• Non ci sono risultati.

Altri capitoli presentati dallo Stamento militare (III)

543 1632 febbraio 18, Cagliari

Lo Stamento militare sottopone all'approvazione del Presidente una nuova serie di richieste. In particolare i rappresentanti del Braccio nobiliare chiedono che:

1. vengano riconfermati tutti i privilegi finora concessi dal sovrano allo Stamento;

2. dando seguito a quanto era stato decretato nel parlamento Gandz'a, celebra-to nel 1614, vengano stampati tutti i capicelebra-toli di Corte non ancora pubblicati, riservando prioritariamente a tale scopo una somma adeguata;

3. in considerazione del fatto che quando muoiono i notai gli eredi disperdono spesso gli atti da essi sottoscritti rovinando in tal modo famiglie e aziende, per-ché esse non possono ottenere copia di testamenti e atti di acquisto o di vendita, il Militare chiede che gli atti dei notai defunti vengano consegnati dai loro eredi alla città e che questa li tenga in armadi separati; dotati di due serrature. Una delle chiavi dovrà essere custodita dagli archivisti e l'altra dagli eredi in modo da consentire a questi ultimi di ricevere una parte del salario pagato dai privati per la consultazione degli atti;

4. per favorire il corso della giustizia ed evitare lunghe carcerazioni agli impu-tati i giudici stabiliscano un termine entro il quale i processi devono essere istrui-ti e accettaistrui-ti i ricorsi. Lo Stamento chiede inoltre che per decretare pene corporali o mutilazioni non venga riconosciuto ai giudici alcun salario, sulle pene pecunia-rie prendano un soldo per lira e non ne pretendano altri dai baroni; il Militare chiede inoltre che il segretario delle cause criminali rilasci un attestato degli incartamenti processuali che gli vengono consegnati indicando il giorno, il mese e l'anno in cui li ha ricevuti. In tal modo gli ufficiali a lui subordinati non potranno essere accusati di aver perso tali documenti;

5. i feudi ereditati per diritto di primogenitura o maggiorasco vadano al legit-timo successore evitando altresì che la giurisdizione di un feudo sia divisa tra più familiari;

6. l'eredità, anche se viene trasmessa per linea maschile, possa essere assegna-ta anche alle figlie. Queste ultime, se risulassegna-tano eredi legittime, devono essere comunque preferite agli zii e alle zie;

7. tenuto conto del fatto che il capitolo 82 del Parlamento celebrato dal viceré d'Elda stabilisce il rispetto di precise norme sul processo penale da intentare a vassalli e cittadini sorpresi a delinquere, lo Stamento chiede che qualora concor-rano ad effettuare il reato un cittadino esente dalla giurisdizione baronale ed un vassallo feudale la causa non venga sottratta al barone. In tal modo sia il cittadi-no sia il vassallo verrancittadi-no affidati al loro giudice naturale;

8. poiché molte persone, arrestate dall'Inquisizione per insignificanti alterchi con i familiari del Santo Uffizio, vengono imprigionate e trattate alla stregua degli eretici e patiscono in tal modo grave infamia, lo Stamento chiede che qua-lora l'arresto venga fatto in città l'imputato sia portato nelle carceri regie in modo da non indurre gli altri sudditi a pensare che è stato arrestato per eresia;

9. anche il Tribunale dell'Inquisizione rispetti le tariffe imposte dalla regia corte e in caso contrario gli sia negato il sostegno della forza pubblica richiesta per il sequestro dei beni; all'accusatore venga inoltre vincolata la stessa quantità di beni che si intende sequestrare all'imputato;

10. in considerazione del fatto che i furti di cavalli vanno aumentando di numero e che spesso vi sono coinvolti diversi ufficiali di giustizia, alcuni dei quali rilasciano false certificazioni o si tengono una parte della refurtiva per diritto di passaggio e restituiscono l'altra ai ladri, lo Stamento chiede che il viceré imponga a tali ufficiali l'obbligo di registrare in un quaderno i sequestri e le multe e di dare notizia ai governatori dei due Capi dei furti verificatisi nel vil-laggio;

