confermando la ripartizione stabilita. Quindi proroga il Parlamento al venerdì successivo.
(Conclusio generali Parlamenti) c. 165v.
Novissime vero die lune quinta mensis decembris intitulata anno a nativitate Domini MDXVIIII, Callari, hora octava post meridiem.
Multum spectabili et nobili domino don Angelo de Vilanova sacre cesaree Magestatis consiliario et locumtenti generali in Regno Sardinie personaliter existente et sedente, pro tribunali, in quodam solo intus ecclesiam sive Sedem callaritanam ante capellam gloriosissimi corporis Christi, facto et constructo cum magno et sumptuoso aparatu pro conclusione generalis Parlamenti subscripta facienda sedentibus, more solito, omnibus regiis officialibus in gradibus dicti solii, videlicet magnificus Michael Mali, regens Cancellariam, nobilis Petrus Pilares, magister rationalis, Paulus Comelles, regiam procurationem regens, Antonius de Ravaneda, Petrus de Doni, regius vicarius, et Marcus Antonius Cabot, doctor Fisci patronus, et Iohannes Ferrandis, procurator Fisci, necnon existente in locum uxerii, Sebastiano Pipinelli, regio alguazirio, et me, Salvatore Aleu, regio secretario in generali locumtinentia dicti Regni et scriba generalís Parlamenti pro pupillo Serra, in parte dextera dicti solii congregatisque ibidem ad sonum campane, ut moris est, tribus Brachiis sive Stamentis presentis Regni ecclesiastico / militari et regali, per ordine scilicet, c. 166
Brachium ecclesiasticum in parte dextera et Brachíum militare in parte sinistra et Brachium regale sive universitatum in pede dictorum duorum Brachiorum ante ut versus solium prefati domini locumtenentis, nullo ordine inter eis servato in sedendo, pro Brachio sive Estamento ecclesiastico erant sequentes:
lo reverendissimo Senyor arcabisbe de Caller, don Joan Pilares;
lo reverendissimo Senyor arcabisbe de acer;
lo reverend don Antonio Joan Aragall, canonge y vicari de Caller generai;
mossen Antonio Monros, canonge;
mossen Jaume Sisneros, canonge;
mossen Antonio Barray, canonge;
mossen Miquel Bacallar, canonge;
mossen Perot Marti, canonge;
mossen Antonio Valenti, canonge.
Tots per lo Estament ecclesiastich per si cascu y per las principals Seus segons consta en lo proces del present Parlament sent la mayor part de llur Bras y Estament. / c. 166v. Per lo Bras y Estament militar, no servan entre ells orde en lo seure, los spectable
nobles y magnifics:
don Hieronym de Castellvi, vescomte de Sant Lluri;
don Jayme d.Alago;
don Carlos de Alago;
don Hieronym San Iust;
don Felip de Cervello;
don Francisco de Castellvi;
don Luys d.Aragall y Bellit;
don Sebastia d.Alago;
don Blasco d.Alago;
mossen Nicolau Torrosani;
mossen Gaspar Fortesa;
mossen Arnau Vícens Rocha, sindich de Caller;
mossen Eusebi de Gerp;
micer Andreu Nadal, advocat dels Estaments;
mossen Miquel Marquet;
mossen Joan Rams;
mossen Luys Boter, sindich del Estament militar;
mossen Nofre Fortesa;
mossen Luys Cotxa;
micer Miquel Barbara, procurador del comte de Quirra y advocat del Estament militar. /
c. 167 Tots per lo Estament militar, per si cascu y per llurs principals, segons consta en lo present proces de ses procures fent la mayor part de llur Bras y Estament.
Per lo Bras real de les universitats, no servant entre ells l.orde del seure, los magnifics:
mossen Joan Nicolau Aymerich, conseller en cap y sindich de Caller en mig del banch;
mossen Joan Antoni Milia de Gambella, sindich de Cacer, a la part dreta;
mossen Bernardi Mendena, conseller segon apres;
micer Miquel Moner, sindich de 1.Alguer, a la esquerra del conseller en cap;
mossen Perot Tomich, conseller apres;
mossen Janot Bernat, sindich de Orístany y vita d.Esglesies apres;
mossen Martinez y Pou, conseller quart en cap del banch a la parte dreta;
mossen Perot Safranquesa, sindich de Castell Genoves, a la parte esquerra apres;
mossen Perot Guir, conseller quint al cap del banc, a la esquerra.
