viene integrata da 6 giudici nominati direttamente dal viceré. Il ricorso presentato dal Mura viene quindi respinto con la motivazione che attiene alla giustizia ordinaria, per cui dovrà rivolgersi al Tribunale della Reale Udienza12.
Et adveniente die veneris intitulata undecima mensis aprilis, anno domini millesimo c. 134 sexcentesimo quadragesimo secundo, Caller, ad celebrationem dicti regii generalis Parlamenti assignata constitutus, personaliter, illustrissimus et excellentissimus dominus don Fabrkius Doria, dux de Avellano, locumthenens et capitanus generalis et preses in hoc regio generali Parlamento, in aula solita una cum nobilibus et magnificis don Johanne Dexart, Regiam Cancellariam regente, uti antiquiori, Regiae Audientiae, don Antonius Canales et Thomà Antonius Martínes de Vidaureta, dotoribus dictae Regiae Audientiae et don Jacobo Artaldo de Castelvi, regio procuratore don Vicente Bacallar, regiam thesaurariam regente et do(c)tore Johanne Maria Tanda, assessore regii Patrimoni, judicibus examinatoribus, electis per suam excellentiam pro parte Regiae Curiae ac etiam una cum dotore don Gavino Manca Figo, canonico turritano et sindico eiusdem reverendi Capituli et dotore Johanne Marti canonico alguerens et sindico dicti Capituli, nobili don Magio Aymerich et doctore Fratkisco Angelo Dessi militaribus et don Marco Boill ac don Petro Delitala, iuditibus et examinatoríbus, respective, electís per dícta tria estamenta congregatis omnibus ad effetum decidendi et determinandi gravaminem propositum pro parte don Petri Angelis Mura civis Oristani visa et lecta suplicatione per eum oblata et audito illius advocato in hiis, que allegare voluit, de comuni votto omnium predictorum judícum examinatorum, providet pronuntiat atque declarat in modum sequentem.
Ihesus Xristus
(sententia del dessentimento posat per don Pere Angel Mura)
Illustrissimus et excellentissimus dominus don Fabrigius Doria, dux de Avellano, de Concilio sacrae catholicae regiae magestatis domini nostri regis et pro eadem locumthenens et capitaneus generalis presentis Sardiniae regni et preses in hoc regio generali Parlamento, sobre la pretesa del dessentimiento posat per part de don Pere Angel Mura, de la ciutat de Oristani, pretenent de que seha fet agravi per los consellers de la dita magnifica ciutat de Oristani en non haverli pagat les pensions dels dos censals etc., que diu tenir carregats sobre dita ciutat havent servit per lluir y quitar lo que devia a sa magestat y solia respondre cascun ain del servigi ordinari del
12 Le carte che seguono, segnate c. 134 e c. 134v., in realtà, a causa della rilegatura, si tro-vano spostate. Le abbiamo proposte secondo l'ordine di produzione cronologica.
Parlament vistes les rahons allegades per aquell ab la sedula que ha presentats y lo c. 134v. que de / de verbo ha deduhit so[n] avocats, per quant consta que, ab dita sedula, lo dit don Pere Angel Mura solament demana que se li mane pagar les dites pensions que se li dehuen per dita cíutat de Oristani la qual es materia de justicia, que via ordinaria la deu demanar devant sa excellentia y Real Audientía sens que li puga conpetir lo rendy extraordinary de les presents Corts, puix a quellas no se selebran per sa real magestad per hoir las causas ordinarias de justicia, si no per satisfer los greuges y agraviis, que sehan fets per sos ministres dels quals dit don Pere Angel Mura non ha fet constar ni ob dita sedula ha posat dissentimiento algun, si no que ha de ser pagat ab prellassio dels demas a creadors de dita ciutat, los quals, conforme justicia, dehuen ser hoit perso et altras sa excellentia insiguint lo vot y parer de tots los sobredits nobles y magnifichs jutges examinadores, pronuncia sententia y declara non possehir lo dit pretes dissentiment reservant li a dit don Pere Angel Mura lo dret que li competira sobre la dita prellassio, que preten per via ordinaria devant sa excellentia y Real Audientia ahont se li administrava sa justicia hanc etc.