11. considerato che alcuni notai hanno redatto atti falsi attribuendo a persone decedute la richiesta di forti somme, concesse da terzi alla presenza di testimoni, anch'essi deceduti, e con tale artifizio sono state rovinate diverse famiglie, lo Stamento chiede che ai notai venga fatto obbligo di non stilare gli atti per un valore superiore a 300 lire senza che essi vengano sottoscritti personalmente dalle parti e dai testimoni e se i contraenti non sanno leggere e scrivere sarà compito dei notai reperire altri 3 testimoni in grado di attestare l'identità dei contraenti. I firmatari dovranno essere persone note e non stranieri di passaggio nel Regno e nell'atto si dovrà indicare il loro luogo di nascita e la residenza e in caso di morte improvvisa o delitto il notaio dovrà depositare entro 20 giorni nell'Archivio reale copia dell'atto da lui custodito;

12. poiché dei malfattori, non conosciuti dai notai, si presentano al loro cospetto utilizzando il nome di altre persone e firmano obbligazioni che impe-gnano degli ignari sudditi ai quali non resta che avviare lunghe cause per dimo-strare di essere stati vittime di una truffa, lo Stamento chiede che i notai firmino tutti i protocolli e non sottoscrivano atti senza conoscere personalmente i traenti o i testimoni e questi ultimi garantiscano al notaio l'identità dei con-traenti;

13. per ridurre l'arretrato delle cause civili lo Stamento chiede che esse venga-no affidate ad un giudice della Reale Udienza, il quale venga-non potrà assumere altri incarichi fino al completamento del mandato. Il Militare chiede inoltre al sovra-no di autorizzare le parti che vogliosovra-no porre termine ad una causa ad assegnare tale compito ad un avvocato il quale dovrà stendere il memoriale e la relazione acclusa alla sentenza e chiedere per tale incombenza non più di 25 lire;

14. in considerazione del fatto che nei tribunali ecclesiastici è ammesso far

ricorso fino alla terza istanza e che le cause tra il clero e i privati si protraggono per decenni, lo Stamento supplica il sovrano di chiedere al Pontefice un breve che, dopo la prima sentenza, autorizzi la parte vincente, prestando idonea cau-zione, ad eseguire il sequestro di beni inferiori a 1000 lire;

15. il Militare chiede che il conteggio di quanto spetta ai notai e agli scrivani per il lavoro svolto nei tribunali venga fatto non dai loro colleghi ma da un letrado, nominato annualmente dalla Reale Udienza tra i giudici che ne fanno parte;

16. i cavalieri e i cittadini onorati non possano essere condannati a pene infa-mi e contro di essi non si possa procedere in contumacia;

17. poiché molti mariti obbligano le mogli a far loro donazione dei beni dotali e poi li vendono o li perdono al gioco, costringendole a chiedere l'elemosina, lo Stamento chiede che, anche in caso di donazione, metà della dote resti sempre riservata e di proprietà della donna perché le è necessaria per vivere;

18. venga confermata con atto di corte la pratica introdotta dai giudici della' Reale Udienza di non condannare nessun servo pastore a pagare più del 10%

degli interessi sui frutti del bestiame, perché l'usanza di pretendere gli interessi sugli interessi maturati ha rovinato molte piccole aziende familiari-

19. siano considerate nulle le alienazioni dí beni a favore di privati o di eccle-siastici fatte con l'intento di frodare il fisco;

20. nei contratti di soccida si vieti al socio minore di utilizzare personale subordinato senza espressa licenza del socio maggiore perché quest'ultimo, di solito, viene pagato con il bestiame del socio maggiore o i frutti della comune;

21. venga vietato alla Reale Udienza di ricusare i ministri feudali o di autoriz-zare i vassalli a riunirsi anche prima che il barone si sia pronunciato sulla loro richiesta di convocazione perché tale atto sottrae al signore la giurisdizione di prima istanza;

22. nei giudizi per delitti che non siano di competenza regia si faccia divieto alla Reale Udienza di inviare commissari per celebrare processi in terre feudali.

"filustrissim y reverendissim serior President y Capità generai en aquest real generai B c. 233 Parlament /.

