[A2r] Babin
È psibl Bartolina tradtora t’sij disposta de farm daner?
Ch’haret puo’ quant u’spirt srà in malhora? Bartolina
Babin, io ti vo’ dir il mio pensier,
lievati via di qua, né mi tentar, 5 ch’io farò farti qualche dispiacer.
Babin
Ah’ speranzina, no·m’abandonar, ch’a’ ’t promet, s’ben a’ sò puvrin, ch’a’ sò d’un parintè ch’s’fa stimar. Bartolina
Io t’ho già detto più volte, meschin, 10 che mai t’ho amato, né ti voglio ben
Babin
Ma possia pur esr magnè da i chen, s’a’ ’t las mè, pr fin ch’a’ sto in st mond!
O guarda mo’ s’t’m’chnus ben! 15 Bartolina
Et io possa cascare in un proffondo, se giamai t’amarò fin ch’io son viva! O guarda ben se sei un huomo tondo! Babin
Hosù, no· metr un poc a man sta piva
e no·m far entrar in confusion, 20 ch’t’se’ ch’a’ sò al Dievol da la riva.
Bartolina
[A2v] E che mi puoi tu fare il mio menchion, non sai ch’io ti conosco fin a bus
e so se sei gagliardo o ver poltron? Babin
Doh, dsmarella ch’t’iè, mo’ s’u ’n fus 25 ch’a’ t’ho rspet, a’ ’t mustrarab edsì
quel ch’a’ so far, ch’a’ ’t buttarab zo l’us. T’se’ pur nench quel ch’a’ fiè l’alt dì, s’a’ fiè fuzr to’ per e to’ fradel
es iera sol, ch’ u n’iera chuiel con mi. 30 Mo a’ ’t promet, s’a’ pos trovai onvel,
ch’a’ vuoi lghei tut du a chmo’ du castrun es vuoi cavei al cor e l’budiel.
Alhora s’t’darè puo’ d’l’canzun
u’ ’s vedrà, ch’fin ch’a’ ’n fo aqusì 35 a’ ’n muzzaren l’nost questiun.
Bartolina
Deh poveraccio levati de lì, levati quanto prima e non tardare, ch’io ti prometto sarà ben per ti.
Che ti dovresti miser vergognare 40 a contrastar con una feminella
con fare il spezzaferro e col bravare. Che s’io piglio di quivi una pianella te la trarò di posta nel mostaccio,
bravo da legna e schiena da gabella. 45 E che non fa’ qui il tagliacathenaccio
[A3r] con dir farò dirò, altro ci vole che star là giù a bravar, volto di straccio.
D’altro non mi lamento né mi duole,
che mio fratel non v’è, che ti faria 50 tornar giù per la gola tal parole.
Ma dimmi un poco, per tua cortesia, che cosa hai tu nel mondo fatto mai la qual famosa o memorabil sia
come tu dici? Che bravando vai 55 e narri d’haver fatto horribil cose
e ognhor la tagli, e mai a nulla dai. L’altro giorno colui pur ti riffose e ti fece un bel ponte su la schiena:
e queste son de l’opre tue famose! 60 Babin
O potta ch’an vuoi dì d’la Zia Martina, e cu t’ha dit a tu st’ maravij?
forfenta dsgratieda puvrina? T’t’mient pr la gola, es di’ l’bosij!
o t’arvessia con sta martnella, 65 ch’a’ cavarab li ev d’in tel chvij!
Guarda sta sagureda dsmarella, ch’vrà dà d’intendr ai Chstien ch’a sò d’quij ch’porta la barella!
E cu m’havis vedù mnà l’men, 70 l’alta not ie sulet contra du brev
ch’i’m vniva ados a mo du chen!
E s’u’ ’n m’arveva una stuccà in s’al chev, [A3v] a’ i magneva dal zert tutt’a du
es i taieva trid a mo’ ’l rev. 75 Mo a’ caschiè in terra, e lor no·in’ vos d’più,
a tal ch’i andè via e ie rstiè.
So-i andò dal mia honor? Dimal mo tu! Un’alta botta nench a’ fu assaltè
da un con una speda e una rudella 80 ch’u’ sa tutta la zent a chmo’ a’ ’l trattiè.
O ascolta anchora questa, catvella, ch’a’ fu assaltè da dies una matina
ch’i vgnea gridend «Amezza, stella, stella!».
A’ diè d’ghef a la mia fazulina, 85 es t’m’cazziè tra lor da dsprè:
l’è ben ver ch’i’m la rup puo’ in s’la schina. A’ n’ho fat tant ch’a dit al ver, homè, ogn’un sa s’a’ sò brev, s’a’ sò anmos
s’no tu ch’n’al vua saver, e ch’n’u’se. 90 Mo s’u’m pò dar inienz qual tgnos
d’to’ fradel, o chuiel d’i to’ parient, a’ i vuoi mustrer chi è vituperos.
