• Non ci sono risultati.

I Capitoli di Cagliari

Nel documento Tomo II. Atti (pagine 160-171)

ACA, Cancelleria, reg. 3892, cc. 206-211v.

327 1519 maggio 12, Barcellona

Michele Boter, sindaco di Cagliari, dopo aver prestato, a nome della città, l'omaggio vassallatico al re, presenta alcuni capitoli dei quali richiede l'approvazione:

1. Si chiede la conferma dei privilegi, grazie, libertà, usi e consuetudini della città e Castello di Cagliari.

Il re conferma i privilegi così come erano stati confermati da Ferdinando II d'Aragona.

2. Poiché le città del Regno sono scarsamente difese ed hanno necessità di provvedere alle fortificazioni e all'acquisto dell'artiglieria e di altre armi e munizioni, in particolare Cagliari, città principale del Regno e fondamentale per la sua difesa, che deve riparare alcuni tratti delle mura e acquistare alcuni pezzi di artiglieria, si chiede che, in caso di convocazione del Parlamento, una parte del donativo venga destinata a queste necessità.

Il re approva e ordina al luogotenente generale di provvedere alle fortificazioni utilizzando parte del donativo e stabilendo la somma necessaria per ogni città del Regno.

3. Si chiede di inviare, in estate, le galee da Napoli per contrastare gli assalti dei pirati mori e dei Turchi che infestano le coste della Sardegna.

Il re approva.

4. Ferdinando II d'Aragona aveva assegnato alle monache del monastero di Santa Chiara, in considerazione della loro povertà, una rendita di 60 lire, ora venuta meno; si chiede di confermare la concessione perpetuamente o a beneplacito del re.

Il re accorda quanto richiesto a beneplacito.

5. Si chiede inoltre di provvedere affinché sia pagato quanto dovuto alle monache di Santa Chiara, in ragione di quelle 60 lire.

Il re approva.

6. Si chiede che l'appalto delle macellerie sia affidato alla città invece che ai privati, dai quali in diverse occasioni la città è stata mal servita, al prezzo solito di 300 lire annue.

Il re approva concedendo l'appalto per dieci anni al prezzo stabilito, previo parere favorevole del viceré e del procuratore regio.

7. A seguito di una sentenza avverso la baronia di Quartu, Cagliari deve ricevere da questa oltre 6.000 lire, relative a un censal e a diverse pensioni dovute: ma la sentenza non è stata ancora eseguita, dietro una richiesta del re inviata dalle Fiandre con la quale, mentre si chiedeva a Cagliari di sospendere l'esecuzione della sentenza, si incaricava don Angelo de Vilanova, luogotenente generale, di trovare un modo diverso di soddisfare la città; si richiede ora che la sentenza venga eseguita o recuperando altrove il denaro, se necessario per la povertà della baronia, o, in caso di convocazione del Parlamento, deducendo la somma relativa dal donativo dovuto da Cagliari.

Il re dichiara che provvederà a soddisfare la richiesta quando i sindaci si presenteranno per la conclusione del Parlamento.

8. Si sollecita la ratifica dell'obbligo del luogotenente del governatore o di chi lo sostituisce di sottoporsi a sindacato, come già stabilito in un capitolo accordato da Alfonso V d'Aragona e come risulta da una sentenza contro il luogotente del governatore di cui si chiede l'esecuzione nei confronti di micer Gerp che aveva sostituito il luogotenente quando questi si era recato a Sassari.

Il re approva.

9. Essendo ancora indecisa la controversia tra la città e il fu Michele de Aragall, in quanto si sostiene che costui abbia ricoperto indebitamente il ruolo di luogotenente del governatore in violazione del privilegio di Cagliari secondo il quale, in caso di morte o assenza del viceré, devono restare al vicario le funzioni di luogotenente del governatore, si richiede che questo privilegio venga confermato.

Il re approva.

10. A Cagliari non vi è un giudice d'appello per le cause mercantili, come dispone un capitolo del consolato e come viene praticato a Barcellona e Valenza, per cui si richiede che ogni anno i consiglieri possano eleggere, il giorno di San Nicola, un mercante esperto come giudice d'appello per le cause mercantili.

