eclesiastichs y delegats, segons que desde llevors fins al present esté sempre in continua
et viridi observansia, ab que los eclesiastichs que se regonexen gravats tenen lo consol
prompte dins lo matex regne de apellar de llurs gravamens y ser hoits y reparats en
aquest matex, sens tan gran dispendi ni pera de llur vides y llibertat que corrian de ordinari vehentse obligats a passar la mar. Y per que en esta coinessió no estan expres-sats los eclesiastichs regulars ab que, venint lo cas que llurs superiors ordinaris de les religions, delegats o comissaris en aquelles, ab alguna provisió o sentetnia, gravan algun religios o religiosa si be se sentescan gravats, no poden tenir lo prompte remei que resta corwedit als eclesiastichs seculars ab que de ordinari se veuhen intervenir gravissims escandols y discensions, y moltes vegades se veuhen relligiosos anar fugiti-vos y aportant desesperats del prompte remei que no lo poden tenir, e impossibilitats de comoditat pera poder passar a Roma a deduir de llur justissia, essent aquestos de ordinari pobres per molts titolos, y entre altres que ab lo ingresso se despullan dels bens propris si ne aguessen tingut, y es vist que davi tant conOderable tinga son degut reparo quant lo pot tenir sens perjudissi de la bona administrasio de la justissia. Per tant y per que en dits relligiosos y relligiosas concorrexen les matexes rahons que mili-tan a favor dels eclesiastichs seculars, suplican a vuestra excellencia se servesca de representar a sa magestat que per sa real clemen0a se digne de interposar sa authoritat ab sa santetat que fassa grassia al regne que los relligiosos y relligiosas dels monastirs y convents d.ell sempre que les paregues sentírse vexats o gravats de alguna provísió, decret o sentenzia de llurs superiors ordinaris, comissaris o delegats pugan interposar c. 694 la appellasisió o recurso al prelat de la diocesis que sera lo agraviat y que devant de aquell se puga conexer dels merits de les causes fins a sentencia deffinitiva y sa exe-quussió inclusive, atribuintseli essent menester de nou la potestat comprehensiva etiam de les causes dels regulars.
Que lo supliquen a su magestad.
Maronju secretarius.
30. (Que los moradors del regne pugan comerciar y extrahure sos fruits y embarcar fora d.ell sens que tingan obligació de portar certificatoria de haverlos desembarcat en les terres y regnes propris de la monarquia, amichs o confederats de sa magestat; y en cas lo Real Fisch Patrimonial pretengues al contrari toque a ell lo fer las provas per si a cas se desembarcassen en terras de enemichs)
Item per quant una de les magiors conveniencies del regne per son restauro y opulen-cia es lo haverhi molta extració de forments y formages per altres regnes, que es lo empleo peculiar en que se ocupan los naturals y moradors, augmentant la agricultura y bestiar respectivament y per obligar als naturals y foresters que embarcan a que dins de un plaso que se lis sefiala porten certificatoria de haver desembarcat dits fruits en regnes propris de la monarchia o en terres de amichs y confederats, sots pena al que dexas de presentarla dins lo termini senalat de pagar un escut per cada estarell o sia lo equivalent de qualsevol de dits fruits que se enbarcan, se aredran molts per por que no venint a temps la certificatoria lis fan carrech y los obligan [a] pagar la pena, com ha sucehit en diverses ocasions que a instancia del procurador fiscal patrimonial se lis ha pretes exígir aquella y no han llibrat sens pagar alguna cosa; y es just que dadi tant con-
siderable se repare a benefissi y util del regne per la llibera extraccio, magiorment quant los que embarcan tenen la presumpció de llur part que han de adimplir lo que es de llur obligassió de sols commerciar ab los regnes de la monarchia, amichs y confe-derats y no ab altros. Pergo supplican a vuestra excellencia dits Estaments se servesca [de] decretar per acte de Cort a favor del regne que pugan lliberament commer[ciar] y extreure sos fruits y embarcar fora d.ell sens obligassio de portar cert[ifi]catoria de haverlos desembarcat en les antedictes terres de regnes propris, amichs o confederats de sa magestat, y que en cas que lo Real Fisch pretingues lo no haverse axi effectuat y desembarcat toque a ell / lo fer la prova de haverlos desembarcat en terra de enemichs. c. 694v.
Que se haga como se suplica.
Maronju secretarius.
