Ex post autem die iovis XXIIII novembris MDXVIIII, Callari, ad celebrandum c. 118 generale Parlamentum prorogata continuando dictum Parlamentum, existente personaliter constituto multum spectabili domino locumtenenti generali, intus Sedem callaritanam et capellam Sancte Crucis, una cum regiis officialibus convocatis dictis tribus Brachiis sive Stamentis ad sonum campane, ut moris est, quilibet ipsorum / in c. 118v.
suo loco sedentibus generale Parlamentum facientibus et representantibus coram sua dominatione advenerunt embaxiatores reverendissimi Brachii ecclesiastici, videlicet nobiles et reverendi Antonius Ioanne Aragall et Antonius Valenti, qui eorum embaxiatam dictus Aragall in effectu explicavit sequentia:
Senyor molt spectable y digne president en les presents Corts, encara que lo reverent Stament ecclesiastich stigues dies ha resolut que lo temps del correr lo servey fos del primer de giner vinent en avant, axi los drets com los fogatges, com vostra Senyoria ha manat per sperar los altres Estaments ha differit de notificar-ho a l.embaxada a vostra Senyoria e axi ara li fem saber com son contents que correga lo servey del dit primer de giner, axi dits drets com fogatges ab que no.s pugan rebre ni algu coliger res per sa Magestat ni per sos officials fins a tant que han anats los embaxados a sa Magestat y hanan agut la decretacio y spedicio del present Parlament y gracies que entenem demanar a sa Magestat.
(jutges del bras ecclesiastich)
E axi mateix per mes facil spedicio de la negociacio nomenem per jutges e diputats dels drets o fraus que exiran d.ells com en lo Parlament passat se feu e ab aquell mateix poder, go es per Caller lo reverendissimo Senyor arcebisbe de Caller e son vicari generai, en acer lo reverendissimo Senyor arcebisbe de tacer e son vicari generai, en 1.Alguer mossen Bernat Francisco, canonge de Torres, y en Oristany lo vicari. E lo dit spectable Senyor loctinent los respos en effecte:
Que tant affectats vassalls y capellans de sa Magestat no' sperava altra cosa y que axi u tenia per cert hi devien fer segons son vinguts propicis a la spedicio de les /
c. 119 presents Corts y ho mateix spere faran en lo que mes sa a fer y axi lo ho prega y encarega per part de sa Magestat y accepte los dits jutges com diputats per a dits fraus ques faran en los drets ab lo poder acostumat. En la mateixa forma y manera vingueren apres de essersen anats los ecclesiastichs, los noble don Felip de Cervello e mossen Salvador Aymerich y explicaren llur embaxada a sa Senyoria per part del Estament militar quant al correr dels drets y fogatges, com los ecclesiastichs havien significat que es y conega del primer de giner y que no.s [reebe] el que per sa Magestat ni per sos officiala fins los ambaxados haian agut la spedicio del present Parlament y decretacio de les gracies que entenen demanar a sa Magestat. E quant a la nominacio dels iutges com diputats per als fraus exiran dels drets que encara que han ia elets en lo Estament no.ls publiquen a sa Senyoria per sperar los del Estament real que no son encara conformes y que per spedicio de la dita nominacio perque lo Bras no.s torve aiustar, daran poder als tractados ques nomenen a sa Senyoria.
E lo dit spectable Senyor loctinent los respongue en effecte lo que ha respost als ecclesiastichs y mes los prega que entenguessen en fer la dita nominacio com diu hum en la spedicio del que mes se a fer, agrahint-los molt lo que fan per servey de sa Magestat. E axi mateix en la forma sobredita vingueren a sa spectable Senyoria los magnifichs mossen Joan Antonio Milia de Gambella y mossen Perot Safranquesa com embaxados del Estament real y verbo lo dit Milia per part del Estament real dix en effecte:
Senyor molt spectable puix los Estaments eren conformes en ago que concorre del
c. 119v. correr los drets / no era raho que per miseries los militars y ecclesiastichs no haian volgut vinguessen plegats, y puix tots conforman en vus fem saber lo mateix a vostra Senyoria que ells han fet, es que correga lo servey de sa Magestat del primer de giner ab la salvetat lurs que haian decretades les gracies y tornen per la conclusio y perque no son conformes en lo dels jutges y altre die seran de acorde y seran notificats a vostra Senyoria.
E la dit spectable Senyoria los fen la mateixa resposta acceptant per part de sa Magestat d.ells y dels altres Estaments lo que li han dit y no [...] fossen lur cosa perque no es lo que es servey com sa Magestat y es de sperar vos haveu[...] en gracies a tots, per go puix la cosa esta em poch estengan la negociacio y [...] en lavors la offerta.
