ANÀLISI I VALORACIÓ DELS BOSCOS DE LES VALLS

(1)

Anàlisi i valoració dels boscos de les valls d’Hortmoier I Sant Aniol (Alta Garrotxa)

Josep Vila Subirós

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private

(2)

(3)

ANÀLISI I VALORACIÓ DELS BOSCOS DE LES VALLS

D'HORTMOIER I SANT ANIOL (ALTA GARROTXA)

(4)

(5)

DEPARTAMENT DE GEOGRAFIA FÍSICA I ANÀLISI GEOGRÀFICA REGIONAL

UNIVERSITAT DE BARCELONA

Programa de doctorat: "Medi, paisatge, regió: impactes ambientals" {Bienni 1994-95)

Per optar al títol de DOCTOR EN GEOGRAFIA

ANALISII VALORACIO DELS BOSCOS DE LES VALLS D^HORTMOIER i SANT ANIOL (ALTA GARROTXA)

TESI DOCTORAL

JOSEP VILA I SUBIROS

Josep Gordi í Serrat Director

p M. Rasó i Nadal Tutor

Juliol de 1999

(6)

(7)

ïndex general

ÍNDEX GENERAL

índex GENERAL 5 índex de figures 13

índex de gràfics i climogrames 14

índex de mapes 17 jndex de piràmides de vegetado 18

índex de taules 19

-INTRODUCCIÓ i AGRAÏMENTS 27

Capítol 1: OBJECTIUS I HIPÓTESIS 27

Capítol 2: MARC TEÒRIC I METODOLÒGIC: 33 2.1 LA GEOGRAFIA I L'ESTUDI DELS BOSCOS 33

2.1.1 La història dels boscos i de la ciència forestal 34

2.1.2 La descripció de boscos i paisatges 37

2.1.3 La gestió de l'espai forestal 38

2.2 LA GESTIÓ MULTIFUNCIONAL DELS BOSCOS 44 2.3 PRINCIPALS METODOLOGIES DESENVOLUPADES

A L'ESTAT ESPANYOL PER L'ANÀLISI DE LES

MASSES FORESTALS 59

2.3.1 El I Inventario Forestal Nacional 60 2.3.2 El il Inventario Forestal Nacional 62 2.3.3 El III Inventario Forestal Nacional 66 2.3.4 L'Inventari Ecològic i Forestal de Catalunya 68

2.3.5 L'Estudi de l'Apartat Forestal relatiu al Pla

Específic de l'Alta Garrotxa 70

2.4 EL PAPER DELS SIG EN LA PLANIFICACIÓ FORESTAL 72

(8)

Capítol 3: METODOLOGIA 77 3.1 EL PUNT DE PARTIDA 77 3.2 EL TREBALL DE CAMP 80

3.2.1 El mostreig 80 3.2.2 Les parcel·les 84 3.2.3 La fitxa de treball de camp 85

3.2.3.1 La fitxa descriptiva 85 3.2.3.2 La fitxa de marcatge 86

3.3 TRACTAMENT DELS RESULTATS ESTADÍSTICS 86

3.3.1 La densitat 86 3.3.2 L' àrea basal 87 3.3.3 La biomassa 87 3.3.4 L'índex de maduresa 98

3.3.5 L'apreuament dels recursos forestals 99 3.4 TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ DIGITAL I ELS

RESULTATS CARTOGRÀFICS 102 3.4.1. La digitalització dels mapes de base 102

3.4.2. La utilització del SIG Idrisi 2.0 103 3.4.3. La presentació dels mapes resultants 110

Capítol 4: EL MEDI NATURAL 113

4.1 SITUACIÓ 113 4.2 LITOLOGIA 120 4.3 GEOMORFOLOGIA 123

4.4 EDAFOLOGIA 126 4.5 CLIMATOLOGIA 129 4.6 HIDROLOGIA 137

4.7 FAUNA 140

(9)

ïndex general

Capítols: L'EVOLUCIÓ HISTÒRICA DELS BOSCOS DE

L'ALTA GARROTXA 151 5.1 ELS BOSCOS EN LA PREHISTÒRIA 151

5.2 ELS BOSCOS EN L'EDAT ANTIGA 158 5.3 ELS BOSCOS EN L'EDAT MITJANA 159 5.4 ELS BOSCOS EN L'EDAT MODERNA 162 5.5 ELS BOSCOS EN LEDAT CONTEMPORÀNIA 165

5.5.1 El segle XIX i la primera meitat del segle XX 165 5.5.2 De la segona meitat del segle XX a l'actualitat ... 167 Capítol 6: DISTRIBUCIÓ, CARACTERITZACIÓ I ANÀLISI

DELS BOSCOS DE LES VALLS D'HORTMOIER I

SANT ANIOL 175 6.1 INTRODUCCIÓ 175 6.2 ELS ALZINARS 176

6.2.1 Alzinar de terra baixa caldcóla 176 6.2.1.1 Distribució i emmarcament ecològic 176

6.2.1.2 Emmarcamentfitosociològic 176 6.2.1.3 Característiques forestals 178

a) Tipus de bosc 178 b) Regeneració 178 c) Estratificació de la vegetació 178

d) Distribució de les alçades 179 e) Distribució classes diamètriques 180

f) Densitat 180 g) Àrea basa! 181 h) Biomassa 182 i) Apreuament 183

6.2.2 Alzinar de terra baixa silicícola 184 6.2.2.1 Distribució i emmarcament ecològic 184

6.2.2.2 Emmarcamentfitosociològic 184 6.2.2.3 Característiques forestals 186

f) Densitat 188 g) Àrea basal 188 h) Bionnassa 189 i) Apreuament 190

(10)

6.2.3 Alzinar muntanyenc caldcóla 191 6.2.3.1 Distribució i emmarcament ecològic 191

6.2.3.2 Emmarcament fitosociològic 191 6.2.3.3 Característiques forestals 193

f) Densitat 195 g)Àrea basal 196 h) Bionnassa 197 i) Apreuannent 198

6.2.4 Alzinar muntanyenc silicícola 199 6.2.4.1 Distribució i emmarcament ecològic 199

6.2.4.2 Emmarcament fitosociològic 199 6.2.4.3 Característiques forestals 201

f) Densitat 203 g) Àrea basal 204 h) Biomassa 205 i) Apreuament 206

6.2.5 Alzinar muntanyenc silicícola fent mosaic amb

alzinar muntanyenc calcícola 207 6.2.5.1 Distribució i emmarcament ecològic 207

6.2.5.2 Emmarcament fitosociològic 207 6.2.5.3 Característiques forestals 209

(11)

ïndex general

6.2.6 Alzinar muntanyenc caldcóla fent mosaic amb

fageda calcícola que ocupa els fondai 214 6.2.6.1 Distribució i emmarcament ecològic 214

6.2.6.2 Emmarcament fitosociològic 214 6.2.6.3 Característiques forestals 216

6.3 LES ROUREDES 222 6.3.1 Roureda de roure martinenc calcícola 222

6.3.1.1 Distribució i emmarcament ecològic 222

6.3.1.2 Emmarcament fitosociològic 222 6.3.1.3 Característiques forestals 224

6.3.2 Roureda de roure martinenc silicícola 231 6.3.2.1 Distribució i emmarcament ecològic 231

6.3.2.2 Emmarcament fitosociològic 231 6.3.2.3 Característiques forestals 233

(12)

6.3.3 Roureda de roure martinenc calcícola fent mosaic

amb fageda calcícola que ocupa els fondais 239 6.3.3.1 Distribució i emmarcament ecològic 239