Il re provvederà se, dopo essersi consultato col suo rappresentante nel Regno, stimerà la cosa utile'.

11. La città di Cagliari soleva ricevere ogni anno 600 quartini di sale dalle saline reali, quantità che nel tempo ha subito delle variazioni, in più o in meno, a discrezione degli ufficiali regi, e nel periodo in cui era consigliere messer Fortesa fu presentata una lamentela al luogotenente generale riguardo all'insufficienza del sale concesso; si chiede, in proposito, di disporre che a Cagliari venga assegnata una quantità di 1.000 quartini di sale, perché la popolazione è aumentata.

Per l'accoglimento della richiesta, cfr. Parlamento 1518, doc. 41, cc. 349-349v.

Si dispone di scrivere al luogotenente generale e al procuratore regio di dare alla città il sale richiesto, ove accertato il reale aumento della popolazione681.

12. Poiché gli arrendatori del peso regio, abusando del loro ufficio, sono soliti far pagare, per ogni quintale di formaggio, lana e altre mercanzie, un soldo in più della tassa dovuta, si chiede di porre fine all'abuso.

Il re approva.

13. Nel Regno vi è carenza di cavalle e, soprattutto al tempo della battitura del grano e dell'orzo, questa carenza comporta molti problemi; si chiede quindi che venga vietato portare cavalli fuori dal Regno, come spesso si è fatto in passato, soprattutto al tempo del luogotenente don Ferdinando Girém de Rebolledo.

Il re approva.

Capitula Regni Sardinie. c. 206

Nos Ioanna et Carolus Dei gratia Reges Castelle, Aragonum etcetera, nuper fuerunt Maiestati nostre reverenter oblata et humiliter presentata per magnificum et dilectum nostrum Michaelem Boter, domicellum, sindicum ad nos destinatum per universitatem civitatis et Castri nostri Callaris capitula infrascripta, que per Maiestatem nostram concedi humiliter supplicavit, que vero, postquam per nos et nostrum sacrum consilium visa et recognita fuere, eadem concedimus, iuxta tenorem et formam decretationum et modificationum in calce cuiuslibet capituli appositarum, quorumquidem capitulorum tenor et series talis est ut sequitur:

Sacra Real Magestas, per mossen Miquel Boter, donzell de la ciutat de Caller, y per mossen Angel de Moronjo de la ciutat de Sacer y mossen Garceran Dezperes per la ciutat de 1.Alguer e Jaume Vinxi per la ciutat de Orístany e per la vostra ciutat de vila d.Esglesies lo damunt dit mossen Miquel Boter y lo dit mossen Perez per la ciutat de Castellgenoves del vostre Regne de Sardenya, sindichs expressaments tramesos per a prestar, com de fet han prestat, sagrament e homenatge de fidelitat davant lo conspecte de vostra Maiestat com a natural Rey e Senyor nostre per la nova e gloriosa successio en los Regnes de Arago, com pus largament es contengut per l.acte rebut per lo secretari de vostra Maiestat mossen Joan Gongalez a tres del present mes de juny en Caragoga any present de cinchcents e dehuyt, y per quant, Senyor molt poderos, lo dit mossen Miquel Boter, sindich de la dessus dita ciutat y Castell de Caller, te comissio y carrech apres de haver prestat lo damunt dit sagrament de fidelitat per part dels consellers prohomens y consell de aquella, com a fidelissims vassalls de la real Corona de Arago y de vostra real Maiestat huy benaventuradament regnant, de supplicar a vostra Alteza algunes coses concernents lo servey de vostra ' Nel testo si parla, si suppone per errore, di predictos trescentos quartinos che non corri-sponde ai 400 quartini in più richiesti nel capitolo; per l'accoglimento della richiesta, cfr. Par-lamento 1518, doc. 40.

Maiestat de util y repos de aquell seu Regne en generai y particular per aquella sua fidelissima ciutat y Castell de Caller per ser lo cap y clau de tot aquell Regne diu, dedueix y exposa davant vostra excellencia les coses seguents per capitols a la fi dels quals manara vostra Maiestat fer resposta, com be te acostumat per sa clemencia.

