527 1632 febbraio 11, Cagliari
I tre Stamenti presentano congiuntamente al Presidente del Regno la richiesta di approvazione dei seguenti capitoli.
1. l'amministrazione regia non invii commissari per indagare su delitti o arre-stare i delinquenti se l'identità del reo non è certa e l'accusatore non abbia assunto l'obbligo di pagare le spese o di accettare le pene assegnate dal viceré ai falsi accusatori. Gli Stamenti chiedono inoltre di affidare tali incarichi a persone di rango (cavalieri, dottori; consiglieri) e di designare a compiti di sorveglianza militare gli alguazili in servizio e non dei privati cittadini;
2. poiché spesso vengono uccisi per vendetta i buoi domiti appartenenti alle persone che si hanno in odio, i tre Stamenti chiedono di estendere il diritto di incarica anche a questo reato in modo tale da impegnare l'intera comunità a vigi-lare affinché in futuro tali atti non accadano;
3. per evitare indebiti arricchimenti degli ufficiali giudiziari e delle guardie, quando essi arrivano nel villaggio vengano obbligati a dichiarare il numero dei sequestri che si accingono a fare. In tal modo verrà loro pagata una sola trasferta e non una diaria per ogni sequestro;
4. in considerazione del fatto che per i furti e le rapine effettuate nelle strade reali diverse comunità sono state costrette a pagare anche 1000 e perfino 2000 ducati e i vassalli che abitano in esse cercano di cambiare residenza per non pagare tali multe gli Stamenti chiedono al re di decretare che nessuna multa per diritto di incarica superi le 300 lire nei piccoli villaggi e le 600 in quelli più popolati e i mercanti non portino con sé merci di grande valore;
S. i vassalli dei feudi regi che intendono cambiare residenza possano farlo liberamente;
6. anche se compilano gli inventari dei beni i notai che vanno a fare i seque-stri per debiti non possano chiedere più di 10 soldi di salario e altri 10 per la consegna dell'atto e non pretendano più 12 cagliaresi per lira come sollecitano da qualche tempo;
7. i tesorieri della Santa Crociata, così come è stato stabilito in Parlamento, non possano nominare o sostituire senza preavviso i collettori senza aver prima avvertito i baroni;
8. poiché nel parlamento Moncada era stato fatto divieto a chiunque di seque-strare i buoi; gli attrezzi, i letti dei contadini che non hanno onorato i loro debi-ti; i tre Stamenti chiedono che per favorire l'estensione delle coltivazioni tale disposizione venga riconfermata;
9. gli alguazili e i commissari inviati dal viceré paghino i servizi richiesti ai contadini;
10. in considerazione del fatto che i procuratori delle cause civili e criminali che operano nelle ville chiedono salari eccessivi e, spesso, facendo trascrivere da scrivani i ricorsi da loro redatti, giudicano le loro stesse cause, i tre Stamenti chiedono che per ogni ricorso il cliente paghi all'avvocato 5 lire e che i procurato-ri firmino le sentenze in modo da poter essere individuati come eventuale con-troparte;
11. per evitare che i contadini disonesti acquistino a credito i buoi a 50 o 60 lire e li rivendano immediatamente a 30 senza aver saldato il loro debito col primo venditore, gli Stamenti chiedono al sovrano di imporre allo scrivano di registrare la vendita solo dopo avere verificato l'effettivo pagamento del bene da parte del proprietario cedente;
12. vengano fatti rispettare i capitoli 56 e 68 approvati nel Parlamento Moncada;
13. venga riconfermato quanto è stato disposto dai capitoli 80, 132 e 134 del Parlamento Moncada ed in particolare le norme sulle revocatorie "de preclari"
fatte nella Audentia affinché esse vengano uniformate alle corrispondenti decre-tazioni del veghiere;