Lo Estament militar del present Regne, per lo que convé al bon govern y administra- A c. 943 ció de la justicia, presenta a vostra serioria illustrissima los capitols seguents, suplica

que ab act de cort mane vostra serioria illustrissima, en nom de sa Magestat, decretar.los.

Primerament supplican se servesca vostra serioria illustrissima provehir y decretar que tots los capitols y privilegis atorgats al dit Estament, y en son favor decretats per sa Magestat, sian observats y guardats, no obstant qualsevol abus o cos y pratica en con- trari que en temps algú hi haja hagut, y que per non usum no se entengan derogats ni per los Estaments renunciats com sia que de no essersi stampats los de moltas corts

passadas s.en dexat detenir la deguda noticia en las occasiona que se deurian praticar expressant de que resten sempre valedors y en sa forca com si novament se decretas-sen majorment que los demés son de gran importancia per al bé publich y bon govern del present Regne, y que sobre tot se observen las condicions y pactes opposats y con-cordats en lo servissi passat dels sinch anys ab los dels quals se.s feta la prorogane, de dit servici per altres deu anys a sa Magestat, copia dels quals va insertada a la fi dels presents capitols.

Que.s se fassa com se supplica.

Montserratus Vacca secretarius. /

B c. 233 (Que especificando los capitulos que piden que sean confirmados, se proveherà lo que mas convenga. Episcopus praeses). /

A c. 943 2. Item per quant aprofita poch y no res fer lleys y estatuir e ordenar coses que con-venen al servei de sa Magestat y bon govern del dít Regne com axl bé honra illustre de aquell y de dit Estament si aquelles no se han de observar y tenir.ne per tal effecte la deguda notissia, per gò suplica dít Estament que lo capitol catorze dels decretats

A c. 943v. en lo / Parlament celebrat per lo excellentissim duch de Gandia a 26 de Abril 1614, en que se ordena que tots los capitols de cort, tant de aquell Parlament, com de altres antecedents que no estan estampats, se imprimescan pagant.se la quantitat necessaria del repartiment se sol fer a tal no sia de gasto als regnicols; mane vostra sefioria illustrissima provehir y decretar se execute y se impremescan tant los dits capitols com los del present Parlament, provehint que dels primers dines que se repartiran sia dada la quantitat per dit effecte convenient a tal ab la dilació no se dexe de fer cosa tant necessaria.

Que se fassa com se supplica encarregant.lo als repartidors.

Vacca secretarius. /

B c. 233v. (EstA bien decretado por el Presidente. Episcopus praeses). /

A c. 943v. 3. Item per quant moltas haziendas se perden y van en destrució per la perdua de molts actes que reposan en notas de notaris morts, las quals en poder de las mullers o hereus de aquells son molt poch seguras; suplican dits Estaments a vostra sefioria illu-strissima mane provehir que, mort lo notari, se fassa per lo real fisch aprehensió de las notas, prisias y protocols de aquell y se posen en lo archiu de la ciutat distintament per armaris separats las de cada notari, y cada armari tinga dos tancaduras y dos claus, la una de las quals repose en poder dels hereus y successors del tal notari, y l.altra en poder dels archivers, los quals degan ser dos y de llur mà tregan y autenti-quen las copias lis seran demanadas partint lo salari del acte per meytat ab dits hereus o viuda.

Que ja està provehit a petició d.esta giutat lo que.s deu guardar en agò.

Vacca secretarius. /

B c. 233v. (Està bien decretado por el Presidente. Episcopus praeses). /

4. Item supplican dits Estaments que per quant la breu despedidó de las causas cri- A c. 943v.

minals / es necessaria al bon govern axí per los majors gastos y llarga carceratió que A c. 944 evitan los reos com y per que lo castich dels delictes retardat es de menor exemple y

temor per als mais en la republica, mane vostra sefioria illustrissima praefigir als nobles y magnifichs doctors de la Real Audiencia y als espectables governadors dels caps de Caller y Gallura y cap de Sasser y Llugudors, cascún en son tribunal, un com-petent y precis termini dins lo qual los processor que venen per via informativa y de recurs los despesdescan y ordenen lo fahedor de justicia, sens pendre per gò salari algú; en los que ha de ser la pena corporal, o de mutilació de membre y en los de pena pecuniaria o maquisia, prengan solament sou per lliura de la part y no del sefior del lloch, ni son present de cort, segons que a dita rahó se paga de salari en causas civils un sou per lliura, y que axí bé lo segretari del criminal degà fer rebuda dels pro-cessos se li entregan expressant en aquella lo díe, mes y any per descarrech dels mini-stres inferiors que los trameten.