6.3.3.2 Emmarcament fitosociològic 239 6.3.3.3 Característiques forestals 241

6.4 LES FAGEDES 248 6.4.1 Fageda calcícola 248

6.4.1.1 Distribució i emmarcament ecològic 248

6.4.1.2 Emmarcament fitosociològic 248 6.4.1.3 Característiques forestals 250

6.4.2 Fageda silicícola 257 6.4.2.1 Distribució i emmarcament ecològic 257

6.4.2.2 Emmarcament fitosociològic 259 6.4.2.3 Característiques forestals 259

(13)

inutix generat

6.4.3 Fageda mixta humida 264 6.4.3.1 Distribució i emmarcament ecològic 264

6.4.3.2 Emmarcament fitosociològic 264 6.4.3.3 Característiques forestals 266

6.4.4 Fageda mixta humida fent mosaic amb fageda

caldcóla 272 6.4.4.1 Distribució i emmarcament ecològic 272

6.4.4.2 Emmarcament fitosociològic 272 6.4.4.3 Característiques forestals 274

6.5 LES PINEDES 278 6.5.1 Masses dominades pel pi roig 278

6.5.1.1 Distribució i emmarcament ecològic 278

6.5.1.2 Emmarcament fitosociològic 278 6.5.1.3 Característiques forestals 280

(14)

6.6 LES CASTANYEDES 286 6.6.1 Masses dominades pel castanyer 286

6.6.1.1 Distribució i emmarcament ecològic 286

6.6.1.2 Emmarcament fitosociològic 286 6.6.1.3 Característiques forestals 288

6.7 COMPARACIÓ ENTRE ELS DISTINTS TIPUS DE BOSC 294

Capítol 7: VALORACIÓ DELS BOSCOS DE LES VALL

D'HORTMOIER I SANT ANIOL 305 7.1 UN ARBRE DE CONEIXEMENT PER LA VALORACIÓ

DELS BOSCOS DE L'ÀREA D'ESTUDI 305 7.2 LA ZONIFICACIÓ DEL TERRITORI 355

-CONCLUSIONS 363 -BIBLIOGRAFIA 371 -ANNEX 1: Fitxa de treball de camp 393

-ANNEX 2: Base de dades associada al mapa de punts de

mostreig 399

-ANNEX 3: Apèndix estadístic 403

(15)

índexs de figures

ÍNDEX DE FIGURES

-Figura núm. 1: Imatge del vessant sud de la Vall d'Hortmoier 80

-Figura núm. 2: El nucli de Sant Aniol d'Agujes 81 -Figura núm. 3: Model cartogràfic del procediment seguit amb Idrisl 111

-Figura núm. 4: Nombre d'espècies de mamífers detectats per a cada

quadrícula de 10 x 10 km 142 -Figura núm. 5: Àrees forestals d'interès faunístic de la Garrotxa en

vermell 148 -Figura núm. 6: Localització amb un punt vermell del dipòsit lacustre

del « P l a de l'Estany» 151 -Figura núm. 7: Localització d'alguns dels jaciments prehistòrics més

importants de la Vall del Llierca, concretament en elpunt de

contacte entre la Riera de Sant Aniol i la Riera d'Escales 154 -Figura núm. 8: Mapa de les esglésies més importants de la Garrotxa

al segle XIII. S'hi representa també la quantitat desous que pagaven aquestes esglésies a la "Dècima apostòlica" els

anys 1279 i 1280 161 -Figura núm. 9: El derruït nucli de Talaixà a l'actualitat 169

-Figura núm. 10: El típic paisatge agrest i forestal dominant a l'Alta Garrotxa. A la imatge el Puig de Bassegoda, la

petita Vall de Riu i els Cingles de Gitarriu 171 -Figura núm. 11: El Comanegre, punt culminant de les Valls d'Hortmoier

i Sant Aniol, i l'àrea amb una presència més important

depastures 172 -Figura núm. 12: índex de Protecció i índex de Producció 309

(16)

ÍNDEX DE CLIMOGRAMES I GRÀFICS

-Climograma núm. 1: Beget 135 -Climograma núm. 2: Maçanet de Cabrenys 135

-Climograma núm. 3: Castellfollit de la Roca 135

-Climograma núm. 4: Olot 136 -Climograma núm. 5: Camprodon 136

-Gràfic núm. 1: Distribució mitjana de les alçades. Alzinar de terra baixa

calcícola 179 -Gràfic núm. 2: Distribució mitjana de la densitat. Alzinar de terra baixa

calcícola 181 -Gràfic núm. 3: Distribució mitjana de la biomassa. Alzinar de terra baixa

calcícola 182 -Gràfic núm. 4: Distribució mitjana de les alçades. Alzinar de terra baixa

silicícòla 187 -Gràfic núm. 5: Distribució mitjana de la densitat. Alzinar de terra baixa

silicícòla 188 -Gràfic núm. 6; Distribució mitjana de la biomassa. Alzinar de terra baixa

silicícòla 189 -Gràfic núm. 7: Distribució mitjana de les alçades. Alzinar muntanyenc

calcícola 194 -Gràfic núm. 8: Distribució mitjana de la densitat. Alzinar muntanyenc

calcícola 196 -Gràfic núm. 9: Distribució mitjana de la biomassa. Alzinar muntanyenc

calcícola 197 -Gràfic núm. 10: Distribució mitjana de les alçades. Alzinar muntanyenc

silicícòla 202 -Gràfic núm. 11: Distribució mitjana de la densitat. Alzinar muntanyenc

silicícòla... 204 -Gràfic núm. 12: Distribució mitjana de la biomassa. Alzinar muntanyenc

silicícòla 205 -Gràfic núm. 13: Distribució mitjana de les alçades. Alzinar muntanyenc

silicícòla fent mosaic amb alzinar muntanyenc calcícola 210 -Gràfic núm. 14: Distribució mitjana de la densitat. Alzinar muntanyenc

silicícòla fent mosaic amb alzinar muntanyenc calcícola 211 -Gràfic núm. 15: Distribució mitjana de la biomassa. Alzinar muntanyenc

silicícòla fent mosaic amb alzinar muntanyenc calcícola 212

(17)

índexs de climogrames I gràfics

-Gràfic núm. 16: Distribució mitjana de les alçades. Alzinar muntanyenc silicícola fent mosaic amb fageda calcícola que ocupa els

fondais 217 -Gràfic núm. 17: Distribució mitjana de la densitat. Alzinar muntanyenc

silicícola fent mosaic amb fageda calcícola que ocupa els

fondais 218 -Gràfic núm. 18: Distribució mitjana de la biomassa. Alzinar muntanyenc

silicícola fent mosaic amb fageda calcícola que ocupa els

fondais 220 -Gràfic núm. 19: Distribució mitjana de les alçades. Roureda de roure

martinenc calcícola 225 -Gràfic núm. 20: Distribució mitjana de la densitat. Roureda de roure

martinenc calcícola 227 -Gràfic núm. 21: Distribució mitjana de la biomassa. Roureda de roure

martinenc calcícola 229 -Gràfic núm. 22: Distribució mitjana de les alçades. Roureda de roure

martinenc silicícola 234 -Gràfic núm. 23: Distribució mitjana de la densitat. Roureda de roure

martinenc silicícola 236 -Gràfic núm. 24: Distribució mitjana de la biomassa. Roureda de roure

martinenc silicícola 237 -Gràfic núm. 25: Distribució mitjana de les alçades. Roureda de roure

martinenc calcícola fent mosaic amb fageda calcícola que ocupa

els fondais 242 -Gràfic núm. 26: Distribució mitjana de la densitat. Roureda de roure

els fondais 243 -Gràfic núm. 27: Distribució mitjana de la biomassa. Roureda de roure

els fondais 244 -Gràfic núm. 28: Distribució mitjana de les alçades. Fageda calcícola 251

-Gràfic núm. 29: Distribució mitjana de la densitat. Fageda calcícola 253 -Gràfic núm. 30: Distribució mitjana de la biomassa. Fageda calcícola 255 -Gràfic núm. 31 : Distribució mitjana de les alçades. Fageda silicícola 260 -Gràfic núm. 32: Distribució mitjana de la densitat. Fageda silicícola 261 -Gràfic núm. 33: Distribució mitjana de la biomassa. Fageda silicícola 262 -Gràfic núm. 34: Distribució mitjana de les alçades. Fageda mixta humida .. 267 -Gràfic núm. 35: Distribució mitjana de la densitat. Fageda mixta humida ... 268 -Gràfic núm. 36: Distribució mitjana de la biomassa. Fageda mixta humida 270

(18)