14. quando viene effettuata la ripartizione delle quote del donativo, gli uffi-ciali regi, non inseriscano sul conto altre tasse mischiando le collette di vari tri-buti. La somma complessiva richiesta con la colletta non dovrà infatti superare l'importo fissato dal Parlamento;
15. agli ufficiali regi venga vietato di chiedere ingenti somme per esentare i vassalli dal trasporto del legname necessario alla difesa del regno e i servizi richiesti siano giustificati con ordini emanati da ministri o da tecnici a cui è affi-data l'opera da realizzare;
16. aí carratori mobilitati dalla regia Corte per i servizi necessari al Regno la paga venga elevata a 9 cagliaresi ogni 2 miglia e dal 15 ottobre al 15 marzo a 2 soldi il quintar;
17. per evitare collusioni e accordi, i familiari dei giudici della Reale Udienza e dei ministri del Real Patrimonio non possano essere nominati commissari ed inviati in missione nel Regno;
18. poiché alcuni sudditi hanno ricorso contro la confisca del loro bestiame invocando un pregone emanato dal viceré Bayona, gli Stamenti, per evitare che i pastori invadano i seminati, chiedono che venga riconfermato il capitolo di corte del Parlamento Moncada che autorizza la macellazione del bestiame rude sorpre-so a pascolare abusivamente;
19. in considerazione del fatto che i braccianti, approfittando dell'urgenza che i possidenti hanno di mietere i cereali per evitare i furti e i danni causati dalle piogge pretendono, oltre al vitto e al salario, anche un covone di spighe, gli Stamenti chiedono che il sovrano, per capitolo di corte, dichiari illecita ed ecces-siva tale richiesta che è pari a 2 imbuti di grano;
20. negli arrendamenti i nati nel Regno vengano sempre preferiti agli stranieri in modo da favorire il rafforzamento economico e finanziario delle loro aziende.
A c. 902 Illustrissim y reverendissim sefior President y Capità generai, President en lo real generai Parlament.
Los tres Estaments del present Regne de Sardefia presentan a vostra setioria illustrissi-ma los seguents capitols quals supplican illustrissi-mane decretar per ser servei de sa Magestad y bé de dit Regne.
1 Primo supplican dits Estaments a vostra [serioría]3" illustrissima que, atès per espe-riencia, de molts anis se ha vist que lo despachar comissaris per lo Regne ab comis-sions generals no serveix si no per causar gastos excessivos y danis notables als vassal-ls del present Regne, sens utilitat del servei de sa Magestad y del bé publich, segons es notori y en moltas y varias ocasions se ha esperimentat, se servesca provehir y decre-tar que comissaris ab comissions generais no essent cert lo delite y lo delinquent no se despedescan, no se trametan per lo Regne y que contra persona serta no vaja lo comissari que no sia asseguradas las dietas per los acusador ad obligagió de pagar.las en cas que lo proces offensiu no reste condenat lo reo y si lo acusador serà tan pobre que no tindrà de que assigurar dietas mane vostra sefioria illustre serialar una pena a la qual se degà en dit cas obligar y que los comissaris que en estos casos aniran contra personas sertas, sian gent de qualitat com son cavallers, doctors y ciutadans honrats, enseculats en caps, segons y tergos que essent axí personas de qualitat se guardaran de fer cosa mal feta y sols attendran a complir ab las obligagiones de llur offigi sens dexar.se cohechar per lo pico de la honrra (y consengia) que li hi corre més en cert modo que a altra sort de personas ab que en dita nominagió de dits comissaris presee-sca atono de la Real Audiencia y per alguazirs sols pugan anar lo qui lo son y no altres que es just vivan de son offissi).
Que sa serioria illustrissima tindrà cuidado de no enviar comissaris sino en cas neces-sarlis y precisos que convengan al bon govern del Regne.