E a tu, catvella, a’ ’t vuoi caver i dient
achmo’ a’ ’t pos atrapper fuora d’cha’, 95 es t’vuoi far pruver t’quent i stient.
Bartolina
Ecco che aponto mio fratel vien qua et ha la spada anch’egli sotto il braccio: se sarai bravo adesso si vedrà.
A la fe’, tu ti muti nel mostaccio 100 [A4r] e vorresti poter tornar adietro
le parole c’hai dette, poveraccio. Fratello
Chi è questo che fa quivi il mazzapetro e par che bravi qua con mia sorella?
Caccia mano a la spada huomo di vetro. 105 Bartolina
Egli è costui che con spada e rotella fa qui il gradasso meco e ’l rodomonte né mi porta rispetto: e son donzella! Fratello
Tirati qua, ch’io vo’ ch’a fronte a fronte
provian chi più di noi bravar saprà, 110 prima che ’l sol s’asconda sotto ’l monte.
Babin
O puvrin ch’t’iè, tirat a qua,
no t’pinser ch’a’ ’t stima un bagattin! To’ sta stocheda, e puo’ vatn a cha’.
Oh, la n’è andè pr al drit, ciel d’ormsin! 115 A’ so ch’un t’valea la camisola,
al corsalet, al zech, nench al piastrin. Fratello
O piglia tu questa ne la gola
vatti fa’ medicar, piglia ancor questa,
io ti voglio anchor dar cotesta sola! 120 Babin
Ohimè, la gola, la panza e la testa, trasiv da chent, olà, ch’a’ sò spazzè! [A4v] No più, no più ch’l’è fnì la festa. A’ sò sbasì, a’ sò mort ie sagurè,
ch’haret mo, maldetta Bartlina, 125 ch’t’m’voliv pr mort, e mort m’harè?
A’ voi ander ch’a’ vegh ch’u’sangv’spsina e Dia sa s’arvarò pr’in fin a cha’!
A’ srò mort dal zert dmatina. Fratello
Così a’ tuoi pari, forfante, si fa! 130 Impara con le femine bravare!
Così de le ferite poi si dà. Bartolina
Ah! Come se ne stava qui a tagliare, et hor se ne va via tutto dolente
dal suo barbiero a farsi medicare. 135 Venite in casa fratel mio valente.
Fratello
Io non voglio venir, ch’io voglio gire in loco dov’io stia sicuramente, perché forsi costui potria morire.
2 disposta ] dsposta Esd; de farm ] d’farm E1; daner ] danner E1; 3 puo] può C3 E1; malhora ]
mal’hora E1; 5 qua ] quà Esd E1; ne ] nè E1; 6 faro ] farò C3 Esd E1; 7 no ] non C3; m’abandonar ]
m’abbandonar E1; 9 parinte ] parintè E1; 10 t’ho ] t’hò E1; gia ] già C3 E1; 11 t’ho ] t’hò E1; ne ]
nè E1; piu ] più C3; 13 esr magne ] essr magnè E1; 14 las ] lass E1; sto ] stò E1; 15 mo ] mò E1; 16
proffondo ] profondo C2 E1; 17 t’amaro ] t’amarò E1; 19 metr ] mettr C3 E1; 21 ch’t’se ] ch t’se E1;
22 tu ] tù Esd; 23 bus ] buss E1; 24 so ] sò E1; poltron. ] poltron? E1; 25 ch’ti e’ mo, ] ch’tie mo Esd,
ch ti è, mò E1; fus ] fuss E1; 26 ch’a t’ho ] ch’a t’hò Esd, cha t’hò E1; mustrarab ] mustrareb C3,
mustrarav Esd; edsi ] e dsi Esd, edsì E1; 27 so ] sò E1; ch’at ] chat E1; buttarab ] buttareb C3; zo ] zò
Esd E1; l’us ] l’uss E1; 28 fie l’alt di ] fiè l’altr dì E1; 29 fie ] fiè E1; 30 mi ] mì E1; 31 s’a pos ] sa poss
E1; 32 ch’a ] cha E1; du ] dù Esd; 33 cavei ] canei C3; 34 Alhora ] Allhora E1; canzun ] canzon Esd;
35 vedrà ] vedzrà Esd; ch’fin ch’an fo aqusi (fò C3) ] ch fin chan fo à qusì E1; 36 questiun ] question
