Anàlisi comparada de les reformes en els sistemes europeus de cures de llarga durada. Els casos d’Alemanya, Anglaterra, Suècia i Espanya, 2008-2017

Testo completo

(1)Anàlisi comparada de les reformes en els sistemes europeus de cures de llarga durada. Els casos d’Alemanya, Anglaterra, Suècia i Espanya, 2008-2017 Esther Albesa i Jové. ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tdx.cat) i a través del Dipòsit Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX ni al Dipòsit Digital de la UB. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX o al Dipòsit Digital de la UB (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.. ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tdx.cat) y a través del Repositorio Digital de la UB (diposit.ub.edu) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR o al Repositorio Digital de la UB. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR o al Repositorio Digital de la UB (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.. WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tdx.cat) service and by the UB Digital Repository (diposit.ub.edu) has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized nor its spreading and availability from a site foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service or to the UB Digital Repository is not authorized (framing). Those rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author..

(2) Universitat de Barcelona Facultat d’Economia i Empresa Departament de Sociologia. Anàlisi comparada de les reformes en els sistemes europeus de cures de llarga durada. Els casos d’Alemanya, Anglaterra, Suècia i Espanya, 20082017. Memòria per a optar al grau de Doctora amb Menció Internacional Esther Albesa i Jové. Direcció: Dr. Jordi Caïs i Fontanella Barcelona, 2018.

(3) ÍNDEX ÍNDEX DE TAULES............................................................................................................................6 ÍNDEX DE GRÀFICS..........................................................................................................................8 ÍNDEX DE FIGURES........................................................................................................................11 CAPÍTOL 1. INTRODUCCIÓ I PRESENTACIÓ DELS CASOS.................................................12 CAPÍTOL 2. CONCEPTUALITZACIÓ DE LES CURES I I DELS ESTATS DE BENESTAR..........................................................................................................................18. 2.1. Conceptes teòrics clau..................................................................................................18 2.1.1. La cura (care) i la cura social (social care) com a categoria d’anàlisi ................18 2.1.2. Discapacitat i dependència.................................................................................19 2.1.3. Les cures de llarga durada (CLD), la dependència i l’envelliment.....................21 2.2. Els models de benestar social a Europa: antecedents i fonaments teòrics ....................22 2.2.1. Models de benestar............................................................................................23 2.2.2. Debat actual sobre la crisi de l’estat del benestar................................................25 2.3. Polítiques de cures de llarga durada en el marc europeu...............................................27 2.3.1. Formes de provisió i organització de les cures de llarga durada.........................29 2.3.2. Règims de cura i models de dependència ...........................................................33 2.4. Conclusions del capítol................................................................................................37 CAPÍTOL 3. REFORMES EN ELS SISTEMES DE CLD I ELS ESTATS DEL BENESTAR...39. 3.1. Paradigmes teòrics en l’estudi de l’estat del benestar...................................................39 3.1.1. Tipus de canvis i reformes en els estats del benestar..........................................39 3.1.2. Paradigmes teòrics del sorgiment i les reformes de l’estat del benestar..............40 3.2. Reformes en les polítiques europees de cures de llarga durada.....................................48 3.3. Impacte de la crisi econòmica de 2008 en les polítiques socials i les CLD europees.....56 3.4. Conclusions del capítol................................................................................................61 CAPÍTOL 4. MARC METODOLÒGIC..........................................................................................65. 4.1. Objectius, pregunta i hipòtesis.....................................................................................65 4.2. Estratègies metodològiques.........................................................................................66 4.2.1. Proposta metodològica......................................................................................66 4.2.2. Operativització i definició de conceptes: dimensions, categories i variables d’anàlisi...........................................................................................................68 4.2.3. Instruments utilitzats en la recollida i anàlisi de les dades..................................73 2.

(4) 4.2.4. Àmbit de l’estudi i participants..........................................................................78 CAPÍTOL 5. ESTUDI DELS ESTATS DE BENESTAR I L’IMPACTE DE LA CRISI ECONÒMICA.............................................................................................................................85. 5.1. Estudi del cas alemany.................................................................................................85 5.1.1. Tendències demogràfiques i estructura de la població.......................................85 5.1.2. L’estat del benestar conservador........................................................................87 5.1.3. Impacte de la crisi econòmica i financera del 2008.............................................91 5.1.4. El sistema de cures de llarga durada alemany.....................................................95 5.2. Estudi del cas anglès ..................................................................................................101 5.2.1. Tendències demogràfiques i estructura de la població .....................................101 5.2.2. L’estat del benestar liberal...............................................................................103 5.2.3. Impacte de la crisi econòmica i financera del 2008...........................................107 5.2.4. El sistema de cures de llarga durada anglès......................................................110 5.3. Estudi del cas suec .....................................................................................................118 5.3.1. Tendències demogràfiques i estructura de la població .......................................118 5.3.2. L’estat del benestar socialdemòcrata..................................................................119 5.3.3. Impacte de la crisi econòmica i financera del 2008.............................................124 5.3.4. El sistema de cures de llarga durada suec............................................................126 5.4. Estudi del cas espanyol ..............................................................................................134 5.4.1. Tendències demogràfiques i estructura de la població .....................................134 5.4.2. L’estat del benestar mediterrani.......................................................................135 5.4.3. Impacte de la crisi econòmica i financera del 2008...........................................140 5.4.4. El sistema de cures de llarga durada espanyol..................................................144 5.5 Conclusions del capítol...............................................................................................150 CAPÍTOL 6. REFORMES EN ELS SISTEMES DE CURES DE LLARGA DURADA.............171. 6.1. El cas d’Alemanya.....................................................................................................171 6.1.1. Anàlisi de la provisió en els serveis de CLD....................................................171 6.1.2. Anàlisi dels canvis normatius...........................................................................174 6.1.3. Percepció social i institucional dels canvis.......................................................178 6.1.4. Factors explicatius dels canvis.........................................................................183 6.2. El cas d’Anglaterra.....................................................................................................186 6.2.1. Anàlisi de la provisió en els serveis de CLD ...................................................186 6.2.2. Anàlisi dels canvis normatius...........................................................................189 3.

