J.- ESTUl!IS DE LLlCEKCIATURA

CJ~NCJES

EXACTES

J.- ESTUl!IS DE LLlCEKCIATURA

oferir en recl proc ítat ele qu e Ji són mitjans de treh all

pr op ls.

5.-Els estudi s de Llicencia tur a a ca da una de les Seccions es dividirán en dos perl odee. Les matertes q ue integren ambdós p ericdes ser an re partides en quatre grups (dos a cada perlo- de) corresponents a ls qu atre anys d'escola ritat minim a.

Tots els grups esteran constituits per les m atéries obl í-

ga tóries

que s'a-senyale n en e ls apa rta ls eegüente, i per les ma téries volunt áries que els est udiants escul iin entr e les que cad a an y organ ilzi la Facultat.

4.- No caldr á Ie r l'exemen d'in grée a la Uníversuet per a cur - sar a la F aculta! de Eiencies materies isolades, des Uigades de tot

pla sistemátic,

quan

interese¡ posselr-ne

el Certificat

cor res p onent per a

finalitats

extrauniversitáries, Sera,

amb lot, condició indispensable perqu é sigui eccepreda l a íns- cripció haver obtingut eutcn uací é del p roleeec r als cursos del qual es vulgui aesieti r .

Quan es tr ae r¡ d'alurnnes que bagin de cursa r un grup orgán ic de mate ries consti tutives d'esrud is prefixats i ad- meses o exigils per un aItre centre doce nt. o perta nyents al p rim er grup de qua lsevol Secció de la Facult at, I' examen d'in gr ée sera necessario

En nquest cns, pe ro, els a lu mnes estera n exemp te de les proves de conjunt prcceptu ad ee per ala qui eegueixin efs estudis complete d'algune Lli cenciaturu. -.

6.- La Llicenciatum e n Ciencies Exactea comp rendrá els se- gííents estudie obligatorís:

172

PRIM ER PElÚOnE

Primer grup

An ális¡ m atem ática, primer curso Geometr ia, primer curso

Física, primer curso

Segon grup

Analisi matemática, segon curso Geomet ria, segon curso

Física, segoD curso Astronomia.

SEGON PERíODE

Ter cer grup

Ani lisi matemát ica, tercer curso Geometri a, ter cer curs o

Mec ánica raci onal.

Quart grup

Anali si matem ática, quart curs.

Geomelria, quar t curso

Astron omia esférica I Deodésía.

A rnés d'aquestes materies, els estudiante de la Secció de Ciencies Exactes hauran de seguir du ran t el segOD pe- rÍode dos deis cu rsos complementaris de la Secció.

7. -A més deis anterior s ensen yeruents obligatoris, que cons- tituir an un mínim, els estudiants de Ciencies Exactes podran seguir , coro a mat éries volunt ár ies fora dels grups n orma le, algun a cursos especi als monogr áfi cs de meterles adequades cscolli ts en tre els que or ganitzi cada any la Faculta! de Ciencies. Cnldrá ten ir en compte per a triar-l os la reserva que a'estableix en l'apartat 17.

Són recoman ats especialment.

1"11

la categoria de cursos

voluntar is,

UD

de Física Matem ática, de la Facuh al de Cíen- c ies,

i

un de Lógica , de la Facultar de Filosofia i Llet res i Pedagogi a.

CltNCIES FISIQUES

8.-La Lli cencialura en

(¡eneÍes

Físiques cc mprendr é

_el~ se-

güents estudis obl igatoris :

PRIMER PERíODE

Prim er grup

Física, pr im er curso Química, pri mer cur s.

Andlis¡ metemátlea.

Geometría.

Segon grup

Física, segon

curso

Química . segaD curso

An ális¡ matemática,

regoD

c ure.

Meteor ología.

SEGO"" PERÍODE

Tercer grop

Física, tercer curso Mecinica racional.

Geofísica . .

Roen tgenologia cristallográfica.

Quart grup

Física, quart curso Física matem ática.

Física ató mica, Astr ofísica.

174

Els

cursos

de Geome t ría

i el primer i el segon

curs

d'An álisi matem ática del primer per ícde equivalen als

corresponents

de la

Secció

de

Cienci~ Exactee.

El segon cu re de Química sera a lliure elecció deIs es- rudi ants : la Química In orgáni ca, rOrg:anica o la Físico- Química (Química

teórica },

9.-Els estudi ante pod ran subst ituir una de les mawrie s de Meteor ología, Hcent genolcg¡a ceietalicgrá fica o Astrofís ica per una alt ra de qua lsevol Secció de la Facultar de Cíén-

des.

Per

a fer aques t canv¡

cal drá

obtenir

una autorització de la Fac ulta t.

Caldr á seguir un curs breu de Lógica a la Facultar de Filosofia

i

Lletres i , a m es, una a lt ra assign atur a en quelse- vol de les cinc Facultats Univereit áries, a l'E scol n d'Engí- nyers Industrials o a I'Eecol a d'Arqui teclura, triada Il iure-

mcnt

per

I'alumne.

1O.- A

més

deis

anteriors enseny aments

obligatoris, que

con stituirán un mínim,

els

est udia nte

de

Eiencies

Físiques podrán segui r com a meterles

voluntáries,

Iora deis grups nc rmal s, algu ns cursos cepecials monogr áfica de materi es

adequades escollits

enlre

els que organitai

c ada

any

la Fa - eultat de Ciéncies. Cald ra tenir en compte per a triar-los la

reserva que

s'eslable ix en l'a pertat 17.

Clt1'CIES QUIMIQUE5

H.-La Llicen ciatura

en Ct enciee Químíques comprendré e ls estudia obligatoria segiients r

PRIM ER PERÍOD E

Prim er grup

Mate m átiqucs genera la, primer curso

Física, p rimer cure.

Biología

(elements).

Geología .

Quím ica.

Segon grJJp

Me r em átíquee generala, segon e urs.

Física, eegon curs, Química

ino rgá nica.

Anál ís¡ qualit ativa.

SECON PERÍODE

Tercer

grJJp

Química org3n1ca.

Amilisi quantit ativa .

Físico-Químic a

(Quí mica

teórica }.

Qua rt gm p

Química t é cnica.

Electroqu ímica.

Quí mica dele compcstos orgá nica natu rals .

J2.-En el quert grup ca ldr á que els a lumnes escul lin d ues mater ies de q ualsevol de les Secciona de la Facu ltar o de les que es pr ofess¡n a l' Institu l de Química . En escc- llir.les es tind r á en compte que el conj unt de clesses te ó-

riques i

pr actiques que

res ult¡

per a cada est udia nt ha d'ésser aproxi mada ment de 36 hor es setma nals.

Entre eh c ursos normals d'a questa Facult ar o d'altres Fucul tatr que, d'acord amb el parágra f anterior, poden es- coll ir lI iurem enl ele alumn es per a completa r el qu art gru p són recomanets

Electricitat I Magnetísme . Crlstsllcgrafie.

Minera logia.

Geologia.

Rocntgenologia cristull ográ fi ca.

P etrografia, Bacteriologin, ele.

A més dele anter iors ensenyam ents ob ligetoris, que cons-

tltuiran u n mín im, els estudiants de Ciéncies Químiques po-

176

dran seguir com a mater ies volunlar ies, Iora deis gr upa ncrmals, algu ns cursos especials monogr afics de materiea adequ ad es escol lits entre e ls q ue orga nltz¡ cada any l'I ns, tltut de Quími ca. Caldra tenir en compre per a triar .l os

la reserva que s'estableix en l'ap artat 17.

CI~CIES

NATURALS

13.- La Llicenciatura en Ciéncíes Na tura ls " ccmprendr á els se.

güents estudis obl igatoris :

PRIM ER PERÍODE

Primer grup

Metem átiques especials.

Física.

Química.

Biologia

[elements},

Histologia vegeta l i a nimal.

S egon grup

Geografia

i

Geologia

dinámica.

Crietall ografie.

Morf ologia i Fisiologia deIs

vege tals.

Anat omia compa rada deis animals,

SECON PERÍODE

Tercer grup l\Iin eralogia.

Geologia estra tigráfica.

Sistem ática

vegetal i

nocions

de Geobotimica.

Sistemática deis animals,

Fisiologia i Embr iol og¡a deis animals.

Quart grup

En el guari grupo ela estudia de la Secció de Ciendes

Natur als es d ividiran en tres eepecíaliuecione

178

a)

Especiaiusació en Ceologia

Comp rendra com a estudie obligator is Iloerngencl ogia cr istall ográfica.

Perrogre f ie.

Pal eontolog ia.

dues meter les a elegir ent re les segfien ts Geologia practica, Ocean ogr afia.

Meteor ología.

Geofísica . Top ogr afia .

Anali si química qu alit ativa.

b)

Especialit sacié en Botimiea

Comp rend rá com a estudi s obligator is Fil cgénia deis vegetale.

Ileobot ánica . Biologia.

I d ues mater ies a escolli r entre les següents Micologia.

Becteriologia.

GeoJogia p ractica.

Fisiolog¡a vegeta l [est udie eepeciele}.

e) Espeeiaiització en Zoolo gia

Ccmprendr á coro a estudia obligator ie Bic log¡a.

