Chiedono che il veghiere, il sottoveghiere e il capo delle guardie della città restino in carica non più di tre anni e allo scadere del triennio siano

sotto-posti a sindacatura, come accade per gli ufficiali della città di Cagliari.

Il re approva.

8. Chiedono che nessuno possa ricoprire contemporaneamente due cariche ed esercitare due differenti uffici.

Il re approva.

9. Chiedono che i feudatari ed i baroni non possano concedere protezione o rilasciare salvacondotti alle persone colpevoli di qualche reato e nessuno possa sfuggire alla giustizia; chiedono, inoltre, che gli Algheresi siano tenuti a prestare servizi a cavallo solo in casi eccezionali e in queste circostanze siano adeguata-mente remunerati.

Il re approva.

L In Dei nomine amen. Cunctis pateat evidenter quod nos Alfonsus, Dei gratia rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comes Bar-chinone, dux Athenarum et Neopatrie ac etíam comes Rossilionís et Cerita-nie. Quoniam in parlamento generali, quod cum literis nostris pro bono statu regni eiusdem Sardinie et utilitate reipublice celebrandum indiximus et die vigesima sexta mensis januarii preteriti proxime in civitate et (Castro) Callari celebrare incepimus, per fideles nostros Petrum de Ferreres notarium et Pe-trum Guillelmi sindicos et procuratores ville Alguerii regni predicti, nostre re-gie magestati fuerunt oblata in viam gravaminum inter alia capitula subinserta demum (a) die subscripta qua parlamentum licentiavimus antedictum, volui-mus, providimus et mandavimus quod responsiones et provisiones quas in nostro consilio digesta deliberatione prehabita feceramus ad dicta capitula scriberentur et apponerentur ad pedem illorum prout in fine eorum cuiusli-bet continentur valerentque et ex tunch pro factis et validis haberentur.

Tenore vero dictorum capitulorum et responsionum et provisionum per nos factarum ad singula eorundem sunt hujusmodi serierum:

Molt excellent e poderos princep e senyor, la universitat de la vostra villa del Alguer, hoyda e entesa la proposicio la qual en lo generai parlament per vo-stra gran excellentia convocat en la ciutat e Casteli de Caller havets vos se-nyor proposada abans que en los fets en la dita proposicio contenguts se pro-cehesca aquella universitat supplicant humilment vostra reyal magestat dema-na e requere sia provehit per lo bon stament e conservacio de la dita villa en les coses sequents.

(1) E primerament, senyor, que segons sab vostra gran senyoria la dita vila sta vuy en gran perill de perdicio per raho dels grans enemichs que ha de ffora la illa e dintre aquella, es de fora de Genoveses e Provencals ab los quals vos, senyor, havets guerra e los quals segons nova certa fan gran armada contra vo-stres vassalls e sotsmesos e signatiment contra la dita vila la qual de lur poder volen occupar o almenys destruhir e dins la dita illa ab Goceano, Montileo e Casteli Genoves qui acullen ladres e homiciyes los quals salteyen los homens per los camins que algu no ose exir per la illa ni fer mercaderies que es preju-

hi de vostres regalies, e per aquests casos attesa la poca poblacio e pobrea e avols murs de la dita vila de que vos senyor sots a ple informat com ho haiats vist a hull la dita vila es perillosa e ja perduda si per vostra senyoria no.s dona remey que ho dels heretats de aquell cap o d.altra gent d.armes la dita vila sia guardada e deffesa de les dites coses, hoc est encara, senyor, que fahent ado-bar los díts murs provehiscats la dita vila de arms et de vitualles de les quals la havets de les poques que havia despullada.

Lo senyor rey enten fornir la dita vila de les armadures viratan e polvera de bombardes necessaries, e mana al governador que com lo cas ho requerra provehesca sobre la guardia de la dita vila convocant los heretats del Cap de Logudor e en altra manera segons se pertanya a la deffensio e salvament de la dita víla.

(2) Item que segons sab vostra senyoria la dita vila ha de tots los reys passats privilegi e ordinacio e statut que del cap del Marra fins a Castell Genoves no haia port si no en la víla de.1 Alguer, lo qual privilegi e ordinacio es stada con-fermada per vos, senyor, per duas vegades movent vos en aco profit e utilitat de vostre regalies, hoc est encara a tots los dits passats reys augmentacio e prosperitat de la dita villa la qual per lo dit port reebra gran creximent de po-blacio e utilitat als pobladors de aquella. E com lo dit privilegi, ordinacio o statut no sia stada deduyida a execucio segons forma del dit privilegi letra executoria de aquell per vostra senyoria emanada per los vostres officials re-yals o alguns de aquells, los quals contra dret e justicia ab reverencia parlant indegudament han en gran dan e prejuy de la dita vila e habitadors de aquella favorida la ciutat de Sacer, la qual preten o vol haver port a Port de Torres qui es inibit segons forma del dit privilegi, per que la dita vila de.1 Alguer o en Pere Guillem Destruyll e Pere de Ferrera syndichs e procuradors de aquella posant aquest capitol per greuge fet a la dita vila per los dits vostres officials hoc e encara per vostra gran senyoria si aquell privilegi no es mes a deguda execucio, supplicant humilment requeren e demanen a vostra senyoria ser-vant los dits privilegi e statut o ordinacio facats deduhir a executio segons for-ma de les dites provisions com per lo dit port la dita vila reebra gran augmen-tacio e creximent per consequent tot lo dit Cap de Lugudor pus la dita vila sia fort e prosperada sera fort en obediencia de vostra reyal corona.