Fabricio Doria Vidit Dexart.
Llata et promulgata fuit huiusmodi sententia dicto die et ora in dieta aula, per me secretarium infrascritum, instante una et eadem parte, presentibus Francisco Carta et Didaco Bonato pro testibus etc.
Don Monserratus Vacca secretarius /
486
Viene allegata copia del pregone, pubblicato dal viceré nei 22 di marzo u.s., con cui informava gli abitanti del Regno che nel Parlamento era stata insediata la commissione giudicante i ricorsi per denunciare eventuali abusi e gravami subiti da parte dei rappresentanti delle istituzioni. Il pregone, inoltre, doveva essere divulgato con celerità in tutte le città e località dell'isola mediante bando eseguito dal corredor pubblico, accompagnato dal suono di trombetta o di tamburo, mentre i ricorsi dovevano essere presentati entro trenta giorni dall'avvenuta pubblicazione. Il pregone è vidimato dai giudici della Reale Udienza Giovanni Dexart e Michele Bonfant, ed autenticato dal notaio, segretario del Parlamento, don Monserrato Vacca.
c. 135 Lo Rey de Castella de Arago y Sardefia etc.
Ara es fats, que os notifica, mana y fa assaber lo illustrissim y excellentissim seflor don Fabricio Doria, duque de Avellano, del Consell de la sacra catholica regia magestad del rey nostre seíior y per aquella llochtinent y capitan general en tot lo present rene
de Sardefia y president en lo present real generai Parlament a tot hom, generalment de qualsevol grau, condissio, nagio o estament sean, de com havent sa excellentia per comigio espessial de sa real magestad, mitgensant ses reals lletres, convocat y congregat general Parlament als regnicos del present rene y se le hia aquell ab los tres estaments y entre altres coses y actes, ja fets en dit real generai Parlament, son estats nomenats, elegits y deputats examinadors de greuges y ad aquells per sa excellentia, se lis es estada dada y atribuida la potestat necessaria y acostumada, per a que pugan entendre y dar fi y conclusio a la eximinagio de dits greuges, per a total conclussio del present real general Parlament. Pertant sa excellentia notifica y fa assaber a tots los de dites condigions que pretendran esser estats agraviats axi, en generai com en particular, per la sacra catholica regia magestad del rey nostre setior o per sos ministres que, dins termini de trenta dies del die de la publicassio de les presents en havant comptadores comparegan per se, o per sos llegitims procuradors, bé instruhits y ab suffigient potestat, ab tots y sengles actes progessos, documents y moniments à llurs preteses fahents per à proposar y deduhir de dits agravis, devant de sa excellentia en la present ciutat de Caller, o devant dits jutges de greuges per que se lis prega fer justigia, certificant lis que passat lo dit termini lo qual pregisament y peremptori eo per totes dilagions se lis congedeix y assigna y prefigeix se prossehua, segons lo solit y acostumat et altres, e si e segons de justigia se trobara esser fahedor à fi y effecte,
que lo present real general / Parlament y conclusio de aquell tinga prompta c. 135v.
expedicio, manant sa excellentia la present esser publicada per los llochs solits y acostumats de la present cíutat y sos appendigis y en las altras ciutats del rene.
Dattas en Caller, als che vigesima secunda de marci de anno millesimo sexcentesimo quadragesimo secundo
pro visa Fabricio Doria Vidit Dexart
Vidit Bonfant pro fisci advocato Vacca secretarius / (sigillo)
487 1642 aprile 11, venerdì, Cagliari
Il nobile Pietro Angelo Mura, della città di Oristano, per sé ed in nome della figlia donna Chiara Sanna Castelvì, moglie in seconde nozze del nobile Emanuele Sanna de Castelvì, fa presente al viceré che nel 1629, durante il Parlamento Bayona, prestarono alla suddetta città la somma di 12.463 lire e 9 soldi, destinati a pagare la quota di donativo annuale a favore della Corona, con ipoteca sulle entrate derivanti alla città dai diritti di bolla su tutte le merci, come risulta dall'atto rogato ín data 12 luglio 1629 dal notaio Giuliano de Abella, ora reggente la Tesoreria del Regno. Mentre fino all'anno 1636 da parte della città sono stati pagati regolarmente gli interessi sul capitale prestato, a partire da quella data questa, a causa dell'attacco francese del 1637 e
dell'invasione di cavallette del 1639, non ha più assolto al suo impegno. Chiede pertanto al viceré che la città, per saldare il debito, venga obbligata a cedergli tutte le entrate tributarie, fino all'estinzione del medesimo. In caso contraio si faccia carico del debito la stessa regia corte.
