• Non ci sono risultati.

Item supplica dit sindich que, attes molts vassalls de dita encontrada tenen terras ara-

c. 332v.

torias proprias, y per esser proprias las viles es menester, si volen tancarlas y / plantar-

las a vigna, acudescan al illustre procurador real y en lo tribunal de la Real Procurassio

demanen la llisencia; y per alcansar aquella hi venen a gastar ultra quatre escuts, puix

ab la primera sedula se lis provehex que fassan revista, aquest despacho importa un

escrit y presentali aquest despacho al tinent de procurador real; aquest per fer la

revi-sta pren quatre lliures, lo final sis reals, lo arguazir sis reals, y lo notari vuit reals, y

apres es menester obtenir la llisencia mediant altro despacho; y aso sobre lo gasto de

anar y tornar axi, que trobant.se los vassalls ab pobresa, per por de tanto gasto se

dexan de fer tancats y de piantar vignas en sos propris territoris. Pertant sia vuestra

excelencia, en nom de sa magestad, servit consedirlis que pugan dits vassalls en las

ter-ras proprias tancar y plantar vignas sens tenir obligassio de acudir al Real Patrimoni y

Procurassio Real a pendre llisencia, si no ab llisencia del tinent de procurator real de la

encontrada; y que aquest ni sos ministres no prengan dietta alguna ni digun dret pera

consedirla, si no se pague al notano la actuassio tant solament, segun se suplica, o del

jutgie ordinari ab assistencia dels sindichs y de sinch homes ajuramentats. Y que aio se observe llevant tot abus.

Siendo proprias las tierras hagase como supplican.

Maronju secretarius. /

4. (Que los vassalls pugan (liberamente tallar llefiatn y Rea que tindran menester per llur c. 333 us propri de las montatias de la encontrada solamente ab revista y llicencia del official)

Item supplica dit sindich que, attes en dita encontrada patexen los vassallos en lo invern dels frets y neus que hi fa, y per repararse y poder viure han menester tenir las casas be cubertas de llefia. Y de pochs ayns a erta part se ha introduhit per los arrenda-dors que no permeten que los vassals ne tallen en las montatias proprias de cada vila sens llicencia expressa del Real Patrimoni, ab la qual son privats de aquella comoditat;

y molts per aquest respecte no fan casas novas, y altres per viure ne dexan cahure les fettes. Que perso sia vuestra excelencia servit decretar que los dits vassalls pugan llibe-rament tallar lo lleríam y llena que tindran menester per llur us propri de las montaiias de dicha encontrada sens llicencia de dits rendadors ni del Real Patrimoni, si no sola-ment ab revista y llicencia del official.

Que acudan por la licencia, y que no se les lieve cosa alguna por el.

Maronju secretarius.

5. (Que pugan trehure narbonis y desboscar los trossos de terra que trobaran ser a proposit pera llaurar sens incurso de pena, no tocant los abres fructiferos)

Item supplica dit sindich que, attes los arrendadores de [dita] encontrada se han usur- pat lo poder los vassalls en los territoris de cada vila fer narbonis en hont llaurar; y essent aquellos territoris de la encontrada esterils, y tots [pedro]sos, y si un tros de ter- ritori que hi ha bo per llaurar no [...] a narboni no tenen lloch bastant per la llaurera [... mane] decretar que dits vassalls de vui en havant treure narbonis y desboscar los trossos de terra que trobaran ser a proposit per la llaurera, sens impediment de perso-

na alguna, y sens / incurso de pena, dexant en las abres fructiferas que hi seran lo c. 333v.

pendo com mana la real pragmatica.

Que se las dar a las ordenes combenientes para aliviarlos.

Maronju secretarius.

6. (Que lo sargent major no puga maltratar a ningu major ni vassall de bastonades, y que solament sian obligats a darlis los cavalls que manan los capitols de Cort)

Item supplica dit sindich que, attes la dita encontrada es en lloch ahont venen a descansar y parar lo comissari de la cavalleria y sargent major de la infantaria de las mostras que van a fer en les viles del Cap de Gallura, per esser aquel pas, y solen los degastos lis donan enviarles de dita encontrada a Caller; per cc, manan molts vassalls per forca ab sos cavalls, essent que no tenen tal obligassio, y los majors no acudexen los maltratan etiam de bastonadas. Que perso mane vuestra excelencia decretar que

per dit sargent major que es y sera en temps algu puga maltratar a ningun mayor ni vassalls de bastonadas ni altramente, y que solamente sien obligats a darlis los cavalls que manan los capitols de Cort, tant per compailia com per carrega; y manant al con-trari ni los vassalls sian obligats a obeir ni los majors a manarlos, pena de privassio de offissi a uns y altros. Y que axi be degan de observar ad unguem lo dispost per dits capitols de Cort, tant en raho de las faltas com en llur dietas, attes de la encontrada sen pren tots ayns ultra gincuanta o sixanta escuts.