Tots per lo Estament real de les universitats tots del present Regne. /
Quibusquidem tribus Brachiis sive Estamentis presens Regnum sive generale c. 167v.
Parlamentum ipsorum representantes et facientibus prefatus reverendissimus dominus archiepiscopus Callaris verbo hac ve1 similia verba dixit in effectu nomine et pro parte dictum Estamentorum:
Muy spectable Senor y presidente en el present Parlament, etcetera, los tres c. 168 Estamentos aqui presentes, unanimes y conformes, insiguiendo la innata fidelidat que a los invectissimos Reys de Aragon de inmortal memoria, han tenido y hoy de presente tienen a la cessarea y catholica Magestat del Emperador y Reyna, nuestros senores felicemente reynantes, hazen la presente oferta a su real Magestat besando sus reales pies y manos, suplicandole humilmente que aquella quiera aceptar con aquel amor y fidelidat que los dichos tres Estamentos la hazen, confiando de su mucha clemencia y benignidat, con el favor y hauxilio de vuestra Senoria, su real Alteza usara con los dichos Estamentos en hazerles aquellas gracias y confirmaciones de privilegios que en semejantes actos se acostumbra hazer, suplicando a vuestra Senoria que, aqui en persona de su chatolica Magestat, quiera aceptar y mandar, publicar la dicha oferta y complir lo suplicado en aquella, llevando acto ad perpetuam rei memoriam.
Dites y presentades les dites paraules per lo dit reverendissimo Senyor arcabisbe de Caller, com es dit en nom y per part dels dits tres Estaments, estant aquell de peus y ab lo berret llevat y havent-ne donat la scriptura y offerta ab tot lo que en ella esta ordenat per a la conclusio del generai Parlament, lo dit spectable Senyor loctinent general y president mana a mi dit secretari legis y publicas aquella com de fet ab alta y entelligible veu fonch legida y publicada, la qual es del tenor seguent: /
c. 170 (offerta)
Senyor molt spectable loctinent generai y president en lo present Parlament.
A la proposicio feta per vostra spectable Senyoria en les Corts y Parlament que en la present ciutat de Caller de present se celebra en persona de la sacra cesarea y catholica Magestat del Emperador, Rey e Reyna nostres Senyors, fonch quasi incontinent respost per los tres Brassos y Estaments del present Regne, que eren contents de fer offerta a sa Magestat de una quantitat rahonable, ab certes salvetats en aquella contengudes al senyaladament de declarar la quantitat, lo temps y lo modo en que se havia de pagar dit servey perque en aquella hora no eren encara concordes, ans apres hi han treballat sempre com sab vostra spectable Senyoria ab la solicitut y fidelitat que sempre lo present Regne y los dits Estaments y sos antipassats han acostumat y sequint aquella en tant felice y benaventurada successio se son volguts oblidar de la exactio de pecunies que es de present en lo Regne, causada axi per multitud de semblants Parlaments y altres serveys, com encara per mortaldats e
sterelitats, lagosta y altres dans quals, si cessaven, darien ocasio que ab les obres se igualaria lo present Regne ab qualsevol altre de sa Magestat eciam mayor axi com be se iguala ab la voluntat y fidelitat ia dita. Empero fent lo que poden y esforgantes a alguna cosa mes son contents per servey de la prefata cesarea y catholica Magestat fer, com de present fan, la offerta seguent ab condicio y espressa protestacio que no c. 170v. entenen, ni volen fer dit servey patrimonial, ni annual, ni perpetu ans que / per ninguna via, causa o raho puixa ni dega esser tret en consequencia en esdevenidor com procehesca sens necessitat alguna de mera, libera, pura y spontanea voluntat y axi y no en altra manera tots unanimes y conformes son contents de fer servey y donatiu gracios de cent v uytanta milia lliures moneda de Caller pagadores en vuyt anys de la manera y forma sequent:
es que les cent y vint milia lliures sien precipues en servey de sa Magestat rebedores per son thesorer o qui de aquella o aquell tindra carrech en lo present Regne y les restants sexanta milia lliures se haian a convertir en los llaborants de assi y officials de la Cort, redres del Regne y satisfactio de greuges d.esta manera, es per als llaborants sera y despeses del Parlament vint y tres milia lliuresul de dita moneda, segons particularment en 1.acte de la taxacio presentat a vostra spectable Senyoria es contengut, la qual quantitat se ha de pagar en lo primer any y lo que faltara en les pecunies' prímeres del segon any.
