522 1632, febbraio 9, Cagliari
Don Girolamo de Homedes, sindaco della città di Sassari, chiede l'approvazio-ne dei seguenti capitoli:
1. ai contadini del Capo di Sassari venga concessa la possibilità di esportare il grano coltivato senza imporre loro l'obbligo di acquistare altre sacche a favo-re della favo-regia cassa;
2. venga imposto ai proprietari delle case distrutte o cadenti di riedificarle entro un anno, trascorso il quale gli immobili diventeranno di proprietà della città che potrà rivenderli ai richiedenti;
3. venga fatta rispettare la sentenza pronunciata dal viceré di Villanova nel 1520 che autorizzava gli abitanti di Sassari a far legna anche nelle terre baro-nali per un raggio di 30 miglia dalle mura;
4. in mancanza di altri materiali da ardere gli abitanti siano autorizzati ad uti-lizzare anche il legno di rovere riservato alla fabbricazione di cerchi; botti e ceste;
5. i donativi per maritaggio vengano pagati in tre rate come è stato concesso da un antico privilegio;
6. la Tesoreria regia spedisca al Consiglio civico le ricevute a saldo delle 5 rate del donativo straordinario che la città ha versato in unica soluzione conse-gnando 51.310 lire, sulle quali Sassari paga ai creditori una rata di censo di 3.078,9.2 lire;
7. i due assessori ed il proavvocato fiscale della Reale Governazione venga-no autorizzati ad indossare la toga;
8. nella città di Sassari e nel Capo del Logudoro le scrivanie ecclesiastiche facciano pagare tariffe non superiori a quelle delle scrivanie reali così come disposto da un altro capitolo di Corte;
9. vengano concessi alla città immediati aiuti e finanziamenti per impedire che il porto di Torres si interri completamente riducendo e limitando i com-merci dell'intero Capo del Logudoro;
10. per i rischi d'incendio l'archivio e gli uffici della scrivania della Procurazione reale vengano trasferiti dalle stanze del Palazzo regio al vecchio stabile della Dogana, attualmente occupato da tre mercanti genovesi;
11. i capitoli di Corte in uso e non in uso vengano fatti rispettare inviolabil-mente;
12. la scrivania della Governazione del Capo di Sassari non pretenda dai privati salari superiori a quelli praticati dalla Luogotenenza generale del Capo di Cagliari e Gallura;
13. per evitare le continue frodi venga apposto a tutte le merci che hanno pagato dogana un sigillo in piombo e tale sigillo non possa essere staccato dal
prodotto fino alla sua vendita;
14. poiché da tempo i mercanti genovesi si recano nelle zone rurali per acquistarvi cuoi, formaggi e altro e limitano e ostacolano il lavoro dei cittadini di Sassari, la città chiede che ai mercanti stranieri venga negata ogni possibilità di commercio;
15. il sovrano intervenga con il papa per chiedergli un breve nel quale si fac-cia divieto alle chiese ed ai conventi di offrire asilo a chi è accusato di omicidio e si autorizzi il giudice secolare ad arrestare i delinquenti anche negli edifici religiosi;
16. il governatore del Capo di Sassari possa condannare alla tortura gli accu-sati di furto senza tener conto di ricorsi o appelli degli imputati;
17. per evitare eccessive imposizioni fiscali a danno della città, come è acca-duto nella ripartizione dell'ultimo donativo realizzato per fuoco fiscale e non per fuoco e diritti commerciali, d'ora in poi un letrado sassarese faccia parte obbligatoriamente del Consiglio del Real Patrimonio;
18. gli atti pubblici redatti entro le mura della città prevalgano su quelli sti-lati anche anteriormente negli altri centri urbani e rurali così da ottenere l'ef-fettiva parità giuridica con la città di Cagliari che gode già di tale privilegio;
19. l'Università di Sassari possa far laureare i propri studenti oltre che in teologia e filosofia anche nei restanti corsi di laurea;
20. ai militari del Capo di Sassari venga concesso il diritto di riunirsi auto-nomamente comunicando le decisioni assunte a quelli del Capo di Cagliari in modo che lo Stamento possa deliberare a maggioranza. I nobili sassaresi chie-dono inoltre di non costringere al pagamento dei donativi i militari che non sono stati convocati in Parlamento;
21. gli uffici ecclesiastici e le prelature siano riservati esclusivamente ai sardi;
22. poiché la commenda di San Leonardo, che vale 600 o 700 scudi di rendi-ta, viene concessa ai cavalieri di San Giovanni e questi sono tutti italiani, i nobili sassaresi protestano per il fatto che le ricchezze del Regno vengano offerte a stranieri e chiedono che tali rendite siano assegnate ai tre ordini mili-tari che amministrano le entrate degli ordini cavallereschi dí Castiglia.
