• Non ci sono risultati.

Supplica di Agostino Spíga signore di Gesturi

Nel documento a cura di Federico Francioni (pagine 82-114)

271 1688 marzo 10, Cagliari

Accennato alla sua fedeltà nel servizio reso al sovrano ed alla necessità della difesa del castello, alla quale i villaggi provvedono con 400 starelli an-nui di grano, il signore di Gesturi chiede che gli sia concesso di fare perpetua-mente ogni anno una provvista di 600 starelli di grano di porzione, con fran-chigia dai diritti di esportazione, della quale godono i signori degli altri luoghi.

Il viceré rinvia al sovrano.

A c. 397 Excelentisimo sei:1°r virrey y capitan generai y presidente en este Real y Gene-ral Parlamento

(Que pueda gosar del beneficio de las sacas de seiscientos estareles de porcion que pide pueda encerrar en este castillo).

Don Agustin Spiga seíior de la villa de Gesturi dize que en todas las ocasiones de el real servicio ha manifestado las demostrassiones de su innata fidelidad, y el obsequioso affecto con que ha dezeado servirà su rey, y setior à imitassion de sus assendientes sin perder lange que haia podido acreditar esta verdad, como lo verifican los Parlamentos generales, y el presente, en que con tanto gusto y llanidad del Reyno pregede Vuestra Excelencia haviendo el esposante concurrido con higual zelo a." todo lo que era de precisa obligassion de buen vas-sallo. Y porque anela continuar estos meritos, atento que es del servicio de Su Magestad (que Dios guarde) el encíerro de la porcion del trigo que se haze en este castillo para su abasto y defensa en los agidentes que pueden ocurrir, para cuya providencia dicha villa contribuie con quatrosientos estareles todos los atios. Por tanto suplica a Vuestra Excelencia se sirva en el real nombre de Su Magestad permitírle que cada ano pueda enserrar seissientos estareles de trigo de portion, gosando el beneficio de las sacas de que gosan los demas setiores de lugares perpetuamente, que lo recibira à singular grassia de la grandeza de Vuestra Excelencia que Dios guarde.

Que lo supplique a Su Magestad.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in Regio Generali prae-senti Parlamento die decima martii 1688.

Antonius Lecca secretarius /

Supplica di Pirri

272 1688 marzo, 10 Cagliari

I sindaci della comunità e i vassalli del villaggio di Pirri fanno presente che sono privi di salto dove far pascolare il bestiame: infatti i territori adia-centi sono occupati da vigne e proprietà di forestieri che non versano tributi.

I supplicanti chiedono perciò di poter introdurre i propri buoi e di fare libe-ramente provvista di legna e di erba nei pascoli circonvicini, principalmente in quelli della baronia di San Michele.

Il viceré risponde ai richiedenti di accordarsi col signore di quei luoghi.

Excelentisimo seiior virrey y capitan generai y presidente d.este Real Parla- A c. 398 mento.

(Que puedan libremente apasentar los bueyes domesticos, leriar y erbar en sal-tos de San Miguel).

Los sindicos de la comunidad y vassallos de la villa de Pírry dizen que por no tener salto, ni territorio para poder apasentar el bueye domado, padegen da-gnos considerables, pues dicha comunidad por esta causa se halla en estrema negessidad; pues todos lados contiguo' a.las casas y abitationes de dichos vas-sallos llegan las pogetiones, vignas, y demas de gente forestera, deviendo por ser vassallos reales tener algun sanche, y no es bien que pogehiendo los refe-ridos territorios de dicha villa queden ellos francos, y los suplicantes con la obli-gation de contribuhir como los demas vassallos de las otras villas; por lo que acuden a.los pies de Vuestra Excelencia y con el devido rendimiento suplican quede servido hordenar y mandar, que atento contribuyen en lo que se les carga, puedan como à vassallos reales apasentar dichos bueyes, legnar, y her-bar libremente en los saltos circumvesinos, principalmente en los de la her-

baro-nia de San Miguel, pues se / concedió, y en aquellos no pueden exerger juris- A c. 398v.

dision solos los ministros de dicha villa, que en elio recibiran particular gratia y merced de la grandeza y christiano zelo de Vuestra Excelencia que Dios guarde.

