tor-nar a lloch les dites coses y fer restituir per los de Oristafiy realment ab tot effecte tots los díts carros, robes y mercaderies preses e ocupades de fet per lo dit alguatzir a les persones de qui eran, e volen prohibir e manar als de Oristafiy que del dit privilegi com a subriticiament impetrat no usen mes avant, dexant e permetent a la dita prince-sa y a sos procuradors y vasprince-sals que de qui avant uprince-sar y usufructuar de la preincerta concessió o pragmatica attorgada com dit es al dit mossen Bernart de Vilamari juxta sa serie y tenor, axi y segons fins assi ell e la dita princessa han usat e practicat. E nos annuents a la dita suplicassio com a justa volents sobre les dites coses debitament e
c. 667v. com /
se pertani provehir, ab tenor de les presents, de nostra cena scientia y expressa-
ment per la real auctoritat nostra, precehint matura y digesta deliberane) en lo nostre
sacre Real Consell fetta, sots incorriment de nostra ira e indignatió e pena de tres mil
florins d.or de Aragó dels bens de qualsevol contra fahents exigidors y a nostres cofres
aplicadors, vos diem y manam que en esser vos les presents presentades, sens dilanio
alguna fagau restituir y tornar ab tot effecte totes les dites robes preses y llevades de
fet, com dit es, als de qui eren, conservant de qui avant la dita princesa y sos
procura-dors y vassalls en sa pau y quieta possesió de totes coses contengudes y expressades en
les preinsertes reals provisions del prefato sefior rey don Fernando, y altres que lis
seran presentades, y axi y segons fins assi es estat usat y practicat. E si per los de
Oristariy sera opposat que los es estat fet perjuisi, en tal cas oides les partes provehireu
tot y quant trobareu deu fer e provehir de justicia. Volem empero que la dita prin-
cessa romanga en sa possessió de les dites coses axi y segons abans estave, car no serie
rahó que per official inferior fos de aquella de fet despullada y privada, no sia stada
nostra intentio ni es haver attorgat a la dita ciutat de Oristafiy lo dit privilegi en perjuisi
de cosa alguna abans atorgada a la dita princesa y a sos predecessors; e per cosa alguna
no fagau lo contrari com per iustes causes axi procehesca de la mente y voluntat nostra
delliberada, car nos vestres officii en quant mester sia excitants en e circa les dítes
coses vos donam e conferim nostres veus, forces, lloch y poder bastant plenament ab
les presentes, los capitols y privilegis del dit refie e altres coses que sian de servar
sem-per servats. Dattum en Barcelona, a 20 del mes de settembre ani 15 denou. Yo el rey.
Vidit Canis. Vidit Augustinus vicecancellarius. Vidit de Gualbis regens. Vidit Philippus de Ferrera regens. Vidit de Bononia regens.ln Sardiniae III, folio XXV. Sacra cesarea et catholica maiestas mandavit mihi Petro Gracia visa per Canis, Augustinus vicecan-cellarius, de Gualbis, de Ferrera et de Bononia regentes.
Nos don Fernando, per la gracia de Deu rey de Castella, de Aragó, de Leó, Scicilia, de
Granada, de Toledo, de Valentia, de Galitia, de Mallorques, de Sevilla, de Sardenia, de
Cordova, de Corcega, de Murcia, de Jaén, de Algarbi, de Alguezira, de Gibraltar y de
les isles de Canaria, comte de Barcellona, setior de Vizcaya y de Molina, duch de
Athenas y de Neopatria, comte de Rosselló y de Serdanya, marques de Oristan y comte
de Gogiano. Com en los temps passats per lo senerissims reys predecessora nostres de
gloriosa recordacio e per nos sien estades fettes diverses provisions, pramatiques e
ordinations circa la extractió de les mercaderies / e altres havers del nostre rene de c. 668
Sardenya, que fa per los presents nostres real essent en aquell temps lo marquesat de
Oristani e comtat de Gociano, detengut per los llavors marquesos e comtes e apres de
applicats a nostra Real Corona los dits marquesat e comtat, segons experiencia a
mostrat les dites provissions, pragmatiques e ordinacions en la observancia e execussio
d.ellas an portat alguns contrariis, per forma que es necessari fer.hi provisió deguda. E
pero volents sobre les dites coses saludablement e com conve provehir per
conserva-tio augment de la cosa publica de aquell nostre rene de Sardenya y dels drets, rendes e
emoluments nostres reals, ab tenor de les presents, les quals volem y manam tenir
fora de real pragmatica, de nostra certa sciencia, deliberadament e consulta per nostre
propri motu provehim, ordenam e manam que d.a9i avant sia licit e permes als
habi-tants e habitadors en la nostra ciutat de Oristaiii entrar, comerciar, negociar e
contrat-tar en les encontrades de Parte de Montis, Parte Usellus, Parte Valensa e Marmilla, e
trahure de aquelles e cascuna d.elles totes les mercaderies que volran; e per lo
sem-blant los habitadors en nostra ciutat e Castell de Caller puguen e lis sia licit e permes
negociar, entrar, comerciar e traure lliberament les dites mercaderies en e de totes les
dites encontrades axi com vui fan nel restant del Cap de Caller. E mes avant provehim,
ordenam e manam que axi les nostres ciutats de Sacer e vila del.Alguer com la ciutat
de Bosa, la qual te e possex mossen Bernart de Villamari capita general de nostre
mari-tim exercit, com a ciutat real ereta totes les facultats, perrogatives e preheminenties
que tenen les ciutats, viles e ports real ab omnimoda salvetat de aquelles dites facultats,
perrogatives e preheminenties, e sens lesio e perjuisi de aquelles, les dites ciutats de
Saser, villa del.Alguer e ciutat de Bosa, e los vassalls e habitadors presents e
