esplen-dor que se dexa conexer deven ser magiorment privilegiats y tractats ab tota honestat
en les ocasions, y aio no obstant ha sucehit que algunes vegades, volent examinar y
rebre ad algu de aquells per testimonis los posan y detenen en les presons com si
fos-sen persones ordinaries, y es just que tingan exempció y se tracten ab differencia en
semblants casos. Pertant suplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca
decretar per acte de Cort que de assi en havant digun noble, cavaller, militar, doctor en
drets ni altra persona alguna generosa sia detingut ni posat en les presons per testimo-
ni, etiam que fos de coartata, ne digu que hatgia portat insignia de conseller ni los ensaculats en bossas de en caps y segons, ni llurs fills ni los doctors en arts y medicines si no que se examinen y rebban en llurs cases.
Que lo supliquen a su magestad.
Maronju secretarius. /
c. 691 24. (Que per les fabriques y fortificassions de les plasses del regne se pose en una caxa de tres claus que tinga aquest illustre Capitol callaritano los deu mil escuts que si deduhiran del real donativo, tenint les claus los tres primers vots dels Estaments, apli-cant.se dita partida per dit effecte y no altrament)
Item per quant les fortificassions y plasses mes importante del regne necessitan de reparo y augment per poderse deffendre en les ocasions de enemichs, y si be en variis donatius se hatgia fet la offerta ab calitat y reserva que deu mil escuts restassen y servis-sen per dit reparo y augment no se ha effectuat, no obstant que resten axi reservats, ab que estan expostes les dites plasses y fortificassions a dairis coneguts que poden rebre dels enemichs, y es be que se previngan y reparen ans de sucehír puix es de tant gran servissi de sa magestad, seguretat del regne y benefissi publich. Pertant supplican dits Estaments mane vuestra excellencia decretar per acte de Cort que estos deu mil escuts reservats cascun alti del donatiu offert se gasten durant dit decenni realment y ab effec-te, y se empleen y consu_mescan en dits reparos y augments de fortificassions de plas-ses, distribuint aquells per rata segons la importancia, grandaria y calitat de la plassa que se deu reparar, fortificar y augmentar. Y pera que puga lograrse magiorment lo effecte de dita distribussió y empleo de dits deu mil escuts cascun aifi, que aquells se hatgian de compendre de les porcions per rata del que deven contribuir les ciutats en lo dit real donatiu, y enserrar en una caxa de tres claus que hatgia de estar en la sacri-stia d.esta sancta primacial iglesia calaritana, les quals claus les tingan los tres primers vots de dits Estaments, y no pugan extreure de dits dines per convertirlos en altres usos mes que en dits reparos de plasses y fortificassions y llurs augments, que se deuran gastar ab llur intervenció y consentiment y no en altra manera, sots pena a dits primers vots de pagarlo de bens propris en cas de contravenció, sens que pugan excu-sarse de pretexto algu, ancara que sia de fet de princep; y que a les ciutats se lis admet-tia en Ilegitim pagament a compte de la porció que lis cabra a pagar cascun aifi del donatiu offert la rata que ab certificatoria fermada de dites tres primeres veus y dels secretaris de dits Estaments constara haver buidat y posat en dita caxa de tres claus.
Que lo supliquen a su magestad.
Maronju secretarius.
25. (Que ningu puga ser carcerat, desterrat et alias per delicte comes per altra persona) Item per quant de dret digu pot ser tingut ni molestat per delicte de altre; y se ha expe- c. 691v. rimentat de airis a esta part que per delictes que uns han comes / se son carcerats, desterrats y trets de llurs cases altros que no han delinquit ni concorregut en los delic-
tes, y ancara demolit y derrocat cases y sequestrat los bens dels tals que no han faltat, que es de daiíi notable y desconsol generai dels regnicols, vehentse patir los que no han delinquit per haver faltat altros desattentos, y es just que tinga son degut reparo.
PeNo supplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca de decretar per acte de Cort que de assi en havant no se puga procehir contra los pares per delictes dels fills, ni contra germans per delictes dels altres germans, ni demes parents dels delin-quents que no hauran conspirat ni concorregut en los delictes dels altres, ni del marit per lo delicte de la moller nec e contra, ni contra del amich per lo delicte del amich en que no haura concorregut, ni extraure.los de llurs domicilis ni tant poch demolirlis les cases, sequestrarlis bens ni molestar.los altrament ab gastos.
Que se tendra congideración a lo que suplican guardandose justitia.
Maronju secretarius.
26. (Que per informes sinistros de personas mal affectes no se pugan fer passar als regni-cols de llochs sans hont viven a llochs de mala constellassió en temps de intemperia) Item per quant moltes vegades los que governan en lo regne, moguts de informassions o representasions que persones mal affectes donan contra altros, manan que los que son en llochs sans y de bons aires passen a altros que no lo son y de un Cap a altre en temps de intemperie y de mala constellassió del aire, de hont sucehex de ordinari que a mes de correr evident perill de les vides los que passan axi de un lloch a altre no llibran de summos gastos y enfermetats, y molt frequentement averiguades les causes no se troba en aquells culpa punible o almeins es tant leve que no merex castich tant gran com de passar en temps tant perillos; y es molt just que daifi tant considerable y perju-dícial al benefissi publich sia reparat, magiorment no corrent perill de descredit digu la authoritat y bona administrassió de la justissia, puix apparexent que convinga no restar llibre lo tal que se pretendra delinquent y que deu passar de un lloch a altro, se pot assegurar ab fianses en lo matex lloch de son domicili, o segons lo cas en les presons, ab que logra la justicia son fi y la seguretat de la persona, y aquesta no corre lo perill cert y evident essent incert lo exit de la pretesa o carrech per lo qual se fa passar la isla, sens que parega tenir supletori ab que se ordenas venir o passar per mar, per que ade-mes que no llibra del perill del naufragio o es-/clavitut resta expost als accidente del c. 692 matex intemperi venint cas que ab tempestat o persequussio de enemichs se vegia obli-gat a pendre terreno, essent tambe cert que no llibraria de summos gastos que appor-tan ab s[i] les embarcassions com es notori. Per lo que supplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca de decretar per acte de Cort que de assi havant no se pugan manar ni obligar en temps de intemperie y mala constellassió de aire a que passen la isla y de un lloch a altre cavallers, doctors, ciutadans ni altro algu que viu en lloch tín-gut y reputat de bon aire, puix com se ha dit en cas paregues haverse de assegurar podra ser ab fiansa o presó de lloch o districte que sia de bon aire.
Que se tendra consideracíón a lo que representan.
Maronju secretarius.