-Gràfic núm. 37: Distribució mitjana de les alçades. Fageda mixta humida

fent mosaic amb fageda calcícola 275 -Gràfic núm. 38: Distribució mitjana de la densitat. Fageda mixta humida fent

mosaic amb fageda calcícola 277 -Gràfic núm. 39: Distribució mitjana de la biomassa. Fageda mixta humida

fent mosaic amb fageda calcícola 278 -Gràfic núm. 40: Distribució mitjana de les alçades. Masses dominades pel pi

roig 281 -Gràfic núm. 41: Distribució mitjana de la densitat. Masses dominades pel pi

roig 283 -Gràfic núm. 42: Distribució mitjana de la biomassa. Masses dominades pel

pi roig 284 -Gràfic núm. 43: Distribució mitjana de les alçades. Masses dominades pel

castanyer 289 -Gràfic núm. 44: Distribució mitjana de la densitat. Masses dominades pel

castanyer 291 -Gràfic núm. 45: Distribució mitjana de la biomassa. Masses dominades pel

castanyer 292

(19)

índexs de mapes

ÍNDEX DE MAPES

-Mapa núm. 1: Localització de l'àrea d'estudi 115

-Mapa núm. 2: Situació 117 -Mapa núm. 3: Distribució d'altituds 317

-Mapa núm. 4:Geologia 319 -Mapa núm. 5: Xarxa hidrogràfica i pistes 321

-Mapa núm. 6: Distribució de comunitats forestals 323 -Mapa núm. 7: Distribució dels punts de mostreig 324

-Mapa núm. 8: Distribució de pendents 327 -Mapa núm. 9: Distribució de les orientacions 329 -Mapa núm. 10: Distribució de densitats 331 -Mapa núm. 11: Distribució de biomassa 333 -Mapa núm. 12: Distribució de maduresa 335 -Mapa núm. 13: Àrees d'especial interès faunístic 337

-Mapa núm. 14: Tipus de bosc 339 -Mapa núm. 15: Distribució de puresa 341

-Mapa núm. 16: Distribució d'apreuament 343 -Mapa núm. 17: Distància a les pistes foréstals 345 -Mapa núm. 18: Distribució espècie no potencial productivista 347

-Mapa núm. 19: Vocació protectora 349 -Mapa núm. 20: Vocació productora 351 -Mapa núm. 21: Multifuncionalitat dels boscos 353

(20)

ÍNDEX DE PIRÀMIDES DE VEGETACIÓ

-Piràmide de vegetació núm. 1 : Alzinar de terra baixa calcícola 177 -Piràmide de vegetació núm. 2: Alzinar de terra baixa silicícola 185 -Piràmide de vegetació núm. 3: Alzinar muntanyenc calcícola 192 -Piràmide de vegetació núm. 4: Alzinar muntanyenc silicícola 200 -Piràmide de vegetació núm. 5: Alzinar muntanyenc silicícola fent

mosaic amb alzinar muntanyenc

calcícola 208 -Piràmide de vegetació núm. 6: Alzinar muntanyenc calcícola fent

mosaic amb fageda calcícola que ocupa

els fondais 215 -Piràmide de vegetació núm. 7: Roureda de roure martinenc calcícola 223

-Piràmide de vegetació núm. 8: Roureda de roure martinenc silicícola 232 -Piràmide de vegetació núm. 9: Roureda de roure martinenc calcícola

fent mosaic amb fageda calcícola que

ocupa els fondais 240 -Piràmide de vegetació núm. 10: Fageda calcícola 249 -Piràmide de vegetació núm. 11: Fageda silicícola 258 -Piràmide de vegetació núm. 12: Fageda mixta humida 265 -Piràmide de vegetació núm. 13: Fageda mixta humida fent mosaic 273

-Piràmide de vegetació núm. 14: Masses dominades pel pi roig 279 -Piràmide de vegetació núm. 15: Masses dominades pel castanyer 287

(21)

índexs de taules

INDEX DE TAULES

-Taula núm. 1: Coeficient de forma (Kf) 89 -Taula núm. 2: Alçades en l'alzinar de terra baixa caldcóla .90

-Taula núm. 3: Alçades en l'alzinar de terra baixa silicfcola 90 -Taula núm. 4: Alçades en l'alzinar muntanyenc calcfcola 90 -Taula núm. 5: Alçades en l'alzinar muntanyenc silicfcola 90 -Taula núm. 6: Alçades en l'alzinar muntanyenc silicfcola fent mosaic amb

alzinar muntanyenc calcfcola 91 -Taula núm. 7: Alçades en l'alzinar muntanyenc calcfcola fent mosaic amb

fageda calcfcola que ocupa els fondais 91 -Taula núm. 8: Alçades en la roureda de roure martinenc calcfcola 91

-Taula núm. 9: Alçades en la roureda de roure martinenc calcfcola fent

mosaic amb fageda calcfcola que ocupa els fondais 91 -Taula núm. 10: Alçades en la roureda de roure martinenc silicfcola 92

-Taula núm. 11: Alçades en la fageda calcfcola 92 -Taula núm. 12: Alçades en la fageda mixta humida 92 -Taula núm. 13: Alçades en la fageda mixta humida fent mosaic amb fageda

calcfcola 92 -Taula núm. 14: Alçades en la fageda silicfcola 92

-Taula núm. 15: Alçades en les masses dominades pel pi roig 93 -Taula núm. 16: Alçades en les masses dominades pel castanyer 93 -Taula núm. 17: Valors d'alfa i beta per la determinació del gruix de l'escorça

segons espècie 94 -Taula núm. 18: Gruix de l'escorça (mm.) segons espècie i classe diamètrica...94

-Taula núm. 19: Valors d'alfa i beta per la detemiinació de la biomassa de les

branques (kg.) segons espècie 95 -Taula núm. 20: Biomassa de les branques (kg.) segons espècie i classe

diamètrica 95 -Taula núm. 21: Valors de densitat del tronc i l'escorça segons espècie 96

-Taula núm. 22: Algunes dades climàtiques de les diferentes estacions

meteorològiques considerades 134 -Taula núm. 23: Evolució de la població dels municipis que es situen dins

dels límits de l'Alta Garrotxa inclosos en el PEIN 168 -Taula núm. 24: Canvis en els usos del sòl a l'Alta Garrotxa (1957-89) 170

-Taula núm. 25: Aprofitaments forestals en els municipis de la Garrob<a amb algun percentatge del terme municipal formant part de l'Alta

Garrotxa (dades m'excepte alzina amb tones) 173

(22)

-Taula núm. 26: Distribució mitjana de les alçades (m.) en l'alzinar de terra

baixa calcícola 179 -Taula núm. 27: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en l'alzinar

de terra baixa calcícola 80 -Taula núm. 28: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en l'alzinar de

terra baixa calcícola 180 -Taula núm. 29: Distribució mitjana de l'àrea basal (m%a) en l'alzinar de terra

baixa calcícola 181 -Taula núm. 30: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en l'alzinar de

terra baixa calcícola 182 -Taula núm. 31: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en l'alzinar de

terra baixa calcícola 183 -Taula núm. 32: Distribució mitjana de les alçades (m.) en l'alzinar de terra

baixa silicícola 186 -Taula núm. 33: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en l'alzinar

de terra baixa silicícola 187 -Taula núm. 34: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en l'alzinar de

terra baixa silicícola 188 -Taula núm. 35: Distribució mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en l'alzinar de terra

baixa silicícola 188 -Taula núm. 36: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en l'alzinar de

terra baixa silicícola 189 -Taula núm. 37: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en l'alzinar de

terra baixa silicícola 190 -Taula núm. 38: Distribució mitjana de les alçades (m.) en l'alzinar

muntanyenc calcícola 194 -Taula núm. 39: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en l'alzinar

muntanyenc calcícola 195 -Taula núm. 40: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en l'alzinar

muntanyenc calcícola 195 -Taula núm. 41: Distribució mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en l'alzinar

muntanyenc calcícola 196 -Taula núm. 42: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en l'alzinar de

terra baixa calcícola 197 -Taula núm. 43: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en l'alzinar

muntanyenc calcícola 198 -Taula núm. 44: Distribució mitjana de les alçades (m.) en l'alzinar

muntanyenc silicícola 202

(23)

