attesta che la maioria di Sassari, appaltata al prezzo annuo di arrendamento di 10.000 lire (luglio
1510-giugno 1513),passata poi alla gestione regia, ha visto scemare le sue entrate annue da
7.015lire e 14 soldi (luglio 1513- giugno 1514) a 4.546 lire (luglio 1517-giugno 1518); la seconda fede riporta il contratto dell'arrendamento dei diritti sull'entrata e uscita delle merci di Sassari fatto, il 12 giugno 1519, a Giovanni Fontana al prezzo di 2.000 lire per tre annt39
.Deinde autem die predicta lune intitulata V decembris MDXVIIII, Callari hora c. 150v.
quarta post meridiem, coram multum spectabili domino locumtenenti generali et tractatoribus et taxatoribus personaliter inventis intus capellam Sancte Crucis pro tractandis negotiis generalis Parlamenti, advenit et comparuit magnificus Ioannes Antonius Milia de Gambella, sindicus civitatis aceris, qui sue dominationi presentavit supplicationem quandam in medio papiri folio scriptam, quam per me Salvatorem Aleu, secretarium et scribam generalis Parlamenti, legi et publicari fecit, que est tenoris sequentis: /
([...] pro Milia) c. 151
Molt spectable Senyor loctinent generai et president en lo real Parlament, per altra scriptura es stat suplicat per lo sindich de la ciutat de Saser que ia que ab color de maior comoditat per los reverenda noble y magnifics Brassos era pres apuntament de posar LXM lliures de la offerta del real Parlament en inposits fora de tota iusticia per la defigultat que sen seguex, segons es stat mes plenament deduit, vostra spectable Senyoria per iusticia manas hi provheis que de la quantitat del dit imposit fos taxada a la dita ciutat de Sasser la quantitat que justament segons la valua y entrada de sos drets, requiren asi que igualment fos repartida, puix notoriament se [depren] la excessiva taxa que li fonch feta en lo Parlament prop passat, celebrat per lo quondam spectable don Ferrando de Rebolledo, per la qual excessiva taxa reste dita ciutat enruinada hi perduda havent totes les altres ciutats satisfet y pagat tots lur portio. E vostra Senyoria provhei de tal modo que significava volerne haver segon y moderarla hi essent de apres dita scriptura remesa als magnifiche taxadors an provheit que
639 Il documento agli atti (c. 155) è, come risulta dalla sottoscrizione del notaio Giovanni Francesco Marras, una copia autentica del 30 settembre 1520: si può ipotizzare che sia stata di fatto presentata successivamente alla verbalizzazione del 5 dicembre 1519, oppure abbia sosti-tuito il primo documento presentato a quella data.
c. 151v. debite fuit provisum / scloent dita cíutat de tant fusta demanda la qual vostra spectable Senyoria, com a president, per iusticia puix axi li es stat suplicat devia determenar y no remetre als dits taxadors, qui tant improvisament y sens considerar la tanta iusticia de dita ciutat han sclosa aquella e com en dit negoci no se sia may provheit per be que se.n agen, agues colloquis en los quals dit sindich ha tostemps de paraula, segons ques negociava, dissentit en la taxa se apuntava y requesch se deduis la quantitat ques significava donarli, assi no pagas mes dels per iusticia es obligada. Altrament que.n recorris a la cessarea Magestat e com apare axi tostemps confiat ab vostra Senyoria y ab los qui entrevenien en la negociacio del present Parlament e ara se provescha lo contrari, significant que si ha ja provheit reste dit sindich desebut y dita ciutat molt prejudicada per lo dit sindich, ut supra, suplica hi requer vostra spectable Senyoria que per iusticia proveescha hi determene dita quantitat esser moderada y repartida segons la valua dels drets de dita ciutat, dels
c. 152 quals es stada feta fe per los / arrendaments et alias, ut ecce, altrament si lo contrari sera fet ho differit lo que nos creu reverenter per indemnitat de dita ciutat de tal provisio com apreiudicat y gravat en dit non provoche y appella alla catolica cessarea Magestat del Emperador Rey nostre Senyor, eo meliori modo quo fieri potest ad utilitatem dicte civitatis demanan quatenus opus sít esserli dots reverencials los quals iustantissime demane Regni et protestans de omnibus protestandis pro imdemnitate iurium dicte civitatis regalis.