Entomo logie.

Antropologia.

dues materies a escollir enlre les ee gü ente P aleontologia.

P rotozoologia.

Peleoantropcl ogia.

Oceanogr a6a .

Es tud¡ deis cordeta.

La Bacteriologia

s'estudia rá

a la Facultat de Farmacia . La Geologia practica figur ara entre les assignaturee vo-

luntár-ies

de I'especia lització en

Bot ánica

pel qu e fa

refe.

rencia a la im 'estigació del sol, de gran importancia en el!'!

estudís bct ánics moderna,

A

més

dels anteriors ensenyernents obligetoris, que cons- tituiran un mlnim , els estudia nts de

Eiencies

Naturals , amb I'el asticitat que es

preveu

per

als

grups

d'es pecialiteeció.

podr án seguir com a meter les voluntá ries, fora deis gr ups

ncrm al s, alguna

cursos

especials monogr éfics

de

maté ries adequ ades escollits

entre

ele

qu e organitzi cada any la

Fa-

cultat de Cieneies. Caldra tenir en compte per a triar-los la reserva que s'est ebleix en I'apart at 17.

Il . - DOCTORAT

lS.-obtingut el gra u

de

L1i cenciat, la Facultat,

previa

I'apro- vació d'una tesi, conferira el gr:m de Doctor .

Ca ldra treball ar, almenys durant un any . sola la direc . ció del professor qu e I'asp iran t designi i la Facultat aproei.

després de l'mforme d'un a Comissió nomenada pel Degá. El professor

podrá

no

accept ar

la direcció de la

tesi.

Els tre ba lls a real itzar, d'a cord a mb el Dir ector de la

tesi,

podr an

ésser:

lectures,

assistencia

a cursos,

treba lla

d' invesligació, viat ges,

etc.,

en relaci ó amb la materia

de

la

tes¡

i la

necesshut

de comp letar la pr epara ció del candidato

Autori lzada la pre sentaciú de la ter¡ pel seu Director ,

sera

jut jada

per un

Tribunal de

cinc professcr s,

entre

eh

qu als ta mbé figurar a el Director, Aquesta professors pudran

per tányer a altres Facult ats i

ádhuc

a altres Universitats.

El TriLunal podr á discutir la tes¡ amb el candidat i pro-

posar-ji

les proves que

cregui opor tu nes

per

a coneixer

la seva formació

i

el Ionament cientific del tr eb all presentar,

IIJ . - ORGANITZACló DELS ESTUDIS. - ESCOLARI · TAT. - PROVES

16.- La Facu ltat anunciara duran t el mes de juny de cad a an v ele

~U!

plans d'estudis per .a l'any aca demi o següent i fa ra consta r en

l'esmentat

anunci

I'horar¡

de les

classes

i

ele110m!"

dels pr ofessors que hagin de don ar -les ,

17.--Quan el s estudiants hagin d'escollir entre diverses roa- téries les que han de constituir Ilur pla personal d'estudie per a aquell an y, segons les n ormes anteriorment exposades.

celdr á que form alitzin Ilur elecció d' acord amb el s profee- son dele g rups que eh correspongui cursar .

18.-L'assiste ncia a cursos no poi ésser condi cionada pel pro - Iessor. Aquest, tanmateix, podrá exclou re de l' assisténcia al seu Semi nari o Laborato rí o a les seves classes practiques ele alumnes que a ju diei seu demostrin en el primer me!' del

curs no estar sufieientmcn t prep arats per

a seguir nor- ma lmenl els treb alls. En aqu est cas en donara compte a l Deg á. per carta ra onad a i documentada,

i

indi cara les ma- feri es que conv é que estudii' I'alumn e no ad més. Ser an

tornet s a

]'al umne els

drets

d' inscripció.

En les classes experi mente ls el pro fessor fixnra el n om- bre de places de tr eh all de qu e dieposa per a desenvolu pa r norm a lment el seu programa minim. No es p odr á admetr e un nombre d'inscri pcions de matrícul a super ior

a

la capa · eita t d' un Laboratori o Semi nario

19.- En les clessee no mbr oses, a més de les conferencies d oc- tri nel e que don¡ el p rofessor , es form aran secciona de tr ent e alu mnes com a máxim qu e aniran acarree d'ujudent e re- pctldors, els quals insistir án, en forma dial ogada, sobre les llicone expoeedes pel professor. EIs repetldors tindrun aern-

180

pre el profeseo r al cor renl del deeenvolupement d'equest treball comp lementari.

2O.-AI final de Ilurs cur sos els professcrs redactaran el ju- dici que hagin forma t res pecte a ca da un de Ilure alumnes quant a les seves condiciona eientifiques i car acterísliques

personals, i el lli uraran a l fitxer que organitza rá la Facul- tat. En les clesses practiques s'e rxívar an els treballs escrits dels alu mnee junt amb el judici critic que en formuli el pr ofeesor.

Una c omiseió enca rr egada de l'est udi d'a questa qües- tió determin ar a les apl icacicn s que ca lgui donar a aquest mate ria l per la l de contribui r a formar el jud ici de conj unt de la Facult al sobre tots e ls a lumnes, amb mires a les proves de Lli ceneiatura.

Aquest fi txer comeocaré a eeteblír-ee amb les da des re- ferenta als estudiants que d'ara endavant ing ressin als prl- mers grups de la Facult at .

21.- No existi ran altre s examen! que les prooes de conjunt, una a la Ii del primer període i una altra al fina l del se- gon. Ami> aqu estes pro\'es es podrá ohtenir el gru u de L1i -

cenciat. Per a poder-se sotm et re a la

pr-irnern

urova de

CGR -

junt celdr é ten ir una escolurita t mínima de dos anys, i de dos anys més per a sotmetr e'e a la e egona prova de Lli . ceneiatura.

22. -L' escola rilat rmmma exigid a s'ao reditaré amb el! ce r,- tifictw d' assisti ncio de les mate ries ohliga tór ies de cada grup a cada pe-íede, ce rtificats que expediran els profes- sors - numeraris, agregats. encarregats o Iliures - que donin ele ensenyaments. L'assist éncia dels alu mnes ele tre- balls, escrits, pr actics i de Seminari és obligatoria.

23.-L'alum ne q ue per segona vegad a hagi deixat d'obtenir el certificar que es regula en el número anteri or i es cregui amb dret a ohteni r-lo, podrá sollicitar a la Faeult et el no- menament d' una eomi esié que j utgí la tasca efectuad a per eIl.

24.-La prim era prooa de conjunt versa ra sobre les mate-

rlee que constitueixin el prim er per ícd e. Aquesta pr ova ccmprendr á treballa escrits, trehalls pr éctice i un o més exercicis orals que vers in sobre qu esticns fonamenta h de t oree les discipl ines eurs ades i pe rm etin jutj ar la fo rma- ció cien tífica de I'a lumne .

En aquesta pro"a els alumnes demostr aran, a mée.

llur capa citar per a tr aduir, en un temps prudencial i amb l' auxil¡ del diccion ari, un ten científic escrit en alemany i en engles.

25 .-La qualificació de la prova de conj unt sera adme.J o no ad me .f.

16. -Ser a necessarra l'escolaritat mínima de sis meses per- que I'alu mne sigui admes a la repetició de la prova; men- trestent no es podr é inseriur e en e ls estud ia següents. Si l'espirant no és admes en aquest a nova prova n o podr á continua r el s estudis de Llicenciatur a a la mateixa Secci é.

La Facultat determinara en cada

ces

les

materjes

i

I'eseo-

laritat que ti són reconegudes per a estud iar en una ..ltra Secció.

27.- Per a presenta r-se a la .Jegona prova de conjum, l'alu m- ne acreditara, a més de l'escolaritat mínima fixada per mit- ji de les

assis tenc ies ale ensen yaments

de l'esmentat

perle-

de, hav er assistit, en qua lsevol epoca deIs seus estudie, ale curs os de due s d isciplines d'una Facultat d'I ndole literar ia .

28.-Miljan~ant

la ugona prova de conjunt la Facultet ccn - C eri ra el gra u de Llicenciat. Aquesta prova constara d'una part pr act ica i una altra d'e xposici ó. Els exerc ieis de la part pr actica versara n sobre

maté rtes

de tots els ensenya · mente cursats per l'estudiant.

L'aspirant presentar a una memoria escrita amb tota la bíbliogrefie consultada, un est udi dels dif erente métodee que pod ran esser epl icets al cas i una crí tica de tots aquella me- todes.

La memori a i el treha ll pr áctic, deepr é s d' éeeer exami-

nete pel Tribunal i el! professors que equest cr egui conve-

níent e,

sernn diseuti ts pel Tribunal

i

l'aapirant . En la matei-

xa

diacussió,

de dur ada iblimitada, el Tribunal plante jer é

ta tes les q üestione que creg ui necees ár ies per a ar riba r a l jus i coneixement del gra u de cultura científica de I'espi ran t.

29.-En el segon examen de c onj unl es don aran les qualifi - cacions de no aprovat, apr ovat o exceHenl. Les dues qu ali- ficacions darreres suposen l'aptitud per a rebre el titol de Ll icenciat en la Seccíó corresponenr de la Facultet.

