Didacus Cao, publicus notarius Calleri, pro nobili regii procuratori secretarius. Copia
huic concordat cum suo originali de quibus fidem facio ego don Antiocus Conia, regis
patrimonialis, instante capitaneo Sebastiano Sanna civitatis Bosae, die 21 aprilis 1645.
Lo illustre procurador real don Jaime Artal de Castelvi, serior de la incontrada de Siligo y Meilogo, capita, sergent major y del consell de guerra de sa magestad en los estats de Frandres, y per aquella procurador real y juge del Real Patrimoni en tot lo present regne de Sardefia, als amats de sa magestad lo rendador, collitor o amministra-dor de la real doana de Bosa que vui son y por avant seran, salud. Sapian com ab determinacio presa per sa excellencía y Real Consell de Patrimoni en un memorial pre-sentado per lo capita Sebastia Sanna, alcait de la torre de dita ciutad de Bosa, qual / memorial y determinació son de la seria y tenor seguenti Serior excellentissimo. El c. 677 capitan Sebastian Sanna, alcaide de la torre de puerto de la ciudad de Bosa, dise a vue-stra excellencia que por los grandes gastos que se les causava en aver de asistir a esta ciudad para cobrar todos los arios el sueldo de sus plasas, assi del dito alcaide como de sus soldados y artillero, que a mas que se les hiva todo en él el gasto de hida y venida, y lo que se detenian en esta ciudad enpreriandose para ella para cobrar sus salarios, era contra el servicio de su magestad el dejar la torre donde importa tanto la sistensia de aquella para defensa de dicha ciudad y de aquel Cabo a.ssido decretado que para evi-tar esta se les pague allì mismo en Bosa cada mes de las rentas de la aduana que su magestad cobra cada ano, segun la determinación del Consejo del Patrimonio, de la qual ase produción a vuestra xcellencia, y capitol de Corte del Parlamento passado, cuja relación y enforme puede dar el secretario don Monserrate Vacca; y en este conformidad han hido pagando cada mes dichos sueldos. Y porque à presente se les dava al dicho alcaide, soldados y artillero la paga de seis para siete meses que no han podido cobrar de los aministradores de dicha aduana real para haver despachado otros mandatos, tanto de vuestra serioria como del Real Patrimonio, en particular por el castello de dita ciudad y tan indevidido por otras / personas particulares, siendo que c. 677v.
esta plassa ha de ser pagada antes de todas puntualmente por ser isllada y ser defensa de dicha ciudad y de todo aquel Cabo. Suprica vuestra serioria ordenar y mandar a dichos aministradores que hoi son y para delante seran en tiempo de colta, y por lo mismo siendo arendadas dichas adoanas mandar arendador o a qui por ellos seran en qualquier tiempo, non obstante qualquier orden o mandato tengan de vuestra serioría o del Patrimonio paguen antes de todas las cosas los salarios de dichos suplicantes cada mes particolarmente, inponiendoles pena que no aciendo d.esta manera los ajan de executar de asienda propria el tiniente del procurador real de dicha ciudad, sin replica alguna. Que lo recibira de la mano de vuestra serioria que E...]. Die vigesimo quinto mensis frebruari anno Domini 1[6143'6, in regio Patrimoniali Consilio et cetera.
Sa excellencia mana fer aiuntar lo Consell de Patrimoni en lo qual han intrevengut los nobles y magnifics lo dotor Jaime Mir regent la Real Consilleria, don Jaime Artal de Castelvi procurador real, don Antoni Masons mentre racional, don Vicente Bacallar regent la General Tesoraria, y lo doctor Juan Lopes de Bailo avocat patrimonial, y avent hoit lo tenor de aquell y discorregut sobre lo en el contengut, fonch conclos y
46 La data, per una evidente svista del copista, è indicata come MXXXXIII.
c. 679 determinat que a lo arcait y sordados de la torre de Bosa se lis pague llur / salari cada mes en la matexa ciudad de Bosa de las rendas de la real duana de aquella, y per lurs se haja de efetuar lo contengut en la dicha determinació de que se paguen als dits alcaits, soldats y altiller de dicha torre per los arrendadors, collitors y aministradors de las dichas reals duanas de Bosa en primer lloch ans de qualsevol altre, no obstant qualse-vol orde en contrari, sot pena que fentse per aquells lo contrari tornaún a pagar altra volta de bens propris. Y per lo tal effete se despedescan les provicions necessaries.