Montserratus Vacca secretarius. /
B c. 209 (Que se haga lo que se supplica y que las comissiones se cometan todas a letrados a elecion de la Audiencia y haga relacion el comisario... en consilio de lo que resultarà de la comision que huviere hecho. Episcopus preses). /
A c. 902 2 Item per quant en moltas vilas del Regne ve en diminució la agricoltura / a causa de
A c. 902v. que personas malevolas, vent que en aquells no se sol pagar, en encarrega de malefici executan sas vengangas ab matar los bous domats de la personas que tenen en odi, lo
3" In B c. 209.
que no farran si se pagas encarrega per veure que lo dani seria de la comunitat en pagar lo valor dels bous, per gò com convinga fomentar la agricultura, que es lo major sustente del Regne y axo no pot ser sens conservar los bous domats, supplican dits Estaments a vostra sefioria illustrissima esser provehit y decretat que no obstant qual-sevol consuetud o franquesa que los sefiors de lloch agen fet a sos vassalls entre.si de no pagar encarrega comunal aquella no se entenga en quant o pagar lo dani fet en bous pagats, o, morts que es lo predir malefici no per furt (que en ago ja se ha ab reals pramaticas y altres capitols de Cort bastantament provehit) si no per venganga y invi-dia y altre sinistre intento, y la matexa encarrega supplica se pague de cavalls domats morts, o, deserrats a malefici per consistir en ells la major forsa del Regne per a resi-stir al enemich en cas de guerra.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
(Esti bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). / B c. 209 3 Item axl: bé supplican dits Estaments a vostra sefioria illustrissima que, per quant los A c. 902v.
alguzirs y porters moltes voltes anant ab molts exequtorials per a fer varias execusions en diversas villas y llochs engefia solament al jutge y part aquell executorial que va dirigit ad aquell lloch cobrant duplicadas y triplicadas las dietas de anada y vinguda, sian tinguts y obligats en lo venidor revelar en poder del jutge de cada lloch quants exequutorials portan y en segnarli aquells y que lo tal iutge lis prenga jurament mediant lo qual digan si altres exequutorials portan ultra de los que fan demonstració y se mane actuar per lo escrivà de cort y notari de son tribunal per a que, en cas de
semblant / abus, pugan las parts enteressadas ab copia de dites procehiments averi- A c. 903 guar lo que injustament més del degut y lis serà pres per dits alguatzirs o porters
emposant per gò, tant ad aquells com al jutge, una pena a vostra sefioria illustrissima ben vista en cas de contravengió y que al peu de la dita comissió se pose de mà de l.escrivà del lloch lo que ha pres de dietas lo executor fent.ne també cauthella a la part.
Que se fassa com se supplica a pena de perdre les dictes privagió de offigi y de no hanar més en comissions.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). / B c. 209v.
4 Item per quant es causa de que moltas vilas y poblagions del present Regne venen A c. 903 en diminudó y ruina lo pagar per encarrega (quant no se prova lo delinquent segons
la Carta de Lloch dins quinze dies) la valor de las robbas y moneda que se furtan als francesos y altres mercants que van venent per lo Regne varias mercadorias aportant ab si valor de mil y dos mil ducats a vendre, que com la vila en comunitat es molt pobre, pagan tant grossa cantitat de encarrega la imposibilitan per a las pagas del Real Patrimoni y del barons tot lo que se pot evitar y farian llur negoci més bé los merca-
ders no adventurant de una volta per montagnas y deserts tan grossa suma. Per gò supplica dits Estaments a vostra serioria illustrissima que, per bé publich y conserva-ció dels vassalls, molts dells quals se ausentan cada dia, que imposibilitats de no poder pagar tantas pagas se venen a vivre en ciutat o sen fungen del lloch, mane pro-vehir y decretar que de assi avant ninguna encarrega en vila chica excedesca a trescen-tes lliuras y en vila grande síscentrescen-tes lliures, prohibint per millor executió de axó que ningun mercader aporte a vendre de una volta ni trameta robas de major valor de dita quantitat puix venudas aquellas es a temps de enviar y portar las altras y per que no fassa frau en la llei sia decretat que dos ni més mercaders no se pugan ajuntar en anar