A c. 850 Illustrissim y excellentissim sefior President, Lloctinent y Capità generai y President en lo present real y generai Parlament.
Lo noble don Geroni de Homedes, conseller en cap y sindich de la magnifica ciutat de Sasser, diu a vostra sefioria illustrissima que per convenir al servei de sa Magestat, bé publich, util y bon govern de dita ciutat, representa los capitols infrascrits, ab sal-vetat de presentarne altres, suplicant a vostra sefioria illustrissima que, haguda consi-deració de la innata fidelitat y de lo que dita ciutat en totas occasions ha servit a sa
Magestat, mane en aquest temps de Corts que vostra sefloria illustrissima, en nom de la prefata Magestat, està gekbrant en que se solen fer mergedes, derrogar y fer lleys, honrrar dita ciutat a proveir y ab acte de Cort decretar en nom de sa Magestat dits capitols.
1 Primo representa dit sindich a vostra setioria illustrissima que la llaorera del Cap de Sasser y Llogudor se va cada dia perdent per no concedir.se als llauradors tretes de llurs collides essent que està dispost per Real Pramatíca; per lo que, dexant de llaorar y cultivar moltas terras las quals estan desertas, vehent que no tenen grangeo en la llaorera y per que de aquella dependex la conservadó y aumento de las haciendas del dit Cap a tal que tots se animen a cultivar las ditas terras, supplica a vostra seiioria illustrissima mane proveir y ab acte de Cort decretar que als dits llaoradors del Cap de Sasser y Llogudor se concedescan las tretas sens empero obliganlos a pendrene altras en benefissi de la real caxa.
Que se dona als llauradors de l.altre Cap la saca de la manera que se dona als de aquest Cap.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). / B c. 163 2 Item, per quant en la dita ciutat de Sasser hi ha moltas ruinas que per ser vinculadas A c. 850v.
no se redifican y ne redunda de que la ciutat resta ab aquellas molt afeada y ne podria resultar mala salut per la cantitat dels fems que cada dia en ellas van gitant y convinga al bé publich que las ciutats sian adornadas ab ediffisis; supplica dit sindich a vostra sefioria illustrissima mane proveir y decretar dispensant en los tals vincles y fideico-missos manant que los amos de las tals ruinas, després de la publicasió de tal decret, hagian dins de un ani redificatlas y no redificant.las pugan los consellers de dita ciu-tat vender.las al publich encant al més preu donant y offerint y dit preu dar.los als amos de dites ruinas que dexa manera la ciutat restarà mes adomada ab los ediffisis que de nou se faran.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente, execute.se lo que / a cerca de lo mismo se B cc. 163- decretà en las Cortes del duque de Gandia. Episcopus preses). / 163v.
