GRiEleA' INTRODueeIO 0, 245

todoxia de la valoració sinó

_especialment

la

_possibilitat

_que

realment hi

_hagués

un desfassament tant

evident.

notable i re­

petit

entre unes

_puntuacions

i altres.

La

_comprovació

_que no hi havia error mecanic em va tran­

quilitzar

bastant

_pero

em va motivar

_poderosament

a estudiar el

per

que

d'aquell

comportament psicometric.

La constatació cl í nica _que mol ts nois i noies suficient­

ment

_{intel.ligents}

fracassessin en els estudis basics i des del

punt

de vista

_psicométric

no hi trobessim més

_explicació

_que

una falla selectiva en els factors de

_percepció

(falla _que re­

educada

_permetia

_seguir

l'

_{aprenentatge),}

em reafirmava en la

cr-eenca,

compartida

per mol ts t eó rtce de la d

í

elexí e, que els

problemes

de

_percepció

es trobaven a la base de molts fracassos escolars

i.

en certa manera definien la dislexia: la dislexia

era un fracas en

_{l'aprenentatge}

de la lectura i

_escriptura

cau­

sat _per una insuficiencia en els mecanismes de

_percepció.

En molts casos era així. Les dificultats de reconeixement

de formes i de les

_posicions

relatives en

_l'espai.

així com la

seva

_expressió

i

_reproducció

_grafica

coincidien amb les difi­

cultats

_{d'aprenentatge}

escolar,

i eren tant evidents _que no es

podien

atribulr a error de medició; la

_psicometria

només

confirmava el _que l'observació clínica

_ja

havia descobert.

Pero

_aquesta

era una conclusió mol t

_provisional.

_perque la

mateixa

_experiencia

clínica que em

_{proporcionava aquestes}

dades

objectives

i certes. també m' ensenyava per al tra banda que no

tots els nois amb

_problemes

de dí

elexí.a tenen

_problemes

de

percepció.

no tots els nois amb

_problemes

de

_percepció

tenen

problemes

dislexics. 1 els deficients mentals també tenen

problemes

mol t

_importants

de

_per-ce

_pcí.ó , i la

psicometria

ho

mostra reiteradament. i sempre amb gran

diferencia,

donant el

ni_vell de

_percepció

mol t

_per

sota de la mi

_tj

ana de les al tres

notes.

Aquests

fets em

_permeteren

assajar

unes

primeres

hipote­

sis:

Els

deficients

mentals

són

"dislexics

en _grau

extrem":

els

dislexics

són

"deficients

lleugers":

la deficiencia i la

IREBALL$

EXPERI�ENTALS

LA 6RAFICA' INTRODUCCIÓ o. 246

potser

no. tot al contrari, són enti tats noesoLó _gí

quea dife­

rents

pero

que coincideixen en una mateixa síndrome.

Si les indicacions

_{psicométriques}

no eren

_degudes

a errors

d'origen

mecanic <i fonamentalment no ho eren), havia de _pensar

que

alguna

causa

_podria

_expl

icar

_aquell

_{comportament.}

i a

l'hora.

possiblement.

explicaria

també l'esséncia de la defi­

ciéncia mental i de la

disléxia.

i

_obligaria

a una revisió tant

compromesa

com

_engrescadora

_del

_qué

_pugui

ser la lntel.­

ligéncia.

Aixo em va motivar a

_estudiar,

1,

per

al

tra,

el

comportament

de

psicométric

deIs deficients mentals.

per una banda la dlsléxla

la dlstribució del

perfil

7.1.2 CRITERIS DE TIPIFICACI6 DE LA CORBA

En la construcció d'un test es

_parteix

de l'estudl de la

pablació

normal,

o d' una mostra suficientment

_gran

_que la re­

presenti.

De l'estudi

_psicométric

_{d'aquesta població}

se'n dedu­

eix o extreu els

_parametres

que la

defineixen,

de manera _que un

lndlvidu estudiat amb el mateix

_procediment

_que la mostra dona­ ra una

_puntuació

_que,

_comparada

amb els

parametres

de la norma,

padra

ser

_qualificada

de normal o desviada de la norma. en _po­

sitiu o

_negatiu.

Pero si sobre

_pose

m les

puntuacions

de diversos

individus

inclulbles en la mateixa

_població.

