4
VOCABUI
Situazion 1 alc, algo altri, otro
avonde, sufi ciente bastâ, bastar bessôl, solo çampe, la, izquierda comodâsi, acomodarse coventâ, necesitar crût, crudo cuet, cocido cussì, así
eto, l’, cien gramos lat, il, leche lidric, il, achicoria litri, il, litro madûr, maturo persut, il, jamón piruç, il, pera podê, poder
pomodoro, il, tomate riviodisi (a -), hola salam, il, salchichón servî, servir
servîsi, servirsi
supermarcjât, il, supermercado zucar, il, asúcar
Situazion 2 amì, l’, amigo buste, la, sobre cjâr, caro colôr, il, color costâ, costar dâ, dar
diferent, diferente drete, la, derecha dut (in -), en total gome, la, goma indi, de eso … maron, marón matite, la, lápiz model, il, modelo moderni, moderno
naturalmentri, naturalmente
penarel, il, rotulador pene biro, la, bolígrafo
pene stilografi che, la, pluma estilográfi ca pene, la, pluma
plasê, gustar preferî, preferir presit, il, precio regâl, il, regalo rie, la, linea ros, rojo rose, rosa
scansie, la, estantería scrivi, escribir sfuei, il, hoja spindi, gastar vert, verde volê, querer zâl, amarillo
Estension 1 angurie, l’, sandía armelin, l’, albaricoque asêt, l’, vinagre banane, la, banana baracocul, il, melocotón biscot, il, galleta cafè, il, café cevole, la, cebolla cjariese, la, cereza cjastine, la, castaña
cocin, il, calabacín, zapallito largo cocule, la, noce
cudumar, il, pepino fasuli, il, habichuela, alubia fîc, il, higo
fonc, il, hongo formadi, il, cheso frambue, la, frambuesa fraule, la, fresa
grissin, il, colin lat, il, leche limon, il, limón
mandarin, il, mandarina mandule, la, almendra margarine, la, margarine marmelade, la, mermelada melanzane, la, berenjena
66
5
Comesse: Bundì. Puedio servîLe?
Gertrud: Bundì. In vetrine al è un maion. Puedio viodilu?
Comesse: Sì, prego. Cuâl?
Gertrud: Chel ros.
Comesse: Eco a Jê. Vuelie provâlu?
Gertrud: Sì, parcè che mi somee curt.
Comesse: Ce misure vuelie?
Gertrud: Un 42.
Comesse: E à bon voli jê. I sta di maravee!
Gertrud: Sì. Cjatie?
Comesse: O vin ancje un biel pâr di bregons. Ju cjol.
Gertrud: Sì, graziis.
Comesse: Ve. Viodie?
Gertrud: Puedio provâju? Mi somein piçui.
Comesse: Naturalmentri. … No, viodie, i colin ben.
Gertrud: Ce vegnino i bregons?
Comesse: 120 euros. Ma i fâs un bon presit.
Gertrud: Mi displâs. Masse cjârs. O cjol dome il maion.
Comesse: Cemût ch’e vûl. A son alore 90 euros.
Gertrud: Eco a Jê.
Esercizi 1
Rispuint a chestis domandis:
1. Ce colôr aial il maion? ...
2. Gertrud vuelie provâ il maion? ………...……….
3. Ce fasie viodi la comesse a Gertrud? ………...………...
4. Comprie i bregons? ………...………..
5. Parcè no ju comprie? ………...…………....
Esercizi 2
Torne a lei il dialic e cjate tal test chestis frasis spagnolis:
¡Buenos días! ¿Qué se le ofrece? ………...………...
1.
2. ¿Qué talla? ………...
¿Lo quieres probar? ………..………...
3.
Le queda de maravilla. ………..………...
4.
¿Los puede probar? …...……….………...
5.
No, ve. Le quedan bien. ……. ……...………...
6.
¿Cuánto cuestan los pantalones? …………..………..………...
7.
¡Lo siento mucho! Demasiado caros. ……...………..………...
8.
Compro sólo el jersey. ……….………...………
9.
?
