529 1632 febbraio 17, Cagliari
I tre Stamenti consegnano al Presidente del Regno la richiesta di approvazio-ne dei capitoli seguenti:
1. per favorire lo sviluppo dell'agricoltura i contadini possano realmente imbarcare ed esportare per loro conto (indicando una persona a ciò designata) le sacche di grano a cui hanno diritto in modo da non costringerli a vendere il rac-colto a pochi monopolisti;
2. considerato che a causa di alcune cattive annate il bestiame è diminuito e che tale fatto ha ridotto i redditi degli allevatori e il valore del sale, indispensabi-le per preparare il formaggio, è invece notevolmente aumentato, gli Stamenti chiedono che il prezzo di tale prodotto venga stabilito per legge perché in caso contrario, non essendo più conveniente produrre formaggio, i redditi delle città e dell'amministrazione delle torri caleranno notevolmente.
A c. 911 Jhesus. "Illustrissim y reverendissim sei-10r President y Capità generai, President en lo present real generai Parlament.
Los tres Estaments ecclesiastich, militar y real suplican à vostra serioria illustrissima mane admetre y per acte de cort decretar los infrascrits capituls per ser molt conve-nients al servissi de sa Magestad, bé y augment de aquest son Regne.
1. Que per quant la conservasió de la agricoltura es tan necesaria en lo present Regne per esser lo unich arbitri que tener los naturals per lo qual convinga animar als llaura-dors per que continuen en aquella. Supplican per go los dits Estaments que, per sublevar.los algun tanto dels intolerables trabaills y gastos que patexen, mane decretar que sea observada la Prammatica real tratant que los llauradors pugan effectivament extraure y embarcar del presente Regne las portions que ab villet del procurador real se lis concedexen cascún ayn per que, de assi avant, pagant los drets acostumats a la real caxa, pugan lliberament extraure ditas portions per son compte o de qui voldran, com sia que per no haverselis de alguns anys a esta part concedit dita lligencia lis es estat forgos vendre aquelles als mercaders que embarcan forments sens tenir beneffis- A c. 911v. si / algú dels villets, puix qualsevol que tingan ve a redundar en la utilitat del real patrimoni de sa Magestat per que augmentantse la agricultura seran majors las extrac-tions y per conseguent los dret que se pagan à la real caxa y los naturals estaran ab majors forgas y comoditat de poderlo servir.
Que per quant se encontran ab ordens de sa Magestat que lo hi supliquen.
Monserratus Vacca secretarius. /
B c.215v. (Que se guarden las pragmaticas y actos de corte que tratan de la franquesa de los labradores y embarcacion de sus trigos. Dux). /
2 Item per quant ard bé es necessari en lo present Regne la conservasió del bestiar, A c. 911v.
que es lo altre arbitri que tenen los naturals, lo qual per algunas malas agnadas que han sobrevingut se ha diminuit en gran manera y carregant.se lo preu de la sal seria la total ruina y destnissió de aquell; per que, trobant.se los formagies que se extraguen del Regne tant carregats de drets augmentant.seli alguna cosa més, no podrian tenir bestiar per lo poch profit que tendrian ab que cessarla lo servissi de la administrasió del real que sobre dits formagies paga lo present Regne, que es de tanta utilitat y
necessitat / per lo sustento de las torres y fortalesas que ab aquell se pagan; suplican A c. 912 per cò dits Estaments placia a vostra sefioria illustrissima decretar que lo preu de la
sal que vui corre en lo present Regne no se hajia de algar més puix, estant com estan tant carregadas totas las ciutats y villas ab lo servissi que se paga a sa Magestat, y las demés pagas y tachas reals no podrian suportar lo carrich que se lis vendria a imposar ab algarse lo preu de dita sal.
Que lo representen a sa Magestat per ser cosa tant justa y precisa a tal se puga cobrar lo servigi que se ha fet a sa Magestat per que crexent més lo preu de la sal seria inposi- bilitar la dita cobransa y destruhir lo Regne.
Vacca secretarius.
(Su Magestad queda mirando sobre esto para proveher lo que mas convenga. Dux). / B c. 216 Los quals articles super quibus omni meliori modo etc., officium etc, salvis etc.
Altissimus.
Tanda, advocatus Stamenti militari.
Don Antonius Canales de Vega, Stamenti ecclesiastici advocatus.
Bonfant, Stamentí regalis advocatus.
Sua illustrissima et reverendissima dominatio providet et decretat prescripta capitula et unum quodque ipsorum pro ut in fine cuiuslibet capituli scriptum est et continetur et mandat huiusmodi actum curiae fieri.
Provisa per illustrissimum et reverendissimum dominum Presidem et Capitaneum generalem et Presidentem regii generalis Parlamenti in dicto Parlamento, die 17 men-sís februarii anno a nativitate Domini 1632, Caller.
