• Non ci sono risultati.

L'anàlisi de construccions personals en textos de significació psicològica

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Condividi "L'anàlisi de construccions personals en textos de significació psicològica "

Copied!
218
0
0

Testo completo

(1)

L'anàlisi de construccions personals en textos de significació psicològica

Guillem Feixas i Viaplana

ADVERTIMENT. La consulta d’aquesta tesi queda condicionada a l’acceptació de les següents condicions d'ús: La difusió d’aquesta tesi per mitjà del servei TDX (www.tesisenxarxa.net) ha estat autoritzada pels titulars dels drets de propietat intel·lectual únicament per a usos privats emmarcats en activitats d’investigació i docència. No s’autoritza la seva reproducció amb finalitats de lucre ni la seva difusió i posada a disposició des d’un lloc aliè al servei TDX. No s’autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant al resum de presentació de la tesi com als seus continguts. En la utilització o cita de parts de la tesi és obligat indicar el nom de la persona autora.

ADVERTENCIA. La consulta de esta tesis queda condicionada a la aceptación de las siguientes condiciones de uso: La difusión de esta tesis por medio del servicio TDR (www.tesisenred.net) ha sido autorizada por los titulares de los derechos de propiedad intelectual únicamente para usos privados enmarcados en actividades de investigación y docencia. No se autoriza su reproducción con finalidades de lucro ni su difusión y puesta a disposición desde un sitio ajeno al servicio TDR. No se autoriza la presentación de su contenido en una ventana o marco ajeno a TDR (framing). Esta reserva de derechos afecta tanto al resumen de presentación de la tesis como a sus contenidos. En la utilización o cita de partes de la tesis es obligado indicar el nombre de la persona autora.

WARNING. On having consulted this thesis you’re accepting the following use conditions: Spreading this thesis by the TDX (www.tesisenxarxa.net) service has been authorized by the titular of the intellectual property rights only for private uses placed in investigation and teaching activities. Reproduction with lucrative aims is not authorized neither its spreading and availability from a site foreign to the TDX service. Introducing its content in a window or frame foreign to the TDX service is not authorized (framing). This rights affect to the presentation summary of the thesis as well as to its contents. In the using or citation of parts of the thesis it’s obliged to indicate the name of the author.

(2)
(3)

183

M E T O D O L O G Í A G E H E R A L P E R A L'AVALUACIó D E L E S C O H S T R Ü C C I O H S P E R S O H A L S

(4)

"Les Invenclons d e l c i e n t í f l c I'ajuden de dues maneres: 11 dluen quines expectatlves ha de teñir 1

I'ajuden a observar e l s r e s u l t a t s . Les prlmeres son Invenclons t e ó - rlques 1 l e s segones instrumen- t á i s . Els dos tipus no son mal totalment independents l'un de l ' a l t r e , i s o v i n t es deriven de l e s mateixes assumpcions. Aixó és i n e v i t a b l e . És mes, sense l e s seves Invenclons, tant teórlques com instrumentáis, l'home e s t a r l a desorientat i cec. BTo sabría a on mirar ni com observar."

"Hi han dues maneres d'enfocar l'avaluació 1 la dtagnosi c l í n i c a . Per una banda, es pot cercar

f l x a r la posició del subjecte en determinades dlmensions o coorde- nades <p.e. i n t e l . l i g é n c i a , e x t r o - v e r s i ó , e t c . . ) o bé c l a s s i f i c a r - l o com un tipus c l á s s i c (p.e. e s q u i - zoide, neurótic, e t c . ) . Per a l t r a banda, hom es pot interessar per la I l i b e r t a t de moviment d e l subjecte, l e s seves p o t e n c i a l i t a t s , e l s recuross que pot mobilltzar 1 e l que s'esdevlndrá amb e l l . Des del punt de v i s t a de la P s i c o l o - gía de l e s Construccions P e r s o - náis, on l'émfasi se sitúa en e l s processos mes que en p o s i c i o n s p r e - f i x a d e s , e l darrer resulta l'enfocament raes suggerent. Diem dones, que e l propósit p r i n c i p a l de la medieló p s i c o l ó g i c a (...) és estudiar les avlngudes (pathways) per l e s que e l s subjecte es pot moure, i e l propósit p r i n c i p a l de la dlagnosl c l í n i c a és idear

( p l o t t l n g o f f ) e l curs de moviment mes f a c t i b l e .

(George Alexander K e l l y )

(5)

185

La medició ha e s t a t sempre present en la ment deis p s i c ó l e g s . No podía ser menys en e l cas d'una p s i c o l o g i a que concep l'home com a c i e n t í f i c . Un deis problemes claus en 1'avaluado de la p e r s o n a l i t a t ha e s t a t la qüestió

"Qué c a l mesurar?": la conducta, un t r e t determinat, l e s pulsions latents,...

Tal cora está plantejat no e x i s t e i x aquest problema en la Psicología de les Construccions Personáis. La unitat d ' a n á l i s i ha estat clarament e s t a b l e r t a :

la Construcció Personal. En aquest s e n t i t , la teoria segueix coherent a i s seus p r l n c i p i s i objectius. Aixó no v o l d i r que aquests p r l n c i p i s no siguin qüestionables, i per tant, també es podria qüestlonar la concepcló kelliana de 1'avaluado.

En general, la f i l o s o f í a que guia t o t s e l s procediments d'avaluacló o r i g i n a t s en la P s i c o l o g i a de l e s Construccions Personáis la va expressar K e l l y en e l que e l l anomena "actitud crédula": "Si no saps qué és e l que no funciona adequadament en una persana, 11 ho pots preguntar, podría molt bé ser que t'ho digués". Certament, aquest enfocaraent contrasta amb la majoria de l e s concepcions regnants en e l s í de la P s i c o l o g i a c a r a c t e r l t z a d e s per la s o s p i t a de les afirmacions d i r e c t e s que r e a l l t z a e l subjecte. A i x í , la majo- r i a de t e s t s o proves no resulten transparents a l subjecte. És c a r a c t e r í s - t i c a dones, d e i s procediments d'avaluacló de la P s i c o l o g i a de l e s Canstruc- cions Personáis la p o s s i b i l i t a t d'ésser transparent amb e l subjecte. Alxó e v i t a , en part, fomentar f a n t a s i e s sobre e l s poders mágics del psicóleg.

En la concepcló kelliana de l'avaluació, la funció d'una prova p s i c o l ó g i c a u t i l i t z a d a en un context c l í n i c ha de ser la d'aportar h i p ó t e s i s que, en e l decurs del tractament, puguln guiar la intervencló del terapeuta.

Per a Kelly v a l mes una prava que proporcioni h i p ó t e s i s clínlques que no una que a p o r t i r e s u l t a t s numérlcs e s t r i c t e s (cut-and-dríed) ja que paques vegades suggereixen nous enfocaraents a i s problemes p r á c t l c s d e l c l l e n t . Peí que fa a l e s h i p ó t e s i s que proporciona la prova:

(6)

" S i son bones h i p ó t e s i s , portaran a l p s i c ó l e g c l í n i c a seguir una l í n i a d ' e x p e r i m e n t a c i ó que pot ajudar e l c l i e n t , Si son i r r e l l e v a n t s poden, encara que s i g u i n ' v e r t a d e r e s ' , p o r t a r al p s i c ó l e g c l í n i c a abandonar e l seu c l i e n t com a n e u r ó t i c i n c o r r e g i b l e , " ( K e l l y , 1955)

Patser Kelly ha e s t a t raes conegut peí fet d'haver dissenyat la técnica de g r a e l l a , o la seva forraa mes estandarltzada, e l Rep-Test, que per la resta de les seves aportacions. Pero s i tenlra en compte que l'extensló que ocupa en la seva obra és propera a l 5%, pedrera t e ñ i r una idea del seu v a l o r real en e l context de la seva proposta, la P s i c o l o g í a de les Construccions Persanals.

Kelly va apartar alguns instruraents básics d'avaluació, i e l s seus seguldors e l s han anat arapliant 1 perfecclonant. De f e t aquesta t e s i , com ja s'ha d i t , suposa una extensió deis procediments d'avaluació de Construccions Personáis a i s t e x t o s autobiográfics. Per copsar en quin context s e sitúa aquest intent nosstre d'aportació, a continuado presentera un quadre c l a s s i f i c a t o r l d'aquestes técniques:

Procediments per a l'avaluacló de l e s

Construccions Personáis

Escalament .

( Ascendent

Descendent

Mitjangant e n t r e v i s t aJ

Técnica de g r a e l l a

Mitjangant t e x t o s ^

Autocaracterització

Textos l i t e r a r i s

Textos autobiográfics

(7)

187

En el decurs d'aquesta PRIMERA PART s'estudia la metodalogia emprada per a l'avaluació de les Construccions Personáis. Tanmateix, l'apartat de t e x t o s autoblográf l e s ocupará tota la SEGONA PART, i s'exposará amb raes d e t a l l i extensió que l e s a l t r e s técniques mostrades en aquesta PRIMERA PART.