_podre

m veure _que

les seves

_puntuacions

es

distribueixen

entorn deIs valors nor­

mals.

i _que la

mit.1ana

de les seves

_puntuacions

tendeix a coin­

cidir amb els

_parametres

de

referéncia.

Si un individu és sotmés a una

bateria

psicométrica

o a un

test

_{factorialitzat.}

donara diverses

puntuacions

en els diver­

sos

factors

estudiats.

segons

les seves

_qualitats

i deficién­

c1es.

i aixo el definira. Si es tracta d'un grup de deficients

d'lgual

QI,

la

_{superposició}

dels seus

perfils

ps1cométrics

s'hauria

de ditribulr entorn de la

mitjana

que definelx el

_QI

comú,

i _{així seria si} no hi

_haguessin

variables exteriors

que

TREB� LS

_{EXPERIME�IN}

s I _{S aRAEICS' INTROPUCCló}

p, 247

porta

a la hi

_pó

tess

í

que estem _estudiant: el

_comportament

dife­

rent dels

_parametres

_{psicométrics}

dels deficients mentals.

El cas és que la "corba o

_�rafica

tí

_pica"

_{apareix sempre}

amb ma.ior o menor _�rau en la

psicometria

deIs deficients men­

tals. fins al

_punt

que la seva sola

_presencia

_permet

aventurar

un

_dia�nostic

de deficient que

�airebé

sempre es confirma. Per

estudiar-la cal trabar la manera de definir-la. de mesurar-la i

fixar-la. a fi de

_poder

fer un estudi tant

objectiu

com

_si�ui

possible.

La manera definitiva i científica de confirmar la

_hipotesi

del

_comportament

_psicométric

_especial

dels deficients mentals és reunir una mostra

_{representativa}

de la

_població

deficient i

precisar.

fixar i avaluar els

_parametres

_que la defineixen com

a diferent del _grup normal.

Una

línia,

una

_grafica.

una distribució de

_punts

amb sen­

tit unitario una

_gestalt.

té

_{significació}

només en relació a un

punt

de referencia o a un marc defini t _que

_pot

ser _interior.

propi

de l'estructura. o exterior.

_propi

de l'entorn en _que es

traba. La

_�rafica

_psicometrica

té

_aquestes

dues

_{possibilitats.}

La distribució de les

_puntuacions

es

_pot

definir en relació a

la

_propia

_mitjana.

_punt

de referencia interior.

_prenent

com a

punt

zero la

_propia

mitjana.

o en relació a la

_població

_gene­

ral.

_prenent

com a

_punt

zero la mi

tj

ana de la

_població

normal

que

figura

en el barem del test

d'origen:

és un

_punt

de refe­

rencia exterior. la

_puntuació

de la

_{població general.}

Aquests

dos

_punts

de referencia

permeten

estudiar la

_gra­

flca de dues mane res diferents i

gairebé

independents.

El

pri­

mer

_(punt

de

referencia

interior. la mi

tjana

de les

puntuaci-onsi

_permet

sota de la

veure

_quines

_puntuacions

queden

per

sobre i per

propia

mi

tjana.

permet

sobre posar les

_grafiques.

calcular

les mi

_tj

anes i

estudiar

la seva evolució

_quan

varien

variables

controlables.

fonamentalment

l'edat i el grau de

deficiencia

definit

_pel

QI.

El

_segon,

les

_puntuacions

absolutes

mesurades com a des­

víao

í

s d' un

_punt

zero exterior també ens

permeten.

certament.

de-TR�6ALLS EXPERI�ENTAL$ LA

GRAEICA:

INTRODUCCI6 _p, 248

ficiénc1a don1n desv1ac1ons tant més

_{ne¡;r,atives}

_(respecte

al

punt

zero) _quan més acusat és el _¡;r,rau de

deficiéncia.

no

_permet

la

_{sobreposició.}

cosa _que fa difícil la

comparació

1. a més. el

moviment relatiu de les diverses variables també és diferent

segons es consideri l'un o l'altre

_punt

de referéncia.

Per

_exemple:

Els deficients donen

_puntuacions

per sota

del nivell normal i _per tant totes les

_puntuacions

serano en

prtnc

_í.p

í.,

negatives.

Els deficients

_lleugers

donaran

_puntua­

cions _poc

_negatives

i

_alguna

_positiva.

i els deficients més

profunds

donaran

_puntuacions

_{progressivament}

més

_negatives

en

funció de la

_gravetat.

