• Non ci sono risultati.

testimoni sono lo scrivano Diego Bonato, il notaio Giovanni Salviacho ed il regio messo Cosma Bonaventura. I lavori vengono quindi aggiornati alle ore 5

Nel documento a cura di Giovanni Murgia (pagine 111-116)

del pomeriggio.

(continuatio) c. 122

Et adveniente die lune intitulata vigesima quarta mensis martii, anno a nativitate domini millesimo sexcentesimo quadragesimo secundo, assignata ad celebrationem dissentimenti, positi pro parte nobilis don Joannis Baptista Fortesa domini, qui dicitur, baroniae de Serdiani, congregati nobilis et magnifici offitiales regii et etiam patrimoni[les], cum sua excellentia, in aulam qua Parlamentum celebrari solitum est, sua excellentia fecit nominationem judicum examinatorum, pro parte Regiae Curiae, videlicet, nobilem et magnificum don Joannem Dexart, spectabilem don Didacum de Aragall, magnificum doctorem Michaelem Bonfant, nobilem don Jacobum de Castelvi, regium procuratorem, nobilem don Vicentium Bacallar, Regiam Thesaurariam regentem et magnificum dotorem Joannem Mariam Tanda, assessorem Regii Patrimoni que quidem nominatio et eletio judicum fuit notifficata dicto nobili don Joanne Baptista Fortesa et acedentibus aliis judicibus, jam nominatis, per tria brachia, fuit, pro parte dicti nobilis Fortesa, mediante magnifico Gaspare Fortesa, primo conciliario, magnificae civitatis Calleri, fuit oppositum penticam, nobiles et magnifici judices intervenerunt in previsione sequestri, contra quam fuit oppositum dissentimentum in sui declaratione intervenire posse, sed, in contrarium, per fisci regii Patrimoni advocatum, magnificum doctorem Joannem Lopes De Baylo, fuit responsum non esse locum petitioni dicti Fortesa, propterea quod, super eadem pretentione, fuerit declaratum et decisum, in anterioribus Parlamentis, judices Regiae Audientiae contra quorum provisionem proponitur dissentimentum posse, etiam, gerere offitium examinatorum gravaminum ipsius suis (quod) dissentímentí, ubi non agitur, de proprio particulari eorum interesse, sed proponitur recusatio, circuito offitio, et super suí mandavit sua excellentia quod recognoscatur Parlamenta

et legatum, prece, su excellentia plaria. Quibus visis et lectis, lo dit magnifich Gaspar Fortesa ha dit que se apartava de dicta sa pretensio y adsentia, que, conforme lo acostumat, los magnifiche dotors de la Real Audientia sian juges, conforme estan nomenats, per la declaragio de dit dessentiment y seguts cascu en so lloch, lo dotor don Hieronimi Meli Escarchoni, advocatus de dit noble Fortesa, present a quel ha dit que lo dessentiment, posat per sa part, era en raho de haverse per la Rea].

Audientia provehit fossen secrestats los fruits de las vilas de Serdiani y Sant Sperati, a sola petigio del procurator fiscal patrimonial, per causa del plet, que injustament si havia, sobre la reividicassio de ditas vilas, pretenent ser notorium gravamen, que se deu reparar en estas Corts, axi per que la dita provisio de sequestro, feta a notoria nulitat, sens conigio de causa, com tambe injusta per haverseli despullat dala possessio en que estava ab dos reals sententias, en son favor dadas, ab que se li ajudicaren las ditas vilas, ab exclusio del Real Fisch, sobre la qual pretensio ha deduhit y allegat plenament ab molts autors, que ha itats y rahons, que ha exposats, en favor de dit son principal informants, axi en dret, com en fet, tot quant ha volgut y abago seu es ixit de dit oposiento, despues de lo qual, lo dit magnifich advocat patrimonial ha enformat, axibe, per part de sa magestat, de tot lo que li ha pareguts

c. 122v, convenir y esser fahent a la causa / y hoy des dites informagions se ha prossehit a vottar sobre dit dessentimient en la forma seguent:

Lo nobilis y magnifich dotor don Juan Dexart es estat de voty parer, que no prossehex lo dit dessentiment, per quant ab la provisio del sequestro dels fruits no seha causat gravamine, ni perjuigi digu y no haver hi notoria nulitat, ni injustigia y contra la matexa provisio haverse proposat querella y lo matex baro Fortesa, devant de la matexa Real Audientia, la qual vui pentex, devant de sa magestat, en virtut de les lletres reals, causa videndi et recognoscendi y tratarse de interes del fiscal patrimonial, lo qual a de esser hoit, via ordinaria, i per ningun cas se pot tratar, per via de dessentiment, per no ser gravamen Curiae, conforme moltes dotrines y executiò play de altres Corts, que ha fet constar. Lo spectable don Diego de Aragal idem. Lo dotor y advocat Diegu Straldo es estat de voti parer que prossehex dit dessentiment, per quant conforme dotrina de Belugo se pot posar dissentiment, quant lo juege dexa de administrar justicia a les pares y quam, ab major raho, se podia posar quant fa alguna provisio contra justicia y que axi li pare que es la provisio de dit secresto, per no su estada hoida la part de haverli pres la possessio, que tenia ab dos sententias conformes. Lo dotor y don Jayme Capay, idem del vot de dit canonge Straldo lo magnifich dotor Miquel Bonfant del vot de dit nobilis y magnifich don Joanne Dexart lo nobilis don Jayme Artaldo de Castelvi, idem de dit vot de dit nobilis Dexart, lo dotor don Domingo Brunengo del vot del dit canonge Straldo, lo dotor don Pere Miquel [Jagaracho] idem de dit canonge Straldo, lo nobilis don Vicent Bacallar del vot de dit nobilis Dexart, lo nobilis don Angel de Moncada del vot de dit canonge Straldo, lo [magnifich don] Pau Solar Spinola del vot de dit