Aquesta exposició no pretén ser exhaustiva. Es t r a c t a d'una descripció d e i s p r i n c i p á i s Instruments d'avaluació ja e x i s t e n t s en e l s í de la P s i c o - l o g í a de l e s Construccions Personáis. Pero es fará un émfasl especial en t o t a l i ó que després será també emprat o emulat en la SEGONA PART. Certament, e l métode per a l'avaluació deis t e x t o s autoblográf l e s que presentera en aquesta t e s i es basa en gran mesura en e l s procediments c o n s t r u c t i v i s t e s d'avaluació ja e x i s t e n t s , que descrivim seguidament.

(8)

1.1) Els procediments mitjangant 1'entrevista

"Per a qualsevol de n o s l t r e s , compartir una experiencia perso- nal suposa construir l'experiéncia de l ' a l t r e i no merament una qüestió de mantenir-lo intacte a l ' a l t r e banda de la taula del d e s - patx. Així, la P s i c o l o g í a de l e s Construccions Personáis s'escau bastant convenientment per t r a c - tar e l problema t e ó r i c de l'accés a i s mons p r i v a t s .

(George Alexander K e l l y )

(9)

189

La situació d ' e n t r e v i s t a es c a r a c t e r l t z a per 1'intent que r e a l l t z e n dues o mes persones per t a l d'encaixar l l u r s sistemes de construccions persa- nals. És en aquesta interacció on es posa de manifest l ' a c t i t u d profunda de l'entrevistadar; s i es tracta d'una actitud que manlfesta l'intent per sotmetre l e s construccions de la persona a les d e l i n v e s t i g a d o r o bé s i és una actitud d'acostament fenomenológic a la persona amb d i s p o n i b i l i t a t per copsar empáticaraent l e s seves construccions.

Autors capdavanters de la P s i c o l o g í a de l e s Construccions Persanals, 1 seguldors f l d e l s d e l pensament k e l l i á , com son Fay Fransella i Don Ban- n i s t e r expressen la conveniencia d'aquesta actitud fenomenológica en aquests raots:

" L ' o b t e n c i ó i escalament de c o n s t r u c c i o n s és un a r t i no una c i e n c i a , ( . , , ) 1 ' e n t r e v i s t a d o r ha d'aprendre a niniraitzar la seva i n f l u e n c i a en l e s construccions que dona la persona,

( . . . )

Potser la r e g l a mes important que c a l t e ñ i r present per a l ' o b t e n c i ó i escalament de construccions és que l ' e n t r e v i s t a d o r ha d'ESCOLTAR, No ha d ' e s t a r en s i l e n c i , P o t murmurejar, moure e l cap en s e n y a l d ' a s s e n t i m e n t i a c c e p t a c i ó , f i n s i t o t r e p e t i r e l que l a persona ha d i t i p r e g u n t a r - l i s i era a i x ó e l que v o l i a d i r , pero mai no ha d'imposar Jes seves construccions, is ací on

rau l'art." ( F r a n s e l l a i Bannister, 1977)

Pot e s d e v e n i r - s e que en e l s processos d'entrevista la persona s ' e n c a l l i a l'hora de respondre una pregunta o suggeriment que 11 hem f e t . Per f a c i l i t a r e l procediment autors de molt p r e s t i g i i experiencia en e l camp suggereixen e l següent: ^

" , , , e n c o r a t g e u a l a persona per a que d i g u i q u a l s e v o l cosa que l i passi peí cap sense preocupar-se p a l f e t de r e p e t i r f r a s e s , Si la persona sent que hauria da respondre amb mes rapidesa o troba d i f í c i l e x p r e s s a r - s a amb e l s mots mes a p r o p i a t s , cal r a - a f i r m a r -

l o d i e n t - l i que aquesta tasca susposa una nova e x p e r i e n c i a i que l a majoria de l e s persones teñen d i f i c u l t a t s en r e a l i t z a r - l a per primera vegada ( l a qual cosa és v e r i t a t ) , " ( L a n d f i e l d , 1971)

"Podeu d i r 'Cree que he entes e l que v o l i e s d i r , pero només per a s s e g u r a r - m e ' n , p o d r í a s dir-rae una a l t r a vegada e l que tens a l c a p ' , S o v i n t , en r e p e t i r la d i s c r i m i n a c i ó l a persona esdevé capa?

de r i g i d i f i c a r l a seva c o n s t r u c c i ó i e x p r e s s a r - l a en m i t j a dolzena de p a r a u l e s .

En q u a l s e v o l c a s , s i dubteu del s l g n i f i c a t d'una c o n s t r u c c i ó , l ' o b t e n c i ó d e l p o l oposat segurament us ho a c l a r l r á , "

( F r a n s e l l a i B a n n i s t e r , 1977)

(10)

1.1,1 > E L S PRCX:EDIMEHTS D ' E S C A L A M E H T

Aquests procediments pretenen esbrinar l e s impllcacions de supraor- dlnació i subordinado entre les construccians, i per tant, esbossar l'estructura jerárquica del sistema de construccions de la persona. Així dones, es poden considerar e l s procediments d'escalament com una a p l i c a d o del c o r o l a r i d'organització, alhora que permeten v a l i d a r - l o en certa mesura.

S'ha dedicat ja un apartat a l e s aportacions teóriques de Hinkle (1965) sobre les r e l a c i o n s i m p l i c a t i v e s entre construccions. Ara ens pertoca pero, presentar alguns d e i s procediments a p l i c a t s que va dissenyar per esbrinar la naturalesa jerárquica del sistema de construccions d'un individu. Va crear la g r a e l l a d'implicacions i la g r a e l l a de r e s i s t e n c i a a l canvi que per la seva complexitat requerirla un apartat e s p e c i a l . No ha e s t a t inclós pero, en aquesta t e s i perqué no presenta cap potencial a p l i c a d o al material textual.

En la seva t e o r í a , Hinkle considera dos tipus d'implicacions: l e s ascendents i les descendents. D'aquesta d i s t i n c i ó se segueixen dos tipus de procediments d'entrevista d i f e r e n t s .

1.1.1.1) El procediment ascendent

El punt de partida és una ,construcció que pot haver-se e l i c i t a t per qualsevol procediment ( g r a e l l a , conversa, autocaracterització, e t c . . ) 1 de la qual ja s'ha obtingut e l pol oposat. Es demana a l a persona per quln pol de la construcció p r e f e r i r l a ésser d e s c r i t a . Seguidament, se l i dona a l subjecte aquesta consigna estándard:

"En aquesta c o n s t r u c c i ó has p r e f e r i t aquest pol a l ' a l t r e . El que v u l l comprendre ara és perqué p r e f e r i r í a s e s t a r en aquest p o l en comptes d ' e s t a r en l ' a l t r e . Tal com tu ho veus quins son e l s avantatges d ' a q u e s t extrem en c o n t r a s t amb e l s desavantatges da l ' a l t r e ? . " ( H i n k l e , 1965)

De la resposta que dona la persona s'obté una a l t r a construcció supraordinada a la primera ( c a l demanar e l pal oposat per c o m p l e t a r - l a ) on la persona es pot situar en e l pol p r e f e r i t 1 a i x í tornar a comentar e l

(11)

191

procés. La pregunta "Per qué?" es formula una 1 a l t r a vegada fins que la persona no pot "pujar mes amunt". Las construccions que es troben a l f i n a l d'aqüestes cadenes ascendents son de c a i r e nuclear i teñen un a l t grau de jerarquía dins e l sistema de construccions del subjecte.

Tal com c a l d r i a esperar a p a r t i r del c o r o l a r i d'organització, s i e l procedlment es repeteix p a r t i n t de d i f e r e n t s construccions (p.e. les obtlngudes en una g r a e l l a t i p u s ) e x i s t e i x una tendencia predomlnant per a r r i b a r progressivament a un nombre reduít de canstrucclons molt supra- ordinades. Des de la perspectiva de l ' A n á l i s i E x i s t e n c i a l ( V i l l e g a s , 1981), la construcció que estructura aqüestes construccions nuclears pot ésser assimliada al Projecte Existencial de la persona. Ens trobem, dones, amb un procedlment terapéutic alhora que avaluatiu, ates que la persona, en presencia del terapeuta, e s qüestiona coses de s í mateixa que probablement no s'havla qüestionat abans.

Si se'ns permet exposar un exemple d'un cas c l í n i c per 11.lustrar la metodologia d'avaluació emprada, s'escau presentar ara e l cas Robert (nom slmulat). Es t r a c t a d'un Jove de v l n t - 1 - s e t anys que tenia d i f i c u l t á i s per t r e b a l l a r , casat i amb un f i l l . Havia aconseguit algunes feines pero 11 venia por 1 a l t r e s sentlments negatlus i les havla de deixar. Atesa la responsa- b l l i t a t económica que tenia, accentuada peí f e t que la seva muller no treballava, va d e c i d i r acudir a consulta.