_Aquest

_parametre

_permet

estudiar com

evoluciona cada factor

_respecte

del

_punt

zero.

_pero

no. o di­

ficilment. l' estructura interna de la

_grafica.

Per a _comparar

entre si les diverses mi

_t,j

anes hauriem de calcu lar la

_sig­

nificació de la diferéncia entre

mit,janes.

cosa _que ens estal­

viem si

_partim

d'un

_punt

de referéncia

_propi

del _grupo La _pun­

tuació de Semblances. per

exemple.

que

queda

sistematicament

per sobre de la mit.iana (desviació

_positiva

_respecte

de la

mí

_tf

anai , té una alta correlació

positiva

amb el QI (r = 0.68:

N = ₁₀₂₇₎

perque quan el QI ba1xa. tota la distri bució baixa i

per tant la desviació de zero de Semblances també es va fent

más

_negativa:

_pero

si considerem _que la desviació de la

_propia

mitjana

és

_positiva.

veurem _{que quan} el

QI

puja

la desviació de

la

_mitjana.

en

_principi

positiva.

disminueix (es va acostant a

la

_mitjana.

es normalitza). baixa. i _per tant dona una

correlació

_negativa

amb el

QI

(r =-0.35: N = _{1027). Aixo fa}

que

el

_punt

de referéncia exterior (la

_població

normal)

_sigui

bo

per estudiar l' evolució

_general

dels deficients mentals en el

transcurs

del

_temps.

o _per veure la correlació de cada sub-test

amb el

_QI

_global

de la bateria. és a d1r la coheréncia interna

d'un

test. Els diversos índexs de correlació _que en _resultin

ens

_indicaran

_{el ritme d'}

_evolució

deIs diversos

factors.

pero

dificilment

l'estructura interna de la

_graf1ca.

En canvi. el

_punt

de

referéncia

interior (la

_propia

_mitja­

na).

ens

_permet

sobre

_posar

les

_grafiques

i _expressar les

LA GRAFICA' INTRODVCCIO 0, 249

referencia comu: les Duntuacions individuals es _Dodran reduir a

la seva mi

_tj

ana, punt de tendencia central. i la variabi 1 i tat

es

pod

r a controlar _per la sigma. Aixó pe r met establir _grups i

estudiar-ne les caracteristiques 1 l'evolució en relació a

variables controlables. com l'edat i el QI.

Es tracta. (tones. d'avaluar si la mí

_tj

ana de les desvia­

cions de zero de cada

_puntuació

• i en cada un dels dotze sub­

tests. dels 1.027 casos estudiats (o del grup que es tracti) és

significati

va o no. per tal de concloure que la

_grafica

és

recta (desviac10ns eetad1st1ca:ment

_1�·ua.ls

a z er-oi 1 és

paral.­

lela a la linia de les mí

tj

anees, el

parametre

comú de referen­

cia. o,

altrament.

les desviacions de zero són

_{significatives}

1 defineixen un

comportament

psicometric

no atribuible a l'atzar.

Així

dones.

per a cada subtest o _grup de subtests. caldra determinar la mí ttana, la

sigma

i l'error

t{pic

de la mí ttane,

a fi de

poder

calcular la raó crítica _que ens

_permeti

valorar

sl la diferéncia de zero és

_{significativa}

o no. i en

_quin

_p;rau.

Si la diferencia fos zero o _poc

sip;nificativa

en tots els

subtests.

hauriem de concloure que el

comportament

psicométric

deIs deficients mentals només es diferencia del p;rup normal en

quantitat.

peró

en el cas en _que un o diversos subtests donin

desviacions

_{significatives}

de zero. haurem de concloure que el

comportament

psicometric

deIs deficients mentals és diferent de

forma

quantitativa i

qualitativa

del

_comportament

psicométric

del _p;rup normal.

De totes les

consideracions

apuntades

se'n desprén com a

resum els

sep;üents

criteris:

1er El

punt

de referencia de tates les

puntuacions

sera

la mi

_tj

ana deIs dotze subtests de cada distri bució

individual:

per tant la

mitjana

de les distribueions

es

constituelx

com a

_punt

zero _per a totes les desvi­ acions.

20n Totes les

puntuacions

s'entendran

com a desviació de

zero:

_podran

ser. per tanto

positives

o

_negatives.