nobilis Dexart, lo magnifich dotor Joanne Manca Tanda, idem del vot de dit nobilis Dexart, y su excellentia conclou ab lo vot de la maior part de que no prossehex lo dit dessentiment y en executio de ago ha manat profferir la sententia quals de la serie y tenor seguent: /

[En nom de] lo nostre [Serior] Ihesus Cristi y de la umil verge Santa Maria, mare c. 123

seflora y santa sua, umilment invocats.

(sententía del dessentiment posat per la baronia de Serdiana)

Lo illustrissim y excellentissim seiior don Fabrigio Doría, duque de Avellano, del Conseill de la sacra catholica regia magestat del rey nostre serior y per aquella llocthinent y capita generai de tot lo present regne de Sardinia y president en lo present real generai Parlament, sobre lo dessentiment posat per part del noble don Juan Baptista Fortesa, baro, que diu, de las vilas de Serdiani y Sant Sperat, pretenent haverse li fet agravi y greuge ab la provisio del sequestro dels fruits de dita baronia, feta per los nobles y magnifichs dotors d.esta Real Audientia, axí per quant diu ser nula, per non haverhi entrevingut cognigio de causa, com per la injustigia, per haverse provehit dit secresto estant ell empossesio ab dos sententias llevantli la possesio, de facto, en los quals casos volen los dotors que se deu revocar lo greuge y perjudigi, per los jutges de greuges nomenats en los Parlaments y pergo haverse de declarar, tenir lloch y possehir lo dit dessentiment, per esser gravamine curiae a sobre la qual pretensio havent hoit plenament al advocat de dit baro Fortesa, lo dotor don Hieronimi Meli Escarchoni, en tot quant ha volgut dir, deduhir y allegar y axibe al magnifích advocat patrimonial, lo dotor Joanne Lopes de Baylo, vist lo deveure y attes lo de attendre sa excellentia insiguint la conclusio presa lo de parer als nobles y magnifichs jutges nomenats y la declaragio de dit dessentiment, teniut a nostre Serior Deu, devant dels huils, dehon progehex tot ver y recte judici pronuncia sententia y declara que no prossehex dit dessentiment per no ser gravamine Curiae hanc y nonobstantibus etc.

Fabricio Doria Vidit Dexart

Lata et promulgata fuit huiusmodi sententia sive declarnio per suam excellentiam et de eius testo lecta et publicata, per me don Monserratus Vacca secretarium Regiae Audientiae, in dicta aula, ubi solitum est celebrari dictum regium generalem Parlamentum, die intitulato vigesima quarta mensis martii, anno a nativitate domini 1643 Calleri, instante et requirente, dictamque sententiam ferri et promulgari, /

petente regio fisco procuratore, presente erat dicto nobili Fortesa atque erant c. 123v.

presentibus, pro testibus, Didaco Bonato scriptore et Johanne Salviacho notati() et Cosma Bonaventura regio portario, qui massam extulit.

pro vira don Monserratus Vacca secretarius

476 1642 marzo 24, lunedì, Cagliari (Palazzo regio) Alle ore cinque del pomeriggio i tre Stamenti, convocati al solito rintocco della campana maggiore, si riuniscono nella sala delle riunioni del palazzo regio.

Presiede l'assemblea il viceré, accompagnato dai suoi più stretti collaboratori.

Aperti i lavori, don Giovanni Cariga ed il dottor Gavino Petreto, a nome dello Stamento militare, presentano una petizione perché le indennità riconosciute ai membri delle commissioni vengano equamente ripartite tra quelli nominati dagli Stamenti e quelli designati dal viceré. Identica richiesta viene avanzata, per conto dello Stamento ecclesiastico, dal dottor Giovanni Antonio Cadello, arciprete del Capitolo iglesiente e dal dottor Diego Bonato, procuratore di Leonardo Palmas, priore delle chiese di Sant'Angelo e San Vincenzo della città di Oristano. Il Dexart, per conto del viceré, risponde loro che, al riguardo ci si atterrà rigorosamente alla normativa seguita nei precedenti Parlamenti. I lavori, al momento in cui si presentano a fare la loro richiesta i delegati dello Stamento reale, don Angelo Manca e don Marco Boyl, vengono aggiornati al sabato successivo, 29 marzo, mentre la giunta dei trattatori dovrà riunirsi nei giorni di mercoledì e giovedì prossimi venturi, alle ore tre del pomeriggio, per discutere sul donativo richiesto dalla Corona. Gli atti vengono redatti dal segretario don Monserrato Vacca; testimoni presenti sono i notai Antonio Frigado e Giovanni Salviacho.