Vidit Mir regens. Vidit Castelvi regius procurator. Vidit Massons magister racionalis.
Vidit Bacallar Generalem Thesorariam regens. Vidit Bado Fisci Regii patronus. Sua excellencia concludit cum omnibus.
Joannes Antiocus Corria, notarius et secretarius, per tant insiguent la dicha determina-ci() avem manat expedir les presens, per tenor de les qual hos diem y manam que hagian de posar en execució la dicha determinasi(), es a saber que al dit arcait, artiller y soldats de la torre de dicha ciudad lis hagian de pagar los salaris de les dietes y rendas de dicha duana real, es a saber en primer lloch y abans del qualsevol altra persona, ostant qualse-vol orde en contrari que sobre no hagia acominatio, que fentse per vosaltres lo contrari tornareis a pagar altra vegada de propris bens. Manam pero al nostre tinent en exa ciu-
c. 679v. tad que agian / de fer effetuar dites coses sic y segons estat determinat y no facian lo contrari huns y altres si a la gracia regia tenen cara, y la pena de dosents ducats que ab les presents hos imposaram desigian evitar. Datura en Caller, a 7 de marts 1643.
Vidit Tanda asesor. Don Jaime Artal de Castelvi et cetera. Vidit Bailo Fisci Regii patro-nus assesor.
Registradas.
Joannes Antiocus Corria, secretarius por su arendador y aministrador de la doana de Bosa.
Copia huiusmodi extracta fuit a suo originali existenti in posse capitanei Sebastiani Sanna, alcaidis turris portus civitatis Bosae, per me don Antiocus Corria, regens Patrimonii, et concordat ad verbum prout ego dictus Corria, secretarius prefatus, fidem facio, istante dito Sanna, diae sexta mensis aprilis 1655. Concordat cum alla copia de qua ad presens remanet in possae Agustini Sanna istius civitatis, bene et fide-liter comprobavit, substantia non mutata, ut ergo in iudicio vel extra ab omnibus plena tribuatur. Ego Joannes Antonius Liperis publicus notarius de qua fidem fnio sub die vigessima tenia mensis martii anno 1677, Bosae. /
145/10
1677 agosto 13, CagliariA sostegno del capitolo 25, si presenta copia di due prammatiche di Ferdinan-do, re d'Aragona, concesse alla città di Bosa su richiesta di Bernardo Villamarì il 20 e 30 settembre 1499, e di un'altra concessa da Carlo V imperatore il 20 set-tembre 1519 su richiesta di Isabella Villamarì.
(Productas sobre et capitulo 25) c. 664 De part del molt spectable sefior loctinent generai y per provisió feta per lo magnifich regent la Can011eria, porter, per part del magnifich mossen Antich Pere, governador de Bosa, nos es estada presentada una suplicació del tenor sequent. Molt spectable sefior llochtinent generai. Porque el magnifico mossen Antich Pere, governador de Bosa, tiene algunos prívilegios y provisiones concedidos y otorgados a la illustre prin-cesa de Salerno, sefiora de Bosa, y a sus antecessores por su magestat y sus antecesso-res, los quales privilegios y grassias, per ser scritos en paper de modo que se gastan, y per otros respectos supplica portanto el dicho magnifico governador a vuestra sefioria mande al notario y escrivano de la Procurassion Real que registre y continue dichos privilegios y provisiones en el archivo de la Procurassion Real, donde assi mismo son los otros actos, provisiones y monumentos de grassia concedidos a la dicha illustre princesa, para que siempre y quando menester fueren se hallen y se puedan haver, de las quales con la presente hace ocular obstencion de su propia figura originai, y son las siguentes.
Ittem una provisión del rey don Fernando, de recordable memoria, concedido al noble mossen Bernart de Villa Mari sobre que Bosa pueda conversar47 y extraer mercadurias de la encontrada de parte 00er y otras encontradas, dirigidas al sefior llochtinent generai de Sardenya y otros officiales reales, dattum en la ciudad de Granada, a 20 del mes de setiembre ano de 1499.