Item per als reparos del Regne trenta mila lliures iuxta forma del memorial y acte fet presentat a vostra spectable Senyoria, la qual quantitat"dels reparos se pague en lo terg, quart y quint y sise any e les restants set milia lliures per a satisfactio dels greuges pecuniaris, d.esta manera, que si totes les set milia lliures no eren negessaries per a la satísfactio de aquelles lo restant se baia a convertir en reparos et alias en la forma desus scrita y per lo semblant si no abastassen a la dita satisfactio de greuges peccuniaris que lo que mancara se haia de pendre de la porcio asignada als reparos deduhint de les ciutats nomenades en lo dit acte, la qual quantitat se haia a deduhir per sou y liura de la quantitat dels dits reparos. La c. 171 satisfactio / dels quals greuges se dega pagar y satisfer tantost apres del llaborants en lo segon any y de la dita quantitat per als dits greuges se paguen mil lliures a la vidua Sirvent, les quals per vostra spectable Senyoria y la Cort li son stades adjudicades. E si restava de la dita quantitat de les VIIM y alguna part se.n prengue mil y D per als reparos de ponts pagadora, en la forma dels reparos sus dita, go es en lo terg, quart y quint y sise any643. E si sobredites quantitats dels greuges peccuniaris" y quantitat adiudicada a na Sirvent y als ponts restava alguna altre quantitat de les set milia lliures, mil y vuyt centes lliures servesquen per" a les
641 Espunto: no content.
- 642 Espunto: del segon any.
64' Espunto: dells quals prout es la reparacio.
Espunto: est.
645 Espunto: reparos d.ells.
ciutats de Caller, CacerTM6 y iuxta forma del dit memorial de la tatxa y si res hi sobrava, que sie dels ports reals a arbitre de vostra spectable Senyoria y de les persones diputades, segons' en l.acte per poder de aquells.
E per mayor spedicio de dita paga y servey enten la dita Cort que les dites cene"
vuytanta milia lliures se haian y deguen en lliures cent y vint milia en fogatges e sexanta milia per imposicio de drets en la forma sequent que de les dites cent y vint milia lliures que s.an de pagar en fogatges compartint.ho per tres dos y ab pagara lo Estament ecclesiastich vint milia lliures, lo Estament militar sexanta milia lliures y lo Estament real de les universitats quaranta milia lliures, de les quals vint milia lliures tocants a la porcío del Estament ecclesiastich, los altres Estaments militar y real son estats contents de bona amor y voluntat releVarlos ne quatre milia lliures, es lo militar dos mil y cinch cent y lo real mil y cinch centes talment que lo militar pagara LXIIm D lliures y lo real XXXXIm D lliures y lo ecclesiastich XVI' lliures ab expressa
protestacio sens derogacio de la / precedent, que no sie fet ningun preiuy als dits dos c. 171v.
Estaments militar y real ni puga per ningun temps allegar a consequencia. E les sexanta milia lliures que per imposicio de drets se han de pagar compartides en vuyt anys son cascun any set milia D y de les quals pagara Caller IIM CCLI lliures y XV sous' en drets de bolla a dos diners per lliura y dret de mercaderia, de entrada de terra, dos diners per lliura y altres dos diners per lliura de entrada de mar, los quals drets pagaran tots generalment axi ecclesiastiche com tots los altres. Sacer IMDCCCC y 1.Alguer IMDCII lliures y V sous en drets de bolla dos diners per lliura y en dret de entrada de les mercaderies dos diners y altres dos diners de exida.
Oristany: D lliures.
Bosa: DCC XVIII lliures Castellginoves: CXXX lliures.
Ullastre: CLXXX lliures.