30. -L'a spiran t que no resuh i adm es podr á repeti r el segon examen de conjunt després de transcorregut un període de sls meses com a mínim o

IV. - PROFESSORAT

3 l.- LI'! direcció de les tasques docen te de la Fecultet de Cien·

cies sera confiad a als P rofessors numeraria, agregar e, o en- car regate de cura

i

lliures, d'acor d amb el pla que la Fe- c ulta t aproverá cada anr.

32.- Pe r a ésser nomenat p rofesecr egregat ealdrá oferir, a mes de cornpetencie i vocació per a l'eneenyament. una ta sca realitzada, en I'especialita t corres ponent, de válua científica.

AIs encer regate de

CUl'5

no els sera exigid a una histor ia científica, ans soIament un a adequa da competencia i vocaeió.

33. -:'\omes es podr é crear un ensenyemenr permanent, cen o fiat a un professor, quan la seva neceseitat i la eeva eficacia hag¡n estat corroborade s per l'experiéncia i exisleixin es- pecialiet ee en la materia.

34.-La Facultat podr é design ar mes d'un pr ofeeecr per a una

meteixa disciplina . Cada pr oíesecr de la Facultat podr é

exp licar, a més de la disciplina de la qua l estigui encar-

regat, la que judiqu i coneixer i desitgi exposa r, quan ele

mitj ans de treball de que pugu i disp ose r ha permetin, amb

I' ap rovació de la Fecuhet ,

35.-Quan hi hagi di versos pr ofessors d' una maleixa mate- ri a, els estudia nte podren concór rer als cursos del que pre- fereixin . En les instanc ies en que soHicitin I'adm issió a pro- ves faran consta r els cursos als quals han concorr egut.

36.- t s funció propia del

Degá

la di recció docent de la Fa- culta t.

A aquesta finalitet, el Deg á procur ar a que entr e les ca.

temes hi hagi la deguda relació i enllat; . A qoeete funció del Dega no afecta rá la lIibertat científica del Prcf essorat n i la distri bució de les

mat ér jes

de cada

cure,

que és funció de la Facultar .

37. -Les funcions

administratives

resta ran

separedee

de les funcion a del Professorat.

Nonass

TRANSITORIE5

L'Organilzació ff Estudü de la Facultat de Ciencies.

en alló que es refereix als Plans de ca da una de les Sec- cions, no ha

este t

ap licada l'any aca demio 1933-1934 sinó ele alumn es ingr essats durant el dit any a la Facult at i als alumnes de la Secció de Ciencies Químiques.

D'eccrd amb aquest principi regiran , pe r a l'any aca- d émic 1934-1935, les normes d'adaptació eegü ents . l.- El ! plans d'estudis que

consten

en I'Organil:adó d'Estu-

dis de la Fa cult at s'a plica ra n a tete els alumnes que in - greseín a la Facultat. La Facu ltar organitaa r á per aquest a raó, de m an era completa, únicament eh cursos cor respo-

nents als

dos pr imers grups deIs pl ans d'estudis aH udits.

2.- Tots els alumn es de la Fecultat ester en sotmesoe a alió que . disp osa l'Organilzació d'Estudis de la Fecu lt et-c- exceptue t el que es refereix a plans -i, sobr etot, a les nor.

P1'<~

sobre Escoler itat, Aeeletencia i Provee de Conj unto

1 84

3.-Els alumnes eotmesos a plena d'estudi- anlt'rior ..

t"!I

sol- rnetran a les Prores de conj unt en la form a seg üent:

a l

ele

que

estiguin inrcrits

en

el

Tercer grup hauran de real ilzar la Scgona Prova de conj unt deepr és de cursades les materies deis Tercer

i

Quart Grups.

b

l ele que estigui n ine crits en el Quart gr up podr án reali tzar la Segona Prova de eonjunt dceprés de cur sados les materies de l'esmentat Grup.

4.-Queden

except uats de les

normes

anteri ors

ela

al um nes t1c

la

Seeció

de Ciencies Quím iques, els qua ls s'ada ptaran

ÍD- tegrament 1I. lea di~ po:= ici onll de

l'O rganiJ;:.aeió á' Estwlis.

En cada cas la Facultar resoldr á la fonna de renlitaar I'a- coblament deis estudia per e lls realitzets fins a l moment de la impl antació del sis tema

vigent.

S.-La Facultar decidir á e n cad a cas I'escolaritat que hag i

d' é sser reconeguda a aquell s q ue, posseint un ti to! univer-

sita r¡ o un de grau aná leg, de- itg¡n cursa r els estudie. de

la Llicenciatura de Ciencies en qua lsevol de les seves

Seccione.

PLA MODEL

SECC Ió DE CltNCIES EXAcrES

PRIMER CRUP

Anillisi matem ática, pr imer cuno Geometría. primer

curso

Física , primer curs o

SECóN CRUP

An áli ei mntemát lca, segan cu rso Geometria. segan curso

Astr ono mia.

F ísica, segon

curso

TERCER CR UP [pl a anti c)

Mecánica racional

i

nocions de Mecánica celeet Anal isi

matem ática,

tercer curs o

Geometría de la posició.

QUART GRUP [p le entie]

Ana lisi

matem ática, qua rt

curso

Geomet ria descriptiva.

Astr on omía esf érica

i

Geodesia . F ísica matem ática.

Est adí stica matem ática.

SECCIó DE CIeNCJES FISIQ UES

PRIMER GRUP

Ffaica, prime r CUI!.

Quí mica, primer curs o

Anillisi malema lica.primer curso

Geomet ria.

S EGON GRUP

Físi ca, sego n curso

Quími ca, segon curs.

An aliú matem ática, segon curso Meteor ología.

TERCER CRUP (pl e entlc ) Anialisi matem ática, tercer curso

Mecánica racional i nocions de Mec éntca ce leste Termologia .

Geofísi ca.

QUART CRUP (pla an t¡c 1

An al is~ matemática, quart

curso Acúst ica

^í

ó ptíce.

Física matem ática , Elec tr icit at

i

Magnelisme .

SECCIó DE CIÉNCJES QUlMJQUES

PRIMER GRUP

^'¡

Matemát iquee gener els, primer curs o

fi~i~f!.,

primer curso

188

Biologia [elements}.

Geologi a.

Química.

SEGON GRUP

Matem átiq ues gener ala, segon curso Física, seg cn cur so

Química Inorg ánica.

An álisi qu elitctive .

TER CER G RUP Química orgimica.

Analisi qu ant itativa.

Físico-Química (Química te órical .

QUART GRUP Química técnica . Electroquímica.

Quími ca de is compoatos org ánics naturals.

1 due s rnutenes a elec ció, de qualsevol de les Seccions de la Fncul tut o cur sets dele qu e organitzi la Secció de

Cíéncies qu ímiq ues. En cscollir aquestes ma teries

i

cursos es tindr á en r-ompte que el conjun t de el assea te óriques

i

practiq ues qu e recult i per a cada alu mne ha d' ésser apr o- xima darnent de 36 hores setmanals.

SECCIó DE

CI~NC[ES

NATURALS

PRIMER G RUP

Matemátiqu es generala,

Física.

Química .

Biolcgin (elemente}.

H istologia vegeta l [ an imal.

SEG ON GRUP

GeograJia i Geologi a dinámi ca.

Crista HograJia.

Morf ología i Fieiolcgie deis regetale.

Anatomía comparada deis animals.

TER CER GRUP (ple a ntie) Mineralogia descri ptiva.

Organografia i Fisiologia vegeta l.

Zoogra 6a d' Arti cuJals.

Zoogra fia de Vertebrats .

QUART CRUP (pi a antie)

Ceologia

geognóstic u j estrctigr áfica.

Fitografía i

Geografia

botán ica.

Antropologia.

Or gan ogrc fia ¡ Ftsio logie anim al.

190

Prof. J , M,' PR OGRA MA DE CUHSOS

SECC /O DE C/ENC/ ES EXA CT ES

ANALI51 MATEMATI CA

Primer curso Anólisi

algebTica.~Prof.

J.

~L ORTS Teor ia de la divisibilitat num érica. An álisi combinator ia.

Algoritmes d'iteraci ó. Determinants i rnatrius. Algo.

ritme algebraic. Fórmules de Taylor i ~Iac_Lauri n

per als pclinomisd'una i diversesvariables. Sistemes d'equacionslineals.Substitucionslinealsiícemes qua- drátiques. El nombre real. El nombre complex. Li- mits aritmétics. Algoritmes indefiuits, Funciósencera de variable complexa. Resaludó numérica d'eqaa- cions. Fuocions sim ét riques. Eliminacions. Resolu-

ció al¡{ebrica d'ecuacions.

180 llioons. nidria,a les 8 h. JO m.

Segon curso Atuilisi inf init esimal.

ORT S

Ncc ions sobre els ccnjunts de punts . Funcions de va, riable real. Límits fUllcionals. Contin uitat. Deriva- ció i diierenciació. Fórmula de Taylor, Aplicacicns analit iques i geométtlques. Ser ies Iuncionals. Series de potencies. Funcione analttiqucs. Desenrotlla ments en ser ie. Funcio na de dívers es variables. Deri va- ció. Fórmula de Taylor. Determinants funcionals.