Por quanto los territorios que refiere son de otra baronia, que se ajusten con el baron.

Antonius Lecca secretarius

Contiguo anche in B c. 260; contiguos, corrigit editor.

Provisa per Suam Excellentiam ex deliberatione sumpta in praesenti Regio Ge-nerali Parlamento die decima martii 1688 Calari.

Antonius Lecca secretarius /

Supplica del Capitolo della Cattedrale di Iglesias

273 1688 marzo 10, Cagliari

Il reverendo dottor Efisio Diego Melis, arciprete della Cattedrale di Iglesias e sindaco del Capitolo nel Parlamento, traccia un quadro della grande povertà che travaglia il Capitolo per mancanza di mezzi, tenuità di prebende (legate ai canonicati) e di patrimoni.

1.11 Capitolo godeva della maggiore e miglior porzione di un reddito di 2.000 scudi con ipoteca speciale, provenienti da un censo del salto del Cixerri (territorio di Iglesias, che la città prese per sovvenzionare il sovrano durante le guerre di Catalogna). In seguito questo reddito è stato utilizzato dalla stessa città per versare il donativo. In questo modo il Capitolo si trova senza i pro-venti necessari per assicurare il culto divino con un minimo di dignitò e di de-cenza. Chiede pertanto di rientrare in possesso di questo reddito.

Il vicerè assicura un provvedimento perché siano rispettate le esigenze del culto.

2. Si chiede che la povertà del Capitolo, come quella degli abitanti, venga tenuta presente per quanto riguarda il donativo.

Si risponde che la richiesta va rivolta non al viceré ma a chi di dovere.

3. Viene descritta la situazione di molte chiese del luogo, cadenti e in ro-vina, così come molte case di abitazione (più di quattrocento), il che porta fra l'altro ad una diminuzione delle elemosine, mentre gli abitanti cercano altrove mezzi per sostentarsi: spettacolo compassionevole ín confronto alle condizioni del passato. Si propone questo stato di cose all'esame del governo.

Il viceré assicura che si cercherà il rimedio più conveniente.

4. Si chiede che venga restituita alla città la consolante presenza del ve-scovo, che molto contribuirebbe al decoro del culto divino ed al miglioramento dei costumi, così come alla tranquillità degli abitanti, fatti sicuri di un patro-cinio e di un soccorso in ogni necessità.

Il viceré rinvia al sovrano.

5. Si chiede la nomina di un giudice o di un assessore che curi con la ne-cessaria sollecitudine le cause intentate dal Capitolo ai suoi debitori. Queste

cause invece sono assegnate ai consiglieri che, presi da molte altre occupazioni e per giunta inesperti di leggi e di canoni, non possono attendervi.

Il viceré risponde che la richiesta deve essere indirizzata al sovrano.

6. Si chiede che sia finalmente attuata la separazione della dogana dalle case private e da quella del doganiere e la sistemazione di essa in luogo pub-blico, al fine di evitare ogni forma di abuso.

La risposta del viceré rinvia alla consuetudine.

7. Che si intervenga con mezzi efficaci per eliminare i monopoli e l'usura, considerati peste e rovina per la città e i suoi abitanti.

Il viceré assicura un provvedimento.

8. Si fa presente la perniciosa situazione rappresentata da eredi che, dopo aver dissipato patrimoni e rimanendo comunque in possesso di proprietà, sono ammessi alla cessione di beni già vincolati. Ciò provoca grave danno all'uti-lità pubblica. Poiché beni ecclesiastici, chiese e città vanno in rovina e i loro abitanti si trovano in una condizione calamitosa, si chiede, almeno per il fu-turo, di provvedere perché il godimento delle eredità sia possibile solo nei casi previsti dal diritto comune.

Il viceré rinvia alle leggi del Regno.