Cuiquidem supplicationi fuit facta provisio sequens:
Habita matura delliberatione iam fuit debite provisum per suam spectabilitatem, una cum taxatoribus in qua delliberatione estat et perseverat repulsa appelatione quod casus non est apellabilis.
Provisa per spectabilem dominum locumtenentem et presidentem cum reverendissimis nobilibus et magnificis tractatoribus et taxatoribus.
Die lune V decembris MDXVIIII, Callari hora quarta post meridiem.
Aleu, secretarius et scriba pro pupillo Serra /
c. 152v. Et incontinenti dictus magnificus Ioannes Antonius Mila de Gambella sindicus predictus, presentavit sue dominationi et dictis taxatoribus instrumenta sequentia: /
c. 153 Fas fe yo, Bernat Ros, regint l.offici de loctinent de mestre racional del present Regne, com per los comptes de mossen Johan Cotxa, ohm regint lo offici de procurador reyal, appar la maioria de Sasser esser estada arrendada per tres anys e sis meses a mossen Bernat de Viramunt per preu de VIIIMDLXXI lliures X sous moneda corrent, per cascun any, Io qual temps comensa a correr del primer del mes de ianer del any MD y deu en avant, veritat que ha pretes lo dit Viramunt, attes que perde en lo dít arrendament que arrenda de comissio de mossen Alfonso Carrillo, qui ha allegat haver arrendat lo dit trienni e sis meses per la regia Cort.
Item del primer de iuliol any MDXIII que fini lo dit arrendament, la dita mayoria fou cullida per la regia Cort y ha valgut aquell any finit lo darrer de iuny any MDXIIII, VIIMXV lliures XIIII sous, segons appar per certificacio del discret en
Lo trienni finit lo darrer de iuny MDXIII ab los sis mesos fon arrendat per XXX' lliures Lo any finit en iuny de MDXIIII cullit a ma de la regia Cort VII" XV lliures XIIII ss Lo seguent any finit en iuny de XVII ha valgut essent cullit per la regia Cort Item lo seguent any finit en iuny MDXVI cullitper la regia Cort ha valgut
Item lo seguent any finit en iuny MDXVII ha valgut VMXXVIII lliures X sous Item lo seguent any finit lo darrer de iuny MDXVIII cullit per la regia Cort ha valgut L_
Nicholau Meriola, notari de Sasser, e tantes son posades en rao per lo dit mossen Cotxe.
Item mes del primer de iuliol del any MDXIIII fins lo darrer de iuny MDXV la dita maioria ha valgut VIIMCCXXV lliures XVIII sous III diners, es IIIIMLXXXXI lliures XVIII sous II posades en rao per lo dit Cotxe en lo compte quart DIIIMCXXXIII lliures XVIII sous II posades per la darrera terga en lo primer compte de mossen Pau Comelles, regint lo dit offici de procurador reyal per la
suspensio / de dit offici feta del dit Cotxe. c. 153v.
Item del primer de iuliol del any MDXV fins lo darrer de iuny MDXVI, que es hun any, la dita mayoria ha valgut VIMDCLXXII lliures VI sous VIII [diners], essent cullida per la regia Cort, segons apar per certificacio del dit Meriola, notari, y tantes ne son posades en compte per lo dít Comelles en son primer compte y admeses en rebuda.
Item del primer de iuliol any MDXVI fins lo darrer de iuny MDXVII, que es hun any, la dita mayoria es estada cnIlida per la regia Cort e ha valgut lo dit any VM XXVIII lliures X sous, segons appar per certifficacio del dit notari y tantes ne son posades en rebuda per lo dit mossen Pau Comelles, en lo seu segon compte y admeses.
