anar personalment, ni fer cosa alguna, [si no] per lo virrey de dit regne, de manament de sa magestad o per lo govemador no era provehit e manat designant.los. En les quals coses vol la dita magestad del serior rey los dits manaments esser servats.
Fuit maiestati nostrae humiliter suplicatum pro parte dictorum vassallorum universita-tis et singularium dictae encontratae de Mandrolisai quod praedicta capítula et unum-quodque eorum et omnia singula in eisdem contenta, dictis universitatibus et singula- c. 341v. rum / encontratarum praedictarum de Mandrolisai et de Barbarja de Belvi laudare et aprobare, ac de eisdem privilegium habens vim pactionatae legis in perpetuum duratu-rum firmare et corwedere, de benignitate nostra dígnaremur, nosque eoduratu-rum suplicatio-nibus inclinati, quia dieta capitula quae mature recenseri fecimus honorem et augmen-tatum concedere prospeximus nostri Regii Patrimonii, et utilitate reipublicae, universi-tatum praedictarum tenore presentis cartae nostrae, perpetuis temporibus firmiter vali-turae, vicemque et vim pactionatae legis obtinentis, de nostra certa scientia, matura deliberatione, praeunte praeinserta capitula et unumquodque eorum, et omnia et sin-gula in eisdem contenta, iuxta responsiones in fine cuiuslibet praedictorum capitulo-rum factas prout in eisdem continetur, per nos et omnes heredes et successores nostros in dicto regno laudamus, aprobamus, ratificamus, concedimus et firmamus, vimque et efficatiam perpetui privilegii et pactionatae legis volumus illa habere. Convenientes et promitentes in nostra bona fide regia, in manu et posse notarii et secretarii nostri infra-scripti, tanquam publicae personae, pro praedictis vassallis, universitatibus et singulari-bus praedictarum encontratarum, aliisque personis quarum interest et intererit legiti-me stipulantis, juramus in animam nostram ad crucem t Domini et eius sancta quatuor evangelia, manibus nostris corporaliter tacta, quod nos nostrique et haeredes et succes-sores praedicti ac nostri et eorum officiales praeinserta capitula et unumquodque eorum, et omnia et singula in eisdem contenta, quemadmodum per eorum responsio-nes, concessa sunt, roborata atque firmata, tenebimus et observabimus et faciemus per c. 342 quos deceat irrevocabiliter observari, et contra non / veniemus aut aliquem venire per- mitemus quavis ratione seu causa. Serenissimo propterea Joanni, principi Castelle et Gerunde, primogenito nostro carissimo et in regnis nostris Castellae et Aragonum hae-redi et successori, sub patemae benedictionis [...] et aliis futuris suecessoribus nostris in dicto regno intentum nostrum [...] apperimus spectabilis, magnificis et dilectis con-ciliariis nostris viceregis in dicto regno, gubernatoribusve Capitum Lugudori, Calaris et Gallurae, ac procuratori regio et eorum loctinentibus, et coeteris universis et singulis offitialibus et subditis nostris in dicto regno, et signanter universitatum dictarum encontractarum et ipsorum offitialium, locatenentibus, presentibus et futuris, ad quos spectet quatenus praeinserta capítula et unumquodque eorum, et omnia et singula in eisdem contenta, iuxta eorum responsiones, teneant firmiter et observent, tenerique et observari faciant irrevocabiliter per quoscumque, et contra non veniant aut aliquem venire permitant quavis ratione, causa quae ipsis officialíbus nostris et eorum cuilibet peragendum [ad] contrarium tollimus omne posse, irritumque decernimus et nulla [ .]
si secus praesumpserit attentare. In quorum omnium et [singu]lorum fidem et testimo-
nium presentem fieri iussimus. Datum in Villa Metinae del Campo, die vigesimo tertio mensis septembris anno a nativitate Domini millesimo quadragentesimo octuagesimo, regnorumque nostrorum videlicet Siciliae anno decimo tertio, Castellae et Legionis septimo, Aragonum vero et aliorum secundo. Signum Ferdinandi, Dei gratia regis Castellae, Aragonum, Legionis, Siciliae, Toleti, Valentiae, Galletiae, Maioricanum, Hispalis, Sardiniae, Cordubae, Corsicae, Murciae, Giennis, Algarbi, Algezirae,
Gibraltaris, / comitis Barcinonae, domini Viscaye et Molinae, ducis Athenarum et c. 342v.
