Item per quant en conformitat dels reals ordens, capitols de Con y privilegis del regne digu pot tenir vot en Corts si no son aquells que son del gremi del Estament en que

han de assistir, y axi los carrechs y empleos de les coses de les Corts parexen vinculades

als matexos que son dels Estaments,

llurs tractaments y diligencies en bon adres,

honors y premis del regne deuen correr per mans de aquells de qui se componen, tant

per les magiors notissies que tenen de lo que se tracta en dits Estaments com ancara

per que com a mes interessata lis corre obligassió de solicitar ab mes desuelo les

conve-niencies importants al real servissi, conservassió del regne y benefissí publich. Pertant

suplican a vuestra excellencia dits Estaments mane decretar per acte de Cort que de aqui en havant no puga ser nomenat, ni vagia per sindich de les Corts per part del regne persona alguna que no sia del gremi dels dits Estaments, y tinga vot en ells.

Que por estar a arbitrio de los Estamentos la nominación del sindico que nombrean a quien quisieren.

Maronju secretarius.

45. (Que mai ningun regnicol ni morador del regne puga ser extrehet d.éll a servir de soldat no volent si no fos causa cognita)

Item per quant trobantse com se troba aquest regne ab la ocasió del contagi molt dete- c. 699 riorat en moradors, de calitat que moltes viles y / llochs restan despoblats, y a exa causa los terrenos incultos per falta de gent, esser lo arbitri mes estès de dit regne y en que consistia la magior part de sa opulencia, ha sucehit extreurese molts d.éll a servir de soldats contra llurs voluntats, sens haverselis averiguat causa alguna de delicte ab que, anant aquells de mala gana, ni servexen de soldats per no tenir inclinassió ni se emplean en la agricultura, y axi va magiorment deteriorant aquest empleo, y per conse-guent minorantse les opulencies del regne; y quant mes se deteriora magiorment se impossibilita lo poder servir a sa magestad y socorrer a les reals necessitats y a la def-fensa del matex regne, per ser isla del Mar Mediterraneo y exposta a les inclemencies e invasions de enemichs de la Real Corona necessita estar provehida dels nativos, que per esser patria propria ab magior amor y affecte se exposan a la deffensa, no sols per lo innato amor que tots tenen al rey nostre setior pero ancara per lo interes del propri domicili y carino de la patria, y es molt just que dain tant considerable per les circum-stancies referides y demes que se dexan conexer sia reparat. Pertant suplican a vuestra excellencia dits Estaments mane decretar per acte de Cort en lo real nom de su mage-stad que digu regnicol ni morador del regne puga ser extret d.éll a servir de soldat no volent, si no fos que causa cognita concorreguessen en algu delictes per los quals alme-ni pogues ser exiliat, y en lloch del exili servir de soldat los aliis condignes als seus demerits.

Que se tendra consideración a lo que representa.

Maronju secretarius.

46. (En la forma se ha de observar per la distribussió del forment se farà als llaurador per rahó de la sementera, dexantselis lo deu per cent exempt de qualsevulla execu-cións per deutes)

Item per quant lo unich y mes segur empleo en que se ocupan los moradors del regne es lo exercissi de la agricultura, en que consistex la magior opulencia de aquell, y per causa tant justa tenen otorgats los llaoradors tant lloables privilegis de dret comu y de reals concessions dels seflors reys sereníssims que son patents, mirants sempre a lo mes c. 699v. / segur de llur conservassió y manteniment, que ab assegurar aquestos parex que se tè fermissim lo restant, y consistint lo mes cert de llur conservassió en que tingan forment

