Il re approva.
2. Chiede che gli ecclesiastici siano esentati dal pagamento dell'imposta sul vino e che siano previste severe punizioni per gli ufficiali regi che osano violare tale disposizione.
Il re approva.
3. Chiede che siano date precise disposizioni affinché i benefici ed i proven-ti di cui gode la Chiesa di Cagliari, il cui pagamento è stato sospeso da lungo tempo, vengano regolarmente corrisposti attraverso i proventi delle saline reali:
Il re approva.
4. Chiede che le cause riguardanti il foro ecclesiastico siano di esclusiva competenza dei rappresentanti della Chiesa e che tutti gli ufficiali riconosciuti colpevoli di aver violato detti diritti giurisdizionali siano immediatamente pri-vati del loro incarico.
Il re approva.
5. Chiede che sia confermato l'obbligo del pagamento delle decime, da ver-sare ai rettori ed ai vicari delle Chiese ubicate nell'isola.
Il re approva.
6. Chiede che il sovrano riconfermi le giurisdizioni e le libertà di cui hanno sempre goduto gli ecclesiastici e che si impegni a far rispettare a tutti gli ufficiali regi i privilegi e le disposizioni contenute nei presenti capitoli
Il re appprova.
7. Chiede che la chiesa di San Gavino e le altre chiese dipendenti dalla dio-cesi di Sassari, proprietarie di certe saline, possano liberamente estrarre e com-merciare il sale senza impedimento alcuno da parte degli ufficiali regi.
Il re approva.
8. Chiede che tutte le richieste inoltrate siano formalizzate in capitoli di corte, con obbligo di scrupolosa osservanza.
Il re approva.
Regni Sardinie B c. 30
In Dei nomine. Cunctis pateat evidenter quod nos Alfonsus, Dei gratia et ce-tera. Quoniam in parlamento generali, quod cum litteris nostris pro bono sta-tu regni eiusdem Sardinie et utilitate reipublice celebrandum indiximus et die vicesima sexta mensis januarii preteriti proxime in civitate Callari celebrare íncepimus, per brachium ecclesiasticum regni predicti nostre regie maiestati in viam gravaminum fuerunt nobis oblata inter alia capitula subinserta de-mum die subscripta qua parlamentum licentiavimus antedictum, voluimus,
providimus et mandavimus pro responsiones et provisiones quas in nostro consilio digesta deliberatione prehabíta facerimus ad dicta capitula scriberen-tur et apponerenscriberen-tur ad pedem illorum prout in fine eorum cuiuslibet contine-tur valerentque et ex tunch pro factis et valides haberencontine-tur. Tenores vero, dic-torum capitulorum et responsionum ac provisionum, per nos factarum ad sin-gula eorundem, huiusmodi serierum.
Les coses seguents demanen los prelats e brag ecclesiastich en les corts que a present per lo molt alt senyor rey se celebren en Castell de Caller per lo regne de Serdenya, supplicant al dit senyor que sia de sa merce los greuges devall specifficats tornar a loch e atorgar lurs peticions que.s seguexen.
(1) Primerament que iatsia per dret divinal e huma o encara segons tenor dels capitols de la infeudacio del present regne de Serdenya, les iglesies e persones ecclesiastiques sien immunes e franques de tots peatges, tributs, vitigals e al-tres qualsevulla drets universes axi del dit senyor rey com d.alal-tres senyors temporals e encara de universitats. Pero de cinch o sis anys en ga comensant en Guillem Catrilla, procurador reyal, se efforge a exhigir de les persones ec-clesiastiques del present Castell lo dret de la treta acostumada a pagar al dit senyor per les persones seculars, go es un carli per starell dels blats qui.s tra-hen de la illa de Serdenya, que sia merce del dit senyor tornar lo dit greuge a loch e que les dites persones ecclesiasticas puxen liberament los fruits de lurs beneficis, terres e possessions traure e transportar sens empaig d.algun e sens solucio d.algun dret e de imposicio temporal axi per mar com per terra.
