• Non ci sono risultati.

Della decisione, inserita negli atti del Parlamento, viene fatto atto di Corte

Nel documento Tomo II. Atti (pagine 68-72)

c. 131630 Die secunda decembris MDVIIII Callari.

Lo spectable Senyor loctinent generai e president en lo present Parlament ab vot y parer dels officials reals hagut hu y molts colloquis en lo Real Consell en e sobre los greuges en la present Cort posats per lo noble don Jayme d.Alago com a procurador de la spectable serenissima princessa de Salem y contessa de Capaxo senora quis diu de Bosa y Planargia son vinguts en lo apuntament seguent per servey a sa Magestat.

E quant al primer greuge sobre la treta del port de la ciutat de l'Alguer es stat apuntat que dit greuge e la iudicatura de aquell son remes a la sacra cesarea e catholica Magestat del Rey nostre Senyor.

E quant al segon greuge en ques preten que son prohibits negociar en Olcier y altres terres segons en dit greuge es contengut, constat, concordat que sien servats los dits privilegis y que puguen comerciar en totes les terres y lochs en aquelles contenguts y contengudes y si constan fer lo contrari, lo que no creu sa Senyoría, ni consta ans ha manades moltes provisions en favor de dit conleN les quals mana que sien aci

"'Carta solo parzialmente leggibile.

insertades y si pui se trobava algun abus fet en contrari quod anulletur et cassetur et de cetero non fiat etcetera.

E per attendre y complir sa Senyoria y lo dit noble procurador les dites coses loant, aprovant, ratificant y confirmant los sobre dits dos capitols de concordia y apuntaments, iuren per nostre Senyor Deu y Sants quatre Evangelis per llurs mans

corporalment tocat que los / dits dos capitols et apuntaments tindran guardaran y c. 131v.

servaran axi com previr y guardar faran sa Senyoria dels officials reals y lo dit noble a llurs [...] axi com es stat en aquells ordenat apuntat y declarat e contra aquells no vindran ni venir permetran y venan directament et indirecta y qualsevol causa [...] de raho provehint y manant spectable Senyoria y [...] lo dit noble que del present sie fet instrument y atte de Cort y insertat en lo proces del present Parlament. Fet y fermat en Caller de dos de dehembre any mil DX VIIII, presents per testimonis mossen Francesch Busquets, alguazir real, y Antonio Olivar, notari, y altres. / 631

ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 133-134.

281 1519 dicembre 2, Cagliari

Il luogotenente generale, con voto e parere degli ufficiali regi, in merito ad alcuni gravami che erano stati presentati dalla città di Cagliari, concorda con i rappresentanti della città che:

- il gravame concernente il diritto di portadia per volontà delle parti viene rimesso al re; in attesa della risposta, i cittadini saranno esenti dal pagamento del diritto;

- allo stesso modo si concorda di rimettere al re il gravame relativo all'imposta doganale sui formaggi;

- la Prammatica pubblicata circa le composicions del vicario si considera come non fatta;

dell'accordo si redige atto di Corte che si inserisce negli atti del Parlamento.

Die secunda decembris MDXVIIII. c. 133632

In Cristi nomine. Amen

631 Segue, nella c. 132, la registrazione di un gravame, posto da Cagliari e rimesso al re, rela-tivo al diritto di portadia che è stata depennata con un tratto perché inserito a c. 133: Es ja men-cionat a son lloch. En lo fet del greuje posat per la ciutat de Caller per la portadia de Quart de voluntat de les parts sia remesa la judicatura dels jutges de greujes al Emperador y Rey Nostre Senor que.0 judique tostemps que sa Majestat manara, citades y hoydes les parts, y en lo entre-tant que los habitadors de Caller y sos apendicis no paguen portadia laurant per si o per les cops en los salts de Quart, Flumynara, Cebolles y Gibaforro y quels sien tornades les penyores sense per peryuhi dels drets de ninguna de les parts. S. Campra notarius.

632 Carta scarsamente leggibile.

Lo spectable Senyor loctinent generai y president en lo Parlament per expedicio del servey de la sacra cesarea catholica Magestat ab vot y poder dels officials reals hagut en tots les coses infrascrites colloqui hu e moltes vegades ab els e [...]los sindich de la ciutat de Caller sobre certs greuges per la dita ciutat apposats son vinguts a apuntament e concordia seguint:

En lo fet del greuge posat per la ciutat de Caller per la portadia de Quart, de voluntat de les parts, sia remesa la judicatura dels jutges de greuges al Emperador y Rey nostre senyor quen indique tots temps que sa Magestat manara, citades y hoydes les parts y en lo entretant que los habitadors de Caller y sos appendicis no paguen portadia laurant per si o per los sossos en los salts de Quart Flumynara, Cebolles y Gibaforro y quels sien tornades les penyores sen se prejuy dels drets de ninguna de les parts.