SITUAZION 1
TE BOUTIQUE
UNIDAD 9
TIMP DI NADÂL
210
15
IL PROVERBI
MÛT DI COMUNICÂ
¿Qué dices para …?
preguntar donde está algo Dulà isal il me orsut?
O ai zuiât cun lui îr.
Dulà âstu lassât il gjornâl?
Al è su la poltrone tal tinel.
expresar la imposibilidad de encontrar una cosa No lu sai dulà ch’al è.
No, lu cjati
expresar una hipótesis, dar un consejo Al scuen sei ta la tô cjamare.
Al à di sei daûr de puarte.
Podaressial sei tal zardin?
Al podarès judâ un pôc so pari.
describir un lugar de la casa Tal tinel o vin un biel sofà.
un tapêt persian ....
hablar de las caracteristicas de un cuarto
Il nestri condomini al à 6 apartaments nol à l’assensôr.
Il nestri apartament nol à une terace.
al à ancje un studiut.
expresar una condición Se no à nuie in contrari, o larès a picjâ il cuadri.
Se o podès, o vignarès vulintîr cun te.
expresar acciones repetidas en el pasado
Si coloravin i ûfs cu lis jerbis.
O lavin dispès a cjatâju.
Tal paîs dai vuarps beât chel ch’al à un voli.
16
LETURE 1
CJARGNE
La part di Nord Ovest dal Friûl che e cjape dentri une part di regjon ben caraterizade e je la Cjargne. A chel che si invie pes sôs valadis, la Cjargne i presente un panorame di tant atrat: aghis, lâcs e un vert che a smaravein il visitadôr. Lis cjasis plenis di canelons, cui lôr puiûi e cui cuvierts di las-
tris di piere, a pandin la leiende viere di cheste int. Il caratar e la lenghe istesse a son intune cul teritori a voltis di sorzints a voltis di crets. Lis monts a son lis reinis cu lis pichis maiestosis da lis Dolomitis furlanis.
JACOPO LINUSSIO (1691-1747)
Dopo di vê imparât l’art de tiessidure a Vilac, al implantà la sô prime fabricute a Mueç e po une grandonone a Tumieç. Al fo il prin industriâl furlan e, tal cjamp da lis tiessiduris, la sô fabriche e jere la plui impuartante e plui grande in Europe. In plui di dâ lavôr diret a trentemil personis, al de lavôr ancje a trê mil fameis, pal plui in Cjargne, che a podevin doprâ in cjase il lôr telâr. Al fo un periodi di benstâ par dute la Cjargne che al durà fi ntremai che e durà la fabriche Linussio, a dî fi ntremai ai prins agns dal Votcent.
DOMENI DI TUMIEÇ (DOMENICO MIONI, 1448-1507)
ZUANFRANCESC DI TUMIEÇ (GIANFRANCESCO DEL ZOTTO, 1450-1510)
Te storie artistiche dal Friûl a son dôs fi guris che a marchin l’art de fi n Cuatricent. Domeni, ancje come intaiadôr, e Zuanfrancesc a àn lassât ator pes glesiis dal Friûl i segns de lôr valentie sevi come pitôrs che come frescadôrs. La lôr art e cjape dentri sevi il gotic che il rinassi- mentâl. Il lôr stîl al jere cussì marcât tant che si riferivilu ae “scuele tumiecine”.
SOLARI
Il mistîr di orloiârs chei de famee Solari di Pesariis s’al passavin di pari in fi fi ntremai dal 1600. A lerin indenant a fâ orlois (par cjasis, stazions, cjampanîi, fabrichis) fi n tal 1948 cuant che a stramudarin a Udin. Chi si à dât dongje une struture plui moderne che e scomençà a vendi i siei prodots par dut il mont. La Solari e inventà, prime tal mont, l’orloi a scat di cifaris e po dopo i teleindicadôrs ch’a son doprâts in dutis lis stazions e tai aeropuarts.
333
Esercizi 6
Cumbine in maniere juste lis frasis chi sot.
1. Cemût isal il timp cumò? a) Purtrop no ai l’impermeabil.
2. Alc che nol va? b) Sì, o ai tancj dolôrs.
3. Âstu fi ere? c) No, graziis. O soi alergjic al lat.