3er

Com _que el

punt

de

referencia

zero és una _posieió

interi

or a la distribuc

í ó

, les desviacions

posi

t ives

lA GRAFICA' INTRQDUCC!ó D, 250

relatives a la mi t.iana del g-rup. no com augmerrt o

disminució de les _puntuacions absolutes.

4rt Com _que les puntuacions són

_mitjanes

de desviacions

de zero. per la llei de tendencia central o de

distri bueió de la corba normal. si les desviacions individuals es

_produlssin

per atzar. haurien de donar

zero: si no ho fan s'ha de considerar que és per la

infuencia de variables 1ndependents determinants de conductes concretes. Per tant denominaré normal la

s;¡;rafica

plana

(desviació z e r-oi , amb les puntuacions

en línia recta sobreposada a la

_mitjana

comú. i

normalització a la tendencia o evolució cap a la

�rafica

plana.

El moviment contrario les

puntuacions

cada

_ve�ada

més separades de zero, s'entendran com a

conducta anormal i _per tant

si�nif1cativa

d'una causa

Que la provoca.

L'índex de normalització (IN). _que es deriva de l' anal í

et de la conducta deIs dotze subtests.

consisteix en el calcul de

_l'amp11tut

del

_perfil.

L'índex normal teor1c és

l'amplitut

zero.

7.1.3 POBLACló D'EXPERIMENTACIó

ORIGEN

Per

_poder

estudiar la forma i l' evolució de la

_�rafica

psicométr1ca necessitava una

població

de referencia nombrosa i

significativa.

representativa

de la

població

deficient mental.

EIs

primers

a nvss de

practica

professional

em van _permetre

descobrir

el comportament

psicometric

dels deficients mentals i

formular

les primeres hi

potesis.

pero

no

_podia

confirmar-les parque no

disposava

del nombre de casos suficient per genera­

litzar

les conclusions. Aixo no obstant. l'exercici profes­

sional en diversos centres d'educació

especial

i consultoris de

psicologia

i

_psiquiatria

m'han

_permés.

amb els anys. reunir una

gran cuarrt

í

tat d'

_expedients.

molts dels

quals

inclouen

_proto­

cols de la Bateria

_{psicométrica.}

Vai�

decidir _que 1000 casos

serien

suficient.

considerant

Que el seu analisi per _grups

d'

_edat,

_de

quoficient.

i la seva

interrelació.

donaria lloc a

LA GRA�ICA' INTRODUCCló p, 251

si9;nificatiu.

Vaig

t rrt.er-r-omcr-e la recollida de

_protocols

en

arribar al número 1.027.

Els protocols que

_intes;r,ren

l' arxiu base d'

_aquest

estudi

procedeixen

de l'Intitut

Torremar.

del Patronat Pro-Disminuits

de Mataró i el

Maresme,

i de la consulta

privada.

L' Inst i tut Torremar és un centre d' assistencia medica i

psico-pedas;¡;ogica

que aten en

_regim

d' internat. deficients men­

tals masculins tutelats _per insti tucions

_públiques.

fonamen­ talment per' la

_Diputació

de

Barcelona.

els Serveis Socials de

la Generali

tat,

el Tribunal Tutelar de Menors i la Junta de

Protecció i Tutela de Menors. Des de la seva fundació a Vilas­

sar de Dalt (Barcelona).

l'any

1928,

va ser _{fonamentalment} una

escola d'educació

_especial.

pero

ultimament.

coincidint amb els canvis de

_politica

educativa i social. els deficients en edat escolar són atesos a l'escola ordinaria

_{(integració)}

o en

centres d' educació

_especial

del

_propi

sector terri torial. Per

aquesta

raó l' Institut Torremar s'ha anat convertint. en

especial

des dels

_primers

_anys de la de cada dels

80,

en una

residencia _per a deficients

_profunds

i adul

_ts,

és a

_dir,

_per

atendre la

_població

deficient _que no

_pot

ser atesa en familia o

en el seu sector

_d'origen.

Atén

_població

de tot

_Catalunya.

El Patronat Pro-Disminults de Mataró i el

Maresme.

fundat el

_1966,

_compta

en l' actualitat amb servei d' escola

_especial

dividida

en secció escolar i secció manuali

tats.

un centre de

profunds,

un taller

_protegit,

un centre de

_paralisi

cerebral i

afeccions

_motoriques,

i un centre médic de

_diagnosi

i tracta­

ment

_ambulatori,

a més de les unitats de

direcció,

administra­

ció,

serveis i relacions

públiques.

