presentando una memoria, nella quale informa che le spese destinate al risarcimento dei gravami e al pagamento degli ufficiali di Corte e agli addetti al Parlamento risulteranno superiori al previsto e quindi, come stabilito nella conclusione del Parlamento, la differenza dovrà essere procurata detraendola dalla somma già destinata ai reparos delle città; e chiede che venga fatta la ripartizione tra le città in modo che queste conoscano qual è - la quota loro riservata e il tesoriere, al tempo opportuno, possa provvedere ai pagamenti; il luogotenente generale affida l'incarico di procedere alla ripartizione tra le città al consigliere Gaspare Fortesa, che potrà avvalersi dell'assistenza di mercanti competenti.
Deinde autem die intitulata XXV septembris MDXXII, Caller, magnificus dominus c. 197v.
Antonius de Ravaneda, regius receptor, obtulit [et presentavit] spectabili domino locumtenenti generali supplicationem tenoris sequentis:
Muy spectable Senyor loctinent generai president. c. 198
(escrivio)
Antonio de Ravaneda, en nombre y como procurador del thesorero generai, mossen Luys Sanchez, parete ante vostra spectable Senyoria y dize que no innora como consta por actos del Parlamento nuevamente celebrado por vostra spectable Senyoria en el presente Reyno de Cerdenya, que fueron tachados y repartidos VIII' D lliures para los reparos del Reyno y VIIMlliures para los greuges. Y creyendo sobraria de los greuges fueron tachados para reparos de los puentes de lo que sobrasse de los greuges I' D lliuras y mas se provio que lo que mas sobrasse de los dichos greuges fuesse para los reparos y si faltasse para los greuges que se tornasse de los dichos
reparos. Y stando assi las cosas escrivio la real cesarea Magestat que los oficiales de la Corte les fuesse dado, como en otros Parlamentos se havia acostumbrado, que assi por los tachadores se provio que las I'D lliures de los puentes y otras Im D lliures que no se havian repartido en los reparos se distribuyessen en los laborantes de la Corte sobre lo que se les havia tachado y sobre otros laborantes que quedavan por satisfazer.
(díspuesto assi en el reglamento de la Corte)
Despues, como vostra spectable Senyoria bien sabe, los greuges han montado e montan mucho mas de las VIIM lliures y Io que monta mas y lo que se tacha en la segunda tacha a los laborantes, assi de la Corte como del Parlamento, y lo que monta mas la ters de lo que en la primera tacha se le dio ha parecido como es cova iuste se tomo de los dichos reparos sueldo por libra' y esto luego que se reparta y por que.1 tempo que sea de comengar a pagar los reparos, es de lo d.este ano tercero del dicho Parlamento, por lo que el dicho reverend Ravaneda sepa lo que tiene de dar a cadauna de las universidades que han de fazer los reparos y ellos lo que han de haver, suplica el dicho Ravaneda, en el dicho nombre, vostra spectable Senyoria lo mande luego proveer. Quam altissimus. ,
A la qual supplicacio fonc feta la provisio del tenor seguent: /
c. 198v. Lo spectable Senyor loctinent general e president en lo Parlament, atteses les coses supplicades esser veres, insequint l.acte de Cort sobre ago dispost y ordenat comet lo calcul faedor al magnífic mossen Gaspar Fortesa, l.any present conseller en cap de Caller, que ab consell de mercaders sperts faga aquell iustament y fet ho referesca sa Senyoria perque se faga lo que mes avant parra deure esser fet.
Provisa per spectabilem dominum locumtenentem et presidentem in regio palatio die XXV septembris MDXXII.
Aleu, secretaríus et scriba. /
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 198v.-203.
321 1522 settembre 26, Cagliari
Gaspare Fo. rtesa, consigliere in capo della città di Cagliari, presenta il documento con il calcolo delle somme da pagare relativamente ai gravami e di quelle spettanti alle universitates per i reparos, detratto l'importo derivante dalle maggiori spese per i greuges e per i salari per gli addetti alla Corte e al Parlamento.