31. (Que les ciutats, barons y feudataris y demes que fan lo enserro de porcions per al real servissi venint lo mes de juliol de cascun ariy, assegurada la ariada y recolta, pugan llibrement extrahure los forments encerrats de dites llur porcions ab sola obligació de que faran lo nou encerro dins tres meses despres de haver extrahit dítes porcions) Item per quant los forments que se enbarcan per les ciutats, barons y feudataris de porció pera fer lo servissi devent ser mes privilegiats solen ser de inferior condissió en llur exit, puix de ordinari se encontran ab les embarcassions de forments nous, en que es cert que cada hu se inclina mes que a la dels vells per la magior seguretat que tenen de llur conservassió. Pertant suplícan a vuestra excellencia dits Estaments se servesca de decretar per acte de Cort en lo real nom de sa magestat que totes les ciu-tats, barons, feudataris y demes que fan encerro de porcions per al servissi venint lo mes de juliol de cascun airi, en que est assegurada la ariada y recolta, pugan llibre-ment extreure los forllibre-ments de porcions encerrades los tals porcionistes ab sola obli-gassió de que faran lo nou encerro dins tres mesos despres de haver extret dites por-cions encerrades; de que tambe ne resulta altre gran benefissi al publich que del pro-cehidor se darà prompta satisfassió al llaorador que porta lo forment del escrutini de les ciutats, y no se lis atrassara, tenint ab ago de ordinari la paga en ans de la nova conducció, que altrament no tenint lloch pera poder extraure en lo juliol no seria facil per la impossibilitat de les dites ciutats que no tenen fondo doble de diner per los encerros per llur pobresa.
Que se haga como se suplica en respecte de poder sacar los trigos, entendiendose por todo el mes de juliol; y en respecto de sacarse antes el viejo del nuevo se tendra consi-deración.
Maronju secretarius.
32. (Que les ciutats tingan obligació de pagar als llauradors que les contribuexen los forments al fin del ariy que los encerran juntament ab lo interes de sis per cent, y no se lis puga forsar a ditos llauradors a la contribussió de la nova porció y encerro del ariy immediato, ni que se lis ocasione gastos fins sien enterament pagats de lo que se lis deu)
Item per quant essent com es lo encerro de la porció formentaria de les ciutats precis y necessari per al servissi, mirant los fins tant principals de la conservassió del regne y abasto en les occurrencies y urgencies dels enemichs, fam, esterilitat, peste o altres accidents que Deu no vulga; y per los grans gastos que en lo passat se han offert per c. 695 reparos inexcusables de precises necessitats que se han experimentat de / contagi y esterilitats que han obligat a postposar la prompta satisfassió que es degu[da] al llaura-dor tingue a la contribussió desde luego que conduex lo forment, y es just que mire a la conservassió de hu y altre, que no se falte al encerro ni a la satisfassió, per no impos-sibilitarlo al llaorador per a la contribussió dels ains futuros. Per[tant] dits Estaments supplican a vuestra exeellencia se servesca de decretar per acte de Cort que les ciutats qui contribuexen los llaoradors dels pobles obligats tingan preccisa obligassió [de]
pagar puntualment al fi del aiíi del encerro de la porció que los de la contribussió hauran conduit y entregat juntament ab lo interes a sis per cent, y menores no lo cum-plescan axi cascun aiíi que no sian obligats los dits de la conttribussió en lo aiíi imme-diato a haver de portar la nova porció, ni se lis pugan causar gastos alguns per compel-lirlos ad aquella fins sian enterament pagats de lo que se lis deuré, puix essent que lo forment de les porcions encerrades cascun aifi pot ser ext[ret] y venut desde lo mes de juliol segons se demana en lo capitol precedent, y esper[an] en la clemencia de vuestra excellencia que atteses les justes causes que en ell se representan mana[ra] concedirlo, no podra venir cas llegitim de que les ciutats no pugan pagar ab pun[tua]litat.
Que se haga como se supplica.
Maronju secretarius.
33. (Que se fassa nou escrutini y repartiment del forment que se conduex per la porció y abasto d.esta ciutat)
Item per quant essent gia en circa quoranta airis que se es fet lo repartiment per escru-tins de la porció de forment que cada villa ha de contribuir al encerro d.esta [ciu]tat per fer lo servissi per los accidents y prevencions ponderades en lo capitol an[te]cedent, ha sucehit per les varies ocurrencies que se han interposat que moltes [de] les villes y llochs en que estava repartida dita porció se son diminuides y destrui-des y altres se son augmentadestrui-des y de nou fundadestrui-des que han crescut, y no es be [que]
no havent restat en lo matex estat de villes comodes y poblades porten lo pes en llur deteriorassió que quant estavan en opulencia de moradors y fruits; y [...] es vist que se repartira" lo carrech per igualdat, segons la capacitat y com[odi]tat dels pobles que hautin augmentat y de les que hauran detteriorat y per poderse fer es necessaria la averiguassió. Pertant dits Estamen[ts su]plican a vuestra excellencia se servesca de decretar per acte de Cort que se fassa nou escrutini de les poblassions deteriorades y c. 695v. respectivament millorades y / persones de tota christiandat, experiencia y satisfas- sió se fassa nou repartiment de dit forment de la porció que se deu contribuir y con-duir a esta dita ciutat, alleugerant als pobles deteriorats y posando als que han millorat y de nou se han erigit.