4. Dulà ti fasial mâl? d) A son lis cuatri e un cuart.
5. Al plôf ancjemo. e) Lis aspirinis a van tant ben.
6. Ce ore ise par plasê? f) Mi dûl il cjâf.
7. Ti fasial tant mâl? g) Sì, no stoi ben.
8. Vûstu une tace di lat? h) Sì, a lis 14.00.
9. Ricevial il dr. Berti vinars? i) Al plûf simpri tant.
10.Aial alc pal mâl di dincj? j) Sì, passe 39.
Esercizi 7
Cuale frase e corispuindie?
1. Expresar posibilidad. a) Il miedi al à dit che âs di stâ tal jet.
2. Pedir consejos. b) Puedio lâ fûr?
3. Referir ordenes o consejos de otros. c) O volìn lâ a mangjâ la pize.
4. Pedir permiso. d) Ce aio di fâ?
5. Expresar intención de hacer algo. e) Puedio viodi la cotule in vitrine?
6. Expresar obligación, necesidad. f) Cumò o podìn visitâ il cjiscjel.
7. Expresar un pedido gentilmente. g) Ce vûstu fâ dopomisdì?
8. Expresar prohibición. h) O soi bon di fâ di mangjâ.
9. Decir lo que tienes de hacer. i) Al è tart. O vin di lâ a cjase.
10. Pedir lo que una persona j) Chi no si po fumâ.
quiere hacer.
Esercizi 8
Met jù chest dialic.
Tú : Saludas.
Miedi : Responde a tu saludo y te pregunta cómo te sientes.
Tú : Respondes que tienes dolor de cabeza y de espalda.
Miedi : Te pregunta desde hace cuanto tiempo.
Tú : Respondes desde hace tres días.
Miedi : Te pregunta si tienes fi ebre.
Tú : Respondes que no.
Miedi : Te pregunta si has tomado algo.
Tú : Respondes que has tomado sólo una aspirina pero te ha servido mucho.
Miedi : Te pregunta si prefi eres comprimidas o gotas.
Tú : Dices que prefi eres las comprimidas.
Miedi : Te da comprimidas de Ailxen contra los dolores de espalda. Tienes que tomar tres comprimidas al día: una después del deyasuno, otra después del
almuerzo y una más luego de la cena.
UNIDAD 11
Esercizi 4
Met i verps sot vie tal imperfet.
1. Pieri al ………. (fevelâ) cul so compagn e al ………. la lezion (disturbâ). 2. Marte e ………. i compits (fâ), cuant ch’al è rivât so nono. 3. E ………. tante fumate (jessi) e nô no ………. la strade (viodi). 4. Il libri che tu ………. (cirî) lu à cjolt Francesc. 5.
Gno cusin al è tant simpatic: no lu ………. (cognossi). 6. In Istât lôr a ………. simpri a passâ lis vacancis cun nô (passâ). 7. Ane e ………. (savê) che Renoir al ……….
un pitôr innomenât (jessi). 8. Dal 1960 me barbe al ………. in Gjermanie (lavorâ). 9. Al
………. di partî a 6 (vê), ma la svearine no à sunât. 10. Se i students a ………. cjapâ un biel vôt (volê), a ………. studiâ tant (scugnî). 11. Se tu ………. ben la domande (capî), tu ………. just (rispuindi). 12. Cuant che voaltris o ………. tal parc (cjaminâ), nô o ………. musiche li di Marc (scoltâ). 13. Cuant ch’al ………. a cjase di vore (tornâ), al ………. i siei amîs sul tren (incuintrâ). 14. Jo no ………. (savê) che Nunzio al à fat il militâr a Udin.
Esercizi 5
Met tal imperatîf negatîf.