c. 136 Ihesus Maria
Illustrissim y excellentissim sei-1°r llocthinent y capitan generai y president en lo real y general Parlament.
Lo noble don Pere Angel Mura de la ciutat de Oristani, tant en son nom propri com ancara en nom de sa Lilla dona Clara Sanna Castellvi y Mura, muller in secundis nuptijs del noble don Manuel Sanna de Castellvi, díu y exposa a vuestra excellentia que, per les vigents y apretades necessitats de guerres, mogudes con tra la real corona del rey nostre seflor, en execution de sas reals lletras, determinadons preses per lo excellentissim setior marques de Vayona olim llucthinent y capita generai del present regne ab lo corwell del real Patrimoni en lo ain millesimo sexcentesimo vigesimo nono y axibe en virtut dels actes, que en dit temps per lo matex excellentissim virrey y Congeli patrimonial, forrnats y jurats dels quals sen fa a vuestra excellentia ocular obstingio, ut ecce, los magnifichs cornellers, qui tunch temporis heran de dita ciutat de Oristani, per sirvir a sa magestad lluyren y quitaren dotze milia quatre centes sexanta tres lluras v nou sous per tantes que importava la proprietat de la pentjo, que quiscun ain dita ciutat solia fer rispondre a la regia Cort per la paga del real Parlament, com es de veure ab la applicatio fermada per lo notano don Julia de Abella, olim regent la generai Thesauraria del dit regne, als 12 de juliol de dit ain millesimo sexcentesimo vigesimo nono, que axibe sen fa la matexa ocular obstintio
y
per acudir a la dita paga la dita ciutat prengue a censal algunas quantitats de diverses peNones y entre altras de dit don Pere Angel Mura sinch milia lliuras y de la dita sa filla y, per ella, del quondam dotor Llionart Porta, son propr marit, quatre milia lliuras y aquelles prinehidas de son a dot li constituhi y aporta que avenulades en una fan la suma de nou mil lliuras ab hipotheca special del dret de la bolla general de les mercaderies de dita ciutat y en generai tots los demas drets y rendes de aquella com mes llargament es de veure ab los instruments de dits carregaments rebuts per lo quondam Jaume 011a, notano publico de dita ciutat als 19 de maig del sus dit ain, que axibe sen fa ocular obstintjo a vuestra excellentia ab incerta de las matexas lletras reals y concells y actes patrimonials sobre ago fermats con dalt es dit las penzions de los censals se son pagades y satisfetes, com hera de raho, fins lo ain millesimo sexcentesimo trigesimo sexto y de dit ain fins vui que importan tres milia lluras, salvo jure, lo dit exposat per moltas diligendas et instandas, que hagia fet no ha pogut ni pot cobrar dita quantitat escusantse los congellers passats y los presents, que no poden pagar ni satisfer al dit exposat ni meynors a diguns altros creditos, per quant les rendes de dita ciutat han vingut a faltar axi per raho del asaco se dona en lo ain millesimo sexcentesimo trigesimo septimo, per los franQesos, que entraren en dita ciutat, com es dar y prounotori, com y tambe per haver faltat lo comergi per raho de les guerres quae per lo
passat / al present carén, com y tambe per la sterilitat de tants ains dita cíutat ha tingut c. 136v.