Fuucions imptlcitcs. Pr-imer-es apltcacions del cálcul diferencial a la teoría de linies i super- ficies. Coucepte de la integra! definida. Eálcul de funciona primitives. Integrals ahelianes. lnte, grals rmpr ópies j gener alit zades. Criteris de con-

192

l'ergencia. lnteg rals eurviljnies. lntegrals dobles.

Fórmula de Green. Imegra ls triples i de superficie.

Fórmules de Stokes i d'Ostrogradsky . Aplicacions geometriques del cilcul integral. Series trjgoncmé, triques. Interpclació, Nocions respecte a la inte- gració d'equacions difer encials,

180 Iliton s. Diaria, a les 10 h. JO ID.

Tercer cur so Equacions d íjerencials. Pro í. DA_

~IEL ^{MARi N.}

Estud i de la integradó de les f'quacions diferencials.

com a preparació per a les disciplines de la Flsira i de l'Astronomia, i també en el seu carácter espe, eulatiu pur, en tant que aquestes equacions són ori_

gen de noves transcendents analitiques.

IRo Ilir,;ons. Dijjria,a les 12 .

Ouart curso T eoria de [uncions. - Pr oí. DANIEL

MARi N.

Estudide lesfuncionaen un aspecte més general. Cálcul funcional i equacions integr als. Funciona analitiques de varia ble complexa .

180 llicons. Diaria, a les Ir.

GEOMETR IA

Primer curs.- Praí.

jOSEP MUR.

Aquest curs té carácter preparatori deis ensenyaments báslcs de la Facultat. Compren les següenls maté- ries: trigonometria; teoría de la proporcionalitat geométrica ; geometría métrica projectiva..

Aquestes maleries constitueixen el progra ma deis alum;

nes que cursen la geometria com a preparaci ó per a I'Escola d'Arquitectura. Els alumnes de Cieoci~

Exactes i Ffsiques seguirán, a mes, un curset tri- mestral sobre sistemes de represemaci é.

t80lIir,;o ns. Diéria,ales 12.

Segon curs.-Praí.

jOSEP MUR ,

Estudideis sistemes de coordenades. Teoríade les equa, clonade pr imer grau en el pla i en l'espai, Tecria general de les secciona cóniques i quádriques, fent remarcar la significació geométrica de les form es quadrátiques que les defineixe n.

180 llir ons. Diéria, a les 9.

Geome tr í a de la posició. - Proí.

ANTONI TORROJA.

Principia genera ls d'axiomática . Prcjectivitat i involu-

ció a les figures de primera categoría. Elements imaginari a, Homografia i eorrelacié en les figures de segona eatego r ia. Estudi especial dels sistemes polars. Homografia i ccrreíacíé en les figures dt.

tercera categ ori a ; sistemes foeals ¡potan. Estudi de les cOttW¡ues, dels cons i cilindres de segon or- dre i de les quidriques. Sistemes lineals d'aquest es linies ¡ superficies. Sistemes de rectes, en parti cular el! lineals. Nocions sobre cerrespcndéacies no li- neajs, Estudi de la rransformaci ó general de se- gon ordre en el pla i anali,i particular (['alguno transforma cions d'aquesta natural esa.

Problemes i exercicis, emprant indistintament els

me-

todes sintitic i anaíjtic, 180ttíoons. Dian'(J, a les 15h. JO m.

Geometría descriptiva.-Prof.

ANTONI TORROJA . Sistemes de representad ó cónic, diédric i axoncmetric.

Idea de la de plans acotats. Aplicadó a la resoludó de problemes sobre poi'edres ¡superficies senailles.

Teoria genera] de les línies i superficies, ecnside- rant-hi els element s de primer crdre, eh de segun i els singulars. Estudi especial de les linies de lel superficies desenroülables i de les relacions entre elles, aplicant-ho a les Iínies i superficies més in- teressants. Superficies guerxes, heliccidals, de re- vol ució i algebr iques.

Problemes i exer cicis, empran t indistiu tament els

me.

todes ~rific i anajitlc,

180 l1io;ons. Didrio. a les 16 h. JOm.

AS T RON OMI A

Anatomia.-Prof.

jOAQUU I FEBRER CARBÓ.

encar - r egat de curso

Sistemes de eocrdenades. Estudi del moviment diúrn.

Aparells astronOmics. La Terra. Coordenades geo- gráfiques. l.lapes. El Sol. La Uuna. Eclipsis de Sol i de Uuna. Calenda ri. Sistema planetari. Al.

tronomia est ellar.

ISo 1Ii0;0ns. Dido'io, a les 17.

Astronom ía es/en ea i Geodesia. -

Prof. JOAQUIM FEBRER CARBÓ, encarregat

de curso

Ccordenades ast ronórniques i lIurs transforma cions . aparells i metodes per a determin ar-les. Teoria de la figura de la Terra. Coordenades gcogrifiques.

Operacions gecd ésiques^j triangulacions ; anivella,

194

mente. Cáfcul d'errades i compensacié de les obser., vacions geodesiqoes. Determina cié practica de la figura de la Terra. Canes geografiques.

ISo llicons. Ditlria ,a les 15 h. JO ro.

MECANI CA RACIONA L.- Pr of. E.

TERRADAS.

En

ets estudia de Cinemá tica es procurad. completar l'exposicié ordiniria amb l'análisi del moviment pla quant a la distri bució d'accelera cions, traduil en gni.fics aplica ts a diver sos mecanismes Lcom u in- troducd 6 d'una banda als treballs de Burmester so- bre el moviment de sistemes rígids o variables que romanen afins entre si, i d'altra als descnrotlla- ments assclite en Cinemalica en el que va de segle, incloent- hi els mcderns estudia sobre cadenes i sin- tesis que arrenqucn del 1883- En el proxim curs es tractaran els sistemes en l'cspai com a comple., ment d'alló que s'hagi exposat en aquest.

En Estática de sistemes rlgids i dcíorrnables s'expo- sarán, completant I'exposició ordinar ia, alg uns co- ueixements a manera d'introducció als cálculs de dimensiona en ccnstru ccions i maquinaria,

En la Dinamia del punt, l'examcn deis casos clássics s'ampliará amb nocions sobre cálcul d'órbites i una breu introducció als métodes de la mecánica ondu- lator ia.

En la Dinámica dels sistemes es fara análisi especial del eas de lligadurcs no holónomes.

A l'exposiciéde la Hidrodinámica s'afegiran ele pro ble- mes sobre moviments en la superficie de separa;

ció de d05 medís, per exemple, aire i aigua, ini;

ciant aix í l'examen d'una mater ia que podria trae- tar-se en diversos cursos: la formació d'cnades (en un mar prcfund, en un canal, solitáries. en estuari, en líacs, en conta cte amb un iSOlid en moviment, etcetera), a fi de donar a coneixer el! estadis ac- tuals (de Levy. Civita, Havejock í altres) sobre un tema tan interessant,

1& llil;On5. Diaria, a les 9·

E STADíSTI CA MAT EMÁT1CA.-Prof.

JOSEP

M.'

ORTS.

Probabilitats ; variables evcnt uals. L\eis de probabilitat . Primera demostració de la lIei de grane nombr es.

Funció característica. Llei de Gauss. El teorema de Bernouilli i les seves extensions. Series cstadisti- queso Classificació de les dalles expcrimcntals. Re- presenta ció gráfica. Ajuntament de les corbes de

Ireqüéncia. Metode dele moments. Ccrbe s de Pear, son. Elecció de magn ituds a priori. Esqcemes de Poisson, Lexis i Borel. Teoria de la correlaci6.

Dependencia estocástica. Ecvariacié.

90 Ilicons. DiflNIlS, dimarls i dit'etldru, a les u.

CUR SOS COMPLEMENTA RIS

EQUACIONS D! F EREK CIALS LI NE ALS ORD!.

NARI ES 1 PRO BLEMA DE RI EMANN.

Pr of. E.

TERRADAS,

Continuació del cur-a anterior sobr eel'mateix tema. En aquel! s'exposaren cls teoremes generala d'existén- cia, el grup de monodromia ¡ les equacions les so- lucicns de les quals pr esenten punts singutars re- gulan, espccialment la hipergeometrica. També

a'e-

xaminaren les conüuencics en equacions de ripus fuchsiá que donen lIoc a les equacions més cene- gudes de la Fisica matemática. D'una manera es- pecial Icu estudiada l'equaci é de Lamé i les Iun - cions eHipsoidals harmó niques. Com a complemcnt d'aquell curs s'exposaran en aquese les equacions les sclucíons de les quals presenten punts irregu- lars i, en estcd i mcnográfic, les equacionsde Hitl i de Bessel, S'atendrá especialment l'examen de lb solucione periódiques en I'equa ció de Hill i asintó- tiques en la de Bessel,aixíoom el maneig de taules.

L'examend'equacions que es presenten en Meci nica on- dulator ia ofer ira ocasió per a exposar en que con- sisteix el planteja ment de lIur s prcblernes i com es resalen, amb aplicació a algunes qúesrions de Física i Química.

