contribuexen los del estat ecclesiastich y se recullin per los venerables Capitols de les cathedrals del regne, y pera remetrese a esta ciutat corren perril, fiantse ab persones particulars, no tenint [se] guretat en los camins, y es just que se evite dit perrill que podrían correr de que lladres y malsfactors le robassen, de hont vendrian a [te]nir tre-balls, y podria venir cas que lo pagassen dos vegades, que seria de [ma]gior augment de pobresa en lo regne. Pertant suplican a vuestra excellencia dits Estaments se serve-sca decretar per acte de Cort que en totes les ocasions de reme[ses] de dites porcions dels Capitols se li done segur conboi de un lloch a a[ltre] sens gasto algu de dits Capitols, a tal vingan ab tota seguretat.
Que se haga como se suplica.
Maronju secretarius.
37. (Que haja numero de 18 notarios en la Lugartinencia General y que no sirvan sub-stitutos por ellos)
Item per quant de no haverhi numero cert de escrivans en la [Lloch]tinencia General c. 696v. del present regne, y de la multiplicitat d.ells sol / naxer confusione e inconvenients en los actes, procehiments y despachos, que moltes vegades se retardan per no poderse dar aliance a alguns de aquells, que per no tenir molts negossis a carrech en dita Llochtinencia se ocupan en altros empleos y cases particulars, ab que patex lo curso de dits despachos dels tractants y litigants, y es iust que se pose lo remei convenient, reduintse a numero fixo a carrech dels quals hatgian de correr dits negossis y no per altros ni substituts. Pertant suplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca de decretar per actes de Cort que los notaris y escrivans de la Real Audiencia y Llochtinencia General sian reduhits a numero cert, que no excedescan de devuit, y que en aquestos no hi pugan ser persones que tenen offissis incompatibles y que lis impedexen la personal assistencia al temps del curso y despacho dels negossis, magior-ment magior-mentres subsistira dita incompatibilitat e impedimagior-ment, y que dits notaris o escri-vans no servescan per substituts; y en cas que algu d.els del numero vingues a faltar per algun accident o enfermetat que per los negossis que corren a carrech d.ell nos puga valer de substitut o substituts si no de altre que sia del matex numero, que hatgia de fermar per lo tal ausent o impedit.
Que se haga como se suplica.
Maroniju secretarius.
38. (Que no admetan appelacions y supplicacions [en] forma de sentencies mere inter-loqutories, o simples provisions quo ad suspensivum, y en cas de revocassió torre la causa al primer estat)
Item per quant se ha experimentat que de dar lloch y admetrese appellassions y supli-cassions de les sentencies merament interloqutories y de les provisions simples se han retardat los despachos de les causes y curso llegitim d.ells, en gran daiii y perjuisi de les parts litigants, y es just que aquest dairi sia reparat y se obvien les ocasions de dilas-
sions ab que procuran protellar alguns la expedissio de les causes, sols perque no se vinga a la fi y conclusió d.elles. Pertant dits Estaments suplican a vuestra excellencia se servesca de decretar per acte de Cort que de assi en havant no se admettian appellas- sions ni suplicassions in forma de sentencies maere interloquutories o simples provi- sions quo (ad] suspensivum, y en cas que vingues a revocarse / la tal provisió o sen- c. 697 tengia mere interlocutoria que torre la causa al primer estat.
Siendo con conocimento de causa que se haga como se supplica.
Maronju secretarius.
39. (Que los seiiors virreyes, governadors y presidents no prengan los reals ni mig reals per estarell dels forments de les ciutats y demes porcíonistas)
Item per quant en conformitat dels reals ordens, privilegis y capitols de Cort los for-ments de porcions de les ciutats, barons, magnates y feudataris que fan lo servissi del encerro son llibres en llur extrasió que no pagan dret algu, y de alguns api-1s a esta part se ha introduit que de dits forments dels encerros de les ciutats lis solen demanar míg real per cada estarell y a vegades un real, ab que se van magiorment atrassant les dites ciutats y patexen llurs ac[re]hedors en les cobrances de lo que han de haver la diminu-sió de lo que importa lo tant de dits mig reals y reals y iuntament augmenta la falta de poder fer de propri los encerros a que de necessitat son tingudes dites ciutats y demes porcionístas. Pertant suplican dits Estaments mane vuestra excellencia decretar per acte de Cort que [de] assi en avant los setiors virreis, presidents y governadors no pugan pendre dits reals ní mig reals per estarell dels forments de las porcions de dites ciutats y demes porcionistas que se extrauen fet lo servissi, si no que se dexen extreure lliberos y franchs conforme tenen la exempció.
Que suppliquen a su magestad.
Maronju secretarius.
40. (Que ningun vassall real ni baronal no sia obligat a fer mes que un manament y se observe la real pragmatica)
Item per quant conforme a dret del regne y disposició de les reals pragmatiques los vassalls de terres reals y baronals sols deuen fer un manament y no son tinguts [...]
alguns si no es que en cas se hatgian menester se paguen per llur jornades, conforme resta tal.] per reals ordens; y de aitis en sa se ha introduhit que molts vassalls de dites villes y llochs no sols [ne] fan hu de manament pero los obligan a fer repetits y tripli-cats sens que se lis done ni pagues [ni sti]pendi algu ab que se empobrexen magior-ment y se impossibilitan pera la assistencia en llurs empleos, y es just que se repare aquests dain y sian los pobres vassalls Pertant suplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca de decretar per acte de Cort que [de agi] / en havant no puga c. 697v.
ser manat vassall algu a fer mes que manament, y se observe la real pragmatica impo-sant pena de sinch lliures en cas de contravenció irremisiblement exequutadora als officials, magiors y a qualsevol altre ministre que contravindra.