1. Chiede che siano confermati i privilegi già concessi ad Iglesias dai re d'A-ragona suoi predecessori, il codice statutario del «Breve» in tutti i suoi capitoli, nonché le grazie e i privilegi emanati a favore della città dal re di Sicilia Martino il Giovane. Chiede, altresì, che la città non sia mai separata dai beni della Coro-na, né concessa in feudo né alienata.
Il re approva.
2. Chiede che siano abolite alcune tasse imposte ad Iglesias dal conte di Quirra in qualità di governatore del Capo di Cagliari e Gallura e sia vietato agli ufficiali regi di esigerle, pena una multa di 1.000 fiorini d'oro d'Aragona e la so-spensione dall'ufficio.
Il re approva.
3. Chiede che sia confermato il diritto, spettante al capitano della città, alla prima istanza nelle cause civili e penali che hanno come imputati gli abitanti di Iglesias e del suo territorio; chiede, inoltre, che i trasgressori paghino una multa di 1.000 fiorini e siano sospesi dall'ufficio, siano essi viceré, governatori, procu-ratori reali, commissari o altri ufficiali.
Il re approva.
I In Dei nomine amen. Cunctis pateat evidenter quod nos Alfonsus, Dei gracia
rex Aragonum, Sicilie, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, dux
Athe-narum et Neopatrie, ac eciam comes Rossilionis et Ceritanie. Quoniam in
par-lamento generali, quod cum litteris nostris pro bono statu regni eiusdem
Sar-dinie et utilitate reipublice celebrandum indiximus et die vicesima sexta
men-sis januarii proxime preteriti in civitate Callari celebrare incepimus, per
fide-lem nostrum Bescomti Sessa, sindicum Ville Ecclesiarum de Sigerro regni
pre-dicti, nostre regie magestati fuerunt oblata inter alia capitula subinserta de-
mum die subscripta qua parlamentum licenciavimus antedictum, voluimus, providimus et mandamus quod responsiones et provisiones quas in nostro consilio digesta deliberatione prehabita feceramus ad dicta capitula scriberen-tur et apponerenscriberen-tur ad pedem illorum prout in fine eorum cuiuslibet contine-tur valerentque et ex tunch pro factis et validis haberencontine-tur. Tenores vero dic-torum capitulorum et responsionum ac provisionum per nos factarum ad sin-gula eorumdem sunt huiusmodi serierum:
Molt alt e molt excellent rey, princep e victorios senyor, davant vostra molt excellent magestat molt humilment, ab genolls en terra e ab subjectiva reve-rencia, exposen los consellers e prohomens e Bescomte Sessa com a sindich en nom e per part de la universitat e pobles de vila de Sgleyes de Sigerro que com, senyor, los dits pobles sien pobres e miserables axi que han gran necessi-tat ab vostres bones ordinacions, per utilinecessi-tat de les vostres regalies e de la vo-stra cosa publica esser reformats, peNo, senyor, los dits consellers, sindichs e prohomens de la dita vila humilment e devota supliquen vostra reyal benigni-tat, e per utilitat de vostres regalies e de tota la vostra cosa publica placia fer e dir, statuhir e ordenar perpetualment observadors los capitols e ordinacions seguents.
(1) Primo suppliquen los dits consellers e sindichs que placia a la magestat re-yal que vulla retifficar, confermar e jurar tots los privílegis rere-yals a la dita uni-versitat dats e atorgats, e encara tots e sengles capitols del Breu, franqueses, consuetuts e usances de la dita villa, e encara tots e sengles capitols e privile-gis per lo senyor rey de Sicilia don Marti primogenit d.Arago de bona memo-ria a la dita universitat e singulars de aquella confermats, dats e atorgats; e no-resmenys, lohant e approvant lo dit senyor los dits privilegiis, capitols, ffran-queses e consuetuts e la confirmacio a la dita universitat feta per mossen Luis de Pontos axi com a procurador e visrey en Cerdenya, vulla lo dit senyor sta-tuir perpetualment que null temps la dita vila ne altres de son terme e de sa jurediccio no puxen esser dats ne alienats ne en alguna manera de la sua reyal corona separades, annullant, cassant e irritant totes e qualsevol donacions, vendicions e alienacions fetes e fahedores de la dita vila de Sgleyes e altres dins sos termens e sa jurediccio de la sua capitania situades.
