• Non ci sono risultati.

GREEN TECHNOLOGIES per la gestione delle acque reflue nel bacino dell’ALCANTARA

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Condividi "GREEN TECHNOLOGIES per la gestione delle acque reflue nel bacino dell’ALCANTARA"

Copied!
146
0
0

Testo completo

(1)

In collaborazione con:

In collaborazione con:

Organizzato da:

Organizzato da:

Con il patrocinio di:

Con il patrocinio di:

Con il contributo di:

Con il contributo di:

Regione Siciliana

Assessorato Regionale dell'Istruzione e della Formazione Professionale Dipartimento Regionale dell'Istruzione e della Formazione Professionale

Assessorato Regionale Energia e Servizi di Pubblica Utilità Dipartimento Regionale Acqua e Rifiuti della Regione Sicilia

ARPA Sicilia

Terre dell’Etna

e dell’Alcantara Comune di Randazzo AIAT Sicilia

Associazione Ingegneri per l’Ambiente e il Territorio della Regione Sicilia

Regione Siciliana

Assessorato Regionale del Territorio e dell’Ambiente Dipartimento Regionale dell’Ambiente

Impossibile v isualizzare l'immagine. La memoria del computer potrebbe essere insufficiente per aprire l'immagine oppure l'immagine potrebbe essere danneggiata.

Riav v iare il computer e aprire di nuov o il file. Se v iene v isualizzata di nuov o la x rossa, potrebbe essere necessario eliminare l'immagine e inserirla di nuov o.

Seminario

GREEN TECHNOLOGIES per la gestione delle acque reflue nel bacino dell’ALCANTARA

Centro di Educazione Ambientaledel Parco Fluviale dell'Alcantara Castiglione di Sicilia (CT), 18 settembre 2015

Consiglio della Federazione Regionale degli Ordini dei Dottori Agronomi e Forestali della Sicilia

Ministero della Giustizia

Ordini dei Dottori Agronomi e dei Dottori Forestali della Provincia di Catania

Ordini dei Dottori Agronomi e dei Dottori Forestali della Provincia di Messina

Ordine Architetti, Pianificatori, Paesaggisti e Conservatori della Provincia di Messina

Ordine dei Chimici della provincia di Catania

Ordine degli Ingegneri della Provincia di Catania

Ordine degli Ingegneri della Provincia di Messina

Ordine Nazionale Biologi

(2)

Impossibile v isualizzare l'immagine. La memoria del computer potrebbe essere insufficiente per aprire l'immagine oppure l'immagine potrebbe essere danneggiata. Riav v iare il computer e aprire di nuov o il file. Se v iene v isualizzata di nuov o la x rossa, potrebbe essere necessario eliminare l'immagine e inserirla di nuov o.

Assessorato Regionale Energia e Servizi di Pubblica Utilità Dipartimento Regionale Acqua e Rifiuti della Regione Sicilia

Assessorato Regionale dell'Istruzione e della Formazione Professionale Dipartimento Regionale dell'Istruzione e della Formazione Professionale

ARPA Sicilia

Terre dell’Etna e dell’Alcantara

Comune di Randazzo

Seminario :: GREEN TECHNOLOGIES per la gestione delle acque reflue nel bacino dell’ALCANTARA

Miquel SALGOT

Interventi di riqualificazione dei corsi d’acqua in Spagna

Centro di Educazione Ambientaledel Parco Fluviale dell'Alcantara Castiglione di Sicilia (CT), 18 settembre 2015

Con il patrocinio di:

Con il patrocinio di:

Miquel SALGOT

Edafologia, Facultat de Farmàcia - Institut de l’Aigua Universitat de Barcelona

salgot@ub.edu

(3)

Grazie Grazie

•• Antonio (Sito) Alarcón, Antonio (Sito) Alarcón, Consorci Consorci del del Besòs Besòs

•• Alfonso Alfonso Amorena Amorena, , Cità Cità di Pamplona di Pamplona

•• Lluís X. Lluís X. Godé Godé, , Agència Agència Catalana de Catalana de l’Aigua l’Aigua (ACA) (ACA)