Atén la

_població

de la co­

marca de1 Maresme.

El bloc de casos _que anomeno "consulta

privada"

és un

recull de

_protocols

_procedents

de la meva consulta

_privada,

de

la del Dr. Folch i

Camarasa,

de la eH nica

_Psicológica

de la

Infancia

i del Centre "Ana

Freud",

consul

toris en els _que he

col.laborat

i

_que

en els arxius dels

quals

hi ha

expedients

que

contenen

_protocols

de la Bateria. El Centre de

_Pedagogia

LREBALLS

EXpERIMENTALS

LA GSAEICA' INTRODUCCIO o, 252

ha

cal�ut

recorrer al seu arxiu _per arribar al miler de

_proto­

cols

previstos.

DISTRIBUCló

DE LA POBLACló SEGONS EC 1

QI

DeIs 1.027 casos

recollits,

434

_procedeixen

de l'Institut

Torremar. Són la totalitat deIs

_protocols

de la Bateria trobats als

expedients

del centre. amb dates _que van des de 1971 fins a

1987.

Corresponen

als

_registres

número 1 al 434 del meu arxiu.

Coml)renen

edats

_que

van des deIs 5 _anys als

23,

amb una

_mitjana

d' 11. i

_quoficients

_que osci l. len entre 30 i

_120.

amb una mi t­

jana

de 67.

RESUM Institut Torremar

Registres:

1 al

434.

total Edat 5 a

23;

mitjana

=

Quoficient:

30 a

_120:

_mitjana

= = _{434 casos} 11

_anys

67

Del Patronat

Pro-Disminiults

de Mataró i el Maresme en

procedeixen

465 casos. Són tots els

_protocols

de la Bateria

trobats als

_expedients

del Patronat des de 1973 fins a 1987.

D'aquests.

364 _corresponen al Centre

Psicopedagogic

del Maresme

(registres

nº 435 al 798). 101 al Taller de Treball

_Protegit

"Jaume Isern"

_(registres

nº 799 al 899). i 49 a l' Escola Santa

Bernadeta

.

Comprenen

edats que van des deIs 5 anys als

18,

amb

una mí

tj

aria de 10. 1

_quoficients

que oscil.len entre 39 i

131.

amb una mi

_t.1

ana de 75.

RESUM Patronat Mataró

Registres

: 435 al

899;

total Edat 5 a 18:

mitjana

=

Quofic1ent:

39 a

131;

mitjana

= = _{465 casos} 10

_anys

75

Els

128 casos

restants

procedeixen

de la consulta

privada.

Corresponen

als

_registres

número 900 al 1.027 del meu arxiu.

tRESaLLS

EXpERIMENJaLS

La

aRAEICa'

INTRQPUCCIO P. 253

de

10,

i

_quoficients

_que oscilo len entre 40 i

_135.

amb una

mitjana

de 75.

RESUM Consulta

_privada

Registres

: 900 al 1.

027:

total = _{128 casos}

Edat 6 a _30:

_mitjana

= ₁₀

anys

Quoficient:

40 a _135: mi

tjana

= ₇₅

Són en total un

_conjunt

_de 1.027 casos

_registrats

de 1'1 al

1.027,

amb edats compreses entre 5 i 30 anys, amb una mit­

jana

de 10.96, i

_quoficients

_que oscilo len entre 30 i 135. amb

una

_mitjana

de 72.06.

RESUM Població total

Registres:

1 al 1.027: total Edat 5 a 30:

mitjana

=

Quoficient:

30 a

135:

mitjana

= = _1.027 casos 11 _anys 72

Per a un

_major

detall es

_poden

consultar les taules

adJun­

tes al final del

capítol.

Cal fer notar _que a l'Institut Torremar hi ha

_registrats

QI

fins a

_120:

al Patronat de Mataró

QI

fins a

131:

i a la con­

sulta

_privada

_QI

fins a 135. ÉS evident _que

_aquests

_QI

no cor­

responen

a deficients mentals, encara _que

_{corresponguin}

a nois i noies amb

_problemes.