Neopatriae, comitis Rossillionum et Ceritaniae, marchionis Oristanei comitisque Gociani praedicti regni, praedicta laudamus, concedimus, firmamus, promitimus et iuramus, hancque cartam nostram nostro comuni sigillo mandavimus impendi et muniri.
Yo el rey.
Testes fuerunt praedicti presentes nobiles Joannes de Lluna, camerlengus, Raymundus Despes, maior domus, et Ferdinandus Alvarez de Toledo, secretarius dicti domini regii, consiliarii.
Signum mei Petri Camanyas praedicti domini nostri regis secretari eiusque auctoritate publici notari per universam eiusdem terram et dominationem, qui praedictis una cum testibus suprapositis interfui, eaque scribi feci et cum rasis et emendatis in lineis VIII a aquells, XVIII naturals, XXIII tertio mensis, XXXIIII Siciliae anno decimo tertio, clau- sit.
Vidit Alphonsus Sanchez pro thesaurario generali.
Vidit Malet Fisci advocatus.
Berengarius Granell pro conservatore.
Dominus rex mandavit mihi Petro Camanyas et in posse mei praedicti concessit, pro- misit et juravit. Viderunt eam Alphonsus Sanchez pro thesaurario generali, Franciscus Malet Fisci advocatus, et Berengarius Granell pro conservatore.
In Itinerum tertio, folio CLVIIII.
Volentes et auctoritate regia decernentes praedicta quod presenti nostro transumpto sive exemplo publico, quod per notarium et scribam nostrum infrascriptum collationa- ri fecimus, et illius registro de coetero et in antea, tam in presenti regno Sardiníae quod extra ubique locorum, in juditio et extra stetur ipsumque exemplum huiusmodi fidem faciat inique detur et adhibeatur talis et tanta fides qualis et quanta dicto originali regio privilegio data fuit et adhibita / dareturque et adhiberetur si ipsum privilegium origi- c. 343 nale in me[...] exhiberetur seu ostenderetur, quibus omnibus et singulis tanquam [...] rite et legitime factis, auctoritatem nostram, imo verius regiam, imponimus pariter et decretum. In quorum omnium et singulorum fidem et testimonium presentes fieri iussimus, regiique sigilli nostri off[icii] Locum37 Generali impraessione munitas.
Datum in civitate et Castro Calaris, die duodecimo mensis settembris anno a nativitate Domini 15sexagesimo sexto, in studio domus solitae habitationis dicti magnifici regen-
37 Si intenda Locumtenentiere.
tis Cancellariam, ipso pro tribunali sedente, hora audientiae post meridiem ad prae-missa assignata. Presentibus ibidem honorabilibus Hieronimo Roca et Balthazare Hortola et Francisco Ferrer, portarlo, Calari habitatoribus, pro testibus ad hoc vocatis et specialiter assumptis.
Don Alvaro de Madrigal.
Vidit Rialp regens.
Illustris dominus locumtenens generalis mandavit mihi Christophoro Ferrer, notati() et scríbae pro haerede Serra, visa pro Rialp, regens Cancellariam, et cetera.
Signum Christophori Ferrer aucthoritatibus apostolica ubique et regia per omne pre-sens Sardiniae regnum publici notarii, regens scribaniam Locumtenentiae Generalis Sardiniae pro magnifico haere[de] Serra, qui huiusmodi exemplum regii privilegii manu aliena in praecedentibus quinque chartis et una pagina scriptum a suo originali praedicto sumpsit, factaque collatione bene et veridica comprobavit et clausit. Et quía praemissis omnibus et singulis interfuit, una cum praenominatis testibus interfuit, ideo
c. 343v. haec / subscripsit, et subsignavit, jussu autem et decreto praedictis die, mense et anno supradictis in fidem praemissorum. Constat mihi in prima pagina primae chartae ubi supraponitur Conco regium portarium, et demum per Franciscum Ferrer in secunda pagina in linea quarta corrigitur tenuimus, 15 presentatis; in prima pagina chartae secundae in linea 10 gran, in prima pagina chartae tertiae in linea 15 viste necessari; in secunda pagina chartae quartae in linea penultima supraponitur Capitum.