Que.s fassa com se supplica en respecte de fer lo notari del criminal rebuda dels pro-cessos que se li entrega expressant lo die, mes y any segons que sempre que lo han instat y demanat, lo han fet.

Vacca secretarius. /

(Està bien decretado por el Presidente afiadiendo que no despachasandose dentro de B c. 233v.

un mes, el juez inferior pase adelante contra el que huviere recurrido. Epíscopus pre-ses).

5. Item supplica lo dit Estament se servesca vostra setioria illustrissima provehir y A c. 944 decretar que los feus del .present Regne, en los quals axí per capitols de cort com per

imemorial costum y observancia de las familias dels possesors de aquells se ha succeit y succeheix per primogenitura y majorasgo vayan en lo venidor sempre als successors, servant dit orde de primogenitura y majorasgo que axí convé a la conservatió de las casas y servey de sa Magestad en no tenir dividida la jurisdictió de un feu en tants suc- cessors, ampliant aquells feus en que nos fa mensió de hembres, si no tant solament de mascles, y succehescan en fallesca de mascles, tant per testament com ab intestato, servat empero dit orde de primogenitura encara que sia de fili premort, praeferesca à sas tias, jermanas del pare praediffunt o ultim possessor, y sos honcles qualsevol que sian, gosant per ge) de la praerogativa del sexo y grau paterno.

Que lo suppliquen a sa Magestat.

Vacca secretarius /

(Que en la sucesion de los feudos se guarde la primogenitura entre los varones llama- B c. 234 dos a la investidura, y que en la succesion de las hembras y sus hijos y decendientes se

guarden las clausulas de la investidura y disposicion del drecho. Episcopus praeses). /

6. Item per quant en lo Parlament celebrat per lo illustrissim comte de Elda, tunc vir- A c. 944v.

rey y capità generai per sa Magestat en lo present Regne, fonch decretat un capitol de

numero 82 que es de la serie y tenor seguent: "82. Item per que en alguns delictes que se cometen en terras de barons y seriors de vassails, en los quals delictes succehex no sols haver.hi autors dels matexos vassaills de les villes y culpables, pero encara habita-dors de ciutats reals per lo que de haver.hi miscuits tals habitahabita-dors vostra sefloria illu-strissima, la Real Audiencia, los governadors, veguers, baix del appellido que los dits habitadors vajan culpats en taLs delictes se assumexen la conexensa de las tal causas llevant.las de la jurisdictió del tal baró, o seliors de vassalls del lloch ha hont es cornea lo delicte y a qui toca, que per gò se suplica a vostra setioria illustrissima sia servit que en lo que tocarà als propris vassalls inculpats en los tals delictes no se puga llevar la causa, o conoxensa de aquella de tal serior del lloch no obstant hi han miscuits e inculpats dits habitadors y en lo que tocarà als habitadors que puga conexer lo gover-nador, veguer, o su primo ministre ab que la meytat de la pena sia adjudicada al dit seflor de lloch hont serà fet dit delicte conforme ab altre capitol de cort està decretat puix que es divisibile, y en lo demés de la pena que.s guarde lo capitol de cort.

Sabater notarius".

Y sobre la inteligencia de aquell, circa lo distinguir quals sian los delictes divisibles, poden naxer plets; supplica dits Estament que, per obviar aquells y difencion de juri-sdicions, sia provehit que, delinquint los vassaills de baró en conpagnia de persona

A c. 945 exempta, conega lo baró de sos vassails y del exempte / conega son jutge sens fer dif-ferentia de delicte divísíble a indivisible com no se fa ernie la jurisdictió real y eccle-siastica.

Que lo suppliquen a sa Magestat.