En una de les e n t r e v i s t e s , se 11 va preguntar en quln pol p r e f e r i r l a s l t u a r - s e en la construcció Valora el treball com oposat a Valora la felicítate Va contestar que p r e f e r í a e l segon pal al primer. En p r e g u n t a r - l i per qué respon perqué Té valors propis com oposat a Té els valors del sistema. En p r e g u n t a r - l i novament per qué ho p r e f e r í a a i x í , va contestar que d'aquesta manera Pot fer coses que els altres no poden fer versus Fa

el que fa totham. L'escalament següent va condulr-nas a que ho p r e f e r í a Per vencer la mort. Aquesta expressió és de c a i r e altament supraordinat i s'hl va a r r i b a r també a p a r t i r de d i v e r s e s construccions d i f e r e n t s . La persona va manifestar que s'havla qüestionat coses que mai abans s'havla plantejat 1 que s'havien posat de manifest aspectes malt profunds de s i mateix. Aquest procés es podría posar de forma mes g r á f i c a a i x í :

(12)

- Pat vencer la mort

Fa el que fa totham ~ Pat fer coses que els altres no fan Té els valors del sistema - Té valors propis

Valora el treball - Valora la felicitat

1.1.1,2) Bis pi-ocediments descendents

De la raateixa manera que obtenlra construccions progressivament mes supraordinades, també podem conduir e l procés per t a l de "davallar". Les preguntes adlents en aquest cas podrien s e r , per exemple "Com saps quan una persona valora e l t r e b a l l ? " o bé "En quines coses es manifesta que una persona valora la f e l i c i t a t ? " .

Honikraan (1976) va a p l i c a r aquest procediment per estudiar la v i s i ó que teñen les persones de l e s s a l e s d'estar. Els preguntava per qué una sala d'estar la consideraven, per exeraple, formal. Les respostes que 11 donaven feien referencia a característiques f í s l q u e s , cora podrien s e r e l c o l o r de les parets, e t c .

Landfield (1971) va dissenyar un a l t r e procediraent d'escalaraent descendent que va anoraenar Construcció Piramidal. Es podría esquematitzar e l procediment de la següent manera:

1er) Se l i demana a la persona que pensl en algú que conegul amb qui se s e n t i raolt bé i gaudeixi de la seva corapanyla.

2on) Se l i deraana que r e s s a l t i una c a r a c t e r í s t i c a d'aquesta persona (p.e. pot respondre que és oberta).

3 e r ) Se 11 pregunta "Quin tipus de persona representarla l'oposat a ésser obert?" (p.e. la resposta podria s e r tancat).

4 r t ) En qualsevol d e i s dos pols de la construcció es pot coraengar per preguntar "Quin tipus de persona és una persona oberta?" (p.e.

la resposta podria ser una persona que t'escolta).

Amb aquesta resposta tenim un pal d'una construcció subordinada a la primera. Segons Landfield amb aquest procediment, " d a v a l l a n t " a p a r t i r d'un i a l t r e pol de l e s construccions, es pot anar dibuixant la pirámide de construccions de la persona.

(13)

193

Cora es pot veure, per f e r un ús adequat deis procediments d'escalaraent cal t e ñ i r c i a r un model de l'estructura Jerárquica del Sistema de Construccions Personáis. Hipotéticament, amb aquests procediments es podria copsar bona part del sistema de construcció de la persona i f o r m a l i t z a r - l o d'acord arab e l model t e ó r i c eraprat. Pero quan Hinkle (1965) va dissenyar alguns d'aquests procediments, com s'ha v i s t en la secció 0.3.3.1, e l seu model era encara precari. Ten Kate <1981> desenvolupa una c r í t i c a molt acurada del model t e ó r i c de Hinkle 1 també d e i s seus procediments d'escalament, tant per la base en qué se sustenten, com per la mateixa esséncia del procediment.

Ten Kate (1981) posa un exemple molt c i a r en e l qual la pregunta "Per qué?" (escalament ascendent) porta a la mateixa resposta que la pregunta

"Com ho saps?" o "En quines coses es manifesta?" (escalament descendent).

Se l i pot preguntar a un individu per qué p r e f e r e i x ser ric (com oposat a ser pobre} i pot respondre que v o l gastar molts diners (com oposat a ser gastar diners). Aquesta segona construcció s e r i a hipotéticament supraordinada a la primera. Pero s i se 11 pregunta a l mateix individu "Cora saps que algú és rlc?" pot respondre "Per qué gasta molts dinero'. Aquesta construcció s e r l a ara suposadament subordinada. La c r í t i c a de Ten Kate

(1981) és raonable (una construcció no pot ser alhora subordinada i supraordinada a una a l t r a ) i l'exemple és versemblant. Certament, la pregunta "Per qué?" pot t e ñ i r raoltes connotacions (causalitat, f i n a l i t a t , i m p l i c a d o , e t c . ) . Cadascuna ^ d'aquestes connotacions suposa relacions Jerárquiques d i f e r e n t s entre construccions que no han e s t a t encara prou d e s c r i t e s .

La nostra oplnió pero, és que un e n t r e v i s t a d o r entrenat i coneixedor d'un model c i a r , cora per exemple e l de Chlari e t al (1985), s i n t e t i t z a t a 0.3.3.3.3, no t i n d r i a grans problemes per emprar aquests procediments arab bons r e s u l t a t s peí que fa a l'avaluació, i f i n s i t o t de tipus terapéutlc, cora assenyalávem mes amunt.

(14)

1.1.2) LA TfeCHICA DE GRAELLA

Kés enllá de cada acte de conelxement que fa una persona (amb mes o menys grau de consciéncia) e x i s t e i x una t e o r í a implícita sobre e l conjunt d'esdevenlments que l'han precedit i que formen e l seu context de s l g n i f i c a - c l ó . La técnica de g r a e l l a é s , en l a seva d l v e r s i t a t de formes, una manera d'explorar l'estructura 1 e l contingut d'aquestes t e o r i e s i m p l í c i t e s o xarxes de s i g n i f i c a d o a través de l e s quals percebem i manipulem e l s esdeve- nlments,

George A. K e l l y , a p r o f i t a n t la seva excel.lent formado matemática, va desenvolupar aquest instrument d'avaluació mttjangant e l qual es poden obtenir l e s r e l a c i o n s entre un r e p e r t o r i de Construccions Personáis. El propósit de la g r a e l l a és p r o v e l r informado sobre l'estructura, la capacitat p r e d i o t i v a del sistema de construccions de la persona per anticipar e l s esdevenlments i sobre les a l t e r n a t i v e s conductuals que o f e r e i x aquest sistema. La r e l l e v á n c l a d'aquest procediment s'ha posat de manifest en e l s anys transcorreguts des de la seva creació en l e s innombrables aportaciones deis seus seguldors que han a p l i c a t la técnica de g r a e l l a a árees tan d i v e r s e s com e l pensament esqulzofrénic, l'anoréxia, e l s processos grupals, la delinqüéncia, l e s r e l a c i o n s f a m i l i a r s , l a percepció ambiental, l e s toxlcomanles, e t c .

Els protagonlstes p r i n c i p á i s de la g r a e l l a son e l s elements i les construccions. Ambdós han e s t a t ja presentats com a conceptes fonamentals de la t e o r í a básica (0.3.2,1 1 0.3.2.2). Es tracta fonamentalraent d'una taula de doble entrada on se sitúen e l s elements i l e s construccions donant l l o c a un enrelxat que 11 dona e l ñora de g r a e l l a (.grid, rejilla). Es pot veure un exemple de g r a e l l a , la del cas Robert, en la página següent.

Les etapas d e l procés de construcció d'una g r a e l l a son, principalment, e l dlsseny, l'adrainistració, e l tractament de l e s dades i la i n t e r p r e t a d o p s i c o l ó g i c a . Les seguirem, en aquest ordre, per r e a l i t z a r una descripció general d'aquesta técnica.

