supplica al luogotenente generale nella quale si contesta la diminuzione di 450 lire concessa sulla quota del donativo proposto alle città di Sassari, Oristano, Castelsardo, Posada, Terranova e Orosei, che sono state aggiunte alla quota di Cagliari, Alghero e Bosa, sostenendo che la diminuzione dei commerci nelle città che hanno chiesto lo sgravio non è motivo sufficiente per ottenerlo, in quanto Sassari, essendo città popolosa, potrebbe supplire ai mancati introiti dovuti alla diminuzione dei commerci con la tassa su ogni singola famiglia
(fogatge) e, soprattutto, che Cagliari e Alghero devono ogni anno affrontareingenti spese relative alle fortificazioni, in quanto frontiere marittime del Regno, spese che Sassari non deve sopportare; inoltre Alghero ha dovuto anche sostenere le conseguenze dell'attività delle fuste turche sul commercio del corallo che è diminuito per oltre la metà e non può, come Sassari, contare sulla presenza di molti ecclesiastici e militari che commerciano nella città, contribuendo al relativo incasso dei diritti regi. Il Moner chiede quindi una revisione di quanto deciso. Il luogotenente generale si riserva di dare una risposta alla supplica dopo avere discusso con i tassatori.
Ceterum vero die martis XV novembris MDXVIIII, Callari, íntus Sedem c. 106v.
callaritanam et in coro dicte Sedis, personaliter constituto spectabilis dominus locumtenens generalis una cum regiis officialibus pro negotiis dicti generalis Parlamenti tractandis, coram suam dominationem advenit et comparuit micer Michael Moner, doctor, sindicus civitatis Alguerii, qui sue dominationi presentavit supplicationem tenoris sequentis: /
(L.] per Moner sindic) c. 107
Molt spectable Senyor loctinent generai e president en lo present Parlament.
Tractant-se alguns dies fa per vostra spectabile Senyoria ab los reverendissímos nobles e magnifics taxadors elets lo compartiment e taxa de les LX milia lliures distribuidores en drets en los ports reals del present Regne, per lo sindich de la ciutat
de Sasser e per alguns altres per part de Oristany, Castell Ienoves, Posada, Terranova y Urusey fou suplicat a vostra spectable Senyoria fossen alleviats en alguna porcio del que han acostumat pagar en los altres Parlaments passats, per ser cessat en part lo comerg en dits ports y que axi paregue a vostra Senyoria, ab vot y parer de la maior part de dits taxadors, condescendre a llur suplicacio que fossen deduhides y defalcades CCCCL lliures de dits ports, acumulant y aplicant aquelles a les ciutats y ports de Caller, Alguer y Bosa ultra lo acostumat. Al que lo sindich de dita ciutat de 1.Alguer contradigue e dissenti per moltes causes y rehons justes y rehonables consernents a lo servey de la cesarea catholica Magestat y benefici de les sues ciutats Caller y 1.Alguer que forsa mes importen que tot lo restant del Regne quant mes dels altres sobredits ports, car no seria iust ni a raho conforme que, essent apuntat de principi per tots los Estaments entrevenint y acceptant vostra Senyoria dites LX milia lliures sien posades en drets enterament igualment segons los precedente Parlaments a hon se tingue lo esguart ques devia, que ara se agues innovar a voluntaria suplicacio dels sobredits que dites ciutats agen a sostenir lo carrec dels altres ports y pagar per ells y fer servey a sa Altesa com del que.ls pertany, de llur part ab alguna dificultat poran suplir a be que no faltaran com han acostumat servir sa Altesa en lo que a ells se sguardara y ab tal compartiment en effecte respondria a dites ciutats de Caller y 1.Alguer a mes de cetanta milia lliures de drets. E per conseguent contra dit apuntament de LX milia lliures el servey fahedor a sa Magestat respondria a dites
