Valenti-no Claver, vicecancelliere, Rodrigo Falco, Nicola Fillach e Pietro de BisilduValenti-no,
conservatori generali del regio Patrimonio, e Arnaldo Fenolleda, protonotai o.
31. Chiedono che in base ai suddetti capitoli; regolarmente approvati dal sovrano, siano concessi ai feudatari privilegi perpetui, redatti in forma solenne e corroborati dai sigilli regz;- chiedono, inoltre, che il re si impegni con giuramento a rispettare e fare rispettare le presenti concessioni.
Il re approva.
E, c. 82v. Capitula concessa per regiam maiestatem baronibus et hereditatis regni Sar-dinie.
Pateat universis quod nos Alfonsus et cetera, animadvertentes quam equum quam sanctum quamque preclaro principe dignum habeatur subditorum quieti et utilitati consulere, quod fieri non potest nisi eos princeps et in bello ab extrema vi et in pace a magistratuum iniuriis tueatur, que quidem iniurie facile propulsari posse videntur si princeps subditis ipsis beneficia ac privile-gia quasi arma quedam pro temporum conditione conferat quibus libertatem suam adversus eosdem magistratus defendant. Considerantes etiam quod ad iusti regis partes pertinet non solum non inferre iniuriam sed etiam ab eo cui inferatur illam arcere atque repellere, illud preterea animo voluentes esse ma-xime regium beneficia multa ac magna in subditos suos conferre que laus libe-ralitatis, cum in privato homine per magna sit, in principe certe ac rege cun-ctorum mortalium iuditio excellentissima non immerito existimatur, cum ni-hil proprie sit quo reges ad divinam potestatem proprius accedere videantur quam beneficia hominibus impartiendo. Cum igitur sepe ad aures nostras ex regno nostro Sardinie nobis proceres ac populi de magistratibus ac presidibus quos eo mitti contigit graves querimonias detulerint quas quidem minime pre-terissemus si de his nobis constitisset postularuntque ut eorum incomodis provideremus supplicantibus maxime nobis proprio nomine et etiam pro ab-sentibus magnatibus et proceribus regni ipsius magnifico nobilibus dilectisque et fidelibus consiliario nostro Iacobo CarroQ milite comite Quirre, Petro Jof-fre donicello ambassiatore et electo ab electis pro magnatibus et proceribus si-ve hereditatis brachii militaris regni ipsius, Francisco Sabba et Antonio Gam-bella militibus, Galcerando Mercaderií milite procuratore Francisci Gilaberti Centelles comitis Olive, Iacobo Aragall milite procuratore Philippi Aragall mi-
c. 83 litis fratrís sui, Girardi de Doni et Raymundi Catrilla / ac etiam ipso Petro Jof-fre velut tutore et curatore Iacobi Pardo et procuratore Francisci Tomich mi-litis, Galcerando Torello procuratore fratrum suorum et Jacobo Mancha pro-curatore nepotum suorum, Bindo de Bansa propro-curatore spectabilis et magnifi-ci Antonii de Arborea marchionis Auristagni et Dominico Marres canonico ecclesie Sancte Juste procuratore magnifici Salvatoris de Arborea militis; eí-sdem et omnibus magnatibus ac baronibus et hereditatis regni ipsius capitula infrascripta que a nobis requisiverunt et suppliciter postularunt iis benignissi-me concessimus iuxta decretationes sive responsiones in fine uniuscuiusque
ipsorum capitulorum (apositas quorum capitulorum) et decretationum sive re-sponsionum tenores et series sic se habent:
Molt excellent y virtuos senyor, los magnats, barons e heretats del vostre re-gne de Sardenya en generai e en special mossen Jacme Carroc comte de Quir-ra, en Pere Joffre hun dels elets e procurador del brag militar del dit regne e embaxador per lo dit brag trames a vostra maiestat sobre les coses devall scri-tes en nom e per part de tot lo dit brac militar, mossen Francesch Sabba e mossen Antoni Gambella, Galceran Torello et Iacobo Mancha de present tro-bant se en vostra cort personalment e per alguns dels dit magnats, barons e heretats absents, Bindo de Bansa procurador del marques d.Oristany, mossen Galceran Mercader procurador del comte de Oliva, Dominico Marres canon-ge de Sancta Justa procurador de mossen Salvador d.Arborea, mossen Jaume Aragall procurador de mossen Felip Aragall germa seu e de mossen Giraldo de Doni e d.en Ramon Catrilla e encara lo dit Pere Joffre en nom propri e com a tudor e curador d.en Jacme Pardo e procurador de mossen Francesch Tomich, lo dit Galceran Torello com a procurador de sos germans e lo dit Ia-cobo Mancha com a procurador de sos nebots, ab aquella mes humil e degu-da reverentia que.s pertany presenten a vostra serenissima maiestat los capi-tols devall seguents, los quals suppliquen a aquella que li placia, que sia de sa merce, attes que concernexen lo be publich del dit / regne e encara de cascu c. 83v.
