542 1632 febbraio 18, Cagliari
Lo Stamento ecclesiastico in considerazione del fatto:
1. che in molti tribunali ecclesiastici non si osserva la prammatica reale che fissa i salari degli scrivani e dei segretari; tanto che nella curia arcivescovile di Cagliari gli incaricati pretendono 3 soldi per ogni foglio grande e 9 cagliaresi per quelli piccoli e in altre curie si estorcono indebitamente diritti ancora più elevati, chiede al sovrano di decretare per capitolo di corte che le curie ecclesiastiche non possano pretendere salari superiori a quelli fissati dagli uffici regi;
2. che nel contenzioso tra curie ecclesiastiche e regie le sentenze vengano decretate da persone esterne alle due amministrazioni e non con il voto dei giu-dici della Reale Udienza e altri ministri regio ecclesiastici.;
3. che i forestieri e gli stranieri non possano essere naturalizzati anche quando a richiederlo siano gli stessi Stamenti;
4. l'Ecclesiastico, preso atto del fatto che i governatori del Mandrolisai, della Barbagia di Belvì, di Parte Ocier e della baronia di Quartu taglieggiano i loro vassalli pronunciando sentenza al posto del consultore e intascando il salario a lui dovuto, chiede che anche i governatori vengano obbligati a formulare il giu-dizio con l'assistenza di un letrado proposto ogni triennio dalla Reale Udienza e pagato 20 reali di Castiglia a sentenza, così come è stato imposto tempo fa ai baroni;
5. anche nelle città di Bosa, Iglesias, Oristano e Castelsardo, per evitare che i podestà e i probiviri emettano sentenze in contrasto con le leggi vigenti costrin-gendo gli imputati a ricorrere alla Reale Udienza con ulteriori spese, le sentenze vengano decretate con l'assistenza di un letrado. Nel regno molti di essi, infatti, non trovano un lavoro dignitoso;
6. poiché per diritto canonico la decima si paga su tutti i frutti della terra e quindi anche sui pesci, lo Stamento ecclesiastico chiede che essa si applichi anche al tonno pescato.
"Illustrissim y reverendissim seflor President y Capirà generai, President en aquest A c. 939 real generai Parlament.
Lo illustrissim y reverendissim Estament ecdesiastich del present Regne supplica a vostra sefloria illustrissima placia los infrascrits capitols admetre y per acte de cort decretar attés son molts convenients al servissi de sa Magestat que al bé publich del present Regne.
Et primo. Que per quant en moltas curias ecclesiasticas del present Regne se dexa de observar la prematica real y capitols de corts tratant dels salaris que han de pendre los escrivans y secretaris, axí dels actes processals com de altrs instruments y escriptures
publiques, com sia que prenint.se en los tribunals reals y en la curia archiepiscopal de Caller tres sous tant solament per cada fulla gran, nou callaresos per cada fulla penta.
En moltas de ditas curias prenen sinch sous y vuit de la fulla y axí se extorquexen altros drets injust dels actes de fiatnas y homenatgies y alias. Supplica per gò dit Estament plassia a vostra sefioria illustrissima decretar que dita real pragmatica y capitols de corts sian en ditas curias ecclesiasticas observats y que no se pugan pendre en aquellas més drets dels processos y altres actes dels que se prenen en les curies reals.
Que.s fassa com se supplica.
Montserratus Vacca secretarius. /
B c. 231 (Està bien decretado por el Presidente anadiendo que se notifique a los escrivanos seglares de las curias ecclesiasticas que guarden el arangel conforme a las pregmatícas sò pena de quinientos ducados y destierro de tres afios del reyno, y si los escrivanos fueren ecdesiasticos y contravinieren lo que se supplica por su Estamento ecclesiasti-co, sean tenidos por forasteros y no gozaran de los beneficios y officios que gozan los naturales. Episcopus praeses).
A c. 939 2. Item supplica lo dit Estament plassia a vostra sefioria illustrissima decretar que las causas de contencions que vertexen entre les curies ecclesiasticas y reals no se hajan de dedarar ab los vots dels nobles y magnifichs jutgies de la Real Audíenda, ans que lo canceller sia tingut dedarar aquellas ab lo vot de altros consultors per ell nomena-
A c. 939v. dors que no sian mínistres / reals, ni personas ecdesiasticas.
Que lo suppliquen a sa Magestat.
Vacca secretarius /.
B c. 231 (No ha lugar lo que se supplica y se guarden las ordenacions y cartas reales que ay sobre esto. Episcopus praeses). /
A c. 939v. 3. Item supplica lo dit Estament plassia a vostra sefioria illustrissima decretar que foresters y estrangers que no seran nats en lo present Regne no pugan ser natularitzats etiam a petició o instantia dels matexos Estaments per lo perjudissi que ab agó se causa a los naturals en admetre ab estas naturalitzassions als carrechs del Regne los foresters no entenent.se compresos los que fins vuy son estats admesos.