Monserratus Vacca /
530 1632 febbraio 17, Cagliari
Lo Stamento ecclesiastico e quello nobiliare, preso atto dél fatto che il mosta-zaffo della città di Cagliari trae il salario dalle multe imposte a chi vende a prez-zo superiore a quello fissato il pane, il vino, la carne; dalle tasse pagate dai mer-canti per essere autorizzati a pubblicizzare e vendere le loro mercanzie; dalle ampolle di vino che i produttori presentano a tale funzionati() affinché stabilisca il prezzo del prodotto; dalle ceste di carbone e dagli altri prodotti che egli esami-na per valutarne le qualità e il prezzo, i due Stamenti supplicano il re di ordiesami-nare
A c. 912
al mostazaffo di non imporre altri balzelli, perché a causa delle esose richieste del funzionario civico i produttori di mele, pere, arance di Milis, i venditori di pesce di Oristano e i pastori disertano da tempo i mercati della città.
A c. 913 Jhesus. Illustrissim y reverendissim sefior President y Capítà generai, President en lo present real generai. Parlament.
Los Estaments ecclesiastich y militar supplican à vostra sefioria illustrissima placia decretar los infrascrits capitols per ser molt convenients al servissi de sa Magestad, bé y augment del present Regne. Per quant en aquesta ciutat es us y costum que los mostagafs de dita ciutat per llur offissi han acostumat pendre alguns drets que esta-van posats en rahó y dits mostagafs los han presos a bona consiensia los quals emolu-ments son los seguents:
Primo. Té dit mostagaf totes les penes en que incurren los que venen a major preu de la tassa, com es en pa, vy, carn, e altres coses de pes y mesura conform la crida de son offissi que hi a pena de sinch lliures, de deu lliures y de vinti sinch lliures; y agò est just y degut y cosa posada en rahó.
B c. 216v. (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus praeses). /
A c. 913 2. Dit mostagaf té tres lliures de cada crida que se fa per los tres dies al poble en diverses coses de mercaduries y provisions com son draps, sombreros, ferro, bigas, taulas y altros llegnams, oli, olives, sardines, arengades, arenchs, figues panses de Sisilia y de Alicante, esterjo que ve de Pisa, Bargelona y altres mercaduries de provi-sions que se revenen, per cada crida se paga tres lliures a dit mostagaf, y es molt just y posat en rahó.
B c. 216v. (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus praeses). /
A c. 913 3. Dit mostagaf té de cada bota de vy una ampolla de vy que li portan per mostra per aposar lo preu, y es costura antiga y molt just que seran de tres fins en quatre mil ampollas de vy.
4. Dit mostagaf té de cada xerda de carbó una mesura que es mig quintar per causa que dona les mesures que son de la ciutat y axí se es acostumat y es molt just y posat en rahó.
5. Dit mostagaf té de cada home que apporta nous castafias, olivas, vellanes y pilardas de peras o de prunas per a vendre un embut de cada cavali a respecte que ell sol dar los em(buts que son de dita ciutat)353 y es costura antiga y posada en rahó./
A c. 913v. Ha succehit de alguns anys a esta part que los dits mostagafs d.esta magnifica ciutat, per medi de sos ministres que dehuen tenir la consiensia grosa que no se pot presumir altro, han introduit majors drets de los sobredits que son los seguents:
353Sopra la riga.
Primo. Als pobres sarts que apportan a vendre en la plaga formaje fi y cas cavalls lis prenen una pelta de cada cavali, cosa injusta y no deguda de ninguna manera; lo matex fan de las pomas, peras, taronjas y altres fruites que solen venir de Vilacidro y Mais prenint.lis moltes dotzenes de cada xerda o carrega, no deventse.lis cosa ningu- na, essent que dites coses venen de tant alluny y son llibertes que se solen vendre com se acorden. Y per lo semblant han introduit de pendre un pex de cada cavali que ve de Oristany y ax1 bé de anguilas saladas y frescas, mogueddos y pexos salats ne lis prenen dotzenes, dient que es lo dret del mostagaf, essent tot coses lliberes que no tenen preu cert ni tachat. De tot lo qual ha risultat que, per causa de estes extorsions, los vilans dexan de portar a vendre totes les sobredites provisions a esta ciutat y, ademés del susdit, han introduhit pendre de pobres desdichats que van venent per la terra, Ili, mel y rop, dret de dites coses essent tant prejudisial que merexerian ser casti- gats los qui tal han introduit, com també lo pendre sis lliures de sireras de cada carro que ve de la ciutat de Iglesias, y tres lliures de cada cavali que ve de Parti Barigado y altres llochs que dehurian ser cariscats per a que ne portassen: veritat es que en dites sireres sol posar preu lo mostagaf, pero no se li deu ningun interes. Per lo que supli- can a vostra sefioria illustrissima placia decretar que de dites coses dalt mensionades, introduhides no pugan exigir dret dinguna si no que se hajan de contentar ab aquells que se ha dit que son licits y acostumats, los quals son sufficiente per a llur offissi que ab agò tornaran las vituallas a esta ciutat com eran per abans. /
Lo qual capitol supplican dits Estaments sia decretat justa sa serie y tenor, omni A c. 914
meliori modo.
Altissimus.
Tanda, advocatus Stamenti militari.
Don Antonius Canales de Vega, Stamenti ecclesiastici advocatus.
Que se fassa com se supplica y que per la effectuagió se publíquen les crides necessa- ries sots graves penes.
Provisa per illustrissimum et reverendissimum dominum Presidem et Capitaneum generalem et Presidentem regii generalis Parlamenti in dicto Parlamento, die 17 men- sis februarii anno a nativitate Domini 1632, Caller.
Monserratus Vacca