'Espunto: y assi entre manerat..1.da que vostra Spectabile Senyoria ha fecio agora midamen-te de los tachadros fueron todos concordes vostra Spectabile Senyoria lo proviesmidamen-te a supplicacio del dicho tas... mide con se qui tasse de los reparos sueldo por libra y lo cometresse a personas tales que lo supieste fazer.
quota assegnata
quota rimanente
dopo la deduzione quota annuale quota dedotta
La somma relativa al risarcimento dei gravami è pari a 11.235 lire 4 soldi e 5 denari, così ripartita secondo le certificazioni dei giudici di gravami presentate al luogotenente generale: alla vedova Sirvent 1.000 lire; a Salvatore Aymerich 1.296 lire e 8 soldi; a Pietro de Castelvì 557 lire, 15 soldi e 11 denari; a Eusebio Gerp 1.366 lire, 12 soldi e 6 denari; a Giacomo de Alagón 1.400 lire; a Giovanni Sunyer 300 lire; a Guglielmo Montells 565 lire e 12 soldi; al monastero di Santa Chiara 500 lire; agli eredi di Paolo Roig 1.308 lire, 13 soldi e 5 denari; a Gerolamo Santjust 383 lire e 10 soldi; all'ospedale di S. Antonio 138 lire, 17 soldi e 5 denari; agli eredi di Moragues 134 lire e 12 soldi; agli eredi di Pasquale Montany 134 lire e 12 soldi; a Gregorio Baquer 2.235 lire, 4 soldi e 5 denari.
Poiché per il risarcimento dei gravami è stata necessaria una somma superiore alle 7.000 lire originariamente destinate a questa voce, e inoltre si è incrementata la quota da pagare per il salario degli addetti alla Corte e al Parlamento, la parte eccedente è stata dedotta dalla somma stanziata per i reparos delle città che quindi risulta così distribuita:
Iglesias 1.500 lire 320 lire 1.190 lire 297 lire 10 s.
Il luogotenente generale ordina di inserire il .calcolo fra gli atti del Parlamento e di inviare a tutte le città una lettera per notificare la somma assegnata loro per i reparos; in seguito, in data 6 ottobre 1522, emana una provvisione disponendo che ogni anno le città ricevano quanto stabilito.
67° Così nel testo; in realtà, sommando le singole voci, il totale è di 5.909 lire e 9 soldi.
67 Così nel testo; in realtà, sommando le singole voci, il totale è di 22.509 lire 18 soldi 7 denari.
672 Così nel testo; in realtà, sommando le singole voci, il totale è di 5.651 lire e 9 soldi.
Ulastre 230 lire 47 lire 10 s. 182 lire 9 s. 4 d. 45 lire 12 s.
Urusey
c. 198v. A XXVI del dit mes de setembre mil DXXI, lo dit mossen Gaspar Fortesa per vertut de la dita e consiguens provisio al peu de dita supplicacio feta a segons a sa spectable Senyoria lo calcul fet ab intervensio de persones spertas y presenta aquelles a sa spectable Senyoria y es del tener sequent: /
c. 199 Lo egregi Senyor regent ans de fermar la sus dita de present ha protestat y protesta que no sie vist esser en prehuy de sa pretencio, es per la paga que los tractados y taxados y Estaments y iutges de greuges li han taxat per salari de exhaminador de greuges per la absencia de micer May, com predecessor, attes li fonc d.aquell dada licencia per los Staments ab acte de Cort de poder ser anat del Regne y per ser aquell pasat de jutge de greuges pagar la tatxa y no haver acabat de fer son offici y haver
c. 199v. hagut / apres de sa partida tant que fet a dits greuges encar es vingut a manes de dit Senyoria regent, que ja deu ser pagat, y com non sia talis present protestacio y es estat content fermar dita provisio y avere per lo que es servir de les universitats que han de ser reparades y perque le que sien E...) manats en les legis. com degut efecte pus Parlament E...] /