-Taula num. 45: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en l'alzinar

muntanyenc silicícola 203 -Taula núm. 46: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en l'alzinar

muntanyenc silicícola 203 -Taula núm. 47: Distribució mitjana de l'àrea basal (m%a) en l'alzinar

muntanyenc silicícola 204 -Taula núm. 48: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en l'alzinar de

terra baixa silicícola 205 -Taula núm. 49: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en l'alzinar

muntanyenc silicícola 206 -Taula núm. 50: Distribució mitjana de les alçades (m.) en l'alzinar

muntanyenc silicícola fent mosaic amb alzinar muntanyenc

caldcóla 210 -Taula núm. 51: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en l'alzinar

caldcóla 210 -Taula núm. 52: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en l'alzinar

calcícola 211 -Taula núm. 53: DIstribudó mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en l'alzinar

calcícola 212 -Taula núm. 54: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en l'alzinar

calcícola 212 -Taula núm. 55: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en l'alzinar

calcícola 213 -Taula núm. 56: Distribució mitjana de les alçades (m.) en l'alzinar

muntanyenc calcícola fent mosaic amb fageda calcícola que

ocupa els fondais 217 -Taula núm. 57: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en l'alzinar

muntanyenc calcícola fent mosaic amb fageda caldcóla que

ocupa els fondais 217 -Taula núm. 58: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en l'alzinar

ocupa els fondais 218

(24)

-Taula núm. 59: Distribució mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en l'alzinar muntanyenc calcícola fent mosaic amb fageda calcicoia que

ocupa els fondais 219 -Taula núm. 60: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en l'alzinar

ocupa els fondais 219 -Taula núm. 61: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en l'alzinar

ocupa els fondais 221 -Taula núm. 62: Distribució mitjana de les alçades (m.) en la roureda de roure

martinenc calcícola 225 -Taula núm. 63: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en la

roureda de roure martinenc calcícola 226 -Taula núm. 64: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en la roureda de

roure martinenc calcícola 227 -Taula núm. 65: Distribució mitjana de l'àrea basal (m%a) en la roureda de

roure martinenc calcícola 228 -Taula núm. 66: Distribució míQana de la biomassa (tones/ha) en la roureda de

roure martinenc calcícola 229 -Taula núm. 67: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en la roureda de

roure martinenc calcícola 230 -Taula núm. 68: Distribució mitjana de les alçades (m.) en la roureda de roure

martinenc silicícola 234 -Taula núm. 69: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en la

roureda de roure martinenc silicícola 235 -Taula núm. 70: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en la roureda de

roure martinenc silicícola 235 -Taula núm. 71: Distribució mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en la roureda de

roure martinenc silicícola 236 -Taula núm. 72: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en la roureda de

roure martinenc silicícola 237 -Taula núm. 73: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en la roureda de

roure martinenc silicícola 238 -Taula núm. 74: Distribució mitjana de les alçades (m.) en la roureda de roure

els fondais 241 -Taula núm. 75: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en la

roureda de roure martinenc calcícola fent mosaic amb fageda

calcícola que ocupa els fondais 242

(25)

WC«

-Taula núm. 76: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en la roureda de roure martinenc caldcóla fent mosaic amb fageda calcfœla que

ocupa els fondais 243 -Taula núm. 77: Distribució mitjana de l'àrea basal (m%a) en la roureda de

roure martinenc calcícola fent mosaic amb fageda calcícola que

ocupa els fondais 244 -Taula núm. 78: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en la roureda de

ocupa els fondais 244 -Taula núm. 79: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en la roureda de

ocupa els fondais 245 -Taula núm. 80: Distribució mitjana de les alçades (m.) en la fageda calcícola 251

-Taula núm. 81: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en la fageda

calcícola 252 -Taula núm. 82: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en la fageda

calcícola 253 -Taula núm. 83: Distribució mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en la fageda

calcícola 254 -Taula núm. 84: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en la fageda

calcícola 254 -Taula núm. 85: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en la fageda

calcícola 256 -Taula núm. 86: Distribució mitjana de les alçades (m.) en la fageda silicícola 258

-Taula núm. 87: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en la fageda

silicícola 260 -Taula núm. 88: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en la fageda

silicícola 261 -Taula núm. 89: Distribució mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en la fageda

silicícola 261 -Taula núm. 90: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en la fageda

silicícola 262 -Taula núm. 91: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en la fageda

silicícola 263 -Taula núm. 92: Distribució mitjana de les alçades (m.) en la fageda mixta

humida 265 -Taula núm. 93: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en la fageda

mixta humida 267

(26)

-Taula núm. 94: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en la fageda mixta

humida 268 -Taula núm. 95: Distribució mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en la fageda mixta

humida 269 -Taula núm. 96: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en la fageda

mixta humida 269 -Taula núm. 97: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en la fageda

mixta humida 270 -Taula núm. 98: Distribució mitjana de les alçades (m.) en la fageda mixta

humida fent mosaic amb fageda caldcóla 275 -Taula núm. 99: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en la fageda

mixta humida fent mosaic amb fageda caldcóla 276 -Taula núm. 100: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en la fageda

mixta humida fent mosaic amb fageda calcícola 276 -Taula núm. 101: Distribució mitjana de Tàrea basal (m%a) en la fageda mixta

humida fent mosaic amb fageda calcícola 277 -Taula núm. 102: Distribudó mitjana de la biomassa (tones/ha) en la fageda

mixta humida fent mosaic amb fageda calcícola 278 -Taula núm. 103: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en la fageda

mixta humida fent mosaic amb fageda calcícola 279 -Taula núm. 104: Distribució mitjana de les alçades (m.) en les masses

dominades pel pi roig 281 -Taula núm. 105: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en les

masses dominades pel pi roig 282 -Taula núm. 106: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en les masses

dominades pel pi roig 282 -Taula núm. 107: Distribució mitjana de l'àrea basal (m^/ha) en les masses

dominades pel pi roig 283 -Taula núm. 108: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en les masses

dominades pel pi roig 284 -Taula núm. 109: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en les masses

dominades pel pi roig 285 -Taula núm. 110: Distribució mitjana de les alçades (m.) en les masses

dominades pel castanyer 289 -Taula núm. 111: Distribució mitjana de classes diamètriques (cm.) en les

masses dominades pel castanyer 290 -Taula núm. 112: Distribució mitjana de la densitat (peus/ha) en les masses

dominades pel castanyer 290

(27)

-Taula núm. 113: Distribució mitjana de l'àrea basal (m%a) en les masses

dominades pel castanyer 291 -Taula núm. 114: Distribució mitjana de la biomassa (tones/ha) en les masses

dominades pel castanyer 292 -Taula núm. 115: Distribució mitjana de l'apreuament (pts/ha) en les masses

dominades pel castanyer 293 -Taula núm. 116: Comparativa d'algunes de les principals característiques

forestals 294 -Taula núm. 117: Distribució de la variable densitat (peus/ha) en els distints

tipus de bosc 366

(28)

(29)

imiuuuiiíilu I ayiaiiimintí

INTRODUCCIÓ I AGRAÏMENTS

La tesi doctoral que teniu a les vostres mans no s'ubica a l'Alta Garrotxa per casualitat, sinó que és el resultat de la fascinació que ha despertat en mi aquest espai natural des de la infantesa: un territori que ha estat l'escenari de fons de bona part de la meva vida. Quantes vegades no se m'havia perdut la mirada entre la silueta del Comanegra o del puig de les Bruixes des de les escoles velles de Sant Jaume de Llierca? Sens dubte en incomptables ocasions, una mirada de respecte i d'admiració situada entre la fantasia i la realitat; unes sensacions alimentades per les rondalles i les històries que l'avi Miquel i l'àvia Lola m'explicaven, embolcallats per l'escalfor de l'alzina que cremava lentament a la llar de foc en les llargues nits d'hivern que acompanyen els nens; un espai viscut i estimat per ells, un espai fascinant per a mi.