1. Se tu âs sêt, ……… robe glaçade (bevi).
2. Cuant che tu sês in classe, ……… il telefonut (impiâ).
3. Se o vês frêt, ……… i barcons (vierzi).
4. Se la tô machine no va, ………le su la strade (lassâ).
5. Cuant che un al fevele, ……… (interompi).
6. Se tu sês alergjic al pes, ……… la orate (mangjâ).
7. Marc, se al plôf, ……… l’ombrene a cjase (dismenteâ).
8. Cuant o cjolês une cidele, ……… alcol (bevi).
9. Cuant che tu âs di lâ a vore, ……… tart (jevâ).
10. Se tu âs un sierament, ……… aiar. (cjapâ).
Esercizi 6
Met l’indefi nît just (alc, cualchidun, ducj, nissun …)
1. O ai ……… di brut di contâus. 2. Jerial ……… che tu cognossevis in discoteche?
3. ……… nol saveve chê rispueste. 4. ……… a san che Viene e je in Austrie. 5. Ta lis barachis dal marcjât a jerin ……… vistîts a bon presit. 6. No vin cjatât ……… ch’al podeve judânus. 7. ……… puedial dâ une man a puartâ chest pac? 8. Al è lât vie cence dî ………. 9. Isal ……… ch’o pues fâ par te? 10. In discoteche a jerin ………
musis che no mi plasevin. 11. ……… student al à savût rispuindi a la domande dal pro- fessôr. 12. Te librarie o ai cjatât ……… libri ch’al mi plaseve. 13. ……… frut al sa di judâ sô mari ta lis voris di cjase. 14. Marc al è un patît dal cine: i plâs ……… i fi lms.
Esercizi 7
Met il pronon relatîf.
1.Il fat, ………. a fevelin tal gjornâl, al è sucedût joibe. 2. Marie, ………. o voi spes a balâ cun jê, e sta a Tresesin. 3. La coriere, ………. o vginìn ogni dì a scuele, e je moderne. 4. Cindy, ………. i ai re- galât un CD, e je stade contentone. 5. Gertrud, ………. lavore li dai Dri, e ven de Gjermanie. 6. Il fi lm,
………. ti fevelavi, lu dan domenie a Udin. 7. La none, ………. i ai comprât une cuvierte, e à fat 70 agns a Zenâr. 8. Sandri, ………. cun lui o zui di balon, chest an al à segnât 15 goi. 9. L’atôr, ……….
o vin sintût fevelâ par television, al è merecan. 10. Vêso provât il savon ………. àn fat publicitât?
UNIDAD 12
442
VERBOS REGULARES - CONJUGACIÓN AFIRMATIVA
Primera coniugación: fevelâ
INDICATIVO
presente imperfecto pretérito futuro anteriore
jo o feveli fevelavi fevelai fevelarai
tu tu fevelis fevelavis fevelaris fevelarâs
lui al fevele fevelave fevelà fevelarà
jê e fevele fevelave fevelà fevelarà
nô o fevelín fevelavin fevelarin fevelarín
vô o fevelais fevelavis fevelaris fevelarês
lôr a fevelin fevelavin fevelarin fevelaran
SUBJUNTIVO POTENCIAL
presente imperfecto presente
jo o feveli fevelàs fevelaressin
tu tu fevelis fevelassis fevelaressis
lui al feveli fevelàs fevelarès
jê e feveli fevelàs fevelarès
nô o fevelín fevelassin fevelaressino
vô o fevelais fevelassis fevelaressiso
lôr a fevelin fevelassin fevelaressino
IMPERATIVO PARTICIPIO GERUNDIO INFINITO
fevele fevelât fevelant fevelâ
fevelín fevelait
Segunda conjugación: tasê
INDICATIVO
presente imperfecto pretérito futuro
jo o tâs tasevi tasei tasarai
tu tu tasis tasevis taseris tasarâs
lui al tâs taseve tasè tasarà
jê e tâs taseve tasè tasarà
nô o tasín tasevin taserin tasarín
vô o tasês tasevis taseris tasarês
lôr a tasin tasevin taserin tasaran
SUBJUNTIVO POTENCIAL
presente imperfecto presente
jo o tasi tasès tasarès
tu tu tasis tasessis tasaressis
lui al tasi tasès tasarès
jê e tasi tasès tasarès
nô o tasín tasessin tasaressin
vô o tasês tasessis tasaressis
lôr a tasin tasessin tasaressin
IMPERATIVO PARTICIPIO GERUNDIO INFINITO
tâs tasût tasint tasê
tasín tasêt