dells e vassalls lurs en particular, voler acceptar e atorgar los en via de privile-gia e contracte perpetuo duradors per si e sos successors segons devall parti-cularment se seguex.
(1) Primerament suppliquen los dits barons e heretats al dit senyor sia de sa merce axi libertar e privilegiar tots e sengles vassalls de aquells presents e sde-venidors que per qualsevol necessitats de la regia cort, per urgents que fossen en qualsevol temps, no puixen per lo dit senyor o per sos successors officials o ministres lurs esser collectizats ne sobre aquells o lurs bens imposades no-ves impositions o gabelles o altres dacis, subsidis o drets com se vulla appel-lats exceptat que per coronacio, maridatge o reemgo de la sua persona o de sos successors o de notable invasio del dit regne.
Placet regie maiestati.
(2) Item com fins aci los dits barons e heretats no sien en tant privilegiats o li-bertats que.s puixen en alguna part del dit regne collegialment congregar e po-rias seguir segons per lo passat que per molts respectes la congregatio de aquells per servici del dit senyor e benefici del dit regne seria no solament ex-pedient ans encara necessaria, suppliquen pertant al dit senyor sia de sa merce atorgar als dits barons e heretats presents e sdevenidors que, com ben vist los sera per servici de sa maiestat o des sos successors e benefici del dit regne e per ordenar embaxadors e altres coses significadores a sa maiestat, se puixen
liberament sens incorriment de alguna pena collegialment congregar e tenir parlament generai dins lo Castel de la ciutat de Caller de dia empero e entre-venint en lo dit parlament e congregacio lo governador del Cap de Caller o lo procurador reyal del dit regne per los quals en aco los dits heretats e barons no puíxen esser empachats en alguna manera, e que la dita congregacio e par-lament puixen esser fets a instancia o requesta o del marques d.Oristany o del comte de Quirra o de mossen Ramon de Riusech alias Francesch Gilabert de
c. 84 Centelles comte / d.Oliva o de qualsevol de lurs successors heretats en lo dit regne, los quals e qualsevol dells requests, en virtut del present capito!, sien tenguts prestar sagrament que tota vegada que per los respectes de sus dits re-quests seran faran la dita congregacio, en la qual per qualsevol officials o mini-stres de la regia cort no puixen esser empachats ans qualsevol de aquells inhi-bitions e manaments encontrari no obstants la dita congregacio, com dit es, puixa esser feta.
Placet regie maiestati.
(3) Item suppliquen que dels bestiars que sens licencia entraran o peixeran en qualsevol dels salts que los dits barons e heretats sens contradictio posseei-xen, no.s puixa machellar per cascuna vegada sino una o dos bestias seguns voi Carta de Luogo en los blats; e sí per alguns del dits barons e heretats sera contrafet, encorrega cascuna vegada en pena de duescentes liures applicado-res la meytat a la cort del dit senyor e l'altra meytat al baro o heretat per si o per altri accusant aquella. E si algu dels dits barons e heretats, per via de oc-cuparse salt o iuridictio d.altri per propria auctoritat machellara, encorrega en la pena de la ley e ultra aquella en la pena dessus dita, ne als senyors dels dits bestiars per lo entrar e peixer de aquells altra pena puixa esser imposada sino de machellar en la forma dessus dita, de les quals penes quant toca lo interes de la part algun official de la regia cort no puixa fer remissio alguna.
Placet regie maiestati.