(5) 6.2.3. Percepció social i institucional dels canvis.......................................................194 6.2.4. Factors explicatius dels canvis ........................................................................199 6.3. El cas de Suècia..........................................................................................................202 6.3.1. Anàlisi de la provisió en els serveis de CLD ....................................................202 6.3.2. Anàlisi dels canvis normatius...........................................................................206 6.3.3. Percepció social i institucional dels canvis.......................................................208 6.3.4. Factors explicatius dels canvis ........................................................................215 6.4. El cas d’Espanya........................................................................................................218 6.4.1. Anàlisi de la provisió en els serveis de CLD ....................................................218 6.4.2. Anàlisi dels canvis normatius...........................................................................220 6.4.3. Percepció social i institucional dels canvis.......................................................224 6.4.4. Factors explicatius dels canvis ........................................................................237 6.5. Conclusions del capítol..............................................................................................241 CAPÍTOL 7. ANÀLISI I DISCUSSIÓ............................................................................................250 CAPÍTOL 8. CONCLUSIONS........................................................................................................270 MEMÒRIA EN ANGLÈS PER A L’OBTENCIÓ DEL TÍTOL DE DOCTORA AMB MENCIÓ INTERNACIONAL...................................................................................................275 REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.........................................................................................297 ANNEXOS........................................................................................................................................324. Annex 1. Models del guió d’entrevista-qüestionari……………....…………............324 Annex 2. Model de carta enviada a les entitats...………………………..................326 Annex 3. Model de carta per a la sol·licitud d’estades a les universitats..................327 Annex 4. Model de carta de presentació...................................................................328 Annex 5. Transcripcions de les entrevistes…………………………..…………….329. 4.

(6) AGRAÏMENTS Dedico aquesta tesi doctoral a totes aquelles persones que amb el seu suport desinteressat han contribuit a fer-la possible i molt especialmente al meu director, el Dr. Jordi Caïs, per haver acceptat el repte d’acompanyar-me i guía-me a través del llarg camí recorregut i haver-ho fet amb el respecte i la senzillesa que el caracteritzen.. 5.

(7) ÍNDEX DE TAULES Taula 1. Principals models de CLD a la Unió Europea............................................................36 Taula 2. Tendències de canvi en les CLD en el marc del MSE (1990-2010)............................53 Taula 3. Dimensions i categories d’anàlisi en l’estudi dels canvis en els sistemes de CLD......71 Taula 4. Categories, variables i indicadors per mesurar la fortalesa del model de benestar i l’impacte de la crisi econòmica en els països.............................................72 Taula 5. Principals textos legals, data d’aplicació i fonts consultades.....................................74 Taula 6. Indicadors, fonts i període analitzat...........................................................................77 Taula 7. Esquema dels nivells d’anàlisi i perspectiva metodològica utilitzada........................78 Taula 8. Entitats i contactes realitzats per països.....................................................................79 Taula 9. Participants de les entrevistes per perfil, institució, sectors i data..............................81 Taula 10. Estructura de la població per edats a Alemanya entre 1950-2040............................86 Taula 11. Estructura de la població per edats al Regne Unit entre 1975-2045.......................102 Taula 12. Estructura de la població per edats a Suècia entre 2016-2060................................119 Taula 13. Estructura de la població per edats a Espanya entre 1959-2066.............................135 Taula 14. Resum de l’evolució i l’estructura de la població per edats i països.......................151 Taula 15. Variació anual del PIB en el període precrisi i postcrisi segons els països.............157 Taula 16. Síntesi de les principals dimensions d’anàlisi segons els països.............................169 Taula 17.Variació interanual del nombre de professionals i de cuidadors en el sector formal de les CLD a Alemanya entre 2001-2015....................................................171 Taula 18. Nombre total de places en equipaments residencials de CLD a Alemanya entre el període 2001-2015.....................................................................................173 Taula 19. Nombre total de beneficiaris en serveis a domicili i residencials a Alemanya entre 2000 i 2015....................................................................................174 Taula 20. Principals canvis legislatius segons les dimensions d’anàlisi.................................175 Taula 21. Canvis de criteris en el barem de valoració del sistema de CLD alemany...............177 Taula 22. Canvis en el sistema de CLD alemany segons el tipus de provisió i grau (2009-2017)..........................................................................................................178 Taula 23. Evolució del nombre total de treballadors en el sector formal de la cura domiciliària i institucional al RU entre 2000-2016................................................187 Taula 24. Evolució del nombre total de places residencials al RU en el període 2003-2016..188 Taula 25. Nombre de beneficiaris per serveis de cura a Anglaterra entre 2008-2013.............189 Taula 26. Canvis en els criteris d’accés o barem a Anglaterra fins al 2017.............................191 6.

(8) Taula 27. Síntesi dels principals canvis legislatius en el sistema de CLD anglès entre 2008-2017...............................................................................................................193 Taula 28. Evolució del nombre total de treballadors en el sector públic de les CLD a Suècia entre 2000-2015..........................................................................................203 Taula 29. Evolució del nombre total de places públiques en centres residencials a Suècia entre 2000-2015....................................................................................................204 Taula 30. Nombre total de beneficiaris de serveis a domicili i residencials a Suècia entre 2000-2015...................................................................................................205 Taula 31. Principals canvis legislatius en el sistema de CLD suecs entre 2008-2017............208 Taula 32. Evolució del nombre total de treballadors en el sector formal de les CLD a Espanya entre 2009-2016....................................................................................218 Taula 33. Nombre total de beneficiaris en serveis a domicili i residencials a Espanya entre 2009-2016....................................................................................................219 Taula 34. Canvis en el calendari de desplegament del SAAD abans i després del RDL de 2011..................................................................................................................221 Taula 35. Reducció de les quanties de les PECNP als nous i antics beneficiaris després del RDL de 2012..................................................................................................222 Taula 36. Hores mensuals de SAD abans i després del RDL 2012.........................................223 Taula 37. Reformes legislatives període 2008-2017 en el cas espanyol segons les dimensions d’anàlisi.............................................................................................223 Taula 38. Anàlisi dels serveis amb finançament públic (primer nivell d’anàlisi)...................251 Taula 39. Anàlisi dels canvis legislatius (segon nivell d’anàlisi)...........................................252 Taula 40. Anàlisi de la percepció dels canvis segons els entrevistats (tercer nivell d’anàlisi)...............................................................................................................253 Taula 41. Tendències de canvi identificades segons nivells d’anàlisi i països.......................257 Taula 42. Factors explicatius dels canvis per països i segons els participants........................267 Taula 43. Tendències de canvi en els sistemes europeus de CLD..........................................271. 7.