Ittem otra provisión del mismo rey don Fernando sobre la misma causa del dicho Bernart de Villamari concedida, dada en la ciudad de Granada, a 30 del mes de setiembre 1499.
Ittem otra provisión de la catholica y real magestat sobre dichas cosas concedidas a la illustre princesa de Salerno, dirigida a dicho [...] y otros oficiales reales en el reyno de Sardenya, dattum en Barcelona, a 20 de setiembre 1519.
Pertant feu manament al honorable y discret mossen Christoval Ferrer, notari regent la escrivania regent de la Procurassió Real, que continue dits privilegiis y provisions en los registres ahont semblants provisions se acostuman continuar si e segons en dicha sa provisió se conté, satisfet enpero de son condecent salari, y per cautela sua se tindr&
vers si lo present. Dattum en Caller, a 13 de marts 1543. B. Simonis regens. Scriba Olivar notati et pro Serra.
Nos don Fernando, per la gracía de Deu rey de Castella, / de Aragó, de Leó, de Sicilia, c. 664v.
de Granada, de Toledo, de Valentia, de de Mallorques, de Sevilla, de Sardena, de Cordova, de Corsega, de Murcia, de Jaén, de Algarbe, de Alguezíra, de Gibraltar y de las islas de Canaria, conte de BaNelona, sefior de Viscaya y de Molina, duch de Athenas y de Neopatria, conte de Roselló y de Sardana, marques de Oristan y conte de Gociano. Jat sia ab nostra real pramatica lo dia present e dejus scrit despacha-
47 Si intenda conservar.
da haiam proveit, statuit y ordenat lo que no ha paregut circa la extrattio de les merca-duries e altres avers de aquell nostre regne de Sardena, declarant e especificant la forma quella se ha de tenir e servar per les nostres ciutats e villes reals, entre les quals es especificada e nomenada las ciutats de Bosa la qual tenim e possehim ab oportuns privilegis vos spectable magnifich et amat nostre mossen Bemart de Villamari, capita general del nostre maritim exercit, e com a ciutat real se alegre de totes les perrogati-ves, preminensies e facultats que tenen y han acostumat tenir les ciutats e villes reals, segons en la dita nostra real pramatica, a la qual nos referim, es largarment contengut.
En pero havent respecte als multiplicats serveis que de vos dit mossen Bernart de Villamari havem rebut y que cascun dia rebem, proseguint nos de magior grassias e favors, no obstant la dita pramatica nostra, havem volgut conferir e atorgar vos la gras-sia et lisencia infrascrita. E pertant ab tenor de les presents de nostra certa siengras-sia delli-beradament e consulta, e per nostre propi motiu, la dita pramatica no obstant, e ultra la facultat en e ab aquella a vos e a la dita nostra ciutat de Bosa atribuida, ab beneplacit enpero de la real dignitat, conferim, donam, obtorgam e a vos dit mossen Bernart de Villamari eo a la dita nostra ciutat de Bosa e als habitants e habitadors en aquella lisen-sia plenaria e ampla et libera facultat elargim de entrar e mercear, negoslisen-siar e contratar en les villes e terres de la encontrada parte Ocier, axi de la part que possehex lo specta- c. 665 ble conte de Palamos de / Trevento com de les quatre viles que a nos son restades en aquella, e portar e traure en e de aquella totes les mercaderies o havers que volreu e volran, sens empedició ne contradició alguna, no obstant qualsevol pragmatiques, ordinacions e provisions lo contrari en qualsevol manera disposants, com axi per los dits respectes e altres nostres aco real dignament movents vullam esser fet. Per que notificants les dites coses 21 tenor de aquestes matexes diem y manam al spectable magnifichs amats consellers e fels nostres los llochtinent generai en lo dit nostre rene de Sardena o governadors en los Caps de Caller, Gallura e Logudor, procurador real nostre en lo dit rene, potestats e consellers, officials, majors, jurats e bons homens o altres qualsevol officials e subdits nostres en lo dit nostre rene e en qualsevol part de aquell constituits e constituidors, e assenyaladament a universes e singles officials de les dites viles e terres de la dita encontrada de parte Ulcier, als quals les presents pervin-dran e presentades seran e pertingan en qualsevol manera les coses demunt specifica-des, expressament e