Que se haga como se suplica.

Maronju secretarius. /

c. 334 7. (Que lo dit sargent major fassa la lista dels milicians ab assistencia dels sindichs de cada vila y de sinch prohomens)

Item en consequencia de dit antegedent capitol suplica dit sindich mane vuestra exce-lencia decretar que dit sargent major atgia de fer lista dels miliciants ab assistencia dels sindichs de cada vila y sinch homes, y posen en la milicia los que aquells diran, y ab ella y no altrament prenga las mostrar; puix sugehex que porta una llista de molts ayns y fa pagar o posar en falta molts que son morts y altros que no viven en la encontrada, con-tinuando ago molts anys, que no vol dar credit a las fes de esser morts, a tal importen molto las faltas.

Que se haga como se suplica.

Maronju secretarius.

8. (Que se observen los privilegis en orde a que lo offisial sia natural y que sia dels nomenats en la tenia)

Ittem suplica dit sindich que, attes per lo real privilegi exhibit y altros ordens reals, resta concedit als vassalls de dita encontrada que lo offisial sia natural della y elegit de tres que los vassalls nomenan. Lo que de pochs ayns a esta part se ha alterat lo offissi, puix molts condiccions de tenirlo procuran aquells se lis encomane per los seflores vir-reys en lo interim, que se espera lo privilegi de sa magestad, y ab ago se contrave a dites concessions e [...]tament consiguexen lo offissi que los vassalls no [...]gueran dar quigas, conexent no esser benemerits. Que pergo vuestra excellencia mane decretar que de si havant se observe lo dit privilegi y congessions predites, tant en lo respecte / c. 334v. de que sia lo offisial natural, com en raho de que sia dels nomenats en la terna. Y cas que al temps acostumat del introit del nou offisial no fos tingut lo privilegi, que no se puga encomanar dit offissi si no a hu dels nomenats en la terna fetta per los vassalls, sots pena de que no sia en tal mes habil en servir dit offissi.

Que se les guarde el privilegio que tienen.

Maronju secretarius.

9. (Que no sean obligats a pagar mes de quatre reals cada hu per cada proces per los dits porchs, acisorja, forment y ordi)

Ittem suplica dit sindich que, attes en lo capitol quinto dels corwedits en lo Parlament del excelentissim sefior compte de Elda, que se han produhit, fonch decretat que lo offisial y escriva de dita encontrada no pugan pendre dels processos criminals y civills si no quatre reals a cascu, segons lo antich costum; y de cada pastor de porchs un porch al offisial y lo escriva un aquisorja; y dos embuts de ordi y dos de forment cada vassalls que llaura; o que prenguessen los salaris segons la real pragmatica dispon, y que fos a llur electio pendre lo hu o lo altre. Y en exa conformitat lo offisial que llevors era elegi lo pendre lo forment y ordi, y dels pastors lo porch y aquisorja, y no la tachas- sio de la real pragmatica. Y de pochs ayns a esta part los dits offisials y escriva s.en pre- nen tant lo bestiar, forment y ordi com axi be se fan pagar dels processos, segons importan por la real pragmatica, en dain notable de dits vassalls, / y per esta causa van tan codiciosos molts a tener los offissis. Que pergo sia vuestra excelencia servit decre- c. 335 tar que los dits vassalls no sian obligats mes que a pagar los quatre reals cadahu per cada proces, y los dits porchs y aquisorja, y forment y ordi, no estigan obligats a pagar cosa mes alguna per dits processos no obstant la real pragmatica.

Que no tomen mas de aquello que se ajustaron tomar de por antes.

Maronju secretarius.

