sacas de forments, pastes, llegums nec alias ab antellassió, si no que cada hu puga
lliberament comprar d.elles y les que se vendtin a hu no pugan ser de impediment
als que ne vulgan pendrene y valersene, no esperant que per lo altre sian cumplides
o esmersades attes de tenir antellassió ab prohibissió dels altres per indirectum ve a ser assiento o estanco, per obrar los matexos effectes impeditivos del llibero com-mersi.
Que se haga como se suplica en respeto de los estanques.
Maronju secretarius.
50. (Que las catredals iglesias se detingan lo que lis tocara del dit donatiu la porció lis cabra de los dos mil escuts se lis seriala per llur reparo y fabricas)
Item per quant en totes ocasions de Corts del donatiu que se offerex se sol setialar una porció de dos mil escuts de que sa magestat fa mercet a les iglesies cathedrals del regne pera la fabrica y llurs reparos en le mes necessari, y essent tant pia la catholica intenció no sol tenir effecte per no repartirse y pagarse aquells, y es molt just que se logre.
Pertant dits Estaments suplican a vuestra excellencia se servesca decretar per acte de Cort que se fassa lo repartiment de dits dos mil escuts aplicadors a les fabriques y repa-ros de dites cathedrals, y que la porció que a cada cathedral tocara en dit repartiment se la pugan detenir de lo que li tocara a pagar del real donatiu, y axi retinguda se emplee ab effecte en ditas fabricas y reparos.
Que en el repartimento ja se ha sefialado lo que toca a las cathedrales, y para su breve cumplimento se tendra consideración.
Maronju secretarius.
51. (Que los ecclesiastichs entren a partecipar dels repartiments de dites terres paberilis) Item per quant en algunes ciutats del present regne, viles y llochs reals hi ha terras rea-lengas, que vulgarment se diuen paberilis, que se solen repartir als pobles y communi-
c. 702 tats de dites ciutats, viles y llochs per usar d.elles, / cultivarles, llaorarles et alias, en que no se transferex lo domini als qu[...] axi usan d.elles, que aquell resta per lo setior directo, y es molt just que d.estes tambe ne gozen los ecclesiastichs, puix aquells tambe acudexen a les reals assistencies en les ocasions de donatius y altres. Pertant y perque essents sols usuaris, y en que de la propria industria annuatim tenen lo fruit del que hi sembran y benefissian cessa tot reparo de no venir ad manum mortuam, suplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca de decretar per acte de Cort que entren dits ecclesiastichs a participar dels repartiments de dites terres paperilis com los secu-lars.
Que los repartidores tengan consideración de dar tierras a los ecclesiasticos que fueren pobres.
Maronju secretarius.
52. (Que sen prengan los caps que se troban colgats en la torre del Elephant y lo epi-taphi que est en lo carrer de Cavallers del present Castell)
Item per magior consel del regne supplican dits Estaments se servesca vuestra excel-lencia interposar sa authoritat pera que sa magestat use de sa real clemencia manant
que se lleven y prengan los caps que estt colgats y posats en la torre del Elephant, y lo epitaphi que està en lo carrer de Cavallers del present real Castell.
Que lo supliquen a su magestad.
Maronju secretarius.
53. (Que los consultors de les incontrades y viles reals porten toga)
Item per quant lo puesto de consultor real de les viles y encontrades re[als] se de llui-ment y lo faria magior lo ornato del vestir talar. Pertant [suplican] a vuestra excellencia dits Estaments se servesca decretar en lo real nom de sa magestat que dit consultor de dites viles y encontrades reals que vui es y per havant seti puga portar toga.
Que lo supliquen a su magestad.
Maronjus secretarius.
54. (Que lo procurador fiscal en temps algu puga appellar ni supplicar, ni usar de altre remei [al]gu contra diguna [sent]encia proferida en juísi prohomenat en causes crimi-nals de los del Estament Militar)
Item per quant essent com es per privilegis reals y capitols de Cort oto[rgats] / a favor c. 702v.
