535 1632 febbraio 27, Cagliari
I tre Stamenti sottopongono all'approvazione del Presidente un'altra serie di richieste:
1. considerato che gli asientos, gravanti per ordine del sovrano sulle sacche di grano del regno, e in particolare il contratto ultimamente sottoscritto con alcuni mercanti (che hanno offerto in cambio di pagare 40 mila ducati sulla piazza di Genova) limitano la libertà di commercio, deprimono i prezzi, riducono la pro-duzione e impoveriscono il regno, gli Stamenti supplicano il re di sospendere tali contratti. Essi violano infatti la prammatica reale emanata l'11 luglio 1622 a favore dei lavoratori della terra. A tal fine chiedono che il sovrano riconfermi e consideri in permanente vigore tutti i privilegi e le disposizioni finora concessi, decreti l'illegalità di eventuali altri contratti e disponga che per soddisfare le esi-genze del Tesoro si individuino strumenti finanziari meno rovinosi per le finan-ze del Regno;
2. qualora il sovrano fosse costretto da impellenti esigenze a sottoscrivere nuovi asientos, prima di perfezionarli, interpelli le città per vedere se esse o l'in-tero Regno possono assumersi l'onere finanziario richiesto.
Jhesus. "Illustrissim y reverendissim sefior President y Capità generai, President en A c. 924 aquest real generai Parlament.
Los tres Estaments del present Regne de Sardefia, convocats en les presents Corts per vostra sefioria illustre, a effecte de tratar en ellas, representar y supplicar a sa Magestat les coses que convenen al benefici universal y particular de tots los regni-cols per aument y conservagió de aquells en servei de las Nagestats divina y umana, presentan los capitols seguents:
Primo. Que per quant en nom de la regia cort per sa Magestat se han fet de alguns ains a esta part assert assientos sobre las sacas y extracions de forments, en particular ara ultimament, ab alguns mercaders que han offert bestreure sent mil ducats a sa magestat posats en Jenova, part en lo mes de novembre y lo restant en lo mes de marg; del quals assientos ne resulta notable dain als regnicols, los quals no tenen la lli-bertat que deurian en vendre llurs forments y extraure y enbarcar aquells per compte propri, o venent.los ab dita saca a qui més y minor lis hi pague per enbarcar.los llíbe-rament com sia que ab los assientos se restrein esta llibertat, limitant.la a uns pochs mercaders (y a voltas d.els, ni ha foresters que ni son nats, ni casats en dit Regne) y aquells sen portan tota la major ganancia que lo pobre llaurador y los demés naturals mercaders y negociants del Regne podrian tenir y participar, per ser forgats per vias endirectas, a vendre a exos pochs que fan los assientos los quals pagan al preu que lis
apar, y lo llaurador necessitat de vendre lo forment que te, y desausiat de no poder haver la saca llibera y vendre a qui més li daria, que a bordo de vaxell se.n troba a vint y dos, y vint y tres reals e a voltas més per estarell los hi ven a bé que no vulla al preu que no pot haver de dits assentistos. Lo que es també dain de sa real magestat que tindria major benefici en son real patrimoni y socorro en qualsevol necessitat més avantejat que no son exas bestretas, si serras la porta a no permetre tals assientos, que en ninguna altra part de sa real Monarchia se té notigia que se fassa, ni convé per los grans inconvenients que notoriament se.n segueix, ultra ser contra los capitols de cort y reals pramatícas estatuides en favor de llaurador y regnicols, entre les quals es molt espressa la dels 11 de juin 1622 que sa real Magestat, que Deu guarde, ab son Sacro Supremo Regio Consell de Aragó, mana promulgar que en los capitols ad ago tocant es de la serie y tenor seguent": /
B c. 223 (Su Magestad aunque quisiera escusar los asientos hechos de las tratas el estado de las cossas y estrechesa de su hacienda no da lugar a elio per procurar a de aqui adelante evitarlos por el bien de sus vassallos de Cerdefia que tanto quiere y estima per su mucha lealtad y afecto a su servicio. Dux). /
A c. 924v. "Item por quanto por nuestras reales pramaticas y capitols de corte de aquell Reyno està ordenado que los labradores tengan libertad de vender a los precios que pudie-ren la parte y porcion de trigo, de su cosechia que conforme lo dispuesto en dichas pramaticas les toca y tienen licencia de sacar del Reyno y se les reparte, pagando un real tan solamente de los derechios por cada estarel de trigo y saca; y no obstante esto, nuestros lugartenientes y capitans generales y presidentes ja que no les prohiben esto, limitan las licencias de sacas a que no las puedan haser si no personas que tienen sefialadas con que se quitan la ganancia y comodidad a los dichios labradores, el pro-vechio que podian tener de su trigo y saca y la livertad para poder aventajar su parti-do.