10. (Que qui ha servit de offisial per privilegi real o per encomana no puga servir dit offissi fins sian passats tres biennis)

Ittem per quant se ha experimentat que molts [...] codiciosos de ser offisials de dita encontrada tenen medio [de] com ferlos posar en terna, y se fan elegir, y apres de haver servit lo bienni tenen inteligencia de f[erse] nomenar altra vegada o conseguirlo per titol de en[co]mana; y es just que los honors se repartescan. En que pergo sia per vuestra excelencia decretat lo que sirvira per offisial o per encomana o per privilegi no puga [tornar] a servir en dit offissi fins passats tres biennis [...] que atgian servit altros dos offisiales sens lo tal, y [...] mes atgia purgat taula del exercissi, segons resta conten-gut y esta dispost en la real pragmatica.

Que se haga como se suplica.

Maronju secretarius. /

11. (Que lo consultor real no puga pendre salari de las interlocutorias dels processos, c. 335v.

solo un real de a vuit per lo salari de la sententia definitiva)

Item suplica dit sindich que, attes per lo noble consultor real en los processos que li portan a judicar declara algunas vegadas interlocutoriament, y pren lo salari del reo y altre salari apres per la definitiva; y sucehex que de ordinari estas interlocutorias son descuits dels ministres. Y per que vagian los processos be istruits lo dit consultor real lis ordene lo que han de advertir, y no no ha de redundar en dain dels pobres reos, que no son tinguts a la iniuria dels ministres y a pagar mes que un salari, que es un real de vuit. Que perso sia vuestra excelencia servit decretar que las interlocutorias que en las causas criminals que dit consultor judicara no puga pendre salari algu dels reos, y

aquells no sian tinguts pagar per tota la causa mes que un salari que es un real de vuit.

Que se haga como se suplica.

Maronju secretarius.

12. (Que se observe lo acostumat en raho de pagar al real Patrimoni lo dret de las ovel-las y abuchs de abelovel-las)

Ittem suplica dit sindich que, attes la real encontrada de Barbarja Belvi resta aggregada a la Real Corona, com lo es la encontrada real de Mandrolisai, uniformement a ambas encontrades se lis ha concedit los matexos privilegis, graties y prerogatives, y es just que se lis confirmen aquelles, segnaladament en las pagas que fan al Real Patrimoni de c. 336 ovellas y abuchs de abellas. Mane vuestra excellencia / concertarlos a dits vassalls en la forma de las pagas E...] y de la matexa forma y cantitat en raho de ditas abellas y ovellas, pagant com pagan los vassalls de Mandrolisai. Y si fos menester de nou ottorgarselis.

Que se observe lo acostumbrado.

Maronju secretarius.

13. (Per poder tenir concellers o jurats en la forma que los te Mandralosai)

Ittem suplica dit sindich que, attes per dit real privilegi y concessione fettes en dit Parlament del excelentissim serior compte de Elda, lis fonch concedit a dits vassalls lo poder tenir concellers o jurats en la matexa forma que la encontrada de Mandrolisai los te, y fins vui no ha posat en exequcio que quant es conveniencia publica, que axi se execute. Que perso mane vuestra excelencia decretar que se posen les dites reals con-cessions en exequtio en la matexa forma que actualment se practica en la de Mandrolisai.

Que se haga como se suplica.

Maronju secretarius.

14. (Que los vassalls de las quatre comunitats degan congregarse lo díe de la nativitat de San Juan Baptista en la villa de Belvi, y en la parroquial iglesia de aquella, y se assen-ten en la tema los tres que la major part de ditas comunitats eligira)

Ittem suplica dit sindich que, attes sobre fer la tema de offisial se ha introduhit un abus, es que se curan de ajuntar las comunitats, sino que aquell Eque] va en la pre- tensio s.en va de casa en casa de nits y an[...]gadament captant los vots; y moltes vega- c. 336v. des la major / part dels pobres vassalls es de contrari sentir, y los assentan com lis parex y no segons lo dictamen de llur conciencias; y com son pobres ordinariament y los que van en pretensio son personas poderosas no poden replicar. Que perso mane vuestra excelencia, en conformitat de la costum que antiguament hi era, degan lo die de la nativitat de San Juan Baptista de juntarse tots los vassalls de les quatre comunitats de dita encontrada en la vila de Belvi, y en la parroquial de aquella, y se assenten en la tema los tres que la major part de ditas comunitats elegira, sots pena de nulitat y pri-vassio de offissi.

Outline

Documenti correlati