c. 201 Lo dit Gaspar Fortesa, conseller en cap de la present ciutat, per vertut de la comissio a ell feta per lo spectable Senyor don Angeli de Villanova, loctinent generai e president en lo Parlament, considerant que los greuges indicats e diffinits en lo dit Parlament per los reverents nobles e magnifichs jutges exgravadors an pres suma de onze milia docentes trenta y sinch lliures, quatre sous y sinch [diners], es: a la viuda Sirventa IM lliures; a don Salvador Aymerich MCCLXXXXVI lliures VIII sous; a don Pedro de Castellvy DLVII lliures XV sous XI [diners]; a mosen Eusebi de Gerp MCCCLXVI lliures XII sous VI [diners]; a don Jaime de Alago MCCCC lliures; a Johan Sunyer CCC lliures; a Guilem Montells DLXV lliures XII sous; al monestir de Sancta Clara D lliures; ala hereus de mosen Paulo Roig MCCCVIII lliures, XIII sous V [diners]; a don Jeronim de Sant Iust CCCLXXXIII lliures X sous; al ospitai de Sant Anthoni CXXXVIII lliures XVII sous V [diners]; ala hereus den Moragues CXXXIIII lliures XII sous; ala hereus den Pasqual Montany CXXXIIII lliures XII sous; a mosen Gregori Baquer IIMCCXXXV lliures IIII sous V [diners]; segons consta per les sertificatories fetes per los díts examinadors de greuges al dit spectable senyor loctinent generai. Axi matex considerant que se son pagades ala officiala reals residents en la Cort de la Magestat Sacra IIMDCXX lliures per la segona taxa ffeta per los taxadors e CCCCI_, lliures a compliment de les III' lliures que restaven a distribuyr per los reparos e ponts compartides entre los tres Brasos; e CLIIII lliures VII sous a compliment de aquelles CCCCVIIII lliures VII sous, que apres suma la feta ques despengue en lo dit Parlament, com les altres CCLV lliures sien estades pagades en la primera taxa dels salaris, que per tot preu suma de XIIIIM CCCLXXXVIIII lliures XI sous V [diners]; deles quals XIIIIMCCCLXXXVIIII lliures XI sous V [diners], sen abaten les VIIM lliures asignades e consignades per la Cort ala dit greuges e MD lliures que restaven a compartir per lo dit Senyor loctinent generali e per los elets en los reparos de les ciutats a compliment de aquelles XXXm
lliures, que foren dades a les ciutats les quals prengueren los tres Estaments ab les MD lliures dels ponts per los dits salaris dels dits officials reals de la Cort de la cesarea sacra Magestat, com es dit que per tot son VIII" D lliures resten VMDCCCLXXXVIIII lliures XI sous V [diners]; les quals se son deduydes e deffalcades per sou e per liura segons es estat dispost y hordenat per lo acte de Cort de les quantitats que foren taxades a les ciutats del Regne. Per so agut consell e parer de mercaders e persones expertes en semblants coses se fa lo calculo seguent: / Lo que ffonch taxat a les ciutats Lo que fou deduyt sou e lliura
Caller: VIIII' lliures IMDCCCLX lliures II sous
Sacer: VM lliures I"XXXII lliures VI sous
Alguer: VII' lliures IMCCCCXXXXVI lliures XIII sous
Oristany: I" D lliures CCCXX lliures
Esglecies: I" D lliures CCCXX lliures
Castelgenoves: III" lliures DCXX lliures
Bosa: DCCL lliures CLV lliures X sous
Terranova: CCXXX lliures XXXXVII lliures X sous
Ulastre: CCXXX lliures XXXXVII lliures X sous (**)
Urusey: CLXX lliures XXXV lliures II sous
Posada: CXX lliures XXIIII lliures XVI sous
XXVIII" D lliures VM DCCCLXXXVIIII lliures XI sous
Lo que toca a les ciutats feta la deduccio Lo que han de rebre les ciutats per aver en los quatre anys:
Caller: VII"CXXXVIIII lliures XVIII sous MDCCLXXXIIII lliures XVIIII sous Sacer: III"DCCCCLXVII lliures XIII sous 11 [diners] DCCCCLXXXXI lliures XVIII sous Alguer: VMDLIII lliures VI sous 8 [diners] MCCCLXXXVIII lliures VI sous
Oristany: IM CLXXXX lliures CCLXXXXVII lliures X sous
Esglecies: I" CLXXXX lliures CCLXXXXVII lliures X sous Castellgenoves: II" CCLXXX lliures DLXXXXV lliures
Bosa: DLXXXXIIII lliures CXXXXVIII lliures XII sous
Teranova: CLXXXII lliures VIIII sous 4 [diners] XXXXV lliures XII sous Ulastre: CLXXXII lliures VIIII sous 4 [diners] XXXXV lliures XII sous
_i Urusey: CXXXIIII lliures XVII sous 4 [diners] XXXIII lliures XIIII sous
Posada: LXXXXV lliures IIII sous XXIII lliures XVI sous H
XXIIMDCX lliures VIII sous 7 [diners] VMDCLII lliures XII sous /
c. 201v.