Que.s fassa come se supplica.
Vacca secretarius. /
B c. 231v. (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus praeses). /
A c. 939v. 4. Item per quant las encontrades reals de Mandralosay, Barbaja Belvy y Pan Osier Real y Baronia de Quart patexen alguns agravis y extorcions dels officials y ministres de justissia en la declarassió dels processos criminales que se fulminan, per quant moltes vegades los ministres, per los seus interessos o rancors, absolvexen a molts que dehurian ser condemnats y condemnan injustament a altros apoderant.se dels proho-
mes judicants, y lo que pegior es que prenen de las sententias y declarassions lo mateix salari que la crida generai a segnalat als consultors. Supplica per gò dit Estament plassia a vostra setioria illustrissima per acte de cort decretar que los gover- nadors de Gociano y Mandralosay y los officials de les encontradas de Part Ossier Real y Belvy las declarassions de las causas criminals de conciderassió, en que se trac- tarà de imposissió de pena corporal encara que sia de desterró las hajan de fer ab vot
y parer de un lletrat que per los setiors virreys, / y en son cas, los presidents y Real A c. 940 Audiencia, serà segnalat de tres en tres anys en cada encontrada al qual se hajan de
remetre a judicar semblants causas com fan los barons ab lo salari de vuyt reals castel- lans que acostuman pendre.
Que se fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
(Està bien decretado por el Presidente y se guarde so pena de cinquanta ducados y B c. 232 nulidad de sentencia y autos. Episcopus praeses). /
5. Item per quant en les ciutats de Bosa, Iglesias, Oristany y Castell Aragones, los A c. 940 potestats y capitans declaran totas les causes civils y criminals ab vots dels prohomens
y moltes vegades, per esser com son persones imperites y poch expertes, se fan decla-rassions molt perjudissials del qual resulta que les parts no se aquietan ad aquellas y appellan als tribunals superiors del que succeix lo destruir las haziendas en gastos tant excessivos com hi concorren. Supplica per dit Estament a vostra sefioria illustrissi-ma que puix en totes dittas ciutats se troban juristas graduats que de ordinari resi-dexen y en falta de aquells ny ha sufficients per a tots en les ciutats de Caller y Sasser que dant.lis ests exercissi tendrian alguna ocupassió, plassia per gò a vostra setioria illustrissima admetre y per acte de cort decretar que de assi avant los dits capitans y potestats hajan de declarar dittas causas ab vot y parer de un lletrat que per los setiors virreis, y en son cas, per los presidents, seran nomenats, los quals hajan de ser bienals com lo son los dits officis de potestats y capitans, declarant.se que de salari no pugan pendre més en les ciutats de Iglessias, Bosa y Castell Aragones de set lliures y sinch sous de cada sententia, segons la Real Audiencia sol pendre de las causas sardescas, y
que en la ciutat de Oristany se observe en la curia del / potestat lo capitol de cort que A c. 940v.
tracta del salari que han de pendre los assessors en lo Govemaci6.
Que per quant en algunes de les ciutats hi a decret en contrari de sa Magestat, que lo hi suppliquen.
Vacca secretarius. /
(Que se haga como se supplica no haviendo privilegio en las ciudades que lo contra- B c. 232 diga. Episcopus praeses). /
6. Item per quant per disposissió de dret canonich resta dispost que als capellans se A c. 940v.
pague dessima no sols dels fruits de la terra pero "etiam de piscibus maris". Supplica per gò a vostra setioria illustrisima dit Estament li placía decretar que los amos y
administradors de las atunarias del present Regne hajan de pagar las dessimas de las tunnas que se pescan als prelats en lo districto del qual se fan ditas atunaras.
Que se observe lo acostumat.
Vacca secretarius. /
B c. 232v. (Que su Magestad mandarà veer lo que mas convenga. Episcopus praeses). / A c. 940v. Los quals capitols super quibus omni meliori modo etc., officium etc., salvis etc.
Altissimus
Don Antonius Canales de Vega, Stamenti ecclesiastici advocatus.
Sua illustrissima et reverendissima dominatio providet et decretat prescripta capitula et unum quodquae ipsorun pro ut fine cuius libet capituli scriptum est et continetur et mandat huiusmodi actum curiae fieri.
Provisa per illustrissimum et reverendissimum dominum Presidem et Capitaneum generalem et Presidentem regii generalis Parlamenti in dicto Parlamento die 18 februarii 1632, Caller.
Montserratus Vacca secretarius360/
36° Le carte 941-942v. sono bianche.