'Na
voltaghe
gieraun
vecio e'na vecia: igierain gi-an miseria,eno
isavevacome
faravivar.Ogni
ma-tina sto vecio '1 ciapava
ua
saco in spala, e Tanda-va in serca de tronchi de capuzzo. Co''1
negaveva
cati, el
ghe
li portava a casa a so mugier.E
i vi-veva de quelo.Un
giorno sto vecio el dise:—
« Catina, vago a vedar se cataun
pochi de tronchi. »—
El tol el saco e '1 va.Varda
de qui, varda de Ik,no
'1ghe ne
trova in nissun logo.—
<cAncuo,
el dise, cossa semagna?
»—
El varda suun
canton e '1 vede tante savate ; elmete
ste savate in saco, eel ghele porta a casa a so mugier. Dise somugier
:—
«E
cossa gastu portk
quk
? »—
<c Ci5, co la pele demanzo
se fa le scarpe: dunque,come
semagna
la carne, se polmagnar
anca la pele. Meti su 'na pi-gnata e me'tile drento, che le se possa cusinar. »—
La mugier mete
drento ste savate in pignata e '1 veciotol'na cazzada
spiumar, e, co'le bogie, elspin-ma
e el spiuma.A
forza de bogi(^r e de bogier, sta pele x^vegnua
tenara. Alora i legk magnae,
eghe
patevada magnar
tante lasagnete.Un
giorno, pb,no
1
gaveva
gnente. Dise el vecio: -*• «Adesso
andarba
vedar se cato qualcossa. »— Varda
de quk, varda de Ik,no 1
trova gnente.El
vede a la lontanaun
signer; elghe
va a vissin., e elghe dimanda
la ca-ritk. Sto signer elghe
dise:—
€Mi no
gb gnenteda
darte. »—
«Ma,
signer,gbfame
I >—
Dise sto Bignor:—
«Ben
! Ciapa sta tovagia, e co'ti gkfa-—
46-me,
destira sta tovagia e dighe: tovagia mia^ pare-cia! >—
Sto vecio el gaveva fame, e '1 va suun
prk, e Ik el destira la tovagia, e'1
ghe
dise: tovagia mia, parecia!E
\hghe
vien fora tanta roba, e lu elmagna
e elmagna,
fin cheghe
vien fora el cuor.Etuto
quel che x^ avanzk, elga
lassklk, parch^ z!t, el dise, gb la tovagia eno me
importa de altro.—
<
Ma,
el dise, gbmagnk,
gb magnlt,ma no
gb po-desto bevar. »—
El se pensa de andar su 'na osta-ria. Elva
su sta ostaria, el ciama Tosto eel ghe di-se:—
< Elme
portada
bevar! »— E
I'ostoghe
lo porta.
Sicome
che '1 giera lontan de strada e '1 gieraben
pien, elghe
dise aY
osto che per quela note el lo tegna Ki.E
Postoghe
dise desi.—
«A-desso, dise el vecio, el
me
fazzaun
piasser : elme
tegna sta tovagia:
ma no
el ghe diga minga, salo,
tovagia mia^ parecia. »
—
«No, no,no
! diseI'osto.El
staga quieto. »—
Sto osto el speta ch'el veciovaga
a dormir, e,per vedar cossa che fk statovagia, el la destira su 'na tola e elghe
dise: tovagia mia^parecia!
E
el vede cheghe
vien fora tante robeda magnar
:—
«Ah
! dise Tosto,mi no ghe
ladago
altro. >
— A
lamatina
se desvegia sto vecio, e To-stoghe
dk 'n'altra tovagia. Sto vecio ringrazia Tosto e'1 va via.Elva
a casa de so mugier, eco''1 xb sotoi balconi, el se
mete
asigar de alta ose:—
« Ca-tina, Catina; verzi, chbso' quJi,.>—
«Oh, andb viaIIn dove diavolo seu stk, che xb
da
gieri inquk
cheno
vevedo
? >—
« Tasb, tase, chbno
ve gb portkminga
de le savate, chb v'b portkben da magnar.
•)^
Catina lo varda, e laghe
dise:—
« In dove xelo stomagnar?
»—
« Tase, tasb, che lo gb inseam-Digitizedby
VjOOQIC
—
47—
la.
Andb
a ciamar tuti i vostri parenti. »—
€Oh, no
gb Yogiada
caminar, chh gbfame
! »—
<Anih
Ik, ve digo!