Lo senyor rey enten a provehir per justicia sobre les coses en lo present capi-tol contengudes.

(3) Item que com la dita vila haja de tots los dits reys passats un altre privilegi per vostra senyoria axi mateix conformat per lo qual los habitadors de aquella villa son franchs de tot dret de duana e tots altres drets, de la qual franquesa es la dita vila en possessio en totes les terres de vostra senyoria e signantiment en lo dit regne de Serdenya exceptat en la dita ciutat de Sacer e en los altres lochs que ca en rera possehia lo vezconte de Narbona en lo dit regne, en los

quals los dits vostres officials en gran dan e prejuhi de la dita vila e habitadors de aquella no volen aquell privilegi observar e per go la dita vila o los dits syndichs o procuradors de aquella posant en greuge ago contra los dits vo-stres officials supplicant humilment requeren vostra senyoria faga tornar a loch les dites coses e manar als dits vostres officials lo dit privilegi sia en los dits lochs axi com en los altres de Serdenya observat.

Mana lo senyor rey que sia servat lo dit privilegi.

(4) Item que com la dita vila haia de aquells mateix reys un altre privilegi que per algu commissari vostre ne altre qualsevol official no puxa en aquella víla contra los habitadors de aquella ne altres esser fets processos ni enquestes si no per lo governador de Serdenya o son lochtinent en lo Cap de Logudor e los officials ordinaris de la dita vila al qual privilegi lo visrey de aquest regne per forga ha volgut contravenir, e pergo aquella vila o los dits syndichs e pro-curadors de aquella posant ago axi mateix en greuge supplicant humilment vostra gran senyoria demanen e requeren sia tornat a loch e manat lo dit privi-legi sia axi per lo dit visrey com per tots altres officials axi mateix observat.

Lo senyor rey atorga executoria del dit privilegi.

(5) Item que com a la dita vila e habitadors de aquella e encara a tots los al-tres habitadors del Cap del Lugudor sia gran dan e prejuy esser en lo dit re-gne de Serdenya una general procuracio reyal com per cascun acte tocant lo dit offici hayen los de la dita vila e del dit Cap a venir en Caller on los procu-radors reyals fan lur continua habitacio per raho de que han a fer moltes mes- sions e despeses, que no farian si en lo dit Cap era una administracio o procuracio e en lo Cap de Caller altre segons en temps passat se fahia e fon per los reys passats ordenat, per que la dita villa e los dits seus syndichs e pro-curadors supplicant humilment demanen lo dit offici de procurador reyal sia tornat a dues administracions o procuracions segons era antigament, als quals sia dat lo salari que antigament havien com ara ne hagen mes e per conse-guent les regalies fallen als altres maiors carrechs del dit regne.

Ja ha provehit lo dit senyor que en lo dit Cap ha lochtinent de procurador re-yal.

(6) Item que com en lo dit regne haia offici de conservador lo qual o los offi-cials de aquell han cascun any pus de mil cinchcentes lliures les quals fallen axi com es dit als altres maiors carrechs del dit regne, les quals mil cinchcen-tes lliures se poden stalviar e socorrerne de aquelles als altres maiors carrechs com tot VO que aquell offici ia fahien los lochtinents de scriva de racio e de maestre racional del dit regne, los quals entre tots no havien de salari cascun any sino escassament duescentes lliures, e per go com es enteres de la dita vila de la qual per defalliment de pecunies de vostres regalies la guardia dels murs de aquelles no.s pot degudament fer e per conseguent ne encorregua gran pe-

rill supplicant humilment demanant los dits syndichs e procuradors a vostra gran senyoria vullats lo dit superflu offici de conservador levar car sera profit de vostres regalies e conservacio de dít regne.

Plau al senyor rey.

(7) Item senyor que per go que la justicia sia mils servada al poble de la dita vila e administrada per los officiala ordinaris de aquella, los quals axi com han fet fins al jorn del huy no facen greuges ne extorsions al dit poble, supplicant humílment la dita vila, o los dits syndichs o procuradors de aquella demanen mes que placia a vostra senyoria de atorgar un privilegi que lo veguer, sotsve-guer e cap de guaytes de aquella vila sien trienalls o almenys sien strets e ten-guts de tenir taula de tres en tres anys segons se fa en lo Castell de Caller e en lo principat de Cathalunya.