(15)

G R A E L L A D ' E N F O B E R T

195

1 ? 4 5 7 f? <? 19 11 5=5

2 1 X X X 5 5 5 Bon hunor

Insegur 1 3 2 3 3 X X 5 Es desenvolupa bé

professionalnenl

rínid 2 4 X 3 4 2 4 3 3 Fa vida social

necessita afecte 2 1 X X 2 X X 4 Independent

io 5'adapta al 1 2 X X X "Nornal', adaplat

ifectiu laboralment 1 2 3 3 4 3 X X X Ineficient laboralment

'alora el treball 1 X X 4 3 X X Valora la f e l i c i t a t

lutodisciplinat 1 X X X 3 S S 2 X S No s'autosacrifica

íesitja aventures 1 2 3 X X 4 5 X Oesitja seguretat

" A f i c i í "

intel.leetual

X X S 3 3 5 S 5 X Es preocupa per subsistir

Espiritual 1 3 4 2 3 X 2 5 5 X Ignorant

flutoritari 4 X X 3 3 4 3 3 X Bondadis

Díbil afectivament 1 X X X X 3 3 3 X 4 Independent

^ ^ ^ ^ Ic í ^ s l X

-*- O CT) iTip> e t x \ 3R

*- * • -*- A m ± « o M s i 3: ~ c 5 ^ X

A x n X c = X e t v X F ' ^ x - ^ X X s i X S I P s i r - o l l a . ei. c::-fc u o . X

(16)

1.1.2.1) Disseny

Consistelx en una p l a n i f i c a d o general que ve determinada pels objectlus de l ' l n v e s t i g a d o r 1 suposa un coneixement acurat de t o t e l procés ates e l nombre de d e c i s i o n s a prendre. No es t r a c t a , dones, d'un procedlment totalment estandarltzat com son e l s t e s t s . Cal adequar-lo a i s objectlus d'avaluació. Aquests son e l s que guiaran l e s següents d e c i s i o n s :

1.1.2.1.1) Nombre de graelles a passar

Cal p l a n i f i c a r e l moment 1 seqüéncia de passacló. Per exemple, quan l ' i n t e r é s de l ' l n v e s t i g a d o r és copsar el canvi produit peí procedlment terapéutic cal passar la g r a e l l a en i n i c i a r 1 en f l n a l l t z a r e l tractament.

En alguns casos, quan l ' l n v e s t i g a d o r proporciona l e s construccions, la passació es pot f e r a d i v e r s o s indivldus pero s o v i n t es r e a l l t z a en e l decurs d'una e n t r e v i s t a individual.

1.1.2.1.2) Elecció d'elements

L'elecció d e i s elements a i n v e s t i g a r es r e a l l t z a en funció de l'área o ámblt de conveniencia on es v o l estudiar l ' a c t l v i t a t constructiva de la persona. Tanmateix, independentment d e i s interessos de l ' l n v e s t i g a d o r , cal t e ñ i r en compte e l s següents f a c t o r s :

a ) Els elements han de caure dins 1'ámblt de conveniencia de l e s construccions. És f á c i l suposar que la persona no u t i l i t z a l e s mateixes construccions per discriminar entre persones que per discriminar v e g e t á i s . No obstant a i x ó , sí que es podría donar e l cas d'una persona que no s'ajustes a aquesta p r e d í c e l o . Per tant, e l s e n t l t comú d e l psicóleg no és sempre e l m i l l o r c r i t e r i per d e t e c t a r e l s ámbits de conveniencia. Cal, dones, deixar serapre la p o s s l b l l l t a t que la persona e x p l l c i t i que una construcció no es pot a p l i c a r a un element deterrainat. Landfield (1976) proposa, per r e s o l d r e aquesta qüestió, permetre que la persona ompll l e s c a s e l l e s amb una "N" indicant que aquella construcció no s'aplica a aquell element.

(17)

197

b) Els elements han d'ésser representatlus de l'área o p o b l a d o que es val estudiar. Per exemple, s i es pretenen estudiar les relacions f a m i l i a r s , e l s elements mes s i g n l f Icatius serán persones de la familia i no persones de l'ámbit laboral.

c ) Els elements han d'ésser fácilment comprensibles i de l'abast habitual de la persona, alhora que adequats a les seves p o s s l b l l l t a t s . Amb persones que pateixen perturbacions greus del llenguatge és p r e f e r i b l e u t l l l t z a r eleraents no representats verbalment ( f o t o g r a f í e s , a l t r e s objectes, sons,...). En e l cas de passacló a nens c a l adequar-los a la seva edat i a i s coneixements ja a d q u i r i t s . Ravanette Cp.e. 1975) i Salmón (p.e. 1976) han e s t a t pioners en adaptar la técnica de g r a e l l a a i s nens.

Rlvas i Karco (1985) en r e a l i t z a r un estudi blblloraétric sobre bon norabre de les i n v e s t l g a c i o n s efectuades amb g r a e l l e s conclouen amb la informado d'un nombre proraig d'elements que se s i t u a r l a entre deu i quinze.

Peí que fa a l tipus d'eleraents, en l'apartat 0.3.2.1 s'ha presentat una c l a s s i f icació. La forraa mes coneguda i estándar i tzada de g r a e l l a és l ' a r i g i n a r i REP-TEST ( a b r e v i a d o de Rale Construct Repertory Test) que empra una l l i s t a de r o l s (un d e i s tipus d'elements personáis) s u g g e r i t s per Kelly C1955) que inclou a raes d e i s membres de la faraília nuclear del subjecte, a l t r e s f i g u r e s s i g n l f i c a t i v e s i algunes f i g u r e s de contrast;

"1 , Escriu e l leu nom.

2 , Escpiu e l nom de l a leva nare ( o s u b s t i t u í a ) , 3, Escriu e l nom del l e u pare ( o p a d r a s t r e ) ,

4, Escriu'^el nom del germá mes proper a tu en e d a t , 5, Escriu e l nom de l a germana mes propera a tu en e d a t .

( s i no es tens germans p e r i hi ha una persona que ha conviscut amb tu des d e i s primers anys de l a v i d a p o s a - l a )

A PARTIR O'ACf NO REPETEIXIS CAP NOM, SI UNA PERSONA JA HA ESTAT ANQMENADA, SIMPLEMENT ESCOLLEI)(-NE UNA ALTRA

6, Escriu e l nom de l a leva p a r e l l a ( s i no en tens posa e l nom de la persona de sex.e c o n t r a r i al leu amb qui t i n g u i s mes r e l a c i ó ) .

7, Escriu e l nom de l a persona mes propera a tu de sexe oposat després de l ' a b a n s esmentada,

8, Escriu e l nom del l e u m i l l o r amic d e l mateix s e x e , 9, Escriu e l nom d'una persona del mateix s e x e que vas

considerar en un moment donat com un bon amic/ga pero que

(18)

després l ' h a decebut.

10, Escriu e l nom del c a p e l l á amb qui t ' e s l i m a r i e s mes p a r l a r sobre e l s l e u s senliments r e l i g i o s o s .

11, Escriu e l nom del leu metge.

12, Escriu e l nom del v e í actual que mes c o n e g u i s .

13, Escriu e l nom d'una persona amb qui has e s t a t v i n c u l a t per6 que ara, per una estranya rao, no e t cau b é ,

14, Escriu e l nom de la persona a qui mes t ' a g r a d a r i a ajudar.

15, Escriu el nom de la persona amb qui et s e n t s mes incomode, 16, Escriu el nom d'una persona que hagis conegut recentment i

que t ' a g r a d a r i a conéixer mes.

17, Escriu e l nom del mestre que mes e t va i n f l u e n c i a r al v o l t a n t d e i s deu anys.

18, Escriu e l nom del mestre, e l punt de v i s t a del qual t r o b e s mes q ü e s t i o n a b l e .

19, Escriu e l nom d'una persona que hagi t i n g u t un carree supe- r i o r a tu ( c a p ) en alguna a c t i v i t a t ( l a b o r a l ) en un p e r í o d e de t e n s i ó ,

20, Escriu el nom de l a persona que ha t i n g u t mes é x i t d ' e n t r e l e s que c o n e i x e s ,

21, Escriu e l nom de l a persona mes f e l i g que coneguis,

22, Escriu e l nom de l a persona que coneguis que sembli t e ñ i r un n i v e l l é t i c mes e l e v a t , " (1955)

L'elecció de r o l s pot escapar-se d'aquesta l l l s t a en funció del que es vulgui estudiar: persones d'un grup, de l'árabit laboral, etc. S'aconsella també posar-hl la/les parella/es anterior/s de la persona, o a l t r e s persones s i g n i f i c a t i v o s . Tot aixó en funció de la informació previa que es t i n g u l i del que es vulgui avaluar.

1.1.2.1.3) Nombre 1 tipus de construccions

L'estudi de Rivas i Marco (1985), informa també que e l nombre de construccions s o l s e r lleugerament i n f e r i o r a l nombre d'elements. Peí que fa a l tipus de construccions, una d e c i s l ó fonamental que s'ha de prendre és s i l ' l n v e s t i g a d o r mateix aportará l e s construccions o bé s i l e s obtindrá de la persona mltjan^ant d i f e r e n t s procediments d ' e l i c i t a c i ó . En aquest darrer cas, s ' i n t e r e s s a per les construccions idioslncrátlques de la persona en e l marc d'un estudl c l í n i c del cas individual, en un enfocament i d i o g r á f i c . Cas que l e s a p o r t l l ' l n v e s t i g a d o r , e l seu i n t e r é s va adreejat a extreure l e s construccions d'una p o b l a d o determinada a p a r t i r d'unes etiquetes v e r b a l s comunes a aquell grup. És a d i r , s ' i n t e r e s s a per l e s construccions comunals del grup.

