decidere; l'arcivescovo di Sassari invece ritiene che il re debba nominare reggente un
natura!del Regno di Sardegna: gli altri rappresentanti del Braccio sono del suo parere.
c. 80 Die X mensís decembris MDXVIIII.
Lo reverendissimo senyor arquebisbe de Caller, lo reverendissimo senyor arquebisbe de Sacer,
lo reverent don Antoni Iacobo d.Aragall canonge de Caller, lo reverent mossen Monrros,
lo reverent mossen Iaume Sisneros,
lo reverent mossen Antoni Barray canonges de Caller, lo reverent mossen Miquell Bacallàr canonge de Bosa, lo reverent mossen Perot Marti canonge de Galtelli, lo reverent mossen Antoni Valentino de Ales,
existentes omnes supradicti de reverendissimo Brachio eclesiastico congregati intus sacrestiam sedis callaritane ad sonum campane, in celebratione supradicti Parlamenti pro electione facienda regentis regiam Cancellariam Regni Sardinie, et primo vovit reverendissimus archiepiscopus callaritanus:
lo"' reverendissimo senyor arquebisbe de Caller es de vot y parer que aserca la gracia y benignitat que ha mostrat ad aquest seu Regne de Sardenya segons en sa letra real diu al Estament eclesiastich que vulla determenar aserca de la electio se te a fer de regent per aquest Regne de Sardenya, que primerament besan los reals mans y peus de la cesarea y real Magestat de la merce que fa ad aquest Bras eclesiastich que son vot y parer es que per sa real Magestat sia elegit y creat regent per aquest seu Regne y aquest es son vot y parer et dixert.
Lo excellentissimo senyor arquebisbe de Sacer es de vot y parer, apres de haver besat les reals mans y peus de sa cesareal
[sic]
y real Magestat, que sa Magestat trameta per regent que sia natural del Regne per regir aquell.Idem lo reverent don Antoni Ioanne d.Aragal es del vot y parer del reverendissimo senyor arquebisbe de Sacer.
Idem lo reverent mossen Antoni Morros del mateix parer del senyor arquebisbe de Sacer.
Idem lo reverent mossen Sisneros del mateix vot y parer del senyor arquebisbe de Sacer.
655 Sul margine sinistro, con grafia moderna: Che il reggente sia naturale del Regno. Stamen-to ecclesiastico a Sua Maestà.
Idem lo reverent mossen Barray del mateix vot y parer del senyor arquebisbe de Sacer. /
Lo reverent mossen Barcallar es del vot y parer del reverendissimo senyor c. 80v.
arquebisbe de Sacer que per sa Altesa sia trames regent la Cancelleria que sia natural del Regne.
Idem lo reverent mossen Perot Marti es del vot y parer del senyor arquebisbe de Sacer.
Idem lo reverent mossen Antoni Valentino es del vot y parer del senyor arquebisbe de Sacer. /
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, c. 176v.
296 1519 dicembre 10, Cagliari (Cappella della Santa Croce) Il reggente la reale Cancelleria, su mandato del luogotenente generale, proroga la seduta al mercoledì successivo.
Deinde autem die sabbati decima mensis decembris MDXVIIII, Callari, c. 176v.
continuando dictum Parlamentum prefatoque spectabili domino locumtenente generali intus capellam Sancte Crucis personaliter existente congregatisque ad sonum campane, ut moris est, intus dictam Sedem callaritanam dictis tribus Brachiis sive Stamentis generale Parlamentum facientibus et representantibus quilibet in suo loco, sua spectabilis dominatio iussit Parlamentum prorogari et accedendo ad locum assuetum egregius dominus regens Cancellariam hanc fecit prorogationem:
Spectabilis dominus locumtenens generalis et presidens in generali Parlamento prorogat dictum Parlamentum omnes et singulos actus eiusdem ad diem mercuri proxime si feriata etcetera, hora etcetera. Presentibus nobilibus Petro de Castellvi et Hieronymo San Just et aliis. /
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 177-178v.
297 1519 dicembre 12, Cagliari, Palazzo regio
Giovanni Antonio Milia de Gambella, sindaco di Sassari, presenta una supplica nella quale lamenta che il luogotenente generale, al quale i giudici exgravadors avevano rimesso un gravame presentato da Alghero che in due punti riguardava anche interessi della città di Sassari, abbia deliberato senza sentire i rappresentanti di Sassari e, ritenendo nulla la decisione presa, dichiara di volersi appellare al re; il luogotenente rimette la questione al reggente la reale Cancelleria e precisa di non avere emesso un giudizio sul
gravame di Alghero, ma una concordia non pregiudizievole né per il Fisco né per Sassari656.
c. 177 Deinde autem die XII mensis decembris MDXVIIII, Callari, intus quandam cameram regii palatii callaritani coram multum spectabilis domino locumtenenti generali advenit et comparuit honorabilis Ioannes Milia, sindicus civitatis Caceris qui sue dominationi presentavit supplicationem tenoris sequentis: /
c. 178 (sobre dos diners per Iiura y Io dret corner)
Senyor molt spectable loctinent generai, en los greuges posats per lo sindich de 1.Alguer devant los iutges exgravadors dos de aquells, es lo tercer y sise, [heren]
perjudicials a la ciutat de Sacer y per 9t3 nos podian dir greuges nis podian demanar en aquell tribunal perque lo que es interes de part ordinariament se deu demanar y axi paregue als iutges exgravadors remetre, com de fet remeteren, la iudicatura a vostra spectable Senyoria devant la quall ordinariament se havia partibus auditis procehir. Empero lo sindich ha instat sens intimar cosa niguna al sindich de Sacer, lo quell devant los iutges exgravadors ab scriptures en presencia del sindich de l.Alguer, lo magnifích micer Moner, se era opposat ara ha pervengut a noticia de dit sindich de Sacer com vostra spectable Senyoria hauria per via de apuntaments vel alias proveit en dits asserts, greuges e pretensions lo que, ab venia e reverencia deguda, seria nulle, per no esser stat intimat a la ciutad de Sacer ni son sindiq ni proceit ordinariament auditis partibus dels quells apuntaments o provisions seria interes e c. 178v. preiuy a Sacer. Per 9D lo sindich de aquella nullitate salva en los / passos y presents a dita ciutad de Sacer preiudicials, sen apella al serenissimo Imperador Rey e Reyna nostres senyors vel ad eum vel eos etcetera, suplicant apostols reverensials a quorum denegatione verum apellat suplicant interim nihil novarz, etcetera. Altissimus, etcetera.
Cuiquidem supplicationi fuit facta provisio sequens remittatur providenda regenti Cancellariam.
Provisa per spectabilem dominum locumtenentem generalem die XII decembris MDXVIIII, Callari. Salvatore Aleu, secretarius pro pupillo Serra.
Lo spectable senyor loctinent generai. no creu haver iudicat perche en tal cars hagueren citat lo supplicant mas ha feta certa concordia super possessorio no entenent per 90 prejudicar al Fisc ni a Sacer, que si volen demanar iusticia es prest y aparellat de ministrharla et que non iudicavít ne gravavit non est locus apellationi aut apostolis no resmenis dona los present loco apostolorum.
Michael May, regens. /
656 Parlamento 1518, doc. 303, cc. 179, 180-180v.
ASC,
AAR, Parlamenti,
vol. 156, cc. 183-183v.298