c. 107v. ciutats a mes / de cent noranta milia lliures com sia apuntat a cent huytanta e no es reho lo uns agen a pagar a reho de maior servey del altres com per tots los Estaments sia apuntat de una mateixa manera y forma e per vostra Senyoria acceptat, no essent sa Altesa de dita desigualtat servida. E axi per ser nou article desigual e fora del orde dels altres Parlaments no era de tractar ni menys se deu apuntar ni cloure, maiorment que en dits Parlaments passats la ciutat de Sasser y Oristany, que tenien lo gran comerg y e forsa, la ciutat de Caller no tant com vuy y la ciutat de 1.Alguer es molt cert estava quasi del tot desviada de sa negociacio e los drets vingueren a gran mancament e no demanaren en Parlament algu que fossen alleugades ni se ague consideracio alguna en lo imposit dels drets perque no paria iust ni rehonable. E per go no cessa que lo servey de sa Magestat no fos complidament fet, investigant sos remenis com era degut segons ara deven fer dits altres ports, maiorment la ciutat de Sasser y Oristany, be ques digua haver cessat en alguna manera lo comerg, lo que nos concedeix segons es affermat cum posito, sens preuy de la veritat, deuhen entendre en remediar per altres camins, puys no.ls par posarho per drets, repartint-ho en fogatges com sia la ciutat de Sasser molt populosa. E per semblant la ciutat de Oristany ab ses adherencies les quals no sostenen carrers alguns ordinaris ni extraordinaris segons dites ciutats de Caller y 1.Alguer que per ser maritimes, fortaleses e [...]nes de aquest Regne, per conseguent tots meses a continua hostilitat de inimichs, continuament despenen en obres de muralles y torres y artellaria, per servey de sa Magestat, totes les rendes e havers de la universitat que al cap del any
no.ls no sobre cosa alguna. Ans les mes voltes se han a carregar sensal de diners que prenen de particulars per suplir a dites necessitats, segons ha fet la dita cíutat de 1.Alguer l.any passat per una colobrina que ha comprada de preu de DCCCCLXXV diners y mes salvo iust compte y en lo mes de iuliol prop passat, ha convingut als alguns qui vuy son ab diners de la ciutat fer hun pany de muralla que.s618 [h]agut per si matex e per la obra que, vuy en dia, sera de una torre al portal real en la qual forsa se despendran / mes de dos mil diners, de hon se pot ab veritat affermar que la exida c. 108 de dites ciutats es maior que la entrada, lo que cessa en Sacer y Oristany que no concorren en dites despeses ni tenen alguns carrechs, y altres rendes que tenen, poden dispondre a llur beneplacit en coses mes voluntaries. De hon rehonablement se poria dir maíorment de la ciutat de Sasser que deuria alleugar a la ciutat de 1.Alguer, subvenint a les necessitats de aquella que es en frontera devant guarda de Sasser com la custodia de LAlguer sia inmediadament de Sasser. E per go lo mateix y ab maior reho poria pretendre dita ciutat de 1.Alguer com en lo present any maiorment a causa de les armades de fustes de Turchs no se ha pogut corellar, de que se ha pescat molt poc corals, no corresponent a la mitat del que acostumaven en los anys passats. E axi mateix ha rehebut gran dan en respecte de la negociacio de les mercaderies sardesches, que per causa de dites armades han tardat venir galeons fins migant estiu e axi mateix los navilis de Cathalunya, de hon los drets e pobles han rehebut gran dany, se spera maior sí altrament contra dites armades no es provehit.
E militen molt mes les sobredites rehons que en los dos drets imposadors en dita ciutat de 1.Alguer, es de entrada y exida de mar, se pagaran per los matexos habitadors e quasi no res per los ecclesiastiche e meys per militars, que ultra que son pocs en dita ciutat no negocien talment que agen participar en dits drets, ni axi poc llurs vassalls que solament ho venen los de don Flors, de don Bernadi de Ferreres y de mossen Johan Manca per aportar forment e ia que son pocs y venen molt a tart no aniren en dita ciutat si no hun díe o uit. E axi no entenen en comerg algu de ultramarina per lo qual agen pagar dit dret de entrada y exida, ans tots los sobredits vassalls negocien los hunis en Sasser y los altres en Bosa per ser circumvehins de ditas ciutats e moli distants de 1.Alguer, la qual de altra pan es molt apartada de altres poblacions. La qual reho signatements cessa en dita ciutat de Sasser a hon hi ha mes ecclesiastics que ed" lo restant del Regne y the moltes viles al entorn y convenen
vassalls / de diverses encontrades: del spectable comte de Oliva, del noble don Pero c. 108v.
Massa, de don Jeronim de Castellvi, de mossen Carrillo, de mossen Johan Antonio Milia, dels Germans Cedrelles y de molts altres, de les quals les mes no disten deu milles de Sasser a hon continuament venen, comersen e negocien e quasi habiten e per conseguent en gran manera participen en qualsevol drets que en Sasser sien acostumats ne imposar se puguen. De hon no the causa dita universitat e de