(9) ÍNDEX DE GRÀFICS Gràfic 1. Evolució i projecció de la població a Alemanya entre 1950-2060............................85 Gràfic 2. Despesa en protecció social pública (2016) i privada (2013) a Alemanya en percentatge del PIB...................................................................................................88 Gràfic 3. Evolució de la despesa pública a Alemanya en percentatge del PIB entre 1995-2016.................................................................................................................89 Gràfic 4. Tipus de provisió a Alemanya en percentatge del PIB l’any 2016............................90 Gràfic 5. Desigualtat d’ingressos familiars a Alemanya l’any 2013........................................90 Gràfic 6. Taxa de pobresa a Alemanya per grups d’edat el 2013..............................................91 Gràfic 7. Variació del producte interior brut total a Alemanya entre 2000-2016.....................93 Gràfic 8. Dèficit públic a Alemanya en percentatge del PIB entre 2000-2016........................93 Gràfic 9. Evolució de la taxa d’atur a Alemanya entre 2000-2016...........................................94 Gràfic 10. Evolució i projecció de la població al Regne Unit entre 1975-2045.....................102 Gràfic 11. Despesa en protecció social pública (2016) i privada (2013) al Regne Unit en percentatge del PIB.........................................................................................105 Gràfic 12. Evolució de la despesa pública al Regne Unit en percentatge del PIB entre 1995-2016....................................................................................................105 Gràfic 13. Tipus de provisió al Regne Unit en percentatge del PIB el 2016...........................106 Gràfic 14. Desigualtat d’ingressos familiars al Regne Unit l’any 2013.................................106 Gràfic 15. Taxa de pobresa de la població per grups d’edat al RU el 2013.............................107 Gràfic 16. Variació del producte interior brut al RU entre 2000-2016...................................108 Gràfic 17. Dèficit públic al RU en percentatge del PIB entre 2000-2016...............................109 Gràfic 18. Evolució de la taxa d’atur al Regne Unit entre 2000-2016....................................109 Gràfic 19. Evolució i projecció de la població a Suècia entre 1900 i 2060............................118 Gràfic 20. Despesa en protecció social pública (2016) i privada (2013) a Suècia. en. percentatge del PIB...............................................................................................121 Gràfic 21. Evolució de la despesa pública a Suècia en percentatge del PIB entre 1995-2016...........................................................................................................122 Gràfic 22. Tipus de provisió a Suècia en percentatge del PIB l’any 2016..............................122 Gràfic 23. Desigualtat d’ingressos familiars a Suècia l’any 2013..........................................123 Gràfic 24. Taxa de pobresa a Suècia per grups d’edat el 2013...............................................123 Gràfic 25. Variació del producte interior brut a Suècia entre 2000-2016..............................125 Gràfic 26. Dèficit públic a Suècia en percentatge del PIB entre 2000-2016...........................125 8.

(10) Gràfic 27. Evolució de la taxa d’atur a Suècia entre 2000-2016............................................126 Gràfic 28. Evolució i projecció de la població a Espanya entre 1955 i 2066.........................134 Gràfic 29. Despesa en protecció social pública (2016) i privada (2013) a Espanya en percentatge del PIB...............................................................................................138 Gràfic 30. Evolució de la despesa pública a Espanya en percentatge del PIB entre 19952016......................................................................................................................138 Gràfic 31. Tipus de provisió a Espanya en percentatge del PIB l’any 2016...........................139 Gràfic 32. Desigualtat d’ingressos familiars a Espanya l’any 2013.......................................139 Gràfic 33. Taxa de pobresa a Espanya per grups d’edat el 2013............................................140 Gràfic 34. Variació del producte interior brut a Espanya entre 2000-2016............................140 Gràfic 35. Dèficit públic a Espanya en percentatge del PIB entre 2000-2016.......................143 Gràfic 36. Evolució de la taxa d’atur a Espanya entre 2000-2015..........................................143 Gràfic 37. Comparativa de la despesa social pública (2016) i privada (2013) en percentatge del PIB a Alemanya, el Regne Unit, Suècia i Espanya................152 Gràfica 38. Evolució de la despesa social pública entre 1995-2016 a Alemanya, el Regne Unit, Suècia i Espanya..........................................................................153 Gràfic 39. Tipus de provisió segons els països l’any 2017.....................................................154 Gràfic 40. Desigualtat d’ingressos familiars per països l’any 2016........................................155 Gràfic 41. Taxa de pobresa a Alemanya, el Regne Unit i Espanya el 2013.............................156 Gràfic 42. Deute públic a Alemanya, el Regne Unit, Suècia i Espanya entre 2000-2016.......160 Gràfic 43. Dèficit públic a Alemanya, el Regne Unit, Suècia i Espanya entre el 2000-2016..160 Gràfic 44. Taxa d’atur a Alemanya, el Regne Unit, Suècia i Espanya entre el 2000-2016.......................................................................................................161 Gràfic 45. Evolució del nombre de treballadors i cuidadors en el sector formal a Alemanya entre 2001-2015...................................................................................172 Gràfic 46. Nombre total de places en equipaments residencials de CLD a Alemanya entre 2001 i 2015..................................................................................................173 Gràfic 47. Evolució del nombre total de beneficiaris de serveis a domicili i residencials a Alemanya entre 2000-2015............................................................174 Gràfic 48. Evolució del nombre total de cuidadors en el sector formal de la cura domiciliària i institucional al RU entre 2000-2016.............................................187 Gràfic 49. Evolució del nombre total de places residencials al Regne Unit entre 2003-2016............................................................................................................188 Gràfic 50. Evolució del nombre total de beneficiaris a Anglaterra entre 2008-09 i 2013-14..189 9.

(11) Gràfic 51. Evolució del nombre de treballadors en el sector públic de CLD a Suècia entre 2000-2015................................................................................................203 Gràfic 52. Nombre total de places públiques en centres residencials a Suècia entre 2000-2015.................................................................................................204 Gràfic 53. Evolució del nombre total de beneficiaris de serveis a domicili i residencials a Suècia entre 2000-2015................................................................205 Gràfic 54. Evolució del nombre total de beneficiaris en serveis a domicili i residencials a Espanya entre 2000-2016.............................................................220. 10.

(12) ÍNDEX DE FIGURES Figura 1. Piràmide de la població alemanya entre 1950-2040.................................................86 Figura 2. Procediment de valoració i d’accés al sistema de CLD alemany..............................98 Figura 3. Tipus de provisió en el model de CLD alemany.....................................................100 Figura 4. Piràmide de la població al Regne Unit entre 2014-2039.........................................103 Figura 5. Procediment de valoració i d’accés al sistema de CLD anglès...............................113 Figura 6. Tipus de provisió en el model de CLD anglès. .......................................................116 Figura 7. Criteris d’accés al sistema públic de finançament al Regne Unit............................117 Figura 8. Piràmide de la població a Suècia entre 1956-2060.................................................119 Figura 9. Procediment de valoració i accés al sistema de CLD suec......................................130 Figura 10. Tipus de provisió en el model de CLD suec..........................................................132 Figura 11. Piràmide de la població a Espanya entre 2016-2066............................................135 Figura 12. Procediment de valoració i accés al sistema de CLD espanyol.............................147 Figura 13. Tipus de provisió en el model de CLD espanyol...................................................149. 11.

