respecte dels salaris y drets tocants, y que deven llevar y pendre los ministres de les
Curies superiors e inferiors, axi ecclesiastiques com seculars, sian observades a la lletra
sens alterassió ni mutassió alguna que sia perjudicial als regnicols, contractants y
mora-dors de dit regne. Y lo matex se entenga en respecte dels salaris de sentencies, que
mentres les causes no estigan a relasió feta et in punito ferendae sentenciae no se pugan compellir les parts al deposit del salari; y en cas estant en aquest estat de decla-rassió se hagues de despachar a exequutar per lo salari que se remettra la orde als jut-ges ordinaris sens causar gastos de dietes, ni altrament; y sempre que y quant estant en lo curso de les causes les parts se agiustassen, no se lis puga pendre salari mentres no sia lo proces en lo estat de relassió feta y en punt e declarassió, y no essent assignada a publicassió la sentencia que sols sia lo salari la meitat en les causes agiustades.
Que se haga como se suplica.
Maronju secretarius.
3. (Es per la formassio de dotze jutges que pugan conexer de lo compiment de capitols de Cort, gracia y immunitat, i contrafueros del regne)
Item suplican dits Estaments se servesca vuestra excellencia decretar per acte de Cort c. 684 que / se forme e instituesca una junta de dove jutges, go es sis dels minstres per vuestra excellencia y sos successors eligidors, y sis que seran los que eligiran les tres primeres veus dels Estaments48, dos de cada Estament, pera que sucehint lo cas de alguna con-trafacció, vulnerassió, o rompiment de capitol de Cort, privilegi, grascia, immunitat, bons usos y fors otorgats a dit regne y sos moradors, en generai o en particular, se hat-gian de juntar e conexer sens pendre salari algu, si procehex lo contrafuero o qualsevol altro rompiment, y tingan authoritat y potestat de resolvent la magior part, que es con-trafuero o altra vulnerassió o rompiment se hatgian de reparar luego y sens dilassió, y en cas de paritat de vots que no hi hatgia calitat si no que se consulte y envien los actes a sa magestat y se suspenga tot fins tenir y venir la real resolussió sobre la materia; y si hi haura algun encarcerat com no sia per causa de mort, galeres o mutilassió de mem-bre que se ne extrega ab fiansa, y tingan obligassió dites primeres veus o qualsevols d.elles que sia instada del que se pretengues agraviat de ixir a representarlo; y en cas que requirides o requirida se negas alguna de aquelles a esta representassió, en tal cas aquell que se negar a ferla ipso facto se entenga haver incorregut en la pena de dos mil florins de or de Aragó aplicadors als reals cofres e irremisiblement exequutadors, ab effecte sens que sia menester altra interpellassid, mes que la sola instancia o requiri-ment del que se pretendra agraviat, y ab pena als procuradors fiscals de la Regia Cort y Real Patrimoni que qualsevol d.ells requirit per lo matex que se pretendra agraviat no ixira a fer la instancia per la real y effectíva exequussió de la pena de dits dos mil flo-rins de pagar altro y tant de bens propris, y privassió de offissi; y no obstant que en son cas se hagues exequutat la predicta pena a qualsevol de dits procuradors fiscals, no perso se entenga perdonada ni remesa la pena en que hagues incorregut quisvulla de dites primeres veus, si no se hatgia de pagar realment y ab effecte. Eo maxime no essent nou en lo regne lo haver.hi jutge d.esta calitat, com es de veure capitol 2, titol 3, libre 1, folios 112 y 113 dels recopilats per lo noble y magnifich don Joan Dexart.
48 Segue, espunto, ab tres que aquells eligiran.
Que ho supliquen a su magestad.
Maronju secretarius.
4. (Que si lo setior virrey no nomenas los sís ministres regiis que ex nunc pro tunc sien nomenats, y si no volguessen ajuntarse que los sis dels tres Estaments nomenats pugan juntarse per lo coneximent dels contrafueros)
Item supplican los dits Estaments se servesca vuestra excellencia decretar en lo real nom de sa magestat que sucehint lo cas que los seiiors virreys se negassen a la nome-
nassió dels sis / ministres regiis per la junta y resolussió en lo precedent capitol expres- c. 684v.
sades, se entengan ex nunc pro tunc ser nomenats los sis ministres regiis mes antichs, que se deura'n juntar ab los sis dels tres Estaments; y cas que estos ministres regiis requirits no se juntassen, los sis dels dits Estaments se pugan juntar sens incurso de pena alguna para conexer y resoldre si procehex o no la contrafacció, vulnerassió o rompiment de dits fors, privilegis et alias, y posar en exequussio dita llur resolussió; y als dits sis dels Estaments se entenga en aquest cas conferida y atribuida tota plenaria potestat y authoritat quanta de dret seti menester pera poder obrar, resoldre y exe- quutar lo que sera per ells determinat per la reparassíó de dita contrafacció.
Que lo supliquen a su magestad.
Maronju secretarius.
5. (Que dits jutjes dins quatre dies degan juntarse y las parts tingan temps de vuit dies ad allegandum, y dins doze dies degan dits jutges conexer y resoldre dítes causes) Item per quant lo principal intento de formarse la junta expressada en dits capitols es relevar de vexassions, gastos y gravamene y si se donas lloch a suscitarse questions podria no conseguirse ab effecte Io intento dels breus remeis. Pertant dits Estaments supplican mane vuestra excellencia en lo real nom de sa magestad decretar que per haverse de juntar dits jutges tingan quatre dies de temps, y vuit les parts comuns preci-sos y perentoris ad allegandum, probandum et probatum habendum, ab denegassió de altre termini, y dote dies axi be precisos y peremptoris dits ministres pera conexer y resoldre, etiam en dies feriats ad honorem Del, y dits dove dies postrers expirats no havertse resolt ni declarat per dits jutges se entenga ipso iure et facto resolt y declarat a favor de la part que hauri allegat contrafacció, vulnerassió o rompiment de fors, privi-legis et cetera, sens que lis reste facultat a dits jutges regiis y dels Estaments pera proro-gar mes temps del aqui expressat; y que de qualsevol resolussio prenguessen dits jutges que procehis o no procehis la contrafacció et cetera, no hi puga haver appellassió, suplicassió ni recurso ni altre remei contra pronuntiatum seu resolutum.
Que lo supliquen a su magestad.
Maronju secretarius.
6. (Que tots los puestos de administració de justicia y patrimoni y los demes de pau y guerra, excepto las plassas del criminal en la forma situates, se donen a naturals verda-