Primerament lo dit Miquel Boter, en nom y per part dels consellers prohomens y

c. 206v. Consell de la / dita ciutat, supplica a vostra Maiestat li placia jurar y conservar y de nou otorgar tots los privilegis, gracies, libertats, usos e consuetuts de aquella sua ciutat ab expressa gracia de no obstancia contra qualsevol us contrari o abus en via de confirmacio y nova concessio ad imperpetuum en via de privilegi en lo qual manara vostra Maiestat exprimir lo jurament, attesa la molta fidelitat y prudencia ab que se son regits en absencia de vostra Alteza y ab la gran obediencia que han prestat la innata fidelitat a vostra Maiestat com a fidelissims vassalls sens altra disputa ni alteracio, per les quals coses se supplica la sobredita confirmacio.

Confirmemur eo modo quo fuerunt confirmata dicta privilegia per catholicum et indelibilis memorie Regem Ferdinandum, patrem et avum nostrum.

No-res-menys se fa verdadera relacio a vostra Maiestat de la poca defensio quel dit seu Regne de Sardenya te en generai y la poca disposicio que tenen de poderse fortificar les ciutats de aquell com son Caller, Sacer, l.Alguer, Oristany, vila d.Esglesies y Castellgenoves, com es de artilleria, armes, scopeteria e altres provisions e monicions per la defensio de les dites ciutats en les quals en totes ha molta necessitat, signanter en aquella ciutat de Caller, que es lo cap y clau de tot lo Regne y la ciutat mes important y mes preeminent que les altres per la conservacio de sa real Corona y de aquell seu stat la qual sta ab molta necessitat, senyaladament de algun pareli de peces grans de culebrines per defensio de aquella sua ciutat y per lo semblant de fer tapar algunes cones per hon la ciutat pot rebre molt dan y manar, adobar y fortificar en alguns lochs les muralles de la dita ciutat. Per les quals coses supplica lo dit sindich que, en cas que sa Maiestat manas convocar Parlament en aquell seu Regne y aquell lo servis de alguna quantitat, que lo matex servici62, placia a sa Maiestat se converteixca per la fortificacio y provisions necessaries per la defensio de les dites sues ciutats a coneguda del loctinent generai y dels consellers de aquella.

Placet regie Maiestati de pecuniis Parlamenti facere gratiam de quanti tate necessaria pro rebus supplicatis super quo commitatur locumtenenti generali, qui secundum

c. 207 necessitatem uniuscuiusque civitatis designet quan- / titatem necessariam et fiant munitiones et reparationes necessarie prout suplicatur.

Moltes voltes es estat vostra real Magestat suplicat e informat del grandissim dany que les fustes dels moros e Turchs fan en aquell seu Regne barrejant y saltejant molts

"2 Espunto: fe conventeixa.

llochs, prenint y encativant molts cristians en gran deservey de nostre Senyor Deu e de la sancta fe catholica y en moli gran dany y total destructio de aquell seu Regne, per lo que de cada dia se van despoblant les terres de marina per la gran molestia y persecucio que dels dits moros y Turchs tenen. Supliquen per go ab tanta instancia quanta se deu y se pot per amor de la passio de nostre senyor Deu Ihesus Christ, axi per lo que toqua al descarrech de sa real consciencia per lo que es en derogacio de la sancta fe catholica, y vulla manar provehir de alguna saludable provisío que aquell seu Regne y pobres vassalls no sien axi destruhits per lo que de cada dia son amolestats dels dits Turchs o al menys manar que les galeres de Napols cascun any en los stius tinguen carrech de guardar y conservar aquella isla de tants danis com reben per raho de les dites fustes, lo que seria gran servey de nostre Senyor Deu y descarrech de la consciencia de vostra real Magestat be, util e repos de aquell seu Regne.

Placet regie Maiestati, quod treremes utriusque Sicilie accedant anno quolibet statis tempore ad visitandum dictum Regnum.