Plau al senyor rey que los dits ordinaris tinguen la dita taula.

(8) Item senyor que per go com los officis que vostra senyoria dona en la dita vila sien millor regits e governats hoc e encara que la dita vila ne puxa esser augmentada, supplicant humilment demanen la dita vila e los dits syndichs o procuradors de aquella sia de vostra merce de statuir e ordonar ab vostra pro-visio que algu no puxa obtenir si no un offici reyal en la dita vila e si algu ne te o tendra dos que sia privat del un per go, senyor, que per cascu offici la di-ta vila guanyara un habidi-tador.

Plau al senyor rey.

(9) Item senyor que per go que la illa estiga en pau e cascu puxa fer libe-ralment sos affers e per cessar molts maleficis que huy se fan per males perso-nes qui truncant los vostres camins, roben, maten, dampnen e dampnifiquen molts e puix son acollits e gujats per los barons e heretats, los quals per dins los acullen e guaien, supplicant humilment la dita vila o los dits syndichs e procuradors de aquella demanen e requeren que algun baro o heretat en la dita ylla no puxa aver mer imperi en los lochs que han ni possehexen ans si.l han quel perden com sia contra vos e costum de Italia segons los quals tots los feus del dit regne per vostra senyoria se tenen e axi senyor los vestres offi-ciale poran castigar e punir los malfaytors, go que ara no poden fer com ca-scun baro e heretat vulla esser princep e rey en sa terra e axi la vostra cosa publica es lesa e perduda. Encara mes, senyor, supplicant los dits syndichs de-manen a vostra senyoria que los habitadors de la dita vila no puxen esser for-gats de dar posades ni loguar cavalls si no en cas de gran necessitat, e que.ls sie ben pagat e satisfet.

Proveheix lo senyor rey que les posades e cavalls sien pagats rahonablement als homens de la dita vila.

Les quals coses, senyor, totes e sengles damunt dites, vo es aquelles que to-quen a greuges fets segons es dit en la dita vila e los altres per lo bon stament

e conservacio de aquella, los dits syndichs o procuradors en nom de la dita vi-la e singuvi-lars e habitadors de aquelvi-la, vostra gran excellencia, suppliquent molt humilment e per lo bon stament e conservacio de la dita vila e encara de tot lo dit regne requeren que abans que altres coses ni affers de la present cort sia procehit ne enantat sien executades e provehides per vostra senyoria, en altra manera, senyor, aquells syndichs e procuradors en lo dit nom ab aquella humil e sotsmesa e deguda reverentia e honor de vostra reyal magestat que.s pertany protestam expressament que no entenen aconsentir en los dits actes de la dita cort per vos, senyor, segons es dit convocada ni en les coses per vo-stra senyoria en aquella demanades ans ab la present hi dissenten ab tota aquella millor manera que de dret o en altra manera se puxa fer, requerint la present esser continuada en los actes de la dita cort.

Que siquidem capitula cum eorum responsionibus et provisionibus ante dic-tis per fidelem secretarium nostrum Franciscum d. Arynio, qui fuit notarius parlamenti jam dicti, mandavimus inseri, respondi et conscribi fieri in carta presenti habendam inde memoriam in futurum et ut predicta pleniori fírmita-te lefírmita-tentur quafírmita-ternum ipsum sigillo nostro minori jussimus insigniri. Que fue-runt acta in civitate Castri Callari sexta die mensis ffebbroarii anno a nativita-te Domini millesimo quadrigennativita-tesimo vigesimo primo regnique nostri sexto.

Rex Alfonsus.

Dominus rex mandavit michi Ffrancischo. Petrus de Reus ad relacionem Francisci d. Arinyo secretaríi ex provisione per dominum regem... in consilio et in Parlamento publicata. Probata.

21 1421 febbraio 6, Cagliari

Nicola de Balbo e Giacomo de Milza, sindaci della città di Bosa, presentano ad Alfonso V, re d'Aragona, per l'approvazione i seguenti capitoli.

I. Chiedono che sia rispettato il privilegio concesso da Ferdinando I, in virtù del quale Bosa, il suo castello e il territorio limitrofo della Planargia, non possono essere separati dai beni della Corona; conseguentemente Guglielmo Raimondo de Moncada rinunci al castello di Bosa e alla Planargia, ottenuti in concessione dal re, e tenga per sé le baronie di Marmilla e di Monreale.

Il re approva.

2. Chiedono che sia rispettato il privilegio che confermava le franchigie concesse alla città e ai suoi abitanti dai «giudici' di Torres, un tempo signori di Bosa.

Il re approva.

3. Chiedono che sia rispettato il privilegio che riserva ai sardi nati o resi-denti a Bosa, o nel suo territorio, l'esercizio di tutti gli uffici cittadini, recente-