A c. 903v. de conserva ab llur mercadorias per que / seria lo matex inconvenient sos pena que no se darà per encarrega sino la dita quantitat per comte de tots los amos de las tals robas y procehit de aquelles decretant axí que dits venedors de robas degan en cada vila, hont faran nit, pendre fe de 1.escrivà de la roba que de aquella traven, pagant per dita fe un sou al dit escrivà de cort sot pena al qui no prendrà la dita fe de no ser tin-guda la vila, en que pretendran ser estats robats, a pagar.lis encarrega alguna y ago per evitar molts abusos y vellacorias que moltes voltes se han fet encarregant més robas de lo que portavan.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
B c. 210 (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). /
A c. 903v. 5 Item per quant en lo Parlament de tillustrissim don Gaston de Moncada fonch decretat un capitol de numero 17 qu.es del tenor seguent: "Supplican a vostra serioria illustrissima los tres Estaments que per quant hi a pramatica real que ningun baró y heretat puga rebre vassalls de las vilas reals sia servit revocar aquella y dar.lis llicentia quells pugan rebre axí com reben en les terres y villes reals los del barons lo qual es gran dani de aquelles atès no poden mudar domicili essent com son totes le terres del present Regne de sa Magestad, confiant que essent tant christianissim tindrà per bé fer.nos dita merged, aparex just que los vassalls que no tenen bens en terres reals pugan liberament anar a hont lis apparega pero per quant sobre de ago y ha pramati-ca real que lo suppliquen a sa Magestad. Sabater notari. Y los domiciliats en terres reals que en ellas no tindran bens imobles pugan lliberament mudar son domicili a hont voldran ab que no hi hagia frau. Frigola vicecancellarius". Supplica dits Estaments a vostra serioria illustrissima sia servit decretar que dits vassalls de les viles reals pugan lliberament mudar son domicili sens Ilimitadó alguna, per quant los qui de terras reals van a vivre en terras de barons pagan y contrebuexen en las pagas reals
A c. 904 ans més que manco de lo que pagavan en terras / reals y sols per gosar de algunas comoditats ab que aquirescan més asienda mudan lo domicili y no per fer frau a sa Magestad.
B c. 210v. Que per quant hi a pramatica y decretagió de sa Magestat en contraris que lo suppli-quen.
Vacca secretarius. /
(Que se haga como se supplica. Episcopus preses). /
6 Item per quant en dit Parlament fonch decretat capitol de numero 6110 qual ab la A c. 904 decretació es del tenor siguent: "Item que los notaris quant van per fer exequutió
ancara que fassan nota o inventari del que executan no pugan pendre si no deu sous y si ne fan encomanda altres deu per que ara y ha gran abus que prenen de una cosa y altra dos callaresos per lliura, tant per lo inventari com per la encomanda, que es gran dani dels que se fan las tals executions que no pugan pendre per la encomanda los dos callaresos si no lo salari de l.acte y que se guarde la pramatica. Sabater notari.
Està bé decretat per lo virrei. Frigola vicecancellarius". Suplica dits Estaments a vostra seíioria illustrissima placia provehir y decretar que sia observat juxta sa serie y tenor.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). / B c. 210v.
7 Item per quant en dit Parlament fonch axí bé decretat altre capitol de numero 48 A c. 904
que ab la decretació es del tenor siguent: "Item per quant los tezorers de la Santa
Crusada y procuradors d.esta iglesia de Nostra Setiora / de Montserrat y las demés A c. 904v.
