Relazione conclusiva dei primi tre mesi di scavo

La documentazione relativa agli scavi secenteschi nella basilica di S. Saturnino prosegue con una relazione conclusiva dei primi tre mesi di ricerche (novembre 1614-gennaio 1615), nella quale

154 _{ESQUIRRO, pp. 63-66. In BONFANT, pp. 297-299 la data dell’inventio è fissata al 10 ottobre 1615.}

155 _{Diciottesimo vescovo di Roma, Pontianus fu papa dal 21 luglio 230 al 28 settembre 235. Durante la persecuzione}

ordinata da Massimino il Trace nel 235, il papa fu condannato ad metalla in Sardegna, dove morì poco dopo. Successivamente, i suoi resti furono trasportati a Roma e seppelliti nelle catacombe di Callisto; vd. Lib. Pont., I, 145; ZUCCA 2002, pp. 123-124; MASTINO 1999b, p. 268.

156 _{GROSSI GONDI 1920, p. 63; MARROU 1978b, p. 407 e fig. 3.}

157 _{Il nome, formato da un gentilizio Pontius, è piuttosto comune in età imperiale (KAJANTO 1965, p. 153, dove si}

attestano 49 ricorrenze). Contrariamente a quanto cercarono di sostenere l’Esquirro e il Bonfant, dalla documentazione epigrafica risulta un drastico calo della frequenza del nome in ambito cristiano, nonostante la fama di Pontianus papa e martire. In Sardegna le uniche attestazioni sono un epitafio pagano da Sulci (ILSard I, 14) e il bollo Pontiani impresso su alcune lucerne a becco tondo provenienti da Nora, Othoca, Tharros e Karales (CIL X, 8053, 165a-d; ILSard II, 469, dove se ne ipotizza una produzione africana).

158 _{BATTELLI 1949, p. 130.}

159 _{Così anche DADEA 1999, pp. 285-290, che la ritiene sicuramente una falsificazione secentesca da assimilare alla}

lastrina rinvenuta dal Taramelli nel carcer di S. Efisio e con la quale si voleva indicare la sepoltura di Edictius (vd.

infra, § 4.2); l’autore pone le revelaciones dell’Hortolan alla base della creazione della falsa epigrafe, sebbene il manoscritto del frate visionario non sia del tutto esplicito al riguardo.

sono menzionati i ritrovamenti più importanti e le relative iscrizioni. Dato il carattere di sintesi di questo documento, si preferisce trascriverlo tutto di seguito.

(Actas I, ff. 29r-33v): La molt serta y verdadera causa que mogue al archebisbe de Caller

don Francisco Desquivel a fer sercar la iglesia de Sant Sadorro desta ciutat de Caller basilica antiquissima per medy de son vicary general fonch la avidissima y despertada diligencia del pare Joan Pinna de la companya de Jesus puix dona principi a la averiguacion de les coses que tant lo necessitavan com fonch que en lo any 1612 escrigue ab son llibre y divulga los miracles del santissim crucifissi de Galtelli diocesy Calaritana oberats en aquell any subseguentment feu traure les reliquies de santa Olimpia de dita iglesia de Sant Sadorro y se ha vist la bona guia de aquest pare. Per que a 6 de nohembre 1614 haventse llevats los escalons del altar mayor de dita Iglesia y cavat debayx dels quatre pams a la part del evangeli se troba una sepultura fabricada a rajoles ab sa cuberta molt grans y dins esmaltadas se y troba molts ossos que denotan translacio.

Al costat de la dita sepultura tres pams mes abayx se ne troba altra de la matexa fassio y dins ella quatre caps dos sensers y les altres romputs collocats los dits caps lo ahu en lo angulo o cantonada de la sepultura y al rededor y per son orde los ossos de cada cap y en migh terra transportada cosa com a translacio.

En la part de la epistola se troba altra sepultura com les ja dites y dins ella ossos de persona xica y ab terra com cosa tambe de translacio.

Deapres a set de dits mes y anyn haventse fet cavar en ella als peus de dit altar mayor que ve a ser en migh de la tribuna de aquell se troba un vas fet a copa de metal ab mistures de plata molt gran y espacios ab son peu si be ab la humiditat de star soterrat cubert de rovell.

Tornent a cavar dalt en la part del evangeli a costat de la segona sepultura de la part debayx se ha trobat lo cos de Sant Severo desta manera que a 7 de dit nohembre 1614 se troba un tros de mabre blanch appegat ab calcina en sert tros de paret que feja divisio presa y parapit a les sepultures y per que aquell dia no se pogue acabar de buydar la terra per haver sobrevingut la nit al endema a 8 se buyda y troba al costat de dit mabre altres tros de mabre tambe appegat com lo sobre dit y junts que foren per que eran totes unes lletres y mabre si be ny falta algunes de les lletres todavia se troba en ells y llegirem clara y distintament seguent ut iacent.