de la dita nostra certa sciencia e sosts incorriment de la nostra ira e indignació, pena de deumilia florins de or de Aragó a nostres reals cofres applica-dors, que attesa e diligentement mirada la present nostra provisió aquella e totes e sin-gles coses en ella contengudes e specificades lo dit beneplacit de la real dignídad per-durant tenguen fermament, guarden e observen a vos dit mossen Bernart de Villamari e a la dita nostra ciutat de Bosa e als dits nostres vassalls, habitants e habitadors en aquella, e tenir, guardar e observar faceti inviolablement a la ungla per qualsevol perso-nas, iuxta sa serie y tenor, e contra aquelles no facen ne venguen, contrafer e venir per-metan, per alguna via, causa o rahó si la nostra gracia teniu cara y la dita pena desigan evitar, com axi prosehesca de nostra determinada voluntad, tot dubte, difficultat, con-
tradictió, exceptió, consulta e altres qualsevol impediments e obstacles cessants e no admessos. En testimoni de les quals coses manam fer les presents ab lo nostre sagellen lo dors sagellades. Dades en la nostra ciutat de Granada, a 20 del mes de setembre en 1.afty de la nativitat de nostre Sehor 1499. Yo et rey.
Vidit Vich. Vidit generalis thesaurarius. Vidit Sanctangel governator generalís. In Sardinie VII, folio CCLXXXXIIII.
Dominus rex mandavit mihi Francisco Castel, visa per vicegerente Thesaurariam ac conservatorem generalem.
Don Carlos, per la divina gratia rey dels romans e emperador caesar, semper augusto, donna Joanna e lo dit don Carlos son fili, reis de Castella, de Aragó, de Leó, de les dos Sicilies, de Hierusalsem, de Granada, de Navarra, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorques, de Sevilla, de Sardena, de Corsega, de Murcia, de Jaén, dels Algarbes, de / Alguezira, de Gibraltar, de les isles de Canaria e de les isles indies e terra ferma del c. 665v.
Mar Oceano, archidiuchs de Austria, duchs de Burgundia e Bravant, comtes de Barcellona e Flandres e de Tirol et cetera, sefiores de Vizcaya y de Molina, duchs de Athenas y Neopatria, comtes de Rosselló y Sardenia, marquesos de Oristan y de Godano. Als spectables, nobles, magnifiche, amats consellers e feels nostres don Angel de Villanova, lochtinent nostre generai, e mossen Miguel May, dottor en cascun dret, regent la nostra Cancellaria en lo dit regne, e als governadors y reformadors en los Caps de Caller y Gallura y Logudor, procurador real e mestre racional, y a tots e sen-gles officials nostres e persones qualsevol en lo dit rene constituits e constituides a qui pertanga y seran les presents presentades, y als homens dels dits officials y cada hu d.elles salut y dilectió. Per humil exposisió del amat nostre Miquel Johan Gomez, familiar y procurador de la illustre y amada nostra dona Isabella de Villamarin, princi-pessa de Salerno, condessa de Capaxo, senora ques diu de Bosa y de curadoria y de Opia, mijessant supplicació presentada en lo nostre sacro Real Consell en que se a deduhit que trobant nos a tres del mes de agost del ayit propassat en la nostra ciutat de aragossa, ahont per lo semblant se trobaren los sindichs de las ciutats de Sasser, 1.Alguer y Oristatiy, les quals visinen a la dita ciutat de Bosa y terras de la dita princes-sa, y vehent Grabiel de Leó, procurador de la dita principesprinces-sa, que los dits sindichs entenien en obtenir de nos algunas gracies y provisions en favor de les dites ciutats, y per que pogueren esser perjudicials a la dita ciutat de Bosa y altres terres de la dita princessa, font per lo dit Grabiel de León en lo dit nom presentada una supplicació en lo dit nostre Real Consell, demanant que no fos attorgat a ninguna de les dites ciutats cosa alguna que pogues esser en perjudici de la dita princessa, e fonch provehit en lo dit nostre sacro Real Consell que ninguna cosa lis fos attorgada que tocas contra la dita princessa sens que primer fos oit lo procurador de aquella; e estant la dicha provisió sens cridar ni oir la dita part de la dita princessa es estat obtingut de nos per part de la dita ciutat de Oristatiy, entre les altres coses per nos a aquella en via de capitols attor-gades, un privilegi del tenor siguent.