(13) CAPÍTOL 1 INTRODUCCIÓ La centralitat dels sistemes de cures de llarga durada (d’ara endavant CLD) en els estats del benestar moderns (d’ara endavant, EB) resulta avui en dia inqüestionable. L’interès dels científics socials per l’estudi de les CLD en els últims anys rau en el fet que han esdevingut sistemes clau per al benestar social. D’ençà d’inicis dels anys noranta del segle passat, els sistemes de CLD engeguen un procés invers al de les polítiques socials clàssiques, i esdevenen un dels sectors de les polítiques socials que més s’expandeix en la majoria de països europeus (Urgenson, 1997, 2000; Pfau-Effinger, 2005; Del Pino, 2009; Ranci i Pavolini, 2015). Aquest fet s’atribueix a tot un seguit de canvis que han tingut lloc en les societats postindustrials dels últims anys. Canvis que es troben lligats a un increment de les necessitats de cura, com a conseqüència de l’envelliment de la població; a la incorporació generalitzada de les dones al mercat laboral i l’abandonament del seu rol tradicional com a cuidadores; i, als canvis en les estructures familiars i de les llars. Tots aquests factors expliquen el major nombre de persones grans vivint soles sense suports informals i el sorgiment d’una nova situació anomenada crisi del model informal de cura o crisi de reproducció social (Jacobzone, 1999; Daly i Lewis, 2000; Urgerson, 2005; Rodríguez Cabrero, 2009; Bettio, Simonazzi i Villa, 2011; Benería, 2011; Carrasco, Borderías, Torns, 2011; Daly, 2012). Simultàniament a l’emergència de nous riscos socials, esdeveniments com la globalització econòmica o els problemes de pressió interna dels països (els cicles econòmics o l’atur estructural) estan generant importants efectes adversos en els EB i els sistemes de CLD (Moreno, 2004; Taylor Goody, 2004; Ferrera, 2008; Pavolini i Ranci, 2013). Aquesta tesi doctoral s’emmarca dintre de l’anàlisi comparada en polítiques socials europees de CLD. Els motius de l’elecció d’aquest tema han estat, per un costat, la seva rellevància actual i l’escassetat d’estudis en profunditat que analitzin les repercussions de l’última gran crisi econòmica en els sistemes de cura a escala europea des d’una perspectiva comparada. I, per un altre costat, l’interès a aprofundir en l’impacte de la crisi econòmica en altres models de cura, a banda de l’espanyol, després de la realització d’un estudi previ, on es constaten els greus efectes que la crisi va tenir en aquest model. Els objectius principals de la recerca són conèixer i explicar els canvis introduïts en els principals sistemes europeus de CLD (prenent com a models, els casos d’Alemanya, Anglaterra, Suècia i Espanya), a partir de l’impacte de la crisi econòmica de 2008 en els seus EB i observar quines tendències es deriven d’aquests 12.

(14) canvis. Si s’ha donat una contracció o una expansió de les polítiques de cura i a quins mecanismes de reestructuració responen les reformes introduïdes: remercantilització, contenció de costos, recalibració o refamiliarizació. La pregunta a la qual es vol respondre és: ¿Explica l’impacte de la crisi econòmica en els EB dels països les reformes introduïdes en els seus sistemes de CLD? La primera hipòtesi a corroborar és que: els canvis introduïts en els sistemes de CLD dels països estudiats, tot i mantenir-hi la seva naturalesa, apunten a una tendència a les reestructuracions orientades bàsicament a la contenció de costos en la provisió de serveis i a la remercantilització i refamiliarització del sistema a través del foment de la cura en l’entorn familiar. Hipòtesi que apunta al fet que les reformes han contribuït a una remercantilització i refamiliarizació dels sistemes a través del foment de la cura en l’entorn familiar a través de la compra de serveis i la promoció i reforçament del rol tradicional de la dona com a principal curadora. I, per un altre, la segona hipòtesi apunta que: la crisi econòmica del 2008 ha incrementat les contraccions en les polítiques de CLD en tots els països, sobretot en aquells en què la crisi ha tingut més impacte quant a intensitat i durada, i alhora els sistemes de protecció social tenen una menor fortalesa pel que fa als indicadors següents: menor despesa en protecció social, majors nivells de desigualtat familiar, més pobresa i un menor compromís públic en la provisió de serveis. Entenent com a major intensitat de l’impacte de la crisi un descens més acusat del creixement econòmic, major increment dels nivells d’atur o del dèficit i deute públic, i més perllongament de la crisi en el temps. La menor fortalesa dels models de benestar s’entenen com a: menors nivells de protecció social, major desigualtat en ingressos familiars i nivells de pobresa, i un menor compromís públic en la provisió de serveis. És a dir, com més impacte de la crisi econòmica i més feblesa dels EB, majors han estat les reformes introduïdes en els sistemes de CLD. A nivell metodològic aquesta recerca s’inscriu en la categoria d’anàlisi comparativa internacional de casos diferents (Caïs, 2002). Els casos d’estudi es corresponen amb els països següents: Anglaterra, cas representatiu del model de benestar assistencialista; Espanya, país representant del model de benestar mediterrani; Suècia, principal exponent del model de benestar universal; i, Alemanya, que constitueix un dels models clau de l’estat del benestar continental. El motiu pel qual he seleccionat aquests països és haver-los considerat models ideals dels règims de benestar segons la categorització feta per Esping-Andersen (1990). Modelització que, a pesar de les crítiques rebudes des de diferents sectors acadèmics, continua 13.

(15) plenament vigent en l’àmbit de l’anàlisi comparada internacional dels EB. S’ha inclòs també el cas espanyol, com a cas representatiu de l’estat del benestar mediterrani. En primer lloc, per la proximitat i el coneixement previ del model. I, en segon lloc, perquè — tot i no haver estat reconegut com a model diferenciat per aquest últim autor mencionat— sí que ho ha estat per molts altres acadèmics de rellevant prestigi provinents del sud d’Europa (Ferrera, 1996; Moreno, 2001). La dimensió temporal de la recerca abasta el període d’esclat de la crisi econòmica des de l’any 2008 fins al 2017. Per observar l’evolució dels indicadors estadístics analitzats s’ha optat per incloure un període precrisi i postcrisi. La variable dependent de la recerca (canvis en els sistemes de CLD) integra quatre dimensions d’anàlisi: naturalesa i principis del sistema; procediment d’accés i reconeixement del dret; provisió de serveis i prestacions; i organització, gestió i finançament. Les variables i indicadors triats per explicar les reformes (variables independents) han estat: la fortalesa dels models de benestar (despesa en protecció social, desigualtat d’ingressos familiars, nivell de pobresa i provisió de serveis públics) i l’impacte de la crisi econòmica i financera del 2008 (variació anual del PIB, evolució del dèficit i deute públic, i taxa d’atur). L’estratègia metodològica té una naturalesa mixta, és a dir, combina tècniques quantitatives i qualitatives, utilitzant dades estadístiques i dades qualitatives primàries i secundàries. Una gran part de les dades estadístiques utilitzades s’han obtingut a través de l’explotació de les bases de dades estandarditzades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (d’ara endavant OCDE). I, en menor mesura, de les bases de dades dels serveis nacionals d’estadística dels països estudiats. Això ve motivat per les dificultats a trobar indicadors estandarditzats que permetessin l’anàlisi comparada entre països. Els indicadors s’han emprat bàsicament per a l’estudi comparat sobre la fortalesa dels models de benestar, l’impacte de la crisi econòmica i la provisió dels serveis de CLD en els països. En l’obtenció de les dades qualitatives primàries s’ha fet servir la tècnica de l’entrevista semiestructurada a informants clau. Aquestes entrevistes, dirigides a professionals (tècnics, gestors i experts en l’àmbit de les CLD), es van dur a terme en diferents territoris dels quatre països analitzats durant gairebé tot l’any 2017. Els contactes amb professionals i institucions es van veure afavorits pel suport obtingut en les meves estades com a investigadora visitant a la London School of Economics and Political Science i a la Stokcolm University. Quant a la tècnica d’observació documental de fonts secundàries (com s’aprecia a la taula 6 del quart capítol), 14.