(19)

199

Cal qüestionar-se, pero, s i l e s canstruccions proporcionades corresponen realment a l grup que s'estudia o a l sistema de canstruccions professlonals de l ' l n v e s t i g a d o r . En aquest cas, la g r a e l l a deixa de ser en gran mesura una eina fenomenológica. Com comenta Fransella (1981b):

"El tema da s i és l e g í t i m proporcionar o aportar l e s c o n s t r u c - cions s'ha v i s t e n v o l t a t d'una c o n s i d e r a b l e c o n t r o v e r s i a . Part del problema va per qué algunes persones semblen pensar que proporcionar l e s c o n s t r u c c i o n s és c o n t r a r i a l ' a s p e r i t de la t e o r i a da K e l l y . En l l o c d ' u t i l i t z a r e l i c i t a t com a l pol oposat a p r o p o r c i o n a t , u t i l i t z e n a l da p e r s o n a l , A i x í va s o r g i r la idea que l e s construccions proporcionades no s6n p e r s o n á i s , Aixó nega l ' e x i s t é n c i a d e l C o r o l a r i de Comunalitat, que accepta que l e s persones de c o n t e x t o s c u l t u r á i s s i m i l a r s construaixen de forma s i m i l a r alguns esdavanimants corapartint, per t a n t , c e r t e s c o n s t r u c c i o n s , D'acord que es diu que aquestas construccions no s'empraran necessáriament d'una forma i d é n t i c a , ates que la xarxa t o t a l d ' i m p l i c a c i o n s d'una c o n s t r u c c i ó concreta pol v a r i a r d'una persona a l ' a l t r a ; pero e x i s t e i x un solapament i n p l i c a t i u s u f i c i e n t com perqué es doni una comunicació d i á f a n a , Si as d e c i d e i x proporcionar l e s construccions a i s s u b j e c t e s , potser és perqué es d e s i t j a comprovar h i p ó t e s i s e s p e c i f i q u e s i s'assumaix e l s u p ó s i t que l e s c o n s t r u c c i o n s proporcionades s i g n i f i q u e n e l n a t e i x per a t o t e s a q u e l l e s persones, i que t o t e s e l l e s l i poden trobar s i g n i f i c a t , Una p r á c t i c a comuna ( i a c o n s e l l a b l e ) c o n s i s t e i x a e l i c i t a r aqüestes construccions a p a r t i r d'una mostra da s u b j e c t e s i f e r s e r v i r p o s t e r i o r m e n t l e s que p r e s e n t l n major f r e q ü é n c i a , "

Al nostre entendre, és d i f í c i l avaluar les Construccions Personáis d'una o d i v e r s e s persones proveint l e s etiquetes verbals. Per a l t r a banda, és sorprenent que en l ' e s t a t espanyol l'ús de construccions proparcionades s i g u i la norma (M. Clemente, 1985; Montañés e t a l . 1982; Cárdenas 1 Moreno- Jiménez, 1985; Jiménez, López i Moreno-Jiménez, 1985) mentre que l'ús de dissenys basats en l e s construccions e l i c i t a d e s (p.e. Martí 1 Feixas, 1986) son mes aviat l'excepció.

Ja hem expasat en parlar del c o r o l a r i d ' i n d i v i d u a l i t a t e l bon nombre d ' i n v e s t i g a c i o n s que fan palesa la preferencia, peí que fa a una major s i g n i f i c a c i ó , per l e s construccions e l i c i t a d e s . Les construccions proporcionades e s consideren menys s i g n i f i c a t i v e s i a d i e n t s , tant des de la perspectiva de la persona ( a v a l u a d o subjectiva, puntuacions autodescrip- t i v e s ) com de la perspectiva de l ' l n v e s t i g a d o r (extremltat de puntuacions).

(20)

Existeix una tercera p o s s i b i l i t a t , s o v i n t pac explotada, que c o n s i s t e i x en praporcionar algunes construccions que interessen per r e a l i t z a r comparacions entre d i v e r s e s persones i alhora estimular a la persona que a p o r t i les seves própies construccions mitjangant procediments d ' e l i c i t a c i ó t r a d i c i o n a l s . En aquest cas ens trobem arab un dlsseny raixte. Aquest tipus de dlsseny s'ha emprat, per exemple, a Torras, V i l l e g a s i Feixas (1986,

1987).

Una solucló molt enginyosa, i molt ben fonaraentada teórlcament, és la proposada per Procter (1978, 1985b) en e l carap de l'avaluacló i terapia f a m i l i a r . Aquest dlsseny suposa la passació de dues g r a e l l e s . En la priraera s ' e l l c i t e n les construccions, i en la segona es proporcionen a p a r t i r d'una selecctó de l e s e l i c i t a d e s . Els c r l t e r i s de seleccló suposen excloure les construccions mes s u p e r f i c i a l s i idlosincrátiques; se seleccionen l e s que expliquen mes percentatge de la varianga, es procura que siguin "funcional- raent Independents" (aquest índex de mesura s'explica mes endavant a 1.1.2.4.3). S'escolleixen a i x í un norabre de construccions de cada membre per construir un Instruraent comú v á l i d per aquella familia concreta: la g r a e l l a f a m i l i a r .

Aquest tipus de dlsseny ha e s t a t emprat posterlorment en estudis sobre l'assessorament d'entrenadors d'equips esportius (Martí, Feixas i V i l l e g a s , 1987a; b ) , i en e l propi camp de l'avaluacló de famílies d'alcohóllcs

(Feixas, Cunillera 1 V i l l e g a s , 1987a; b ) . En aquest darrer estudi s'han modificat lleugeraraent e l s c r l t e r i s de s e l e c c l ó :

"/*"".) Costufíalitat explícita; Se s e l e c c i o n e n l e s construccions emprades en dues o mes g r a e l l e s amb la mateixa e t i q u e t a v e r b a l ,

¿ i o n ; P(fcjgf. discriminatiu; se s e l e c c i o n e n l e s c o n s t r u c c i o n s que mes d i s c r i m i n e n e n t r e e l s raembres de la f a m i l i a , Es c a l c u l a r índex d ' o r d i n a c i ' i ( L a n d f i e l d , 1977) per a i s merabres da la f a m i l i a da cada g r a e l l a com a mesura d e l poder d i s c r i n i n a t i u o f l a x i b i l i t a t amb qué s ' a p l i c a una c o n s t r u c c i ó e n t r e aquests elements,

J""".) 6rau de contribució a la varianpa segons factors; és e l t e r c e r c r i t e r i en importancia, Pretén captar e l máxira de varianga de cada g r a e l l a i n d i v i d u a l d ' a c o r d arab e l s components p r i n c i p á i s , " ( F e i x a s , C u n i l l e r a i V i l l e g a s , 1987 Setembre)

(21)

201

1.1.2,1.4) Tipus de puntuacions

En descriure 1'etapa d ' a d m i n i s t r a d o es comentaran l e s d i v e r s e s p o s s i b i l i t a t s de puntuado, que ofereixen graus d i f e r e n t s de d i f i c u l t a t . Tenint en compte l e s capacitats de la persona o grup que ha de respondre es t r i a un o a l t r e tipus de puntuado. En gran mesura aquesta elecció delimita e l tipus d ' a n á l i s i s possibles de la matriu de dades 1 pot r e s t r i n g i r e l nombre de mesures de s i g n i f i c a d o que se'n poden extreure.

Cora es pot veure, per poder r e a l i t z a r adequadament un disseny de graella cal conéixer bé e l procediment complet, i f i n s i t o t quin tipus d'informació es vol extreure per t a l de fer un disseny prou económic de temps pero a la vegada que p r o v e e i x i la informado necessária. En general, requereix haver efectuat una s e r i e de passos p r e v i s , inherents a l procés on s'insereix la passacló de la g r a e l l a ;

- En e l camp c l í n i c , implica un coneixement de la persona a qui es va a passar la g r a e l l a , de la seva h i s t o r i a i problemática. Per a aixó es recomana efectuar una e n t r e v i s t a previa a la passacló.

- En a l t r e s tipus d ' l n v e s t i g a c i o n s , c a l conéixer la p o b l a d o per adequar-hl e l disseny. óbviament, en e l cas que 1'investigador proporcioni les construccions c a l que d i s p o s l de motius t e ó r i c s o proves p i l o t s que l i donin suport.