9. Si richiama l'attenzione sull'abuso secondo il quale coloro che ricevono un'eredità la godono senza pagare i debiti accumulati da chi, morendo, ha la-sciato determinate somme. Si chiede che tutti i beni entrino in possesso di un sequestratore, nominato dalla maggior parte dei creditori. Non accordandosi costoro entro due giorni, lo stesso sequestratore venga nominato d'ufficio e la causa ultimata entro sei mesi. Per il resto la materia va regolata secondo le di-sposizioni del diritto comune.

Il viceré risponde rinviando al capitolo di Corte che provvede sulla ma-teria, cessato ogni abuso.

10. Contro le prepotenze di taluni pastori, che con il loro bestiame di-struggono un pascolo franco e maltrattano e minacciano con le armi gli agri-coltori che li sorprendono (la stessa cosa succede in tutte le vidazzoni), si chiede l'imposizione di gravi pene e l'arrendamento dello stesso pascolo. Il ricavato servirà per il pagamento del donativo, a beneficio comune e non di privati.

Il viceré promette che, udita la città, sarà emanato un provvedimento.

11. Sebbene sia proibito a chi eserciti un ufficio nella città essere diret-

tamente o indirettamente arrendatore, molti consiglieri contravvengono a que-sta disposizione, avvalendosi di terze persone o di società; si chiedono pertanto gravi pene e la privazione di ogni carica per chi si renda responsabile di que-sti abusi.

La risposta viceregia rinvia agli statuti della città e al divieto, per gli ar-rendatori, di ricoprire contemporaneamente incarichi municipali.

12. Si protesta contro l'atteggiamento dei consiglieri terzi, che distribui-scono il sale donato dal Reale Patrimonio e che non vogliono darne ai mem-bri del Capitolo, così come fanno ai privati che invece ne hanno in abbondanza.

Nel passato gli stessi capitolari ne ricevevano come abitanti della città al pari di tutti gli altri. Di sale se ne produce in grande quantità e dal beneficio co-mune non deve essere escluso chi attende al culto divino, pregando per i bi-sogni comuni.

Il viceré risponde che il sale deve essere ripartito in misura uguale per tutti.

13. Si chiede un contributo di elemosine per alcune chiese del territorio (la chiesa del Capitolo, quella del monastero di Nostra Signora di Grazia, quella di Sant'Antioco sulcitano, quella di San Proto martire).

La risposta viceregia assicura la disamina della richiesta in sede di ripar-tizione delle elemosine.

Excellentissim seiior virrey, llochtinent, y capitan generai y president en lo Real A c. 399 Parlament.

Lo reverent doctor Ephis Diego Melis archipreste de la santa iglesia de la ciu-tat de Iglesias, y sindich del illustrissim Capitol de dita ciuciu-tat en aquest Real General Parlament, diu que considerant que lo fi per lo qual se celebra per Vostra Excellencia en nom de Sa Magestat, Deu guarde, aquest Real General Parlament es per tractar, y procurar tot lo que es servissi de nostre seiior, y de dita Real Magestat lo bé augment y lustre del Regne, y de totas las iutats, y llochs de aquest; li ha paregut no cumpliria ab sa precíssa obligassio si no re-presentava à Vostra Excellencia les coses mes urgents que se offrexen a dit il-lustre Capitol per a que Vostra Excellencia en lo dit nom se servesca provehir de oportu remey, y consolarlo en cosas tant justificadas, com son las que aqui se ponderan, per a que de aquest modo puga conseguirse lo fruit de tant aver-tat fy de aquest Real Parlament, y per lo qual efecte posa en la considerassio de Vostra Excellencia la pobresa tan gran, y aogos tant considerables en que se troba per falta de medis lo dit illustre Capitol, no sols en lo comú pero, y an-cara en lo particular per ser tant tenues les prebendes dels canonicats que ape-nas se pot dir que ne tenen segons es notori, y com a.tal no té menester mes

prova, com y també los patrimonis tan curts, y de poca mont que no fan poch passar la pobre vida ab molta angustia, de calitat que se vehuen pregisats de-xar à vegades de acudir al cor per assistir a.ssas urgencias, y necessitats, son pues las preditas cosas que necessitan de total remey, qual implora de la grandesa de Vostra Excellencia en lo dit nom les seguents.