Axi mateix certifiquen a vostra real Maiestat com lo monestir de monjes del orde de

Sancta Clara es molt probissim [sic] e molt / derruinat a causa de les poques facultats c. 207v.

y rentes que te, les quals no abasten ni han abastat a la sustentacio de la vida de les dites monjes. De hon fonch suplicat al catholic Rey don Ferrando de gloriosa memoria, son avi, li plagues de fer-los gracia de alguna renta, lo qual per sa clemencia feu gracia"3 ab sa real provisio de sexanta lliures de renta ajuda de sa catholica Majestat y per quant la dita gratia seria extincta suplicam per go, per part de les dites monjes y del dit monestir, li placia a vostra real Majestat fer gracia a les dites monjes de les dites sixanta lliures ad imperpetuum o ad beneplacitum regie dignitatis lo que sera fer molt gran servey a nostre Senyor Deu y sera que les dites monjes pregaran a nostre Senyor Deu per la vida de vostra real Maiestat a bo augment de son real imperi. Placet regie Maiestati, quod confirmetur dicta provisio ad regie dignitatis beneplacitum.

Axi mateix supliquen a vostra Maiestat que de les dites sixanta lliures de renda los seran degudes una miseria de pagues les quals van en darrer, supliquen per go les damunt dites monjes a vostra Maiestat que ab ses reals provisions les mane pagar lo que.ls sera degut de raho de les dites sixanta lliures. Placet regie Maiestati quod solvatur id quod legittime constiterit sibi deberi ex solutionibus dictarum sexaginta librarum.

No-res-menys los dits consellers fan saber a vostra real Maiestat / com tots anys acostumen ab diners y cabal de la dita ciutat tenir moli be provehides les carneceries c. 208

' Espunto: a sa.

de totes carns, cascun any, per la sustentacio y provisio e o manteniments dels poblats en aquell, lo que.ls es molt gran pena e fatiga. Pero per quant lo procurador real de vostra Maiestat acostuma de arrendar aquelles y a les voltes les arrenda a persones que no es util ni expedient a la dita ciutat acomanar los diners y cabal de aquella per lo que la dita ciutat y poble seria molt mal servit y provehit de les carns necessaries del viure cotidia, suplicam per 93 a vostra Maiestat li placia fer gracia a la dita ciutat del dit arrendament per lo ordinari preu que han acostumat valer cascun any que son trescentes lliures ad imperpetuum, perque la dita ciutat puixa millor provehir y acomanar les dites carneceries a persones tals de les quals la dita ciutat sera molt ben servida y los poblats en aquella y ago es lo servey de vostra Maiestat perque tindra lo preu y valor del dit arrendament cert y no ab perdi de valer menys com se es vist moltes vegades en molt dan de son real patrimoni.

Placet sue regie Maiestati quod fiat arrendamentum per decem annos ad dictum pretium si dictis viceregi et procuratori regio videbitur fore iustum et utile sicut suplicatur cui rescribatur.

Axi mateix fam saber a vostra Maiestat com aquella ciutat te guanyada sentencia real c. 208v. contra aquella sua baronia de Quart que es de son / real patrimoni, per raho de un censal de propriedat de mil y doscentes liures ab moltes pensions degudes, que son mes de sismo milia lliures y fins huy no se ha pogut obtenir execucio contra la dita baronia.

Suplicam per 9D a vostra Maiestat vulla manar executar la dita sentencia real"5 en son Consell promulgada en favor de aquella sua ciutat o si no per estar la dita baronia tan pobre com es li sera servey satisfer de altre loch a la dita ciutat per descarregar la dita baronia manera vostra Majestat reintegrar a la dita ciutat del modo com li sia mes servey fent recort a vostra Maiestat, que sobre les dites cosec ha scrit de Flandes a la dita ciutat tenint-li en molt servey lo comport havia tengut en no executar la dita baronia, essènt content de satisfer aquella screvint sobre ago al spectable don Angel de Vilanova, que miras de hon la ciutat podia esser satisfeta del dit deute que contra la dita baronia tenia, donant.li facultat que cercas lo expedient y per quant la dita letra que vostra Maiestat feya al dit don Angel no se es rebuda, suplica altra volta a vostra Maiestat los mane, iuxta forma de la sentencia real, fer pagar del dit deute o si no si a vostra Maiestat li sera servey en cars de Parlament seran contents los dits consellers pendre recompensa sobre lo que entenen servir a vostra Maiestat en cars de Parlament y de aqueix modo sera deduhida la dita quantitat y la dita baronia descarregada y desobligada de tal deute y ago supliquen a vostra Maiestat.