E lo dit spectable loctinent generai y president en lo dit Parlament mana insertar c. 202 aquell ensemps ab dita supplicacio a lo registre de libre del Parlament per me Moner en esdevenidor y mana esser fetes letres certificatories al dit Ravaneda manant mes aquelles que cumpla y execute lo dit calcul iuxta serie y tenor notificant-ho a les ciutats procura del com aquelles faxien lo que esta provehit y asentat.
En vertut de la dita provisio [de le... fondesment] les bens del tenor seguent:
Lo elet Emperador dels romans Rey de Alamanya y la Reyna y lo mateix Rey, Rex de Castella, d.Arago y de Sardenya etcetera, Don Angel de Vilanova, conseller y loctinent generai de la sacra cesarea y catholíca real Magestat Reyna y Rey nostres Senyors en lo Regne de Sardenya y president en lo real Parlamento, a vos Magestat avut de sos magnific mossen Antonio de Ravaneda, receptor y collector de les pecunies del real Parlament per nos selebrat en dit Regne, com a procurador del magnific mossen Luys Sanchiz, thesorer generai de sa Magestat, salut y dilectío.
c. 202v. Per / vos del XXV del mes de setembre passat a escritura que vos servada lo servey del tenor seguent insertat.
E perque lo calcul d.alt insert fet en la forma sobredita sia tingut, servat y guardat per execucio de l.acte de Cort y per les altres causes sobredites y en la supplicacio d.alt inserta deduhides, haven manat fer lo present ab lo qual vos diem e manam sots incorriment de la ira e indignacio de les Magestats y pena de mil ducats del bens als cofrens de ses Magestats aplicadors, que lo dit y preinsert calcul tingan, serven y guarden a la ungla iuxta serie y tenor y fent es pagues tots anys a quiscuna ciutat y terres si [esigeran] per dit acte de Cort es ordenat y contengudes en aquell intimant y notificant-ho a les dites ciutats y terres perque sapian lo que iustament los toca y ha de haver, manam al noble mestre racional del present Regne o altre qualsevol de vos comite hoydor que servant vis la forma sobredita de dit calcul y pagant tot anys segons aquell lo que a cascuna ciutat y terres toca y restituhint les apoques del que pagaren y restituhint a la ultima puga los presentes tot lo que pagaren vos messer Ravaneda en un compte de legittima data tots dubte dificultat y contradictio cessant.
Data en Caller a VI de octubre [M] DXXII don Angel de Vilanova. /
c. 203 Vidit Simon, regens.
Vidit Petrus Pílares, magister rationalis.
Dominus locumtenens generalis a michi Salvatore Aleu, secretario et scribe generali Parlamenti.
Visa per Bernat Símon, regentem, et per Petrum Pilares, magistrum rationalem. /
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, c. 203v.
322 1522 dicembre 23, Cagliari
Bernardo Simon reggente la reale Cancelleria, Giacomo Mercer, patrono del Fisco, Pietro Pilares, maestro razionale, Paolo Comelles, luogotenente del maestro razionale, Antonio de Ravaneda, ricevitore, riuniti nel Consiglio regio prendono atto che sono stati compiuti tutti gli adempimenti relativi al Parlamento e che non vi è necessità di ulteriori proroghe.
Quindi il luogotenente generale dichiara concluso il Parlamento.
Die XXIII decembris MDXXII, Calleri, in regio consilio super prorogatione c. 203v.
Parlamenti fuit conclusum quod, ex quo nichil remanet ad expediendum super Parlamentum et sin aliquis adereret non posset negociari neque fieri sine maxima difficultate et esset necesse convocare iterum etíam Brassa sedentia singulis personis qui recesserunt, idcirco et alias per expeditionem dictum Parlamentum et non fiat aliqua prorogatio huismodi uti firmarunt egregius dominus regens Cancellariam Bernat Simonis, Iacobus Mercer, Fisci patronus, nobilis Petrus Pilares, magister ratíonalis, Paulus Comelles, loctinent predicti, Antonius de Ravaneda, receptor.
Et spectabilis dominus locumtenens concludit cum mandato.
Salvatore Aleu, secretarius et scriba pro pupillo Serra. /