(Plau al senyor rey.)
(2) Item axi mateix per los senyors temporals de la dita illa sia fíns aci abusat que forcen pagar per lur propria autoritat a les persones ecclesiasticas dels vins quel.s prevenen de lur propria cullita o per lurs benificis cert dret impo-sat a pagar per lurs vassalls seculars, la qual cosa es contra libertat, immunitat e iuridicio ecclesiasticas, que sia merce del senyor rey destrenyer e forgar los
c. 30v. dits barons, heretats, officials e qualsevulla altres senyors / temporals que de les dítes collectes e exaccions indegudes desistan e da qui avant tals coses no exhigescan. E en cas que ho fassen lo dit senyor man ab lo present capitol al governador generai, visrey e qualsevulla altres officials reyals hon se vulla en lo present regne constituhits que a sola e simpla requesta o insinuacio de les persones ecclesiasticas, de les quals tals drets seran exigits o per lo prelat de aquella diocesi on seran constituhits o per lurs vicaris seran requests, de con-tinent e sens alguna triga facen execucio rigida en los bens d.aquells o aquells qui semblants exaccions hauran fetes ensemps ab totes messions, dans e inte-resses e despeses, e ago sots pena, per cascuna vegada que contrafaran, de pri-vacio de lurs officis e si covendra per culpa o per triga dels dits officials les di-tes persones ecclesiasticas per raho dels dits greuges dessus dits haver recors al dit senyor, que en tal cas ultra la pena dessus dita lo dit senyor fassa reinte-
grar tals ecclesiasticas a messions e despeses dels dits officials qui en aco hau-ran comesa culpa de negligentia, e en aco sien axi mateix compreses totes per-sones seculars de qualsevol ley, preheminencia, grau o condicio sian que tin-gan o tindran occupades decimes, primicias, terras, possessions, fruyts e altres qualsevol drets pertanients a les sglesias o persones ecclesiasticas e perturben o perturbaran, empatxen o empatxaran aquelles persones ecclesiasticas en lurs libertats, drets e iuridiccions.
Plau al senyor rey.
(3) Item que com alguns benefficis instituhits en la sglesia de Caller fossen en-carregats sobre certs alberchs qui foren cremats en temps que lo gran foch se pres en lo present Castell, e los patis o sols de aquells romanguessen obligats als dits beneficis per los censals annuals e perpetuals e fos ordonat per lo se-nyor rey de bona memoria adonchs vivent en favor de la populacio del dit Ca-stell que los dit patis romanguessen franchs a lurs senyors e les pensions an-nuals e perpetuals dels dits beneficis foren per lo dit senyor encarregades so-bre la sal de les salines reyals de Caller, les quals pensions los officials reyals de lonchtemps en ca han recusades e renuhides, recusan e renuhexen encara (a) pagar de present en gran dapnatge e derogacio dels dits beneficis e diminu-cio del divinal offici per lo qual foren instituhits, que sia merce del dit senyor manar axi stretament com fer se puxa ab ordinacio del present capitol de corts al procurador reyal e altres qualsevulla officials reyals als quals se per-tangua que dels primers diners en mans lurs provenints de la dita sal cascun any paguen e responguen als benificiats dels dits benificis les annuals pen-sions segons que per cartes publiques o altres legictimes proves sera mostrat.
Proveheix lo senyor rey que sia feta exequtoria de.la dita consignatio. /
(4) Item que com diverses vegades e en diverses parts de la present illa sia c. 31
abusat que officials e altres senyors temporals e encara universitats se efforcen de entrametres en iutjar, inquietar e en altra manera asi occupar les persones e causas ecclesiasticas e pertanients al for ecclesiastich, rompen peraco les ec-clesiastiques libertats e capitols de la infeudacio del regne de Serdenya dessus dita, que sia merce del dit senyor ordonar que da qui avant tals coses per al-guns dels temporals dessus dits o altres qualsevol persones seculars fer no sia presumida mes que tals persones e causes ecclesiastiques sien remeses de con-tinent als prelats o iutges ecclesiastichs a qui.s pertangua. Si algun official sera o senyor temporal que de les dites causas e persones se volra entremetre, que en tal cas sien privats de lurs officis e honors ipso facto.