Item del primer de iuliol del any MDXVII fins lo darrer del mes de iuny del any MDXVIII, que es hun any, la dita mayoria es estada cullida per la regia Cort y per certificacio del dit notari ha valgut en lo dit any MI' DXXXXVI lliures y tantes ne son posades en rebuda per lo dit mossen Comelles. Del any finit lo darrer de iuny passat no y ha compte y, per go, no sen pot certifficar e per testes iuran de les dites, es en la present carta de paper per mi dit Bernat Ros scrites, fas la present fe de ma mia de manament del spectable Senyor loctinent generai a instancia de mossen Milia procurador de la ciutat de Sasser, vuy que comptam XXVIIII del mes de nohembre del any MDXVIIII en la present ciutat de Caller sotsignat de ma mia propria.
Yo, Bernat Ros, regint lo dit offici de loctinent de mestre racional, en testimoni de la veritat fas lo present scrit de ma mia lo dit dia. /
c. 154
c. 155 Universis et singulis primis seriem inspecturis, visiis, lecturis et audituris, attesto et verbo veritatis promptam et indubitatam facio fidem, ego Ioannes Franciscus Marras, civis Saceris regia auctoritate per cunctam ditionem excellentisimi ac invictissimi domini nostri Aragonum et Hispaniarum Regis, notarius publicus, quod cum in strumento venditionís et arrendamenti per me recepto in eadem civitate sub die sabbati, intitulata XII mensis iunii, anno a salute christiana intitulata Domini MDXVIIII, magnifici domini consiliarii et rectores civitatis pretacte cum interventione nobilis domini gubernatoris et refformatoris presentis Capitis Lugudorii, ad tempus trium annorum, tantum vendiderunt et arrendarunt ac licitari et seu carricari, ut moris est, fecerunt mediante Georgio de Sogos, curritore publico, totum illud ius duorum denariorum de proventu sive intrata et duorum denariorum de exítu, pro libra, ex quibuscumque mercantiis que intrabunt et exibunt per mare, una cum illo iure etiam quattuor denariorum iuris de bolla que colligi debent in eadem civitate prout fuerunt sic imposita dicta iura per generale Parlamentum ultimate celebratum et conclusum in civitate et Castro Callaritano honorabili Ioanni dels Fontana, civi et mercatori dicte civitatis, ibidem presenti et acceptanti tanquam plus et ultimo offerenti in encantu publico pretio videlicet duarum mille librarum monete currenti Saceri pro dictis tribus annis certis terminis tamen et solutionibus in albarano inde expedito contentis et specificatis solvendarum, prout hec et alia in dicto venditionis instrumento lagissime [sic] exarantur ad quod relatio habeatur. Qua propter ut premissis tanquam substantia libris brevitatis causa inter alla a suo exemplari exceptis fides in dubia per quos propriam ubilibet adhiberi valeat ipse, ego, notarius prenominatus, manu propria instantibus et requirentibus magnificis dominis, anno presenti, consiliariis Saceris pro interesse universitatis has certificatorias litteras in fidem, robur et testimonium premissorum etcetera tradidi credendas ubique omni dubio procul pulso die XXX septembris anno MDXX ab intitulata domini, signo et nomine meis solitis munitas et roboratas, quod in subsignandis publicis instrumentis mei tabellionatus officii a principio tale elegi hic appono et depingo ut ectcetera. /
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 155v, 157.
290 1519 dicembre 5, hora quarta post meridiem,
Cagliari (Cappella della Santa Croce) Giovanni Nicola Aymerich e Arnaldo Vincenzo Roca, sindaci di Cagliari, presentano una supplica nella quale si chiede che l'aver spontaneamente accettato la città di Cagliari di pagare in questo Parlamento una porzione del donativo maggiore di 240 lire rispetto al Parlamento precedente, in compensazione di quanto è stata diminuita la porzione a Sassari, non le sia di pregiudizio in futuro e non possa essere fatto valere come precedente; il luogotenente generale, i trattatori e tassatori decidono di ammettere la supplica.