(16) s’han fet servir documents i textos legals, i literatura especialitzada sobre CLD en format paper i digital. Finalment, per a l’anàlisi de la informació, s’ha utilitzat bàsicament la tècnica d’anàlisi de contingut, que consisteix en la classificació, codificació i anàlisi de la informació recollida, que s’ha estructurat en tres nivells d’anàlisi: en el primer nivell s’analitzen els canvis en la provisió dels serveis de CLD; en el segon es revisen els canvis legislatius en els sistemes de CLD; i en el tercer nivell es recull la percepció dels entrevistats en relació als canvis i els factors explicatius. La recerca s’ha estructurat en vuit capítols i tres apartats addicionals dedicats a la memòria en anglès per a l’obtenció del títol de doctora amb menció europea, la bibliografia i els annexos. A l’inici també hi consten un apartat d’agraïments i un índex de taules, figures i gràfics. En aquest primer capítol, de caràcter introductori, es fa una breu presentació de l’objecte d’estudi, la rellevància actual de les polítiques socials de cura per als EB, la justificació dels casos, la metodologia emprada i l’estructura de la tesi. El segon i tercer capítols constitueixen el marc teòric i analític de la recerca. El segon capítol consta de tres subapartats: en el primer, de caràcter teòrico-conceptual, es revisa la literatura especialitzada i es defineixen termes com el de cura, discapacitat, dependència i cura de llarga durada. En aquest primer subapartat es clarifiquen les confusions terminològiques i conceptuals a les quals poden incórrer els termes utilitzats i s’estableixen les principals similituds i diferències entre ells. S’explica l’evolució i transformació del concepte de cura (care) i cura social (social care), i es defineixen les CLD; situant-les en el marc de les polítiques de dependència a escala internacional. En el segon subapartat, es contextualitzen els aspectes relacionats amb els EB i les polítiques socials, els models de benestar i el debat actual al seu voltant. Es dona una visió general dels EB com a marc conceptual fonamental on s’insereixen les polítiques de CLD. En el tercer i últim subapartat del segon capítol, es contextualitzen i defineixen les polítiques de cura en el marc europeu i es fa una aportació teòrica dels principals elements i actors que integren aquestes polítiques, diferenciant-hi dos grans sectors de provisió (el formal i l’informal) i els principals aspectes teòrics emprats en els diferents règims de CLD europeus. En el tercer capítol es du a terme una revisió exhaustiva de la literatura especialitzada sobre les reformes en les polítiques socials, les CLD i les teories explicatives que donen suport a les transformacions i canvis en els EB. El capítol s’ha estructurat en tres grans subapartats. El primer subapartat versa sobre els tipus de canvi en els EB a partir de les tesis de Pierson i Hall, i els principals paradigmes teòrics que han guiat la recerca en l’evolució i les transformacions 15.

(17) dels EB. El segon subapartat arreplega un recull d’estudis sobre les reformes en els sistemes de CLD elaborats per alguns dels autors més rellevants en el panorama nacional i internacional dels últims anys. Finalment, en el tercer subapartat, s’aborda l’impacte de la crisi econòmica en les polítiques socials i els sistemes de CLD. El quart capítol està dedicat a descriure i explicar la metodologia i tècniques que orienten el treball de recerca. Està dividit en quatre subapartats. El primer subapartat descriu els objectius, la pregunta d’investigació i les dues hipòtesis plantejades. El segon, aporta les estratègies metodològiques i l’operativització de les dimensions, les categories i indicadors analitzats. En el tercer s’expliquen les tècniques emprades. Finalment, el quart apartat, concreta l’àmbit d’estudi i els perfils dels participants de les entrevistes realitzades. El cinquè i sisè capítols representen el treball empíric de la tesi. Aquests dos capítols s’orienten a l’acompliment dels objectius, a contestar la pregunta d’investigació i a provar les hipòtesis de la recerca. L’objectiu principal del cinquè capítol és crear un marc analític que permeti contrastar les hipòtesis i explicar les reformes en els sistemes de CLD europeus a la llum de l’impacte de la crisi econòmica de 2008 en els EB dels països. Per tal d’assolir aquest objectiu, el capítol s’ha estructurat en cinc subapartats, que es corresponen amb cadascun dels casos o països, i un subapartat final dedicat a les conclusions. En cada subapartat s’analitzen les tendències demogràfiques i l’estructura de la població; la fortalesa del sistema de benestar; l’impacte de la crisi econòmica; i els models de CLD dels països. El sisè capítol conté el treball de camp de la recerca. L’anàlisi de la informació en aquest capítol s’ha estructurat en tres nivells. En el primer nivell d’anàlisi, s’analitzen l’evolució i variació del nombre de treballadors en el sector formal de les CLD, el nombre de beneficiaris de serveis i de places residencials finançades públicament. El segon nivell d’ànàlisi, de naturalesa teòrica i bàsicament qualitativa, revisa els canvis legislatius i normatius, seguint les dimensions d’anàlisi descrites en l’apartat metodològic. El tercer nivell, també de caràcter qualitatiu, ofereix la visió dels professionals entrevistats sobre l’impacte social i institucional de la crisi i els factors que hi han incidit. El setè capítol, d’anàlisi i discussió, està dedicat a la interpretació dels resultats des d’una perspectiva comparada. En aquest capítol s’analitzen els canvis i les tendències de canvi a partir de la informació obtinguda, es discuteixen les hipòtesis i es contesta a la pregunta d’investigació. El vuitè capítol està dedicat a les conclusions. Finalment, el primer apartat addicional es correspon a una memòria de la recerca en llengua anglesa per a l’obtenció del 16.

(18) títol de doctora internacional. I en el segon i tercer apartat trobem les referències bibliogràfiques i els annexos, respectivament. Aquests annexos contenen els models dels qüestionaris utilitzats en les entrevistes, les cartes de presentació i les transcripcions de les entrevistes fetes als participants de la recerca.. 17.