Esd; 37 de li ] di lì Esd; 39 per ti ] per tì E1; 44 traro ] trarò Esd, trarrò E1; 46 qui ] quì E1; taglia ]
tahlia C3; cathenaccio ] catenaccio E1; 47 vole ] vuole E1; 48 la giu ] la giù Esd, là giù E1; 49 ne ]
nè E1; 51 giu ] giù Esd E1; 54-5 sia? / Come tu dici, ] sia, come tu dici? E1; 56 horribil ] horibil Esd;
57 ognhor ] ogn’hor Esd E1; 58 riffose ] rifose E1; 60 de l’opre ] dell’opre E1; 61 ch’an ] chan E1;
di ] dì E1; Martina ] Mantina Esd; 63 puvrina ] povrina C3; 66 cavarab ] cavarev Esd; chuij ] chuijj
Esd; 68 ch’ ] ch E1; a i ] a sti Esd; 69 ch’a sò ] cha so E1; ch’porta ] ch porta E1; 70 mev] men C3
Esd E1; 72 ch’im ] chim E1; ados ] adoss E1; 73 Es’u n’] Es un n’ Esd, Es u n’ E1; stucca ] stuccà
E1; 74 zert tutta du ] cert tuttadù E1; 76 caschie ] caschiè E1; no in ] nin C3; piu ] più E1; 77 ande ]
andè E1; e ie’rstiè ] e ie rstie Esd, e ie rstiè E1; 78 i andò ] iando Esd; tu? ] tù? Esd E1; 79 Un alta ]
Un’alta E1; fu assaltè (fù E1) ] fu assaltie Esd; 81 chu sa ] chù sa Esd, chu sà E1; trattie ] tratie Esd,
trattiè E1; 82 anchora ] ancora E1; 83 fu assalte ] fù assaltè E1; matina ] mattina C3 E1; 84 amez-
za ] ameza Esd, ammezza E1; 85 ala mia ] a la mie Esd, alla mia E1; 86 cazzie ] cazziè E1; 87 le ben
ver ] le pur ver Esd, l’è ben ver E1; 88 n’ho ] n’hò Esd E1; home ] homè E1; 89 ognut sa sa ] ognu sa,
sa C3, ognu sa sa Esd, ogn’un sa E1; 90 ch’ … ch’ ] ch… ch E1; se ] sè E1; 91 po ] pò E1; 93 chiè ]
chie Esd, chi è E1; 95 pos a trapper ] poss attrapper E1; d’cha ] d’chà Esd E1; 96 t’quent i ] tut ietr
Esd; 97 aponto ] apunto E1; qua ] là Esd, quà E1; 98 & ] Et Esd E1; anchegli ] anch’egli E1; 100 A
le fe ] Alla fè E1; 101 tornar ] tornare E1; adietro ] a dietro Esd; 102 chai ] ch’ai Esd, c’hai E1; 103
spada E1; 106 rotella ] rottella Esd; 107 fa qui il gradasso ] fa del gradasso Esd, fa quì il Gradasso
E1; el rodomonte (e il Esd) ] e’l Rodomonte E1; 108 ne ] nè E1; 109 qua ] quà E1; chio vò (vo Esd) ]
ch’io vò E1; 110 provian ] proviam E1; piu ] più Esd E1; saprà ] sapra Esd; 111 chel sol ] che’l Sol
E1; l’monte ] il monte Esd, ’l monte E1; 112 ch’ti e’ ] ch’tie Esd, ch ti è, E1; 113 ch’at ] chat E1; 114
to ] tò E1; stocheda ] stoccheda E1; vatn ] vattn E1; cha ] chà E1; 115 n’e’ ande ] n’è andè E1; 116
ch’un ] chun E1; 117 nen ch’al ] nench’al C3 Esd, nench al E1; 118 questa ne la gola ] quest’altra
nella gola E1; 119 vatti fa ] vati fa Esd; 122 ch’a so spazze ] cha so spazzè E1; 123 ch’l è ] ch’l’è Esd,
ch l’è E1; 124 sbasi ] sbasì C3 E1; sagure ] sagurè E1; 125 ch’haret mo ] c’haret mò E1; 126 ch’t ]
ch t E1; m’harè. ] m’harè? E1; 127 ch’u’sangu’spsina ] c’u’sangu’spsina Esd, chu sangu spsina
E1; 128 e dia ] e Dia E1; pr’in fin ] pr fin Esd, pr infin E1; cha’ ] cha Esd E1; 129 zert dmatina ] zert
d’matina Esd, cert dmattina E1; 130 Cosi ] Così E1; forfante ] insolente C2 C3; 132 cosi de le… da ]
così delle… dà E1; 134 & ] Et Esd E1; 137 chio ] ch’io E1.