baró de dita vila, que etiam que fos no pot tenir effecte algu puix no pot per ningun
cas lo dit baró vendre o alienar los tals prados de siddu o part de aquellos, per esser
com son axi diputats y assignats per lo dit bestiar domat de dita comunitat, sens los
quals prados no poden viure ni sustentar lo dit bestiar domat. Imo com la vila es
vin-guda en algun aumento que sera forws que se allarguen algun tanto dits prados, perso
supplican dits sindichs mane vuestra excellencia en lo dit nom decretar que los dits
prados se han de tornar com abans eran, llevant.ne las ditas tancas y augmentant los
dits prados alguna cosa mes per poderse sustentar lo dit bestiar domat, puix no podent sostentar aquell com es degut no poden assistir ni resistir lo traballi de la llahorera.
Que lo pidan per justitia.
Maronju secretarius.
6. Item per quant los vassaills de la dita vila de Siliqua no estki obligats a pagar al baró per lo drets esbarbajo dels porchs mes que un porceli per cada seria', segons consta ab lo primer capitol de dita sententia tocant a la dita vila de Siliqua; y se introduhi per lo c. 565 quondam don Alonso Goalbes lo pendre per dit esbarbajo ademes del / dit porceli un acisorju per sii-le; y despres del dit don Alonzu introduhi lo marques don Felis Brondu de pendre dels dits porchs de vint hu, triant los millors que son en la gama, y un aci-sorju per lo official escriv'd de cada sine, lo que es nova angaria y perjudissi gran als dits vassaills. Perso supplican dits sindichs mane vuestra excellencia en lo dit nom decretar que en avant dits vassaills no sian molestats, ni se lis haja de pedre mes dret de dits porchs que lo porceli que mana dita sententia.
Que lo pidan por justitia.
Maronju secretarius.
7. Item per quant los vassaills de dita vila no estàn obligats per lo dret dominical de fer mes que un viage al baró sía aprop o sia alluny, y no obstant que està manat per pre-gons de vuestra excellencia que los vassalls no pugan ser compellits de fer mes que un viage, y en dita vila de alguns kíys a esta part los barons y regidors destrossan cada dia dits vassaills y llur bestiar, conpellint.los per fora a fer tots los viages que se lis o[ffe]rexen ademes del que tenen obligassio, lo que es en grave perjuhisi de dits vassal-ls. Pero supplican dits sindichs en lo dit nom mane vuestra excellencia decretar que [en] avant nigun vassaill puga ser compellit a fer mes que un viage al dit baró o a qui c. 565v. per aquell governara, y cas que adimplit que hajan los / vassaills ab lo dit viage ne necessita lo baró o regidor de altres viages lo haja de pagar com los paga qualsevol perdona particular.
Que se guarde la disposición del pregon.
Maronju secretarius.
8. Item per quant sussehex moltas vegadas que los majors de dita vila fan alguna cap-tura o provehiment o inventió o altra diligentia de justitia per ausencia dels offlcials ab que de justitía lis toca als tals majors los drets de ditas capturas, inventaris o alias, puix no son menos los majors juges ordinaris que los dits officials; y de alguns aiiys a esta part han introduhit que per orde dels regidors los dits officials se ne prenen los drets, salaris y emoluments de las ditas capturas y demes provehiments y actes de justitia que fan dits maiors, lo qual es contra tota raho y justitia y es donar causa y ocasió a que dits majors no tingan la solicitut que deurian tenir, de que redunda perjuhisi als vassaills.
Perno supplican dits sindichs mane vuestra excellencia en dit nom provehir que de qui
avant tots los emoluments y drets de las causas capturas, inventaris y demes prossehi- ments que faran dits majors los hajan de cobrar los tals majors sens que los officials tin- gan que veure en ells, y que dits officials se contenten ab los que ellos traballan que ab aio uns y altros aniún ab maior / puntualitat en las cosas de la administrassió de la c. 566 j [usticia].
Que lo pidan por justitia.
Maronju secretarius.