de haver mort tanta jent en dit ain millesimo sexcentesimo trigesimo septimo, al temps y apres del dit asacco, com y tambe en lo ain millesimo sexcentesimo trigesimo nono de la llagosta, que prengue tots los sombiats y bignas, y que les poques rendes entran no abastan ni tenen suffigientia de pagar los salaris de dits consellers abe se hagian reprímit en gran manera manco del que per abans tenian, com y tambe als demes offigials, segons consta, ab la fe que dits congellers fan de la data als E...] del propassat mes de margí, que sen fa a vuestra excellentia ocular obstengio y com sia cosa tant justa y a raho conforme que havent servit a sa magestat esta part ab sa hazienda en simblant occasio tinga satisfatio del dit pretes son credit y deverse la pagar per moltes rahons proprio perque ab los actes fermats y jurats, com seha dit, la regia Cort cedex tots sos drets y la matexa prerogativa de dret, que li competia contra dita ciutat y rendes della en la paga de dit Parlament a les pergones que han dat ditas quantitats a censal per lo effecte susdit et, jure optimo, tant la regia Con, com la dita ciutat lis estan de evictio in omni casu quant y mes, que ab dits actes y resolugions resta bastantament justificada la demanda, dret y actio d.esta dita part ademés axibe de haver sa magestat confirmat dits actes y obligagions ab hu dels capitols de cort decretats en lo Parlament celebrat ultimament per lo dit excellentissim setior marques de Bayona y conclos per lo illustrissim y reverendissim setior bisbe president de 1.Alguer, que sea fa a vuestra excellentia axibe ocular obstengio, ut ecce, secundo lo dit noble Mura no pot restar de sabut de dits respective credits, que per fer dita lluisio de Parlament se daren a censal sub bona fide tenent aquell conte la dita special supplicatio del dret de dita bolla general ab los demes drets en generai de dita ciutat ab tots las quals aquella té acostumat servir y pagar, a la real caxa cada ain, les pagues de dit real Parlament, que es anterior a qualsevol altros credits, de modo que vui al dit exposant en dits noms li competeix la matexa acti y dret y, per consiguent, deu esser preferit a qualsevol altres pagues y credits tinga y responga e reste obligada dita ciutat puix la institutio de pagar dit Parlament es primer de tots y axi, si la regia cort no hagues rebut la proprietat, dit Parlament podria continuar la cobranga de dites pagues com sempre y vui lo acostuma ab les demes ciutats, baronies, encontrades, vilas y llochs del present regne; tertio que retardant mes la paga de dits pentiones seria magior dain a la dita regia con y, per conseguent, impossibilitar del tot a dita ciutat y rendes della per lo que representatur dites coses a vuestra excellentia ab en proprio salvetat de qualsevol drets a esta part conpetents o conpetir podents o devents en qualsevol manera y en qualsevol temps y sens axibe perjudki, novagio ní derogatio de dits e prechalendats actes y de qualsevol dells ans sempre volent restarly salios e mesos y ab exa expressa protestacio y no altrament supplica humilment a vuestra excellentia sia de son gusto y servey provehir y manar de que se li aguarde y observe / lo pactat ab los dits e prechalendats actes y c. 137
determinations patrimonials y, en executio de aquelles, manar als magnifiche congellers, que vui son y per havant seran en dita giutat de Oristani que qualsevol drets
en espegial, que entrara del dit dret generai de la bolla, hagian y degan pagar, en specie, axi dites pentions cessades fins vui com les devedores per havant a esta pan en dits noms sens perjudisi dels demes drets y rendes de dita ciutat y de la regia Con com sia que ab los dits prechalendats actes y determinasions patrimonials, esta pactat de que dita ciutat se retindria vers si cada ain les setsentes vintidos lliuras, desset sous y onse disies y dos quarts, que solia pagar cada ain per dit real Parlament a obs y effecte de aquelles pagar les pentions, que importarian la proprietat de dites dotsemilia quaranta vuit lliuras, sinch sous y onse disies fins tant que sa magestad o, la sua regia Con hagues lleit y quitat dita proprietat y, per conseguent, concedintli la matexa actio, que dita regia con tenia ans de lhir dit Parlament en poder trametre ministres y executors axi, per lo atrossat com per lo advenir cada ain per pagar dites pentions, y quant no hi hagues sufficiensia dehont poderlas pagar, manara axibé vuestra excellentia provehir que se las pague dita regia Cort de qualsevol rendes de sa magestad per estar li com li sta al devant y de evictio, tant per la proprietat de dites nou mil lliuras, com de ses pentyons y demes actions universos del que no se enten apartar y, per effituagio de dites coses, manara vuestra excellentia decretar aquellas ab acte de con per a que tingan la deguda total y real executio y dar actio a que en semblants occasions se avidesca a servir a son llegitim lo que diu y supplica en tot lo mellor modo etc.