sdeveni-dors de aquelles e de cascuna d.elles, puguen e lis sie licit e permes lliberament entrar,
negociar, contractar, comercar e trahure totes mercaderies e vitualles en e de les
encon-trades de curadoria Dore, Bitti, Anarga, contat de Gociano e les enconencon-trades
Montiferro e Costa de Valls, Turralba, Meologo, Jave e Cosseini e Marguine Macomer
e en la encontrada de Parte Barigadu e en les víles y terres de mossen Pere Mani de
Ferreres; e volem axi matex que les dites ciutats de Sasser, Oristatii e villa de l.Alguer e
poblats en ellas, pugan por lo semblant e lis sia licit e permes entrar e negociar, con-tractar, comeNar e traure totes vitualles, mercaderies sardesques en e de les matexes encontrades e en la dita ciutat de Bosa e sas terres, lliberament e sens contradictio alguna, e no no obstant qualsevolla pragmatiques, provisions, statuts, ordinacions en contrari fins asi en qualsevol manera fettas e decretades, com axi per lo benefici, utili- c. 668v. tat e benavenir / de la cosa publica de aquell regne nostre o haiam provehit vullam e sia fet, exequit e complit ab tot effect de obra. Pertant notificants les coses demunt clic-tes e cascuna d.elles, ab tenor de aquelles matexes, diem y manam als spectable, magnifichs, amats consellers e feels nostres los llochtinent generai en lo dit nostre regne de Sardenia e governadors en los Caps de Caller, Gallura e Logudor, procurador real nostre en lo dit regne, potestats, consellers, officials, majors, jurats e bons hommes, e altres qualsevol officials subdits nostres en lo dit nostre regne en qualsevol part de aquell constituhits e constituhidors, e assenialadament a universes y singles officials de les dites e de les sus nomenades terres e encontrades, als quals les presents pervindraii e presentades seran e pertenguen en qualsevol manera les coses demunt specificades, expressament e de la dita nostra certa ciencia e sots incorriment de nostra ira e indi-gnació e pena de deu milia florins de or de Aragó a nostres cofres applicadors, que attesa e diligentement mirada la present nostra provisió, real pragmatica aquella e totes e singles coses en ella contengudes specificades tenguan fermament, guarden e obser-ven, tenir e guardar e observar fassen inviolablement a la ungla, iuxta la serie y tenor per qualsevol persones, e contra aquelles no fnen ne venguen, contrafer e venir per-metan, per alguna via, causa e rahó si la gracia nostra tenen cara e la dita pena desigian evitar, com axi procehesca de nostra determinada voluntat, tot dubte, difficultat, con-tradictió, exceptió, consulta e altres qualsevol impediments e obstacles cessants e no admessos. En testimoni de les quals coses manam fer les presents ab lo nostre sagell comu en lo dors sagellades. Dades en la nostra ciutat de Granada, a 30 del mes de set-tembre en Lariy de la nativitat nostre Sefiyor 1499. Yo et rey.
Vidit vicecancellarius. Vidit generalis thesaurarius. Vidit Sanct Angel. In Sardinie VIII, folio CLVII.
Dominus rex mandavit mihi Francisco Castell, visa per vicecancellarium et thesaura-rium ac conservatorem generalem. Probata.
Copia mandati et pragmaticarum seu provisionum regiarum praescriptarum, manu aliena exarata, una cum additis in calce transcriptis, atque iuxta signa eorundem respective traductis manuque mea notari et scríbe infrascripto approbantis, sumpta fuit ut jacet a registro comuni privilegiorum et literarum ac provisionum regiarum Regieque Procurationis, die secundo mensis settembris anno 15quadragesimo primo incepto, atque in archivo Regiae Procurationis Callari, in palacio regio Callari constitu-to, recondito et conservaconstitu-to, et cum eodem veraciter et ad verbum per me Petrum Sabater, regia auctoritate notarium publicum necnon scribam ac dominum utilem et scribam Regiae Procurationis praedictae comprobata. Et igitur eidem in iudicio et
extra plenaria ab omnibus impendatur fides ego notarius et scriba / prefactus, praece- c. 669 dente mandato verbo mihi per nobilem dominum regium procuratorem dominum Onofrium Fabra et Dixer, instante magnifico Quintino Uras, consiliario et sindico asserto dictae civitatis Bosae, pro dictae civitatis interesse facto, hoc die undecimo decembris anno a nativitate Domini 1577 me subscribo ac meum solitum artis notariae appono sig+num. Cum raso ubi legitur ciutat et addito in presenti clausura ubi legitur 1577. Solvit quinquaginta solidos.
Copia huiusmodi mandata et pragmaticarum seu provisionum regiarum manu aliena efformata, simul cum additis in ea contentis, scilicet folio primo pagina prima ubi legi-tur nos, es estada presentada una supplicació del tenor seguent. Molt spectable sefir llochtinent generai. Porque el magnifich mossen Antich Pere, govemador de Bosa, tiene algunos privilegios y provisiones concedidos y atorgados a la illustre princessa de Salerno, sefiora de Bosa, folio 2 pagina prima ubi legitur mirada, eodem folio pagina 2 ubi legitur supplicació, et folio quinto et ultimo pagina secunda ubi legitur nostre, sumpta et extracta fuit ab alfa copia authentica remanente in posse nobilis Antonii Uras de Milia civitatis Bosae, et cum ea de verbo ad verbum per me notarium infra-scriptum veraciter comprobata. Ut ergo eidem copiae fides ab omnibus in iuditio et extra adhibeat hic me subscribo et meum solitum artis notariae quo in publicis clau-denclis utor appono, quod est tale sig-(SN)-num, instante dicto nobili Uras pro suo ut dixit interesse. Calari, 13 augusti 1677. /