•• Miquel José, Unió de Miquel José, Unió de Pagesos Pagesos, Catalunya , Catalunya

•• Mireia Vila & Antonio Maza, Mireia Vila & Antonio Maza, Diputació Diputació de de Barcelona)

Barcelona)

•• Montserrat Montserrat Folch Folch, , Universitat Universitat de Barcelona de Barcelona

•• Eduardo Ruíz, Expo Zaragoza Empresarial Eduardo Ruíz, Expo Zaragoza Empresarial

•• Antoni Farrero, Antoni Farrero, Àrea Àrea Metropolitana de Barcelona Metropolitana de Barcelona

(4)

CONCEPTOS BÁSICOS

-- Conservazione Conservazione: Medida pasiva básicamente de gestión, frecuentemente soportada con decisiones normativas que pretenden proteger de la degradación zonas que presentan en la actualidad un buen estado general o que no siendo así se intenta al menos, y en tanto no se adopten medidas activas, que no empeoren

-- Restauro Restauro: Medida activa que supone retornar al medio afectado -- Restauro Restauro: Medida activa que supone retornar al medio afectado y de manera duradera y autosostenible el estado ambiental que tenia antes de su degradación suprimiendo las presiones causantes de la misma

- Ricupero Ricupero: Medida activa que, sin poder suprimir, al menos

totalmente, las presiones causantes de la degradación,

pretende recuperar funciones ambientales

(5)

CONCEPTOS BÁSICOS

- Riabilitazione Riabilitazione: Medida activa que en una zona fuertemente degradada y condicionada por ocupaciones y usos actuales tiene por objetivo valorizar el espacio fluvial primando los aspectos sociales y paisajísticos

- Restituzione Restituzione: Conjunto de medidas a adoptar en casos actuales de - Restituzione Restituzione: Conjunto de medidas a adoptar en casos actuales de intervenciones significativas sobre los espacios fluviales y que significa:

-Minimizar, durante la fase de concepción del proyecto

-Corregir, durante la fase de obras

-Compensar, por aquellas afecciones irreversibles o de difícil corrección

- RIQUALIFICAZIONE RIQUALIFICAZIONE ?? ??

(6)

EL ESPACIO FLUVIAL EN LA NORMATIVA HIDRÁULICA

Zonificación Objetivo Usos

Preservación del

Delimitación

En general no se permite ningún uso excepto los asociados a la preservación ambiental y del

régimen de corrientes.

DOMINIO PÚBLICO HIDRÁULICO

Preservación del DPH, prevención del deterioro de los ecosistemas acuáticos y protección del régimen de corrientes.

Protección y vigilancia DPH ZONA DE

SERVITUD

Protección ecosistema y DPH Acceso y vigilancia fluvial, paso público, amarre.

ZONA DE POLICIA

Evitar ocupaciones no adecuadas de los ámbitos laterales del DPH

Activitades no vulnerables frente inundaciones.

Máximas crecidas ordinarias.

Características

geomorfológicas, ecológicas, cartográficas, fotográficas, y referencias históricas,

hidrológicas y hidráulicas

5 m a partir del DPH

Mínimo de 100 m a partir del DPH

(7)

EL ESPACIO FLUVIAL EN LA NORMATIVA URBANÍSTICA CATALANA

No se permite ningún uso excepto los asociados a la preservación ambiental y del régimen de corrientes.

ZONA FLUVIAL

Zonificación Objetivo Usos

Preservación de la calidad del agua y de los

ecosistemas asociados al cauce.

Zona de flujo preferente y de acumulación de agua en avenida.

SÍSTEMA HÍDRICO

Ninguna construcción ni modificación del perfil del terreno con alteració del règimen de corrientes.

ZONA

INUNDABLE

Definir la zona

potencialment inundable para Q500

Posible construcción y edificación pero con condiciones.

Delimitación Se delimita a partir de la Q10 matizada por criterios

ambientales de ribera.

Se delimita a partir del Q100 matizada.

Es la delimitación de la zona definida a partir de Q500.