Altissimus don Pere Angel Mura en cura causa propria //
488
Vengono allegate copia del pregone viceregio, già richiamato alla c. 135, e le certificazioni dichiaranti che lo stesso è stato regolarmente pubblicato mediante bando pubblico nelle città di Cagliari e di Iglesias. Tali documenti portano rispettivamente le date del 22 e del 26 maggio 1642.
c. 138 [omissi.d 13
c. 138v. A 26 de maics, ani millesimo sexcentesimo quadragesimo secundo, Jgles.
La retroscrita provisio de sa excellentia y real Consell al magnifich conseller en cap y regent y de capita y en lo matex instant ha ma non para bander publich, que, en lo instant, agues publicat la retroscrita crida per tots los llochs publics y acostumats, que semblants crides se solen publicar etc.
13 La c. 138 ripropone il testo del pregone viceregio, pubblicato in data 22 marzo in Caglia-ri, con cui il viceré si rivolge agli abitanti del Regno, mediante bando pubblico da tenersi nelle città e nei luoghi accostumati, per informarli che nel Parlamento è stata nominata una com-missione che dovrà giudicare eventuali ricorsi presentati per abusi e gravami da loro subiti da parte dei responsabili dell'amministrazione del Regno. Il notaio, subito dopo la consueta dichiarazione d'apertura, riservata all'omaggio del sovrano, fa precedere il testo del pregone dall'annotazione, tra parentesi, "A questa no se ha de copià".
Dicto die Eclesis notario Garao, misso et bander publich de la present ciutat de Igles torna relatio, com inseguint menament del magnifich Antiogo Figo, ha publicat la retroscrita crida generai de sa excellentia, a só de trompetta y atambor, per tots los llochs publichs y acostumats de la present ciutat de Igles axi refferent scriba Thomas Murroni, altre scriva de la Con de la present ciutat de Igles /
La present crida estada publicada per mi FrarNesch Casu corredor publich y jurat de c. 140 las Corts de esta present ciutat per tots los llochos publich y acostumats de la present ciuta y castell de Caller y sos appendissis segons lo tenor de la sus dita crida y per fe de lo qual fas la present cada de ma mia y fermada en Caller als 24 de maig de lo present ain de millesimo sexcentesimo quadragesimo secundo
Idem Casu corredor /
489 1642 aprile 11, venerdì, Cagliari
Il viceré proroga i lavori del Parlamento al giorno dopo.
(prorogatio) c. 141
Et constitutus, personaliter, in dita Ecclesia, nobilis et magnificus don Johanne Dexart, regius condiarius, Regiam Cancellariam regens, utti antiquiori, Regiae Audientiae, in personam suae excellentiae fecit provisionem sequentem:
illustrissimus et excellentissimus dominus locumthenens et capitaneus generalis et preses in hoc regio generale Parlamento prorogat Parlamentum huiusmodí et omnes actus illius ad diem crastinam, de quibus etc.
Vacca secretarius
490 1642 aprile 12, sabato, Cagliari
Il viceré fa aggiornare i lavori del Parlamento al lunedì successivo.
Et adveniente die sabati intitulata duodecima, dictus excellentissimus dominus locumthenens et capitaneus generalis prorogat Parlamentum et omnes actus illius ad diem llune proximo venturi de quibus etc.
Et adveniente die sabati intitulata duodecima, dictus excellentissimus dominus locumthenens et capitaneus generalis prorogat Parlamentum et omnes actus illius ad diem llune proximo venturi de quibus etc.