(19) CAPÍTOL 2. CONCEPTUALITZACIÓ DE LES CURES I DELS ESTATS DE BENESTAR L’objectiu d’aquest segon capítol és definir els conceptes fonamentals al voltant de la cura, els sistemes o polítiques de CLD i dels EB. L’interès per dotar d’un significat específic i acurat els termes relacionats amb la cura i alhora holístic dels EB respon al fet que les CLD no tenen un funcionament aïllat al dels EB. Els sistemes de CLD formen part integrant de la política social dels països. Es troben inserides en els diferents models o règims de benestar configurant sistemes amb dinàmiques pròpies que són un reflex del model de benestar subjacent en cada país. Així doncs, i a fi d’assolir aquest objectiu, el capítol s’ha estructurat en tres grans subapartats. En el primer es defineixen els conceptes bàsics relacionats amb la cura i les CLD, i s’analitzen les interrelacions entre els constructes discapacitat i dependència. En el segon subapartat del capítol s’aporta una visió general dels fonaments teòrics de les polítiques socials i dels models europeus de benestar social. En darrer terme, es presenten i defineixen els principals elements que integren les polítiques de CLD. I, s’aporta, a partir de la visió d’alguns autors de referència, un recull dels models o tipologies de CLD en el context europeu. 2.1. Conceptes teòrics clau 2.1.1. la cura (care) i la cura social (social care) com a categoria d’anàlisi L’estudi de la cura (care) es va iniciar a partir dels anys setanta del segle passat de la mà de les teòriques feministes britàniques sota una forta càrrega reivindicativa en qüestions de gènere al voltant de la vida quotidiana i de la reproducció social (Carrasco, Borderías i Torns 2011). Hi ha dos grans corrents teòrics en l’estudi de la cura: l’un, centrat en l’esfera íntima i privada i, l’altre, que aborda l’estudi dels serveis i les prestacions associats als EB (Daly i Lewis, 2000). En un principi, els estudis de la cura analitzen el treball reproductiu —treball exclòs del món laboral assalariat ocupat majoritàriament pels homes caps de família o sustentadors (male-breadwinner)— i la dona curadora mestressa de casa (female-caregiver). En aquesta primera etapa, l’estudi de la cura se centra bàsicament en la relació entre treball reproductiu i gènere; és a dir, aquelles activitats dutes a terme per les dones en els serveis domèstics i personals dintre dels vincles matrimonials i de parentiu. Relacions que engloben tant els aspectes emocionals de la cura com els de caràcter material: les tasques domèstiques, l’alimentació i la criança dels fills, la cura dels malalts i les persones amb discapacitat, entre 18.

(20) molts altres. Amb el pas del temps, i els canvis en l’organització social del treball i de la família, la cura ha anat adquirint un lloc central en les polítiques socials. Aquests canvis han contribuït a una evolució del significat de cura i al fet que esdevingués finalment una categoria d’anàlisi en els EB (Daly i Lewis, 2000; Carrasco, Borderías i Torns 2011). Daly (2012) afirma que els estudis sobre la cura abasten dues dimensions fonamentals: la micro i la macro. El nivell micro és aquell relacionat amb els aspectes més íntims i emocionals (Waerness, 1984; Lewis i Meredith, 1988; Graham, 1991; Tohomas, 1993). En canvi, la dimensió macro s’associa a l’estudi dels serveis socials i a les polítiques dels EB. Estudi que abasta les cures remunerades i no remunerades; públiques i privades; les prestacions monetàries i serveis; i les prestacions contractuals o no contractuals. A més, integra una economia mixta de provisió formada per l’estat, el mercat, la família i el sector del voluntariat (Daly i Lewis, 2000; Bettio i Plantenga, 2004; Pfau-Effinger, 2005; Daly, 2012). La gran aportació de Daly i Lewis (2000) consisteix a dir que aquestes teòriques desenvolupen la categoria social care com a instrument analític on la cura passa a ser estudiada en relació amb els EB. Des d’aquesta perspectiva, les autores defineixen social care com el conjunt d’activitats i relacions dirigides a satisfer les necessitats físiques i emocionals —d’infants i adults dependents— dintre dels marcs normatius i econòmics on es desenvolupen, en concordança a les seves dimensions socials, econòmiques i polítiques. 2.1.2. Discapacitat i dependència El concepte de cura social es troba intrínsecament lligat a les situacions de dependència i a la discapacitat. En els últims anys, els avenços en el terme discapacitat s’han adreçat majoritàriament a millorar-ne la nomenclatura, amb el propòsit de reduir-ne les seves connotacions negatives, i a intentar posar l’accent en les capacitats més que en els hàndicaps dels afectats. Això ha fet que s’hagi produït una transició cap a l’ús de vocables més afins i menys estigmatitzants com són els termes persones amb discapacitat, persones amb discapacitat funcional, persones amb mobilitat reduïda, persones amb necessitats especials o persones amb diversitat funcional (Egea i Sarabia, 2001; Casado, 2011). La primera classificació sobre la discapacitat, anomenada Classificació Internacional de Deficiències, Discapacitats i Minusvalidesa (d’ara endavant CIDDM), va ser elaborada per l’Organització Mundial de la Salut (1980). La CIDDM distingeix tres components fonamentals a l’hora de definir la discapacitat: la deficiència, que és la pèrdua o funcionament deficitari d’una estructura o funció psicològica, fisiològica o anatòmica; la discapacitat, que són aquelles 19.

(21) limitacions produïdes per una deficiència en la capacitat per dur a terme les activitats considerades normals en un determinat context social; i la minusvalidesa, que suposa la situació de desavantatge d’un individu, a conseqüència d’una deficiència o discapacitat, que impedeix el normal funcionament de l’individu en funció de la seva edat, el sexe i els factors socials i culturals. Posteriorment, a partir de la revisió de la CDDIM, l’OMS elabora la Classificació Internacional del Funcionament, la Discapacitat i la Salut (d’ara endavant CIF). L’objectiu d’aquesta nova classificació és crear un marc conceptual comú i establir una definició integral del funcionament que faci esment tant als aspectes físics i les funcions corporals com a les activitats i la participació social. Des d’aquest punt de vista, la discapacitat englobaria les deficiències i limitacions en l’activitat i en la participació, i també els factors ambientals que hi intervenen. Aporta, per tant, una visió biopsicosocial de la discapacitat i una major complexitat que emfatitza els elements positius i no estigmatitzats (OMS, 2001). Si bé és cert que els termes discapacitat i dependència sovint van units, també ho és que no signifiquen ben bé el mateix. No totes les discapacitats han de generar dependència, però aquesta última adquireix més rellevància en persones que pateixen discapacitats amb graus elevats d’afectació. En abordar el significat de dependència topem amb una paraula polisèmica i, per tant, amb una àmplia varietat de significats, com poden ser ‘dependència emocional’, ‘dependència a les drogues’, ‘dependència econòmica’, ‘dependència física’, ‘dependència psíquica’, etc. En relació amb les situacions de dependència i discapacitat, la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (2001) defineix la dependència com: «La situació d’una persona que no pot valdre’s per ella mateixa». De forma més específica, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa (1998) assenyala: La dependència és un estat en què es troben les persones que per raons lligades a la manca o la pèrdua d’autonomia física, psíquica o intel·lectual tenen necessitat d’assistència i/o ajudes importants en la realització dels actes essencials de la vida diària (Annex de les Recomanacions del Comitè de Ministres Núm. R (98) 9).. Les recomanacions del Comitè del Consell d’Europa també fan referència a l’abast de la dependència, afegint que: La dependència pot afectar qualsevol sector de la població i no només les persones grans. Si bé és cert que la dependència tendeix a augmentar amb l’edat, i que la vellesa es caracteritza per estar associada freqüentment a múltiples problemes de salut, l’edat no. 20.