Terranava: LXXXX lliures.
Urusey: LXXXX lliures.
Posada: XXX lliures.
Sarrabos: VIII lliures.
Los quals drets imposades les dites universitats de 1.Alguer y les altres que resten, deguen declararse en que volran sien imposats o si volra la de 1.Alguer crexer o augmentar dits drets ho puguen fer fins a XX de dehembre del any present y tant mes avant com parea a vostra spectable Senyoria, en la solucio e paga dels quals drets
646 Espunto: l.Alguer en lo modo e forma ques.
647 Espunto: es en dis memorial.
648 Espunto: y una.
'Espunto: affer mil y DCCCC y Alguer en dites dedos d. unes de bolla qualsevol mercaderia y dos dins de mercaderia de entrada y descita y altres dos dels mercaderies que entre per mar esser pagada vel MDCCCC lliures l'Alguer MD llires D... V suos Oristany, DII Sacer MCCCI Orista-ni [...].
pagaran tots generalment axi ecclesiastichs com seculars, excepto la persona del Pare Sant e del Emperador Rey y de la Reyna y Princep nostres Senyors e los frares mendicants de la osservancia y tant nostre com parra al spectable Senyor. Axi empero entes que si dels drets que seran imposats procehira mayor quantitat de les VII" D lliures per any, que tot lo que procehira del dit dret se convertesca en pagament de la quantitat exhigida en drets, entes empero que si qualsevol ciutat o lloch en lo qual
c. 172 se han de posar / dits drets haura colligits la porcio li toca de les LXM lliures es stat tatxat en menys dels vuyt anys, que pagada la porcio sie spirat en dita ciutat o loch dits drets imposades. E sis seguira que per alguna causa o raho no abastava lo ques procehira dels dits drets, en los dits vuyt anys a pagar tota la quantitat que la de exhigir en drets, que en tal cas la dita collecta de drets dure y se exhigesca tant y tant longament fins que dita quantitat exhigidora en drets sie entregament pagada a les dites universitats e que essent cobrada e rebuda la dita quantitat que sa del dret de la dita imposicio de drets, ipso facto, sens novell acte, nova congregacio o convocacio de Parlament, Cort o alias ara per llavors y llavors per ara sien dita tatxa o imposicio de drets dessolts y nulles cascun any no fossen stats tatxats ne imposats, per seguretat y observanca de la qual cosa la Senyoria vostra e los officials reals presents, axi en los Cap de Caller y Gallura com del Cap de Llugodor y los officials esdevenidos en lo introhit de llur officii, juraran e hoyran sentencia d.escomunicacio o vet en la qual haran de incorrer, ipso facto, en loch cas y temps que sera com ha fet e prolongat dit dret y tatxa ultra dits vuyt anys de la qual sien escomunicacio o vet solament sí no en cas de mors sie reservada la absolucio al nostre Sant Pare.
E comensaran a correr los dits vuyt anys y servey del primer die de giner del any sequent ma D y vint ab expressa protestacio y salvetat en la qual vostra spectable Senyoria consentira y jurara en persona del Rey nostre Senyor que lo Rey nostre Senyor ni vostra spectable Senyoria ni altre official mayor ni menor, axi del present Regne com fora de aquell, no pendra ni demanara dita quantitat encara que sie cayguda y exhigida
c. 172v. per los clavaris que seran diputats per les ciutats / y dels fogatges sens que primer sien donades y atorgades per la prefata Cesarea Magestat les gracies per los dits Estaments y Brassos demanadores les que semblaran iustes y rahonables a sa real Magestat be, repos, augment y tranquilitat del Regne, spedides segons se pertany, franques de segell, secreto y altres drets"°. E per quant es remesa la iudicaria de alguns greuges a Magestat enten la dita com y suplica a vostra spectabile Senyoria que sien spedits en la maitexa manera franch de tots drets y salaris y que sia servida sa real Magestat manarlos expedir promptament ab aquella favor y expedicio che en iuhis de Cort se acostuma, per que los sindics que tremetan per la dita com no hagi a sostenir manar treballs y despeses expressament protestant que per la present offerta no sie fet ni procurat preiuy algu als privilegis, libertats, usos, costums, capitols de Cort e pragmatiques del present Regne.