Ittem suppliquem a sa real magestat que attes y considerat la dita ciutat sua de Oristariy té privilegi que totes mercaduries y vitualles de les quatre encontrades, es Ukier, Parte Barigado, Mandralusai y Marquini Macomer, han de esser portades en dita ciutat de Oristafiy exaguades en la duana real de la dita ciutat, que per execussió y observació del dit privilegi lis sie licit y permes de qui avant als consellers de dita ciu-tat, ab voluntat y consentiment y decret del magnifich potestat o del llochtinent del procurador real, en dita ciutat crear y deputar un algutzir o guardia que puga guardar c. 666 y forar a las / ditas encontradas que totes les dites mercaduries y vitualles sian porta- des a la dita ciutat iuxta forma del dit privilegi, e pendre los qui contrafaran e frau-daran la tenor del dit privilegi, ordenant que les mercaduries fora de dites encontrades tretas per dit alguazil se trobaran sien applicades e dividides en tres partes, la primeras als cofres de sa magestat, la segona a les muralles de dita ciutat, la tercera al tal alguazil que farà la execussió per sos traballs, com no lis sie constituhit altre salari; e ultra que ferà observar dit privilegii se augmentaran los drets de dites duanes reals e republica de dita ciutat de Oristafii. Plau a sa magestat per temps a son real beneplacit durador.
En virtud del qual han nomenat un alguazil aquell han trames per les dites encontra-des, y trobant una flota de carros de cuiros y formages y altres mercaderies que anauen a Bosa los ha presos y portats en Oristariy, confiscant applicant los officiala de Oristariy com a bens de bona guerra; de hont vengut a nonna de la dita princessa es estat per part sua recorregut a nos no sens gran clamor, dient que lo dit privilegi obtengut, com dit es, estant en la dita provisió es surreptitie, obreptitie impetrat calidament, callada la veritat y expressa falsedad, car no ignoren tots los de Oristariy com per lo serenissimo sefior rey don Fernando, nostre pare e avi de lloable recort, atorgat al magnifich amat conseller nostre mossen Bernart de Vilamari que poguessen de les sues terres que tenie en aquex rene, e te vui com a filla y hereva universal de aquell la dita princesa, entrar, ixir y comeNar liberament en les dites encontrades e altres, o de aquelles vice versa en les sues terres, metent y trahent totes les mercaderies y robes acostumades, segons apar per la concessió a aquell fetta, a nos en autentica forma reverentment exhibida, del tenor siguent.
Nos don Ferrando, per la gracia de Deu rey de Castella, de Aragó, de Leó, de Cicilia, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorques, de Sevilla, de Serderiia, de Cordova, de Corsega, de Murcia, de Jaén, de Algarbe, de Alguezira, de Gibraltar y de las islas de Canaria, comte de Barcellona, serior de Viscaya y de Molina, duch de Athenas y de Neopatria, comte de Rosselló y de Sardania, marques de Oristan y comte de Gociano. Com en los temps passats per los serenissimos reys predecessors nostres de gloriosa recordgio e per nos sien estades fettes diverses provisions y
Nos don Ferrando, per la gracia de Deu rey de Castella, de Aragó, de Leó, de Cicilia, de Granada, de Toledo, de Valencia, de Galicia, de Mallorques, de Sevilla, de Serderiia, de Cordova, de Corsega, de Murcia, de Jaén, de Algarbe, de Alguezira, de Gibraltar y de las islas de Canaria, comte de Barcellona, serior de Viscaya y de Molina, duch de Athenas y de Neopatria, comte de Rosselló y de Sardania, marques de Oristan y comte de Gociano. Com en los temps passats per los serenissimos reys predecessors nostres de gloriosa recordgio e per nos sien estades fettes diverses provisions y