1.1.2.2) A d m i n i s t r a d o

Existeixen procediments inforraatitzats que de forraa i n t e r a c t i v a admi- nistren la g r a e l l a a la persona com e l s programes PEGASUS (Thomas 1 Shaw, 1977), FLEXIGRID (Tschudi i Keen, 1985), REPGRID (Shaw, 1987) i G-PACK (Bell, 1987), pero en general c o n s i s t e i x en una e n t r e v i s t a estructurada que implica la presencia de dues persones com a mínira, Consta de t r e s f a s e s :

1.1.2.2.1) Elicitació d'elements

Poden o b t e n i r - s e de la persona mitjangant t í t o l s de r o l s Cp.e. pare, raare, amic, persona "non-grata", p a r e l l a , . . . ) o bé proporcionar-se directaraent per t a l de representar una área d'estudi determinada. En e l cas Robert, que

(22)

ens servelx d'exemple, s'havla r e a l l t z a t una e n t r e v i s t a previa i es disposava Ja de dades r e l a t l v e s a la seva h i s t o r i a personal, la qual cosa va ajudar a qué e l s t í t o l s de r o l s permetessin extreure l e s persones mes s l g n i f i c a t i v e s del seu raón. Ates que e l raotlu de consulta d'en Robert és la d l f i c u l t a t per r e l a c i o n a r - s e adequadaraent amb e l s corapanys 1 e l cap en les d i f e r e n t s feines que ha r e a l l t z a t , es va incloure com a element un cap i un campany de t r e b a l l .

Rowe (1976) observa que 1'ordre en que la persona proporciona e l s noms per ais t í t o l s de r o l s , a i x í cora les oralssions son Ja un primer material s i g n i f i c a t i u . Hi podem a f e g i r que aporta una imatge del v e n t a l l de relacions que té la persona. Per exemple, s'ha donat e l cas de persones de l e s quals només es poden obtenir elements en e l s t í t o l s de r o l s f a m i l i a r s i no es poden trobar mes persones s l g n i f i c a t i v e s fora del context f a m i l i a r . Aixó, sens dubte, té certa r e l l e v á n c l a c l í n i c a .

També és digne d'observació l ' a c t i t u d que t é la persona en proporcionar noms de persones en funció de t í t o l s de r o l s . En aquest raoment és molt ú t i l t e ñ i r ben present la h i s t o r i a de la persona, les persones que han e s t a t importants en la seva vida, per t a l de c o n s t r a t a r - l e s amb l e s que proporciona en resposta a i s t í t o l s de r o l s . Es por donar tant en e l cas d'oraetre una persona esmentada anteriorment com e l de proporcionar-ne una de la qual no s'havla p a r l a t , pero que una e x p l o r a d o p o s t e r i o r pot indicar

la seva s i g n i f i c a d o .

Un a l t r e aspecte a considerar és e l context on s ' i n s e r e i x la passació.

Es tracta que l ' e n t r e v i s t a d o r c r e í un context a f a v o r i d o r d'un clima r e l a x a t , des-soleranltzat, que perraeti a la persona expressar les seves impresslons sense que l e s c o n s i d e r i un Judicl (en e l s e n t i t de context J u d i c i a l ) . Pot contribuir també a crear aquest clima escriure e l s eleraents en t a r g e s de manera que a cadascuna en f i g u r i un. Aqüestes targes son molt practiques a l'hora d'efectuar l e s presentacions d'elements en l ' e l i c l t a c i ó de Construccions Personáis.

(23)

203

1.1.2.2,2) Bllcitació de construccions

Existeixen d l v e r s l t a t de procediments per a l ' e l i c l t a c l ó de cons- truccions (el mateix Kelly en va suggerir s i s ) , pero atesa l'extensió que suposa la seva descripció exhaustiva s'ha optat per una s i n t e t i z a d o que pretén donar una idea de l e s p o s s i b i l i t a t s e x i s t e n t s .

a ) Bllcitació per tríades d'elements. Es tracta de la forma o r i g i n a l que va proposar Kelly que p a r t e i x del context mínim per e l i c i t a r construccions. Consistelx en presentar t r e s elements 1 preguntar "En quln aspecte son semblants dos d'aquests elements 1 alhora d i f e r e n t s del t e r - cer?", 1 seguidament "De quina manera es diferencia e l t e r c e r element deis a l t r e s dos?".

Es presenten a la persona tantes tríades com l ' l n v e s t i g a d o r cregui convenlent. L'ordre de p r e s e n t a d o e l f i x a també l ' e n t r e v i s t a d o r segons e l seu c r i t e r i . Kelly va suggerir que es podlen presentar l e s tríades de forma seqüencial, canvlant només un element cada vegada. Si es manté cada vegada 1'element corresponent a la persona entrevistada Kelly c r e í a que s'assegurava la r e l l e v á n c i a de l e s construccions e l l c l t a d e s .

b) Bllcitació per díades d'elements, Eptlng e t a l . (1971) afirmen que només presentant dos elements es poden obtenir pols de contrast mes e x p l í c i t s . En aquest procedlment d'oposició se 11 pot preguntar a la persona

"Quina és la c a r a c t e r í s t i c a que aquests dos elements teñen en comú que s e ' t f a mes evident?". En aportar e l t r e t demanat se 11 pregunta "Quln és, per a tu, l'oposat a aquesta c a r a c t e r í s t i c a ? " . Cas que la persona 11 c o s t l trobar s i m l l l t u d s entre e l s elements, s e 11 pot demanar "En quln aspecte creus que e s diferencien mes aquests dos elements?" de manera que a cada element 11 correspongul un pol de la construcció.

Un a l t r e aspecte important és la seleccló de les construccions que genera la persona per part de l ' e n t r e v i s t a d o r . Aquest pot descartar aquelles construccions que no r e s u l t l n adequades per a i s seus p r o p ó s l t s . En general, en les i n v e s t i g a c i o n s psicológiques t é poca r e l l e v á n c i a que la semblanza entre dues persones s i g u í e l c o l o r del c a b e l l .

(24)

Hunt (1951) en la seva t e s i d o c t o r a l , d i r i g i d a i comentada per Kelly en la seva obra magna (1955), va elaborar una c l a s s i f i c a c i ó de construccions amb una f l n a l i t a t molt clara i definida: detectar aquells tipus de cons- truccions que no fossin potencialment ú t i l s en un procés d ' e l i c i t a c i ó de construccions.

Les prlmeres categories fan referencia a l grau de permeabllltat de les construccions, en concret quan e l grau és excessiu en un o a l t r e s e n t l t . Les construccions excessivament permeables poden incloure una d l v e r s l t a t amplia d'elements que no teñen v a l o r discrlmlnatiu, des del punt de v i s t a de la s l g n i f l c a c l ó . Per exemple, la construcció ésser bumá-animal probablement no será molt ú t i l a causa de la seva g e n e r a l l t a t . Fins i t o t la construcció borne-dona és massa permeable. Per altra banda, l e s construccions excessivament impermeables poden no ser ú t i l s tampoc per discriminar en un aspecte només a p l i c a b l e a uns quants elements. Per exemple, la construcció kleiniá-lacaniá t é una a p l i c a d o molt limitada entre el conjunt deis p s i c ó l e g s . Potser només s'aplica a alguns pslcoanalistes. fes una d i s t i n c i ó massa concreta. Tot depén pero, del context del qual e s t r a c t l . El grau ópttm de permeabilitat de l e s construccions depén del context. Entre e l context deis p s l c o a n a l i s t e s , la discrirainació abans esmentada pot s e r molt adient. Encara que potser alguns caiguln fora del seu ámblt de conveniencia, pot ser ú t i l per situar bon nombre de pslcoanalistes en un o a l t r e pal de la construcció. En canvi, en e l context deis p r o f e s s i o n a l s de la salut, probablement s e r i a poc r e l l e v a n t .

Les construccions situacionals son dlscrimlnacions en base a un aspecte r e l a d o n a t amb la u b i c a d o f í s i c a d e i s elements (p.e. c i u t a t , b a r r í , país, l l o c concret, e t c . ) . Poden t e ñ i r a no i n t e r é s depenent del propósit de la I n v e s t i g a c i ó . Sovint, en el camp de la recerca interpersonal 1 p s i c o l ó g i c a son pac ú t i l s . fes e l mateix cas de l e s construccions superflclals com per exemple, ulls blaus o cabell ros. Una cosa semblant passa arab l e s construc- cions derivades directament d'un t i t o l de rol, com per exemple jmestre- alumne. Probablement aquesta és una informació que l ' l n v e s t i g a d o r Ja t é !

Les construccions vagues presenten un problema d i f e r e n t . Si un en ámblt d'argot una persona empra la construcció "guaf per q u a l l f i c a r un company.

(25)

205

és quelcom mássa i n d e f l n i t (per a 1'Investigador) i cal aprofundir en una concreció mes acurada del terme.