Estatuimos y ordenamos que de a qui adelante en cada un ano todas las sacas que se concedieren de labradores a mas de poder vender cada uno d.ellos el trigo y su saca que le fuere ripartida a quienque sieren y por el predo quí pudieren consertar, pueda tambien el que la comprarè, de qualquier estado, calidad y condicion que sea, estraher la summa o summas de estareles de trigo, que de assi huviere comprado y sacarlos en poca o muchia quantidad que sea por el puerto o puertos donde huviere enbarcacion y estan sefialados y sefialaren para ello, y mas comodos y amenos les vinieren sin estorvo, ni contradidon alguna.
Haviendo empero precedido en el sacar d.esto las solemnidades y diligencias que las reales pramatícas sobre el arbitrio furmentario, disponen, en lo que no fueren contra-rias a esta sin que puedan nuestros lugartenientes y capitans generales, procuradores, govemadores, ni otro official alguno a premiallos, a que haian de acudir a consertar.se con la persona o personas que havieren comprado las licencias de las demàs sacas.
Antes bien queremos que sin dilació alguna se les entreguen los recaudos necessarios para las dichas extraciones solas penas a nuestro arbitrio reservadas, guardandose en lo demas las pramaticas y ordenes en quanto no fueren contrarias a esta; y queremos y mandamos para que venga a noticia de todos y no se pueda alegar, ni pretender igno-rancia que la present nuestra real pramatica sangion se publique en la forma acostum-brada en la ciudad de Caller y en las dem 'as ciudades y otras partes del dicho Reyno a donde semejantes pramaticas se suelen y deben publicar y que lo mesmo se haga cada un dio y se nos avise de su effecto, etc.".
(Lo decretado en el capitile, antecedente. Dux). / B c. 223
"Supplican per gò los dits Estaments a vostra sefioria illustrissima mane en execució A c. 924v.
de ditas pramaticas y capitols de corts antecedents et alias, com y a cautela afiadint en
quant es menester ad aquells y noviter statuit, proveir y decretar ab acte de / cort, A c. 925
forga de llej y privilegi pactionat tenint perpetualments valedor que nos pugan fer, ni fets valegan, ni sian de effecte algú, los tals y altros assientos de vendas, de sacas y extracions d.ellas per assentistas y determinats mercaders si no que lo comerci resti libero y universal a tots los regnicols y lo pobre llaveador se puga aprofitar del for- ment y saca que li toca, offerint a sa Magestat, que quant al assiento fet se poden tro- bar medis efficaces ab que eximerse de aquell y restituir als assentistas lo que auran bestret, sens que sia ningun dain de son real patrimoni lo restituir dita bestreta".
Que par cosa molt justa lo que se demana, pero per haver.se fet los dits assientos ab orde particular de sa Magestat, que lo hi suppliquen.
Montserratus Vacca secretarius. /
(Esto decreto no es de aqui. Ya se ha decretado sobre esto lo que se contiene al capi- B c. 223v.
tulo primero de los presentados a 17 de febrero de 1632. Episcopus praeses). /
2. Item que quant en alguns temps, lo que no placia a nostre Sefior, se trobàs sa A c. 925
Magestat ab necessitat de fer algun assiento per no poder per altra via acudir a lo que se offerirà de cosa forcosa de son real servei, supplican dits Estaments que per a la tal ocasió mane vostra sefioria illustrissima decretar, per part de sa real Magestat, que pri-mer sian intimadas las ciutats si podran ellas exir dal reparo per lo bé comú dels regnicols y que, no podent.ho ellas, se fassan cridas generals en tot lo Regne per que acudescan tots los qui voldran assentar.se en lo partit, a tal ningti reste perjudicat del dret de la llibertat y benefici de la saca que per dites pramaticas et alias li.s esguarda y pertain".
Que es axí bé cosa molt justa, que lo suppliquen a sa Magestat.
Vacca secretarius /
(El decreto d.este capitulo està en el anterior sefialado con esta)356. / B c. 223v.
356 Si riferisce alla carta Bc. 223.
A c. 925 Quae capitula etc., omni meliori modo etc., officium etc.