Finaliter vero die lune V decembris MDXVIIII, Callari, hora quarta post meridiem, c. 155v.
coram multum spectabili domino locumtenenti generali et tractatoribus et taxatoribus personaliter inventis intus. capellam Sancte Crucis pro tractandis negotiis generalís Parlamenti, advenerunt sindici civitatis et Castri Callaris magnifici, videlicet Ioannes Nicolaus Aymerich, in capite consiliarii, et Arnaldus Vincencius Rocha, qui sue dominationi et eisdem tractatoribus et taxatoribus presentarunt supplicationem quandam in quodam papirii foleo scriptam, quod est tenoris sequentis: /
Senyor molt spectable loctinent generai y president en lo Parlament, c. 157 en los altres Parlaments y specialment en lo Parlament darrer, la ciutat de Sacer y algunes altres universitats han pagat maior porcio en drets que no es stat tachat e imposat en lo present Parlament, de hon la ciutat de Caller ha sostingut algun dan per quant la porcio que han diminuit a la dita ciutat de Sacer y algunes altres es stada augmentada a la ciutat de Caller y altres y a la dita ciutat se ha augmentat mes que en lo dit Parlament passat docentes quaranta liures poc mes. On vuis lo que la dita ciutat per servey de sa Magestat y en per maior expedicio del present Parlament, oblidant-se son interes, accepta ab protestacio que tal conoblidant-sentiment causat de mera y spontanea voluntat per dit respecte, no sia a la ciutat de Caller algun preiuy ni en nigun temps se pugua allegar a conseguencia alguna, etcetera, et licet, etcetera.
Cuí quidem supplicationi fuit facta provisio sequens:
Spectabilis dominus locumtenens generalis cum tractatoribus et taxatoribus hanc fecerunt provisionem admissa protestatio si enim quantum de iure post admittenda, etcetera.
Provisa per spectabilem dominum locumtenentem generalem et presidentem una cum dictis taxatoribus et tractatoribus, die lune V decembris MDXVIIII, Callari, hora quarta post meridiem.
Salvatore Aleu secretarius et scriba pro pupillo Serra. /
ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, c. 158.
291 1519 dicembre 5, hora quinta post meridiem,
Cagliari (Cappella della Santa Croce) Michele Moner, sindaco della città di Alghero, compare dinanzi al luogotenente generale, ai trattatori e ai tassatori chiedendo che sia data lettura della supplica presentata il 15 novembre passato e che su questa venga presa una decisione; in seguito, letta e pubblicata la supplica da Salvatore Aleu, segretario e scrivano del Parlamento, il luogotenente, i trattatori e i tassatori decidono di non accoglierla, mantenendo inalterato quanto stabilito riguardo alle tasse e, avendo il Moner proposto appello, lo dichiarano inammissibile.
c. 158 (Alguer. La supplicacio a que es feta esta provisio es a XV de nohembre III anos) Ceterum vero die lune V decembris MDXVIIII, Callari, hora quinta post meridiem, intus capellam Sancte Crucis, coram multum spectabili domino locumtenenti generali et tractatoribus et taxatoribus, comparuit magnificus Michael Moner, doctor sindicus civitatis Alguerii, qui sue dominacioni et eisdem dictis taxatoribus verbo in effectu dixit sequentia:
Supplique a vostra spectable Senyoria que mane provehir la supplicacio donada per mi a XV de nohembre passat y ferla legir de present.
Prout de facto mandato sue dominationis fuit lecta et publicata per me Salvatorem Aleu, secretarium et scribam generalis Parlamenti, lectaque et publicata prout dictum est dictus spectabilis dominus locumtenens generalis et presidens, una cum taxatoribus et tractatoribus hanc fecerunt provisionem:
Spectabilis dominus locumtenens generalis una cum tractatoribus et taxatoribus audita dicta supplicatione perseverant in provisís et taxatis tanquam iuste taxatis et provisis habito respectu ad comersio duanarum.
Et incontinenti dictus sindicus verbo his vel similia verba dixit in effectu:
Per lo dit sindich essent present sentínt-se per preiudicat per les causes sobredites en dit non apella e supplica si et in quantum a la Magestat del Emperador Rey nostre Senyor suplicant apostols reverensials de la denegacio dels quals iterum, etcetera.
E lo dit spectable Senyor loctinent generai ab dits taxados y tractados decontinent feren la provisio seguent, es rite et rate taxarunt iterum estat et preservat in provisis et taxatis denegando dictam apellationem quod casus non est apellabilis. /