L'extensié amb que s6n tra ctades les diverses materícs objecte del curs obligara probablement a diferir l'estudi del problema de Riernarmque podrá trae- tar-se en el eurs próxim i no sclament en el que es refereix a una equació, sinó a un sistema, am- pliant encara el problema a equacions en dífcrén, cies.

Llac: Institut d'Estudis Catalans.

Dues Ilicons setmanals, a partir del novembre.

196

CALCUL DE PROBABILITATS . - P rof. E.

'TERRA_

DAS .

L'exposjeió del curs d'estiu a la- Universjtat de San- tander deis estudie moderns sobre el pri ncipi ergO- die justifica una ampliad o en la qual,en classe sc-t- manal, s'excos¡ el s.egiient progra ma.

Correlacíé en variables aleat óri es dependents eonsti- tuint proeés estocistic. Cas d'elementa discreta de Seulsky i Romanows ky. Cas continu de Khintchi- neo Estud is de Bemstein. Proposicions semblante a la llei Icrta de gran! nombres. Pr incipi quasi erg ó- dic. Metodeo opera tiu de Koopma nn i Neumann. Es- pais abstr acte s i llur introduccié en Física matemá, tica. Mecánica global de sistemes. Demostrad 6 del principi quas i ergodic a la maner a de Birkhoff - Khintchine. Examen del procés particular denomi- na! cadena. Cas regular i singular. Equació funcio- nal de Smoluchowsky -Chapmann. Problemes d'ex- travia meut i de diíu sió. Liur reducció a problemee d'equacions de tipus dlíptic, com el problema dt Dirichlet (suposant donada la probabilitat de trán- slt). Axiomática en el cálcul de probabilitats. Pro- posicions asintótiqucs. Formaci6 estadística de la mecánica quántica. Operadora herrnltics. Rotacions en l'espaide Hilber t.

Lioc ; Institut d'Estudis Catalans.

Una lIi¡;Ó setmanal, a part ir del ncvembre.

Els qui desitgin inscriure's en aquest curs o en l'ante, rior són pregat s de deixar llurs seayes ^¡¡ la Secreta r ia de l'Instittlt durant el mes d'cetubre.

MATEM ATI CA ACT UARIAL. - Pr o!.

JOSEP

M .'

ORT5.

Pan preliminar. Principia de cálcul de prcbabilitats i i elements de matemáti ca financera,

Segona part. Cálcul de primes en les principals modali- tat ade l'asseguram;a de vida.

Tercera part, Cálcul de reserves.

2$ llicons. ² llieons setmanals, a parti r del mes de genero

REPRESENTA CIÓ GRÁFICA DE FI GURE S GEO- METRIQUE S. - Proí. AN TONI TORROJA.

Sistema cónic de representac ié. Sistema deMonge. Sis- tema axonométric. Per spectiva cavallera, Projecció acotada . Perspectiva lineal. Per spectiva relleu. Teo- ria general deis sistemes de representació. Repre, sentació d'espais superio ra. Fotogrametria.

La part Ionamental d'aquests cursets és obligatoria JK'r als ahrmncs de les Secclons de Cisncies ExaC1('$ i de Cíencíes Físiques, com a complem ent del pri- mer ccrs de Geometria.

60 lIil;OOS. Del 15 de gener al 15 d'abril.

COMPLEMENT D'ALGEBRA .-ANTONI MUNNÉ.

Cos sos í anells de nombres. COSSQS i anells de funcions.

Formes biflneals, quadrátiques í de Hennite. De- pendencia de polinomís. Detcrmi nants furteienals.

Funcions simetrfques. Divi sihilita t, reductibilitat i ir reductjbilit at de pclieomis d'una i més vari ables.

Ccssos algebraics ampliat s. El teorema fonamental de I'Algebra. Isomorf isme de les arrels. Transfor- ma cionsde lesequa cic ns.Estudi especial delesequa_

cions de tercer i quart grau i del s sistemes de daes equacions de segon grau. La transformacié de Tzchir nhausen. Equacions reciproques. Complexos i grups de substitucions. Polinomis queadmeten¡¡ruils de substitu cions. Grups isomorf s. Subgr ups conju- gats. Gru ps perfectos. metaciclics, abelians, lineals.

poliédrics. Teoria de Galois. Subcossosde nombr es.

Grup de GaJois d'una cquació. Propictats. Reducci6 del grup de Galois. Equacions resolubles mitjano;ant arrels quadra des, Equacions resolubles per radicals. Estudi particular de l'cquació de cinqué grau.

Els dies i hores d'aqucst curs s'anunciaran oportunament.

CURSOS DE M ATRlO.TlQUES PER A EST U- DlAN T S IYALTR ES SECC IONS 1 IY A LT EES

FACUL T ATS

MATEMATIQ UES GENERALS Primer curs.- Prof.

]OSEP _~IUR.

Els coneíxemeots necessar is per a rescldre el! problémes de la Física i de la Química.L'objecte essenctatde!

curs és donar als esccíars l'hábit mental matematic necessarí en tata formació científica.

90 llicons. DiIlllllS, dtmecres i dlVClIJrcs, a les 16.

Sessions prac tiques : dues setmanals.

MATEMÁTIQUES ESPECIALS *

Curs per als estudiants de Farmacia.

90 lllcons . DillullS.dimurui dit·t,wru.a les 16.

MATEM ÁTI QUES E SPECIALS *

Curs pcr als estndiants de M edicina.

90 llicoas, Dim4f"ts, aijou.s i dismbtes, a les 16 h.. JO rn,

El Professor d'aquesta materia esta en trámit de desig-,

Segon curs.- Prof.

MA..··nJEL ÁLVAREZ CASTRILLÓN,

encarr egat de curso

Succesaions. Coordl:'nadescartesianes i polars en d pla.

Equacic nsde la recta, circumfl:'rencia, dlipse. hiper.

bola, parábol a i corbes espeeials, Coordl:'nadl:'S car - tesianes i pelara en l'espai. Equacicas de la recta, pla. esfera, diipsoidl:'5. hiperboloides ¡paraboloides.

Deri vada i diferencial en general. Derivada i difl:'- renciál de distints crdres de funciom de diverses variables. Series infinites: convergencia i divergen- cia. Punts notables i singulan de tes funcions. In-

tegral. Metodl:'s més eorrents d'intq ració. Integrals

dobles i triples. Interpolae ió : Iérm ules d'interpola- ció. Representaci ó geométrica i analítica. Series d'obser vacions. Teoria deis er re-s. ~fini m s quadrats.

Equacions difer encials Iineals. Mcvtment hartnónic U'UlI punto I"'rincipis de la mccaniell. Equacions del moviment en la dinámica. Teoremes fonamentals.

Teorema de Four ier. Serie de Fourie r. Probabi- litat . Lle¡ dels errcrs. Lle¡ de Gauss. Descrjpció d'uua 111:'i de probabilitat pels moments. Ajustament mitjancant les corbes de Pear scn. Teoría de la cor-

relaci6.

90 llicons. Ditnm1s,dijo," i dissabll.'S, a tes 16 h. JO m.

nació.

*

198

SECCl Ó DE ClEN Cl ES FI SlQUES

F íS ICA

Primer curs. - Prof.

EDUARD

Ar.cosá.

CUTS elássic de Física. Exposició de les principals teo- ríes de manera sintética i elemental, per tal d'arri- bar a una \'isió de conjunt de la dinámica de rU~

elvers.

90 lIi.;ons. Dilluns, ¿¡mu res i diT/tudre.r,a les 10 h. ;p.

Sesslons practiques : duce setmanals.

Segon curs.- Prof.

EOUARD ALeOnÉ.

Física molecular . Arnllliaci6 de la Mecánica. Optica física.

Termodinámica (segon trimestr e).

Electr icitat i mag netism e (tercer trimestre).

90 llicons. Dimarts, dijolts i tiissabll's, a les 12.

Sessions práctiques: dues setmanals.

T ermologia.- Prof.

EOUARD

Ar.coré .

Estudi general dels efectes que la calor produeix en els cosscs. Estud i de la termodinámica i de la radia- ció. Aplicació de la termodinámica a un breu es- tudi deis motees térmic s. Teorja cíássica de Fou, rier sobre la ecndccribilitat calorífica.

90 l1i~ns. DinVJrts, dijolls i dissobtes, a les 10 h. JOm.

Sessions practiques: dues setmanals.

*

La desIgnació deis dies i hores de les sessions practiques per a les materles d'aquesta Sccci6 es fará oportuname nt ternnt en compte el nombre d'inscri ts a cadascuna i lee convelliencies de local, material, etc,

200

Acústica i Optka.-Prof.

RAMON JARDÍ.

Moviruents vibra tor i i ondulato ri ...pIicau als tubs, eor- des, plaques, etc. Teoriafísica de la música, Instru- ments mueícals. Pri ncipis fouamentals de {'bptica geométrica. Teoría general deis dioptrics. Sistemes óptics. Espectroscopia. Acromatisme, etc. Dptica ondula tori a. Difra cció de la Uum. Polarització. Do.

ble reíraccié . Opt lca elect rnmagnetica. Fonam ent de les teor les de la radiació.