I el bosc, aquella verdor que ho domina quasi tot a l'espectacular Alta Garrotxa, és una homogeneïtat trencada només per la blancor de les cingleres que semblen lluitar per no ser engolides per l'embranzida forestal. La força del bosc que s'ha desbocat des que els bosquerols, entre ells l'estimat avi Miquel, han deixat d'aturar la seva empenta amb el carboneig i la tala. Tot plegat, una combinació pefecta per encisar qualsevol i per voler intentar conèixer de més a la vora i fredament aquesta bella realitat que m'ha acompanyat al llarg de la vida, i que explica el perquè del lloc i el perquè de la matèria. Només em queda desitjar que l'esforç que ha suposat aquest estudi reverteixi en un futur millor per a l'Alta Garrotxa, un demà que sigui capaç de continuar encisant la mirada dels infants. Malauradament, les rondalles dels avis quasi ja han desaparagut i amb elles una part d'aquella màgia que encara vaig tenir la sort de viure.

No em queda sinó donar les meves sinceres gràcies a totes i tots aquells que han fet possible aquest treball i demanar per endavant disculpes si involuntàriament la meva memòria omet algú.

En primer lloc, el meu agraïment a la meva estimada Sònia per la seva impagable ajuda, comprensió i paciència; també a en Jordi Sidera, que em va acompanyar en algun dels caps de setmana de treball de camp; a la Joan Welch, pels seus intel·ligents consells; als meus col·legues de l'àrea de Geografia Física, Josep Pintó i Salvador Carbó, per les seves puntualitzacions;

al meu tutor José M. Raso, al SIGTE (UdG) i al CREAF (UAB) per la seva col·laboració. Mereix una menció molt especial el brillant treball en el disseny cartògrafic i en la revisió de la tesi portat a terme per la Carolina Martí, que va

(30)

disposar de l'eficient col·laboració d'en Marçal Font i de la Gemma Artigas Així mateix, el meu reconeixement al conjunt de companys i companyes de la Unitat de Geografia de la Universitat de Girona pels ànims i el suport que m'han manifestat al llarg d'aquests anys de treball. I, finalment, un particular i afectuós agraïment al director de la tesi, en Josep Gordi, pel seu ajut, la dedicació i l'esforç per tal que aquesta tesi es convertís en una realitat. Així mateix fer constar que aquesta tesi s'ha pogut desenvolupar gràcies a la Beca de Formació d'Investigadors (FI/94-5006) que em va concedir el Comissionat per Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya. A tots ells, moltíssimes gràcies.

(31)

Objectius i hipòtesis

Capítol 1: OBJECTIUS I HIPÒTESIS

Objectius

1. Establir la cartografia dels boscos de la vall d'Hortmoler I Sant Aniol.

2. Analitzar les característiques ecològiques i estructurals d'aquests boscos a partir de la realització d'inventaris forestals.

3. Definir una proposta metodològica que es fonamenti en la integració i valoració de tot un conjunt de factors físics, biològics i d'aprofitament, la qual ha de permetre dibuixar una zonificació del territori forestal a partir dels principis de multifunclonalitat. Aquesta zonificació pot servir com a punt de partida científic per a la realització, entre d'altres, d'un Projecte d'Ordenació Forestal, un Pla Especial, un Pla d'Ordenació de Recursos Naturals (PORN), un Pla Rector d'Ús i Gestió...

Hipòtesis

1. L'explotació intensiva al llarg de molts anys dels boscos de l'Alta Garrotxa i l'actual abandó han provocat una uniformització estructural de les masses forestals: altes densitats i classes diamètriques petites i homogènies.

2. No tots els tipus de bosc han reaccionat de la mateixa manera a l'explotació intensiva i al posterior abandonament a què s'han vist sotmesos, ja que hi ha diferències substancials entre els grans tipus de bosc. Aquesta dissimilitud respon en la major part dels casos a unes condicions microambientals que condicionen la regeneració i el desenvolupament de les masses forestals.

3. S'està produint una recuperació dels boscos potencials en substitució de les masses silvícoles secundàries, fruit de la dinàmica natural.

(32)

Tal cx)m s'ha pogut llegir, l'objectiu principal d'aquesta tesi és l'establiment d'una metodologia exportable a altres territoris que permeti zonificar l'espai forestal com a base per a la seva planificació. Cal tenir present que els boscos no són únicament espais destinats a la producció de fusta, encara que des de la gestió tradicional del bosc ha dominat aquesta òptica. Cada vegada més la societat I les institucions remarquen la seva missió protectora i social. Les funcions ambientals I socials són especialment necessàries de compaginar amb la funció productora en unes valls com les d'Hortmoier i Sant Aniol, considerades de forma simbòlica com el veritable "cor" d'un dels espais naturals protegits més importants de Catalunya: l'Alta Garrotxa. En definitiva, tot aquest conjunt de raonaments ens ha de portar, un cop cartografiada la distribució dels boscos i analitzades les seves característiques ecològiques i estructurals, a presentar una zonificació de l'espai forestal com a primer pas per a la redacció d'un Projecte d'Ordenació Forestal. Una zonificació que potser útil tanmateix per la redacció d'un Pla Especial, un Pla d'Ordenació dels Recursos Naturals (PORN), un Pla Rector d'Ús i Gestió...

D'altra banda, a partir de) segon dels objectius, és a dir, l'anàlisi de les estructures ecològiques i forestals dels distints boscos a partir d'inventaris forestals, es creu que es posarà de manifest que l'explotació intensiva dels boscos de l'Alta Garrotxa i el seu posterior abandonament en les darreres dècades ha provocat un elevat grau d'uniformització estructural de les masses forestals. Aquesta homogeneïtat es caracteritza per una alta densitat (peus/hectàrea) i pel domini d'arbres de classe diamètrica petita i d'edat homogènia.

Tanmateix es creu que es podran posar de manifest algunes evidències respecte a l'existència d'una recuperació dels boscos potencials en substitució de les masses silvícoles secundàries, fruit de la dinàmica natural que ha pogut actuar durant els darrers decennis quasi sense cap mena d'interferència.

I, a més, es considera que l'aproximació que des de les ciències forestals es realitza als diferents grans tipus de bosc (alzinars, rouredes, fagedes...) està excessivament centrada en l'element arbori en tant que potencial recurs econòmic, i que cal una anàlisi i valoració de les masses forestals més completa que n'inclogui la complexitat natural. Per aquest motiu s'han combinat les tècniques de l'inventari forestal típic amb una aproximació més fitosociològica als distints tipus de bosc. Tot plegat permet un estudi més

(33)

Objectius i hipòtesis

ecològic o sistèmic que ens ha de facilitar l'elaboració d'una lectura més específica de les respostes d'un bosc a unes condicions ambientals heterogènies. En definitiva, aquesta proposta de gestió dels boscos de les valls d'Hortmoier i Sant Aniol destaca per la seva visió de futur sota l'òptica d'un increment progressiu de la naturalitat dels boscos.

(34)

(35)

Marc teòric i metodològic

Capítol 2: MARC TEÒRIC I METODOLÒGIC:

2.1 LA GEOGRAFIA I L'ESTUDI DELS BOSCOS

La temàtica forestal no s'ha desenvolupat des de la geografia tant com caldria esperar si es té present la importància territorial, econòmica, social, ambiental, històrica i cultural dels espais ocupats pel bosc. Hi ha una gran diversitat de causes que expliquen aquesta situació, entre aquestes es poden destacar: la forta tradició agrarista en la investigació geogràfica, la manca d'estadístiques i informació, la percepció que aquestes àrees tenen un caràcter passiu en relació amb altres menes d'usos, la decadència dels aprofitaments forestals acompanyat de l'abandonament dels espais més marginals o la manca d'una veritable anàlisi integrada del territori. Afortunadament, i de forma progressiva, els espais forestals han anat incrementant la seva importància en tant que focus d'interès per a la geografia (Brunet, 1992).

Aquest increment de la importància que s'atorga als espais forestals se situa en el marc de la rellevància creixent que té l'anàlisi i la gestió dels canvis d'usos del sòl a les zones de muntanya, al llarg especialment de la dècada dels 80, com a resultat, entre d'altres aspectes, de l'entrada de l'Estat espanyol a la Comunitat Europea o de la instauració d'una descentralització més gran a partir de la instauració de l'Estat de les Autonomies. Tot plegat s'ha concretat amb el fet que aproximadament un 8% dels treballs de recerca desenvolupats des de la geografia centren la seva atenció en aquesta mena d'espais (Lasanta, 1990).