1. La primera, sei-1°r, es que tenint dit illustre Capitol la major, y millor por-ssió de las rentas designada per missas, y distribussions dels canongies, y ras-sioners de aquest que es un gensal de deu mil escuts ab hipoteca especial del salts de Xixeris, territoris de dita ciutat que aquella prengué ab los requisits de dret per subvenir à dita Sa Magestad en las guerras de Cathalunia, y dit illustre Capitol donà a.dita ciutat per dit effecte per assegurar ab agó las mis-sas, y distribussions preditas per servei de la magior Magestat, que es lo que siempre lo rey nostre selior, com a.tant catholic ha en ans de tot mirat; los fruits de aquesta porció tant privilegiada, y legitima se li prengueren ab pre- A c. 399, testo de que se devia / pagar primer lo real donativo, ab que se viu tant

apre-tat dit illustre Capitol, y sos ministres tant acosats per no poderse portar ab la deguda dessencia que se veren casi obligats à serrar la iglesia per no po-der fer de mancu ab lo sentiment que se dexa a.la consipo-derassió de Vostra Ex-cellencia, y ab exa opressio en que se troban han aguantat fins al present per las malas consequencias que se podian seguir, de veure cessar lo culto divino de tot en una Cathedral ab la segura experansa de que Vostra Excellencia en lo dit nom, segons que axi lo suplica se servia manar alsar lo sequestro per lo Real Patrimoni fet en los dits fruits que in posterum no se puguia impe-dir la facil exactió, y recobro de las pensions de dit censal etiam que per lo real donativo qual aliunde se podrà cobrar, attento no es presumible que dita Sa Magestad vulgué impedir lo recobro de ditas pensions destinadas, segons se ha dit, per lo magior servey de la Divina Magestat, y son culto, y venera-gió. Per lo qual Vostra Excellencia en dit nom podia congedirli à dit illustre Capitol en administrassio fruits de ditas hipothecas perque no se discipian en manera alguna aqueills, sols se gasten per lo fii per lo que se es imposat lo dit censal.

(Que se alse el sequestro hecho por el Real Patrimonio en los fructos de la ciu-dad y que sea preferido en cobrar las penciones el Cavildo antes del real do-nativo).

Que se darà providencia para que no se falte al culto divino.

Lecca secretarius

2. Lo segon que representa à Vostra Excellencia en dit nom es que per ser las forsas tant tenues, y tenuissimas de tot lo illustre Capitol, y dels demes eccle-siastiche de dita ciutat que apenas sustentan sa pobre vida no poden fer

demostrassió del anelo tan gran' tenen de contribuhir en Io servey de dicta Sa Magestat, puix es molt desigual y sens comparassio ab lo que se exten llur po-dere perque ni mejns alcansa aquest al manteniment necessarii, y lo que es

pi-gior / y digno de compassió, y reparo al lustre que se deu à dicta iglesia, qual A c. 400

per la calamitat de los temps y pobresa tant estremada dels naturals no se es pogut tenir lo precis; y axi suplica mane Vostra Excellencia en dit nom tenirne en lo rea' donativo la deguda considerassio, atenta dita generai pobresa e im-posibilitat notoria que es mes de lo que se ha dit, y ponderat.

(Que en el rea' donativo se tenga consideracion de la pobresa de dicho Ca-vildo).

Que por quanto de la parte del donativo que huviera de tocar al Cavildo no corre por Su Excelencia, acuda à quien toca.

Lecca secretarius

3. Representa també en terser lloch que per la generai, y extremada pobresa que se ha ponderat gia en dicta ciutat las iglesias se cahuen segons que ne hi à en territoris de aquellas moltas caigudas, y asoladas las obrerias se van extin-guint, y faltant las llimosnas que en altres temps se vehian, y davan, y passant mes avant las casas se destruhexen, y arruinan per no tenir com repararlas, puix ne hi à mes de quatreentas derruidas que causa una gran llastima, y compas-sió essentse vista dita ciutat en altros temps de molt minor datta y sos mora-dors se vehuen en un estat miserabilissim, y son precisats desamparar tot, y anarsene à cercar modo com poder sustentarse, y conservar la pobre vida (lo qual si se consigues no seria poch); ab que se patex lo que dir no se pot, no sols en lo temporal, pero en lo espiritual, affligintse molt mes quant se considera lo temps passat en que se trobavan los moradors de dita ciutat en estat molt diferent, sent per lo present tot lastimas, afflisions, y lamentassions que com à fiels vassaills de Sa Magestad las preposan à Vostra Excellencia en lo dit nom per a que servesca com à serior, y pare de sos vassaills concedirlis algun alivi, y consol en mig de tant grans angustias.