almeins lo pregi per emplear, y si lis faltas aquelles es averiguat que no podrian exercir la llaorera, y sens esta no prometentse fruits es indubitat que vendria a recaure en dain comu y destrució universal del regne; y per esser com son generalment tant pobres y obligats a variis deutes que han contrahit si no se amparassen ab special privilegi los oprimirian los acrehedors, a que qualsevol fruits y recolta que tinguessen en primer lloch servis en satisfassió de dits deutes, que si be es just se paguen aquells mirantse al mes precis y necessari que es lo no faltarse al sembrar de hont se espera lo socorro de la causa mes urgent deu attendrese a la indemnitat de tots, preferint sempre als llaora-dors, que dels fruits que nostre Sefior darà ab la fatig. a de aquells se acudiré tanbé a la satisfassió dels acrehedors, que es sols differirlis la paga ab justa y urgentissima causa y sen dain del acrehedor que pot tenir lo benefissi del util que li podria dar son credit en lo temps intermedi, y la entera satisfassió a son temps ab la abundancia que nostre Sefior se sirvira dar; y no conservantse lo llaorador en son arbitri vendria ab evidencia a pedre hu y altre que seria la destrussió y perdissió universal, y es just que materia tant important sia previnguda oportunament. Pertant dits Estaments suplican a vuestra excellencia se servesca decretar per atte de Cort que de assi en havant als llaoradors del que recullirén de forment se hatgia de reservar lo deu per cent, sens que de aquell se puga exequutar per digun acrehedor, per molt que sia privilegiat ni per altra causa, via ni rahó alguna que dir e imaginar se pogues, ni per deute real y fiscal, ni per la sati-sfassió de drets dominicals y baronals, restant tot los demes expost a les exequssions, sequestros y rendas per la paga deguda als acrehedors, sens frau ni ocultassió alguna del demes de dits deu per cent; y que los ministres nos pugan [...]gar a les instancies dels acrehedors sots les penes de dret52, y que per la seguretat de la reserva dels dits deu per cent se hatgia de depositar en lloch tret y segur en poder de persones de tota satisfassió pera que al temps en que estan empleats en la llaorera se lis donen pera sem-brar los dos tersos del reservat de cada hu, y lo altre tersi per mengiar en dit temps; y per que se puga ab tot effecte practicar lo bon intento de aquesta reserva, que cascun aifi en cada vila en lo mes de maii lo official o qualsevol altre ministre, es llochtinent o magior, ab sinch homens expertos / y de bona consiencia hatgian de deputar los c. 700 depositaris de dits reservas, que sian persones segures y de tota satisfassió, sots pena que faltantse ad ago que no sian axi segurs per la bona administrassió y distribussió lo han de pagar de bens propriis los dits homes y ministres electors; y perque lo traball sia repartít y no vinga a patirlo tot hu que en les viles hont si llaura sinquanta llaoradors de forment de reserva hi hatgia de haver un depositari, y passant de sinquanta ne hi hatgia dos, y axi respectivament per cada sinquanta hu, y feta dita elecció y nomenassió, que en lo temps de la recolta abans del encerro vagian dits ministres ab sinch homens y los depositaris y recullian y asseguren los dits deu per cent, no dant lloch a que encerren sens que sian ab effecte depositats dits deu per cent de reserva, y axi encerrats y asse-gurats ab compte y rahó al temps de la effectiva llaorera a cada hu dels que tendran dit

52 Segue una riga cancellata.

forment reservat se li done cada diumenge lo bastant per llaorar tota la semana y per mengiar en aquells dies; y que axi be per que no se cometa frau per dits llaoradors, concluida la llaorera tingan obligassió de denunciarla per lo mes de mars als ministres, y aquestos denunciada o no en lo dit mes hatgian de fer la revista y estim ab homes practichs del que cada hu haura denunciat haver llaorat, per [veher] si correspondra al tanto dels dos tercis que tenia obligassió de llaorar del forment reservat, precehint jura-ment de cada hu de dits llaoradors; y trobantse a quisvulla d.ells que no ha llaorat lo tanto que li cabia de obligassió que incorrega irremisiblement en perdiment del privile-gi de llaorador y benefissí de reserva y quince dies de presó, y que dits ministres ní depositaris per ser aquest interes publich no hatgian de pendre dret ni stipendi algu per estes assistencies, averiguassions y administrassió respective.

Que se haga como se suplica.