(4) Item com als dits barons e heretats per lo dit senyor sien stades atorgades les iuridictions axi civils com criminals en lurs heretatges e terres e aquelles encara per capitol de cort del dit regne a ells apres confirmades e en lo exerci-ci de aquelles sots color de un privilegi del senyor rey en Pere de loable re-cordacio atorgat a la ciutat de Caller lo qual se diu esser del tenor seguent:
Nos Petrus, Dei gratia rex Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Cor-sice, comesque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie, quia ex concessionibus quas illis quibus villas damus in Sardinia insula facimus de maquitiis et calo-
c. 84v. niis ac iuridictione alta et baxia ipsarum villarum / aliqua inconvenientia no- bis et universitati civitatis Calaris dispendia subsequuntur gubernatoresque nostri Callari imo nostra in dicta insula iuridictio multum (inde) restringitur, et per consequens hereditati earumdem plurimas ordinationes facere audent iuribus nostris et dicta universitati preiudiciales plurimum et nocivas ymo ut
veraci relatione percepimus propter oppressiones quas quamplurimi ex ipsis hereditatis faciunt Sardi eorum ad rebellandum contra nostrum dominum provocantur, tenore huius carte nostre providemus et ordinamus ac vobis consiliariis et probis hominibus totique universitati civitatis predicte in privi-legium concedimus speciale quod nunquam ex nunc liceat nobis aliquarum villarum capitis Callaris et Gallure quas de cetero vacare contigerit vel ad no-strum devolvi dominium quo vis modo maquicias seu calonias nec directum dominium aut iuridictionem altam seu baxiam alicui concedere, vendere seu dare aut alias alienare nec a corona nostra aut iurisdictione dicti gubernatoris vel aliorum officialium nostrorum illa dividere seu separare ullo modo, ymo habeamus expresse nobis et nostris in quibuscumque donationibus seu aliena-tionibus fiendis per nos vel nostros de dictis villis hec omnia retinere et sí scienter vel ignoranter nos vel successores nostri contrarium faceremus íd irri-tum esse volumus atque nullum et carere omnibus viribus et effectu. Mandan-tes huius serie gubernatori et aliis officialibus et subditis nostris insula supra-dicte quatenus provisionem nostram huiusmodi firmam habeant perpetuo te-neant et observent et contra non veniant nec aliquem contravenire permittant aliqua ratione. In cuius rei testimonium presentem cartam fieri iussimus sigillo nostre maiestatis pendenti munitam.
Data Calatayubii undecima die aprilis anno a nativitate Domini millesimo tre- centesimo sexagesimo sexto nostrique regni tricesimo primo /. Visa, rogata. c. 85
Los dits barons e heretats sien stats per los officials de la regia cort de poch temps en va diverses vegades impedits e perturbats, suppliquen pertant al dit senyor sia de sa merce que no obstant lo dit privilegi les concessions de les di-tes iuridictions sien als dits barons e heretats confirmades e de nou atorgades segons serie de lurs concessions e si e segons de aquelles fins avi mils han usat e del exercici sien en quasi possessio.
Placet regie maiestati.
(5) Item suppliquen que les concessions del senyor rey en Marti de Sicilia e de mossen Pere Torrelles capita de Cerdenya e dels senyors reys passats de gloriosa memoria, specialment del senyor rey en Ferrando de alta recordacio e del dit senyor ara benaventuradament regnant, axi en via de privilegis com de pragmatiques sanctions (sots) qualsevol forma atorgades als dits barons e heretats e a lurs predecessors en general o en particular, sien per lo dit senyor loades e aprovades si e segons de aquelles fins avi mils han usat e sien en qua-si possesqua-sio.
Placet regie maiestati, exceptis privilegíis et concessionibus serenissimi domi-ni regis Martidomi-ni Aragonum et eiusdem Petri de Torrelles que eadem maiestas non intendit confirmare neque de novo concedere nisi a maiestate ipsa vel ab eodem domino rege Martino Sicilie vel a serenissimo domino rege Ferdinan-do, laudabilis recordationis ipsius maiestatis genitore, specialiter vel generali-ter ipsis supplicantibus vel eorum predecessoribus fuerint confirmata vel de novo concessa; super aliis vero privilegiis seu concessionibus eiusdem domini
regis Martini Aragonum et ipsius Petri de Torrelles non confirmatis, ut predi-citur, seu de novo concessis tam regia curia quam ipsi supplicantes sint et re-maneant in eo iure in quo erant ante decretationem presentem.