9. Item per quant los ministres de milicia de dita vila, familiars y varas de la Santa Inquisissi() se fan renitens en pagar los [re]partiments comonals, que son los que se repartexen per negossi de la defensa de la comunitat, y axi be no volen contribuir lo forment del escrutini que se conduhex per l.anona de esta ciutat, com y tant poch en lo repartiment del real donativo, essent los dits ministres de milicia, familiars y varas los que maiors bens possehexen y mes comoditats tenen, y per lo conseguent los que mes se servexen dels pastors y territoris de aquella vila, ab que venen a recaure tots dits repartiments en los pobres y miserables. Perso supplican dits sindichs mane vuestra excellencia en dit nom provehir que los tals ministres, familiars y varas hajan de con-currir en las ditas pagas y contribuir aquellas con los demes, puix gozan de los benefis-sis mes los dits ministres, familiars y varas que los demes vassaills.
Que accudan a la Real Audiencia.
Maronju secretarius.
10. Item per quant la dita comunitat patia graves da[nys] ab lo bestiar tant propri com de foresters, han tratat de / ajustarse ab lo noble regidor y generai admiinistrador c. 566v.
de dita vila del marquesat de Palmas de que no allogafa en aquellos salts ningun gene-ro de bestiar etiam del matex bar(), pagant.li los vassaills cada any cent estarels de for-ment, llevant.lis la portadia de Puadas; ab lo qual ajuste se es ajuntada la comunitat ab llicencia del dit noble regidor y han fet divisi() de dos bidaconis per poder llahorar un any en la una y un any en la altra, ab que tinga lo bestiar del lloch comoditat de pastu-rar cada any en la bidaconi que no se llaura, ab lo qual resta sempre separat lo bestiar de la llahorera y la riu de permig de las dos bidaconis. Y en exa conformitat ha deter-minat dita comunitat que un any sia la bidaconi en los salts o terrítoris que se diuhen Puadas, Santa María, Arrijali, Nuraxi Onigu y Bruncu de Figu y lo altre any seni en los salts que se diuhen Is Coddus de Arriartu ab tota la Isca de Masi, Santu Jacu, Su Spinarju, baxant a Serrasiu, baxant a Santa Elena cum Sa Isca de Addei. Y axi lo a votat tota la comunitat excepto quatre perconas que no volen dexar lo salt de Sant Jaime per un poch de bestiar que tenen alli, essent lo dit sali de Sant Jaime lo minor que hi es per la llahorera, y no es be que per quatre vassaills se perdia lo benefisi comu. Perso supplican dìts sindichs mane vuestra excellencia decretar en lo dit nom que se haja de observar lo determinat y votat per dita comunitat ab concentiment de dit barò puix es conforme la disposissió de la real pramatica y es conservassio tant de
c. 567 la / llahorera com y tambe del dit bestiar, puix es tant a [...]parats se conserva hu y altro.
Que accudan a la Cancilleria.
Maronju secretarius.
11. Item per quant despres de la mort del quondam don Alo[nso] Gualbes, que entra en possessio de aquell estat don Felis Brondo, han introduhit de tenir los marquesos de Palmas en esta ciutat una Curia maior, la qual c[rea] excessivos gastos als pobres vassaills, en tanta manera que se volen un mandato per cosa de poca importancia no vol dar.lo si no en forma de provisió y fan pagar a un vassaill quoranta sous, lo que es contra tot dret y jus[titia]. Perw supplican dits sindichs mane vuestra excellencia decretar en lo dit nom que se haja de llevar dita Curia y dar los despachos a dits vas-saills en la forma que se davan al te[mps] del marques don Alonso Goalbes.
Que lo pidan por justicia.
Maronju secretarius.
Tot lo qual supplican dits sindichs mane vuestra excellencia axi decretarlo en lo dit nom per evitar gastos y despe[sas] a dita comunitat. Et haec omni meliori modo et cetera. Officium et cetera. Salvis et cetera.
Altissimus.
El doctor Antonius Palrnas.
Illustrissimus et excellentissimus dominus don Franciscus de Venavides, Davila et Corella, comes de Santi Stevan, marchio de Las Navas et cetera, prorex et capitaneus generalis presentis Sardiniae reíii, et praeses in presenti [regio] generali Parlamento, providet et decretat capitula suprascripta et unumquodque ipsorum prout in fine cuiu-slibet capítuli continetur et descriptum est, et mandat fieri huiusmodi actum.
Provisa per suam excellenciam in dicto regio generali Parlamento ex deliberatione in eo sumpta die [..] augusti 1677, Callari.
Maronju secretarius. /
141/1