618 Espunto: angut.
619 Espunto: nenguna part.
alleugada com de dits ecclesiastics, militars y vassalls sia subvenguda y voler la mateixa" subvencio de la cíutat de 1.Alguer es inpertínent pretesa e sens fonament de reho e iusticia. E tant mes que alleugant a Sasser seria en consequencia alleugar dits ecclesiastics, militars y vassalls que vinint, convenint y comersant en Sasser haurien parcipar en dits drets" etiam que si no par als de Sasser posar tanta porcio"
en los drets acostumats, lo que de aquells defalcaran facilment ho porien imposar de nou o aíustar en lo dret del vi o altres, almenys la porcio ques demana sia alleugada segons díverses voltes es estat parlat e tractat devant vostra spectabile Senyoria. Y dits taxadors e axi mateix en respecte de Terranova y altres ports de militars no es reho sien alleugats talment que se age aplicar a dita ciutat de 1.Alguer, que es real, la qual essent tant apartada e distant no sent en ningun temps benifíci de aquells, ni the alguna cosa comuna ab ells' qui de altra part se poden remediar aiustantho als fogatges. E si la ciutat de Caller se contentara, dits ports sien alleugats e pendre porcio no es de admirar ni traure a consequencía en respecte de 1.Alguer, perque forsa no li seria preiuy ni dan axi perque tots los militars de aquest Cap y vassalls convenen e negocien e aporten llurs mercaderies en Caller e axi participaren, com per lo passat, igualment en los drets imposadors' de la bolla e paguaran tot lo dret de les mercaderies que aportaran de qualsevol part del Regne, lo que cessa en la ciutat de 1.Alguer per les rehons sobredites. Y de altra part per ser Caller tant luny e no tinga altre ciutat principal vehina, lo que the 1.Alguer qui esta tant prop a Sasser, la qual si fos alleugada en drets encarregant 1.Alguer seria causa de cessar lo comerg c. 109 en aquella e transferirho en Sasser, e axi seguiria / gran desigualtat descarregant Sasser y carregant l.Alguer devent fer lo contrari com d.alt es dit. Lo que vostra spectabile Senyoria ab dits taxadors deu molt attendre per lo servey de sa Magestat com los gloriosos Reys de Arago de perpetua recordacio agen tostemps tingut ull en lo augment y redreg de dita ciutat de 1.Alguer, segons en diversos privilegis ad aquella atorgats es de veure. E lo semblant deu continuar vostra Senyoria, qui en persona de sa Altesa presideix segons ha fet per lo passat en no permetre ni acceptar cosa tant preiudicial a dita ciutat com es acumular dita porcio de drets perque cascuna ciutat havent feta la offerta de servey a sa Magestat deu attendre per camins saludables de remediar per si propi e no per vies com que si des voler preiudícar ninguna altra universitat. Pertant dit sindich de LAlguer, en dit nom, en lo millor modo y forma que pot y deu625, suplica vostra spectabile Senyoria que ab dits taxadors tornen tractar e fer dita taxa havent sguart e consideracio als respectes sobredits, talment que no sia aiustada a dita ciutat de 1.Alguer porcio alguna ultra lo que ha costumat
62° Espunto: de la ciuta.
621 Espunto:fiem.
622 Espunto: de drets.
623 Espunto: e si fe la ciutat de Caller.
''Espunto: de la bolla y de la entrada de terra de les mercaderies de terra.
625 Espunto: en nom de dita.
pagar en lo Parlament passat ans mane sia alleujada en alguna porcio per les causes y rehons sobredites que perceheixen de iusticia y equitat per lo servey del Emperadors y Reyna nostres Senyor. Altrament no consent, ans expressament dissent, si hi en quant mester sia en dita taxa feta o fahedora ni que dítas ciutats hi ports sien alleugats de dita porcio acostumada, talment que sia aplicada a dita ciutat de l.Alguer ninguna quantitat mes de la que li tocaria si nos llevas res dels altres, no acceptant aquella com diu de dret e justicia, no hi sia obligat no entenent que per dita causa sia diferida ne impedida la conclusio de les presents Corts y Parlament, per lo servey de sa Magestat, sens empero preiuy del que predit sindich en dit nom es dit e deduhit y ab expressa reservacio que sos drets y de dita ciutat sobre totes y sengles coses sobredites, sien salvos etcetera, requerint lo notari etcetera.
Cuiquidem supplicationi fuit fatta provisio sequens.
Habito colloquio cum taxatoribus providebitur.
Provisa per spectabilem dominum locumtenentem generalem et presidentem die XV novembris MDXVIIII, Callari.
Salvatore Aleu, secretarius et scriba generalis Parlamenti pro pupillo Serra'.
(la provisio d.esta es feta a V de dehembre li en avant).
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 109v.-110v.
266 1519 novembre 16, Cagliari (nel coro della Cattedrale) Riunito il Parlamento, presentatisi al luogotenente gli ambasciatori dei tre Bracci e Gaspare Fortesa con Michele Moner, rappresentanti dei trattatori, Gaspare Fortesa interviene a nome di questi, riferendo quanto hanno deciso sui quattro punti sui quali dovevano deliberare:
1. relativamente alla somma stanziata per il pagamento dei salari dei dipendenti di Corte l'atto verrà presentato al luogotenente generale il giorno successivo;
2. per la tassazione delle università regie e l'imposizione dei diritti vi è accordo su quanto è stato deciso, eccettuati i sindaci di Sassari e
di
Alghero i quali hanno presentato delle memorie;3. per la liquidazione dei gravami, non essendo numerosi, si provvederà col secondo anno di donativo;
4. l'esazione del donativo partirà dal giorno in cui; tornati gli ambasciatori dalla Corte con l'approvazione da parte del re delle richieste, si concluderà il Parlamento.
Il luogotenente generale approva il primo punto; sul secondo dichiara che saranno lette le suppliche, ma che si decida come tutti hanno convenuto; sul
624 Sul margine inferiore sinistro tre righe di scrittura illeggibile.