(6) Item com segons los statuts e ordinations dels senyors reys passats de glo- c. 85v. riosa memoria e del dit senyor rey benaventuradament / regnant los pobles del regne de Sardenya vassalls dels dits barons e heretats puixen ab tots lurs bens e familia liberament mudar o trasportar lur domicili de una senyoria en altra satisfent empero al baro o heretat d.on se partíran tots los drets que fins al dia de lur partida deguts li seran, e alguns dels dits barons o magnats per al-gunes exquisides colors no solament empacharien als dits vassalls la dita mu-tacio o transpormu-tacio de lur domicili ans encara se occuparien les heretats, ter-res e possessions de aquells, suppliquen per tant al dit senyor sia de sa merce proveir e ordenar que los dits vassalls volents transportar o mudar lur domici-li com dit es, no puixen per los dits barons e heretats esser impedits o pertur-bato ne per aquella causa lurs heretats, possessions e terres que alli tendran occupades, ans de aquelles puixen usar e fer a totes ses voluntats si e segons havien acostumat e millor fer podien stants e habitants en les terres d.on se se-ran partits. E si en aco per algu dels dits barons e heretats sera contrafet, en-correga de fet en pena de mil liures applicadores la meytat a la regia cort e 1.altra meytat al vassall qui volent mudar son domicili empachat haura o de aquell apres de la dita mutatio occupat les dites possessions, heretats o terres, per la qual pena los officials de la regia cort sien tenguts fer prompta executio totes dilacions a part posades. E si en fer la dita executio en alguna manera se-ran remissos o negligents, puíxen los dits vassalls haver regres per totes vies contra los dits (officials).
Placet regie maiestati.
(7) Item com 1,A dits barons e hereditats tostemps haian haut libertat de po-der comprar e vendre en lurs terres totes robes e mercapo-deries e poch temps per lo dit senyor sien stats donats privilegis a certes universitats del dit regne
c. 86 e senyaladament en la ciutat de Sacer, / per lo qual o los quals tal libertat es tolta als dits barons e heretats sens esser aquells oits, lo qual privilegi no seria signat de ma de canceller, vicecanceller o regent la cancellaria e axí seria nulle segons los capitols de cort, suppliquen per tant al dit senyor sia de sa merce proveir que ells sien conservats en la dita libertat o possessio de poder com-prar e vendre en la qual eren ans que lo dit privilegi fos atorgat.
Placet regie maiestati quod si tale capitulum curiarum est regno concessum il-lud servetur prout hactenus melius fuit observatum.
(8) Item com de la varietat dels preus de les monedes que corren en lo dit re-gne se segueixca un gran dan axi a la regia cort com als regnicoles de aquell, suppliquen per tant al dit senyor que per obviar al dit dan e dar orde que les
dites monedes totes correguen e sien deduydes a un preu, sia de sa merce proveir e ordenar que per lo lochtinent generai e governador del dit regne sien dins lo Castell de la ciutat de Caller convocats e congregats los tres bra- cos o staments del dit regne co es ecclesiastich, militar e real e tot que per aquells ab persones expertes sobre la reductio dessus dita ordenat sera sia plenament observat en lo dit regne.
Placet regie maiestati.
(9) Item com la moneda menuda de billo que ultimament se batia en lo Ca-stell de la ciutat de Caller se trobe molt diminuida de la ley e pes segons los quals fon introduida, suppliquen pertant al dit senyor sia de sa merce proveir e ordenar que de la dita moneda de billo da qui avant no.s bata, e si per qual-sevol respecte lo batiment de aquella fos necessari, aquella se haia a batre se-gons la primera ley e pes.
Placet regie maiestati.
(10) Item suppliquen al dit senyor sia de sa merce proveir que lo loctinent ge- neral o governador o altre qualsevol official del dit regne discorrent aquello en altra manera no pusquen manar, comandar, compellir o forcar los dits ba- rons e heretats, / officials o vassals de aquells que.ls donen o presten cavalls c. 86v.
alguns o paguen o contribuesquen en les despeses que axi discorrent los dits officials faran.