(22) és l’únic criteri causant d’aquest estat (Annex de les Recomanacions del Comitè de Ministres Núm. R(98) 9).. Com s’ha fet palès, els conceptes de dependència i discapacitat, tot i no ser sinònims, són força complementaris. Les situacions de dependència serien el resultat d’una o diverses discapacitats que implicarien la necessitat de suports continuats en la realització de les activitats de la vida diària (d’ara endavant AVD) com poden ser alimentar-se, vestir-se, rentarse, desplaçar-se o anar a comprar, entre d’altres. A més, aquesta situació pot afectar persones de qualsevol edat; tot i així, el col·lectiu majoritari de persones dependents està integrat per persones d’edat avançada que pateixen malalties cròniques invalidants. 2.1.3. Les cures de llarga durada (CLD), la dependència i l’envelliment L’altre concepte fonamental en aquesta recerca és el de cures de llarga durada (long-term care). Colombo, Llena-Nozal, Mercier i Tjadens (2011) defineixen les CLD com: La cura de les persones que necessiten suport en múltiples facetes de la vida durant un període perllongat de temps. Normalment, això fa referència a l’ajuda en les anomenades activitats habituals de la vida diària (AVD), com ara banyar-se, vestir-se, i entrar i sortir del llit, que sovint són dutes a terme per familiars, amics i cuidadors poc qualificats o infermers (p. 39).. Segons la definició anterior, les CLD no s’entenen com a quelcom puntual. Tenen a veure amb les situacions que requereixen suports continuats en la realització de les AVD durant un període perllongat de temps i que són proveïts majoritàriament per familiars, amics, cuidadors o personal sanitari. Tanmateix, tot i que una situació de dependència pot donar-se a qualsevol edat o etapa vital, són les persones grans les que requereixen i requeriran més suports en un futur immediat, atès que l’origen de la dependència es troba directament associat al patiment de malalties cròniques invalidants o a la pèrdua general de les funcions fisiològiques característic del procés d’envelliment. En el primer cas, la incapacitat o situació de dependència deriva de processos crònics associats a malalties com les demències, artritis, osteoporosis, etc. Mentre que, en el segon cas, la dependència va lligada a la pèrdua de vitalitat dels organismes vius a causa de l’edat (Casado i López Casanovas, 2001). Per concloure aquest apartat es pot afirmar que el concepte de cura (care) té a veure amb l’atenció a les persones en els aspectes relacionals i de la vida quotidiana, tant des del vessant 21.

(23) emocional com material, proveïda normalment en l’esfera íntima i privada. Si aquest concepte s’empra prenent en consideració les seves implicacions polítiques, econòmiques i socials, es transforma en cura social (social care), en traspassar el llindar de l’esfera privada per situarse en l’àmbit públic. Així doncs, d’ara endavant i al llarg d’aquest treball es faran servir indistintament els termes cura i cura social en el sentit que fa referència a la dimensió política, econòmica i social de la cura, la qual engloba tots els aspectes descrits anteriorment. També s’utilitzaran indistintament les dimensions polítiques de CLD, polítiques de dependència o sistemes de CLD per fer referència a tots aquells mecanismes polítics i institucionals posats a l’abast de les persones amb situació de dependència per donar-los-hi suport i promocionar la seva autonomia personal i integració social. 2.2. Els models de benestar social a Europa: antecedents i fonaments teòrics Un dels principals trets distintius de les democràcies occidentals és haver desenvolupat sistemes de benestar en què els estats participen activament en la promoció de la igualtat, la cohesió social i la protecció dels principals riscos vitals. Els EB representen esquemes de protecció social adreçat a protegir els ciutadans enfront els principals riscos socials (Arriba i Moreno, 2009). Així i tot, els models de benestar no són uniformes, ni en la seva configuració ni en el ritme cronològic de la institucionalització de les seves polítiques socials. Els orígens dels EB moderns a Europa es remunten al segle. XIX;. però no és fins després de la Segona. Guerra Mundial que s’expandeixen esquemes universals de protecció social arreu d’Europa (Rodríguez Cabrero, 2011). El naixement dels EB es troba vinculat a l’Estat Social de la República de Weimar i Bismarck, a Alemanya; i a l’Informe Beveridge, a Anglaterra, país on s’imprimeix per primera vegada el terme estat del benestar (Welfare State en nomenclatura anglesa). Això fa que els sistemes de Bismarck i Beveridge es considerin referents dels actuals EB (Österle, 2009). Als inicis, les polítiques socials estaven associades als principis de la teoria econòmica keynesiana anomenada keynesianisme. La base ideològica de la teoria de Keynes se situa en la promoció de la participació activa de l’Estat en l’economia i en la garantia d’uns nivells mínims de cobertura de serveis i de protecció a través de les polítiques socials (Montagut 2000). En la mateixa línia argumental, les polítiques socials públiques són considerades per alguns autors, instruments governamentals orientats a tenir una repercussió directa en el benestar dels ciutadans, mitjançant la provisió de serveis i ingressos en àmbits com la sanitat. 22.