Debayx del qual lletrero se troba una sepultura a rajolas feta y a ma dreta della a la part del cap lo dit lletrero y uberta la dita sepultura se troba un cos senser que se trague a 8 de dit mes y anyn averiguat esser lo propris que diu lo lletrero del glorios Sant Severo bisbe y martir.

Mes dit dia de set abans de arribar a la sepultura de Sant Severo y mes a prop del altar mayor cosa de sis pams distant de aquell a la part del evangeli se troba altra sepultura de rajolas molt grans ab sa cuberta y dins ella uns ossos de persona gran que se tragueren y trets se troba altro pilo de rajolas que divideix los ossos de sobre y llevat lo dit pilo de rajolas y en ella hay ossos que parexen de dona y abans ossets de criatura que tots se tragueren.

Deapres a dos pams del lletrero de Sant Severo se troba una fossa ab dos caps y molts ossos. Mes a la part de la epistola als peus de la sepultura de Sant Severo se troba altra sepultura de rajolas ab sa cuberta edificada com la de Sant Severo y dins ella molts ossos que foren trets.

Item en la matexa part de la epistola a costat de la sobre escrita sepultura sen ha trobat altra com aquella si be mes a prop del altar y dins ella ossos que se tragueren y es de notar que tots los sobre dits cossos y ossos son odoriferos.

Totes dites sepultures son a mes de dotze pams sota terra y collocadas en la part de dins de serta paret fabricada que pren y passa de paret a paret als fonaments de la navada y junta y fa presa a

ells immediatement fora de alla de la paret a la part de la epistola se troba una sepultura casi tant gran com les demes y de la matexa fassio y de dins della ossos odorifferos.

Tornant a sercar lo mateyx dia de 8 de nohembres 1614 dins lo reliquiari que divideyx la paret de les altre sepultures y per traves a la de Sant Severo y cosa de tres pams mes alta de aquella a la part del cap y ma dreta del evangeli se troba un cos de forma gran sepelit en terra sens fabrica de bells ossos de color com de palla de ordi molt sensers sens macularse lo cap molt gran que regonegut per los religiosos y altres que se trobaren a la invensio de aquest cos y iudicaren segons se vehia patentement com [...] sen lluent [...] particular de que te molts cops y alli ahont y ha

cop la sanch es conguada [...] com negra y com amachiegat alli ahont hi ha cop y en particular en

la front com un cop sobre sangat que comunement los que han vist lo dit cap han judicat segons se ne feu revista ques de aquells caps de martyrs degue morir lo qual Sant del cop del qual se trata. En migh del qual cos se troba una effibia rodona a sa sevilla cuberta de rovell blau que denota devia de esser de la sinta de religios alli sepellit. Tambe sobre lo dit cos se troba un tros de mabre com la ma llarch y en ell esculpides les lletres y senyals ut iacet seguents.

Aquest cos se comensa a traure lo die que se troba y se acaba de traure lo die seguent diumenge als 9 de dits mes y anyn.

Dilluns a 10 dit nohembre 1614 al peu de la columna de mabre debayx la falda del capitel en la part del evangeli se troba una capelleta a ma dreta del martyr bisbe de la effibia y della se trague un cos.

Devant dita capelleta y a migh ahont estava lo cos del bisbe martyr de la effibia se troba en una sepultura humal sin fabrica nou caps per son orde ab los ossos uns demunt de altres cosa de translacio.

Al evangeli immediate debayx lo cornu del altar se troba una sepultura fabricada a rajolas y cuberta de sis rajolas molt grans cadauna delles tenia un senyal fet a mitra de plata. Dins desta sepultura se ha trobat un cos un poch tallat lo cap los ossos enpero de color de sanch [...] ab sertes

aparencies el mes com estellas lo mateyx tenia la terra de la sepultura y enpero vermella com [...]

modo com si en ella se hy agues [...] y per assegurarse en que no fos de la terra [...] se feu

experiensia ab tallar dels ossos [...] resplendor y mescla tenia dins dessas tot y odoriffera sens

sentyr a terra.

No dexa nostre senyor de acudir a 12 de jener 1615 com sempre en que no pensant mes a sercar al cap desta sepultura se troban tres pedras saxas granetas de pes de serca sinch lliures cubertas de vermell sanguinolentas que se descubriren ab la ocasio de la nova boveda del reliquiari que se va faent de la iglesia collocades dins un armari ben fet posades les pedres cadauna en los angulos del armari instrument de martiry.

Tambe abayx de las reliquias de la quarta sepultura de la part del evangely se han trobat ossos que se tragueren y posaren en son lloch.