Es poden distingir tres grans blocs on hi ha hagut una convergència entre el món dels boscos t els estudis geògrafics, com serien: la història dels boscos i la ciència forestal, la descripció de boscos i paisatges, i, finalment, el que és pròpiament gestió de l'espai forestal.

(36)

2.1.1 La història dels boscos i de la ciència forestal

Un dels temes al qual els geògrafs han dedicat una especial atenció ha estat l'evolució de les ciències naturals i socials, de forma particular des del segle XVIII fins a l'actualitat. I dins d'aquest àmbit, com és lògic, també ha estat objecte d'estudi l'evolució de les ciències forestals i de la realitat forestal.

El segle XVIII va ser una època en la qual la ciència encara es trobava sota l'influx de la religió, que mica en mica va anar perdent pes fruit de la incidència cada cop més gran, en primer lloc, de les idees il·lustrades i, més endavant, dels postulats romàntics. Així doncs, al llarg d'aquesta centúria es va començar a deixar de costat el dogma religiós enfront de la raó a partir de l'intent d'entendre amb la raó el funcionament de la natura. Una de les figures més paradigmàtiques i que exemplificaren millor aquest procés fou Alexander Von Humboldt (1769-1859), que amb la seva extensa obra ha estat un autor decisiu en la configuració de moltes de les idees de la geografia física. Així doncs, les seves contribucions han estat tan rellevants que sovint se'l considera un dels grans pares de la moderna ciència geogràfica, a més, entre d'altres, de l'ecologia i de la botànica (Deléage, 1993). També a l'Estat espanyol apareixen figures precursores de la ciència moderna, com és el cas d'Antonio José Cavanilles (1795-97), el qual va escriure una cèlebre obra titulada:

Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, población y frutos del Reino de Valencia, en la qual es presenten els diferents estatges de vegetació, així com l'hàbitat de moltes plantes d'aquest àmbit territorial (Mateu, 1991).

Entre els autors actuals més prolífics en l'estudi d'aquesta època cal remarcar Horacio Capel, que ha publicat diversos treballs sobre aquest interessant període, fonamentats en l'anàlisi de les relacions entre fe i ciència a l'Espanya del segle XVIII (Capel, 1985), o sobre l'actuació científica i territorial dels enginyers militars al llarg d'aquesta època (Capel, 1988). Un altre geògraf que ha estudiat en profunditat les relacions entre ciència i natura ha estat Luís Urteaga, que ha dedicat també una especial atenció a examinar la política forestal durant la il·lustració (Urteaga, 1984a; Urteaga, 1987). Cal tenir present que és durant aquest temps que es va instaurar la nova administració borbònica, que engegava una nova política forestal fonamentada en l'establiment d'un conjunt de mesures dirigides a conservar i millorar els boscos, ja que es començaven a considerar un recurs escàs. També dins

(37)

d'aquest mateix període mereixen un esment especial els relats de viatgers o naturalistes, que descriuen la situació dels boscos dels indrets pels quals van passant. Entre aquests és especialment rellevant el llegat deixat, d'una banda, pel viatger Francisco de Zamora (1785-90) (Zamora, 1973), i d'altra banda pel naturalista irlandès Guillermo Bowles, amb el seu llibre Introducción a la historia natural y a la geografía física de España (Bowles, 1789).

L'evolució de les ciències naturals al llarg del segle XIX també ha estat estudiada pels geògrafs. En aquesta línia cal fer un esment especial a la figura de George Perkins Marsii (1801-1882), que com a ambaixador dels Estats Units a Itàlia va poder observar els canvis produïts per l'antropització en el paisatge mediterrani i escriure una magnifica obra titulada Home i Natura en la qual dedica tot un llarg capítol als boscos (Marsh, 1864).

Dins de la temàtica forestal es poden agrupar els estudis actuals centrats en la passada centúria en tres grans àmbits: el primer és l'estudi de la ciència forestal i l'evolució del cos d'enginyers de monts; el segon agrupa els treballs referents a les controvèrsies i discussions sobre les característiques i evolució dels espais forestals; i en tercer lloc cal parlar dels treballs de geobotánica que presenten propostes de classificacions fitoclimàtiques.

En el primer àmbit temàtic cal destacar les aportacions de Vicenç Casals sobre els orígens i l'evolució de la ciència forestal a l'Estat, així com del cos d'enginyers de monts o de forestals (Casals, 1996). En el segon àmbit cal esmentar les aportacions fetes per Josefina Gómez Mendoza sobre l'evolució de la ciència i la política forestal espanyola (Gómez, 1992) i les de Martí Boada referents a la vida de l'enginyer forestal Rafael Puig i Valls, que després de visitar Amèrica del Nord i conèixer la festa de l'arbre, la va instaurar a Catalunya ara fa més de cent anys (1898) (Boada, 1995). En el llibre de Goméz Mendóza (1992) mereixen una menció a part les discussions científiques entre el naturalista alemany M. Wilikomn i l'enginyer forestal A. Pascual, que es presenten detalladement en aquest estudi. La controvèrsia esmentada feia referència al paper de les fomiacions d'estepes i a la seva possible recuperació forestal, és a dir, si podrien tornar a esdevenir boscos i si ho havien estat mai (Gómez, 1992). Una altra llarga discussió ambiental, recollida en aquest cas per Urteaga (1984b), és la que es va derivar d'una intervenció del geòleg Lucas Manijada en una conferència pronunciada el 1882 i titulada: Causa de la pobreza de nuestro suelo. L'objectiu de l'esmentada conferència era explicar la situació dels recursos naturals de l'Estat a partir de valorar l'aprofitament que la

(38)

societat n'havia fet. Tot plegat va donar com a resultat una visió molt pessimista de la situació del moment, la qual cosa va generar un llarg debat que va quedar reflectit a les pàgines del Boletín de la Sociedad Geográfica de Madrid. També cal fer atenció als treballs dedicats a la influència que ha tingut la propietat dels boscos —pública o privada— en l'evolució de la seva gestió, l'aprofitament i les funcions al llarg del temps (Mata i Llop, 1989; Valdés, Mata, Sàez i Fernández, 1991; Soriano, 1995). En relació amb el tercer àmbit, cal destacar els treballs d'Huguet del Villar i, de forma especial, el seu tractat de geobotánica. Aquesta és una obra en la qual l'autor defineix la geobotánica com la ciència que estudia les relacions entre la vida vegetal i el medi terrestre. Així mateix, aquest tractat recollia una interessant metodologia per a l'estudi de la vegetació, una metodologia, però, que no va tenir gaires seguidors, ja que la major part dels estudiosos de la vegetació van decantar-se pel mètode de Braun-Blanquet.

Com a darrer geògraf d'aquest tercer àmbit cal parlar de Salvador Llobet, que en el seu estudi sobre el Montseny dedica un capítol a la biogeografia d'aquest massís, amb un excel·lent mapa de vegetació que inclou la distribució de les principals espècies forestals (Llobet, 1948).

Finalment, cal fer un punt i a part per esmentar una altra qüestió a la qual des de la geografia també s'han dedicat molts treballs de recerca, juntament amb els professionals de la botànica, com ha estat l'estudi de l'evolució dels usos del sòl 0 dels canvis de la coberta vegetal des d'una perspectiva històrica. En aquesta línia cal destacar les aportacions fetes per l'equip dirigit per Josep M.