No me
sechb Tanima, ancora che v'5 portk damagnarl Andb
Ik,che
ivegna
amagnar un bocon
anca lori, povareti. »—
Catina dise:—
«Vu
se' mato. >
— E
lu el vol che lavaga
aciamarli.E
la xb
andada
a ciamarli tuti, elalimena
tuti quanti a casa.Quando
che i xe arivai acasa, ise sentatuti in tera, parchb caregheno
ighe
n'aveva. El vecio alora '1 destira sta tovagia, e tuti incantaiivardava cossa ch'el fava. Sto vecio zigando el dise: tovagia miay parecia; tovagia mia^ parecia!E
la tovagiano
pareciava gnente.Tuta
sta genteghe
dise:—
«Andb
in malora, sior fiol d'un can d'^un vecio, che n'avb fato far tanta strada per gnente! >
— E
co '1 somuso
dnro i xb andai tuti via.El giorno drio, el vecio va in serca de sto signer ancora de novo. El lo vede a la lontana, el
ghe va
incontro, e sto signerghe
dise:—
«Ah, bon
di,bon
vecio!Gastu magnk
? »—
« Sior si. Gieri la tovagiam'a
parecik per strada,ma
co'T
b portadaa
casa,no
lam'k
pih parecik gnente. »—
<Ma come
? dise sto signer^ghe
Tastudada
a nissnn?»—
Diso el vecio:—
« Si,signer IGhe T
b da'ladategniraun
osto; e pb el
me Tk tomada
a dar eme
I'b portadaa
casa. >—
Sto signer el dise:—
< Ben,ben
! A-desso ciapa sto cavalo; eo' tiga
bisogno de bezzi, dighe:Ari
ari^caga
danari. >— El
vecio ringra-zia sto signer, e pb, co' no1
lo vede pih, el deslira in teraun
fazzoletoda
naso, e elghe
dise asto ca-valo:Ari an, caga
danari.EI vede che elghe
caga tanti danari, tanti danari in sto fazzoleto, che elghe
- 48
-lo impenisse.
El
semete
sti bezzi in scarsela, e elva
amagnar
in quela solita osteria. El ghe disa a To-sto che el ghe portada magnar
e anca dabevar. EI fava el moscardin, parch^ el gaveva i bezzi.Dunque
sto osto
ghe
d^ damagnar
e da bevar. El vecio elmagna
el beve, e elmagna
e '1 beve, e intanto vien note, e lu el resta Ih parche el giera imbriago. Dise sto vecio a Tosto:—
«Mi
restoquk
sta note, e ela m'h.da
far el piasser de tegnirme sto cavalo.Ma no
el
ghe
diga minga,sale:Ari
ari,caga
danari. »—
< No,
no
! El staga quieto! »—
L'osto speta ch'elvaga
a dormir, e p6 elva
in scudaria e el ghe dise a sto cavalo:Ari ar% caga
danari.Vedendo
ch' el caga danari, el dise:—
<«Ah
Imi
noghe
lodago
piu in drio! »—
Co' xfe lamatina
che el vecio el se desmissia,elghe
ne dkuno
decompagno,
e el ve-cio ringrazia I'osto e elva
via.Co' '1 x^ a vissin de casa, el se
mete
a sigar:—
«Catina, Catina! Verzi,cheso'quk.»
—
Ela, che vede so mario coun
cavalo, laghe
dise:—
« Oh, indove
Tastu robk? >— El ghe
dise elo:—
«Va
Ik,va
Ik,
va
Ik! Tasi.Va
a ciamar tuti i to parenti, chetivedark.
No
'1 xeminga come
Taltra volta, eh! »—
Questa
g'k tock andarsene, seno,el labastonava.La va
a ciamarsti parenti, e stiparenti vien aueora.'.Ghe dise el vecio a 'na socugnada: —
«Ah!
vegni quk, che adesso ve farb tati signori.Ati:
presto slarga la traversa soto '1 culo de sto cavalo e ti vedark, »—
Pb
el dise:Ari ar% caga
danari.E
zb, sto cavaloeldk
'nagran
cagada de merda, e elghe
impenisse la traversa. Tuti sti so parenti, invelenai, 1 dise:—
« Met^o
in ospeal, cb'el x^ mato.» •*E
iva
via.X
DigitizedbyGooQle
- 49
-El giorno drio, sto vecio el torna andar in sercade quel signer. El lo trova, e sto sigoor
ghe
dise:—
€ Oh, cossa gastu de
novo
? >—
« Oh, elme
lassa star! El cavalom'h
cagkun
pochi de soldi per stra-da, e p6, co' lo gb portk a casa,no
'1me
n'^ fato altrir»—
«Eh
!Eh
!Come, come
?Ghe
Tastu dk a qualchedun? >—
«Si, a quel osto solito. »—
cBen
!Gb
capio! Ciapa adessOj*. questo xbun
saco cbe te dao;o. Co' tigk
bisogno de essar agiuti inato de di-sparazion, dighe: Brononzio,salta fora, »—
«Si, si-gner, »—
dise sto vecio.E 1
loringrazia, e elva
via."Zk
ch'el gavevaun
pochidelombardi
(1) in scar-sela, el vada T
osto soUto: elmagna
e' 1 beve, e pb, co' '1 gliben magnk
eben bevuo
, el dise a 1'osto:
—
«Mi
restoqui
sta note, e vogio ch' elme
fazza el piasser de tegnirme sto saco ;ma no
'Ighe
diga minga: Brononzio^ salta fora^ salo ! >-
« No,no
>dise
r
osto , el staga quieto. >—
El speta ch' el ve-ciovaga
a dormir, e pb elva
a tor suzo'1 saco, e elghe
dise: Brononzio^salta fora,—
«Oh, so'qui
!»—
dise Brononzio.
