534 1632 febbraio 27, Cagliari
IZ dottor don Gaspare Pira, sindaco della città di Oristano, chiede che venga-no approvate le richieste seguenti:
1. per attenuare la morbosità malarica il sovrano autorizzi l'apertura di alcuni canali che consentano di far entrare l'acqua di mare nello stagno di Santa Giusta perché in tal modo, come si è già verificato nello stagno di Cagliari, in breve tempo l'intemperie si ridurrà;
2. nell'attesa che la malaria sparisca e gli ecclesiastici, cessato il rischio, risie-dano permanentemente in città, tenuto conto che essi non vi soggiornano nep-pure nei mesi in cui non vi è alcun pericolo e che trascurano i servizi religiosi al punto che i parroci dei piccoli villaggi celebrano più funzioni della cattedrale dio-cesana, il sindaco della città supplica il sovrano di chiedere al papa la fondazione di un collegio gesuitico le cui spese, valutate in 1500 ducati annui, dovranno essere pagate dal vescovo e dai canonici non residenti.
3. morendo il mostazaffo il suo ufficio venga svolto o dal consigliere in capo ó dal nuovo eletto così come è stato disposto per la città di Cagliari.
A c. 922 Jhesus. "Illustrissim y reverendissim sefior President y Capità generai, President en lo present real genera]. Parlament.
Lo doctor don Gaspar Pira, sindich de la ciutat de Oristain en este real generai Parlament que vostra setioria illustrissima celebra, agnadint als altres capitols que dita ciutat a presentat a vostra setioria illustrissima, per manar decretar los seguents:
Item suplica dit sindich mane vostra setioria illustrissima decretar que per lo bé publi-ch, no sols dels naturais y habitants en dita ciutat de Oristain y Campidanos de aquel-la, pero de tot lo Regne, que per llevar la causa de la intemperie que hi a en los estivs que se aja de sangrar lo estain que es en la vila de Sancta Justa y hubrir en los llochs més conveniente a tal hí puga entrar la mar com entra en lo estain de la ciutat de Caller que de esta manera en pochs ains (Deu volent) se llevarà dita intemperie no reparent en gastos per que a demés se enten que sa Magestat ho tindrà a bé serà de molt profit per a son real patrimoni; puix podent.hi habitar sens digut perill, se poblarà y dita ciutat y Campidanos y axí se augmentaran més les rendes de sa real Magestat y lo estain tindrà més puix entrant.hi de la mar y axí se rendarà en major preu".
Que sera de molt gran beneffigi per a ttot lo Regne y que per gò lo supliquen a sa Magestat.
Monserratus Vacca secretarius. /
B c. 221 (Que el virrey, Audiencia y Junta patrimonial informen del dati() y beneficio que redunda al patrimonio de su Magestad y del gasto que puede haver en sangrar el
estain que de Santa Justa y hacer la bocaporta que entre el mar en la forma que se supplica para que visto su Magestad mande provehir lo que mas convenga).
Episcopus praeses. /
2. Item que effectuant.se lo susdit capitol de expurgar la intemperie cessaran las pre- A c. 922
tesa causas de no residir les persones eclesiastiques, com no residexen, no sols en lo
estain pero ni en los temps que sens digun periti po / den residir etiam y tot lo ain en A c. 922v.
molts llochs de la diocesi de Arborea et tamen ni los archibisbes, ni los canonjes que ni hi a ab prebendas desset; de hont se vehu ser tant mal officiadas las santas iglesias que parexen més de aldeas que de siutats per reparo del que se acudis al culto divino.
Supplican mane vostra sefioria illustrissima representar à sa real Magestat que per poder haver hi en dita ciutat un collegi dels pares de la Compagnia de Jesus, tant uti- les a la educassió dels fills de dita ciutat y Campidanos, tenint escolas y doctrinant.los al servei de Deu y com ni la ciutat, ni naturals no tenen possibilitat de fundar collegi que represente y obtenga de sa Santidat, que per no residir, com no residex, lo prelat, aja de dar cada ain mil ducats per dit effecte de farse y conservarse un collegi y que avi bé pro rata ajan de pagar fins en altres sinch cents ducats los canonjes que no resi- dexen, que de esta manera se animaran a la residentia tant necessaria y de jure divino y dita siutat y Campidanos tindran ocasió de darse a la virtut ab lo bon exemple y doctrina de dits reverents pares a demés que sera en augment de les rendes de sa Magestat com se vehu per experiensia en les siutats y llochs a hont dits pares resi- dexen y tenen collegi".
Que lo suppliquen a sa Magestat.
Monserratus Vacca secretarius. /
(Su Magestad mandarà hacer lo que més convenga en lo que supplica. Episcopus A c. 922v.
praeses). /
Sua illustrissima et reverendissima dominatio providet et decretat prescripta capitula et unum quodque ipsorum pro ut in fine cuiuslibet capituli scriptum est et continetur et mandat huiusmodi actum curiae fieri.
Provisa per illustrissimum et reverendissimum dominum Presidentem et Capitaneum generalem et Presidentem regii generalis Parlamenti in dicto Parlamento, die 27 februarii anno Domini 1632, Caller.
Monserratus Vacca secretarius. /
3. "Item suplican a vostra sefioria illustrissima que per llevar tots altercats y plets que A c. 922v.
sucehexen en las ocasions que los mostesaphs trets de sach y de sort moren que o los consellers en caps servescan lo residuo del temps lis resta fins a la nova extractió vero sen traga altro del dit sach si y segons en la giutat de Caller axí ha hordenat sa Magestat
ab son real decret y que dit / decret tinga encontinent son degut effecte, attès lo mosta- A c. 923
saph que era extret lo die de Santa Llugia de sach y de sort es mort manant, o, que lo conseller en cap servesca dit offici, o, que del dit sach sen traga altre".
Que se fassa com se supplica en los casos que susehiran de assi avant.
Vacca secretarius. /
B c. 222 (Ya se ha proveido en otro capitulo que en ha de servir y nombrar para el officio del almostacen. Episcopus praeses). /
Lo que humilment supplica dit sindich en tot lo minor modo, etc.
Altissimus
Don Gaspar Pira3".
355 La carta 923 è bianca.