obrers y bassiners, de sa propria auctoritat sens consulta dels barons ni de sos offi- cials, posan y mudan los obrers com volen y quants volen y com ago estiga y a assen- tat per capitol y actes de Cort se supplica a sa setioria illustrissima mane decretar que de así avant en tot y per tot se observen dits capitols y actes de Cort, que se guarden dits capitols just sa serie y tenor. Sabater notarius". Per tant supplica dit Estament mane vostra setioria illustrissima decretar que dit capitol y los demés de que fa men- sió se guarden decretant ab acte de Cort que, no guardant.se dít orde, no sian admes- sos ni gosen dinguna franquesa de familiars de la Santa Cruzada y obrers nec alias.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). / B c. 211
8 Item per quant en dit Parlament se decretà altre capito! de numero 90 lo qual ab la A c. 904v.
decretació es del tenor siguent: "Item supplican a vostra setioria illustrissima los dits Estaments que mane vostra sefioria illustrissima decretar que per ningun deute ni en ningun cas se pugan executar als llauradors bous domats ni llits en que dormin, que se fassa com se supplica. Sabater notarius. Està bé decretat per lo virrei Covarubias vicce Cancellarius". Pertant supplica dits Estaments que en aquell sia guardat si no es que sia lo deute del preu de dites coses y que se entenga axí bé que no se pugan exe-cutar las ainas de la llaurera ni als manestrals las ainas de son offici.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
B c. 211 (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). /
A c. 904v. 9 Item per quant en lo mateix Parlament es estat decretat lo capitol 94 que ab la
A c. 905 decretació es del tenor siguent: "Item supplican / a vostra sefioria illustrissima los dits Estaments que, atès ultra altres vexacions y mais trataments que de continuo fan als vassalls los alguatzirs, porters y altras personas que van ab provisions de comissaris de vostra sefioria illustrissima per cosas tocants a sa comoditat de pergona y servici es que manan a molts vassalls quals acompagnen, guien y vagian ab ells hont volen sens voler los pagar cosa alguna, que vostra sefioria mane decretar que ningun d.ells pre-dite no pugan fer anar a ningun de dits vassalls per lo dits effectes sino es pagantlos justament lo que lis toca. Que se fassa com se supplica. Sabater notarius. Esta bé decretat per lo virrei. Covarubias vicce Cancellarius". Pertant suplican que, elevats tots abusos, a quell sia inviolablement guardat y que no dant.lis la justicia del lloch la compagnia que demanan si ja no fos ab exprés orde de vostra sefioria illustrissima que no pugan ser molestats ni inquietats en cosa alguna.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
B c. 211v. (Esta bien decretado por el Presidente. Episcopus preses). /
A c. 905 10 Item per quant en dit Parlament fonch decretat lo capitol 95 que ab la decretació es del tenor siguent: "Item supplican los dits Estaments a vostra sefioria que per quant en las vilas del present Regne los que fan offici de procurador y defensar causas axí civils com criminals se fan pagar salaris molt excessives y de altra part alguns d.ells matexos que an fet las escrituras, avent.les fet escriure a altre en secret, son aprés judi-cants de aquella matexa causa que mane vostra sefioria tachar Io que parecerà justa a dites persones per lo traballi del patrocini de dites causes y axí bé que fermen los pro-curadors que hauran fet a quellas escripturas per que sabent.se que son no pugan ser
A c. 905v. admesos perjudicants de aquellas causas que al devant en las vilas / ningun procura-dor de causas criminals no pugan pendre salari de sinch lliures y que agian de fermar las escripturas que faran sos pena de desterro del present Regne y sinquanta dies de presó. Sabater notari". Pertant supplican dits Estaments que se guarde dit capitol lle-vant tot abus y aparexent a vostra sefioria ser poca la quantitat de sinch lliures que vostra excellencia li albitre a la quantitat a vostra sefioria illustrissima ben vista.
Que se fassa com se supplica en respecte de fermar las escrituras y en quant al salari que no puga excedir a quinze lliures a bé que hi haja pacte y no havent.ne a sinch lliu-res y que níngun escrivà, notari o altra persona puga fer atte o poliga en contrari de ago sots pena de pagar lo de bens propris.
Que se fassa com se supplica en respecte de fermar las escrituras y en quant al salari que no puga excedir a quinze lliures a bé que hi haja pacte y no havent.ne a sinch lliu-res y que níngun escrivà, notari o altra persona puga fer atte o poliga en contrari de ago sots pena de pagar lo de bens propris.