(8)

ALTERACIONES MORFOLOGICAS POR DERIVACIONES DE CAUDAL

1 2

3 4

1 y 2 reflejan tramos sin alteraciones morfológicas y 2 y 3 el contrario por derivaciones laterales de agua y falta de caudal por el cauce natural

(9)

ALTERACIONES POR OCUPACIÓN Y USO DEL ESPACIO FLUVIAL

Si bien el margen izquierdo presenta un aceptable

aspecto en el derecho no existe vegetación de ribera al haberse sustituido por huertas .

En este caso el margen

izquierdo está también en un

aceptable estado en tanto que el

derecho, ocupado por actividad

agrícola, presenta mal estado e

inestabilidad frente la erosión

.

(10)

ALTERACIONES MORFOLOGICAS PROFUNDAS. BAIX LLOBRGAT 3

ALTERACIÓN DE LA CALIDAD

HIDROMORFOLÒGICA

Rigidización de márgenes con escolleras, motas de contención,

adecuación del cauce al paso de grandes infraestructuras.

SUSTITUCIÓN DE LAS RIBERAS POR NUCLEOS

DE INVASORAS

Las frecuentes alteraciones de los espacios fluviales y del nivel

freático han provocado la colonización por especies como

la caña (A.donax).

(11)

RIERA DE VALLICROSA A SANT HILAR DE SACALM

Esta actuación se acerca a lo que significa la restauración pero el tramo está condicionado urbanísticamente.

(12)

EL GAIÀ A SANTES CREUS

Situación inicial con escollera y cauce encajado

Situación final sin escollera y con sección mucho más natural.

Esta actuación tiende a la

restauración pues es más duradera

y autosostenible

(13)

EL TENES A SANTA EULÀLIA DE RONÇANA

Eliminación de caña, utilización de bioingeniería en estabilización de taludes, plantación de especies autóctonas. Se recuperan funcionalidades hidráulicas i ambientales.

(14)

Fiume Besòs

• Nord di Barcellona

(15)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 15

(16)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 16

(17)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 17

(18)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 18

(19)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 19

(20)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 20

(21)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 21

(22)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 22

(23)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 23

(24)

Datos generales

Características del Parc Fluvial del Besòs:

• Situado dentro del cauce del río Besòs

• Encajado en la trama urbana de Barcelona,

Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs y Santa Coloma de Gramenet.

• Tiene 9 Km de longitud y 115 ha de superficie

• La orografía de la cuenca y la hidrología

mediterránea del río determinan un régimen de caudal torrencial

F1

Objetivos generales:

• Mantenimiento de un zona verde de calidad y segura para el ocio de las personas

• Mejora ambiental y paisajística de todo el espacio fluvial

F2 F3

(25)

Características PARQUE FLUVIAL DEL BESÒS

TRAMO PONT VELL MONTCADA -PONT CAN PEIXAUET

● Prado fluvial 29 has

● Zonas húmedas 10 has (60 parcelas) : 0,2 -0,3 m3 / s

● Zona accesible al público (15 has) :(3 Km. carril –bici)

● 9 Accesos (rampas y escaleras)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs

● Ampliación del canal central ( 48 m - 180 m3/s)

● Disminución de la inundabilidad (8 - 12 veces)

● 5 Presas hinchables

● Sistema de Alerta Hidrológica (SAHBE)

● Paseo de ribera (margen izquierda)

● Galería de servicios : soterramiento líneas eléctricas

25

(26)

Objetivos del proyecto

● Mejora de la calidad ambiental y paisajística del cauce

● Mejora del efluente de la depuradora de Montcada i Reixac mediante la implantación, en el cauce del río, de un tratamiento terciario basado en la generación de zonas húmedas.

● Garantizar la capacidad hidráulica de todo el tramo.

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs

● Recuperar y naturalizar el tramo final de la desembocadura.

● Aprovechar, para el ocio, determinados tramos del río.