3 Item, per quant los habitadors de dita ciutat de Sasser poden lliniar y herbar A c. 850v.
fora dels territoris de aquella a trenta millas al entorn per privilegi dels serenissims reis de Aragó y en dita posessió estan més de 10, 30, 40 y 50 anis y de tant de temps que no hi ha memoria de homens en contrari, imo havent.se altercat sobre de dit privilegi entre los ciutadans y habitadors de dita ciutat de una part y los barons que tenen jurisdició en dits territoris de altra en lo ani 1520 en temps que governava de Lloctinent y Capità generai en lo present Regne don Angeli de
Villanova, ne sorti sentencia en favor de dita ciutat y se obtingueren lletras execu-torials las quals foren publicats ab crida publica; suplica a vostra serioria illustrissi-ma dit sindich illustrissi-mane provehir y decretar que se hagia de observar enviolablement dit privilegi.
Que se guarde lo dit privilegi y sentencia quant està en observancia y se ha posat en exequció.
Vacca secretarius. /
B c. 163v. (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses).
A c. 850v. 14 Item, per quant ab real pramatica està ordenat que no se pugan tallar abres fruti-feros y de ago ne redunda gran dani a la ditta ciutat y Cap de Llogudor per que no se troba llenia de fer cadinos, barrils y cercols sino es de roble que es abre frutifero, e inporta molt més a la ditta ciutat y Cap lo dar.li llicencia que de dits abres de roble se fassan cadinos, barills y cercols que no dexan de tallar.los; supplica per 95 a vostra serioria illustrissima dit sindich mane provehir y decretar que dita real pra-matica no se entenga ni hagia lloch en los ciutadans y habitadors de ditta cíutat de Sasser per ser contra privilegis de aquella o al meíns decretar que los dits barrils, sercols y cadinos se pugan fer de dita llenia de roble que altrament seria llevar una cosa moli necessaria a ditta ciutat y Cap lo qual se provehex de aquella.
Que per tratar.se de interès de part lo demanarà via ordinaria.
Vacca secretarius.
B c. 163v. (Esti bien decretado por el Presidente. Episcopus preses).
A c. 851 5 Item, per quant la ditta ciutat de Sasser està en possessió, de temps immemorial, de que en occasions de matrimonis de las serenissimas infantas de Espafia paga lo mari-dagio en tres anis y en tres iguals pagas, segons es de veure en lo llibre del racional, y essent vinguda la occasió del maridagie de la serenissima reina de Ungria, infanta de Esparia, fonch forcada dita ciutat pagar de una vegada lo dit maridagie; no podent aquella acudir a pagar de una volta dita cantitat per estar ab molts carrichs supplica per gò dit sindich a vostra sefioria illustrissima mane proveir y decretar que, en sem-blants occasions de maridages de serenissimas infantas de Esparia, no puga ser forca-da ditta ciutat a pagar tota la cantitat de una vegaforca-da sino en tres anis y en tres iguals pagas segons per abans se acostumava.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
B c. 164 (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). /
A c. 851v. 6 Item, per quant en lo ani 1629 la dita ciutat prengué a sensal la proprietat de sin-quanta una milia tresentes y deu lliures y annual pensió tres milia settanta vuit lliu-res onze sous y dos quarts, que es lo que corlliu-responia dita ciutat a la real caxa del servei del Parlament passat, lo qual resta estinto y acabat ab lo nou Parlament del
present ani; supplica per gò dit sindich a vostra sefioria illustrissima mane proveir y decretar que, puix ditta ciutat no deu cosa alguna, per haver pagat dites pen-sions, se hagia de lluir y quitar dits sensals segons vostra sefioria illustrissima y lo noble procurador real lo han promés ab acte per rahó de la indemnitat de ditta ciutat.
Que se observe lo pactat.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). / B c. 164
7 Item per quant las plassas dels dos assessors y proadvocat fiscal de la governació A c. 851v.
del Cap de Sasser y Llogudor son de molta preheminencia per exercir jurisdició de una ciutat tant noble y populosa y en tot lo Cap de Llogudor ab privilegi de sa Magestat y serian per gó convenients que aquells fossen honrrats ab concedir.lis sa Magestat licencia de poder portar toga, essent que en los Regnes de Aragó y Valencia hi ha molts assessors de governadors que la portan no tenint a carrich un governo de tanta importancia com lo de Sasser y Llogudor. Supplica per gò dit sindich que vostra sefioria illustrissima mane provehir y decretar que tals assessors y proadvocat fiscal del Cap de Sasser y Llogudor, que vui son y en avant seran, pugan portar toga que ab agò molts sujettes se animaran a estudiar per esser honrats ab una plaga de tanta consideració.