Placet regie maiestati.
(11) Item com cascu puixa recorre a son rey e senyor e ferii manifestes qual-sevol oppressíons, greuges e veixacions que en persona o en bens de sos offi-cials o ministres baia sostengut, e alguns del dit regne de algun temps en per lurs fets e negocis volents venir a la maiestat del dit senyor per los officials e minístres de aquella sien stats prohibit o empachats, suppliquen pertant al dit senyor sia de sa merce proveir e ordenar que als (dits) barons e heretats, officials e vassals de aquells sia en per tostemps licit e permes que tota vegada que volran puixen venir al dit senyor, ne sobre aco per sos officials o mini-stres sots certa pena directament o indirecta esser empachats, e volents venir lo sien liurades totes scriptures e actes o copia de aquells que per ells faran les quals no.ls puixen esser denegades, satisfent al notarí de son salari condecent.
Placet regie maiestati dummodo pro delicto aut debitis iuste non possint deti-neri pena mille florenorum officialibus eos alias impedientibus imminente.
(12) Item com per capitol de corts sia proveit que la primera instancia de les causes dure per tres mesos, la segona, es de la primera appellacio per dos mesos e la terna, es de la segona appellacio per un mes, e de algun temps en les causes que.s tracten en les corts de la governacio del dit regne per longues dilacions síen fetes quasi immortals, suppliquen pertant al dit senyor
sia de sa merce proveir e ordenar que en les questions e causes dels dits ba-rons e heretats e vassalls lurs (entre ells) en la cort de la dita governacio d.aci avant tractadores haia loch lo dit capitol e aquell sia tingut e plenament obser-vat. E si les parts lur instantia per sos deguts termens iudicialment proseguints
c. 87 les dites causes per / culpa dels governadors o de lurs assessor o assidents dins lo dit temps no seran decises, en tal cas ultra les penes en lo dit capitol contengudes lo culpant de fet encorrega en la pena per lo dit senyor ordena-dora.
Placet regie maiestati pena restitutionis expensarum officialibus quorum cul-pa causa indecisa remanserit imminente.
(13) Item com moltes vegades los loctinents generals, visreys e governadors o lurs loctinents en lo dit regne per lurs algutzirs, porters e altres officials que secretament trameten en les terres dels dits barons e heretats facen dins aquelles pendre alguns e encara proceeixquen a fer algunes executions sens requirir los dits barons e heretats o los officials de aquells en preiuhi de les iu-risdictions a ells atorgades, suppliquen per tal al dit senyor sia de sa merce proveir e ordenar que per los officials de sa maiestat contra los privilegis de les iuridictions als díts barons e heretats atorgades de les quals sien (en) quasi possessio alguna indeguda novitat no sia feta. Empero si en la terra de algun baro o heretat algun per alguna iusta causa axi com per algun cas tocant la di-ta maiesdi-tat o son sdi-tat fos prenedor e lo baro o heredi-tat sobre la didi-ta captura fos sospitos axi com es que lo dit prenedor fos son parent o de sa familia, puixen los official reyals sens requerir lo dit baro e heretat proceir a la dita captura, e
(13) Item com moltes vegades los loctinents generals, visreys e governadors o lurs loctinents en lo dit regne per lurs algutzirs, porters e altres officials que secretament trameten en les terres dels dits barons e heretats facen dins aquelles pendre alguns e encara proceeixquen a fer algunes executions sens requirir los dits barons e heretats o los officials de aquells en preiuhi de les iu-risdictions a ells atorgades, suppliquen per tal al dit senyor sia de sa merce proveir e ordenar que per los officials de sa maiestat contra los privilegis de les iuridictions als díts barons e heretats atorgades de les quals sien (en) quasi possessio alguna indeguda novitat no sia feta. Empero si en la terra de algun baro o heretat algun per alguna iusta causa axi com per algun cas tocant la di-ta maiesdi-tat o son sdi-tat fos prenedor e lo baro o heredi-tat sobre la didi-ta captura fos sospitos axi com es que lo dit prenedor fos son parent o de sa familia, puixen los official reyals sens requerir lo dit baro e heretat proceir a la dita captura, e