26

(27)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs

● Proyecto ejecutado en tres fases: Fase I inaugurada abril del 2000

● Recuperación de 9,2 Km. del río. (Fase I 6,3 Km, Fase II 2,7 Km, Fase III,

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs

● Recuperación de 9,2 Km. del río. (Fase I 6,3 Km, Fase II 2,7 Km, Fase III, Desembocadura)

● Presupuesto total: 40,5 millones de euros

● 85% Financiado por la Unión Europea (Fondos de Cohesión)

● Éxito social

● Mejora de las condiciones ambientales : > 140 especies aves

27

(28)

Fase I : Zonas Húmedas y Parque Fluvial

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs

28

(29)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 29

(30)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 30

(31)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 31

(32)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 32

(33)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 33

(34)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 34

(35)

Uso público

Amplio espacio verde con más de 500.000 visitas al año

Servicio de control del uso público

• Diariamente garantiza horarios de apertura, informa, supervisa usos, da soporte a incidencias y evacuación del parque en caso de Alerta (SAHBE)

• 6 auxiliares de servicio con bicicleta

• Durante el horario de apertura del parque:

- Primavera (del 21 de marzo hasta el 20 de junio) de 10 a 18h

- Verano (des del 21 de junio hasta el 20 de septiembre) de 10 a 21h - Otoño (del 21 de septiembre al 20 de diciembre) de 10 a 18h

- Invierno (del 21 de diciembre hasta el 20 de marzo : 10 a 17h

Grupos organizados

• Compilación estadística

• Resultados 2011:

- 352 grupos

- 11.842 participantes 100

20 30 40 50 60 70 80

G F M A M J J A S O N D

Núm. Activ.

438 181

1241 3128

1894

1034

258 1614

426 414 988 227

Núm. Particip.

(36)

Zona de los humedales construidos

Z. Humedales

• 3,8 Km. Prado fluvial, playas, islas, meandros y 60 parcelas de humedales construidos.

• 8 hectáreas de humedales que se distribuyen en 15 grupos de parcelas.

Funciones:

• Mejora del 30% efluente depuradora

• Mejora paisajística

• Creación de hábitat

Z. Uso Público

Z. Desembocadura

• Creación de hábitat

(37)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 37

(38)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 38

(39)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 39

(40)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 40

(41)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 41

(42)

Mantenimiento y control de la vegetación

El carrizo ha resultado muy resistente a las crecidas periódicas del río Besòs.

En cambio, la enea y el lirio prácticamente han desaparecido.

En 12 años, solo el 5% de las parcelas ha sufrido algún daño estructural relacionado con las crecidas a causa de la elevada deposición de sedimento (las 2 primeras parcelas de dos grupos).

Crecida. Carrizo cubierto de agua. Carrizo tumbado después de una crecida

50 cm de deposición

Deposición de sedimento (5%)

(43)

En cada parcela, el tractor deja una banda de 3 m sin segar paralela al río para:

1) refugio para la fauna y 2) pantalla visual para les aves acuáticas.

Cada invierno se siega la biomasa muerta de los humedales:

facilita la extracción de nutrientes

previene la colmatación de las gravas (clogging)

Mantenimiento y control de la vegetación

1) refugio para la fauna y 2) pantalla visual para les aves acuáticas.

3m 3m

río

(44)

Monitoreo químico y microbiológico del agua

Ejecutado directamente por la Diputació de Barcelona. Los análisis los realiza desde 2001 el Laboratori de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. La Facultad de Farmacia desde 2009 realiza análisis complementarios (convenio).

2 aproximaciones: 1) muestreo de las 60 parcelas y 2) ahora datos continuos en ECQA (amonio, O2, conductividad, pH, temperatura y turbidez) de 1 parcela.

Parámetros:

SALIDA

humedales Cambios ENTRADA

humedales

RÍO O2 (mg/L) 7,20 ± 0,24 0,35 ± 0,57 Disminuye 8,51 ± 0,95

pH 7,7 7,5 Disminuye 7,87 ± 0,38

EC (µS/cm) 1458 1495 Aumenta 1297 ± 135

P-Fosfato (ppm) 0,63 ± 0,24 0,75 ± 0,26 Aumenta 1,47 ± 0,5

N-Nitratos (ppm) 0,82 ± 1,42 0,92 ± 2,06 Aumenta 18,6 ± 2,17

N-Nitritos (ppm) 0,29 ± 0,58 0,19 ± 0,97 Disminuye 3,4 ± 2,36

N-Amonio (ppm) 33 ± 9 27 ± 9 Extrae 18,3% 9,77 ± 2,30

COD (mgO2/L) 52 ± 17 40 ± 32 Extrae 24% 25,33 ± 7,89

Coliformes (log cfu/100L) 6,30 5,16 Extrae 1,15 Log 4,93 ± 0,04

Parámetros: humedales

(hacia río)