Panareda a la Universitat de Barcelona, amb tot un conjunt de treballs on es dóna una importància especial a la metodologia d'estudi. Aquest seria el cas de l'anàlisi de la documentació que permet la reconstrucció històrica del paisatge al llarg dels segles XVIII i XIX amb tot un conjunt d'exemples concrets sobre el municipi de ia Garriga (Vallès Oriental) (Panareda i Llimargas, 1989). Com també estudis centrats en altres àrees com seria el cas de l'estudi sobre l'evolució del paisatge a Malgrat de Mar (Maresme) (Giménez et al., 1993). O, d'altra banda, la dinàmica que han seguit els alzinars del Montseny, Sant Llorenç del Munt i Collserola al iiarg del darrers segles segons les diferents tipologies d'explotacions i aprofitaments a què s'han vist sotmesos (Panareda, Pintó i Rios, 1993). O la descripció de les grans etapes d'evolució dels usos del sòl I del paisatge del delta de l'Ebre al llarg dels darrers tres segles (Panareda, Torallas, Alemany i Carbó, 1997). D'una forma més esporàdica, també s'han realitzat algunes aportacions en aquesta línia, des de la Universitat de Girona, centrades, en aquest cas, en l'evolució històrica del paisatge vegetal a les comarques de la Selva i del Vallès (Gordi, Boada, Pintó i Vilar, 1993). En

(39)

aquest mateix àmbit es troben algunes investigacions portades a terme per la Universidad de Gran Canaria sobre els períodes d'assentament i explotació de l'illa de Gran Canària (Santana i Pérez-Chacon, 1986).

2.1.2 La descripció de boscos i paisatges

Aquest punt s'entronca directament amb una de les grans branques en què tradicionalment es divideix la Geografia Física: la Biogeografia. En concret s'entra en contacte directe amb la biogeografia en el sentit que aquesta permet descriure la distribució dels boscos sobre el territori i entendre els motius d'un detemiinat repartiment territorial. En aquesta direcció es troba bona part de l'amplíssim ventall d'estudis biogeogràfics que es refereixen de forma implícita 0 explícita al món forestal, ja que el bosc és un element primordial en el marc dels estudis de vegetació. I a la vegada cal dir que el bosc, en tant que element que domina en un percentatge molt considerable del territori, és també una variable de primer ordre en els estudis de vocació holística característics de les anàlisis de caràcter paisatgístic. Tenint present la limitació que implica la mateixa amplitud del tema, es farà referència a continuació a alguns dels principals treballs desenvolupats a Catalunya en biogeografia o ciència del paisatge a l'entorn dels quals el bosc té una rellevància ben significativa.

Els estudis de vegetació que s'han portat a terme des de la biogeografia incorporen, des de mitjan segle XX, la fitosociologia, a partir de les aportacions inicials d'Oriol de Bolós i Salvador Rivas-Martínez per al cas de Catalunya i per a la resta de l'Estat, respectivament. Tot plegat detemiina una aproximació al coneixement de la vegetació a partir de l'estudi de les comunitats vegetals definides tenint en compte la seva composició florística i agafant com a punt de referència els postulats teòrics i metodològics desenvolupats per J. Braun- Blanquet (Braun-Blanquet, 1979). Evidentment, en aquests treballs les espècies arbòries que acabaran definint i determinant la tipologia forestal hi juguen moltes vegades un paper primordial, tot i que també en alguns casos la seva rellevància és testimonial, com per exemple en la brolla amb pins. A més, aquests estudis ens aporten informació sobre quina és la realitat present d'espècies arbòries, vegetació actual, però a la vegada ens apunta quina pot ésser la seva evolució futura, si aquesta es deixa exclusivament en mans de la successió vegetal, a partir de la informació que ens atorga la idea de vegetació potencial.

(40)

En els darrers anys s'ha presentat un recull ben interessant de les distintes aportacions dels estudis de vegetació en el cas de Catalunya, una compilació de les principals recerques que han publicat tant botànics com geògrafs (Bolòs,

•Nuet i Panareda, 1994). Evidentment, aquest conjunt de publicacions aporten una gran quantitat d'informació sobre la distribució dels boscos en distintes parts del territori català.

També des de la geografia s'han desenvolupat alguns treballs que intenten donar una visió general de les característiques dels boscos i de la seva distribució arreu de l'Estat espanyol partint de la diversitat de situacions que comporten la variabilitat climàtica, edafológica, geomorfològica i modificacions antròpiques (Ferreras i Arozena, 1987); una visió de conjunt que posteriorment altres obres han intentat completar amb la introducció de més elements d'interpretació de caràcter ecològic i amb voluntat d'aprofundir en les relacions existents entre la dimensió vegetal i faunistica (Blanco et al., 1997)

Pel que fa als estudis de paisatge, si es té present que aquests sovint són classificats a partir de la dominància de determinats elements en un paisatge (Bolòs, 1992), s'arriba a la ràpida conclusió, tal com s'esmentava abans, que l'element forestal serà primordial en els estudis de caràcter paisatgístic en un pafs tan boscós com és Catalunya. Això és el que posen de manifest molts dels estudis integrats del paisatge que s'han realitzat aquí (García, 1984; Panareda,

1984; Sabí, 1984)\

2.1.4 La gestió de l'espai forestal

L'element de gestió i d'intervenció territorial des d'una perspectiva forestal que més dedicació ha merescut des de la Geografia ha estat la incidència de les repoblacions forestals (Lasanta, 1990). Aquesta és una pràctica que en algunes zones de l'Estat han tingut una influència determinant en la configuració de les característiques actuals del medi natural (Valenzuela, 1973; García-Ruiz, 1976;

Arias, 1983; Redondo, 1989; Ortigosa, 1991). Les repoblacions han estat una mena d'intervenció desenvolupada amb la voluntat de restaurar hidrològicament i forestalment extenses àrees, molt sovint amb fort pendent, que havien estat pastures o conreus i que de forma progressiva s'han vist abandonades, en el marc del procés de despoblament rural que s'ha estat produint des de la postguerra. En aquestes circumstàncies les repoblacions fan

(41)

un paper preventiu intentant reduir els pics de les crescudes dels rius, disminuir la producció de sediments i a la vegada incrementar el nivell de producció de fusta. Malauradament, les repoblacions desenvolupades des dels anys 40, amb el Plan General de Repoblación Forestal de España, que va comportar la repoblació de 3,5 milions d'hectàrees (Castroviejo, García-Dory, Martinez i Prieto, 1985), no han assolit moltes vegades aquests objectius, i encara menys el de millorar i conservar els ecosistemes forestals a partir de l'optimització de les estructures forestals i paisatgístiques (García-Ruiz, 1976; López, 1986;

Arnáez, Lasanta, Ortigosa i Ruiz, 1990; Ortigosa, 1990a; Ortigosa, 1991).

Massa sovint les repoblacions s'han realitzat d'una forma homogènia que no té en compte la complexitat de característiques implícites en un mateix territori.

Aquesta diversitat de condicionants presents en el territori s'observen posteriorment en la variada resposta geomorfològica i dasomètrica. Així doncs, per millorar l'efectivitat dels objectius implícits en una repoblació caldrà intervenir tenint ben present l'heterogeneïtat de fluxos d'aigua, de topografia, el distint desplaçament i acumulació de nutrients, les reserves hídriques del sòl...

Tot plegat ha de comportar, d'acord amb les característiques de cada indret, la utilització d'unes determinades espècies amb unes densitats específiques (García-Ruiz, 1976; García-Ruiz i Ortigosa, 1988; Ortigosa, 1989a; Ortigosa, 1990a; Ortigosa, García-Ruiz i Gil, 1990c; Ortigosa, 1991).

A grans trets, es pot distingir entre les formes convexes que actuen com a àrees de difusió, amb exportació d'aigua i d'elements edàfics i una reducció de la disponibilitat hídrica i de nutrients que redueix el potencial de creixement dels arbres. En canvi, com a contrapartida, els vessants de forma còncava són àrees de recepció, amb un increment de recursos hídrics i nutrients per al desenvolupament forestal. Tot i això, un excés tant d'humitat com de nutrients pot actuar en sentit contrari i ser del tot negatiu. I, finalment, es troben els vessants rectes, que són els que disposen d'un comportament més previsible, amb un increment de la productivitat en relació directa amb la pèrdua de pendent, fruit de la millora de la capacitat d'acumulació de recursos hídrics i de nutrients (Ortigosa, 1989a). A més, hi ha determinats indrets que donades les seves característiques les possibilitats d'èxit són molt petites, i fins i tot hi ha el risc d'empitjorar la situació. Aquest seria el cas, per exemple, de les capçaleres còncaves amb un fort pendent o amb una gran activitat erosiva, les divisòries entre alguns vessants o altres zones amb sòls esquelètics... En aquests espais

^ Aquesta tradició enllaçaria tanmateix amb un dels darrers punt del proper apartat (La gestió de l'espai forestal) dedicat als estudis dels canvis d'usos del sòl.