Tornant a 11 dit nohembres 1614 a sercar fora [...] del reliquiari que divideix la paret gia

dita y cavant ahont acaba la plassa del cor o primera navada del altar mayor que fa cornice ques assentadero o lloch ubert per entrar al dit cor y navada haventse cavat a quatre pams junt a la dita paret de la entrada en la part del evangeli se trobaren sepellits sinch caps dos romputs y los tres sensers juntament ab sinch cosfes de ossos que sen trague.

Tambe lo mateyx dia entre parets del reliquiari y de la iglesia se troba una sepultura de rajolas ab sa cuberta y dins ella pochs ossos cosa de mes de misa cofa.

A prop de la capelleta gia dita que esta asentada en lo die de hayr se troba un tros de mabre que ses lletres si be molt antigas menjades a comun judisi diuen Martyr.

Y se fa nota que [...] dita capelleta [...] ossus no tocants a ella son [...] cosa de una coffa y

media y en ells molts trossos de caps [...] cosa antiga y [...].

Vingut lo dia de 14 dit nohembres 1614 se decidi de abayxar la llosa gran de mabre blanch servia de taula al dit altar mayor per celebrar que sols se sostenia de poca presa de fabrica perque se havia buydat molta dell y desfet la mayor part en la serca y extrassio de les reliquies respective sota dell trobades. Peraque abaxada dita llosa sens perill se serca lo restant que se enten teniase abaxo y abans de abaxar se mira lo secret en migh della ahont se posan las reliquias y en lo receptano romano se troba com una capsa iudicada de stayn molt menjada y en ella sertes coses appegades en color y com a sera vermella que los religiosos y demes que lo veren judicaren que les reliquies seran encorporades o consolidades ab la sera per que havian de esser cada qual delles en poquissima quantitat casi com a polls o trossos molt xichs sens forma apparent. Be se troba ab dites reliquies un pergami plegat y reduit en sas plegas a manco de migia particula en quadro que no se pogue desplegar subit per estar appegat dessa antiga humiditat casi consumit y remollat de appres algunas horas se ubri ab destresa y se troba esser de amplaria cosa de dos dits y llargaria enserca migh pam en algiat y en particular ahont estava escrit cubert de rovell y la escriptura per parexer lletra francesa que apenas se pot llegir a 16 dits mes y anyn foren cridats dos francessos un sacerdot y altre laich que fa offissy de pintor peritissims en aquella llengua y que sapian de y distintament llegir les lletres apparents del pergaminet segons les llegiren y mes se fa jurament digueren segons se veren per tots que contenen lo seguent (nel testo è inserita una riproduzione della pergamena).

Per que llevat lo altar la peana del retaulo que estribava sobre dell sen ague tambe de llevar y sols resta lo dit retaulo fixo en la paret pintat de la image en migh de Sant Sadorro ab sos martyris y altres sants y al peu del retaulo aquestes paraules - Pinxit me magister Franciscu de Fortineros - tambe la peana extrecta per ser escrita y en lletres algunes delles menjades y ab abbreviasions per millor assertar la veritat del que contenia se feren venir pintors perits y ajuramentats feren relacio (segons se veja) de que la tal escritura dehya en esta manera (Sancti Saturnini opus et aliorum omnium et rehedificationem eius ecclesiae fecit fiery Reverendissimus D.P. Pilares Archiepiscopus Calaritanus).

En quinze dies del dit nohembres 1614 cavant se trobaren molts trossos de mabre ab diverses lletres y altres senyals de martiry en diverses parts de la Iglesia ahont se fa la serca que fins ara no conclouen cosa alguna.

A la part del evangeli y sota los escalons que se pugiava al altar mayor se troba una sepultura feta y cuberta de rajolas y aquella descuberta se hy troba un cos sepellit y en la meitat del cos sobre los pits una creu de ferro en forma de petoral de prelat y als peus una effibia rodona cuberta de terra vermella appegada que se ha judicat esser sanch.

A 18 dit nohembre 1614 immediate debayx de la prop dita sepultura del cos del pectoral y effibia se ha trobat altra sepultura ab sa cuberta y tota ella feta a rajolas ab molts ossos y si be tallats en peses grans que se judica podian esser de tres personas tots odoriferos y alguns com acremats y altres relluents y la terra com aplateada y es de advertyr que la cuberta desta sepultura que dividia estos cossos del sobre mensionat del petoral y effibia son de unes lloses grans de la terra se fan les rajoles molt antigas y esculpits algunes delles y ab senyals de palmas y mitres sert

senyals tambe de instrument de martiry y ab una lletra com esta (M) y altra ab una creu com esta (croce).