Signum Francisci Martis apostolica ubique regia vero aucthoritatibus per omne pre-sens Sardiniae regnum publici notarii Calari, qui huiusmodi copiam sic prout jacet a suo originale, remanente in posse Josephi Marras, sindici encontractae Barbarja Belvi, extraxit, et cum eo de verbo ad verbum comprobavit, per alium scribere fe0t. Cum acomodatis folio secundo pagina prima ubi legitur plau; folio 5 pagina secunda ubi etiam legitur secundae; et de supramposito in folio tertío pagina prima ubí etiam legitur als habitans; et de aliis acomodatis et emendatis parvi momenti. Et instante dicto Marras dicto nomine, pro suo interesse, die 15 mensis junii 1677 subsignavit. /
139/2 1603 marzo 10, Cagliari
Salvatore Arjo e Giuliano Atzori, sindaci dei vassalli della incontrada di Barbagia Belvi, presentano i capitoli al viceré perché vengano approvati.
c. 345 (Barbarja Belvì. Jhesus)
Oblata per Salvatorem Arjo et Julianum Atzori, sindicos vassallorum encontratae de Barbarja Belvi.
Illustrissim sefior llochtinent y capita generai y president en lo present Parlament per sa magestad.
Molt notoria es a sa magestad y a vuestra sefioria illustrissima la fidelitat dels vassalls de la encontrada de Barbarja Belvi, per lo qual lo serenissim rey don Fernando, de glorio-sa recordacio, lis ha conedit moltes y diverses gratias, de les quals han fins assi gozat y hara gozan; la major de les quals es estada haver aggregat dita encontrada y los vassalls de aquella a sa Reali Corona, ab special pacte de que per sa magestad en ningun temps ni per alguna causa o raho puga ser venuda, alienarla ni emp[egno]rada, ni de sa Real Corona separada, com mes llargament en [lo] real privilegi de dit serenissim rey don Fernando es de [veure]. La qual fidelitat los mesos passats la real y catho[lica] mage-stad del rey nostre sefior y vuestra sefioria illustrissima han vist ab la don[acio] de deu millia lliures que los pobres y fiels vassalls de [dita] encontrada han fet a sa magestad los mesos passats. Per los q[uals] y altres majors rahons a vuestra sefioria illustrissima, en persona de sa mag[estad], molt evident y notori es, los sindichs de dita encontrada Julia Atzori, Salvador Arju, Juan Cossu, Pedro Pa[...], Francisco Marras y Baptista Atzori presentan a vuestra sefioria illustrissima los capitols seguents, quals suplican
humilment se / servescan en persona de sa magestad decretar. c. 345v.
1. (Que se le conserven sus privilegios)
Primero dits vassalls, y per aquells dits sindichs, a vuestra sefioria illustrissima suplican de beli nou confirmar, y en quant mester sera, corkedir les matexes graties, immuni-tats, prerogatives y exempcions que lo serenissim rey don Fernando, de gloriosa memoria y predeessor de sa magestad, congedi als vassalls de dita encontrada de Barbarja Belvi ab son real privilegi de la data en Medina del Campo, a 23 de gener 1480, qual se presenta ut ecce, si e segons la serie y tenor de aquell conte, y que se fas-san corkellers segons dít privilegi.
Que se les guarde dit privilegi del serenissim rey don Fernando y los demes per los serenissims reys a dits vassalls.
Ferdinandus Sabatter notarius et secretarius pro herede Serra.
2. ([Que] lo ofissi de [official] sia annual, y Eque los] que seran [nome]nats sian de [su]ficiencia y que sapian [ll]egir y escriure)
Item dits sindichs a vuestra sefioria illustrissima representan que per quant se ha vist y veu per experiencia que, per ser lo offissi de official de dita encontrada trieiiial, alguns officials que son de aquella fan molts agravis a dits vassalls, y en la administrassio de la justissia no tenen la solkitud y cuidado que es menester, lo que no seria si dit offissi de official fos annual, per que en tal cas cascun official procurara ultimar les causes y tín-dra mes compte en que se administre a quiscu rectament la justissia. Que per 9D se ser-vesca vuestra sefioria illustrissima, en persona de sa magestad, de provehir y decretar que de assi havant lo dit offissi de official sia annual; a tal empero que los officials sien nomenats si e segons la dísposissio de dit real privilegi; y aquells sian personal suffi-
cients y sapian llegir / y escriure. c. 346
Que de aqui a devant lo official de dita encontrada sia biennal, y que no puga ser digu
anomenat en la terna que dits vassalls faran, ni exercir dit offissi que no sapia llegir ni escriure.
Sabatter notarius.