Cora Ja s'ha pogut observar en e l descurs d'aquesta d e s c r i p c i ó , la t i p o l o g í a de Kunt respon a la seva f i n a l i t a t : f a c i l i t a r l ' e l i c l t a c i ó de les construccions descartant aquelles poc ú t i l s d'entrada. Per tant, suposa l ' e x i s t é n c i a Implícita d'una a l t r a categoría; les construcclons que en a l t r e s c l a s s i f Icacions s'anomenen psicológiques o de personalitat 1 que son l e s que probablement tindran u t i l l t a t en e l camp c l í n i c .

1.1.2.2.3 Sistemes de puntuacions

Una vegada s'han obtingut e l s eleraents i l e s construccions se sitúen en una taula de doble entrada que, com Ja hem d i t , forraa 1'enrelxat que dona ñora a la g r a e l l a (.grid, rejilla). En general, e l s eleraents se sitúen a la part superior de manera que e l s corresponguin les columnes, i les construcclons a l'esquerra (o bé a esquerra un pal i a dreta l ' a l t r e ) 1 son representados per l e s f i l e r e s . La f i n a l i t a t d'aquesta d i s p o s i c i ó és que cada construcció s ' a p l i q u i sobre t o t s e l s elements mitjangant algún sistema de puntuacions. D'ací ve e l requeriment que t o t s e l s elements estlguin dlns de l'ámbit de conveniencia de l e s construccions.

El sisteraa de puntuacions e s c o l l i t determina e l tipus d ' a n á l i s i a r e a l i t z a r , a l x í com la durada 1 complexitat de la passació. Novament, e l s c r l t e r i s per a l ' e l e c c i ó depenen de l ' l n v e s t i g a d o r , de les seves p o s s i b i l i - t a t s i liraitacions, a i x í com de l e s capacitats de la persona. En casos on es coneix una d e f i c i e n c i a i n t e l . l e c t u a l o perceptual cal e s c o l l i r e l procediment mes s e n z i l l i adequat a l problema,

a) Sistemes dicotómics. Suposen la inclusió de t o t s e l s eleraents en un o a l t r e pol de cada construcció. Kelly va s u g g e r i r que quan en una construcció galrebé t o t s e l s elements s'inclouen en un p o l , de manera que l ' a l t r e queda arab un o dos eleraents, s ' e l i m l n i la construcció a causa de la seva poca capacitat per discriminar i del balangament produ'ít en e l s cálculs numérics. D'altra banda, la solució proposada originariament per Bannister (1960) anomenada s p l l t - h a l f , que c o n s i s t e i x en situar la raeitat

(26)

d e i s elements en cada pol, suposa una l i m i t a d o considerable de moviments per a l ' e n t r e v i s t a t .

h) Sistemes d'ordinacions. Aquest procediment d e s c r i t a Bannister (1963), va s o r g i r com a intent per e v i t a r e l s problemes abans esmentats amb e l s sistemes de puntuado dicotómics. Consisteix a demanar a la persona que orden! e l s eleraents representats per una tarja d'un pol a l ' a l t r e de la construcció, per exemple del mes hanrat a l mes poca-vergonya.

El procediment d'ordinació discrimina mes que e l s slteraes dicotómiques pot forgar e l subjecte a indicar d i f e r e n c i e s entre e l s elements que no tenlm cap base per assumir que e x i s t e i x i n .

c) Sistemes d'intervals tipus Likert. És e l procediment mes popolar.

En aquest cas a cada element se 11 asslgna un valor en una escala definida p e l s dos pols de l e s construccions. Un exemple on s ' u t i l l t z a la construcció esmentada raes amunt podria ser:

1. Molt s o v i n t banrat.

2. Bastant sovint banrat.

3. Punt mig,

4. Bastant s o v i n t poca-vergonya.

5. Molt s o v i n t poca-vergonya.

Com es veu aquest procediment o f e r e i x raes I l i b e r t a t a la persona a l'hora d'apllcar les construcclons a i s elements, i no obliga a fer discrirai- nacions quan no teñen s e n t i t . Les escales poden t e ñ i r e l nombre de i n t e r v a l s que es d e s i t j i , pero l e s mes emprades son les de c l n s i s e t punts.

Evidentment, a mes norabre de-punts mes p o s s i b i l i t a t s de " f i l a r prim" pero tarabé mes complexitat de resposta i a n á l i s i . En escales de onze 1 t r e t z e punts és necessária una p r e s e n t a d o que f a c l l l t i visualment l ' e l l c i t a c i ó . En general no son aconsellables escales más coraplexes.

No obstant aquest procediment s i g u i el mes acurat, no está exempt de problemes. No hi ha r e s que ens permetl assumir que l e s d i s t a n c i e s entre i n t e r v a l s son métricament equivalents. Tampoc está c l a r a la s i g n i f i c a d o que cada persona atorga a i s i n t e r v a l s . Mentre que sembla que a la persona l i siguin raes f a c l i s de construir e l s punts extrems, mentre que e l s punts interraedis poden resultar ben imprecisas.

(27)

207

1.1.2.3) El trac-tament de l e s dades

Una vegada s'ha administrat una g r a e l l a , ens trobem arab una matriu de dades tan complexa com ho hagl permés e l s sistema de puntuado u t l l i t z a t . Es tracta de l e s respostes donades a un raunt de preguntes (tantes com c a s e l l e s tingui la g r a e l l a ) . És a d i r , tenim un quantitat considerable d'informació que cal s i n t e t i t z a r de manera que es pugui percebre la seva estructura i es perdi un raínim d'informació.

Independentraent de l ' a n á l i s i i n t u i t i v a d i r e c t a que es pot f e r de la propia matriu de dades, e x i s t e i x e n s o f i s t i c a t s procediments matemátics de redúcelo de dades que comporten l'obtenció de mesures del grau d'associació entre l e s construccians i entre e l s elements, i l ' e x t r a c c i ó de l l u r s patrons i estructura. Tots aquests procediments van encaminats a copsar en una forma básicament mes g r á f i c a i entenedora l'estructura interna de l e s dades.

Aquesta estructura pot representar un segment de l ' e s p a l p s i c o l ó g i c de l'individu,

- La focalitzacíó de les dades

Abans de descriure aquests procediments mes coraplexes, v a l la pena presentar una forma de p r e s e n t a d o de l e s dades mateixes de la matriu que, malgrat la seva s e n z i l l e s a és for9a g r á f i c i trasnparent, Aquest procediment Thomas i Shaw 1'anomenen f o c a l i t z a c í ó de les dades.

Es tracta d'un procediment que ha a r r e l a t considerablement per la seva claredat. Un d e i s seus avantatges rau en la no manipulado intrínseca de les dades, la qual cosa permet que e l propi e n t r e v i s t a t v e g i amb mes claredat a l i ó que ha respes sense n e c e s s i t a t d'interpretació ni mediado e s t a d í s t i c a complexa.

Consisteix en re-ordenar l e s f i l a r e s i l e s coluranes de manera que les canstruccions mes s i m i l a r s se s i t u i n ben a prop. Si c a l s ' l n v e r t e i x e n e l s pols de la mateixa manera que e l s elements se sitúen segons l a seva s i m i l i t u d . Vegeu e l següent exemple simple:

(28)

Element'.

1 (Jo) 2(Cap) 3(Marit) 4(Amir:) ñ Cfínn-grata ) K.

A Enérgic O B Actiu O C Rígid X D Intel.lectual O E Critica X

O X O O X

O

o

X

o

X

o o

X X

o

X X X X

o

Tranquil At urat Obert

Na-inte 1.

Accepta

La f o c a l l t z a c l ó en aquesta g r a e l l a s'efectúa canvlant e l s ordres 1 I n v e r t l n t e l s pols d'algunes construccions de manera que quedin ardenats, construccions i elements segons la seva s i m i l i t u d . El r e s u l t a t és aquest:

O Elemsnts.

4 (Amic? 1 (Ja? 3 (Harit) B Actiu X

C Obert X A Enérgic O D Intel.lectual O E Accepta O

O O O O O

O O O O O

o O o X X

'(Cap? 5(lfnn-grata> X X

X X X X

Aturat Rígid

Tranquil No-i niel Critica

bbviament, quan e l nombre de construccions i elements augmenta és forga d i f í c i l r e s l i t z a r - h o manualment. La cosa encara es complica mes s i l e s dades no son dicotómiques. És per aÍKó que e l s seus creadors han dlssenyat e l programa d'ordinador FOCUS (Thomas i Shaw, 1976) que solventa aquests impediments. El seu cálcul pero, requereix d e i s passos habituáis per a l ' a n á l l s i matemática de la matriu.

1.1.2.3.1) Mesures del grau d'associació

El mateix Kelly (1955) va donar peu a aquesta a n á l i s l en afirmar que e l grau de s i m i l i t u d entre construccions (o elements) pot v e n i r donat per una expressió matemática. Així és com pren i n t e r é s la construcció de matrius de s i m i l i t u d o c o r r e l a c i ó entre construccions i entre elements. Aqüestes matrius pero, s'obtenen per un procediment d i f e r e n t segons e l sistema de puntuacions u t i l i t z a t .