dels militars del regne que en totes les causes criminals que contra de aquells se farian sian judicats ab vot de prohomenat dels matexos del Estament Militar, com de dits capitols de cort, y privilegis es de veure in corpore juris capitulorum Curiae, y aquells esta".n in viridi observancia inconcussament com lo deuen ser, y si be de les sentencies que se proferexen en lo juisi de prohomenat a favor dels delats militars nos deu ni pot appellar ni suplicar per lo Fisch ni altre, no sols per que lo Fisch de generai consuetut del orbe en les causes criminals no pot appellar, pero ancara perque essent esta obser-vancia especialment tinguda en lo curso de tants aifis que de les sententies proferides en les causes criminals dels militars mai se li ha admes appellassi() ni suplicació a la part fiscal; y deventse axi inconcussament de observar, no no obstant ha sucehit que lo procurador fiscal de la Regia Cort ha volgut intentar haver de suplicar de sententia proferida en juisi de prohomeat a favor de militars, ab que ocasiona grandissima discussi() y prolongada altercassi() sobre lo punt fatigant als militars, a favor dels quals fonch proferida la sentencia, y perque lo motiu de dits capitols de Cort de que gosa lo Estament Militar es entre altros ad tollendas vexationes y admetentse appelassió o suplicassió, no sols no se evitan pero se ne causan magiors, fonch declarat in facti con-tingentia per la Real Audientia, juntes ambes sales, que lo Fisch no pot suplicar, com es de veure ab copia authentica de la sententia de que fan demonstrassió. PeNo y per-que en temps algu no vinga a volerse suscitar nova vexassió contra dits militars en les sententies que se proferexen en les causes criminals d.ells, que seria posarlis sombra en lo privilegi de magior esplendor que gozan, intentantse per lo Fisch appellaci() o sup-plicaci& que per indirectum es lo matex que impedirlis lo verdader effecte de dit llur privilegi en que lo magior fonament de la concessio fonch ad tollendas vexationes, de que no se llibrarian si se das lloch a poderse intentar semblants appellacions e suppli-
cassions per la part fiscal, y serian de deterior condissió les persones de magior llustre que les ordinaries, en que lo fisch no pot appellar ni suplicar. Pertant dits Estaments suplican a vuestra excellencia se servesca en lo real nom de sa magestat de decretar per acte de Cort perpetuament valedor que en temps algu lo procurador fiscal puga appel-lar ni suplicar ni usar ni valerse de altre remei algu contra diguna sentencia proferida c. 703 en juisi / [de] prohomenat en causes criminals dels militars del Estament Militar.
Que se haga como se suplica.
Maronju secretarius.
55. (Que lo procurador fiscal ni sos substituts no pugan dessi avant appellar ni suppli-car ni valerse de altre remei algu de sentencia proferida en juhisi de prohemenat de que gozan algunes ciutats del regne)
Item per quant en lo juisi de prohomenat de que gozan algunes ciutats del present regne en conexer y declarar les causes criminals de llurs moradors, algunes vegades lo procurador fiscal o sos substituts intentan appellar de les sententies que se proferexen ab que no parex gozan lo effecte, pera que se instituiren les causes de prohomenat que entre altres es per llevar vexassions y gastos excessius, y es molt convenient que per poderse lograr lo benefissi que se espera de la judicatura de dit prohomenat, que men-tres la part acusada de causa criminal no appella que meins lo puga lo Real Fisch, magiorment assistint ad aio la generai consuetud de tot lo mon. Pertant suplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca de decretar per acte de Cort que de assi en havant de sentencia proferida en juisi de prohomenat de dites ciutats no puga lo procurador fiscal ni sos substituts appellar, supplicar ni valerse de altre remeí algu.
Que lo supliquen a su magestad.
Maronju secretarius.
56. (Que a los advocats dels Staments se servesca sa magestat emplearlos en puestos honorifichs)
Item per quant los advocats dels dits Estaments son persones molt virtuoses y [...]trats de les parts que son notories, que lo califica magiorment lo puesto que ocupan d[its]
advocats y consultors, eligits per dits Estaments y en qui recau lo pes dels magiors tre-balls que se offerexen en los negossis de dits Estaments y Parlaments generals, en que servexen ab la puntualitat y satisfassió que es patent, sens que en ta[nt] de temps hat-gian tingut premi algu de llurs fatigues y servissis, y es just que se [ha]ga considerassió de aquells y de Ilur calificassió en totes ocasions. Pertant suplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca interposar sa authoritat recomanant llurs persones, virtuts, c. 703v. lletres y servissis a sa magestat, que Deu guart, pera que ab esta / recomanassió y gra- duassió calificada ab lo amparo de vuestra excellencía se digne en les ocasions de pue-stos honorifichs ocupar ad aquells com a merexedors de qualsevol mercet que sa mage-stat se servis ferlis, que dits Estaments y cadaqual de aquells y tots los que intervenen tendran per molt propria qualsevol honra que per sa real clemencia se lis conferesca.