c. 123v. Et ora quinta post meridiem dicta et eodem die convocatis dictis tribus stamentis quolibet in suo loco ad sonum campanae, ut moris est, et sua excellentia in aula regii palatii destinata ad celebrationem regii generalis Parlamenti, una cum nobilibus et magnificiis regiis offitialibus, accesserunt don Johannes Cariga et doctore Gavinus Petreto enbaxiatores illustris stamenti mílitaris qui fecerunt sequentem enbaxiatam:

excellentissimo serior, en el estamento militar seha resuelto de que los tratadores en las juntas, quae huvieran de tener, puedan tratar assi de las materias tocantes al servicio de sa magestat como de las conveniensias y necessidades generales del presente reyrio y assi mesmo seha tratado de que se sunlicasse a vuestra excellentia de que se sirva dar orden que en el repartimiento de las achas que se dan a los qui assisten en el Parlamento segunde igualdad los jueges de greuges de los estamentos en dar les otras y tantas achas que se dan a los ministros reales que por vuestra excellentia son nombrados por la regia Corte et, audita dita embaxata, fuit responsum que suam excellentiam y per organum dicti nobilis et magnifici don Johannis Dexart, que estimava la brevedat con que havian tomado resolution sobre la materia de los tratadores y en lo tocante a las achas se osservaria recognicions et los exemplares de los otros Parlamentos para que se osservasse lo acostunbrado. Et, in eodem instante, advenerunt doctor Joannes Anthonius Cadello, archipresbíter reverendi Capituli Ecclesiensis et doctor Didacus de Bonato procurator venerabilis Leonardi Palmas prioris Santi Angeli, Santi Vigenti civitatis Oristani, qui, per

organum dicti don Cadello, fuit expositum sequentia: excellentissimo sefior et illustrissimo stamento ecclesiastico supplica a vuestra excellentia se sirva dar orden que en el repartimiento de las achas, que se dan a los que assisten al Parlamento, segunde igualdad con los jueges de greuges de los estamentos, en dar les otras y tantas achas que se dan a los ministros reales, qui por vuestra excellentia son nombrados por la regia Corte. Et audita dita enbaxiata sua excellentia dicto nobili et magnifico don Dexart mediante respondidit que ordinaria regonesser los exemplares de los demas Parlamentos y mandaria observar y guardar lo que fuere platicado por antes.

Et consequenter fecerunt eadem enbaxiata don Angelus Manca et don Marcus Boile enbaxiatores magnifici stamenti regalis et eis fuit facta consimili responsio. Et, hiis per actis, sua excellentia mandavit prorogari regium generalem Parlamentum ad diem sabati primo venturi intitulata vigesimo nono correntis mensis martii y que el algua / zil maior baya a los estamentos y queles nottiffique dicha prorogagion y c. 124 juntamente que los tratadores se aiunten el miercoles y jueves a las tres de la tarde por tratar de los nogogios del servigio de su magestad (y) illustrissimo.

Et postea fuit facta sequens prorogatio.

(prorogatio)

Illustrissitnus et excellentissimus dominus locumthenens et capitaneus generalis et preses in hoc regio generali Parlamento prorogat Parlamentum huiusmodi et omnes actus illius ad diem sabati proximo venturi et de quibus presentibus Antioco Frigado et Joannes Salviacho notarii pro testibus.

pro visa don Monserratus Vacca secretario

477 1642 marzo 29, sabato, Cagliari (Palazzo regio) Il viceré aggiorna í lavori al 31 marzo, lunedì prossimo venturo. La proroga è rogata dal segretario don Monserrato Vacca, alla presenza dei testimoni Pietro Peris e Pietro Barray.

(prorogatio)

Et adveniente die sabati intitulata vigesima nona predicti mensis et anni Calleri constitutus dictus nobilis et magnificus don Johannes Dexart, regius conciliarius Regiae Cancellariae regens, uti antiquiori, Regiae Audientiae ante theatrum soli regis generalis Parlamenti in personam suae excellentiae fecit provisionem sequentem.

(prorogatio)

Illustrissimus et excellentissimus dominus don Fabrigius Doria, dux de Avellano, locumthenens et capitaneus generalis et preses in hoc regio generali Parlamento, prorogat Parlamentum huiusmodi et omnes actus illius ad diem llune proximo venturo, presentibus Petro Peris et Petro Barraj pro testibus etc. Idem Vacca secretario.

478 1642

marzo 31, lunedì, Cagliari (Palazzo regio)

Nel documento a cura di Giovanni Murgia (pagine 111-116)

Outline

Documenti correlati