(29)

209

a) Dades dicatómiques. El procediment mes emprat és e l coeficient d'aparellament. Es tracta de comptar el nombre de vegades que una construcció c o i n c i d e i x amb l ' a l t r a a l'hora d'atorgar v a l o r s a i s elements.

Atesa la v a r i a d o d'aquesta puntuado segons e l nombre d'elements <a), cal restar a./2 de cada puntuado d'aparellament. a/2 s e r i a la puntuado esperada cas que la respostes s'haguessin donat a l'atzar. A i x í , la puntuado obtinguda indica la d e s v i a d o de l ' a t z a r imposada peí patró de respostes de la persona. Un avantatge addiclonal que s'obté amb aquesta o p e r a d o és que l e s puntuacions de l e s matrius poden t e ñ i r també signe negatiu. La qual cosa f a c i l i t a l l u r interpretació.

Tanraateix, t a l cora comenta Sneath i Sokal (1973), l e s construccions molt balancejades, es a d i r , les que sitúen gairebé t o t s e l s seus elements en un deis seus p o l s , distorsionen e l s r e s u l t a t s . Es recomana dones, escloure aqüestes construccions d'aquesta a n á l i s i . Per a l t r a banda P h i l l i p s

(1973) manifesta és e l c o e f i c i e n t fS e l mes corréete per a aquest tipus de dades mentre que Leach (1979) defensa que és e l coeflciennt tau.b de Kendall e l raes adequat. Tanmateix ambdós c o e f i c i e n t s arriben a resultar equivalents amb aqüestes dades. Aquests c o e f i c i e n t s pero, no son tan simples com les puntuacions d'aparellament que es poden calcular manualraent arab f a c i l i t a t .

b> Dades ordinals. Per a aqüestes dades e l s c o e f i c i e n t s que es poden emprar son la p de Spearman i la tau de Kendall. É S el primer pero, e l mes u t l l i t z a t peí f e t de formar p a r t del procediment manual d'análisi d'agrupaments dissenyat per Bannister (1965) i n t i t u l a t métode de l'áncora que es comentará a la próxima s e c c i ó .

c> Dades d'intervals. El c o e f i c i e n t mes emprat per a l e s puntuacions d'escales d ' i n t e r v a l s t i p a s Likert és e l c o e f i c i e n t r producte- moraent de Pearson. Tanmateix, aquest c o e f i c i e n t ha estat c r i t l c a t perqué pot t e ñ i r com a v a l o r la unitat per a "dos p e r f i l s p a r a l . l e l s , sense t e ñ i r en compte com están de lluny l'un de l ' a l t r e " (Everett, 1974). Shaw (1980) es basa en un a l t r e tipus de mesures anomenades métriques o de distancia que son mes s e n s i b l e s per proposar una mesura derivada de la métrica de "city

blook" per a l ' a n á l i s i de r e l a c i o n s entre construccions.

(30)

Tal cara s'inslnua mes amunt, t o t s aquests c o e f i c i e n t s poden ésser emprats tant per mesurar l'associacló entre construcclons < f l l e r e s ) com entre elements Ccoluranes).

1.1.3.3.2) Extracció deis patrons i estructura

Les matrius obtingudes pels procediments anterlors ens diuen com es relacionen entre sí l e s construccions i e l s elements. Els procediments que segueixen, pretenen copsar la complexitat de l'estructura de la matriu i p r o v e i r - n e una d i s p o s i c i ó g r á f i c a . Aquesta representado pretén expressar e l s principáis patrons de relacions en un espai visual per t a l de permetre

l l u r i n t e r p r e t a d o . Hem agrupat sota e l s encapgalaments de procediments de redúcelo de dades i a n á l i s i d'agrupaments aquests procediments.

- Procediments de redúcelo de dades

a) Análisi factorial no paramétrica. El mateix Kell y <1955) va desenvolupar aquest procediment per a l ' a n á l i s i de matrlus de puntuacions d'aparellament de dades dicotómiques. El va descriure amb certa extensió per t a l de f a c i l i t a r el seu ús a i s p s l c ó l e g s c l í n i c s que e l calculessln raanualraent. D i f e r e i x de l ' a n á l i s i f a c t o r i a l t r a d i c i o n a l p e í f e t de r e v e l a r e l s p r i n c i p á i s patrons de r e l a c i o n s entre l e s construccions i i d e n t i f i c a r e l s elements a s s o c i a t s a aquests patrons. Va ser e l seu propi f i l l qui va elaborar un programa d'ordinador (J. V. Kelly, 1963; 1964) que millora 1

informatitza e l procediment. Marco <1982; Rivas i Marco, 1985) dedica certa extensió a la descripció 1 comentarl d'aquest programa 1 conclou l l o a n t la s e n z i l l e s a i la claredat deis g r a f i o s que proporciona pero lamenta que només el f a c t o r p r i n c i p a l o f e r e i x certa f i a b i l i t a t , mentre que e l s r s t a n t s teñen poca consistencia.

De f e t aquest procediment ha e s t a t poc emprat (1 s i ho ha estat no s'ha r e f l e c t i t en l e s publicacions) prlmordialment per dos motius e x t r í n s e c s . El priraer motiu és e l poc ús que es fa de l e s puntuacions dicotómiques. El segon a l ' a p a r i c l ó de procediments raes s o f i s t i c a t s i alhora mes d i s p o n i b l e s per a i s "usuaris de g r a e l l e s " .

(31)

211

b) L'análisi de components principáis. Es tracta del procedlment mes emprat en les Investigacions 1 publicacions malgrat la seva complicado. Bona part d'aquesta difusió es deu al seu introductor en el camp de Slater <1964) qui va proporcionar un programa d'ordinador anomenat IRGRID CSlater, 1972) que realltza la totalitat de l'análisi fins arribar a la graficació.

En síntesi, l'an&lisl de components principáis suposa la transformado d'un joc original de variables <les construccions) en un joc de variables hipotétiques que expliquen el máxim de varian^a possible. No requerelx cap assumpcló ^previa sobre la naturalesa de les dades 1 realltza la seva análisi per flleras o columnes (construccions o elements) pero no de les dues albora. La graficació pero, pot presentar junts construccions i elements.

Una descripció mes completa d'aquesta técnica es pot trabar a Rivas i Marco (1985), i també al mateix Slater (1976t 1977) que la 11.lustra amb diversos casos.

Aquesta análisi es pot realitzar també amb els programes REPGRID, FLBXIGRID, G-PACK (que a mes té l'opcló d'efectuar una análisi factorial deis components residuals) i el CIRCUMGRIDS de Chambers i Grice (1986) (que presenta un opcló que realltza una análisi factorial confirmatoria) 1 també altres programes no dissenyats especialment per a l'análisi ds graelles. En el cas del SPSSX (Nle et a l , 1984), el subprograma PAl realltza aquest tipus d'análisi, 1 en el cas del BMDP (Dixon, 1986) el p4K.

c) L'escalament mvltldimensional. va sorgir com una alternativa a les solucions basades en l'análisi factorial. Tanmateix té for^a semblanza amb l'análisi de components principáis. Es diferencia en que assumeix que les dades teñen propietats ordlnals. Així, en l'autput final es manifesta la realció original entre les construccians pero la distancia actual. S'han aplicat diversas programes d'escalament multldimanstonal a les dades de la graella, D'aquests programes el mes conegut és el HOMALS (Van der Kloot, 1981).

Riferimenti

Documenti correlati

d'après-guerre. Et ainsi, nous approchons du.. Mais les chiffres relatifs à la population dans la force de l'âge, c'est-à-dire celle qui a pris part à la guerre, présentent un

Zooplankton from a North Western Mediterranean area as a model of metal transfer in a marine environment..

Although the relatively few and recent points in time covered in our analysis did not allow to fully assess the long-term decline of pre-existing social identities as determinants

It provides a convenient means for determining concentrations of all of the REEs in natural samples analyzed by ICP ‐MS, based on ID ana- lysis for the spiked elements, and using

&#34;No existeix una estructura ni 'totalment en el cap' de l'organisme ni 'totalaient en la persona percebuda'; sin6 que está en funci6 d'una intaracció entre les creences

L’aeroport de la capital de Nova Zelanda és, en paquet de les indústries aeroportuàries que composen la mostra, la que encapçala fora d’Europa, el sistema de gestió més modern

Gabriel Capella; Dr Martine Dumont for sample management and skillful assistance; Ana Peixoto, Catarina Santos and Pedro Pinto; members of the Center of Molecular

1) Evaluation of the possibility to use a BE estimate within the context of the current national (i.e. of the Country where the NPP is installed) Regulatory Authority (RA)