(42)

es pot afavorir la implantació d'altres menes de vegetació que no suposin un salt, amb la successió vegetal que suposa l'intent d'implantar-hi un estadi de caràcter forestal. Aquestes serien unes àrees que podrien portar a terme la funció de tallafocs i afavorir la diversitat paisatgística per tal d'evitar un tipus d'intervencions que moltes vegades s'han acabat convertint en un fracàs, tant des d'un punt de vista econòmic com ecològic. A més dels perills d'incrementar la fragilitat ambiental cal sumar-hi, moltes vegades, unes repoblacions indiscriminades amb coníferes i una reducció de la superfície ocupada per boscos autòctons que ha incidit amb un augment notable del risc potencial que es produeixin incendis forestals (Ortigosa, 1990a; Ortigosa, 1991).

A part del paper preventiu que han intentat jugar les repoblacions i el diferencial de respostes a la diversitat de condicions del medi cal fer un esment especial a les tècniques emprades per a la repoblació, que tenen una incidència directa en la seva evolució. En aquest sentit cal insistir en la necessitat de no utilitzar de manera sistemàtica tècniques molt agressives i que remoguin grans volums de sòl. Així doncs, s'ha comprovat que quan les repoblacions s'han portat a terme a partir de regates o solcs, els resultats han estat més positius que en el cas de les terrasses. Aquest és un fenomen especialment perceptible en aquells indrets amb sòls molt prims, en els quals l'aterrassament ha originat una reducció o desaparició del poc sòl existent, acompanyat d'una disminució de la capacitat de retenció d'humitat (Ortigosa, 1989b; Ortigosa, 1990b).

Una altra de les temàtiques tractades des de la geografia, directament relacionada amb el món forestal, ha estat l'estudi dels incendis forestals, amb tres grans menes de contribucions: en primer lloc, l'impacte del foc i la regeneració del bosc; en segon lloc, l'anàlisi de la casuística, la prevenció i l'extinció d'incendis, i en tercer lloc, els SIG i la teledetecció aplicats a la problemàtica dels incendis forestals (Gordi, Pintó i Vila, 1996).

En relació amb l'impacte directe dels incendis forestals s'ha establert una tipologia dels grans tipus de pèrdues que poden originar (Panareda i Nuet, 1986; Panareda, 1993; Nuet i Panareda, 1994): irreperables, socials, econòmiques i ecològiques. Així mateix, i en relació amb els impactes produïts pel foc, s'ha desenvolupat una altra línia de recerca que intenta estudiar els fenòmens erosius afavorits pels incendis forestals. Cal tenir present que el foc acaba comportant una destrucció i pèrdua de sòl que incideix negativament en les condicions que han de permetre la recuperació de la vegetació.

(43)

Precisament també s'ha treballat en la recuperació i regeneració de la vegetació després d'un incendi forestal; en aquestes circumstàncies, la variable humitat del sòl té una incidència cabdal. Això explica per exemple la represa molt més ràpida de la vegetació en les obagues que en els soleils (Nuet i Panareda, 1988; Nuet i Panareda, 1989). Aquest ritme tan diferent en la regeneració es produeix també segons la mena de forest que ha estat afectada. Aquest fet explica la necessitat d'actuar de forma diferenciada d'acord amb el tipus de bosc en el moment de plantejar hipotètiques intervencions per accelerar el procés de recuperació. Així, en un alzinar no cal tocar res i esperar que rebroti; en canvi, en una pineda es fa indispensable plantar o sembrar donant preferència a les espècies autòctones i intentant remoure el mínim possible el sòl per tal de no afavorir els processos erosius (Panareda i Nuet, 1986).

Respecte a la casuística, es distingeixen el que s'anomenen causes immediates i les causes estructurals. Entre les immediates es diferencien les naturals, les negligències i les d'origen desconegut. En canvi, les estructurals s'expliquen per factors de caràcter socioeconòmic com serien el despoblament rural, la reducció dels aprofitaments forestals o la transfomiació de les funcions de l'espai forestal amb un increment progressiu del seu paper com a indret de lleure (Gordi i Pintó, 1995; Cerdan, 1993; Gordi, Vila, Albertí, Carrillo i Pous, 1997).

Lligat amb la causalitat, s'ha incidit tanmateix, en el desmentiment de tòpics tan estesos com serien els estius secs, ja que són propis d'un clima mediterrani com el nostre, o eis boscos bruts, ja que serà la mateixa dinàmica natural la que amb ei temps crearà un ambient més humit i fresc (Panareda i Nuet, 1986).

Pel que fa a l'extinció i prevenció, s'ha treballat a fer notar que s'ha donat més importància a les mesures d'extinció que a les destinades a la prevenció i conscienciació. En aquest sentit s'insisteix en la necessitat d'aprofundir en l'educació ambiental, juntament amb mesures coercitives-prohibitives i un replantejament de la gestió del bosc a partir de les noves funcions que desenvolupa, com seria el paper d'espai de lleure (Cerdan, 1991).

Així mateix darrerament ha vist la llum alguna obra amb voluntat de síntesi, on després de recordar el paper que ha jugat el foc al llarg de la història en la configuració del paisatge s'intenta estudiar de forma global la problemàtica dels incendis forestals en l'actualitat. Tot plegat amb la voluntat de resumir d'una

(44)

forma entenedora les característiques del foc, els efectes en el medi natural i rural, les tècniques d'extinció, els processos de regeneració i algunes pautes de gestió i planificació del territori per tal de fer front als grans incendis o incendis en massa que per desgràcia són cada cop més habituals en el món mediterrani (Panareda i Arola, 1999).

En relació amb aquest bloc dedicat als incendis forestals, cal parlar finalment de les aportacions fetes pels geògrafs a partir dels SIG i la teledetecció aplicats a l'estudi dels incendis forestals. Tot i que estan relacionades amb la prevenció i extinció d'incendis, així com en la regeneració de la vegetació, se'ls ha donat una categoria pròpia per l'especificitat metodològica que representen.

La teledetecció, en tant que font per a la captació d'una gran quantitat d'informació, permet pel que fa als incendis forestals la cartografia de combustibles, la detecció de focus d'incendi, anàlisi de l'evolució dels incendis forestals, cartografia d'àrees cremades, així com el seguiment dels processos erosius i de regeneració dels espais cremats (Arbiol, Romeu i Viñas, 1987;

Nunes, 1995).

Posteriorment tota aquesta informació pot ser processada aprofitant la capacitat analítica dels SIG, una tasca en què, per al cas dels incendis forestals els geògrafs han treballat en tres línies de recerca: cartografia i avaluació superficial d'àrees cremades, avaluació dels efectes produïts pels incendis forestals en el paisatge i cartografia de risc d'incendi (Salas i Chuvieco, 1992;

Salas i Chuvieco, 1994; Salas i Chuvieco, 1995; Chuvieco i Salas, 1996). Tot plegat pot acabar convertint els Sistemes d'Informació Geogràfica en un eina clau per a la planificació i la intervenció en casos d'emergència (Nunes, 1995).

D'altra banda, també s'ha pres en consideració des de la geografia l'estudi dels canvis que en els darrers decennis hi ha hagut en l'economia agrària tradicional, en què el bosc desenvolupava un paper molt important pel que fa a l'organització espacial dels usos del sòl, tot i que amb esquemes d'organització molt diferents segons les peculiaritats pròpies de cada regió natural. A grans trets, es pot dir que el bosc feia el paper d'àrea de reserva per tot un conjunt de funcions complementàries com serien per exemple l'obtenció de llenya, caça o fins i tot com a lloc de reserva per a la possible ampliació de les terres de conreu. A la vegada, aquests espais forestals actuaven com a elements que ajudaven a mantenir el típic paisatge en mosaic (Manzanares, 1987), una diversitat paisatgística i biològica que es fa encara més notable en els espais