Aquest

fet

_sorpren

_perque estem

_parlant

de centres _per a deficients. i _perque

l'obJecte

d'estudi és la

psicometria

deIs deficients. Són dues

_questions

diferents: una

és l'

interés

_per la

_psicometria

deIs deficients: una al tra la

casuística

recollida en un centre

_{psicopedagogic.}

Cal considerar _que els centres d' educació

_especial

no

atenen

només alumnes amb

_problemes

carencials,

sovint _preocupa

més la seva

_{desadaptació}

_per

disfuncions concretes o _per

trastorns

de la

_personali

tat _que la mateixa deficiencia. Els

nois més

_{intel.ligents ingressats}

a l'Institut Torremar són els

IRE6ALIS

EXPERIMENIALS LA 6RAF!CA' !NTRODUCCI6 _p, 254

arxius deIs centres de

_dia�nosi

recullen tota classe de

proble­

ma t í.oa i només una

_peti

ta

part

s' orienta a educació

especial.

Per

_aquesta

raó

_podem

afirmar que els

_protocols

_que

_integren

l'arxiu base

d'aquest

estudi _corresponen a _persones amb

proble­

mes de rendiment.

j

a si_gui amb

_problemes

de rendiment

_�eneral.

com és el cas deIs deficients mentals. o amb

_simples

falles de

rendiment escolar. o d' a

_Lgu

na funció concreta. o de conducta.

Cal considerar _que la

_població

recollida en un centre d'assis­

téncia

_{psicopedagogica}

o _pe

í

qu

í

a+r tca és _sempre una

_població

desviada.

amb conflictes

_personals

_importants

_malgrat

un even­

tual Q1 alto Actualment. en el nostre nivell de cultura. només

es va al _peí

oó

_Leg

, i amb més motiu al

psiquiatra.

quan hi ha

una raó molt

_poderosa

_que ho motiva. Hem de _{pensar que} els _per­ fils dels

Q1

al ts són els més semblants als de la

_població

normal.

_pero

no en són

_{representatius.}

Per al tra banda l'

_ob.t

ecte del

_present

estudi no és la

població

deficient de

_Catalunya.

o del Maresme. sinó el

perfil

psicométric.

l' estructura i l' evolució de la

_dispersió

de les

dades

_{psicométriques}

dels deficients en relació a l' edat i al

Q1.

_per la

_qual

cosa és necessari

comptar

amb una

_població

cone�uda

i en nombre suficient. La

_població

descrita no és tota la

població

deIs centres o consul toris citats. són només els

casos _que

_compten

_amb

_protocols

sencers de la Bateria. Els

casos en _que la Bateria no s'ha

_passat

sencera no s'han inclos

en la

_població

de mostra. 1. naturalment.

tampoc

s' hi han

inclos els casos en _que el

_diagnostic

i

seguiment

s'ha fet amb

al tres

tests.

o sense

_{psicometria quantificable.}

com el cas de

certs _trastorns de

_personali

tat. el dels deficients molt _pro­

funds

i en molts casos de

_paralisi

cerebral.

En resumo la

_població

_{d'experimentació}

esta

composada

per

1.027

casos de nois i noies amb

capacitat

mínima _per a _respon­

dre

amb fiabilitat a una

_prova

psicométrica

i amb una

_capacitat

maxima

_que

_sobrepassa

els límits de la deficiéncia

mental.

_pero

que s' hi inclouen

perque

són

persones

que han demanat

a.t

uda

PSicopeda�ogica

o

_psiquiatrica

i. per tanto són

població

T&�ALL$

EXPER!�E�TALS

LA GRAEICA' INTRDDUCC16 p, 255

necessi

ta una uoblac

í ó

a_{mp I ia que}

_permeti

_{la fixació} i el se­

guiment

de les estructures tí

_piques

des dels nivells Inés bai­

xos fins als més alts.

DELIXITACI6

DEL CAXP DE LA DEFICIsNCIA MENTAL

La del imitació de la deficiénc1a 1 la seva classificac16

en

_graus

ha estat _sempre un tema _poLe míc, Inés en la teoria que

en la

practica.

en

_especial

la fixació del 1 í mi t o "frontera"

que

separa

la normalitat baixa de la subnormalitat. A la

practica

el

_problema

és menor. _perque en el

_{dia�nóstic}

i

l'orientació deIs deficients el QI no és _sempre un factor

determinant. Una _persona

_pot

ser orientada a _tractament.

rehabili tació o educació

_especial

a

_partir

d' un

_diagnóstic

en

el _que el

_QI

hi

_tingui

molt _{poc pes:} altres

_vegades

en sera el

determinant fonamental.