90 Ilicons. Dímo rts, dijous i diss¡¡btes, a les 8 h. 30 m.

Sessfons practiques: dues setmanals.

Electricitas i . Magnetisme.- Pro f.

RAMON JARDÍ.

COlmO' cléctr]c, Equlhbris de condacto rs. Condensadors.

Dielectrics. Unita ts i mesures dectrostitiques. Mag.

netisme. Camps magnétics i diamagnética. Mesures Cor rem s continus. Lleis Ionamentals. Electrólisis.

etcé tera. Electromagnetisme, Eamps magnétics pro- duits pela ccrrents . Inducció electromagn ética.

Um .

tats i mesures. Ccrrems alteras d'alta freq üencia.

Tecria electrónica. Ccrrent s en el buit i en els g-a_

sos enra rits. Raigs X. Radioa,.ct ivitat, etc. Breus nocions d'Electrctéc nia,

90 IIil;OIl S. Ditrld rts, dijOtUi dissabtts, a les 9 h. JOm.

Sessíons practi ques : dues setma nals.

FíSICA 1\IATEMAT ICA.-Prof.

ISIDRE

POLIT.

Nocions de cálcul vectorial. Teoria matem ática de 1'e- lasticitat, Aplicadó de la teoria de l'elastic it at a l'estud¡ de I'equilibri i movim ent deis líquids. (No, cions d'Hidrostática i Hidrodinámica). Aplicació de la teoría de I'elasticitat a l'estudi de la propagacié de petits rnoviments en un tos elástic. Teoría ci- net ica deis gasa s. amb explicaci6 previa de les no- cions indispensables de la Teoría de probabil itats.

Tcór ia de la radia ció del eoe negre segons Planck.

Tecria de la quantifica ció de mcviments segcn s Bohr i Sommerfeld, amb aplica cié a I'estructura de I'átom. Fonaments de la mecánica ondulat ória.

90 llieons. Dilluns. d,," u rts i dit'Nldrts, a les u.

METEOROLOGIA.-Prof. EDUARD

FONT5ERE.

Unitats; merodea gencrals de cálcu! i de represcnta ció.

EIs elements meteorológics : aparclls i metodes d'ob- servació. Resultara primaris : observacions en alti- tud. Les normcs locals ; les varí actons periódiques ; dístríbucié normal dels elements metecrológ ics so;

bre la Terrai ets dimes. Propietats ñsiques de

I'aire atmosferic ; estats ideals d'equilibri; iniciació a la termodin ámica de l'atrnosfera.

EIs

flI0vimenH de rain:~ ; relac ion a entre el veet i la pressió. Me.

teorologia sinóptica : tipus de distribució deis ele- ments meteorclógics; els metodes de previsié del temps.

60 Iíicccs. Dimortsi dim urtJ ,a les 16.

Session s práctiques : Dii t1l/.s i dit,-ntdru,de les 16a les 18.

GEÜFí5IC A. -Prof.

EDUAR D FO::-lTSERE.

).[eteorologia ; Ienomens metecrclógics elernentals;

me-

redes d'observació i de cálcul. Mecánica de l'atmos;

fera. ).lagnetisme terrestre. Sismologia. Gravime- tria.

60 llicons. Dimllrts i dimetrt's, a les 17 h. JOm.

Sessíons práctiques : D1'j(JlISi di1'rndres,deles 16 a 11:$ ¡8.

CURSOS COM PLEM E.NTAR IS·

LUMI NüTECNIA .-Prof.

RAl'.f ON JAR DÍ.

Estudi físie de la l1um. Radiació. Dptica. Prjncipis de Fotometria. Distribució de la l1um. Luminar. Estu- di especial dels diferent s luminars. Principia i

cal-

euls d'illuminació. Ikuminacié d'jnterior s, earrers.

sales d'espectacles, etc.

RAI GS X I RADIDACTIVITAT. - Pro í. ISlDRE POLIT .

Raigs X: emissi6, absorció i difracció pels cristalls.

Raigs X ¡ estru ctura at ómica. Aparellatg e pee a produir-los. Mesur esdequalitat i de quan titat. Pri n, cipals aplicacicns. Radioactivitat. Transforroacions radioactives: mesure s. Constitució dels nudi, ató- mies. Transmuta cié artificial dels elements . Radio- activitat artificial.

Ducs llicons setmanals. Febrer i marc.

CR ITICA DE LES TE ORIES F ONAMENTALS DE LA Fí5ICA.-Prof.

EDUARD ALCOBÉ,

Exposició historico-crítiea d'aquelles opinilws transcen-

• Eh dies i hores d'aquests cursos serán anunciats oportuna.

mento

202

dentals i hipbtesis fcnamentals que en ~I transcu rs deis temps han pre valgut en el ramp de la Piloso- fia natural a partir de les Esceles de l'antiga Grfda fina als eostres dies, encaminades a exp licar els di- versos fen ómens manifestars en el Cosmos i princi;

palment per a interpreta r racionalm ent la int rínseca ccnstitució material i dinámica de )'U niver s real o Món físico

CUR SOS DE F/ S/CA PER A ESTUD/ANTS V AL- TRES FAC ULTATS

FtSICA.-Prof.

EDUARD

Accoe é.

CUYS per als estudiant s de M edicina.

90 llicons. Dímarts, dijous i dissabtts, a les 12.

Sessions practiques: dues seeruanals.

FlSI CA.-Prof.

EDU A RD

Ar.cce é.

Curs per ais estudiant s de Formad a.

El mateix que per als estudiante de Ciencics Fisiques.

90 llicou s. Dílluns, dimecres i divcll-IJres. a les 10h. 30 m.

Sessíons practiques : dues setmanaIs.

S ECCIÓ DE CI ÉNCIES QUIMIQUES

QUf: MICA.- Pr of.

ANTONI GARCÍA BANÚS.

Lleis ¡ teor ics fonamentals de la Química. Estudi ge.

neral dels etements i combinacions més importants.

Introducció a l'estudi de la Química Organica.

Es tindrá molt en compte que cls estudiants sapiguen aplicar en casos concrets les lIeis i teor-ice tona- mentals.

90 llicons. Dimarts , dij olls i dissobtos. a les 10 h. JOm.

Sessions practiq ues : dues setmanals.

QUIM ICA

INORG.~NICA.-P<of.

Earr.r

JIMENO.

Principie de Físico-Quí mica necessaris per a compren- dre la Química Inorgán ica. Teoría moderna de la

\raléncia que es seguira en l'exposició. Descripci6 de les substincies seguint la classificació periOdia. dels etemenu. Hom procurara indicar els processcs in- dustríals que ofereixin im portancia practica o inte- TeS reóric. Treballs práctics : preparacions incr gáni- ques, de eomplexitat creixent, d'acord amb la llista que figura en el Laboratori,

90 Ilil;OJls. DillUUts, dijous i dissabtes,a les 8 h. JOm.

Sessíons práctiques, dimorts, dijOTlS i dissabtts, de les 15h, JO

m. a tes

18 h. JOm.

QUí MICA ORcAN ICA.-Prof. A.

CARcÍA BANÚS.

Estudi general dels compostos del carbó. Lleis generllh.

Estudi de les Iuncions orgániqucs. Estudia d'estruc- tura i de relaciona entre pr opietats físiques i qufmi- quu de la eonstitució.

90 llicons. DilIwIS, diJllccrrs i diVl?udres, a les 15 h. 30ro.

Sessions pra ctiques, dillllllS. dimecrcs i diwudrts, de les 16 h. JOm.a les 19 h. 30 m.

Qu l MICA T2o.' CA.- Prof. J05f:J' t'A! CUAL VlLA.

P~

• ...-

prirt~,"", •

....ti ... ...

la

PI...

lt.~~

l.al>onca<i Aph_

aa6 .

1;... o ... """' leo ~

... iou""'...

...-.. e-..I ...

~ J'rft .. ..,.. i el _ dl<al.

Opo. '

...,.01.. 4 o <ale.

1 _ ...,;0. ". - do: .• od6 1

ooiouio>.

\Iotnjo ; o_o 4

i1 Jnáó.

u trMcl&..._

á&, _ _ i ... ! lo! "'" . ....

,..;" .-.--.J>

i

...w. • 1

11"

1Iic-- .o;u..,-. - - . ...

i

-'-u. o loto u.

S - ..40 .~. . . ., i 1... • 10< O, It.. "

. . . IeoIPIt.." . .

A.":AL I 5 I QUALlTATlVA.-Prof. EM¡U J.. ^v<o.

~ 01 _ •

LaburoIOri. "o

04;...- .. ' • •

^{po '1;}

es ..--

^.Lo

..-.. .. a--o. ¡ - .

^{Eo bd 'jr '1 to'}

~ . . \o . - . . .

l .

cqailibri

,p-

... prndIoct< ..

ooIobi1''''. ^{1<. nl ... _}

plaoo i

oD:\loci6 ;

~ A .... _ <ntcn ..