Cambios humedales

(depuradora)

Datos de Lab. Medi Ambient Diputació de Barcelona (2001-2011) y de Sasa et al (2009-2011) Balance

18% N

RÍO

(45)

Monitoreo del estado ecológico del agua

Sta. Coloma

de Gramenet

PESIMA MALA MODERADA BUENA MUY BUENA

Cuenca del Besòs 2011

de Gramenet

PESIMA MALA MODERADA BUENA MUY BUENA

www.diba.cat/parcsn/qualitatrius

(46)

Difusión y educación ambiental

Visitas técnicas para grupos universitarios interesados en ejemplos de restauraciones fluviales y funcionamento de los humedales construidos.

Trabajo conjunto con los ayuntamientos del parque para la instalación de paneles interpretativos.

Jornadas de anillamiento científico de aves.

Presentaciones en congresos nacionales e internacionales.

Edición material didáctico para Educación Primaria

http://www.diba.cat/parcsn/parcfluvial

(47)

• De las 240, se han observado 160 en la zona de los humedales, y alrededor de 100 se han visto usando las parcelas en alguna ocasión. De estas, 16 han nidificado en el carrizal.

• La alta densidad de urbanización del área metropolitana de Barcelona proporciona un notable valor ambiental a este espacio fluvial (refugio, alimentación y nidificación).

• La localización del tramo final del río Besòs es estratégica para las aves en migración.

Desde el año 1999, se han observado 240 especies de aves en el parque (prom. 145/año).

Monitoreo de la fauna - Aves

Ambiente uniforme (no recrea humedal natural) Valioso junto con el resto de hábitats (playas, prados y río)

La ausencia de árboles limita el número de especies que nidifican

Recrea un hábitat escaso en estas comarcas

Zona con más parejas reproductoras del parque (50 vs 25 en ZUP)

Permite la cría de especies especializadas con el carrizal (carricero común y tordal)

Consolidación de la presencia de pájaros piscívoros

Datos de Larruy & Perpiñán 1999, Larruy 2011

(48)

Monitoreo de la fauna - Peces

En el año 2000 no se detectó ninguna especie de pez.

Actualmente y a pesar de la alta concentración de nutrientes del agua del río, se han detectado 7 especies de peces.

Vinyoles et al 2007-2010

(49)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 49

(50)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 50

(51)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 51

(52)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 52

(53)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 53

(54)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 54

(55)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 55

(56)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 56

(57)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 57

(58)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 58

(59)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 59

(60)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 60

(61)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 61

(62)

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs 62

(63)

Fiume Llobregat Sud di Barcellona

Recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs

Sud di Barcellona

(64)
(65)

Barcelona, febrer 2011

LA RECUPERACIÓ SOCIAL I AMBIENTAL DEL RIU LLOBREGAT

AL SEU TRAM METROPOLITÀ

(66)

USO SOCIAL. CAMINOS DE RIBERA A LO LARGO DEL

LLOBREGAT

(67)
(68)
(69)
(70)
(71)
(72)
(73)
(74)
(75)
(76)
(77)
(78)
(79)

0,59%

1,19%

2,28%

4,65%

Mesures compensatòries ADIF 13,76%

Pla d'inversió AMB 27,09%

1.004.887 2.705.884 1.304.050

1.282.623 3.337.667 888.997

346.227 €

2.210.914 2.484.367

3.190.375

104.302 €

1.550.528

173.998 € 169.433 €

236.000 €

1.000.000 € 2.000.000 € 3.000.000 € 4.000.000 € 5.000.000 € 6.000.000 € 7.000.000 €

0,34%

0,25%

1,19%

Consorci, conveni MMA- DMAiH 49,48%

Tram 2 Fase 2

Tram 1 Fase 2

Tram Entremig [ADIF]