'7 Espunto: attex.
E fetes les dites coses mana sa spectabile Senyoria prorogar lo Parlament per ser ja gran nit.
E de fet lo egregi Senyoria regent anant al lloch acostumat feu la prorogacio seguent:
Spectabilis dominus locumtenens generalis et presidens in Parlamento prorogat dictum Parlamentum omnes et singulos actus eiusdem ad diem sabbati proximam si feriata etcetera, hora etcetera. Presentibus magnificus Gaspare Fortesa et Sebastiano Pipinelli et Petro Tries et aliis.
ASC, AAR, Parlamenti, voi. 156, cc. 120-121v.
272 1519 novembre 26, Cagliari (Cappella della Santa Croce) Riunito il Parlamento, Giovanni Antonio Milia de Gambella e Giovanni Bernat, ambasciatori del Braccio reale, informano il luogotenente generale di aver raggiunto l'accordo per la designazione dei giudici delle frodi e di essere pronti a indicarli, dopo che saranno stati nominati quelli del Braccio militare;
quindi Giacomo de Alagón elenca i designati per il Braccio militare, cioè Salvatore Sanluri per Cagliari, Giovanni Ram per Sassari, Milia e Castelvì per Alghero e, per Oristano, per non esservi militari, Pietro Busquets e Michele Moner; a loro volta i trattatori del Braccio ecclesiastico eleggono come nuovo giudice per Alghero, oltre Francesco Bernat già nominato, il vicario; infine Giovanni Antonio Milia de Gambella indica i giudici designati per il Braccio reale che sono: per Cagliari il consigliere e Andrea Nadal, per Sassari il consigliere in capo e don Bernardino Ferrale, per Alghero il consigliere in capo, per Oristano Pere Lledò e Guantino Vinxi, mentre non viene nominato un consigliere per Castelsardo che, in caso di frodi, si rivolgerà a Sassari.
Approvate le nomine, il luogotenente generale informa che il re, rispondendo alla lettera con cui lo aveva informato del donativo offerto dal Parlamento, si è dichiarato soddisfatto e, sollecitando una rapida conclusione dei lavori, ha ricordato la questione dei salari dei dipendenti di Corte, che desidera corrispondano a quelli stabiliti nel Parlamento precedente.
Quindi l'arcivescovo di Cagliari dichiara la volontà del Parlamento di non prolungare inutilmente i lavori e promette una rapida risposta sulla questione del salario dei dipendenti di Corte; il luogotenente generale conferma a Fortesa e al Milia, intervenuti per i trattatori, la ripartizione della somma di 60.000 lire mediante le tasse già concordate. Quindi, essendo già tardi, proroga il Parlamento al lunedì successivo.
Finaliter autem die sabbati intitulata XXVI novembris MDXVIIII, Callari, ad c. 120
celebrandum generale Parlamentum, prorogata continuando dictum Parlamentum existente personaliter constituto multum spectabili domino locumtenenti generali
intus capellam Sancte Crucis cum regiis officialibus et cum omnibus tractatoribus' Estamenti ecclesiastici et Estamenti militari, advenerunt embaxiatores Estamenti regalis, videlicet magnifici Ioannes Antonio Milia de Gambella et Ioannes Bernat, qui per organum dicti Milia explicarunt embaxiatam in forma seguenti in effectu:
Senyor l.altre vespre restaren per a nomenar los jutges e diputats per a los fraus dels drets. Ara som assi per nomenarlos, per 93 puix los tractados dels militars son assi nomenen ells y nomenaren nosaltres que ia som conformes.
(Jutges dels Bras militars)
Y decontinent los spectables y nobles y magnifics tractados del Estament militar, parlant per tots lo noble don Jayme de Alago, nomenen los dits jutges diputats per part de tot son Bras y Estament segons lo poder lis han donata per Caller mossen Salvador Santlluri y mossen Joan Rams, per Cacer, mossen Milia y mossen Castellvi, per 1.Alguer, mossen Pere Busquets y micer Moner, per Oristany per no haverhi militas nomenem per los militas tan de pede o bracio no hil abiliten per ser-ho ab lo poder degut y acostumat es en lo Parlament passat se feu. /
c. 120v. (Jutge en 1.Alguer y lo ecclesiastich de fraus)'
E feta dita nominacio los tractados del Bras ecclesiastich nomenan en 1.Alguer altre iutge perque non nomenaren si no ha que fous lo mossen Bernat Franc y ara ab aquella nomenen al vicari de 1.Alguer y susdits com los militars ab lo poder que tenen los altres nomenats ja y sedens a estos altres que ara se nomenen.