Deapres a 21 de dit nohembre 1614 als peus de la proxima sepultura de la part del evangely se troba una caxa gran ab sa cuberta de mabre blanch molt bella fi sumptuosa y uberta se hy troba en la part de dins de la cuberta un letrero que comensa Valerianus cives y que esta en lo paper inclus a part. Aquest lletrero fue esculpit mes de la meytat abayx de hont fa encayx la llosa de cuberta y a la fi del lletrero en les darreres lletres ni algunes tallades que se veu foren tallades per a poder acomodar aquell encayx a la caxa perque la llosa no era de aquella caxa sino de altre lloch y tenia ja aquelles lletres y titol y quant se acomoda y feu per aquesta caxa no sen llevaren les lletres sino que sols tocaren y tallaren lo que era necessari per acomodar la cuberta y fer lo encayx.

En esta sepultura famosa de mabre se y troba dos cossos lo hu mes gran del altre.

A 24 dit debayx dita caxa de mabre se ha trobat diversas sepulturas en modo decent com les demes ab ossos.

En lo dia de 29 Jener 1615 a costat de la sepultura mes baxa de les trobades sota la caxa de mabre se troban unas pedras grans fabricades y debayx ellas alguns ossos y en particular una sepultura ab son cap compost y ossos cosa antiga com les demes y sobre esta sepultura sota dites pedres se troba un mabre paredat de calsina ab ses lletres cara abayx que son ut iacent com seguexen

Altres cossus y lletreros se han trobat aberens y signals de martyry si be romputs la averiguacio dels quals y relacio dels demes que se trobaren se dexa per aquant se aura acabat de sercar la iglesia deruida de Sant Lucifero pot ad aquesta de Sant Sadorro y en la relacio de aquella Iglesia se veura lo mes della. Be es veritat que en esta Iglesia de Sant Sadorro tant dins della en lo que esta tancat com fora en lo que es stat derrucat que sols restan part de les parets antigues se han trobat diversos mabres atrossejats hu que diu Santi Innumerabiles altres dos dient Innume altres que dihuen bona memoria requievit in pace altres ab aquest senyal (croce con alfa e omega)

que vol dir alpha et omega y es de advertir que en algunes parts de la Iglesia paredats en la paret hi a diversos lletreros enters nominant los sants que tenen alli reservats que ab favor del Senyor se trauran.

La relazione non contiene informazioni aggiuntive rispetto al giornale di scavo, tuttavia permette di avere un quadro sintetico dei principali ritrovamenti effettuati e di chiarire alcuni aspetti dell’ubicazione delle sepolture; per questo motivo se ne propone di seguito una parafrasi.

Il resoconto parte dalle motivazioni che spinsero l’arcivescovo a far intraprendere gli scavi all’interno della basilica di S. Saturnino, individuandole nell’opera del gesuita Giovanni Pinna, il quale nel 1612 aveva divulgato in un’opera la storia dei miracoli operati dal santissimo crocefisso di Galtellì, allora appartenente alla diocesi di Cagliari, e poco dopo aveva contribuito al ritrovamento delle reliquie di santa Olympia martire nella basilica cagliaritana. Per questa ragione, il 6 novembre 1614 si iniziò a smontare i gradini dell’altare maggiore della basilica; in quell’occasione sul lato del vangelo, a una profondità di quattro palmi, si trovò una sepoltura in laterizi smaltati internamente, che conteneva le ossa di un corpo in deposizione secondaria.

Accanto ad essa e a una profondità maggiore di tre palmi, era un’altra sepoltura analoga, contenente quattro crani collocati ciascuno ai quattro angoli della tomba e circondati dalle altre ossa del corpo, il tutto ben disposto ed evidentemente frutto di una traslazione.

Sul lato dell’epistola fu individuata una sepoltura simile alle precedenti, con all’interno le ossa di una persona di bassa statura, anch’esse ritenute in giacitura secondaria.

Il giorno seguente si scavò nella tribuna ai piedi dell’altare maggiore e si rinvenne un grande vaso in lega di metallo, integro ma coperto di ruggine a causa dell’antichità e dell’umidità.

Riprese le ricerche sul lato del vangelo, si scoprì la tomba di Severus con l’iscrizione, rinvenuta in due momenti successivi, murata nella parete divisoria fra le tombe e riprodotta all’interno del testo. Lo scavo si protrasse per due giorni, 7 e 8 novembre. La sepoltura, realizzata in laterizi, conteneva un solo corpo intero che venne unanimemente ritenuto quello di Severus vescovo e martire.

Lo stesso 7 novembre, mentre si cercava la sepoltura corrispondente all’iscrizione di Severus, se ne scoprì un’altra dalla parte del vangelo, a sei palmi dall’altare maggiore, realizzata in laterizi e contenente le ossa di un adulto che, una volta asportate, rivelarono la presenza di un altro piano in laterizi che ricopriva una seconda tomba sottostante, nella quale furono trovate le ossa di una donna e di un bambino.

A due palmi dalla sepoltura di Severus fu poi messa in luce una fossa terragna contenente due crani e molte ossa.

Ai piedi della sepoltura di Severus, verso il lato dell’epistola, si scavò una tomba in laterizi