(24) i la salut, la seguretat social, l’educació, el treball, l’habitatge o els serveis socials. Les polítiques socials possibiliten, segons aquest autor, comunitats més cohesionades i un enriquiment de la vida dels individus. Tot i que no eviten la reproducció de les desigualtats socials, procuren un major anivellament de recursos entre classes i fan possible que els ciutadans tinguin els mateixos drets en el desenvolupament de les seves potencialitats (Marshal, 1965; Marshall i Balttomore, 1998). A partir de la Segona Guerra Mundial (1945) i fins al 1970, època daurada dels EB, en gairebé tots els països europeus es desenvolupen extensos programes que inclouen amplis sectors de població i s’assoleixen nivells significatius de despesa pública en protecció social. És a partir de 1970, i els anys noranta del segle. XX,. que s’obre un debat sobre la viabilitat dels EB. El. discurs principal en aquesta nova etapa versa sobre la viabilitat futura dels EB i es comença a parlar de «crisi dels EB». S’inicia així un canvi de tendència en la implementació de polítiques socials. Les noves realitats sociopolítiques i econòmiques posen l’accent en termes com la reestructuració dels EB o, fins i tot, en el seu desmantellament progressiu (Pierson, 2001; Antón, 2009; Clayton i Pontusson, 1998). En un intent de trobar un fil conductor a aquest procés, alguns autors encunyen el vocable edats del benestar per referir-se a l’evolució dels EB durant el segle. XX. (Taylor-Gooby, 2002; Moreno, 2013; Moreno, Del Pino, Marí-Klose,. Moreno Fuentes, 2014). L’etapa entre 1945 i 1975 —edat d’or dels EB— es correspon amb el període de màxim apogeu del capitalisme de benestar europeu, també anomenada els trenta anys gloriosos. L’edat de plata, terme designat per Taylor-Gooby (2002), comprèn el període entre 1975-2007 i també és coneguda com d’austeritat permanent (Pierson, 1996, 1998, 2001; Levy, 1999; Ferrera, 2008). Alguns autors han assenyalat l’edat de plata com el període que cristal·litza l’anomenat welfare mix. Etapa caracteritzada pels reajustaments de les polítiques socials públiques i la introducció del sector privat i tercer sector social en la provisió. L’edat de bronze s’iniciaria amb l’arribada de la crisi econòmica del 2007. Aquesta última fase es trobaria marcada per una forta desestabilització de l’economia europea i mundial, i l’increment de les pressions cap al desmantellament i la transformació dels sistemes de protecció, sobretot en els països del sud d’Europa (Moreno et al., 2014). 2.2.1. Models de benestar. 23.

(25) Classificar i definir els EB europeus ha estat un dels objectes d’estudi centrals en la recerca comparada. Els autors que han abordat el tema ho han fet des de perspectives tan diverses com ara els objectius de les polítiques socials, les línies històriques de desenvolupament, la despesa en protecció social dels països, el paper dels actors, l’avaluació de resultats o les convergències i divergències entre models econòmics i polítics. Els treballs pioners sobre la definició i categorització dels EB els trobem en autors clàssics com Marshal (1950), Titmus (1974) o Wilensky (1975). Aquests autors proposen diferents models de benestar: el model residual, el d’assoliment personal o l’institucional redistributiu. La classificació més influent de les últimes dècades quant als EB arriba de la mà del sociòleg danès Gösta Esping-Andersen (1990). En una de les seves obres cabdals, titulada Los Tres Mundos del Estado del Bienestar, l’autor distingeix tres règims de benestar sustentats en criteris diferenciats: el primer criteri es fonamenta en la importància que el règim concedeix a les institucions de l’estat i al mercat en la provisió de benestar; el segon es basa en l’abast dels drets socials atorgats per l’estat a l’individu, criteri que inclou el concepte de desmercantilització; i el tercer criteri se centra en el concepte d’estratificació, el qual té a veure amb els efectes de la intervenció pública en la configuració de la desigualtat i la distribució dels béns valorats socialment. Basant-se en això, Esping-Andersen (1990) identifica tres règims de benestar: el continental o conservador, que vincula la protecció social a les categories ocupacionals de la Seguretat Social; el liberal o anglosaxó, centrat en la lluita contra la pobresa a través de prestacions residuals i la mercantilització del benestar; i el model nòrdic o socialdemòcrata sustentat en la provisió igualitària de serveis públics i universals. Per a Esping-Andersen, el règim liberal de benestar es correspon amb un conjunt de països fortament influenciat pel liberalisme econòmic i la plena confiança en el mercat. Aquest model es caracteritzaria pels baixos nivells de desmercantilització; el predomini de programes de caràcter assistencialista, fonamentats en una estricta comprovació de la capacitat econòmica dels demandants, i una clara subsidiarietat del sector públic cap al privat. Els països europeus més representatius d’aquest model són Irlanda i el Regne Unit. En segon lloc, el règim conservador presenta nivells moderats de desmercantilització i es caracteritza per una estructura laboral corporativista en la qual l’accés a les prestacions depèn del nivell d’ingressos i de la vinculació dels individus al mercat laboral. En aquest sistema la família tradicional juga un paper central en la provisió de benestar. L’Estat només intervé en situacions d’absència o manca de família (principi de subsidiarietat). És l’individu qui ha de guanyar-se el dret a la protecció i el que no ho aconsegueix és desplaçat a la xarxa subsidiària 24.

(26) familiar. Els països més representatius d’aquest model són els països de l’Europa central i occidental, entre ells Alemanya, França i Àustria. Finalment, el règim socialdemòcrata s’ha distingit històricament per mantenir alts nivells de desmercantilització i d’universalització en serveis i prestacions. L’accés als drets socials es regeix pel principi de ciutadania. En aquest model s’han socialitzat els costos i riscos familiars. Les polítiques tenen un doble efecte: d’una banda cerquen crear ocupació mitjançant la prestació de serveis socials públics centrats en l’ocupació femenina i, d’una altra banda, persegueixen dotar a les famílies de serveis socials que els permetin compatibilitzar el treball remunerat i domèstic. Els països més representatius d’aquest model pertanyen al nord d’Europa, entre els quals Suècia n’ocupa el lloc central. Per un altre costat, autors com Ferrera (1996) o Moreno i Sarasa (1992) defensen les peculiaritats d’un quart model de benestar que anomenen mediterrani, familiarista o via mitjana (Moreno, 2001), integrat pels països del sud d’Europa: Grècia, Espanya, Itàlia i Portugal. El model mediterrani té algunes similituds amb els models anteriors i alhora diferències significatives. Alguns dels trets característics dels països que integren aquest model són: industrialització i desenvolupament econòmic tardà; fortes disparitats en les estructures ocupacionals; llargs períodes d’autoritarisme polític, radicalismes i antagonismes culturals; i una marcada presència de l’església catòlica (Ferrera, 1996; Montagut, 2000). En aquest model, la protecció social derivada del treball segueix el model corporativista. És a dir, el grau de protecció depèn de la vinculació laboral i les cotitzacions a la Seguretat Social. La sanitat (fins a l’any 2012) i l’educació (en l’etapa obligatòria) segueixen el model socialdemòcrata, i els serveis socials tenen un caire assistencialista (exceptuant la Llei de la dependència de dret subjectiu i universal). En el model de provisió coexisteixen el sector públic i el privat, amb un predomini del sector privat en alguns àmbits de cobertura. Tot això configura un sistema mixt de cobertura sanitària, una baixa desmercantilització i un desplaçament de la càrrega i la responsabilitat de la cura envers la família, específicament, la dona. El desenvolupament més tardà del model mediterrani també ha propiciat que hagi tingut històricament una despesa social significativament inferior a la de la majoria de països de la Unió Europea. Amb l’excepció dels països del bloc de l’Europa de l’Est, recentment incorporats a la Unió Europea, i que no s’han inclòs en aquesta recerca. 2.2.2. Debat actual sobre la crisi de l’estat del benestar A pesar del gran desenvolupament protagonitzat pels EB d’ençà de l’època de la postguerra en endavant, la viabilitat dels EB comença a qüestionar-se a partir de la segona meitat de 1970. 25.