(Que se le conceda algun alivio para que reparen las iglesias caidas). / Que se tendrà consideracion de lo que representa para aplicar el remedio que pareciere mas conveniente en orden à la conservacion, y alivio de aquellos mo-radores.

Lecca secretarius

4. (Que se les nombre obispo en conformidad de lo que li havia antigament).

Que, sottinteso.

A c. 400v.

Tambe proposan à Vostra Excellencia en lo sobredit nom lo desconsol tant gran en que se troban en mig de las penalitats tant grans que ha ponderat lo veu-rese per espay de tants ayns privats de un tan gran consol que podian tenir en que se li congedis per dita Sa Magestad son pastor, y bisbe separat com per abans lo era, que lis seria de gran alivi per moltas rahons, puix ab sa actual re-sidencia y presencia aniria lo culto divino en mes augment, y decoro, se refor-marian les costums, y se evitarían moltas offensas de Sa Divina Magestad, que es lo mes que se deu sempre anelar, se alegrarian, y animarian molt mes los ec-clesiastich, tendrian tots, tant lo ecclesiastich com lo secular un patrocini, y am-paro à hont poder acudir a.totes ores en sas urgencias, y podria à mes profit dels seus feligresus representar sas necessitats, y socorrerlos en sas urgencias qual mes no fos ab un consol espiritual vendria a vendersel en la matexa giu-tat les rentes, y finalment à tota dita giugiu-tat li aprofitaria moltissim la sombra de son propri pastor que no tendria cuidado de altras ovellas, y de llochs tant di-latats, y diversos, y axí per exas, com y per altras rahons espera en la clemen-cia de Vostra Excellenclemen-cia en dit nom que apadrinarà exa tant justa pretenció, y consiguirà en lo felis govern de Vostra Excellencia lo que tanta temps està per son alivi desigiant, ab lo qual tal vegada se podian remediar moltes de les so-bredites coses, o saltim ab los bons conseil, y ditamens que lis daria estant sem-pre en dita giutat, y son districte, lo sufriria ab mes resignassió à vistas de son pastor. /

Que lo suppliquen a Su Magestad.

A c. 401 Lecca secretarius

5. (Que se les nombre un juez, o assesor independente de los concelleres para despachar y espedir las causas).

La quinta cosa que posa en notissia de Vostra Excellencia en dit nom es lo no-table dayn, y perjuissi que a.dit illustre Capitol li renduda2 en que no se li de-spachen en dita giutat las causas per rahó que la decisió d.ellas dependexen dels magnifichs congellers, com à assessor del noble, y magnifich capità, los quals, per les moltes ocupassions solen tenir, no poden assistir al despacho de.les cau-ses, y es cosa de considerar que aqueills se vegian obligats declarar, no sent le-gis peritos doctors, los punts de drets que se offerexen, y altres coses que de-penen de molta platica, y esperiencia legai, com son en.las causas de concurs

La quinta cosa que posa en notissia de Vostra Excellencia en dit nom es lo no-table dayn, y perjuissi que a.dit illustre Capitol li renduda2 en que no se li de-spachen en dita giutat las causas per rahó que la decisió d.ellas dependexen dels magnifichs congellers, com à assessor del noble, y magnifich capità, los quals, per les moltes ocupassions solen tenir, no poden assistir al despacho de.les cau-ses, y es cosa de considerar que aqueills se vegian obligats declarar, no sent le-gis peritos doctors, los punts de drets que se offerexen, y altres coses que de-penen de molta platica, y esperiencia legai, com son en.las causas de concurs

Nel documento a cura di Federico Francioni (pagine 82-114)