Plau al senyor rey.
(2) Item axi mateix que com lo comte de Quirra, olim rector e capita del Cap de Caller e de Gallura de la illa de Cerdenya de mentre regia lo dit offici haia novament mesos e imposats alguns drets en la dita vila de Sgleyes, que placia al dit senyor los dits drets anullar, cassar e irritar e per nulles, cassos e irrits daqui avant esser hauts, e tots e qualsevol drets imposats per lo dit rector e capita en la dita vila, axi que daqui avant la dita terra romangua francha, qui-tia e immuna de pagar los dits drets com si jamay aquells fossen stats impo-sats, imposant sobre no als governador, procurador reyal de la present illa e a
tots altres officials qui ara son o per temps seran als quals se pertanga la exhaccio dels dits drets scilenci perpetuai, e pena encara de privacio de lurs officis e de mil florins d.or d.Arago per cascuna veguada que sera contrafet.
Plau al senyor rey.
(3) Item mes demanen los dits consellers e sindichs de la dita vila que com tots dies los governadors e visreys generals de la present illa de Cerdenya e encara specials comissaris e procuradors reyals rompent los prívilegis de la di-ta vila vullen assi usurpar ab honor parlant, axi com de fet fan, la conexenca de les primeres causes qui seran en la dita vila, levant aquelles al capita de la dita vila, que placia al dit senyor rey ordonar que de aqui avant les dites prime-res conexences de totes e qualsevol causes civils e criminals qui.s facen o.s co-meten e inquisicions qualsevol en la dita vila e sos termens jurediccio sia del capita de la dita vila e de sa jurediccio e que algu les dites coses no gos evocar ne usurpar sots pena de privacio de llurs officis e pena de mil florins per ca-scuna veguada que sera contrafet per qualsevol visreys, governadors, procura-dors reyals, comissaris o altres qualsevol persones, e si contra aco sera fet tals actes sien hauts per nulles, cassons e vans, com si jamay no fossen stats fets.
Plau al senyor rey que les primeres causes no sien tretes de la dita vila.
Que siquidem capitula cum eorum responsionibus et provisionibus antedictis per fidelem secretarium nostrum Ffranciscum d. Arinyo, qui fuit notarius par-lamenti jam ditti, mandamus inseri, reponi et conscribi fieri in carta presenti ad habendam inde memoriam in futurum et ut predicta pleniori firmitate le-tentur cartam' ipsam sigillo nostro minori jussimus insigniri. Que fuerunt acta in civitate Castri Callari sexta die mensis ffebroarii anno a nativitate Domini millesimo quatercentesimo vicesimo primo regnique nostri sexto.
Rex Alfonsus.
20
1421 febbraio 6, CagliariPietro de Ferreres e Pietro Guillelmi 2, sindaci della città di Alghero, pre-sentano ad Alfonso V, re d'Aragona, per l'approvazione i seguenti capitoli.
1. Poiché Alghero è particolarmente esposta al pericolo di attacchi nemici e potrebbe essere invasa da Provenzali e Genovesi, mentre i signori e gli abitanti di Monteleone, del Goceano e di Castelgenovese potrebbero pregiudicare i suoi
Il vocabolo «cartam», illeggibile nell'originale, si ricava da: ACA, Cancelleria, reg.
2784, c. 78 v.
2 Il nostro personaggio, citato nella fonte come Petrum Guillelmi, è identificato dall'E-ra in Pietro Guglielmo Destruill; cfr. A. ERA, Le raccolte di Carte, specialmente di Re aragonesi e spagnoli (1260-1715), esistenti nell'Archivio del Comune di Alghero, Sassari, 1927, doc. 172, p. 82.