Vacca secretarius. /

B c. 234 (Que se guarde la disposicion del drecho. Episcopus praeses). /

A c. 945 7. Item per quant es tinguda a molt gran afronta la captura quae de qualsevol persona mana fer la Santa Inquisitió, per quant vent lo rigor y secret ab que la fa pareix cas tocant a la santa fé y axi se ínfaman moltas personas de qualitat y honradas, las quals ultra patir en llur reputatió, patexen en la persona y no se lleva mai aquella infamia y mala opinió. per gò a tal aquella se evite y esser cosa justa que segons la differentia dels, sia també en diferent lloch las presents, supplica dit Stament a vostra setioria illustrissima se decrete que la Santa Inquisitió de aquest Regne, en los casos que no son de fe y adherents ad aquella sino de barallas o altros diversos delictes, tinga estos tals en diferent presó fora del Castell (que podia ser, com se diu es en Aragé, les pre-sons del juge ordinari del lloch)361 per que estan en altra presó se sabrà agò que no estan carcerats per cosas que desdigan la christiandad y santa fé catholica encoma-nant.los als tals juges ordinaris, mínistres del mateix tribuna! de la Inquisitió, y que en lo modo de capturar.los se fassa differentia dels casos de fe als demés casos.

361 A margine.

Que par cosa molt justa, que lo suppliquen a sa magestat.

Vacca secretarius. /

(Su Magestad lo advertirà al Consejo de Inquisicion para que lo remedie. Episcopus B c. 234v.

praeses). /

8. Item axí bé, per quant son excessius los gastos processals, dietas de comissaris y A c. 945

alias que se causan als litigants, y reos per no voler.se los inquisidors y sos ministres

governar.se conforme la taxatió / feta ab real pragmatica y tariffa, la qual també se es A c. 945v.

decretat se observe, (per dit tribunal)362 com la observan tots los altres tribunals ecclesiastich y reals, de que resulta gran dany dels regnicols. per gò supplica dit Estament esser provehit y decretat que en dit sant tribunà se observe dita tariffa y real pragmatica y, en cas de contravenció, li sia denegat lo auxili del bras seglar per a la executió, y la part contraria se execute de bens propris en tant com serà pres a la part agraviada, ultra lo dispost en dita pragmatica, y que de la matexa manera se regu- len totas las curias ecclesiasticas del Regne conforme les reals en materia de dits sala- ris y actes processals.

Que par axí bé cosa moli justa, que lo suppliquen a sa Magestat.

Vacca secretarius. /

(Su Magestad ordenarà a! Consejo de Inquisicion que lo remedie. Episcopus prae- B c. 235 ses). /

9. Item per quant de alguns anys a esta part han crescut tant los furts de cavalls A c. 945v.

domats y eguas domadas ab la malicia de que los lladres usan participant.hi, a voltas, los matexos ministres de justitia, a saber es que los que furtan en aquest cap lo portan a !.altre y de aquell ad aquest venent.ne alguns ab bolletins falsos y altres los prenen la justitia en les viles y per titol de cavalls o eguas de entradura se.n tener los que volen y altres encomanan a voltas mateix lladre. per a vostra serioria illustrissima suppli-ca dit Estament que, per estirpar dits furts, dels quals resulta gran dany al servey de sa Magestat y bé de tot lo Regne a causa que de por dels lladres que etiam de dins de las matexas cavallerias los furtan, se dexan moltas personas de tenir bons cavalls en que

domats y eguas domadas ab la malicia de que los lladres usan participant.hi, a voltas, los matexos ministres de justitia, a saber es que los que furtan en aquest cap lo portan a !.altre y de aquell ad aquest venent.ne alguns ab bolletins falsos y altres los prenen la justitia en les viles y per titol de cavalls o eguas de entradura se.n tener los que volen y altres encomanan a voltas mateix lladre. per a vostra serioria illustrissima suppli-ca dit Estament que, per estirpar dits furts, dels quals resulta gran dany al servey de sa Magestat y bé de tot lo Regne a causa que de por dels lladres que etiam de dins de las matexas cavallerias los furtan, se dexan moltas personas de tenir bons cavalls en que