_1<>""""" ^"' ' ' ' - i ...o:- I ' ' , - '

<lo oopara06 ~ al iAbot'll, roall;o;

....<tDitia. S'bIi

ioo:l-..

JIf<><ed... ....

... ...

~n..o or~lnocL A ... '" \o

boIi..,

ti.

pi<a

do: 1'....

1;.;. ""'" ..

p..-

^lamili..-;au

^{1' ....}

_ ..,.¡, .1

compon_..

^~u_

...

^{leo ....,..}

WI6o:.

Pxq-""""""

ⁱ ...Ioro;.o, .. ....

_ni

cklo p<ifl<'pU. 10<Wll...

1o ck

1.. I_ i«. PO' \o COIllir·

...,16 ... "'lud10

t - . ...

1.. ....«1000. • ...liti.

,_.

l)O 111.;on<.

v.'"""". dii_

^¡

" ó,"'¡',,,.

^{o1.. ph. JOm.}

S....lro. ~'1c';QI><

•• "i_',. "ó¡<IfII

1Ji,,,,¡,w. ~. 1.. lOn.

JO m. o l•• '3 1L JO m.

AN.\U SI _{QUA~T I TAT IVA.} - Prof. J OA:< GUITIUlAll

tnc.ar~3t

de .; urs.

R<ccIli:I'

el> .."...;...

aclquirn oalIi>i quoJi- ..ti ... i "" QoOmica '-1I1nO:o , oqIIO:- lJco q ., •• """ ...

m do

01. dll<=ll'>

..<&:<di • ~lo'" 11,.; '1"" ..-.... O<DO<

oMnt <Jo¡'ck<b ; ='Iioi.

E..cocio:i>

prinico ".apló<xi6 ... el . .

oicui ,.,...a.¡.

d<b ...,..._trioIo, cruill$O - ." o ~

io>d.o -

~ ... _ _ . -

\JO ~ o;u"... - " , . . . .. . . 10<

'3'"

^JO"'-

s...- r*

_.~. ~J-i ~...de lo ...It..

:1"__ • leo IJ It.. JO . .

FíSICO-QUíMICA (Química teórica }. - Pr oí. MI-

QUE L MASRmIl.A.

Exposició de la Físico-Química en el seu esta r actual eonsidera t coro un ros de doctrina. Es procurará seguir paraHe1ament elmétcde tennodinituic Ll'e....

tadistic. 1 es consideraran, segons ambdós metorle!', elscapitcls esseecials de la materia, com l'atomisti., ca, la termodinámica, la cinética qu ímica i la foto- química. No es tractará d'electrcquimica.

Próctioues: Resaludó d'exercici a que capacitin l'a- lurnne per a l'ús de la Fisico-Química coro a instru-

ment de trebau.

90 llieons. DiUw>u. d¡",ut'es i diwJldrts. a les 12h. JOm.

Sessicus pr.i.ctiques, diltl{lrtsi dijolU. deles 15 h. JO m, a les 19 h. JOm.

ELECTROQUf MICA .-Prof.

jOSEP IBARz ,

encarregat de cur so

Idees preliminars de Física.

I~Bases fisicc.quimiques d'aquesta disciplina: Lleis de Faraday; estudi de la conduetivita t,

transpon:

i Icr.... electcomotriu; idees de Debye j Hü kel relati- ves als electr ólits forts. Pola r itzacié.

U_ El ectroquímica aplicada a In dissolucions aquo- ses. Anilisi electr olítica. Recobriment elecrrclltic d'objectes i mctalls, prccessos diversos d'oxidacíó i reducció, electrólisi dds halur s dels metall s alcalins;

piles i acumuladors.

llI-Forns electrclí tics i llurs productes; electrolisi de les sals foses. Obtencié de fer ro i zinc entre altres

metalls.

90 lIic;ons. D1mart.r, dij01Ui dissabtts, a les 9-

Sessícns practiques, dilluns i dissabtu, de les 15 h. 30 m.

a tes 18 h. JOm.

.

^,-

^"

QuíMICA DE LS COMPOSTOS ORGANICS NA- TURALS.-Prof.

JOSEP PASCUAL

VILA.

Greix cs i ceres. Lechines. _ Sucres. GlucOsids.

Hi-

drats de carbon polímers. _ Plavcees. Antocians.

_ Terpens. Carotinoid ea. Esterines i ácíds biliars.

Cautxú. _ Cloro fila. Hemoglobina. Flavines. - Acids nucleinics. _ Alcaloides. _ Albúmines.

Hormones. Vitamines. Euzimes i activadors.

90lliC;ons. Dima"'s,clijOMS ldissabfts. a tes ^12.

206

CUR SOS DE QUIMICA PER A ES TUDlANTS IYALTRES SE CCIONS 1 D'ALTRES FACULTA TS

QUfl\UCA.- Prof. A.

GARCÍA BANÚS.

CUYS per als estudiant s d e M edicina.

Lleis i tecrles de la Química. Estudia gencrals deis ele- ments i combiuacio ns més importants, especialment deis cornpostos organics, com a preparaci é per a . Química biológica i la Química ñsiclógt ca.

90 llicons. Dimarts, dijotU i dissabtu, a les II h. 30 m.

Sessloas practiques: dues setmanals.

QutMICA.-Prof. A.

GARCÍA BANÚS.

Curs per als estudiants de Farm acia.

El mateix curs de Químic-a que haura u de seguir el~

estudiants de Ciéncies Químiques.

90 lliccns. ni/lrlllS, dimecres i divendres. a les 10 h. JOm.

Sesstons practiques: dues setmanals.

S ECCIO D E CIÉNCIES N ATUR ALS

BIOLOGIA (Elements) .- Prof. j .

FUSET .

Estudi genera l de la cc\.lula, des del punt de vista deis scus carácters nior fológics i fisico-quimics.

Estudi descriptiu deis principals grups de Proti stes, particular rnent deis que ofereíxen un majar inte- res per a la Parasltologia,

Diferen ciacié ceHula r i íormadó dei s crganismcs plu., riceHulars.

Regeneració en el. anima1s invertebra ts i vertebrare.

QüestiollS sobre l'especie; herencia mendeliana ¡ les influencies del medio

60 ^IIil;ODS. Dimar'4 i dij ollS, a les ^J2.

HI STOLOGIA VEG ETAL I ANIMAL. - Pro f. E .

FERNÁNDEz GALIANO.

Estudi de la ceHula deis teixit s vegetal s ¡deis tcixits animals. L'estudi de la ceHula es fani. des d'un puní de vista morfológico

Estudi deis teixit s en els termes mes generals posslbles per- tal d'oferir a l'alumne una visió sintética de l'orga nilzaci6 Ionamcnta l deis éssers vius,

La

"isi6 est ructural d'un teixit anirá acompanyada eonstant , ment de la scva interpretació funcional.

90 llicons, Dillu'ls, dimecres i díoendrcs, a les 9 h. JOm.

GEOGRAF IA I GEOL OGIA DINAMICA .-Prof. M.

SAN 1heUEL.

H. Qüest ions geueral s: historia de la Ceografia i pro-

~;,u,. ~. do l.t<rra, .... O~l<JlO&i11<0IIII •

_ do t<U d. a,UIli> bóoI_'~fla 1~

U'ffftO. :)1". II~: "

a ."'-

ll,;o:a.. 1;"'"

tdofia, bioh...

¡~... ~.

G«>ddWloil:>.

dI- ... .. ""'... 1aill 1... '. . . ~

c;.o.

d....

, , _ - - .^e:trtcnII.~^{: "} dol - .^...

ⁱ _.r-.

tenmI'<¡ _

^lJaD

.

~

""""'e ^{i - - . . .}

^{6<. 8~ ¡ r - .}

~

II"' ~ ~.-....; -..-

,.

s...-. ...-: - - . ⁱ -.u

^SL JI>'"

1oo'7 L

,. &

GJ::OLOGlA

GEOG~OSTI C.o\

1 ESTRATl GRAFI-

CA._Plof. :\l. !>AH :\I lG ttn.

" .

Pm~

IIIicroan..&o.

i E>lntCfa:

... y ,

"'-oIoP

~

_

; poi

a _' ^6.,

^{~_ la ,f~ i la ..}

Ca~

N<riofto .. ...1_ _ ,

~

....

p>Ioo>I'-

ticlII _1b<lL

90 I.~ ~'.¿ij_ I ~••. • loo9:

CR IST AL·LOGR.U IA._Prof.

FMnCUC

PAallIl.W,

C.... ~r<;para_;

do: r... udi do:

la .,1...1.,.la 1do la p<lf'<lllT'lia. F.o fa<il ¡...1• • 1 _ d•

..,...,;u-

"""ti t<Ona n«<>..ti. p<1' • la In ';¡¡..,;6 <o>m- pI... ~'un <ri...1I q... .. ~;t>ui1fO. ,· iela.tnb .1

l"";i>mo:tr<, '"

P'uj..~ a ""1,,,,1. l. fitlOln","' . ..

... l. qu.,rl h d. l. <1.... . qn' ",,".ny, Taml>!

xron

.te..,. ^<1. ""toda

b~tk

..

único

.1<",,,"",,,1\..