3. (Que cascun ariy se nomenen sinch homes de la encontrada pera sindacar los offi-sials y demes ministros que purgaran taula)
Item los dits sindichs a vuestra serioria illustrissima suplican se servesca, en persona de sa magestad, que los offisials, llochtinents y majors de dita encontrada cascun ayn pur-guen taula y sindicat de llurs offissi hauran administrat. Y aci per quant en dites viles hi ha molts orfans, pobres, viudas y personas miserables que no poden acudir a vuestra serioria illustrissima ni a la Real Audiencia a quexar dels agravis reben, y que pero cascun ayn se degan nomenar sinch homes de dita encontrada per a judicar dita taula y sindicat que dits offisials y demes ministres purgaran y tindran, re[bent] aquells tots los clams y querelles que contra als predits se daran; y que sian tres jutgies de taula per que hu sol hi hauria molta suspicío.
Que acabat lo offissi se fassa como se suplica ab la matexa forma y modo que vui se purga taula.
Sabatter nottarius.
4. Item per quant se ha vist y veu per experiencia que lo esbarbarjo dels porchs que sa magestad ha y deu cascun ayn cobrar en dita encontrada ha vingut en gran dimi-nussio per causa que per part del Patrimoni de sa magestad se pren de esbarbajo de deu pegus un pegu; y no tenint los pastors o amos dels mes de deu no pagan esbar- c. 346v. barjo ni dret algu. Del / que dits amos y pastors per no pagar dit esbarbarjo no curan crexer y conervar los porchs, ans apostadament los venen y matan y dexan cascun ayn a menos numero de deu pegus; y axi lo esbarbarjo que per sa magestad estos ayns passats se ha cobrat no ha passat de trenta pegus, lo que no seria si vue-stra serioria illustrissima, en persona de sa magestad, dit esbarbarjo manas comutar en fer pagar en cada signe de porchs cascun ayn un porch per dret, lo de sa mage-stad, de hont redundaria molt gran utilitat al Patrimoni de sa magestad y als parti-cular vassalls de dita encontrada, carqent los salts de aquella montariosos y fructi-feros de bellota. Y lo arbitri de dits vassalls consistesca que si en bestiar es cert que se emplearia la major part de aquella en tenir porchs per ser lo ganado de major uti-litat que se troba, eo maxime se sirvira axi vuestra serioria illustrissima provehir lo que tenint per virtud de dit real privilegi, los vassalls de dita encontrada de Barbarja Belvi, comunicats tots los privilegia de la encontrada de Mandrolisai, y no pagant los vassalls de Mandrolisai mes que un pegus per signo, seria de altra part be lo pagassen axi los vassalls de Barbarja Belvi; com en effecte, vehent lo arrendador de les rendes reals de dita encontrada de Belvi, que li era mes util cobrar un pegus per signe, ha pactat ab los vassalls de dita encontrada que durant lo temps de son arren-dament no cobrara mes que un pegus per signe, com es de veure en lo acte que pre-
senta ut ecce, y axi suplícan dits sindichs lo mane vuestra setioria illustrissima decretar.
Que de assi havant se pague un porch de madrigadu per signo anumerant desta mane- ra que arribant lo / signo a deu porchs pagara hu porch, y lo matex fins en trenta; y de c. 347 trenta en sinquanta dos porchs a sa magestad; y de sinquanta en settanta paguen tres porchs; y de settanta fins en gent quatre porchs, no obstant sien tots cent de un signo.
Y axi per porrata pagaran conforme al numero encara que devall de un signo porten sine gents porchs, no mudant lo deguinio que se acostuma al offissial y escriva, y per cada signo. Y ago durant los deu ayns del present Parlament.
Sabatter nottaríus.
5. Item per quant de alguns ayns a esta part han abusat y abusan lo offisial y escriva de dita encontrada pendre dels progessos originals que fan y de les copies que donan a les parts vuit callaresos per cada fulla menor, y mig real per cada testimoni, conforme a la disposissio de la real pragmatica, lo que may en dita encontrada se havia acostumat, si no tan solament per cada proges que se judicava, tant civil com criminal, vint sous lo offisial y altros vint sous sous lo escriva; lo que es manifesto agravi que fan a dits vassalls dits offisials y escriva, puix per tots los salaris tenen de cada signo de porchs lo offisial un porch triat y lo escriva un aquisorju, y de cada vassall dos embuts de ordi y dos de
forment, y molts altres salaris. Suplica / pergo se servesca vuestra sefloria ilustrissima c. 347v.
redressar dit abus y provehir que dits offisials y escriva prenga de cada proces que fan vint sous per cascu de aquells, y quatre callaresos per cada fulla menor de les copies, com per abans s.es acostumat pendre, y que axi lo mane vuestra setioria ilustrissima, en persona de sa magestad decretar; o que dexen Io dit forment y ordi y altres salaris y prengan lo atassat per dita real pragmatica, per que dita real pragmatica no es feta ni ordenada si no per las ciutats y ministres que no tenen altre salari. Y lo que se demana en dit capitol no es cosa nova, y de ago supplican a vuestra setioria illustrissima.