Plau al senyor rey.
(5) Item que iatsia les rectories, vicaries e altres beneficis ecclesiastichs del present regne per la depopulacio de aquell sien venguts a tanta diminucio que enuides los servidors de les dites sglesies poden passar lur vida, empero al-
guns barons e altres heretats en lo dit regne se fforen de laurar e fer laurar en les terras de les dites sglesies en lurs termens constituhidas e no volen pagar decimes ne primicias ne encara les portades e pensions acostumades de pagar per les dites terras, que placia al dit senyor ordonar e manar tals drets esser pagats als rectors e vicaris de les dites sglesies.
Plau al senyor rey.
(6) Item que com en algunes parts de la dita illa se sia seguit de fet que per al-guns officials reyals o universitats ab veu de crida publica seu act publicament sia stada feta inhibicio que algunes provisions de beneficis, comissions o altres letras apostolicals no fos alguna persona de qualsevol ley, stament o condicio sia que aquelles gosas presentar, publicar o en manera alguna executar, e si al-gun sera que les dites coses presumescha fer, aquells tals metan en priso e maltracten volents per via indirecta lo que a ells no.s pertany haver rector o vicari a lur voler, que sia merce del dit senyor ordonar que tals coses da qui avant cessen en tot e per tot esser servades las juridicions e libertats ecclesia-stiques segons forma de dret comu e tenor dels capítols de la infeudacio del c. 31v. present regne dessus dita. / E que tots e sengles officials reyals qui ara son e da qui avant seran en lo present regne en los entraments de lurs officis abans que usen de aquells, presten e sian tenguts prestar sacrament e homenatge to-tes les coses en lo present e precedents capitols contengudes e en altra mane-ra mantenir e servar les libertats ecclesiasticas segons semane-ra a tenor dels capitols de la infeudacio dessus dita.
Provehix lo senyor rey e mana a sos officials que tals impedíments no fassen ne altra contra la libertat ecclesiastica.
(7) Item que com la sglesia de Sant Gavi e altres sglesias de les ciutats e dio-cesi de Saper e de Torralba haien certes salinas e los officials qui son stats fins a0 no haian permes per los prelats e persones ecclesiasticas los sals de les di-tes salines vendre ne traure ans de tot en tot o hagen vedat, que sia merce del dit senyor sobre avo ordonar axi com en lo pus prop precedent capitol es contengut.
Lo senyor rey remet les coses en lo present capitol contengudes a iusticia.
(8) Item que sia mere del dit senyor totes e sengles coses demunt dites ator-gar e ordonar e d.aquelles fer capitols de corts e esser observades en lo pre-sent regne e cascuna part d.aquell e haudes per ley e dret municipal inviola-blement et perpetual observador en lo dit regne.
Que siquidem capitula cum eorum responsionibus et provisionibus antedictis per fidelem secretarium nostrum Ffranciscum d. Arinyo, qui fuit notarius par-lamenti iamdicti, mandavimus inseri et reponi et conscribi fieri in carta pre-senti ad habendam inde memoria in futurum ut de predicta pleniori firmitate letentur cartam ipsam et sigillo nostro minori iussimus communiri.
Que fuerunt acta in civitate Castri Callari sexta die mensís ffebroarii anno a nativitate Domini millesimo quadringentesimo vicesimo primo regnique no-stri sexto. Rex Alfonsus.
Petrus de Reus ad relacionem Francisci d. Arinyo secretari et provisione per dominum regem facta in consilio et in parlamento generali Sardinie publicata.