Tram 2 Fase 1

Tram 1 Fase 1

Camí del Sorral

Camí marge esquerra i gual

Camins accés riu St . Vicenç

Bosc Fundació Amics UPC

Accés riu l'Hospitalet (inclòs entorn)

Parc Lúdic Fluvial (inclòs EMT)

Camí Sorral Sant Boi FEOSL

Riera Vallvidrera Molins FEOSL

1.004.887 1.304.050

622.796 €

322.501 €

758.149 € 0 €

2007 2008 2009 2010 2011

(80)
(81)
(82)
(83)
(84)
(85)
(86)

Delta agrícola

(87)
(88)
(89)
(90)

Tradicionalment l’agricultura de les valls del riu s’ha nodrit, i ha patit, en igual

mesura, de les avingudes del Llobregat. Per una banda, aquestes avingudes han

suposat la pèrdua de les collites, però també han significat un augment de la

fertilitat de les terres, gràcies als sediments al·luvials

(91)

Les terrasses al·luvials són de gran fertilitat i, per tant, són propícies per

a l’agricultura. Estan formades per sediments, aportats pel riu. El subsòl

té un gran potencial productiu, gràcies a les graves i les sorres que el

formen

(92)

A partir del Papiol i Pallejà, els marges del riu tenen activitat agrària.

Aquesta es desenvolupa sobretot a partir del segle XIX, gràcies a la construcció dels Canals de regadiu dels dos marges del riu

El Canal de la Infanta es posa en marxa el 1819. Té 17 km i rega des de

Molins de Rei fins al sud de Montjuïc. El Canal de la Dreta es posa en

funcionament el 1858, En un inici cobria 14 km, des de Sant Vicenç dels

Horts fins a la platja de La Ricarda

(93)

Els canals i l’accés al riu van determinar l’estructura dels marges del

Llobregat, convertint-lo, junt amb el delta, en una de les zones més

fèrtils i productives de Catalunya

(94)

L’agricultura és un ús òptim per al riu Llobregat. L’endegament que s’ha

hagut de fer a la llera per causa del pas de diferents infraestructures ha

modificat el funcionament del riu i, per tant, l’aportació de sediments a

les vores. Aportacions que han fet fèrtil la vall baixa del Llobregat

(95)

Ara bé, l’orografia de l’àrea metropolitana, ha fet que l’accés a la ciutat

de Barcelona sigui el mateix corredor del Llobregat i, per tant,

l’agricultura ha de competir amb el creixement urbà i industrial i amb

les infraestructures d’entrada a Barcelona i d’accés al port i a l’aeroport

(96)

La recuperación de las riberas del Ebro en ZARAGOZA

en ZARAGOZA

(97)

La génesis:

revisión

del PGOU

1990-2000

(98)

Antecedentes

• 1992 - Conciencia a partir de la revisión del PGOU’1986

• Conferencias y Mesas redondas sobre los ríos de la ciudad (nov 96)

– AZ, CHE, UZ, COAA, CICCP, ASINCAR, ...

Voluntad de cambio fundamentada Visión integradora río-ciudad

• Anteproyecto general de las riberas del Ebro.

(99)

Problemática

• La irregularidad del caudal

– 50 m

3

/s (mín.), 216 m

3

/s (medio), 1.786 m

3

/s (2 a), 3.450 m

3

/s (25 a), 4.274 m

3

/s (100 a), 5.222 m

3

/s (500 a)

[Ollero et al. 2004]

• Preocupaciones históricas: la defensa y el cruce

• Factores de orientación y climatológicos

La ciudad da la espalda al río

• La presión de la explotación agrícola

• Degradación medioambiental

(100)

Situación representativa inicial

(101)

La propuesta:

Convertir al Ebro en la calle mayor

VISTA DE ZARAGOZA (Del Mazo, 1647)

(102)

Ideas de consenso

• Parque lineal tramo urbano (2 x 9 km)

• Dos centros potentes en los extremos:

– Parque del Agua en el meandro de Ranillas – Parque del Gállego y revuelta de Las Fuentes

• Recuperar espacio para el río

• Accesibilidad al río y defensa: tres niveles

• Accesibilidad al río y defensa: tres niveles

– Nivel inferior > lámina caudal medio anual – Nivel medio > lámina avda. ordinaria (2 a) – Nivel superior > lámina avda. 100 a

• Concurrencia de naturaleza y cultura

• Azud abatible. Lámina estable de agua.