Dicit sua regia Magestas que tempore quo venient sindici pro conclusione Parlamenti curabit satisfacere predicte civitati cui rescribatur686.

sis scritto nell'interlinea, sopra cinch depennato.

'Espunto: conera aquella sua baronia de Quart que es.

"6 Parlamento 1518, doc. 328, cc. 255-257.

Axi mateix per lo semblant suplica a vostra Maiestat que attenent que la dita ciutat te guanyada sentencia contra lo loctinent de governador que / haja de tenir taula, c. 209 com de fet lo reverendissimo arquebisbe de Caller la ha tenguda en lo temps que ha regit de governador per la absencia del loctinent general, y perque es cosa molt iusta que lo assessor del dit loctinent de governador la tinga, perque lo loctinent de governador no.s pogues escusar ab lo consell de son assessor, segons consta per un capitol de Con del Rey don Alfonso atorgat a la dita ciutat, ab lo qual mana sa Maiestat que lo dit assessor haja de tenir, axi com lo loctinent de governador. Pero per quant la provisio del dit capitol era temporal e a beneplacit, per go ara volem que la dita sentencia fos executada y effectuada en micer Gerp, qui era restat assessor substituit per lo magnifich regent la Cancelleria quant lo dit loctinent se.n ana en Sacer, majorment que en lo iuratori del dit assessor consta que se obliga en tenir taula, com appar en lo acte del iuratori. Per go suplicam a vostra Majestat que ab sa real provisio mane quel dit assessor tinga taula, axi com es obligat tenirla lo dit loctinent de governador, com a cosa molt iuxta e a raho conforme.

Placet regie Maiestati, quod teneatur ad sindicatum si et quatenus de iure tenetur.

Axí mateix suplica a vostra Maiestat per quant huy en dia esta plet indecis entre la dita ciutat e lo qui era loctinent de governador don Miquel de Aragall quondam, pretenent la dita ciutat no podia ser format aquell offici en la forma quel dit don Miquel lo tenia per repugnar-hi molts privilegis de dita ciutat, perque lo veguer es lo qui per mort o absencia del visrey o loctinent general resta veusportant de governador, pero per quant en virtut de altres privilegis y pragmatiques com appar en aquells deu ser fet y creat en / cars de necessítat a voluntat de consellers del que c. 209v.

esta la ciutat en possessio en moltes coses e voi si manteni en la conselleria passada quant lo spectable loctinent generai ana en Sacer y axi se observa com appar per lo acte del iurament que feu lo reverendissimo archebisbe de Caller qui esta governador. Supplíquen per go a vostra Maiestat vulla manar observar dits privilegis en la forma sobredita, go es que en cars de mort de president o absencia reste lo veguer veusportant de governador com los dits privilegis esponen y com pus llargament se veu per una transactio feta entre lo Senyor Rey don Alfonso de gloriosa recordacio y la ciutat de la qual se fa fe e per lo semblant se fa fe de la possessio que la ciutat ha tengut en molts cassos que los vegners restaven veusportants de governador, com son mossen Miquell Benapres e mossen Nofre Torello, en los quals se observa la disposicio de la dita pragmatica, co es que Io visrey e consellers sien

esta la ciutat en possessio en moltes coses e voi si manteni en la conselleria passada quant lo spectable loctinent generai ana en Sacer y axi se observa com appar per lo acte del iurament que feu lo reverendissimo archebisbe de Caller qui esta governador. Supplíquen per go a vostra Maiestat vulla manar observar dits privilegis en la forma sobredita, go es que en cars de mort de president o absencia reste lo veguer veusportant de governador com los dits privilegis esponen y com pus llargament se veu per una transactio feta entre lo Senyor Rey don Alfonso de gloriosa recordacio y la ciutat de la qual se fa fe e per lo semblant se fa fe de la possessio que la ciutat ha tengut en molts cassos que los vegners restaven veusportants de governador, com son mossen Miquell Benapres e mossen Nofre Torello, en los quals se observa la disposicio de la dita pragmatica, co es que Io visrey e consellers sien

Nel documento Tomo II. Atti (pagine 160-171)

Outline

Documenti correlati