Que lo suppliquen a sa Magestat.
Vacca secretarius. /
(Su Magestat, tenendo consideracion a los servicios de la ciutad de Sacer y a la auto- B c. 164v.
ritad de los officios de asessores y proadvogado fiscal de aquella gobernacion le haze merged de que puedan vestir toga. Episcopus preses). /
8 Item per quant està dispost per capitols de Cort que las curias ecclesiasticas hagian A c. 852
de reformar las suas escrivanias y drets de aquellas reduhint.los a la tarifa de las escri- vanias reals, lo que vui en dia no se observa en ditas curias ecclesiasticas en dani y perjudissi dels pobres litigants los qualls per los gastos excessius se dexan perdre de sos drets; supplica per gò a vostra sefioria illustrissima dit sindich mane provehir y decretar que dit capitol de Cort se observe en dita ciutat de Sasser y Cap de Llogudur, no obstant qualsevol abuso en contrari y sempre que mester sia fer.ne nou acte de Cort.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente y en todo se guarde lo que se ha proveido B c. 164v.
sobre lo mismo en los capítulos presentados per los tres Estamentos. Episcopus pre- ses).
9 Item representa dit sindich que lo port de Torres se va cada dia deteriorant y per- A c. 852
dent en tanta manera que per la brutesa de aquell no tinint reparo prompte, essent que dins pochs anis no hi haurà comerci y com la total conservadó y aumento de ditta ciutat pendex de tenir net lo dit port puix serà causa que sia més abitat y fre-quentat de que ne redundarà molt gran benefissi al Real Patrimoni per que crexiran molts més los drets reals y per conseguent la dita ciutat se podrà conservar y aumen-tar ab lo comerci y contracte de dit port y més facilment acudir al servei de sa Magestat. Supplica per gò dit sindich que, abtesas las ditas cosas y de que sa Magestat ha decretat que se netegia dit port, mane vostra sefioria illustrissima provehir y decre-tar que se executte lo que sa Magestat ha decretat en que se netegia dít port de Torres puix come se ha dit de aquell dependeix la conservació y aumento de dita ciutat.
Que se guarde lo provehit y decretat en les ultimes Corts per sa Magestat.
Vacca secretarius. /
B c. 164v. (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). /
A c. 852v. 10 Item, representa dit sindich que la Escrivania de la Governació de dit Cap de Sasser y Llogudor se té en los aposentos de baix de la casa real de ditta ciutat, hahont abita lo Governador de aquella, lloch moli escur y perillós de que se pose foch dels apposentos del demunt y se cremen tots los processor y papers que se hi conservan de tot lo Cap predir; com se ha vist per esperiencia en anis passats, de la sala de ditta casa real penetra lo foch en los archius de dita Escrivania y per que seria cosa molt util y necessaria que aquella se mudàs en la duana de ditta ciutat que es abovada, ha hont serian tots los papers de dit Cap ben conservats y no subjetes als infortunis que, en lo lloch hont vui se té ditta escrivania, poden patir; en la qual duana del present hi ha tres mercaders jenovesos que habitan en ella no havent hi obligació ni necessitat de dar casa franca ad aquells ni a altri per los drets reals.
Supplica per dir sindich a vostra sefioria illustrissima mane provehir y decretar que la dita Escrivania se tinga de qui avant en ditta duana que es prop la casa real hont abita lo dit Govemador, que es lloch molt dar y aproposit per los escrivans y negosiants y lo aposento que servex vui de Escrivania porrà servir de armari y los papers estaran segurs y ben guardats.
Que sa sefioria illustrissima anirà a l.altre Cap y no havent hi enconvenient se farà lo supplicat.