En lo greuge aposat per la dita ciutat sobre lo dret de la duana de formages es son apuntat que dit greuge y avis sia remesos al Rey nostre senyor y [... es] contenta dita ciutat per servey de sa Magestat. /

c. 133v. En lo greuge posat per dita ciutat sobre la pragmatica pubblicada de las compositions del veguer es stat apuntat che dita pragmatica sia haguda per no feta'.

E axí les dites parts, es lo dit spectable senyor loctinent general y los magnifichs mossen Joan Antonio Aymerich vice conseller en cap y mossen Arnau Vicent Rocha, sindich de la ciutat y Castell de Caller per attendre y complir, tenir y servar la dita concordia de apuntaments en los dits preinserts capitols juren per nostre Senyor Deu y quatre Sants Evangelis de llurs mans corporalment tocats que la dita concordia y apuntaments predits tindran, servaran y guardaran y sa Senyoria tenir, servar y guardar fins als officials reals y los dits sindichs en la dita ciutat si e segons es en dits capitols ordenat, provehit y apuntat e contra aquells no vindran ni venir permetran directament o indirecta per ninguna causa vis o raho volent que de la present sie fet instrument y acte de Cort e insertat en lo proces del present Parlament fet y fermat c. 134 en Caller a dos del mes de dehembre / any mil DXVIIII presents per testimonis los magnifics mossen Joanot Bernat y mossen Francesch Busquets, alguazir real y Antonio Olivar, notati. /

ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, cc. 135-135v.

282 1519 dicembre 2, Cagliari

Il luogotenente generale, con voto e parere degli ufficiali regi, in merito ad alcuni gravami che erano stati presentati dalla città di Alghero concorda con i rappresentanti della città che:

- la grida concernente le mercanzie si ritiene come non fatta per quanto concerne Alghero e i suoi abitanti;

"' Segue cancellato: aes carta es s.. apuntat as la ciutat del Alguer.

- per quanto riguarda la dogana da pagare in Sassari si conviene che gli abitanti di Alghero restino in possesso degli stessi diritti che avevano prima della grida di Giovanni Cotxa, cioè di pagare solo 2 denari, salvi i diritti del Fisco;

- la Prammatica pubblicata de compositionibus fiendis per vicarium Alguerii si considera come non fatta;

dell'accordo si redige atto di Corte che si inserisce negli atti del Parlamento'.

(Alg[uerii]) c. 135

Die II decembris MDXVIIII, Callari.

Lo spectable Senyor loctinent generai e president en lo present Parlament que de present se selebra en lo Regne y en la ciutat de Caller, ab vot y parer dels officials reals, agut hu e molts colloquis ab lo magnific micer Miguel Moner, doctor, sindich de la ciutat del Alguer, tenint poder per a les coses infrascrites en sobre les greuges de aquells greuges posats y demanats riparar, vists molts privilegis y actes de dita ciutat per servey de la sacra cesarea Magestat son vinguts en lo apuntament seguent de bona concordia.

In facto civitatis Alguerii fonch apuntat quant en la crida feta per sa Senyoria sobre les mercaderies, que he aguda per no feta quant a la ciutat del Alguer y sos habitados etcetera.

In facto duane solvende per habitatores Alguerii in civitate Saceris fonch apuntat que sien conservats en la possessio en que eren ans de la crida de Joan Cotxa, es que paguen tan solament dos dines salvant dret al fisch en la proprietat encara a la dita ciutat en dits dos dines etcetera.

In facto pragmatige publicate de compositionibus fiendis per vicarium Alguerii fonch apuntat que dita pragmatica sie aguda per no feta, etcetera. /

E axi lo dit spectable senyor loctinent generai e president en lo dit Parlament y lo dit c. 135v.

micer Miguel Moner, doctor, sindich de la dita ciutat de 1.Alguer lloant, aprovant, ratificant y confirmant lo dit apuntament en dites tres partides continuat y totes e sengles coses en aquell contengudes y specificades prometen y juren ab sagrament de ma de sa Senyoria y del dit sindich corporalment tocat sobre los quatre Sants Evangelis que los dits apuntaments axi com stan apuntats y scrits tindran y cunpliran y hils faran tenir y servar sa Senyoria als officials reals y dit sindich y ala ciutat del Alguer, iuxta serie y tenor de dits capitols y contra aquells no vindran directament o indirectament per qualsevol causa e raho, dels quals coses lo dit spectable senor loctinent generai mana y lo dit micer Moner, sindich requei, que sia fet instrument y acte de Con lo qual fonch fet y insertat en lo proces del dit Parlament dia y any sobredit, present por testimonis los nobles don Carlos de Alago y don Felip de Cervello y mossen Nicolau Torrosani y altres et altres635. /

"4 Parlamento 1518, doc. 331, cc. 60v.-68.

635 La c. 135v. è stata ricostruita da un restauro moderno.

ASC, AAR, Parlamenti, vol. 156, c. 136.

283

1519 dicembre 2, Cagliari

Il luogotenente generale, con voto e parere degli ufficiali regi, in merito ad

Nel documento Tomo II. Atti (pagine 68-72)

Outline

Documenti correlati