Altissimus
Tanda, advocatus Stamenti militaris.
Don Antonius Canales de Vega, Stamenti ecclesiastici advocatus.
Bonfant, Stamenti regalis advocatus.
Sua illustrissima et reverendissima dominatio providet et decretat prescripta capitula c. 925v. et unum quodque ipsorum pro ut in fine cuiuslibet capituli scriptum est et / contine-
tur et mandat huiusmodi actum curiae fieri. /
Provísa per illustrissimum et reverendissimum dominum Presidentem et Capitaneum generalem et Presidentem regii generalis Parlamenti in dicto Parlamento, die 27 februarii anno Domini 1632, Caller.
Monserratus Vacca secretarius357. /
536 1630 marzo 17, Cagliari
I tre Stamenti chiedono congiuntamente che:
1. la piazza di consigliere d'Aragona, concessa temporaneamente al Regno, diventi perpetua e chi la ricopre possa concorrere all'incarico di vicecancelliere;
2. il suddito di padre sardo e di madre forestiera, nascendo all'estero, goda nel regno degli stessi privilegi riconosciuti ai nativi;
3. i consoli delle nazioni straniere non possano chiedere una percentuale sul valore delle merci che vengono importate dallo Stato che essi rappresentano.
(Capitols dels tres Estaments)
A c. 927 Jhesus. "Illustrissitn y reverendissim sefior President y Capità generai, President en lo present real generai Parlament.
Los tres Estaments del present Regne, ecclesiastich, militar y real per lo que convé al bé publich del present Regne y servei de sa Magestat, suplican à vostra sefioria illu-strissima mane decretar los capitols seguents:
Et primo suplican dits Estaments a vostra sefioria illustrissima que la plaga de Regent Supremo de regent de Aragó, que en lo Parlament passat fonch instituida per los naturals del present Regne, pro una vice tantum, hatja de ser perpectua, per lo que convé que en dit Congell Supremo de Aragó hatja sempre un regent natural que estarà enterat y tindrà notissia de les coses del Regne, puix hi a subjettes que lo merexen y ab la ocasió de aquest puesto se animaran molt més en lo servissi de sa Magestat, abilitant axí bé ad aquell tal regent a que puga concorrer en lo offissi de vicecangeller de la real Corona com los demés regents de altres regnes puix es just que vasaills que tant servexen a sa Magestat no resten exclosos d.estos premis".
357 Le carte 926-926v sono bianche.
Que la fidelitat y finesa ab que aquest Regne servex a sa Magestat merex li fassa la mersed que li supplica com la té feta als altres reynes de la Corona real de Aragó.
Montserratus Vacca secretarius. /
(Que situando el Reyno en parte fisa y no en repartimientos el salario del regente su B c. 224 Magestad le harà merced. Episcopus preses).
2. "Item suplican a vostra setioria illustrissima mane decretar que los fills de naturals de aquest Regne, nats en altras parts posant domicili en lo Regne, gosan dels privilegis que gosan los naturals de aquest Regne no obstant que dits llurs pares sian casats fora de dit Regne ab donas forasteras".
Que.s fassa com se supplica.
Vacca secretarius.
(Esta bien proveido por el Presidente. Episcopus praeses). / B c. 224v.
3. "Item suplican a vostra sefioria illustrissima que per llevar alguns abusos e introdu- A c. 927 sions novas que los consols de totas las nations o subrrogats de aquells / volen intro- A c. 927v.
duhir, volent pendre la mealla per lliura de totas las merquederies que entran en aquest Regne, mane vostra sefloria illustrissima decretar que dits consols y subrrogats no pugan pendre la dita mealla et haec etc., implorans etc., officium etc.".
Que.s fassa com se supplica.
Vacca secretarius. /
Est bien decretado por el Presidente. Episcopus praeses. / Tanda, advocatus Stamenti militaris.
Don Antonius Canales de Vega, Stamenti ecclesiastici advocatus.
Bonfant, Stamenti regalis advocatus.
Sua illustrissima et reverendissima dominatio provídet et decretat praescripta capitula et unum quodque ipsorum pro ut in fine quiuslibet capituli scriptum est et continetur et mandat huiusmodi actum curiae fieri.
Provisa per illustrissimum et reverendissimum dominum Presidem et Capitaneum generalem et Presidentem regii generalis Parlamenti in dicto Parlamento die 17 marsii anno domini 1630, Caller.
Montserratus Vacca secretarius. /
B c. 224v.