(103)

Eje vertebrador

(104)

Sección transversal materiales y cotas

(105)
(106)

La oportunidad

• La candidatura a una Expo, alternativa más viable

• Consenso político en un periodo prolongado

• Tema para la exposición: agua y desarrollo sostenible

• Emplazamiento: el meandro de Ranillas

• Plan de Acompañamiento al proyecto Expo

Nominación oficial en diciembre 2004

(107)

El proyecto de la candidatura (abril 2003)

(108)

Propuesta para la Exposición

(109)

Propuesta para la Exposición

(110)

Paseos de ribera

cinco formas de aproximación al río

(111)
(112)

Parque del meandro (2004)

(113)

Gradación de usos:

sotos, parque botánico,

Parque del meandro

espacios deportivos y de ocio,

Equipamien-

tos urbanos

(114)

P A R Q U E D E L A G U A

Playa fluvial Pabellón celebraciones Canal aguas bravas Jardín botánico Canales

(115)

Las avenidas y el meandro

(116)

Pico de la avenida 5 de abril de 2007, 2.275 m3/s

(117)

Pico de la avenida 5 de abril de 2007, 2.275 m3/s

(118)

Avenida junio de 2008, 1.555 m3/sg

(119)

Expo: la puerta de la ciudad

(120)

Puente del tercer milenio

(Juan José Arenas ICCP)

(121)

Pabellón Puente

(Zaha Hadid Arq. & Ove Arup)

(122)

Acuario Fluvial

(123)

Gradas Expo 2008

(124)

Gradas Expo 2008

Embarcadero Expo

(125)

Pasarela del Voluntariado

Javier Manterola (ICCP)

(126)

U5 Pasarela en zona inundable

(127)

Edificio Club Náutico y embarcadero

(128)

Restos arqueológicos Balcón S. Lázaro

(129)

Rehabilitación del

Molino de San Lázaro

(130)

Lámina de agua estabilizada (189,80)

(131)

Paseo Barrio Jesús

(132)

Embarcadero de Vadorrey

(133)

Azud de Lorenzo Pardo

(134)

Escala de peces del Azud

(135)

Intervenciones artísticas

(136)

“Appearing rooms”. Jeppe Hein

(137)

“Mirador Puente de Tablas”. Claus Bury

(138)

Torre del Agua

(139)

Madrid: fiume Manzanares

(140)
(141)
(142)

Sabadell: fiume Ripoll

(143)
(144)
(145)
(146)

Grazie

Riferimenti

Documenti correlati

n° 12/2011 e ss.mm.ii., la Commissione aggiudicatrice della gara per l’affidamento del “Servizio di gestione, per un periodo di anni 10, finalizzato alla produzione di

348216 dell ’11 novembre 2020 dell ’Organismo Intermedio dell’Autorità Urbana di Catania e Acireale, inviata tramite PEC, con la quale sono state trasmesse allo

Santo Scordo, in qualità di funzionario Responsabile della Posizione Organizzativa denominata PO N.03 – “Analisi di problematiche complesse in ambito di ingegneria idraulica

Il punteggio ottenuto dal candidato, non produrrà l’assegnazione automatica dell’incarico, in quanto lo stesso sarà subordinato alla reale esigenza da parte dell’Ente, in

La Valutazione di Incidenza è il procedimento di carattere preventivo al quale è necessario sottoporre qualsiasi piano o progetto che possa avere incidenze

SUOLO SUPERFICIALE (indicare nelle apposite colonne le sostanze rilevate sulla matrice ambientale SUOLO e le. CSR risultanti dall’analisi

Trascorso il termine di 30 giorni dalla pubblicazione sulla G.U.R.S., senza che siano intervenute opposizioni, si procederà al finanziamento degli interventi utilmente collocati

a) L'Appaltatore dichiara di essere a conoscenza di tutte le norme pattizie di cui al protocollo di legalità stipulato dalla Regione Siciliana il 12 luglio