"° Espunto: axi mateix fins primer sien spedits en la mateixa forma los greuges remesos a sa Magestat franchs de salaris, segell y altres drets com es dit.
E los dits sindics de Sacer y l.Alguer no volen esser vist voluntaris al servey de sa Magestat en la present offerta apartarse ni fer prejuhi a les supplicacions per els proposades en e circa la taxa dels drets que han respecte a dites sovrans. /
E tan tost legida y publicata la dita offerta y totes les coses en aquella contengudes y c. 173 specificades, lo dit spectabile Senyor loctinent general y president, estant a segur com estava, accepta la dita offerta en persona de sa Magestat y mana publicar la resposta com la tenia satisfeta y de fer lo dit egregi Senyor regent legi y publica aquella"' estant de forma en son lloch y sens barret presents los dits tres Estaments la qual es del tenor sequent: /
De tant fidelissima congregacío y vassalls no se sperava altra resposta, maiorment yo c. 174
qui so bon testimoni que axi en lo present Parlament, com en altres occurrencies reals abans de aquell, he conegut per speriencia la innata fidelitat y devocio que tots tenim al servey de la sacra cesarea e catholica Magestat del Emperador y Rey nostre Senyor. E per Qo sa Magestat vos ho accepta en compte de assenyalat servey e sera raho que ab lo Bras e merces vos mostre la gratitut e yo per mi vos ho repute a complasencia singular acceptant la dita offerta si y segons en aquella es contengut.
E alsant.se de peus lo egregi Senyor regent en persona de sa spectabile Senyoria y per son manament ultra la susdita resposta de paraula feu la resposta seguent qual tenia scrita de sa ma.
Quant a las salvetats de Sacer y Alguer lo spectable Senyor loctinent general esta y persevera en lo provehit y taxat y per [fio com] [...] ín justes y voluntaris [...] les repellent expressament y accepta dita offerta eciam en respecte dells Staments axi com de tots los altres.
Legida y pronunciada la dita resposta per lo dit Senyor regent en persona del dit spectable Senyor loctinent general, llevant.se sa spectable Senyoria de la cadira y lloch hon seya per complír y ab effecte exercitar lo que ab dita offerta es supplicat estant davant sa Senyoria hun strado parat y sobre aquell lo libre missal y la creu agenollat posant les mans sobre dít missal y la creu iura que tindra, servara y guardara lo que en dita offerta es scrit y ordenat si e segons en aquella es dit, scrit y ordenat y no contravende per ninguna causa via o raho.
Y en lo mateix instant llevant.se de peus lo dit reverendissimo Senor arcabisbe de Caller requeri a mi dit notario y secretario [continue] con ell nunch pro tunch pronunciare sua descomunicacio in his scriptis segons lo que esta apuntat y consertat ab dita offerta.
Et hoc facto ad alios non divertendo actus spectabilis dominus locumtenens generalis iussit Parlamentum prorogari, prout de facto fuit prorogatum per organum dicti domini regentis Cancellariam in personam sue dominationis in forma seguenti: /
Spectabilis dominus locumtenens generalis et presidens in generali Parlamento c. 174v.
prorogat dictum Parlamentum omnes et singulos actus eiusdem ad diem veneris
"' Espunto: les quales del tenor seguent.
proxime si feriata non fuerit, sin autem ad diem sequehtem non feriatam, hora et loco consuetis. Presentibus omnibus dictis tribus Brachiis sive Estamentis, y mana que los iutges exgravados seguen cada dia y entenguen en la spedicio dels greuges y en lo que per son offici se esguardara. /
ASC.AL, Sezione Antica, 3.2.1. (Lettere del sec. XVI), 832/1/274-274v.
293 1519 dicembre 7, Cagliari
Don Angelo de Vilanova, luogotenente generale del Regno, comunica ai consiglieri di Alghero che ilgiorno 5 si è concluso il Parlamento e che su tutti i gravami posti dalla città è stato deciso.
Don Angelo de Vilanova, luogotenente generale del Regno, comunica ai consiglieri di Alghero che ilgiorno 5 si è concluso il Parlamento e che su tutti i gravami posti dalla città è stato deciso.