Que estiga a la electio del offisial y escriva pendre lo acostumat o dexar lo forment y ordi, y paguen.se conforme la real pragmatica.
Sabatter nottario
6. Item per quant los offisials y ministres de justicia de dita encontrada de Barbarja Belvi manan a los vassalls de aquella a portar a algunes viles y cíutats del present regne algunes lletres requisitorias, y a fer altres manaments personals, lo que es en detriment y contra la disposissio dels susdits reals privilegis. Pergo dits sindichs suplican a vuestra setioria illustrissima se servesca decretar y provehir, en observassio de dit privilegis, que dits vassalls no sian per lo ha de venir mes manats en servissi algu personal, o alrneins que ans de fer lo tal servissi dits vassalls sian / pagats a raho de sis sous la jor- c. 348 nada per cada home de a peu, y doze sous de a cavali.
Que sels guarde dit privilegi llevant tot abus.
Sabatter nottarius.
7. Item per quant los vassalls de ditta encontrada son molt vexats de diverses execus-sions que se lis fari per cullir alguns drets y taxes reals, que per injuria y descuit dels offisial, major y collectors dels tals taxes se dexan de cullir al temps que los vassaills solen pagarles, y per haver cullit aquelles y no enviarlas en poder del thesorer general de sa magestad del present regne. Suplican pergo dits sindichs se servesca vuestra sefioria illustrissima, en persona de sa magestad, provehir y decretar que los arguazirs y porters que de si havant an de a fer tals dietes y execussions los degan de fer al offisial y major de les viles de dita encontrada, y no dels vassaills particulars de aquella.
Que se guarde la real pragmatica sobre ago feta a benefissi dels vassaills, y que se noti- c. 348v. fique / al noble procurador real que en la transmissio de commissaris o arguazirs guar-
de lo que en aquell esta dispost aserca de la execussio de las diettas.
Sabatter nottarius.
8. Ittem per quant de alguns ayns a esta part la dita encontrada de Barbarja Belvi se es molt despoblada per haverse partit molts naturals vassaills de aquella, y ser.se.ne anats a viure en estragnes encontrades, lo que se evitara si vuestra sefioria illustrissima mana que digun vassaill que se partira de la encontrada puga vendre casas, vignes, orts, ter-ree ni bens alguns imobles, ni que altres vassaills los pugan comprar. Suplican pergo dits sindichs se servesca vuestra sefioria, en persona de sa magestad, provehir y decre-tar sots algunas penas que de si avant diguns vassills que se partiran de la ditta encon-trada pugan vendre dits bens, ni comprarlos altres vassalls particulars de aquella.
c. 349 Que se guarde lo dispost en la real / prematica sobre lo mudar domicili los vassaills reals, llevant tot abus.
Sabatter nottarius.
9. Ittem suplican dits sindichs que per quant en dita encontrada, en salts tocants a la vila de Meana, hi a una montagna molt chica que se diu [vul]garment Montagna de Cort, la quala es de poc salt y territori, qual se sol guardar desde lo mes de setembre fins tot lo mes de nadal, del que ne redunda que lo bestiar de ditta encontrada, y particularment lo domat, pateix moli y lo Patrimoni de sa magestad no ne rebe doze o treze lliures de utilitat lo ayn. Que pergo se servesca vuestra sefioria illustrissima,
9. Ittem suplican dits sindichs que per quant en dita encontrada, en salts tocants a la vila de Meana, hi a una montagna molt chica que se diu [vul]garment Montagna de Cort, la quala es de poc salt y territori, qual se sol guardar desde lo mes de setembre fins tot lo mes de nadal, del que ne redunda que lo bestiar de ditta encontrada, y particularment lo domat, pateix moli y lo Patrimoni de sa magestad no ne rebe doze o treze lliures de utilitat lo ayn. Que pergo se servesca vuestra sefioria illustrissima,