Montserratus Vacca secretarius. /
B c. 165 (Està bien decretado por el Presidente y se le ordena que con cuídado haga veer lo que se supplica que lo ponga en execucción. Episcopus preses). /
A c. 852v. 11 Item, supplica dít sindich que, per llevar les dificultats se offerexen moltes vegades sobre la observancia de alguns capitols de Cort, pramatiques, privilegis y estatuts de A c. 853 ditta ciutat, mane vostra sefioria / illustrissima provehir y decretar que no se puga allegar de que no estan en observancia si no que se hagian de observar inviolablement com si de nou fossen decretats y concedits, no obstant qualsevol abuso, y que, per
qualsevol acte que se li fassa en contrari de aquells, no se entengan perjudícats, ni der-rogats sino que sian in viridi observancia.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). / B c. 165 12 Item per quant la Escrivania de la ditta Governació de Cap de Sasser y Llogudor A c. 853 se fan alguns abusos en pendre més drets de papers dels que se prenen en la
Escrivania de la Loctinentia General del Cap de Caller y Gallura y del que està dispo- st per capitols de Cort; suplica dit sindich mane vostra setioria illustrissima proveir y decretar que en la dita Escrivania de la Govemadó de Sasser no se prenga més drets del que se pren en la Escrivania de la Lloctinentia General del Cap de Caller, obser- vant en tot lo dispost per dit capitol de Cort.
Que se guarde en lo Cap de Sasser la tariffa que se està tractant en lo Cap de Caller.
Vacca secretarius. /
(Que se guarde lo decretado por el Presidente hasta otra orden. Episcopus preses). / B c. 165v.
13 Item, per quant en los drets de la imposidó y nou imposit posats sobre la merca- A c. 853v.
deria que entra en ditta ciutat de Sasser se hi fan molts abusos per los mercaders y fraudan a la dita ciutat no portant en las duanes per adreturar y manifestar si no tan solament dos o tres escaparrons de les sedes, xamellots, teles et alias y las pessas sen-seras amagadament se les porten en les sues botigues, y essent alli ningím sels pot regonexer, ni dreturar per rahó que sempre dihuen ser aquells dreturats, lo que es en moli gran dani dels drets de dita ciutat y dels drets reals: supplica per gò dit sindich mane vostra serioria illustrissima provehir y per acte de Cort decretar que lo creden-zer en poder de qui van adreturar dittes mercaderies hagia de posar en cada pessa o escaparro de seda o altra cosa porten per adreturar una estampa de plom ab les armes de ditta ciutat y que aquell hagian de tenir en ditta pessa fins tant sia acabada de ven-de, sots pena de caure en la pena dels que frauden drets a sa magestat; y axí matex que sia permès al veguer o als arrendadors dels drets reals o de la imposisió que puga regonexer les botigues de dites mercaderies una y tantes voltes com voldran.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). / B c. 165v.
14 Item, per quant se veu ab la esperiencia que molts genovesos y de altras nacions A c. 853v.
estragnas se son miscuits en lo negosi de Barcelona y també en hanar per les villes
pagant formatges, cuyros et alias y lleven / los negossis (le mans als naturals del pre- A c. 854 sent Regne; supplica per 'ò a vostra serioria illustrissima sia de son servei provehir y
per acte de Cort decretar que dits genovesos y demés nacions estragnas no se immi-scuissen en negossi de Barcelona, ni en pagar dits formatges et alias, sots pena de per-
dre la tal mercaderia o altra a vostra sefioria illustrissima ben vista, puix es de confir-masió de privilegi atorgats dels serenissims reis de Aragó, de immortal memoria, a la ciutat de Sasser y haver hi naturals que poden fer tot lo dit negossi sens que forasters
dre la tal mercaderia o altra a vostra sefioria illustrissima ben vista, puix es de confir-masió de privilegi atorgats dels serenissims reis de Aragó, de immortal memoria, a la ciutat de Sasser y haver hi naturals que poden fer tot lo dit negossi sens que forasters