El

_problema

és teóric i ha estat resolt teoricament moltes

vegades.

en diversos contextes i en func1ó de les

necess1tats.

els interessos i els coneixements del momento

A. Binet i T. Simon són els

_primers

en definir la defi­

ciéncia com a dificultat d'

_aprenentatge

escolar i en termes d' Edat Mental. A

_partir

de W. Stern el

_concepte

de

Quoficient

Intel.lectual

permet

a L. M. Terman fixar la "frontera" de la

deficiéncia

en el

QI

70. El

_QI

de Terman (el de W.Stern) és un

cocient _per di visió de l' EM _per l' EC. sistema _que té evidents

avantatges

en

_comparació

a l' EM de Binet com a mesura de la

intel.

1

_igéncia.

_peró

també té 1imitacions que han estat resol­

tes

calculant

el

QI

en termes de desviació standart. Actualment la

_"frontera"

_{de la deficiéncia} mental

segueix

on la va deixar

Terman,

en el

QI

70,

peró

segons

cri teris diferents. En la

classificació

de

l'O.M.S.

el

QI

70 _suposa una desviació

negativa

de 2

_sigmes,

i deixa

per

sota el 1.07% de la

població:

es _la

_població

_definida

_{estadisticament}

com a deficient mental.

L'estadística

_aplicada

a la

psicologia

permet

definir com

a _normals

les mides de

tendéncia

central.

Arbi

trariament.

per

TREBALLS

EXpERIMENTALS

LA GRAEICA'

_INIRQPUCCI6

_p, 256

distribuc í ó

,

pero

el

concepte

de normal i tat no s'

apl

ica res­

trictivament

als casos _que coincideixen exactament amb la mida

que

indica la mí ttana, la norma. sinó a una

franja

de

puntua­

cions _que no se'n _separen més enlla d'un valor donat. una mida de

_dispersió.

La normal i tat es una

_franj

a central de la dis­

tribució. _pero sobre i _per sota de la

_qual

es troben les zones

de l' anormali tat, sub-normal i tat o

super-normal

i tat segons el

sentit de la seva desviació.

Clasicament la zona de normalitat estricta és la distancia

interquartílica,

del

_Q,

al

_Q3,

_que inclou el 50% central de la

població,

deixant-ne un 25% _per sobre i _per sota de la

_franj

a

normal. Els

QOI

i

Q:o;;'

es _corresponen amb els PZ5 i P75. i amb els

Q1

90 i

Q1

110.

Evidentment el 25% baix de la distribució

_quartí

lica no

constitueix. en la seva totali tat, la

_població

deficient men­

tal. El

Q1

90 no

_pot

ser la "frontera" de la deficiéncia men­

tal,

d'altra banda

_tampoc

_ningú

ho

_proposa.

No

_obstant.

entre el

_Q1

90,

límit baix indiscutit de la normalitat

intel.lectual,

i el

_Q1

70. límit alt indiscutit de la deficiéncia mental hi ha

una

_ampla

zona amb una

_gradació

de nivells _que són els _que

originen

la

_polémica.

Si _per definir la zona de la normalitat baixa _prenem una

desviació

_sigma

en lloc de

_prendre

una desviació

_quartil.

aixamplem

la zona baixa de la normalitat al 34% <en lloc del

25%

_quarti

1).

i aí.xó ens

_porta

al

Q1

85

<pe.:

als tests de

Wechsler).

Des d'una desviació

_sigma

en avall <Q1 85 en avall)

queda

el 15.87% de la

_pob

lac

í ó

, és massa

població

per

poder

identificar-la

amb la

_població

deficient mental. Si baixem al

Q180

(-1.33 �) encara deixem un 9.18% de

població

en la zona

baixa:

no hi ha una 9.18% de

població

deficient

mental,

pero

atenció,

el

_Q1

80

_{impossibilita}

realment. de feto

seguir

nor­

malment

l'escolaritat

basica,

només són

_possibles

els

_quatre

o

cinc

_primers

_{cursos, i} a

í

xó en arrivar als 16 _anys, final de

l'escolaritat

_obligatoria,

en lloc

d'assolir-los

als 9 010

anys

com

_{correspondria.}

Ja no era

_possi

ble amb l' escolari tat