E
elghe Ak
tante pache, tante pa-che, ia fin ch'el logk
copk.La matina
se desvegia '1 povaro vecio, eno
'1 veder
osto.Varda
de quk, varda de li, e '1 vede che i rJi copk. Alora elva
per tutaI'ostaria, elva
in scu-daria e '1 vede '1 so cavalo, el varda su le tovagieel
vede la so tovagia.—
«Dunque,
el dise, sto osto m**k inganJi, e Brononzio 1'^ copli. >—
Lk, el buta via '1 morto, elva
a levar somugier
e tuti i so pa-rent!,e '1 se ligk menai
tutiquanti in sta ostaria, e(1)Alquanticentesimi.
PuntataIV.
-
50-i xe deventai tuti signori,
ma
da s^no ominga
pihda
posta (').E
i x^ restai quieti e tranquili, e cussl xh vero che:Fin a la
morte
No
se pol saver la so sorte.X. — LA BESTIA DE LE SETE TESTE.
'Na
Yoltagbe
gieraun
pare e dd fioi:an
toso e 'na tosa. Sta tosaV andava
a pascolar per icampi
CO leocbe e co lepiegore.TJndeun
giornoghe va nn
signer, e'1 ghe dise:
—
« Cossa fastu quk, fiamia
?Yustu
vegnir co mi,cbe ti starkben
eti gavark tato quelo cbe ti sa desidarar?»—
Arisponde la tosa:
—
4Mi no
posso vegnir, parcbfe ghmio
pare emio
fraJelo, e bisogna cbestaga co lori. >
— Ghe
rispon-de stosigner:—
«Zk
cbe tino
ti pol vegnir, varda se ti pol trovar qualcbe altra regazza cbevegna
a servir da mi.»— E
el ciapa su e'1va
via.Dunque
statosa lava
acasa, e co' la xe Ik,lagbe
disea
so pare:—
«Voleu
cbe ve diga? ...Ancuo me
xevegnuo un
signer a dirme se volesse andar a servir daelo, emi
gbrisposto cbeno
vago innessnn logo, parcbe gbmio
pare emio
fradelo, e bisogna cbe staga colori.E
lum'
k risposto se gavesse qual-cbe altra regazza dametergbe
a servir. »— So
pareghe
risponde:—
«No
te n'impassar, fia mia; lassach
'1vaga
e ch' el se toga cbi'1 vol, basta cbeno
tivagbi via tico elo. >
— La matina
drio, torna quel(1)Nondaburla.
vGooQle
-
51-signor, e'l di$e
a
sta tosa:—
«01i, so'qui!M'asta
trovli
quakheduna
'cheregna
a servir dami
? »—
»
E
elaghe
risponde:—
« Oh, siorINo
conos>ones-suna
!>—
Alora lu elghe
dise:—
«Vien
via tir»
—
€Mi no
!>—
diseela.—
«Mi
si,>—
diselu.Dun-qne
si e no, lu tol sn sta pntela, e1
se la porta via.Co' xe lasera, so pare
no
'1 veJe pili la pntela an-dar a casa; el ciapa so fio, e'1ghe
dise:—
«Caro
ti,
va
a veder incampo
se ti la vedi, cheno
la siaandada
via co quel signer.»—
Sto toso va incamp>
e
no
'1 la vede, e'1 trova le so piegore, e anca le sa oche, sole. El se le tol suzo, e1 va
a casa, e'1 dissa
so pare:—
«Ah,
pare!la xfescampada
via. Senti, pare:mi
vogio far tanto e caminar tanto infincbe
la trovo.Me
dare 'na cavreta, e vivar5 co'1 latede
sta cavreta fin che la trovarb.)>— So
pare semete
in desparazion:—
«Ah,
<;dgni de fioi!Me
vol^ an-dar via tuti,e lassarme solo.>— Ma
el tosono ghe bada
: ciapa la cavreta, e 'Iva
via.Camina,
camina
e camina, e*1 trovaun
prete.Sto
preteghe
dise:—
« In dove vastu, putelo, co quela cavreta?>—
< Elme
lassa star, risponde elputelo, chfe gbda
andar via perun
afar. >—
Kisponde el prete:— <Ma
questino
xfe loghi da andar;come
vustu far a andar avanti? Se ti ti andara, ti sar^morto. Senti,
me
vustu scoltarmi
? »—
«Si, »—
dise el toso.
—
«Ben
! Ciapa stitre can!: basta cheno
ti te desmenteghi elnome
do tuti tre, e tidame
la to cavreta, >
—
Eisponde el toso:—
«La
cavreta parmi
xb elmio
s stentamento, cbegb da
viver del 80 late. »— Ghe
risponJe el prete:—
«Gnen
e.- 52 ~
ch^
li gavark tuto quelo che ti vorida
sti caai, ba-sta che ti te ricordi elnome quando
che ti gkbiso-gao
de qualcossa. >—
El pulelo el dise:—
<Beu
!