1"" • moh. m;",,'al., p,ill<ipOlmtn' ol o/In ,l. """'.

pon ..." d'""" l'<l<I. " " oea:i6 ",i _

9" _II ~"",_

m..,.,... , 4v'_

^{i tli"ü .... • k. " b. Y>" -}

Se..",,", prictio¡uco. _~" ; tlil_". do 1.. .6 11- JI>...1.. .8 b. JOm-

MISUULOGl.-\.-Prof. FLUlCZSC P.u.oIUO.

E...

<OODPI<t

dolo_~ a.U.. : lolodclo Jo

~

-- ^{, ...} """""'- ...-.

... --"""' _ ...a-

^do """'" ""

ea....el - . . . . - . .~bit>Ori<o-....lII'OI:

, . -. ¡ ' ' . . . d • ..-,..¡" _ do la d -li<Jo<io/lll>bmII, . -_ _ - - . . . ....-

_ _oc "" la - - . ...-fu¡ ; _ _

per a l'home. S'escullen de cada ctasse de la du "- ficació de Groth les especies que es presten me:s 0115 treballs deis alumnes.

90 llicons. DillUlU, Jimuru i divNldru, a les ISh.y)ro.

Sessions practiques. dill" '1Ii d¡~cres, de les 16 h. JO m.

ales 18 h.JOm.

MORFOLOGIA 1 FISIOLOGIA DELS VEGETALS.

Prof.

B.

FERNÁNDEZ RIOFRÍO.

Jdet"s fonamentals sobre la c.eHula i els teixits vegetals, Estudi de I'estruc tura i mor fologia deis organs ve_

getatius, ..talo" i..

cormo " ;

adaptació al medio Mor- Iolog ia i estruc tura deis órgans de la reproducció.

Funciona de nutrició; desenrotllament, movirnent s, Rcproducci6 : Cormofites.

60 Ilicons,Dimarts i dij ous, a les 17.

Sessicns pr actiques, dill,ms idimecres, de les 17 h. JOm.

a les 19 h. JO m.

Sessions practiques pe r als alumnes del tercer CUfS del pla antic, dimarts, dijou.si dissabtes,de les 15 h. 30 m.

alesl7h.

FITOGRAFIA 1 GEOGRAFIA BOTANI CA. - Prof.

B.

FERNM."'DEZ RIOFRÍO.

Classi ficacié de Wett stein. Crítica de la posid6 dele gru pa essenctals i eomparació amb a1tres c1assifica- cicns roodcrnes. Grups que integren la Criptogmia.

Qii.estions d' índole moríolog-ica i biol ógica. Faneroga- mia ; fam ílies de plantes indígenes i algunes de tes exétiques més import ante des del punt de vista filo.

gen éti c,

90 lIi¡;ons. Dil/lIt1S, dimeCf'n i dir:emlres,a les 16.

ANATOMIA COMPARADA DELS AI'I IMALS . Pro L E .

FERNÁ.'IDEZ

GALIANo.

En aquest curs es fara l'estudi de l'orga nitz.a.ció deis animals emprant, sempre que sigui possible, el me- tode compa rañu. Es ooncedirá especial importáncra a I'anatomia deis vertebr ats, principalment en ras, pecte macrcsc ópic, sense ometre les nocions forra- mentalsrefer entea l'est ructuramicroscópica deis or.

ganso Dura nt el curs els alamnes practicaran dis- seccionad'animals representatiusdeisprincipals grups eoológics.

90 llicon s. Dímarts, dij ou.s i dissabtes,deles 9 h. JOm. a les 12 .

210

ZOOGRAFIA D'ARTICULATS . - P rof. FRANCESC GARcÍA DEL CID, encarregat de curso

:!l.foriologia, Anatomía i Fisiología comparada deis di., Iereets grupsiclasses. Repr od ucciói desenrctllarnent embrionario Oassificació i coneixement del, ordres i famí1ies més impcrtants.

Practiques de disseccié.

90 llicons, Dilllms, dimecrts i divilldrts. a les 10.

ZOOGRAFI A DE V ERTEB RATS . - Prof. ] . FUSET.

Estudi rrtli minar dels Protocorda ts. Mor fología dd s verteb ra ts : tegu ment, esquelet, musculatura i apa- retl respira torio

Sistemát ica general del grup; assaigs de cfassíficació, especialment deis peixos, batracis i reptils.

90 llicons. DiIluIlS, dimecres i d¡vendres, a les J2.

ORGANOGRA FIA I FISIQLOGIA ANIMAL.

Prof. F RAN C ESC FERRER , en carregat de curs o

Zoología sobr e la hase de l'Anat omía i Fisiologia cc m- parada .

Practique s de Laboratc.ri.

90 llicoes. DilnlJru. dijolls i dissobtes, a les 11.

ANTROPOLOGIA. - Prof.

JAIDlE

AI.COBÉ NOGUER, encarregat de curso

Prelimina rsr Genetica humana. Antropc:llogia fislC3: es- tudis sobre oonstitució, eugénica, higiene racial, dc.

Prcb lemcs essencials d'Etnclcgi a i de la Geografia humana.

90 Ui(:ons. Dinwrls, dijQUS i dissabtu. a les 17h. JO m

CURSOS COM PLEMENTAR IS

ROENTGENOLOGIA CRIST AL LOGRAFI CA. -

FRANCESC PARDILLO. .

Estudi de l'estructura cr-istallina per mitja deis raig s Roentgen. Teoria general de les xarx es. Difracció

deis raiga Roentgen en les xarxes cristallines i ex- periment fonamental de Laue. Diver sos métodes de roentgenometria cristaHina amb exemples d'estructu , res desxifrades. Metode del cristall oscillant. As., rectes físico-qu imics de les estructures cristaHincs; aveacos moderas de la rocntgcnologia de les estruc- tures.

60 Iliccns. DillulIl i divendru, a les 18 h. JOm.

FISIO LOGIA CELLULAR. - Prof. E . FERNÁNDEZ

GALIAKO.

Nocions prevres sobre l'estat coHoidal de la materia i de les propieta ts de les dispersions collcidals de la materia vivent. Estudi de les manií esta cions vitals de les ceHules i de la mcrt cellular . Exposici6 de les reaccícns ceHulars davant els agents meros.

Curs de ²⁰ conferencies.

OCEANOGRAFIA,-Prof.

ÜT DE BUE N.

Curset dedicat especialm ent als alumnes de Zoología,de Geografia i Geologia dinámica i de Geofisica.

Form:l.ran part d'aquelll cun d um:s sesstcns practiques al mar.

PALEOANTROPOLOGIA. - Prot. l Amm ALecHÉ

NOGUER,

encarregat de curso

Estudi slstemá ric de les form es primitives dels homl- nids Lantrcpoides. AnaJiside tots els descobriment s fets fins avui--especialment ets pertanyents al Pa- leo1itie--fenint en ^compre les condicions estra tígri.- fiques deis jaciments i la cronologia prehistórica.

Exposici6 suecinta i crítica de les recrles més im- por tan ts reíerents a la filogénia de l'home.

Curs trimestral.

Una llil;6 setmanal

212

CURSOS DE CIENCIES NA T UR A LS PER A ESTUDlANTS D'ALTR ES SECCIONS

1 D'A LTRES FACULTATS

BIOLOGIA.- Prof.

jOSEP FUSET.

Curs per als estudiante de M edicina i Ciéncies Qufmiques .

El mateix curs d'elernems de Biología propi deis estudie de Ciéncies Naturals.

GEOLOGIA . - A cá rrec, pr ovisicnalment. de l\.1AJuA FAURA 1 SAXS , P rofessor auxiliar numerari o CUTS per als estudiaras de Ci én cies Qufmiques i

d'Arquite ctura.

Gcodinamisrnc en acció en alló que afecta I'atmosfera.

L'aigua en estat de vapor, liquida ¡ solida . en alió qu.cmteressa la génesi i el r.egim de les aigüc~

subterránies, Maes, moviments dels cceans i forma- cions geo'l Ogiques marines, stgoos les pressions de les profundita ts batim étriq ues. Regions de les neus perslstents. Acci6 de l'aigua continental ¡ marítima. Accions fis:olÜgiques i bioquimiques dels vegetal s i animals en la transform ació deis elernents rocosos superficials de l'escorca terrestre . Geodinamísme in- ternoVulcanografia i sismologia. Energies termiqces de la pirosf er a. Posició de la tcrra i la seva mor- fologia: teories mineralo-genesiques, formes geomé- triques dels cosscs cristallittats . Física ¡ Química miner als. Especies de minerals més freqüents. Pe- trografia: t~nica especial per a l'estudi microg r a- tic de les roques i manera de elassíñear . Ies. Geo, tectcnlca : rdacions de posició entre les roques. Va· riabilitats estratigráfiques. Teories cosmcgenesiques. Evolccions cronológiques en els pertodes geolOgics, amb I'auxili de I'estratigrafia i agrológics. Mapa geclógic, hidrológ ic i agrológic. Cartogr afia geoló- gica del nostr e país.

Treballs de Labor atorl.

60 llirons. DiU,IH¡ j di,~cr(s, a les 9.

Dues sessions practiques setmanals.