(Jutges per lo real en los drets)
E fetes dites nominacions los dits mossen Milia et Ioannot Bernat, es dit Milia per tots lo Estament real nomena per Caller lo conseller en cap qui es y sera per tot lo temps dels vuyt anys y micer Andreu Nadal, doctor, per tacer lo conseller en cap qui es e sera per dits vuyt anys y donno Bernardino Ferrale per 1.Alguer lo conseller en cap qui es e sera per dits vuyt anys y mossen Pere Lledo per Oristany y mossen Gontini Vínxi ab lo poder acostumat. E volent nomenar per Castell Genoves fonch conclos per tots los tractados que no se nomenes ningu si no que anassin a acer en cas de necessitat [peral...st] havient dit lo senyor loctinent a tots que fessin en no lo que.ls paregues. E fetes les dites nominacions sa spectabile Senyoria accepta dits jutges com ha acceptat lo dels ecclesiastichs ab lo poder acostumat com es dit. Apres de fer tot lo disus, lo dit spectabile Senyor loctinent generai mana venir los tractadors del Estament real y [...os] aqui y no fallint ningun tractador dels tractadors de tots los Estaments dirigint les paraules a tots los dix en effecte:
([...]sa Senyoria la letra de sa Magestat y la taxa y a lurs coses y offerts)
Yo scrivi al Emperador Rey nostre Senyor los dies passats fentli a saber les coses del Parlament que tenia consertat ab vosaltres y senyaladament de la offerta per tot lo /
628 Seguono tre righe cancellate e illeggibili.
629 La c. 120v. è stata ricostruita da un moderno restauro.
Regne en lo present Parlament y ara he agut resposta, manan sa Magestat que de sa c. 121 part vos diga se te per servit de tot lo que es stat fet y de la dita offerta y de la voluntat
de tots hi us ho te en servey y que spera que en les coses que faran a fer y conclusio del Parlament se faran com sera son servey y serien acostumat y axi us ho notifique com sa Magestat me mana. Mes avant me mana que us diga de sa pan que doneu conclusio per al Parlament perque te gran necessitat y se te ajudar de la offerta y que ay sido conclusio prestament que segons la voluntat de tots spera no us hi tardareu en res y axi us hi encarrega hi fnau. E axi mateix que de sa part vos diga que haian memoria dels salaris dels llaborants de alla y de assi preguen tractats com lo Parlament passat y que lur faran servey que haian lo mateix salari, aiustant ho sa persona del gran canceller, y axi us ho notifique com sa Magestat mana he us ho encarregue y alli hon sa Magestat vos ho prega y encarregue me es mester dir mes y dexe lo de mes dir al egregi regent que.n dira ab mes compliment.
Promulgades y dites paraules per sa Senyoria lo reverendissimo arcebisbe de Caller apres de convidats los altres tractados que tornassin resposta li fonch comes per tots que ell la tornas y axi de fet respongue en effecte a sa Senyoria:
Senyor molt spectable, lo que vostra Senyoria nos ha dit per part de sa Magestat havem molt be entes y referim gracies a sa Magestat de haverli tant significant se te per servit del que havem fet y de tant poca offerta be que la voluntat de tot lo Regne sie per molt mes y lis besen peus y mans. Y en la spedicio del present Parlament, com
vostra Senyoria sab, havem / sempre fet y farem lo que puguem perque sie spedit ab c. 121v.
compliment y per voluntat de ningu nos ha dexat nis dexara y axi u veura per obra.
E quant als salaris dels llaborants de assi y de alli tots axi com estam nos ajustarem y comunicarem y podent nos concordar se dara resposta a vostra Senyoria com de mes diran estos seniors de tractados.
E decontinent, tots lloaren lo que dit Senyor arcebisbe havia dit y sen anaren a llur lloch per comunicar del negoci. E poch spay apres tornant a sa Senyoria mossen Fortesa y mossen Milia, per part dels tractadors, digueren que volien saber de sa Senyoria havent.se de fer lo que los havia dit de igualar los laborans com en lo Parlament passat [de hon] se pagava y sa Senyoria los dix que deles LX milia lliures com havien de fer en la taxa que tenien ia consertada y axi anats que sen foren per ser concordes en dit negoci [...] de tots perque era molt tart e mana sa Senyoria prorogar com de fet se proroga per lo Senyor regent al lloch acostumat en la forma seguent:
Spectabilis dominus locumtenens generalis et presidens in Parlamento prorogat dictum Parlamentum omnes et singulos actus eiusdem ad die lune de mane, hora octava in eodem loco. Presentibus magnificis Francisco Busquets et Sebastiano Pipinelli et Petro Tries, portano, et aliis. /
ASC,
AAR, Parlamenti,
vol. 156, cc. 121v.-122.273